FOC - LLIBRET FALLA CRIST REI 2025 by Barricristrei

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang. l’aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades; els carrers plens de fang, les sabates amb fang.

[…]He

plorat molt. He vist coses, He plorat molt.

Vicent

Andrés Estellés

EDITORIAL

Quan ens endinsem en l’aventura de crear un llibret de falla, ho fem amb el cor ple d’il·lusió i una responsabilitat enorme. Cada pàgina d’aquest llibret és el fruit d’un treball col·lectiu que uneix esforç, creativitat i, sobretot, passió per la nostra festa. Coordinant totes les veus, idees i històries, hem descobert que el camí no és fàcil, però sí profundament gratificant. Aquesta tasca, que implica hores de reunions, redacció, revisió i complicitats, només és possible gràcies a l’amor que compartim per les falles i tot el que representen.

Enguany, la temàtica que dóna vida i unitat al nostre llibret és el foc, eixe element que encarna com cap altre l’essència de la festa fallera. El foc no és sols destrucció; és també renaixement, purificació i transformació. En les flames que s’alcen durant la cremà, trobem el ritual que dona sentit a tot aquest cicle festiu: acomiadem el vell per donar pas al nou, fent del foc no només un símbol de la festa, sinó un reflex del que som com a poble.

Les Falles no serien possibles sense el foc, com tampoc ho seria aquest llibret sense totes les persones que han col·laborat en la seua elaboració. Agraïm de tot cor a tots els que han aportat el seu granet d’arena: des dels autors i col·laboradors que han donat forma als continguts, fins als patrocinadors que amb la seua generositat ho han fet viable, i a tots els membres de la comissió que han estat al peu del canó en cada pas del procés.

Esperem que aquest llibret siga més que una recopilació de paraules i imatges: que siga una porta oberta per conéixer millor el significat de les Falles, la força del foc i l’esperit que ens uneix. Desitgem que la lectura us agrade tant com a nosaltres ens ha agradat fer-lo realitat.

Portada

La flama dels somnis

Mai ens hagueren dit que l’espurna de la creativitat i la destrucció podria estar en equilibri. Sembla que les contradiccions amb sentit poden custodiar el món, i el foc tan càustic com purificador dança entre nosaltres i governa l’univers.

Aquesta portada encapsula l’esperit faller, com els somnis es cremen intensament en cadascú de nosaltres, capaços d’il·luminar fins els racons més obscurs. És una oda al foc com a força creadora i destructora, a la renovació que sorgeix després de la combustió, a l’essència mateixa de les Falles.

Autora: Paloma Pelegrí

Part Fallera

Presidents

Saluda Salvador Gregori

Reines de falla Acomiadament reines ‘24

Fillolet

Reines Infantils

Reines Majors

Cens Major Recompenses

Cens Infantil Premis 2024

Part Explicativa

Explicació de la Falla Major Explicació de la Falla Infantil

Part Literària

Relats

Poemari

Part Col·laborativa

Publicitats

Flama viva

Al carrer, el foc no és només foc, és la veu d’un poble que parla amb flames. La falla s’alça, fusta, colors i esperança, un cos viu que crema, però no desapareix. Ets delicada com fils de seda, llampant com els colors que travessen la tela. Portes la festa al cor, no com un record, sinó com un batec constant, un crit silenciós que et fa ser. Els teus passos ressonen pel barri, Crist Rei, terra nostra, on els somriures són més que somriures, són pactes d’amor amb la tradició. Et miren i sé que ho entenen. Entenen que aquesta força, aquesta passió que et travessa, és també seua. Ara, Gandia et mira. Als seus ulls, la flama que dus dins s’escampa. No és el foc que et consumeix, és el foc que els fa viure, que els enamora, com va enamorar aquells que, un dia, et van fer part d’aquesta història. La teua mirada creua la nit. És la mirada d’una fallera, la d’una ciutat que no dorm, la d’un cor que no deixa de cremar

Falleres Majors de Gandia 2025

Ariadna Apio Benedicto

Maria Cremades Marí

Presidents 2025

Estimats fallers i falleres.

Enguany, un any més, tinc l’enorme privilegi d’adreçar-nos a tots vosaltres, tant a fallers i falleres com a familiars i veïns. Aquest any és un any molt especial per a mi perquè compartisc la presidència infantil amb el meu fill Hugo.

En primer lloc volem donar les gràcies a tots els membres de l’executiva per confiar en nosaltres, i per tot l’esforç i dedicació que han demostrat durant tot l’any. Sense ells la tasca de presidència seria una missió molt complicada de realitzar.

No podem deixar a banda l’oportunitat que ens brinda esta ocasió per agrair a tota la comissió el seu recolzament i pel fet d’acompanyar-nos en tots els actes i esdeveniments que hem realitzat al llarg de l’any. De tot cor moltes gràcies. Des d’ací volem desitjar-vos que gaudiu dels dies de falles.

A les nostres reines, les volem desitjar que gaudisquen de cada moment, ja que passa volant i que intenten atresorar cada moment viscut al seu cor, doncs tot allò viscut en este any tan especial serà un record per a sempre. Tant nosaltres com la resta de la comissió estarem al vostre costat per a recolzar-vos en tot moment. Permitiu-me que tinga unes paraules especials per a la nostra Arantxa, estem gaudint i gaudirem al màxim de tot el que està passant i de tot allò que està per vindre, per a fer que aquest any siga especial com tu sempre has desitjat.

No volem finalitzar aquesta salutació sense dedicar unes paraules d’estima a la nostra Fallera Major de Gandia, Ariadna, des d’ací volem desitjar-te que passes el millor any de la teua vida. T’ho mereixes.

I como no, agrair a les empreses col·laboradores que gràcies a la seua contribució han fet possible aquest llibret. Només ens resta desitjar unes bones falles a fallers i veïns i convidar-vos a que visiteu els nostres monuments durant la setmana fallera.

Visca les Falles i visca la Falla Barri de Crist Rei

Hugo Molina Romero Javier Molina Mengual

Amigues i amics de la Falla Barri de Crist Rei:

Salvador Gregori Escrivá

President de la Junta de Districte

Plaça El·líptica-República Argentina

Personalment, ha sigut un honor haver aportat un xicotet record del que ja és un any inoblidable per Ariadna i la seua família, així com per a la seua benvolguda falla. Mai oblidaré que vaig tindre l’orgull de ser el seu mantenidor, amb la qual cosa no puc estar més honorat per haver pensat en mi i no puc estar més agraït a la seua família per haver-me fet partícip d’un moment tan emotiu.

És tot un plaer poder escriure estes línies en un any tan especial per a tots vosaltres, on la vostra fallera i reina de la falla de 2024, Ariadna Apio Benedicto, ostenta la màxima representació de la festa josefina a la nostra ciutat. Sé que enguany no podeu estar més orgullosos i feliços de la gran fallera major en què s’ha convertit, un fet històric per a esta gran comissió.

Ariadna està representant les Falles de Gandia com tan sols ella ho sap fer. Estem d’enhorabona i estarem al seu costat amb qualsevol pas que done. Ella està regalant a tota Gandia el que serà, sens dubte, un dels anys més importants de la seua vida. I, ara, ens pertoca correspondre-li amb tot el nostre entusiasme.

Com també estic molt agraït a tots vosaltres, falleres i fallers de Crist Rei, per eixe tracte tan cordial i familiar que sempre teniu amb mi. En este sentit, si hi ha alguna paraula per descriure la intensa activitat de la Falla de Crist Rei és passió. Passió, intensitat i il·lusió en els actes, en les vostres propostes i en les ganes que les falleres i els fallers d’esta comissió poseu en tot el que porteu a terme. Així, sempre tindreu tot el meu respecte, admiració i agraïment.

Estos dies esperem amb moltes ganes l’arribada del mes de març per celebrar intensament de les Falles del 2025. Són dies de festa i diversió que conviden als retrobaments, a la unió i a la germanor, però també dies que fan valdre la nostra identitat com a barri.

Falleres i fallers, ompliu els nostres carrers de música, de color i de vida. Ara, ens toca viure amb alegria els dies grans de la festa fallera juntament veïns, familiars i amics. I, especialment, al costat d’Ariadna en el seu millor any.

Visquen les Falles! Visca la Falla de Crist Rei!

Reines de la Falla any 2025

Acomiadament

Reines de la Falla any 2024

Estimada comissió,

Dir adeu no és fàcil, encara menys, després de l’any tan especial que hem viscut, acompanyades per tots vosaltres.

Aquest any hem gaudit de cada instant, acompanyades sempre per les nostres reines i els seus acompanyants. Gràcies, per estar sempre al nostre costat, hem sigut molt afortunades amb la vostra companyia, hem format un equip molt especial, que romandrà per sempre als nostres cors.

Als nostres presis, Marc i Molina, hem compartit moltíssimes vivències, que han sigut encara més especials amb la vostra companyia, mai oblidarem tot el que ens heu fet sentir, gràcies per ser els millors presis que podríem tindre!

A tots vosaltres, la nostra comissió, la millor de tota Gandia. Gràcies per abrigallar-nos en cada moment, per les vostres boniques paraules i el vostre suport, hem sigut molt feliços representant-vos.

A l’executiva, gràcies, per la confiança dipositada en nosaltres, pel vostre treball incansable i la vostra dedicació.

