Issuu on Google+

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

LA VANGUARDIA 01/11/2012 http://www.lavanguardia.com/cultura/20121101/54354100505/ermitage-abrira-filial-barcelona.html

El Hermitage abrirá una filial en Barcelona El president de la Generalitat de Catalunya ha anunciado oficialmente el acuerdo desde la capital rusa

Tres antiguas naves portuarias de la Bocana Nord de Barcelona podrían albergar una sucursal del museo ruso del Hermitage LV / Pedro Madueño

Moscú. (EFE).- El museo del Hermitage de San Petersburgo, una de las principales pinacotecas del mundo, abrirá una filial en Barcelona, ha anunciado hoy el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. "Hemos firmado un acuerdo de intenciones firmes para que en los próximos dos o tres años se lleve a cabo la instalación estable y permanente del Hermitage en Barcelona", ha asegurado hoy Mas a la prensa española en Moscú. Mas ha realizado este anunció tras firmar un convenio de colaboración con la viceministra de Cultura de Rusia, Alla Manílova, en el legendario edificio Ucrania de la capital rusa. Este proyecto "reforzará de una forma muy clara la capitalidad económica, turística y cultural tanto de Barcelona como de Catalunya", ha dicho el presidente catalán, que ha inaugurado hoy en esta ciudad un Foro Empresarial Rusia-Catalunya. El Hermitage, que cumplirá 250 años en diciembre de 2014, ha sido descrito por el presidente ruso, Vladímir Putin, como el "el orgullo de Rusia". Considerado como uno de los principales museos del mundo junto al Louvre parisino y El Prado madrileño, el Hermitage acoge, entre otras obras, pinturas de Leonardo da Vinci, Picasso, Goya, Rafael, Velázquez, Miguel Ángel, Manet, Mattisse, esculturas de Rodin e innumerables iconos.

1


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

EL PUNT AVUI 01/11/2012 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/589781-lhermitage-arribara-a-barcelona-el2013.html

L'Hermitage arribarà a Barcelona el 2013 El prestigiós museu de Sant Petersburg instal·larà una subseu a la capital catalana Inicialment estarà ubicat en un lloc provisional a l'espera del projecte definitiu Mas destaca que aquest conveni reforça la capitalitat econòmica, cultural i turística de Barcelona

Artur Mas i Ferran Mascarell, després de signar el conveni de l'Hermitage Foto: ACN.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha signat per fi el conveni amb el director de l'Hermitage de Sant Petersburg per instal·lar a Barcelona una sucursal d'aquest prestigiós museu. Aquesta extensió de l'Hermitage prové del capital privat, rus, català però també d'altres parts del món. Eugenio Pallarés, representant del grup inversor, ha avançat que en un any s'obrirà la subseu en un emplaçament provisional, a l'espera d'acabar el projecte definitiu, que podria estar acabat en dos o tres anys. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat que aquest conveni reforça la capitalitat econòmica, cultural i turística de Barcelona, ja que complementa la potent oferta ja existent a Catalunya.

2


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

ABC 02/11/2012 http://www.abc.es/20121101/cultura/abci-artur-instalacion-hermitage-barcelona-201211011859.html

Artur Mas: La instalación del Hermitage en Barcelona nos va como anillo al dedo El presidente catalán firma «un acuerdo de intenciones para que en dos o tres años se lleve a cabo la instalación permanente»

FOTO: EFE

Artur Mas, ante la basílica San Basilio de Moscú

El museo del Hermitage de San Petersburgo, una de las principales pinacotecas del mundo, abrirá una filial en Barcelona, ha anunciado el presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas. «Hemos firmado un acuerdo de intenciones firmes para que en los próximos dos o tres años se lleve a cabo la instalación estable y permanente del Hermitage en Barcelona», ha asegurado Mas a la prensa española en Moscú.

Mas ha realizado este anuncio tras firmar un convenio de colaboración con la viceministra de Cultura de Rusia, Alla Manílova, en el legendario edificio Ucrania de la capital rusa, informa Efe. Este proyecto «reforzará de una forma muy clara la capitalidad económica, turística y cultural tanto de Barcelona como de Cataluña», ha dicho el presidente catalán, que ha inaugurado este jueves en esta ciudad un Foro Empresarial Rusia-Cataluña.

3


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

Mas ha destacado que la presencia de una sede del Hermitage «complementará la tradicional muestra museística y cultural de la capital catalana». «Tenemos museos tan importantes en Cataluña como el Dalí, el Picasso y el Miró. Tenemos monumentos de primera fila de la época modernista, de la época románica y también de la época gótica», ha dicho.

Grandioso museo En su opinión, el hecho de que «el Hermitage, que es uno de los museos más grandiosos del mundo, piense en instalarse de manera permanente en Barcelona, nos va como anillo al dedo».

El presidente de la Generalitat ha aludido a la importancia de que «todos esos millones de visitantes que ya vienen a Cataluña, incluidos los turistas rusos, vayan viendo en Barcelona y en Cataluña esa oferta de primer nivel y de gran calidad». Mas ha recordado que más del 65 por ciento de los turistas rusos que han visitado España este año eligen Cataluña como su destino de vacaciones.

El Hermitage, que cumplirá 250 años en diciembre de 2014, ha sido descrito por el presidente ruso, Vladímir Putin, como el «el orgullo de Rusia». Considerado como uno de los principales museos del mundo junto al Louvre parisino y El Prado madrileño, el Hermitage acoge, entre otras obras, pinturas de Leonardo da Vinci, Picasso, Goya, Rafael, Velázquez, Miguel Ángel, Manet, Mattisse, esculturas de Rodin e innumerables iconos.

