acte-junta_10_04_15

Acte Junta: 10/04/2015 Lloc: Restaurant La Deu Hora convocatòria: La reunió comença a les 9,05h.

Assistents: Anna Bosch, Josep Maria Ginebreda, Helena Martínez, Jordi Rovira, Josep Santandreu, Òscar Rodríguez i Lluís Vilanova.

Disculpen assistència:, Arnau Nogareda, Sandra Masoliver, Josep Puigbó, Joan Carré, Pere Reixach, Salvador Vergés, Josep Maria Plantalech, Joan Agustí, Cristòbal Colón, Pere Bahí, Agustí Colomer, Basili Tresserras, Mariona Vilanova, Lluís Colom, Josep Sagués, Pere Gelis, Josep Comas, Tomàs Feliu, Toni Arimany, Jordi Colomer, Marcel Coderch, Francesc Arbós, Jaume Tané, Franc Comino i Jordi Vayreda Personalitats convidades: Jordi Solé, director de la XOC, alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, Miquel Campà, director del CTTI i Natàlia Gómez, directora comercial de la XOC. Secretaria tècnica: Susanna Alsina ACORDS Comença la junta a les 9.05 del matí. En relació a la lectura i aprovació de l'acta de l'Assemblea anterior, el president Òscar Rodríguez informa que tot i que està redactada, està pendent de revisió i que s'aprovarà a la propera sessió, juntament amb l'acta de l'assemblea anual i l’actual.

Continua l'ordre del dia, amb el punt APIG. Associació de Polígons Industrials de la Garrotxa. Estat Actual del projecte. El president Òscar Rodríguez cedeix la paraula al Sr. Josep Santandreu i al Sr. Josep Maria Ginabreda, que informen de la reunió mantinguda en el darrer mes amb els representants de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), el Sr. Xavier Puig i el Sr. Narcís Xifra.

Expliquen que van tractar sobre diferents qüestions, entre elles les iniciatives impulsades en altres àrees industrials com Riudellots per desplegar la fibra òptica o per contractar vigilància compartida, però que fonamentalment van posar-los en antecedents sobre diferents iniciatives en curs en l'àmbit de la promoció dels polígons d'activitat econòmica. En aquest sentit, Josep Santandreu informa que la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la mateixa UPIC estan negociant la signatura d'un conveni per treballar conjuntament en la millora de la gestió i promoció dels polígons industrials de la demarcació de Girona. Aquest conveni, segons Santandreu, estableix el compromís de la Diputació de Girona d'oferir assessorament tècnic als ens locals per realitzar diagnosis sobre

les infrastructures i serveis de les seves àrees industrials i per impulsar accions de cooperació i promoció.

A més, Santandreu i Ginebreda expliquen que la Diputació disposa d'una eina específica a la seva web que recull informació vigent sobre l'estat d'ocupació dels polígons industrials de la demarcació: www.ddgi.cat/poligons, i que han començat a sorgir iniciatives de treball conjunt entre diferents àrees econòmiques, com el catàleg de promoció immobiliària que han impulsat Girona i Figueres a través de la pàgina web www.investin.cat.

Per tot plegat, Josep Santandreu proposa a la Junta d'Euram d'adreçar-se amb la màxima celeritat a tots els ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal perquè accedeixin a aquesta línia d'ajuts als polígons que obrirà la Diputació. D’aquesta manera, segons ell, es podrà disposar de finançament per iniciar un procés de diagnosi que permeti recollir informació homogènia, estandaritzada i útil de les àrees industrials de la Garrotxa i les seves infraestructures i serveis.

En aquest marc, considera que Euram hauria d'oferir-se per treballar conjuntament amb els interlocutors tècnics responsables d'aquest estudi i garantir una metodologia de treball sistematitzada i útil, així com proporcionar els interlocutors de cada un dels polígons de la comarca per facilitar la recollida de la informació.

La junta acorda enviar una carta en aquests termes a tots els ajuntaments de la Garrotxa i al Consell Comarcal.

Abans de passar al següent punt de l'ordre del dia, relatiu a l'estat del desplegament de la Fibra Òptica, Santandreu i Ginabreda alerten, que segons les informacions transmeses pels representants de la UPIC, el desbloqueig d'aquest tema suposa una inversió econòmica important, que només es pot rebaixar si s'impulsa de manera col·lectiva i aprofitant l'economia d'escala. Per aquest motiu, continuen, la UPIC insisteix que és important disposar d'una massa crítica considerable d'empresaris que vulguin instal·lar-la a les seves activitats econòmiques.

En aquest punt, es posa de manifest el desconeixement de moltes empreses -fonamentalment pimes- sobre els avantatges que pot suposar aquesta infraestructura per a la competitivitat dels seus negocis, desconeixement, que segons Ginabreda, es podria salvar iniciant un procés de sensibilització conjunt. Una manera de fer-ho, segons ell, que a més permetria conèixer el nombre d'empreses interessades a cada un dels polígons, seria fer-los una enquesta exhaustiva i individualitzada, semblant a la que va llançar l'Associació de Propietaris del Polígon Industrial de Riudellots de la Selva.