I com no, a les nostres famílies, que ara ja són una mateixa, gràcies per fer el nostre somni realitat, vos estimem!

Fins sempre,

Marta i Ariadna

Fillolet de la falla

Neizan Martínez Camacho

En l’argila suau del teu nom escrit, Neizan, infant, de llum vestit, germina, sents la veu de la pólvora divina, i el cor de la Falla, per tu, agraït.

Fillol d’un foc que mai no es perd, ets cendra nova d’una flama antiga, dansant al compàs de música amiga, sota l’or dels estels que el cel ha obert.

Ja l’espurna del teu somriure encén cada estendard que l’ànima proclama; ets l’alba pura d’un amor etern, Neizan, batec de la Falla que et clama.

Padrina Infantil

Elsa Rodríguez Carmona

Amb somrient tendresa i ulls d’aurora, s’eleva Elsa, dama d’infant regnat, padrina dolça d’una flama encara jove, qui dansa ardent sota el cel estrellat.

Oh far encesa en la falla menuda, guia subtil del foc que vol créixer, en cada pas, la tradició perdura, i el vent recita versos que volen néixer.

Elsa, penyora d’amor i alegria, reina d’un regne on la llum s’abraça, ets primavera d’un poble que somnia, etern record de la flama que passa.

Reina de l’art

Infantil

Aroa Herrero Carmona

Dins del regnat de flors i llums que esclaten, on dansa el foc i el vent murmura història, alça la veu Aroa, plena de glòria, en les mans l’art i en els ulls somnis baten.

Flameja l’ànima en l’espill de seda, regna amb dolcesa la musa primera, escultura viva d’una primavera que al cor de València tota bellesa enreda.

Oh, Aroa, far de l’alba creadora, dels marges verds fins a les torres altes, la teua veu entre les flames saltes, i fas del món art etern, festa sonora.

Reina de la Poesia Infantil

Carla Herrero Carmona

Oh Carla, flor d’eterns jardins brillants, reina del vers, musa de l’harmonia, amb veu subtil fas dansar l’alquímia, conjures llum en mots rics i vibrants.

La lluna, encisada pels teus encants, regala plata a la nit més somiosa, i el sol, gentil, amb carícia amorosa, dóna foc pur als teus ulls rutilants.

Fallera il·lustre, far en la poesia, del teu cor brollen estels en companyia, guies els versos per mars de claror.

Oh reina Carla, lletres són la teua flama, et coronen amb or i flors d’espiga, glòria al teu nom, per sempre és un tresor.

Carla Herrero Carmona

Reina de la Festa Infantil

Enola Díaz Puente

Enola, joia d’un foc serè i pur, flama d’honor en un cel estrellat, la teua gràcia, com un llum segur, il·lumina el poble amb un gest delicat.

Ets primavera en el cor de l’hivern, flor que es desplega amb aroma subtil, danses al vent com l’espurna que aprèn a ser fulgor, celestial i humil.

Regina de la Festa, de llum coronada, els versos s’alcen en un himne d’or, i el teu somriure, reina adorada, és flama viva que encén l’amor.

Reina del Foc Infantil

Clara Durbá Blasco

Clara, llum pura d’un regnat de flama, dansa en el vent com l’espurna divina.

Filla del foc, herència cristal·lina, guarda en son nom l’esplendor que proclama.

Els records de ta mare, veu antiga, bateguen fort en l’honrada vetlada.

Tu, flama jove, corona daurada, portant la història d’una estirp amiga.

En l’ofrena dels somnis, tu sempre vens amb rialles daurades, estirp rebuda.

Reina menuda, l’alegria encens, l’alba del foc a la festa és nascuda.

Reina de la Falla Infantil

Arantxa Molina Romero

Dins l’aroma que el març desvetlla, on la flama dansa en l’aire humil, al cor d’una falla, esplendor i centella, naix el regnat d’Arantxa, llum infantil. Fillola del foc, custòdia del foc sagrat, amb cada flama que l’espurna encén, el teu nom ressona, clar i elevat, en els cants que el barri fidel reté.

De família fallera, tron gloriós, on la veu del pare presideix amb força, i el germà, Hugo, presi orgullós, alça amb tu el bàcul de festa i coratge. Oh, reina d’un any irrepetible,

on el cor de Crist Rei esclata al vent, canta la teua glòria, eterna i invencible, mentre creix el foc, mentre plora el moment.

Que la primavera et corone amb bellesa, amb cada flor, amb cada instant viscut. Arantxa, d’aquest regnat la princesa, testimoni d’un món per sempre encès.

Amb pólvora i llum, el teu nom gravem, en la memòria d’un any inoblidable. Arantxa, Reina, tu que el foc sostens, seràs per sempre flama inextingible.

Reina del Foc Alejandra Ribes Lozano

Flama viva, Alejandra, del barri sublim, l’aurora et corona amb daurats filaments, dansa el vent al teu pas, suau et porta al cim, fent vibrar la nit amb llum de pensaments.

Ets reina del foc, filla de la passió, musa de flames, del crit fervent, oradora d’estels en radiant comunió, guardiana de flama, del cor ardent.

La Falla t’envolta amb càntics d’amor, sent la veu del poble, el seu cor brama, nit de Sant Josep, a l’alba esclata l’olor, la pólvora fas córrer donant vida a la flama.

Reina de la Falla Paloma Pelegrí Torregrosa

Ets filla del foc i la cendra, de l’ànima viva que mai no s’apaga. En cada brodat de la teua banda, la memòria dansa com llum en la nit.

L’escut que llueixes, gravat amb traç ferm, porta el pols del teu iaio, l’artesà del símbol que ara és etern, la veu que encara murmura en les flames.

Tres generacions de mans entrellaçades, alçaren la falla com arbre de llum. Les seues arrels són històries viscudes, ramificades en somnis gravats en escorça.

Hereva del foc, camina entre versos, vestida amb seda i memòria ancestral. Cada pas és un ressò, cada llàgrima, art, i al darrer sospir del foc, naix l’esperança.

Que les flames devoren, que renasca el cor, perquè la falla és vida, i tu, el seu fervor.