4


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

WEB PLA BARRIS BARCELONETA 05/11/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=155

La Barceloneta obre les portes al bon veïnatge Catorze entitats de la Barceloneta han constituït la Taula de Bon Veïnatge, una proposta comunitària que té per objectiu recuperar l’esperit col·lectiu com a forma de fer front als problemes del barri. El Pla de Barris hi col·labora dintre de l’actuació destinada a la mediació comunitària i es fa càrrec dels materials de difusió del projecte. Un imant amb el logotip identificarà totes les entitats, equipaments, comerços i veïns i veïnes implicats amb el Bon Veïnatge a la Barceloneta. La voluntat de fer créixer la xarxa ha pres una primera forma a través del cicle de xerrades “Ens Coneixem?”, que vol donar a conèixer millor els recursos, els serveis i les associacions del barri. Amb el lema “Bon Veïnatge, Portes Obertes”, s’ha posat en marxa a la Barceloneta una proposta comunitària que neix amb la intenció de recuperar i reforçar l’esperit de compartir i fer front de manera col·lectiva a les diverses problemàtiques del barri. El projecte s’impulsa des de la Taula de Bon Veïnatge, que reuneix membres de 14 entitats del teixit associatiu del barri a més de representants del Pla de Barris de la Barceloneta i del Districte de Ciutat Vella. La intenció, però, és que la detecció de problemes i l’elaboració de propostes per fer-hi front no es cenyeixi a les entitats de la Taula, sinó que aquesta sigui una plataforma des de la qual es fomenti la participació dels veïns i veïnes a títol individual. La voluntat d’anar fent créixer la xarxa ha pres una primera forma a través del cicle de xerrades “Ens Coneixem?”, que vol donar a conèixer millor els recursos, els serveis i les associacions del barri, per tal de compartir i posar en comú punts de vista sobre la realitat a la Barceloneta. La primera xerrada es farà al Centre Cívic el dijous 8 de novembre (17.30 h.) i girarà al voltant de les funcions que fa el Centre de Serveis Socials de la Barceloneta. Pel que fa a la Taula de Bon Veïnatge, la primera sessió es va dur a terme el 4 d’octubre i s’hi va acordar la formació de dues comissions, una d’habitatge i urbanisme i l’altra d’ocupació i economia local. Un altre tema tractat va ser el de la difusió del projecte, un aspecte fonamental sent aquesta una proposta que té una de les claus del seu èxit en la participació de com més veïns i veïnes millor. El Pla de Barris de la Barceloneta, que es fa càrrec dels materials de difusió a través de l’actuació destinada a la mediació comunitària, editarà cartells, flyers informatius i enganxines així com 4.000 imants amb el logotip del projecte. L’imant serà un element identificatiu de totes les entitats, equipaments, comerços i veïns i veïnes implicats amb el Bon Veïnatge a la Barceloneta. Les 14 entitats del barri que formen part de la Taula de Bon Veïnatge són: Associació Barceloneta Alerta, Associació de Veïns l’Òstia, Associació de Veïns Barceloneta, GAMAR, ACIB, Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, Església Evangèlica, Comissió de Festa Major, AMPA CEIP Mediterrània, AMPA Sant Joan Baptista, Casal de Gent Gran Barceloneta, CSS Barceloneta, CAP Barceloneta i Càritas, a més del Pla de Barris de la Barceloneta i el Districte de Ciutat Vella.

5


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

WEB PLA BARRIS BARCELONETA 06/11/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=154

Un cuiner format als cursos de Treball als Barris, guanyador del concurs de tapes El 6 d’octubre, el Centre Cívic de la Barceloneta va celebrar una jornada de portes obertes amenitzada amb diversos actes al llarg de tot el dia. Una d’aquestes activitats va ser el taller de tapes ràpides, en el qual cuiners i cambrers de cinc bars del barri van mostrar la seva destresa en l’elaboració de qualsevol de les varietats de tapes. El taller es va muntar en format de concurs i va tenir com a guanyador Francesc Laborda. Aquest treballador de Can Ganassa va ser alumne de la formació professional de cuiners i cambrers que es va dur a terme a la Barceloneta el curs passat, dintre del programa Treball als Barris de Barcelona Activa.

El taller de tapes es va fer la tarda del dissabte 6 d’octubre en l’espai públic situat just al davant del Centre Cívic, entre els carrers Conreria i Miquel Boera. Els bars Jai-ca, Piñol, Alegria, l’Òstia i Can Ganassa van ser els cinc establiments del barri que van aportar cuiners i cambrers al taller, en el qual els cinc bars es van anar succeint per torns per elaborar les seves tapes. La festa va resultar amena no només per l’animació de la companyia de dansa-teatre Colectivo Amoro, resident al Centre Cívic, sinó perquè cada bar va rebre en el seu torn d’actuació el suport i els ànims d’alguns clients habituals.

El taller es va organitzar en forma de concurs, que va tenir com a guanyador Francesc Laborda. Aquest jove cuiner de Can Ganassa va començar a desenvolupar la seva destresa en l’elaboració de tapes en la formació professional de cambrers i cuiners per a joves en situació d’atur del barri, un curs que es va dur a terme durant el primer semestre d’aquest any a la Barceloneta en el marc del programa Treball als Barris de Barcelona Activa. Francesc Laborda, de 24 anys i que abans de fer el curs no es dedicava al sector de l’hostaleria, considera que “la formació que he pogut treure del curs m’ha ajudat a poder trobar aquesta feina, perquè a més el contacte amb Can Ganassa es va produir a través d’un company del curs que també hi treballa”. Malgrat el profitós aprenentatge que Laborda va poder treure del curs, després del qual va fer tres mesos de pràctiques a l’Hotel W, vol fer-hi també una aportació constructiva de cara a futures edicions, ja que creu que “el curs hauria de destinar més hores a fer pràctiques a la cuina i menys a la formació teòrica”.