A partir d'aquestes reflexions, es dona pas al segon punt de l'ordre del dia, dedicat a la Fibra Òptica. El president d'Euram, Òscar Rodríguez, disculpa per motius personals l'assistència del responsable d'aquest grup

de treball, Marcel Coderch però informa que s'ha convidat a assistir al director de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), Jordi Soler perquè informi sobre el desplegament de la Fibra Òptica a la comarca.

Abans de la incorporació a la taula del Sr. Jordi Soler, el representant de Tavil, Lluís Vilanova explica als assistents que la seva empresa està tenint autèntiques dificultats per poder accedir a un ampla de banda que garanteixi les necessitats actuals de la seva activitat econòmica. En aquest mateixa línia, el cap d'informàtica de Tavil, Xavier Micó, que s'ha incorporat a la reunió, afegeix que els preus que els està oferint Telefònica en aquests moments per assegurar 100 Megas de banda a cada una de les seus de treball, a través d'una anella privada, es mouen a l'entorn dels 3.500 euros al mes.

Josep Santandreu manifesta que aquest preu contrasta substancialment amb els preus que estan pagant en l'actualitat al polígon de Riudellots de la Selva o de Fornells (150 euros per 100 megues o 600 euros per una Gigabyte), el subministrament del qual ha estat garantit per la XOC a través de l'operador minorista GRN. A les 10h del matí, s'incorporen a la reunió com a convidats el director de la Xoc a Catalunya, Jordi Soler, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, el director del CTTI, Miquel Campà i la directora comercial de la Xoc, Natàlia Gómez.

Pren la paraula l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas que informa a la junta d'Euram que la XOC i la corporació olotina han signat recentment un conveni d'intercanvi d'infraestructures, que permetrà desplegar la Fibra Òptica a través de la ciutat fins al polígon industrial de les Mates, proper a la N-260, i d'aquí amb relatiu poc esforç fins a la zona industrial de Begudà. Corominas afegeix, però, que és necessari també el compromís de l'empresariat local per accedir al servei i assegurar l'èxit de l'operativa.

Passa la paraula al director de la Xoc, Jordi Soler, que inicia la seva intervenció explicant que és la Xarxa Oberta de Catalunya. La Xoc, segons Soler, és una concessió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya per a proporcionar al govern autonòmic una xarxa de telecomunicacions de gran ampla de banda basada en fibra òtica i connectar les més de 4.000 seus de la Generalitat. A més, però, amb l'objectiu de millorar l'accés als ciutadans de Catalunya a aquesta infraestructura, es posa a disposició del mercat majorista d'operadors de telecomunicacions l'excedent de capacitat de la xarxa, amb uns criteris regulats per a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència. La missió de la Xoc, segons Soler, és fer crèixer la xarxa i arribar a tot el territori, fomentant la competència en zones amb poques infraestructures. Per aquest motiu, tot i ser un operador majorista, la Xarxa ofereix un servei específic orientat a l'empresa que la posa en contacte amb operadors minoristes per tal que puguin accedir al gran ampla de banda a través de la seva fibra òptica. El requisit necessari, però, és disposar d'infraestructura per desplegar la xarxa.

En aquest context i en el cas de la Garrotxa, Soler explica que l'acord amb l'Ajuntament d'Olot per utilitzar les seves infraestructures de canalització permet de moment continuar el desplegament, ara aturat al barri de Sant Roc, i assegurar el pas per la ciutat fins al polígon de les Mates i la N-260.

A partir d'allà, i per continuar cap a Figueres i Banyoles, existeixen, segons ell, dues possibilitats: La primera, aprofitar la infraestructura de l'empresa Bassols Energia, amb qui la Xoc ha iniciat negociacions amb bones perspectives, i la segona, arribar a un acord amb el Ministeri de Foment per aprofitar la xarxa de N-260, possibilitat a priori poc probable.

Soler explica, això no obstant, que s'ha fet la sol·licitud al govern central.

En qualsevol cas, i amb l'objectiu d'accelerar els processos, Soler planteja la possibilitat de convocar una reunió amb els industrials dels polígons de les Mates i Begudà per analitzar quines són les seves necessitats immediates, i a partir, d'aquí estudiar possibles solucions. Si existís un nombre suficient d'empreses interessades, es podria plantejar establir pre-contractes amb un operador minorista, sufragar conjuntament els costos de construcció de micro-rases i connectar amb la xarxa de la XOC en un termini inferior a un any.

Davant d'aquesta perspectiva, els membres del Cercle Euram acorden convocar una nova reunió amb els empresaris del polígon de Begudà i representants de la Xoc per estudiar aquesta alternativa.

Agraïda la participació de les persones convidades a la Junta d'Euram, el president Òscar Rodríguez aixeca la reunió a les 11,15h.