Càrrecs 2025

ÀREA DE PRESIDÈNCIA

Presidència: Javier Molina Mengual

Vicepresidència: Baldo Apio Marquina

Vicepresidència 2º: Alex Gutiérrez Vila

Presidència infantil: Hugo Molina Romero

ÀREA SECRETARIA I CULTURA

Secretaria: Mireia Roig Castella

Vicesecretaria: Jose Juan Sanchis Bernabeu

Delegació Llibret: Jacobo Reig Biosques

Delegació Emissió: Alex Gutiérrez Vila

Delegació Teatre: Judith Martínez Marcos

ÀREA FESTES

Delegació Festes: Monica Bixquert Turleque

Vicedelegació Festes: David Escrivá Piqueras

Jose Antonio Palma Nadal

Jesús Maestre Garcia

Vicente Pelegrí Torregrosa

Juan Carlos Frasquet Arnau

Noelia Olivares Madrigal

Jose Luis Ribes Català

Alex Gutiérrez Vila

Delegació Cavalcada: Carol Aranda Tarraso

Delegació artística: Beatriz Puente Arroyo

ÀREA ECONÒMICA

Tresoreria: Esther Benedicto Miñana

Vicetresoreria: Monica Romero Lainez

Rocío Sánchez Sanchis

Maria Frasquet Pons

Loteria: Paloma Torregrosa Malonda

Paperetes: Monica Romero Lainez

Rifes: Carla Vila Bruno

ÀREA DE JOCS

Delegació Jocs: Salvador Mayor Miret

Delegació Truc Masculí: Jose Antonio Palma Nadal

Delegació Truc Femení: Ana Maria Castelló Cumplido

Delegació Truc Sènior: Carlos Garcia Femenia

Delegació Truc Juvenil: Marc Molina Romero

Delegació De Bac: Mª Luisa Arroyo Aranda

Delegació Bac: Juvenil: Arantxa Molina Romero

ALTRES ÀREES

Delegació Monument: Jacobo Reig Biosques

Delegació Plantà: Jacobo Reig Biosques

Santiago Hernández Homedes

Jose Juan Sanchis Bernabeu

David Escrivá Piqueras

Delegació Cremà: Javier Molina Mengual

David Escrivá Piqueras

Delegació Flors: Carla Vila Bruno

Xarxes Socials: Sheila Reig Pérez

Càrrec Lliure Elecció: Jose Luis Ribes Català

Cens major 2025

Almiñana Ribes, Candela

Aparisi Bixquert, Marta

Apio Benedicto, Ariadna

Apio Benedicto, Jordi

Apio Marquina, Baldo

Aranda Tarrasó, Carolina

Aranda Tarrasó, Lydia

Arjonilla Martínez, Ician

Arroyo Aranda, Luisa

Banyuls Belda, Amparo

Banyuls Belda, Borja

Bañuls Carbó, Vicent

Bañuls Escrivá, Lorena

Bañuls Escrivá, Jesús

Barchín Chova, Tomás

Barchín Signes, Joel

Belda Borrell, Lorena

Benedicto Miñana, Esther Bixquert Turleque, Mónica

Blasco Muñoz, Patricia

Boscá Álvarez, Ulises

Boscá Tormo, Salvador

Camacho Almiñana, Zaira

Cano Pozo, Silvia

Carmona Miñana, Sabina

Castelló Cumplido, Ana María

Castelló Escrivá, Amparo

Catalá González, Simón

Colominas Cloquell, José Dalmases Pruñonosa, Blanca

De Ancos Camarena, Ramón

Domingo Gomar, Emma

Durbá Mojica, José Félix

Escamilla Díaz, Ana Escrivá Iborra, María Isabel

Escrivá Piqueres, David Estruch Aparisi, Josep

Fabra Pastor, Vicent

Faraig Pendas, Ana

Frasquet Arnau, Juan Carlos

Frasquet Martínez, Carmen Frasquet Martínez, Marta

Frasquet Pons, María

Frasquet Pous, Sara

Frasquet Reig, Arnau

Fuster Carrió, Daniel

Fuster Fullana, Laia

Gálvez Piles, Salome

Garcés Belda, Marc

García Bardisa, Pau

García Felis, Borja

García , Alex

García Villarejo, Irene

Gomar Ivars, Laia

González Fernández, Blanca

González Luque, Sheila

Granero Molina, Laura

Gregori Abad, Javier

Gregori Esteve, Isabel

Gutiérrez Vila, Alex

Hernández Homedes, Santiago

Hernández Pascual, Verónica

Ivars Domingo, Vanessa

Logroño Fornet, Juan

Llobell Nieto, Andrea

Llobell Pérez, Javier

López Banyuls, Júlia

Lozano Medel, Rosa María

Maestre García, Jesús

Matoses Valls,Jordi

Martínez Arroyo, Miranda

Martínez Cívico, Juan Jose

Martínez Marcos, Judith

Martínez Ramírez, Vicente

Martínez Segovia, Antonio

Mascarell Serrano, María

Miñana Lozano, Víctor

Miñana Torregrosa, Salvador

Mayor Miret, Salvador

Miret Borrull, Salvador

Molina Mengual, Javier

Molina Romero, Marc

Morant Borrás, Eduardo

Morant Signes, Domingo

Moreno Pascual, Amparo

Moya Martí, Inma

Nieto Fernández, Verónica

Olivares Madrigal, Noelia

Palacio Martínez, Inés

Palma Nadal, José Antonio

Palma Sánchez, Natalia

Part Mengual, Anna

Peiró González, Antonio

Pelegrí Peiró Vicente

Pelegrí Torregrosa, Paloma

Pelegrí Torregrosa, Vicent

Pellicer Suárez, Laura

Piris Gómez, Iván

Puente Arroyo, Beatriz

Ramos García, Alba

Reig Biosques, Jacobo

Reig Pérez, Sheila

Ribes Catalá, José Luis

Ribes Catalá, Lucia

Ribes Lozano, Alejandra

Rodríguez Carmona, Noara

Roig Castellá, Mireia

Roig Castellá, Alberto

Romero Laínez, Iván

Romero Laínez, Mónica

Romero Ortolá, Icíar

Roselló Hervas, Héctor

Sánchez Sanchis, MªÁngeles

Sánchez Sanchis, Rocio

Sanchis Bernabeu, José Juan

Sanmateu Juan, Javier

Sansalvador Galera, Samuel

Sanz Moreno, Natalia

Sarrión González, José Miguel

Sendra Blasco, Josep

Serrano Domingo, Guadalupe

Signes Aparisi, Alicia

Tarrazona Castellá, Paula

Torregrosa Malonda, Paloma

Valentinov Velikov, Danail

Vaya Rivero, Rebeca

Vela Bernal, Miki

Vercher Llorens, Silvia

Vergara Gregori, Alejandro

Vila Bruno, Carla

Zacarés Fornés, Xavi

falleres 2025 RECOMPENSES

Gesmil d’Or Falles de Gandia

Baldo Apio Marquina

Vicent Pelegrí Peiró

Carla Vila Bruno

Escut d’Or

Falla Barri de Crist Rei

Antonio Martínez Segovia

Paula Tarrazona Castellà

Cens infantil 2025

Almiñana Ribes, Irene

Arroyo Oltra, Ashley

Bañuls Vercher, Marc

Barchín Signes, María

Belda de Ancos, Enzo

Catalá Escamilla, Ana

Catalá Escamilla, Luca

Catalá Escamilla, Simón

Díaz Fajol, Paula

Díaz puente, Dante

Díaz puente, Enola

Durbá Blasco, Clara

Escrivà Moya, Marta

Frasquet Reig, Adrià

Fuster Faraig, Daniela

Fuster Faraig, ,Martín

Gallego Olivares, Pau

Giner Ribes, Marina

Gómez Ruiz, Nerea

Guerola Mauri, Laura

Herrero Carmona, Aroa

Herrero Carmona, Carla

Herrero Carmona, Naiara

Ibañez Cano, Ian

Logroño Castelló, Ariadna

Logroño Castelló, Enzo

Llobell Nieto, Pablo

Llobell Nieto, Rocio

Lyubomirov , Gabriel

Melo Castelló, Ana

Miñana Hernández, Aleix

Molina Romero, Arantxa

Molina Romero, Hugo

Molla Bañuls, Raül

Molla Bañuls, Sofía

Morant Aparisi, Valentina

Palma Sánchez, Álvaro

Peiró Granero, Claudia

Pérez Díaz, María

Rodríguez Carmona, Elsa

Romero Mascarell,Borja

Romero Mascarell, Blanca

Rovira Palacio, Iris

Sansalvador González, Alexandra

Sarrión Gálvez, Daniela

2024 PREMIS

13é Premi

Festival Musical Infantil

3r Premi

Campionat Truc Juvenil

Campió Bac Femení

2n Premi

Secció Tercera Infantil

2n Premi

Secció Tercera

Enginy i Gràcia

Lema de la falla

A vore si et cremes

ARTISTA FALLER

Palacio i Serra

AUTOR DE L’EXPLICACIÓ

Jacobo Reig Biosques

AQUEST ANY DEL FOC ANEM A PARLAR VES EN COMPTE NO ET VAGES A CREMAR

Benvolgut lector, la festa ja comença, les pàgines d’aquest llibret s’obrin amb foc, que siga la rialla qui hui et defensa, i que cremen les penes en un sol bloc.

Les falles són art, tradició i purgatori, flama que il·lumina la foscor del destí, amb versos i sàtira fem un inventari, del món que ens envolta, foc i subtil orgia.

Aquest any hem triat al foc com a bandera, purificador sagrat, mestre en renaixença, cremem l’enveja, l’odi i tota la quimera, i que d’aquestes cendres nasca l’esperança.

El foc de Sant Josep sempre ens acompanya, és crit de llibertat, metàfora d’un canvi, les cendres són escut, símbol d’una Espanya, que dansa entre la sàtira i un pensament salvat.

Els versos del llibret són llenya a la foguera, així encendrem el riure, la llàgrima fugirà, per criticar amb art la veritat sincera, i fer de la denúncia un crit que brillarà.

Com Fènix ressorgim, de la cendra renaixem, la falla és el camí on el poble es desfoga, amb foc netegem tot allò que no volem, i amb un esclat de flama, la crítica s’ofega.

Benvolgut, lector, al nostre llibret, la flama parla i fa justícia, un foc que il·lumina i pica el cuquet, cridant a les rialles, sense malícia.

Aquest any el foc és de purificació, cremem tot allò que ens fa empassar, amb llàgrimes, rialles i reflexió, les cendres donaran pas a un nou cantar.

El foc és rebel, no coneix fronteres, s’endú el passat, i el deixa fumant, però a les falles, el foc té maneres, i fa festa gran mentre va bufant.

Crema els preus que es mengen el sou, que el gas i la llum ja són indecents, pujant sense fre, com si fossin un bou, ens tornen esclaus de les seves dents.

Polítics, mestres del giravolt, promeses d’or que mai es compleixen, però en el foc, els seus discursos de calvot, són paper mullat que cendres deixen.

En aquesta falla no falta sàtira, ni crítica fina al món que ens envolta, des del banc que saqueja amb poca vàlvula, fins la “telebrossa” que tot descontrola.

Parlem del món, del canvi climàtic, que el foc és alerta i ens fa reflexió, però mentrestant, el fum problemàtic, no arriba a la classe de l’explotador.

I què dir del mòbil, gran dictador, tothom mirant pantalles com corders, però el foc diu prou, és un agitador, i crema la xarxa dels grans mentiders.

Les modes absurdes també cal criticar, que si roba trencada, preu astronòmic, quan el foc les toca, deixa de ser popular, i en cendra es torna el luxe irònic.

En política mai falta la trampa, els uns i els altres ballant al poder, però al foc no li val la seva farsa, i els crema l’escó, sense voler.

Les guerres són flames que ningú vol apagar, destruint la vida per diners i control, però el foc de la falla pot sempre inspirar, a tornar al diàleg i fer brillar el sol.

Els influencers de vida irreal, que venen fum i més falsedat, quan el foc arriba, es torna banal, i amb un espurneig, perd la vanitat.

Què dir dels bancs, sense cap cor, amb comissions que et xuclen el sou, el foc, rabiós, els escup des del cor, i en les flames purifica el frau.

Els mals serveis que ens fan patir, sanitat col·lapsada, cues sense fi, el foc no s’amaga, ens ajuda a dir, el poble vol justícia i que vaja tot diví.