6


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

LA VANGUARDIA 07/11/2012 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20121107/54354261562/solicitan-moratoria-obras-portvell.html

Activistas de La Barceloneta solicitan una moratoria en las obras del nuevo Port Vell La Plataforma Defensem el Port Vell ha presentado la demanda al Ayuntamiento de Barcelona y la Autoridad Portuaria | Recuerdan que no tiene visto bueno alguno por parte del Pleno

El Port Vell se transformará en una marina para yates de mediana y gran eslora, mientras que el puerto pesquero se abrirá a la ciudad con nuevas instalaciones y restaruantes . LVE

Barcelona. (Redacción).- La Plataforma Defensem el Port Vell ha solicitado formalmente una moratoria a las obras de construcción de la nueva marina para yates de lujo en el Port Vell. Ha presentado la demanda por escrito a las dos administraciones responsables del proyecto, el Ayuntamiento de Barcelona y la Autoridad Portuaria (APB). Los activistas alegan que los trámites legales de la reforma tienen diversos fallos legales y políticos, como el inicio de la operación sin previa aprobación del Pleno del Ayuntamiento y la “vulneración sistemática del derecho de acceso a la información”. Aseguran que han recibido numerosas trabas y negativas para acceder a los dosieres técnicos del proyecto, archivos y registros. “La ejecución de la reforma por la vía de los hechos pone en peligro los principios básicos de la democracia en una ciudad como Barcelona”, han defendido este martes en un comunicado. La empresa Marina Port Vell, propiedad de Salamanca Group, con el visto bueno de la APB comenzó las obras en febrero -el primer borrador del proyecto se publicó en el BOE el 25 de febrero- apoyándose en la concesión que tiene Marina Port Vell para explotar estos terrenos. “La Plataforma ha pedido acceso a esta concesión en reiteradas ocasiones, la primera el 3 de marzo, y a día de hoy todavía no se ha obtenido respuesta”, añaden. “Todo

7


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

el proceso ha contado con una falta absoluta de participación ciudadana, lo máximo que se ha hecho es dar información parcial y segmentada a diferentes entidades por separado y a puerta cerrada”, critican. La siguiente fase, la tercera según el proyecto de la APB del 12 de junio, implica, entre otras acciones, la construcción de las plataformas sobre el mar. Esta obra, según los activistas, debe pasar por el Pleno obligatoriamente porque afecta al Plan Especial del Port Vell. Solicitan una paralización total de la remodelación “al menos hasta que haya pasado por el pleno”. “La preocupante participación del concejal de Hábitat urbano en el Mónaco Yacht Show y el volumen de proyectos que han salido a la luz (el proyecto de Nueva Bocana, el Hermitage, la reforma del Muelle de los Pescadores...) por el puerto ciudadano requiere detener las obras y volver a poner al frente de las propuestas los principios democráticos, la salvaguarda del espacio público y los derechos sociales de los vecinos de Barcelona a la hora de transformar el territorio”, zanjan.

Jornada en el Museu Marítim

El colectiu, con epicentro en La Barceloneta aunque con participación de activistas de toda la ciudad e incluso de fuera de ella, organiza una jornada divulgativa en el Museu Marítim para apoyar la reivindicación. Tendrá lugar el próximo 12 de noviembre a las 19 horas, bajo el título Barcelona y la construcción de un puerto ciudadano. Hacia un Nuevo Port Vell. Contará con tres ponentes que conocen de cerca el proyecto de reforma: el profesor de la UPC Francesc Magrinyà, la geógrafa Mercè Tatjer y el historiador y miembro de la Plataforma Javier Moreno. El periodista Camilo S. Baquero ejercerá de moderador. La fila cero del auditorio contará con activistas sociales y referentes barceloneses como la ex regidora de Ciutat Vella Itziar González, el arquitecto David Bravo, el abogado Daniel Jiménez Schlegl (abogado), Ramón Ribera Fumaz del Seminario TAIFA, la catedrática en antropología Verena Stolcke y Salvador Tarragó de SOS Monuments. Además, el jueves 15 de noviembre comienza el ciclo de charlas La Barceloneta: cuatro relatos de un barrio amenazado, en la Casa de La Barceloneta 1761. La primera charla tratará sobre el chabolismo, con la presencia de Mercè Tatjer y Óscar Casasayas.

8


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

SETMANARI DIRECTA 12/11/2012 http://www.setmanaridirecta.info/noticia/acte-reclamar-dret-ciutadania-decidir-sobre-futur-del-port-vell

Acte per reclamar el dret de la ciutadania a decidir sobre el futur del Port Vell Per: MARC IGLESIAS Sota el títol “Barcelona i la construcció d’un port ciutadà. Cap a un Nou Port Vell”, la plataforma Defensem el Port Vell organitza una taula rodona al museu Marítim de Barcelona aquest dilluns 12 de novembre a les set de la tarda. L'objectiu de l'acte, convocat després que el ple de l'ajuntament del mes d'octubre rebutgés fer una consulta popular sobre la construcció d'una marina per a superiots al Port Vell, és reivindicar la necessitat de tenir en compte la ciutadania a l'hora de decidir el futur del port-ciutat i repassar les transformacions que ha patit aquest espai en els seus vint anys d'existència. La taula, que serà moderada pel periodista Camilo S. Baquero, comptarà amb la presència de Francesc Magrinyà (Professor de la UPC), Mercè Tatjer (geògrafa i catedràtica de la UB) i Javier Moreno (membre de la plataforma i historiador).