A l’escola ens falta més educació, mestres cansats, alumnes perduts, el foc és un crit per la renovació, i que ensenyem valors sense rebut.

El trànsit que embussa les nostres ciutats, on els cotxes fumen com xemeneies, el foc ens recorda que cal llibertat, i menys fum en carrers i voreres.

Les xarxes socials són una presó, plenes de trolls i discursos de ràbia, el foc ens convida a fer reflexió, i cremar l’odi, sense cap saviesa.

Què dir de la cultura, que és un tresor, sempre menystinguda, sense pressupost, el foc ens anima a fer-la major, i rescatar l’art de l’oblit imposat.

L’esport és un camp on cal més amor, sense trampes, ni odi, només passió, el foc neteja l’ànima del jugador, i crema les faltes de tota corrupció.

I mentre el món gira, el foc sempre balla, ens ensenya que tot pot tornar a començar, dins d’aquestes flames hi ha una rialla, un nou futur, que ja ve per quedar.

Critiquem les tendències de curt termini, dels governs que no pensen en el demà, el foc sap que el temps és un bon domini, i crema l’avarícia d’aquesta sang freda.

Què dir de l’amor? Tan bell com fràgil, que al món modern es perd en pantalles, el foc ho rescata amb un ball màgic, i ens fa recordar les velles batalles.

Al final del camí, tot torna a la cendra, les falles ens ensenyen aquesta lliçó, destruir per renéixer, mai no sorprèn, el foc és mestre de renovació.

Aquest llibret és foc, és vida i és festa, i amb cada vers, encenem una espurna, esperem que el teu riure sigui la resposta, i el foc t’acarone l’ànima nocturna.

Així que, lector, cremem aquest any, els mals records, les penes i el dolor, amb cada flama que il·lumina l’engany, renovem l’esperança, obrim el cor.

DESPRÉS DE PARLAR DEL FOC

PRESENTEM EL LEMA POC A POC

Si jugues amb foc, el dit et cremes, i això és el lema de la nostra falla, la flama no perdona ni en les espelmes.

Els polítics prometen tot amb rialla, però al final, sols busquen el seu profit, i el poble els crema quan no donen la talla.

Amb el foc del poder, s’alcen al llit, amb discursos d’or i farses per bandera, però el poble els espera amb l’acusador dit.

De Gandia, la ciutat que tant s’estima, parlen amb fervor quan volen el vot, mes la promesa s’oblida al baixar de la tarima.

Dels projectes parats són grans devots, que si carrers, que si jardins i llums, però al final, la crítica arriba i els fot.

Amb foc es van jugant l’urna en eleccions volen fer grans amb obres que enganyen, però el poble no oblida els seus tombs.

Els fallers també juguen amb gran passió, portar una comissió és tota una gesta, però acaben cremats entre crítica i pressió.

Les reunions s’allarguen fins la matinada, sacrificant la família pel monument, i després, la crítica ve sempre acompanyada.

Al president li diuen que tot és lent, que si els actes no rutllen, que si no sap, i ell, entre flames, rep la crítica de la gent.

Els polítics miren als fallers contents, volen fotos i aplaudiments de carrer, però el foc els cremarà si no són decents.

“A vore si et cremes”, ho diu clar el lema és un avís que no es pot ignorar, jugar amb el foc pot ser un problema.

Els que manegen diners sense pensar, acaben perduts entre brases ardents, el poble sempre sap quan han de pagar.

Els fallers cremen nits, hores i moments, fan possible la festa amb cor i espenta, però queden, sovint, com figures pendents.

Quan arriba el març, s’escalfa la ciutat, tot és festa, devoció i crit de foc, però el cansament sempre et deixa facturat.

I qui mana en falles té el cor tocat, les crítiques volen com flames al vent, però ells aguanten amb un pas pausat.

Els polítics juguen amb un gran invent, fan veure que el poble és la seua flama, però s’acaba el joc quan el poble es veu absent.

Els fallers, cremats d’amor per la trama, volen donar més que el que poden oferir, però el foc els atrapa, els envolta en la flama.

“A vore si et cremes”, és un advertir, de Gandia als polítics i als fallers valents, el foc purifica, però costa de resistir.

Al final, tothom sap que el foc no és dolent, crema per netejar i per donar renaixença, un lema ben clar, amb un missatge evident.

SI MIRES L’ESBÓS AMB ATENCIÓ

DALT

LA FALLA VORAS UN NERÓ

Dalt del món de columnes torçades, s’alça Neró, amb flama en mà, vol cremar idees abandonades, en la ciutat, tot és un mal far.

Els veïns ploren pels carrers bruts, la neteja dels barris ha fugit, els projectes han desaparegut, són pols acumulada que mai ha eixit.

Deixeu que Gandia torne a brillar, crida el tirà des del seu tron, mentre el poble, fart, sols pot cridar, i fugir del caos de l’abandó.

Els polítics juguen a fer teatre, cadires calentes, volen manar, oblidant la veu del qui no pot entrar, mentre el fum de Neró vol bufar.

Un home amb torxa en mà, vol encendre el foc que il·lumina, però la llum no sap si durarà, la ciutat està feta una ruïna.

Els projectes dormen en fosques caixes, com bèsties velles que mai despertaran, els polítics somien amb or i riqueses, quan a Gandia tranqui-la deixaran?

Les pedres del centre ploren la brutícia, grafits i deixalles en cada racó, el turisme perdut en la fictícia, promesa d’un paradís de cartró.

Neró vol foc, tot ho vol cremar, perquè ni ell entén tanta desgana, amb flama alta, com si fos un altar, canta i riu, feliç com una campana.

El xiquet que juga a prop del parc, no sap si el banc encara estarà, de tants anys que porta en estat amarg, com l’arbre sec que al vent ballarà.

Un tros de monument alçat al no-res, és testimoni del temps perdut, mentre el Neró, enfadat i cruel, vol que el foc porte un nou futur.

Però el foc no resol el desengany, ni els plors de la gent que ha esperat, projectes eterns que veuen cada any, però que no es realitzen a la ciutat.

“A vore si et cremes!” diu amb retruc, i el poble aplaudeix amb ironia, car sap que tot, al final, és un truc, que es perdrà en cendres per valentia.

Però, ai! Si el foc al final arribara, potser les flames portarien claredat, cremaria Neró, cremaria la vara, i estendria el foc per tota la ciutat.

AL FOC CREMEM FENT FESTA

TOT ALLÒ QUE ENS DETESTA

Al poble arriba la gran festa, on crema tot, on crema fort, la flama balla amb mà feresta, es fon l’angoixa, es crema el tort i esclata el crit que ningú detesta.

Farem gran foguera amb la ineptitud, que Mazón sembrà amb la DANA, el ploble es movia en la inquietud, mentre ell al Ventorro dinava, ni per a dimitir ha tingut actitud!

I el govern central, quedà també estàtic. Tant de parlar i cap velocitat, com un rellotge trencat que fa pànic, mostren solucions sense cap agilitat, cremarem la seua manca d’esperit pràctic.

L’oposició que brama i poc fa, titulars al vent, buidor moral, sense ajudar ni donar treva ja, només pensen en l’urna electoral, que es cremen els crits de poca veritat!

Farem fum de l’homofòbia latent, que fa de l’amor una condemna, en cors foscos, sense sentiment, amb discursos plens de brutícia eterna, que la flama lliure creme el ressentiment!

La violència que assassina i silencia, el dolor en els ulls de tantes dones, cremarem el masclisme i la indecència, que tremolen els violents com dimonis, que es fonguen en cendres de pestilència.

També faran cendra els xenòfobs mals, que s’ondegen en verdes banderes, mentides criden, discursos banals, usant la por i la veritat per les clavegueres, que el foc netege els seus ideals brutals.

I què direm de la corrupció?

Papers voladors amb sobres bruts, promeses falses, cap solució, que cremen junt als seus abusos muts, cendres per als lladres sense cap perdó!

Els somnis d’avarícia també es fonen, diners ocults en caixes de cartró, mentides dolces que no responen, a un poble fart del vell despropòsit, fins que la flama en fa justícia amb foc.

No oblidem les guerres del poder, aquelles baralles que es diuen pactes, i en veritat són l’ombra d’un paper, que a la llum crema com si foren actes, per fer del poble un simple quefer.

Cremarem també l’egoisme constant, aquell que viu a les altes esferes, mentre el poble pateix un dolor amargant, ells mengen riqueses, beuen riberes, i obliden qui els dóna suport triomfant.

I aquells discursos de falsa unitat, de mans que s’estrenyen davant del foc, per darrere, espases sense pietat, es cremen amb cada mentida i xoc, amb cendra neix la veritat, amb dignitat.

La festa crema, i la falla parla, al foc llença el que ens fa mal, la gent s’uneix, la veu no calla, quan el foc purifica, en el seu ritual, i amb rialles l’esperança per fi s’alça.

DESPRÉS DE TANT DE FOC

SOLS QUEDA EL DARRER TOC

Gràcies, lector, per aquesta atenció, que en llegir-nos, has fet una acció. Si l’explicació no t’ha entretingut, potser el proper any aconseguirem eixa virtut.

Hem volgut plasmar la sàtira i el foc, amb versos que et facen traure el riure un poc. Si no hem assolit la màxima glòria, prometem canviar el curs de la història.