La plataforma, que la setmana passada va presentar a l'Ajuntament de Barcelona i a l’Autoritat Portuària de Barcelona una demanda de moratòria de les obres del port de luxe promogut per Salamanca Group, ha fet pública la seva preocupació per les declaracions que el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona va fer a la fira de iots de Mònaco. Antoni Vives, tot i que l'Ajuntament no ha aprovat encara la preceptiva modificació del Pla Especial del Port Vell, va assegurar a la presentació del Barcelona Clúster Nàutic que “les obres [de la marina] avancen a bon ritme” i que “els nostres amics de Marina Port Vell, l'Ajuntament de Barcelona i tots nosaltres estem empenyent per aconseguir que el proper estiu veieu el projecte fet realitat”.

9


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

DIARI ARA 17/11/2012 http://www.ara.cat/premium/llegim/Cendra-daquest-somni_0_812318801.html

Cendra d'aquest somni La publicació de l'obra completa de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) és una de les sorpreses editorials més agradables de la tardor. Gàlaxia Gutenberg s'ha decidit a posar a l'abast en un sol volum -gràcies a la feina de Valentí Soler Noguera- la poesia, els dietaris i retalls de memòria, l'assaig i el periodisme (inèdit, fins ara, en format llibre) d'un dels escriptors més actius durant la dècada dels 20 i dels 30.

Garcés va donar a conèixer el seu primer recull de poemes, Vint cançons , l'any 1922. El llibre va ser un dels precursors del neopopularisme gràcies a versos com "He corregut tot el món / i el record del bes no em deixa" ( Balada del mariner ) o "Les noies criden l'amor / mentre la tarda s'escapa" ( Cançó de l'amor que passa ): rellegits gairebé un segle després encara conserven el nervi i la frescor amb què van ser concebuts, d'una manera similar al que passa amb els poemes de Joaquim Folguera, Marià Villangómez i Joan Salvat-Papasseit, tres dels autors amb qui va compartir afinitats estètiques i fins i tot amistat. L'enyorança per Salvat-Papasseit, mort el 1924 -als 30 anys-, seria motiu d'un llarg record, expressat en articles, poemes, passatges de les memòries i fins i tot un assaig. Abans de la Guerra Civil, Tomàs Garcés, que havia estudiat dret i filosofia i lletres, havia tingut temps de publicar quatre llibres de poesia més: tal com recorda Soler al pròleg parafrasejant Villangómez, El senyal (1935) fa créixer la "profunditat lírica" de Garcés fins al punt que el seu univers poètic es concentra "en un

10


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

paratge somiat" que aconsegueix crear una dimensió lírica on "l'angúnia, el dolor, resten lluny, com una tempesta remota". L'àmplia selecció d'articles publicats entre el 1925 i el 1936 a La Publicitat , Revista de poesia i La Veu de Catalunya , entre d'altres, s'afegeix als assaigs de Paisatges i lectures .

"Amb l'esclat de la guerra, l'estiu del 1936, i essent Garcés catòlic practicant i militant aleshores d'Unió Democràtica, el trasbals que arribava l'obligà a deixar Barcelona", escriu Valentí Soler. Més endavant recorda que si bé entre els anys 1921 i 1936 l'escriptor publicaria més de 1.000 articles, des de la guerra i fins al 1976 la xifra seria esfereïdorament reduïda: 27. En el camp de la poesia, no seria fins al 1947 que Garcés donaria a conèixer El caçador , i caldria esperar sis anys fins a la primera edició de Grèvol i molsa , que aniria creixent durant tres dècades a partir del poema de temàtica nadalenca que l'autor escrivia cada any. Garcés hi recupera l'element popular dels inicis: "Que el món glaçat no t'encomani / la seva pobra tremolor. / Dorm, mon infant: dormiu, Senyor". A Plec de poemes (1971) s'hi troba El pont de Brooklyn , que acaba amb una síntesi de la desesperança que Garcés -i tants altres autors catalans- van anar acumulant: "Tot es movia, tot s'acoloria. / I, cendra d'aquest somni, / hi havia el dibuix negre sobre un xarol fosc". Del rebombori oníric inicial només en van quedar les restes d'un incendi, ennegrides, gairebé insalvables.

11


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

EL PUNT AVUI 18/11/2012 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/593626-port-ciutat-o-negoci.html

Port: ciutat o negoci? La conversió del Port Vell en un port de luxe per a “megaiots” ha despertat un rebuig ciutadà creixent

Per: ANNA BALLBONA

Unes vistes de la marina del Port Vell, amb les obres en marxa per fer-lo un port per a grans iots Foto: JOSEP LOSADA.

Les obres per convertir la marina del Port Vell en un port de luxe per a grans iots ja han començat i van avançant. A tocar de la Barceloneta, la reforma pren forma: al moll que dóna al Palau de Mar s'hi ha construït una plataforma sobre la qual s'aixecarà un edifici de serveis; al moll d'Espanya (que va a parar a l'Imax) no hi atraquen embarcacions, a l'espera de l'avenç de les obres. I ara els treballs es concentren al moll de la Barceloneta, que dóna al passeig Joan de Borbó. L'inici de la reforma ja ha fet marxar algunes embarcacions que hi atracaven cap a altres ports, com ara Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i el Port Olímpic. El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament, Antoni Vives, en una expedició recent per vendre el “clúster nàutic” de Barcelona a Mònaco, va afirmar que “els treballs estan avançant ràpidament” i que la reforma estaria enllestida l'estiu que ve. Tot plegat pot fer l'efecte que el projecte ja està fet i consumat. Legalment, encara no. L'Ajuntament de Barcelona encara ha d'aprovar el pla especial que permeti fer la reforma (l'Autoritat Portuària de Barcelona addueix que la part d'obres començades és la que no està subjecta al planejament municipal). L'aprovació d'aquest pla especial és un tema més de la fornida agenda barcelonina que salta passades les eleccions. El PP és l'aliat preferent de l'alcalde Xavier Trias per tirar-lo endavant. Això sí, el PP demana retocs al projecte per donar-hi suport. Com per exemple que els vaixells d'eslora més gran no