La falla retrata costums i manies, amb crítiques dolçes i algunes ironies. Si el missatge ha quedat una mica opac, potser el poeta es mereix un atac.

Entre flames naix aquest monument, que crema amb gràcia el que és inconsistent. Amb burla fina i també amb agudesa, la sàtira esclata com una promesa.

De suro blanc, fusta i cartró, prenem vida al foc com a tradició. Però si el discurs no t’ha convençut, fes-nos crítiques i queda’t content!

La comissió hi posa el cor i alegria, cuidant els detalls amb molta energia. Si no t’hem pogut fer somriure o reflexionar, sigues benèvol i no tires a matar.

Aquest barri, Crist Rei, en festa viu, i en les crítiques li agrada ser actiu.

Si en algun vers trobes gran disbarat, censura’ns a gust, sense cap pecat.

No et guardem rancor si del teu gust no va ser, la intenció d’aquest art és fer crítica de faller. Si s’ha fet més pesat del que esperaves, tal volta el proper any, no li posaràs tanta trava!

Però si amb un somriure t’hem conquistat, alça la copa per l’èxit, que ha estat brodat! La festa continua amb alegria, i la falla reviu amb gran harmonia!

Així s’acaba aquest relat, són versos d’un art que no deixarem de costat. Gràcies, lector, per compartir el camí, el foc ens espera, és el nostre destí.

Si en el teu cor queda aquesta explicació, serem més feliços i farem celebració. I si no,no passa res, al faller no li sap greu, el proper any tornarem si ens tornen a donar veu.

Lema de la falla

ARTISTA FALLER

Christian Martínez

KAILANI

AUTOR DE L’EXPLICACIÓ

Jacobo Reig Biosques

Kailani

és una paraula hawaiana que significa mar i cel que en definitiva representa el lloc on vivim: el nostre planeta.

En la falla es representa les tribus de la Polinèsia que viuen molt propers a la natura.

Estes tribus tenen un respecte i estima per tot allò que envolta la naturalesa.

A través de la falla les tribus dels Mars del Sud ens ensenyen a cuidar el nostre planeta per a fer d’ell un lloc millor per a viure.

En una illa d’Oceania, una tribu ben sàvia i pura, viu feliç en harmonia, respectant la natura.

Amb amor i devoció, cuiden boscos i rius clars, ensenyant la gran lliçó de cuidar els nostres mars.

Però el món, en gran perill, ha oblidat sa saviesa, explotant tot com a un fill que no entén la seua riquesa.

Els recursos van minvant, paisatges se’n van fent fos, per això ací estem lluitant, preservant el món preciós.

Infants, escolteu ben bé, cal cuidar el que ens envolta, perquè el futur que ve és nostra responsabilitat.

Amb la tribu, aprenem a viure amb consciència plena, perquè tots junts aconseguim un planeta que és una joia immensa.

La selva la seua companya, els rius la seua melodia, la llum del sol s’acompanya en un ball de cada dia.

Els ocells canten alegres, els peixos dansen en l’aigua, la natura, sense febres, en la seua pau ens atrapa.

Cada arbre és un tresor, cada flor és un regal, i hem d’aprendre amb amor a cuidar tot el cabal.

Infants, sigueu conscients, cada acció té conseqüència, si voleu futurs lluents, viviu amb intel·ligència.

Eviteu la destrucció, recicleu i estalvieu, per un món en protecció, cuideu la Terra per tot arreu.

Que la tribu ens guie a tots, amb sa saviesa ancestral, per salvar el món d’assots i fer-lo un lloc celestial.

L’aigua és vida, ens diuen ells, i l’aire pur, la nostra sort, per això hem d’obrir els ulls, a preservar el nostre entorn.

Amb cada fulla i cada flor, el món respira amb més força, no deixem que un greu error ens arrossegue a la foscor.

Planteu arbres, cuideu flors, protegiu les belles costes, junts serem uns grans actors, donem-li al món respostes.

Que els infants puguen gaudir de la natura en sa essència, és el nostre deure i destí, cuidar amb tota consciència.

De la tribu aprenem que en la unió està la clau, junts tots ho aconseguirem, fer el món més verd i blau.

Amb respecte i amb amor, amb esforç i molta cura, protegim tot el valor de la nostra verda llum pura.

Infants, escolteu ben fort, la natura és gran tresor, i en ella hem de fer suport, per un futur sempre millor.

Part Literària

La veu de la paraula al caliu del foc

Cada any, quan arriba el moment de donar forma al nostre llibret, ens envaeix una barreja d’orgull i responsabilitat. El llibret és molt més que un simple acompanyament de la festa; és el reflex viu de la nostra història, tradicions, i, sobretot, de l’ànima de la nostra comissió. En aquesta edició, ens sentim especialment il·lusionats de presentar una part literària que destaca per la seua qualitat, diversitat i capacitat d’emocionar.

Els textos i poemes que omplin aquestes pàgines són obra de diferents autors que, amb la seua sensibilitat i talent, han sabut posar paraules al que moltes vegades sentim però no sabem expressar. Les Falles, la nostra terra, el foc, la germanor, la crítica i, per descomptat, l’esperança de mantenir viva aquesta tradició, són alguns dels temes que travessen els escrits d’aquesta edició.

Cadascun d’ells aporta una veu única, però junts formen un mosaic que enriqueix la nostra festa des del vessant cultural i literari. El seu treball no sols eleva la qualitat del llibret, sinó que també ens ajuda a preservar i difondre la nostra llengua, que és el cor que batega en cada paraula i cada vers.

Agraïm profundament la col·laboració dels autors, els quals han cedit el seu temps i la seua creativitat per a fer del nostre llibret una peça viva i plena de sentit. Per a nosaltres, cada paraula escrita és una espurna més que encén l’esperit de la festa i contribueix a fer més gran la nostra Falla.

Convidem tots els lectors a gaudir d’aquest recorregut literari, a deixarse portar per la força de la paraula i a descobrir els sentiments que ens uneixen com a comissió i com a poble. Gràcies per formar part d’aquesta experiència única que és el llibret de la nostra Falla del Barri de Crist Rei.

EL FOC

L’ELEMENT CLAU DEL RENAIXEMENT EN LES FALLES:

Tradició de renovació i cultura

Vicent Gregori Acosta

Les Falles són molt més que una festa popular; representen una expressió viva de cultura, art i simbolisme per al poble valencià. La festa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, té com a protagonista el foc, un element purificador que, cada març, consumeix les obres d’art efímeres, els monuments fallers marcant el final d’un cicle i el començament d’un de nou. Aquesta purificació és símbol de ressorgiment, una metàfora del renaixement i l’oportunitat de començar de nou.

Les Falles tenen els seus orígens en una antiga tradició dels fusters, que, a la vigília de Sant Josep, patró dels fusters, cremaven a les portes dels seus tallers la “falla”, una foguera feta amb les deixalles que ja no podien utilitzar. Amb el temps, aquesta pràctica va anar evolucionant fins a convertir-se en els magnífics i espectaculars monuments fallers que gaudim març rere març: figures satíriques que representen escenes de la societat i personatges del moment, carregades de crítica i humor.

El foc, per tant, no és només un acte final per acomiadar la festa, sinó que és un element que simbolitza el despreniment de tot allò que sobra, el que és caduc, per fer lloc a noves esperances i desitjos. Quan els monuments són consumits per les flames, els valencians celebrem el cicle constant de renovació que la vida implica, tot recordant que, després de la destrucció, sempre ve la creació d’allò nou.

El foc ha tingut sempre una forta càrrega simbòlica en moltes cultures, i a la tradició valenciana no és una excepció. En el context de les Falles, aquest element simbolitza la purificació i el renaixement espiritual. En cremar els monuments any rere any, es renoven també les energies de tota la societat, netejant simbòlicament les preocupacions i tensions acumulades. És un ritual col·lectiu en què el poble és desfà d’allò superflu i renaix amb forces renovades.

Amb la Cremà, l’acte final de la festa, es representa aquest moment màgic en que el passat és literalment convertit en cendres per donar pas al futur. Aquest acte d’ofrena al foc és, per a nosaltres els fallers, una reafirmació de

la nostra identitat, un recordatori que, com les flames, sempre són capaços de renàixer de les pròpies cendres i enfrontar-nos a les adversitats amb nova energia.

A les Falles també es reflecteix el valor de l’art efímer, ja que cada any s’inverteixen hores i esforços en la construcció de monuments que, inevitablement, acaben cremats, devorats pel Foc. Aquesta bellesa fugaç accentua la necessitat de viure el present, d’apreciar la creativitat i l’esforç humà sense necessitat d’immortalitzar-ho. Per als artistes fallers, veure com les seues creacions són destruïdes per les flames no és un sacrifici, sinó part essencial del procés creatiu.

L’art efímer de les Falles ens ensenya que la vida és temporal, i que l’important no és la permanència de les coses, sinó gaudir de cada moment. Aquesta efimeritat és una lliç que acompanya la filosofia de les Falles, recordant-nos que, igual com els monuments renoven any rere any, les persones també poden renàixer després de cada adversitat.