12


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

atraquin al moll de la Barceloneta per “evitar la barrera visual” que suposaran, apunta Eduardo Bolaños, regidor popular. Entremig, ha anat creixent el rebuig ciutadà, capitanejat per la plataforma Defensem el Port Vell (el mateix nom que fa 20 anys, quan hi va haver la reforma olímpica que va crear el Port Vell d'ara). La plataforma va demanar una consulta ciutadana sobre el projecte, cosa que el govern de CiU va refusar. I fa poc va fer un acte al Museu Marítim reivindicant el caràcter “ciutadà” del port. Aquest és el debat de fons que plana sobre la reforma i la resta de canvis del port: la ciutat hi té alguna cosa a dir? O és un simple negoci privat que sols ha de buscar quadrar els beneficis econòmics? La marina del Port Vell ara té 410 amarradors per a embarcacions d'entre 10 i 30 metres. Amb la reforma, passarà a tenir uns 150 amarradors per a grans iots, de fins a 180 metres d'eslora. L'Autoritat Portuària defensa que el projecte augmentarà “la seva visibilitat internacional” i que tindrà un impacte de 400 llocs de treball (directes i indirectes) i 650 milions d'euros (no detalla d'on treu les xifres). A més, la idea és que Marina 92, el grup d'empreses dedicades a la reparació de vaixells, doni serveis als grans iots que aparcaran a Barcelona. Un altre projecte inscrit dins el clúster nàutic és la nova bocana, les obres de la qual han sortit a concurs fa poc. Entre d'altres coses, s'hi farà una marina per a 200 embarcacions petites. La cirereta del procés ha estat l'anunci de la instal·lació d'una subseu del museu de l'Hermitage de Sant Petersburg al port, a tocar del luxós hotel W (dit popularment Vela, i també controvertit). D'aquí a tres anys s'instal·larà la subseu definitiva, i abans n'hi haurà una de provisional, amb ubicació per concretar. En la presentació del clúster nàutic a Barcelona, l'alcalde Xavier Trias va augurar que “la Barceloneta acabarà estimant l'hotel Vela i la marina de luxe”. Malgrat que a l'inici es plantejava una marina de luxe blindada amb grans barreres, finalment es mantindran les tanques actuals. Això sí, el moll d'Espanya també quedarà tancat. Segons el que figura en el pla especial (no ha estat possible rebre resposta dels impulsors del projecte), en la reforma es preveu construir dos edificis: un de recepció, davant del Palau de Mar (amb un saló per a capitans, bar, terrassa, piscina...) i un altre de serveis de la marina, al final del moll de la Barceloneta (gimnàs i serveis per a empreses relacionades amb els vaixells). Sobre l'impacte dels megaiots, el pla especial sols apunta que “dependrà de l'ocupació d'amarradors que es porti a terme”. Davant de tot això, la plataforma opositora ha demanat una moratòria de les obres fins que s'aprovi el pla especial i per obrir debat. “La concessió permet fer les obres que ja s'han fet, però el que tocarà començar ara sí que afecta el pla especial”, subratlla Gala Pin,

13


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

portaveu de la plataforma. Alerta que la conversió en un port de luxe per a iots mastodòntics serà “el monopoli d'un negoci, la privatització d'un port, d'un espai públic”. “Generar riquesa no és generar un gueto per a rics en un moment de plena crisi.” I denuncia “l'opacitat” i el caràcter “antidemocràtic” que ha seguit el projecte. Una de les veus que s'han afegit a l'oposició a la reforma és l'arquitecta Itziar González, exregidora de Ciutat Vella: “Ens va costar molts anys incorporar el Port Vell com a zona de gaudi ciutadà”, recorda, referint-se a l'operació de fa 20 anys que va permetre guanyar per a la ciutat el moll de la Fusta i el moll d'Espanya: “És un espai públic que ja és patrimoni per a nosaltres, per a tota una generació de veïns, arquitectes i urbanistes.” Amb l'advocat de l'hotel del Palau, Daniel Jiménez, i de la geògrafa i catedràtica de la UB Mercè Tatjer, entre d'altres, va participar en l'acte per reivindicar un port ciutadà. Però, com retornar el port a la ciutat? La plataforma planteja un pla d'ordenació portuària que coordini els quatre ports esportius existents a Barcelona. “S'està fent una política de fets consumats per transformar el port cap a una determinada direcció”, adverteix Javier Moreno, historiador de la marina mercant. La proposta és “ordenar-ho amb un criteri racional”: “Com més a prop estigui el port esportiu del nucli de la ciutat, més petites han de ser les eslores”; i fer, per tant, que al Port Vell “hi hagi les embarcacions més populars”, que acostin la vida marítima de Barcelona als veïns. Tal com es preveu ara, “l'impacte serà brutal”: “Els megaiots és un fenomen dels últims deu anys; el problema és que no es poden posar a qualsevol lloc”, diu Moreno, que recorda una paradoxa “flagrant”: ara el port del Fòrum té amarradors buits per a megaiots. Al seu lloc web, la Marina del Port Vell ja ha posat a la venda i a lloguer amarradors per a grans iots per a l'any que ve. Els preus del lloguer que hi figuren –reproduïts a la segona plana– només abasten fins a 70 metres d'eslora. En trucar a la Marina del Port Vell per demanar sobre les possibilitats d'amarratge d'una embarcació mitjana per a l'any que ve, la resposta és que “no poden donar informació”. El calendari encara no el tenen clar (al seu lloc web havien donat unes dates que ja han estat sobrepassades), estan “pendents dels permisos”, i a partir d'aquí actuaran. Una petita part del port mantindrà embarcacions i les obres no aturaran del tot l'activitat de port esportiu. En Daniel, un francès que fa quatre anys que ve amb la seva parella al Port Vell a passarhi dos mesos, comenta que no saben si l'any que ve podran venir. “Ho hem preguntat i ens han dit que ho veuen difícil”, indica. En Daniel explica que ha copsat la preocupació de comerciants del barri per l'impacte del port de luxe: “Nosaltres sí que consumim al barri, però la gent del luxe no es bellugarà d'aquí.” En el teixit comercial de la Barceloneta hi ha, però, divisió d'opinions. Alguns restaurants –de certa gamma– confien rebre l'impacte

14


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

positiu dels “megarics”, com els anomenava el diari britànic The Guardian, en un article de la primavera passada sobre aquesta operació. Sigui com sigui, tot fa pensar que abans d'acabar l'any s'aclarirà si el Port Vell quedarà especialitzat com un hotel per a megarics o si els barcelonins encara se'l sabran una mica seu.

"No hem d'oblidar que el port és sòl públic”

“Creix la certesa entre els barcelonins que des de fa uns anys (la política de l'Autoritat Portuària) ha fet un clar viratge cap a l'apropiació i l'explotació estrictament econòmica del port.” Ho diu l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, en l'actualització del Barcelona, pam a pam, d'Alexandre Cirici, que ha publicat fa poc. En el llibre ja alerta de l'“espai tancat i d'ús exclusiu” en què es convertirà el Port Vell si tira endavant la reforma. Interrogada per aquesta revista, reitera: “No hem d'oblidar que el port és sòl públic i que les autoritats que el gestionen són públiques.” “Pretendre dissenyar actuacions contundents sobre sòl públic sense debat ciutadà és no entendre la regeneració democràtica que demana la ciutadania”, afirma. En aquest sentit, critica que el govern municipal s'hagi negat a fer una consulta ciutadana: “S'ha demostrat que les consultes no necessiten autorització ciutadana quan la ciutadania les vol fer.”

Qui és l'Autoritat Portuària?

L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), qui decideix els designis del port, és un ens en què totes les administracions de l'Estat, inclòs l'Ajuntament, hi són presents, amb veu i vot. L'APB té empreses que donen en concessió espais del port. És el cas de la marina del Port Vell, l'empresa concessionària de la qual va ser adquirida el 2010 per Salamanca Group, un hòlding internacional de capital d'inversió, amb negocis en el sector immobiliari i miner. El grup va ampliar la seva concessió fins al 2031.

15


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

LA VANGUARDIA 21/11/2012

PER: JULIÀ GUILLAMON Galàxia Gutenberg recupera la obra del autor de ‘Vint cançons’: poesía, traducciones, ensayo, prosa literaria y periodismo militante. Joan Salvat-Papasseit nació en 1894, Joan Alavedra en 1896 y Tomàs Garcés en 1901. Los tres han retratado la Barceloneta de principios del siglo XX: el anarquismo y la quimera social, el catalanismo y la cultura popular.

Comparar la trayectoria de estas tres figuras podría aportar una nueva luz sobre uno de los aspectos menos estudiados de la cultura catalana contemporánea: cómo la literatura proporciona una vía de integración y de ascenso social, y cómo, unos cuantos autores, surgidos en un ambiente excéntrico respecto al noucentisme burgués, juegan un papel activo en la tarea de reconstrucción de los años veinte y treinta, con ramificaciones que se extienden más allá de la guerra civil.

Alavedra, secretario de Pau Casals y padre de uno de los políticos más destacados del pujolismo. Garcés, abogado de referencia en la Barcelona de posguerra, padre de uno de los arquitectos más refinados y elegantes de la generación formada en la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en los años sesenta.

16


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

LA VANGUARDIA 22/11/2012 http://www.vilaweb.cat/noticia/4057530/20121122/itziar-gonzalez-nostres-politics-shan-ajupit-pressionsduns-poders-economics-votats.html

Itziar González: 'Els nostres polítics s'han ajupit a les pressions d'uns poders econòmics que no els han votats' Per: Assumpció Maresma Matas El riure d'Itziar González Virós dóna la mesura de la seva força. Una rialla franca i vital, que ens diu que és una dona que no es rendeix. Sembla que sàpiga que, per ella, cada cosa té un temps, de la mateixa manera que els arbres coneixen el pas de les estacions. La contundència amb què descriu un món corrupte i sense escrúpols no traspua gens de ressentiment, ni de desànim. La seva anàlisi vol construir pensant en el futur. Ella ho ha vist des de primera fila i vol que les coses canviïn. Està molt contenta d'haver fet l'actualització del llibre d'Alexandre Cirici Pellicer 'Pam a pam'. No ha fet una feina neutra; l'ex-regidora de la Ciutat Vella hi ha posat tot allò que va aprendre'n com a veïna i com a política. La paraula escrita l'ha alliberada de la impotència. Ha construït un relat perquè la gent recuperi el poder sense perdre la memòria i tingui una visió crítica de la ciutat. Ella voldria que el llibre fos un pas més per a prendre consciència que cal esborrar la corrupció i el crim organitzat de la ciutat de Barcelona. Parlar clar, per ella no és un esforç. A 'Pam a pam' del 2012, no hi trobareu pas la versió oficial de la ciutat sinó la Barcelona real.

—Per que vau dimitir? —Era dur de treballar amb amenaces, però no van ser la causa de la dimissió, ni tampoc la corrupció municipal que vaig descobrir, ni el clientelisme polític i institucional del Palau de la Música... El que em va fer dimitir és la impotència que sentia en veient que no podia exercir el poder que m'havia donat el poble, que hi havia alguna cosa en el sistema que no funcionava. No tenia gens de sentit que agafés el poder de la gent, l'acumulés i no en fes res. Això és el que em passava: no podia fer les coses que la gent em demanava.