Un altre aspecte fonamental del foc en les Falles és la capacitat per unir a la societat. Durant la nit de la cremà, els gandians i visitants de tot arreu ens unim al voltant de les flames per viure un moment de comunió i germanor. És una nit on les diferències s’esvaeixen, i tothom es sent part d’un mateix ritual col·lectiu. Això contribueix a enfortir el sentiment d’identitat i pertinença, en una celebració on el foc no només consumeix els monuments, sinó que uneix a les persones.

El foc de la festa de les Falles és, en última instància, una metàfora de la vida mateixa: un cicle constant de destrucció i renovació, una invitació a desprendre’s de les càrregues innecessàries per renàixer amb més força. Aquesta festa no només és una explosió de colors, música i pólvora, sinó també una profunda expressió de la filosofia del poble valencià, que troba en les flames una manera de reafirmar la nostra capacitat per afrontar els canvis i renàixer de les adversitats. Les Falles, amb el seu foc purificador, ens recorda que cada final és un nou començament i que, així com les flames consumeixen allò caduc, també nosaltres tenim l’oportunitat de renovar-nos i continuar endavant.

Versos incombustibles, evolució del llibret de falla a Gandia.

Jesús Garcia Cànoves

Així com l’origen de les falles no està definit, existint varies teories no demostrades, no ocorre el mateix amb el llibret.

Les primeres notícies que es tenen parlen d’una explicació, mig en prosa mig en vers, en fulles fixades a la mateixa falla, perquè la gent poguera amb la seua lectura saber el que volia representar el monument.

Tenim constància del primer llibret a l’any 1855, escrit per Bernat i Baldoví per a la falla de la placeta Almodí de València.

Des de 1855 fins a 1904, on Lo Rat Penat organitza el primer concurs de llibrets, aquests eren com un quadern de fulles soltes que es posaven a la falla o a les parets del voltant, d’autors anònims, criticant costums, gent del barri o a la mateixa administració.

Aquest anonimat, comenta Almela i Vives, no és “El repugnant anonimat dels que no s’atreveixen a dir les coses a la cara, sinó una actitud natural, tractant-se d’una manifestació popular com són les falles”.

D’aquest any, 1904, és el primer llibret conegut a Gandia, explicant la falla plantada al Carrer Major.

Des del concurs de Lo Rat Penat els llibrets comencen a ser quaderns de varies fulles, grapats pel mig, on l’explicació del monument seguia sent la part més important i, els autors deixen de ser, en la seua majoria anònims, participant grans poetes com Felix Pizcueta, Maximilià Thous, Carles Salvador...que eleven el llibret de falla a la categoria de peça literària.

És al 1928, quan comença l’època moderna de les falles a Gandia, quan “per fer la festa completa” s’edita un llibret, que a part de l’explicació, escrita per Rafael Bigné, compta amb col·laboració literària. Diu la premsa “més que un llibret és un amè llibre amb l’opinió d’homes de talla”.

Molts llibrets d’aquesta època per donar una visió exacta del que es volia satiritzar escrivien l’argument en prosa i després es versificaven les diferents escenes.

És en 1976 quan la Junta Local Fallera de Gandia organitza el primer concurs de llibrets de falla en categoria única, amb unes bases molt definides i estrictes, que ho se seguien o immediatament se te desqualificava, sent aquests els seus guardonats:

Categoria única

Any Comissió fallera Autor

1976 Sagrada Família “Corea” Vicent Ribes Canet

1977 Carrer Major i Passeig Juan Ribas Bolinches

1978 Carrer Major i Passeig Juan Ribas Bolinches

1979 República Argentina Salvador Codoñer

1980 Passeig Lluís Belda Anfós Ramon

1981 Sant Josep “Raval” Miquel Català Ruiz

1982 Carrer Major i Passeig Anfós Ramon

1983 Passeig Lluís Belda Anfós Ramon

1984 Passeig Lluís Belda Donis Martin Albizua

1985 Carrer Major i Passeig Anfós Ramon

1986 Plaça El·líptica Ximo Vidal Signes

1987 Carrer Major i Passeig Anfós Ramon

1988 Passeig Lluís Belda Donis Martin Albizua

1989 Carrer Major i Passeig Anfós Ramon

1990 Beniopa Anfós Ramon

En vista de que els premis eren sempre, guanyats merescudament sense cap de dubte, per autors de fora de la ciutat, “mercenaris” pagats a base de talonari per fer les explicacions, desmotivant la participació d’autors de les mateixes comissions, que l’assemblea de la Junta, a proposta del seu secretari, aprova fer dues categories, una per autors de les explicacions forans i altra per autors locals. Els guardonats d’aquesta època foren:

Categoria autor local

Any Comissió fallera Autor

1991 Plaça Prado Josep E. Gonga

1992 Sant Nicolau “Mosquit” Josefina Lázaro Cerdà

1993 Beniopa Jesús Garcia Cànoves

1994 Màrtirs Josep Lloret Tarrasó

Categoria autor forà

Any Comissió

1991 Passeig Lluís Belda Donis Martin Albizua

1992 Passeig Lluís Belda Donis Martin Albizua

1993 Sense participants

1994 Sense participants

Donat que en els dos últims exercicis fallers no es va presentar cap llibret a categoria “autor forà” es torna a categoria única, mantenint-se aquest forma fins l’actualitat. Els primer guardonats en aquesta nova modalitat foren:

Categoria única

1995 Beniopa Jesús Garcia Cànoves

1996 Màrtirs

1997 Màrtirs

Josep Lloret Tarrasó

Al principi l’explicació, motivada per les bases del premi de la Junta, es feia amb versos d’art menor, humorístics, intencionats, “amb la suficient sal i pebre per a coure com cal el conjunt”, llenguatge senzill amb sàtira corrosiva i audaç.

Tot això, sumat a la gràcia peculiar de cada autor i l’ingeni agut, fan del llibret de falla una de les representacions folklòriques més dignes de tenir en compte dins de les festes falleres.

El llibret ha evolucionat de forma interna i externa, han passat de ser “llibrets grapats” d’unes quantes fulles a toms acuradament enquadernats, amb tapa treballada i de vegades amb col·laboració d’artistes de les arts gràfiques.

De ser la mare del “xiquet”, l’explicació del monument a passat a ser, cada vegada més,un mero acompanyant del contingut total. Com diria un conegut, són enciclopèdies falleres.

Han guanyat sobre tot l’aspecte idiomàtic. Els autors, n’hi de tot, clar està, es preocupen cada vegada més per la puresa de la llengua, emprant ocasionalment alguna que altra llicència, perdonable gairebé sempre.

Una plèiade d’autors, que any darrere any, compleixen l’encàrrec de dotar a la falla d’una explicació satírica i festiva, encara que fugaç, com la mateixa falla, de vegades ignorada, constitueixen l’element essencial en la literatura fallera. Apareixen com els rovellons cada any i, tal com deia una afamada escriptora gandiana, molts anys jurat de llibrets a Gandia: “Els fallericos sou molt atrevits”.

FURA DEL CEL

Teo Brunet

Quan el cel plora, i la terra s’ofega, la tempesta ens abraça amb la seua força cega. L’aigua desborda, arrossega el dolor, però en el silenci, s’alça un nou clamor.

València gemega, però no es rendeix, d’entre les cendres, el foc s’encén i es deixa veure. És l’esperança, brillant i fidel, que crema el que és dolent, el vell, el cruel.

Foc purificador, flama que dansa, ens porta força, ens dona una esperança. De les aigües braves, del fang i l’oblit, neix un poble fort, valent, invencible al crit.

Les mans es troben, els cors bateguen, amb cada pas, les ferides es reguen. Som llum i foc, som aigua i arrel, resilients com el roure, eterns com el cel.

Que les cendres porten memòria i vida, que el foc ens unisca, que cure la ferida. València renaix amb força i passió, com el fènix, alça el vol amb un nou horitzó

I de sobte

Borja García Felis

Foscor envoltant, el secretari anomenant-me, la música sonant, una passarel·la il·luminada, les meues velles cames recorren aquests deu metres emmoquetats. Ja he perdut el compte de les voltes que ho he fet, seguint flors de seda engalonades amb fils d’or, amb fils d’argent, fons roig, o era blanc, es mesclen imatges, ja són molts anys per aquest emboirat cap meu. Ulls plorosos, se m’haurà clavat alguna cosa, jo no plore. No sigues borinot, clar que plores. L’emoció, perquè saps que pot ser l’última vegada, perquè hi ha la llegenda o més bé maledicció de qui rep aquesta recompensa li queden 2 telediaris. Encara que és més lògic pensar que per a quan ens toca rebre-la estem més prop de la carretera a Almoines que una altra cosa.

Mentre avance em pregunte en quin moment va nàixer aquest sentiment faller en mi. No va ser una eclosió. Hi ha molts que ho mamen des del bressol, altres com a mi em sobrevingué de més major. Recorde eixir-me al balcó del nostre pis al carrer Laval quan sentia els pasdobles de les bandes de música, veia passar una colla de gent, ells vestits amb jaqueta negra, xorrera i faixí amb un penjoll al costat, blaus en la seua majoria, al final altres grocs i roig i algun color més, després m’assabentaria que eixos eren els que tenien càrrec. Elles vestits pomposos, curts, almenys més curts que hui en dia i sabates amb pompons i pentinats estranys amb unes pintes gegants o almenys és el que recorda aquell xiquet de sis anys.

Més avant a la meua germana li proposaren ser Reina del Foc de la comissió del nostre barri i en la que estaven els meus oncles i cosins. Així, de rebot va ser la meua immersió al món de les falles. Foren 4 o 5 anys de comboi, festa, risses i tristors, quan eres adolescent t’ho prens més a la tremenda, amb els anys aprens a suportar millor les decepcions.

Això durà fins que la gent va començar la universitat i tindre altres prioritats. I no seria fins uns anys després que el meu millor amic que festejava amb una fallera em digué d’anar a la seua falla i d’allà fins hui.

Diferents càrrecs, ajudar en el que es podia, sopars els divendres, visitar els tallers, la il·lusió que les nostres reines pugen pel banderí a la plaça, els bunyols de carabassa els diumenges, la nostra benvolguda lotera dient amb veueta ¨no m’agafaràs unes paperetes”, fer cavalcada, i quan menys t’ho esperaves anar a pels monuments, la planta, el Bateig, les despertades, l’Ofrena, la Cremà i començar tot de nou.

Ja estic arribant als escalons, espere no entropessar.

A l’escenari m’espera la presidenta de la Federació i la Fallera Major d’enguany. La meua neta, que està a la seua Cort, em va dir que, com deien a la meua època era “guai”, no estava “flipà” ni res, m’alegre per ella. Que s’ho disfrute la xicona.

Silenci al saló. Dos minuts i fora, tota la setmana intranquil, esperant que el vestit de faller me n’anara bé, amb un nus a la panxa i ara ací dalt, m’imposen el Gesmil de Diamant i em donen un diploma, em diuen unes paraules que no arribe a entendre.

Aplaudiments i torne de nou per la passarel·la, no plores borinot, no plores.

Sobirana

del meu cor

Marta Escrivà Moya

Patrona de València

amb tu i el sol no trobe diferència, els ulls brillen al veure’t, excel·lència i que tots et volem tant no es coincidència.

Els teus cabells obscurs, la teva cara fina, Ho saben tots els presents, passats i futurs que la teua imatge fascina.

Ho inculquen des de la infantessa l’amor per tu, nostra grandesa, eixa estima que sent, que em besa, dolça mare que ens embelesa.

Tot valencià està orgullós i et jure que ningú esta dubtós. Per tindre com a mare ens sentim campions i els teues ensenyaments valen milions.

Sobirana del meu cor fas que tot l’obscur siga d’or, quan et vestim amb un mant de flor i els fallers ens omplim d’amor.

No puc evitar la meua veu tremolar en veure’t passar Geperudeta! Al veure’t desfilar. Això que sent per tu no puc controlar ja que tu eres qui em calma i em fa somniar.

Sense tu la terra no tindria essència perquè ens deixes bocabadats. Mare de València

Verge dels Desamparats.

Pere Huerta

UNA PETITA CAPSA BEN ADINS

Fer teatre. Aprendre. Quedar a hores impossibles un dia sí i l’altre també. I fins i tot les festes de guardar. Per conformar, així, a pedaços, un personatge o una mínima idea de personatge - a veure si eixia – I això era una vegada i una altra i tornar a quedar i una altra més i “hem de repetir-ho que això no ix”, “va que ja quasi ho tenim”, “així millor”, “m’agrada”, “demà treballarem més aquesta part”...

Crear una història. Dia rere dia. Tots junts. I anar fent, forjant, animant la història, els personatges les situacions, els problemes i les seues solucions, els finals, els principis i les trames enrevessades... Bastir-les amb una mica d’humor i sobretot amb un missatge al darrere per traslladar al públic... “Això no entén el públic”, “Jo encara no sé de què va”, “Això hauríem d’explicar-ho”... Fer teatre.

Va ser un bon dia quan es vam reunir al Casal una sèrie de gent de la Comissió quan va nàixer, quasi sense voler i de forma discreta All i Pebre Teatre. Aquest dia va ser fonamental i decisiu per al grup i revestit de moltíssima importància per a mi particularment i per a sempre. Tota la gent que hi va assistir a aqueixa reunió va ser la gent que va conformar el grup de teatre que representaria a la falla durant els següents quatre anys en el certamen de teatre amateur Ligorio Ferrer.

La gent que hi va assistir a aquella màgica reunió van ser: Mónica Bixquert, MªJosé Morán, Enrique Solivares, Emilio Gómez, Noelia Martí, Álex Gutiérrez, Judith Martínez, Domingo Sevillano, Paula Cerdá i Dani Barrera. Hem d’afegir a Paloma Torregrosa, que va deixat dit que no hi podia vindre aqueix dia –era fora de Gandia - i que finalment ens hi entrevistaren una setmana després. Més tard, en produccions posteriors, s’hi van incorporar: Laura Martínez, Andrea Hernández, Ainhoa Gómez i Natalia Sanz.

Érem a l’any dos mil tretze i anàvem a crear i representar el text “Coffee”. Aquesta va ser la nostra primera aposta i la que va marcar una mena d’estil propi que buscava una veu personal dintre del que se feia any rere any al certament teatral.

Un teatre despullat d’excessos en els decorats i que es presentava nu a la manera que Grotowski promulgava en les seues teories teatrals i que a més, volia canalitzar l’humor i els missatges interns amb una forma senzilla de fer teatre basada en el treball imprescindible del llenguatge corporal i en la la força dels diàlegs per construir les històries.

Més tard en l’edició següent de l’any dos mil catorze hi produírem l’obra “Trencadís” i a l’any següent, a l’edició del Ligorio de l’any 2015 l’obra “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Sense voler havíem fet una mena de trilogia amb un estil senzill però identificable del teatre que feia la gent de Crist Rei

Jo estava barrejant el treball i les actuacions al grup Kabuts Teatre de la Font d’En Carròs, del qual en formava part des del 2007 amb tota la faena d’All i Pebre Teatre i tenia ben clar que la meua aportació ací havia de ser en benefici de la Falla Crist Rei. I així, la idea era que All i Pebre Teatre presentara obres originals escrites expressament per al certamen i que no s’hi basaren mai en aquestos quatre anys en el que era més típic en pràcticament tots el certàmens que era fer versions d’obres ja consagrades o adaptacions d’obres molt conegudes; i a banda també oferíem una Direcció pròpia i que totes les actrius i actors foren membres del grup de la pròpia

falla amb o sense experiència. Va haver una època en el Ligorio que s’hi podia comptar amb grups teatrals amateurs que representaven la falla sense pertànyer a la comissió i aquest no va ser mai el nostre cas.

També un altre moment especial per a mi a banda d’aquella primera reunió importantíssima del teatre a la falla va ser quan una vegada ja complits aquestos tres anys que jo havia de continuar amb altres projectes meus, Emilio i Noelia en un esmorzar que vam fer tots tres a la plaça del Prado em proposaren continuar un any més - un any que era especial perquè era l’any del cinquanta aniversari de la Falla - per tancar així, dignament, la nostra col·laboració teatral amb una obra significativa que tinguera més pes, si cal, que el vam fer fins a aqueix moment. Una obra que poguera gaudir qualsevol persona amant de la literatura i del teatre tot i que excedira els paràmetres normals de l’humor i de la comèdia que solia veure’s normalment al certamen.

D’ací va a eixir una obra importantíssima per a mi que és “Nagore”. Sempre estaré infinitament agraït a Emilio i Noelia per aquest oferiment amb aquestes premisses sense limitacions creatives. Tant ells dos com la resta dels actors i actrius i la resta de la Falla que he pogut conèixer ben bé, són part de la meua família per a sempre. Però no vull que es veja com una frase feta perquè ho dic totalment de veritat. Nagore es va estrenar el 10 de febrer de 2017.

Aquesta època en la Falla Crist Rei m’ha permès ser part d’una comunitat veritablement especial i única i ho sent dintre de mi com una cosa que va més enllà de les falles. Junts hem fet cultura i cultura de veritat, no només era el “divertimento” de representar una simple actuacioneta al teatre.

Després he pogut tenir la satisfacció de veure com part dels actors d’aquesta familia han continuat investigant per les branques de la complexitat teatral: Alex i Judith han continuat representant a la falla amb Crist Rei Comediants. Un grup impressionantment meravellós amb un teatre molt seriós i amb propostes ben novedoses i originals. i al que li desitge llarga vida. I també Paloma Torregrosa que, per la seua part, ha continuat la seua pròpia trajectòria: Actualment forma part del grup Quadern d’Assajos Teatre de Gandia, fent un teatre més complex i elaborat dintre del que es podria etiquetar com a teatre contemporani.

Mentre estava compaginant la faena amb Kabuts teatre i All i Pebre, - amb Trencadís - vaig col.laborar també Manu Ruizarte i el seu grup teatral, No piséis los crisantemos, estrenant a València l’obra “Las horas que no son nuestras” en el Teatro Inestable.

I després del Nagore nostre amb All i Pebre vindrà la necessitat de cobrir amb una estructura associativa oficial les meues obres i propostes. I naixerà així Quadern d’Assajos Teatre i començarà de forma gradual una investigació més a fons del llenguatge teatral i la creació de textos que pogueren produir la catarsi que sol crear-se entre el públic i els actors i transmetre missatge i poesia i una determinada sensibilització per la cultura, la llengua i els problemes a la nostra societat.