17


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

—Però no hi hagué cap detonant? —Les posicions diverses respecte de l'afer del Palau en van ser un. La meva obligació era de traslladar a l'alcalde que els residents de la Ciutat Vella i una gran part dels barcelonins no volien l'operació del Palau. Quan ho vaig fer, em van respondre que, a 'ells', sí que els interessava. Quan et passa això, et demanes qui són 'ells' i sents que ets part d'una farsa. Et sap greu cobrar un sou per no fer la feina per la qual et paguen. Aquesta mena de coses em van semblar importants. Era un frau.

—Com pot ser que en una situació democràtica passi això? —La cultura política del nostre país és bàsicament clientelar. Els nostres polítics no es recorden de la seva funció social de servei públic i, per tant, malgrat tenir el suport de la gent han acabat ajupint-se a les pressions d'uns poders fàctics i econòmics que no els han votats. Una cosa és el poder aparent i una altra és el poder real. La classe política ha decidit instal·lar-se en aquesta ambivalència. Obtenen la legitimació a través d'uns vots, però un cop els tenen, desconnecten d'aquesta base ciutadana que els ha posats allà i comencen a fer de treballadors d'uns grans interessos econòmics, diguem-ho clar, que res no tenen a veure amb l'origen.

—Això que dieu és molt fort! —Hem de resoldre aquesta crisi política, aquesta manca de cultura política de la nostra societat. Poden aconduir la societat partits que són investigats perquè s'han finançat irregularment?

—Que parleu de Convergència? —No, parlo de tots; no parlo de ningú en concret i parlo de tothom. Els jutjats són plens d'aquestes qüestions i vull mantenir la presumpció d'innocència. No vull acusar a ningú. Però no tan sols has de ser honest; també ho has de semblar. I aquest no preocupar-se per les formes, no vigilar que tots els membres d'un partit polític siguin exemplars em fa dubtar que siguin aquests partits els que hagin d’aconduir la voluntat d'un poble cap un estat propi en bon estat.

'Jo vaig dimitir i el PSC va desaparèixer de la meva vida. Cap d’aquelles persones no em va demanar ni com et va, ni com estàs, ni res.'

18


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

—Heu trigat molt a parlar. —He començat a parlar d'aquestes coses perquè és un moment en què es pot introduir que hi ha aquest hàndicap de l'economia criminal. Hi ha un debat general i no em sento tan sola. El 1.500.000 que volen un estat propi també volen un estat ben fet i sòlid. Ara, el que puc fer és el que he fet escrivint ‘Pam a pam’. És assenyalar com a ciutadana crítica allò que veig. I és amb aquesta mirada que observo un empobriment del nostre teixit comercial, que hi ha homes i dones al Raval que viuen en una situació d'esclavatge… Jo vaig apuntant fenòmens visibles que em fan pensar que una part de l'economia d'aquest país té a veure amb l'economia criminal. Una descripció detallada del que m'ha passat, no la puc fer ara, entre més coses perquè tots els judicis en què em trobo implicada són oberts. No puc explicar tot allò que sé sobre el Palau de la Música, perquè no és el moment de fer-ho, que hi ha un judici. Qüestions més profundes, les podré explicar quan judicialment s’hagin contrastat. Déu me'n guard de perjudicar ningú. La presumpció d'innocència s'ha de portar fins al final; jo no puc influir un jutge. Això no s'ha de fer. No és que no vulgui explicar; és que no em toca fer-ho.

—Us heu sentit sola? —Vaig haver d'estar un any fora del meu barri per qüestions de seguretat. Quan hi he tornat, durant una colla de mesos no he pagat cap cafè, perquè sempre hi ha un veí que em vol convidar. No he parat de rebre suport dels meus veïns i veïnes. El seu acompanyament aquests dos anys ha estat infinit. En canvi, no m'he sentit abonada pels meus companys de viatge.

—Voleu dir la gent del PSC? —Jo vaig dimitir i el PSC va desaparèixer de la meva vida. Cap d’aquelles persones no em va demanar ni com et va, ni com estàs, ni res. Ni una mica d'autocrítica, gens. Sé que al Consell del PSC van dir 'això ens passa per fitxar independents'. Vet aquí el balanç que en van fer.

—Tornareu a la política? —Treballaré per crear una nova política. Els partits per guanyar-se la confiança de la gent han de fer alguns gestos importants. En aquest procés electoral s'hauria d'haver parlat més de la voluntat de regeneració dels polítics i de com fer que els ciutadans puguin seguir més de prop la gestió que és fa. Cal que parlem de quin model d’estat volem, de quines consultes hi haurà. Voldrem ser diferents de les coses que passen a Europa? Serem

19


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

creatius i farem un model més participatiu? O aprofitaran aquest moment, obtindran uns vots, consolidaran un parlament i oblidaran la gent fins que no tornin a sortir al carrer dos milions de persones? Em preocupa que, si la gent no es nodreix de coneixement: històric, legal..., una vegada més alguns partits polítics ens manipularan i jugaran amb els nostres sentiments i les nostres il·lusions. Ens les aigualiran.

—Recomaneu de tenir el cap fred? —Jo he estat una dona que s'ha il·lusionat i ha tingut una decepció. He fet servir aquests dos anys i mig que han passat per deixar d'il·lusionar-me en una societat ideal i passar a ser una dona que vol confiar en la societat real.

—Sentint-vos parlar potser sí que tornareu a fer política —M'agradaria tornar-hi ben acompanyada i en un entorn polític de més altura democràtica, que fos més clar i transparent. Confio a poder fer política amb aquesta gent que surt al carrer i s'expressa. Això m’inspira molta confiança, alhora que m’inculca un sentit de la responsabilitat. Els partits polítics actuals ens manipularan, segur. És el moment d'anar tots junts, de mirar d’entendre'ns i de fer bé les coses. No hem de donar xecs en blanc. Els polítics actuals han de fer una autocrítica pública.