Amb aquesta formació meua, el Quadern d’Assajos, vindran les obres L’Aldea, Octubre, Grotowski, el Cuaderno, la Hojarasca... Aquesta darrera obra, La Hojarasca, es va estrenar al Teatre Serrano de Gandia aquest 2024 i El Cuaderno és una obra de teatre inclusiu i fou estrenada en el Festival de Música y Artes Escénicas de Piñeiro de Areas, en Pontevedra l’any 2021.

I això és, senzillament, el que volia dir-vos. Això és el que us puc dir des de la meua manera de veure les coses i de veure de quina manera tan especial encareu vosaltres la vida, les falles i el teatre.

I això és el que vos dec. I per això vull que sapigueu que tot això tan únic i tan de vosaltres i meu, el tinc ben guardat en una petita capsa ben a dins del cor. Gràcies per tot. I gràcies per tant.

POEMA

Borja García Felis

Torna a mi el poema XX de Neruda. “Puc escriure els versos mes tristos esta nit” Una amargura que no he escollit, es clava en aquesta ànima dolguda.

Des d’un cim contemple la mar moguda, Tristor,soledat ,buit d’un cor maleït, Impotència, ràbia, crit d’un ser afligit última espurna de la Fe mantinguda.

Torna a mi el poema XX de Neruda, “És tan curt l’amor, i tan llarg l’oblit” La llàgrima voreja una boca muda.

La trista realitat per fi he assumit. Que ja no està,que l’he perduda.

I jo ací, plorant a soles i destruït.

Que el somni continue

Javier Sanmateu Juan

Hi ha una diferència notable entre afrontar un repte amb plenitud i ferho a mitges. Complir de veritat amb totes les lletres com, possiblement ni tu mateix encara saps que pots fer, o complir exiguament amb la papereta i arribar a mínims. Aquesta diferència, per a mi, és la mateixa que hi ha entre viure un somni o despertar.

Quan el meu gran amic Jesús - amb qui he compartit tants moments a la falla com èpoques de la nostra vida hem viscut i encara en viurem - em va proposar ser delegat de teatre, aquest somni, va començar per a mi. I com a tot bon somni, el primer en creure’l, has de ser tu mateix. Si no, ¿qui dels que seuen davant de la butaca ho va a fer?

Aquesta aparent confiança plena no està, ni de prop, exempta de dubtes, pàgines en blanc, assajos infructuosos i incertesa. Més bé, tot al contrari. Sempre, durant els sis anys en què he participat de la màgia del teatre de les falles de Gandia, hi ha hagut almenys un moment, cada any, en què semblava que anàvem a despertar abans d’hora i l’anhelada estrena no s’arribaria a complir.

He hagut de fer, junt als meus companys d’escenari i també cal reconèixer, els nostres familiars i amics més propers, incomptables sacrificis per posar en marxa cada projecte. Han sigut nombroses les nits sense dormir, amb l’escriptura i retocs de guió, passant pels muntatges dels decorats i els assajos finals. Cada detall conta perquè, a la fi, fa el somni creïble. Hem hagut de renunciar per això a hores en família, d’oci i de treball. Els moments esgotadors han sigut evidents però tot paga la pena per algun motiu. Sempre ho paga. Per a alguns, tal vegada defendre un paper. Per a altres, per què no dirho, l’ovació del públic ho pot ser. Per a mi, no hi ha recompensa més gran que l’oportunitat d’expressar-me, de somiar i de fer somiar els altres amb mi.

Cal fer menció a totes les parts que han participat d’aquesta addicció boja i col·lectiva. Actors i actrius, ara tots amics i amigues amb els que confie plenament i que ells saben que estime. És un altre bon motiu pel que tot paga la pena.

Que el somni continue.

Ella.

Paloma Pelegrí Torregrosa

Pit empresonat baix tela delicada de gala vesteix amb somriure de plata.

La fallera bonica rodejada d’història cultura, art i detall amb la seua fina pell per tot arreu destaca.

Ballen les seues sabates sota la seda d’alta costura, el cancan donant vol i ella donant motius perquè la festa perdure.

És la imatge més real del nostre mon, un encant sense igual, un amor amb passió.

Els Ninots Indultats de la Falla Barri de Crist Rei de Gandia

Jacobo Reig

Les Falles són una de les manifestacions culturals més rellevants i emblemàtiques de la Comunitat Valenciana. En el cor d’aquesta celebració, el ritual del foc ocupa un lloc central. Els monuments fallers es construeixen amb l’objectiu de ser cremats, simbolitzant el pas del temps i la renovació. Aquest ritual, no obstant, incorpora una excepció que li atorga un toc d’humanitat i art: l’indult del ninot. Aquesta tradició va sorgir a València el 1934, quan per primera vegada es va decidir salvar de les flames el millor ninot de l’Exposició del Ninot, atorgant-li una pervivència que contrasta amb la destrucció generalitzada.

La ciutat de Gandia no va tardar a adoptar aquesta iniciativa, organitzant la seva pròpia Exposició del Ninot l’any 1935. El primer ninot indultat a la ciutat va ser de la Falla Plaça del Mercat i representava l’algutzir Boigues, una figura emblemàtica i amb profundes arrels en la memòria popular local.

La Falla Barri de Crist Rei i els seus primer indults

La Falla Barri de Crist Rei es va fundar l’any 1966, però no seria fins al 1980 quan la comissió aconseguiria el seu primer ninot indultat. Es tractava del ninot infantil d’una falla que portava per lema Volem l’amor i no la guerra. Aquell any va marcar també un fet històric, ja que va ser la primera vegada que Gandia organitzava una Exposició del Ninot Infantil. Aquest ninot, delicadament elaborat va captivar tant el jurat com el públic que va visitar la sala d’exposicions de Foment .

Tres anys després, el 1983, la Falla Barri de Crist Rei va tornar a alçar-se amb l’indult infantil. En aquesta ocasió, l’artista fou Vicent Ramón que va crear una figura que representava un Tio de la Porra, símbol de la Fira de Gandia. Aquest ninot no només va ser reconegut per la seva qualitat artística,

sinó també per ser el primer indult en les falles de Gandia que immortalitzava aquest personatge tradicional.

Un altre moment memorable arribà l’any 1988 amb un ninot innovador que representava els Germans Marx. Aquesta figura, dissenyada per Cristina Morant i Ivan Piris, mostrava els famosos còmics pintats en blanc i negre, evocant l’estètica clàssica del cinema. Aquest recurs creatiu, pioner a Gandia, seria posteriorment imitat per altres artistes, Germans Miñana al 1996 o Palacio i Serra al 2016, assolint tots dos el premi de ninot indultat adult.

Primer indult en la categoria adulta i doblet històric

Després d’anys de no assolir el desitjat banderí, l’any 2000 la Falla Barri de Crist Rei va aconseguir el seu primer indult en la categoria adulta de la mà dels Germans Miñana. El ninot representava un personatge popular que es passejava pel barri vestit amb la indumentària del Reial Madrid amb una ràdio i el seu gos. El 2003 la comissió assoleix el seu segon indult en la categoria adulta amb la representació dels presentadors del programa La Cafetera caracteritzats com a personatges de la pel·lícula Toy Story. Aquest ninot fou obra dels artistes fallers gandians José Gallego i Ivan Piris, aquest últim membre de la comissió. L’any 2007 l’artista Alfredo Bernat va ser l’encarregat de guanyar per tercera vegada el premi de ninot indultat amb un ninot de dos cantants de rock dalt d’un escenari , un èxit que repetiria el 2011 amb una escena que imitava als personatges de la pel·lícula

Mostruos SA. Aquest últim any, la comissió va viure un moment apoteòsic en assolir un doblet històric: el ninot indultat adult d’Alfredo Bernat i l’infantil dels Germans Parra, amb una escena nadalenca del Pare Noel donant un biberó a un cèrvol, van rebre el premi de Ninot Indultat. Aquesta fita només l’han aconseguit tres comissions falleres al llarg de la història: la Falla Plaça Prado, la Falla Plaça del Mercat i la Falla Barri de Crist Rei, però va ser aquest ultima comissió la que va aconseguir aquest repte des de la tercera secció de les falles, fent encara més èpic el doblet assolit.

L’any 2012, la Falla Barri de Crist Rei va aconseguir el seu darrer ninot indultat fins avui. L’artista Francisco Vizcaíno va ser l’encarregat de signar aquesta obra que, com totes les anteriors, portava la marca de la creativitat i l’excel·lència. Aquesta volta dos pirates en un equilibri perfecte cridaren l’atenció del jurat tant pel seu acabat com per la crítica que duia.

Des dels seus inicis, la Falla Barri de Crist Rei ha destacat no només per la seua capacitat de cridar l’atenció del jurat i del públic, sinó també pel compromís amb l’art faller. Fins a l’any 2000, gairebé totes les falles infantils van ser creades pels mateixos membres de la comissió, un fet que parla de l’esforç col·lectiu i l’amor per la tradició. Aquesta singularitat tan continuada en el temps no es troba en altra comissió fallera de la ciutat de Gandia.

Els ninots indultats de la Falla Barri de Crist Rei no són només testimonis de la qualitat artística, sinó també de l’esperit creatiu i la passió que defineixen aquesta comissió. A través d’aquests guardons, la comissió ha esculpit un lloc destacat en la història de les Falles de Gandia, deixant un llegat que segueix inspirant als futurs membres d’esta comissió fallera.