'La presència de les màfies al centre de Barcelona des dels anys 90 és un fet consolidat'

—Heu dit que a la Rambla de Barcelona hi havia la màfia. Saviano també ho va dir...

—Saviano va amb escoltes sempre i, a mi, m'agradaria viure una temporada sense. Al llibre explico que la presència de les màfies al centre de Barcelona des dels anys 90 és un fet consolidat. Quan vaig ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona vaig poder constatar que als departaments amb competències fiscals tenien indicis que a la ciutat hi havia activitat criminal organitzada, cosa que també passa a moltes ciutats

—I contra això, s’hi pot lluitar? —Sí, si ho enfoquen d'una manera més contundent. Si fessin unes inspeccions integrals amb mossos, salut, treball..., es podrien evitar moltes coses. Si l'economia criminal veiés que l'administració catalana és molt efectiva i que es proposa d’eliminar les màfies, se n'anirien a un altre lloc. A l'economia criminal, li agrada l'ombra.

20


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

—Doncs la Rambla i el centre són ben visibles... — És això que m'inquieta, que la Rambla i el centre de Barcelona siguin considerats per les màfies espais d'ombra. Això no s'entén perquè la gent hauria de sentir que és un dels llocs més segurs de Catalunya.

—És tot perdut? —No, hi insisteixo, si l'administració catalana és prengués seriosament aquesta qüestió, les màfies se n'anirien a un altre lloc. N’hi hauria prou que el govern en fes un objectiu polític prioritari.

—Sobre l’assetjament immobiliari vau aconseguir resultats. —Vaig decidir que l’assetjament immobiliari era una prioritat màxima i que entrava en el meu programa. Volia que cap més dona gran de la Ciutat Vella hagués de passar un calvari. En aquell moment amb les expectatives de negoci que hi havia, quan una persona gran feia nosa perquè impedia una operació especulativa en un bloc de pisos, se la treien de sobre sense escrúpols. Això passava molt amb gent gran, però també amb gent joves. Era una qüestió gravíssima i com que tota sola no hi podia fer res, me'n vaig anar a fiscalia. Allà vaig conèixer la Teresa Compte, la fiscal en cap, i em va escoltar. Li vaig demanar que un fiscal col·laborés amb nosaltres quan tinguéssim una denúncia d’assetjament i féssim de mitjancers. Ens havíem de posar al costat dels febles que eren en una situació d'indefensió. A partir d'aquest moment vam fer un conveni amb la fiscalia, que va signar l'Hereu, i va ser molt positiu. D'aquesta època encara hi ha l'advocat Pablo Feu, que ajuda a resoldre els casos actuals. Jo me n'he anat i això ha continuat funcionant. La primera cosa que vaig descobrir és que per a actuar a la Ciutat Vella havies d'anar a una instància superior, que en una instància local podies gestionar el dia a dia, però que per anar més a fons dels problemes havies d'anar més amunt.

—Us va passar igual amb els apartaments turístics? —Quan vaig començar a analitzar el cas, hi havia 2.500 apartaments turístics i cap no declarava l'activitat. Era un negoci opac. Quan parlo de tot això, no parlo solament de màfies estrangeres, també hi havia empresaris d'aquí. En tot aquest procés que vaig viure com a regidora, vaig descobrir una part dolenta: que jo no podia exercir la voluntat del poble. I vaig trobar la part bona que és que hi ha un munt d'eines per a portar-la a terme. Saber això em fa venir ganes de tornar a la política real i concreta. No a la verbal, sinó a la

21


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

de fer, a la d'actuar. D'eines, en tenim moltes i encara en podem tenir més si construïm un estat millor.

—El turisme pot ser positiu? —Sí, m'enorgulleix de veure joves mirant la rosassa del Pi. A mi els turistes em deixen d'agradar quan no són persones i es converteixen en embriacs que van vomitant i fent tentines pel carrer. M'agraden molt si caminen drets. No m’incomoda gens el turisme. Allò que no entenc és que no haguem previst com evitar que afecti negativament els qui tenen la sort o la desgràcia de viure al costat d'aquests llocs meravellosos. M'inquieta que ningú no pensi en el benestar dels veïns, que són qui rehabilita les façanes i qui vetlla per la ciutat. No m'agrada que hi hagi empresaris que únicament vulguin obtenir el benefici i no facin de lobby perquè l'alcalde tingui cura dels veïns, que són qui fa que la ciutat estigui bé.

—Aneu contra els hotels? —Vaig més a favor dels hotels que no pas dels apartaments turístics, perquè són més sostenibles. Però també vaig a favor --i més encara després d'haver fet la revisió del ‘Pam a pam’-- que els turistes dormin a hotels situats a tot Barcelona. Tota la ciutat és meravellosa. Allò que em sap greu d'aquest tema és que no hàgim commogut 'empresari hoteler perquè es converteixi en un aliat nostre i entengui que, si els veïns se'n van anant, si el comerç de proximitat va desapareixent, quan els turistes sortiran al carrer trobaran un entorn que no els agradarà. Llavors diran això és perillós i no vull pensar que arribin a la solució de crear un condomini turístic i el tanquin amb seguretat privada. Si els veïns desapareixem, quina vida i quin control social hi haurà al carrer?

—I la immigració... —Jo parlo d'esclavatge. Quan era regidora i la gent em parlava d'immigració, feia un petit somriure irònic i deia: tràfic de persones, parlem amb propietat. En un fragment del llibre ho explico.

—A vegades el Raval sembla una claveguera —Jo en dic l'obrador; és un lloc on tothom fa els 'seus negocis'.

—Això no deu ser casualitat... —La reforma del Raval es va fer sobre un model d’esponjament. Van calcular que la població retrocediria i no es van imaginar aquesta entrada tan potent de gent de tot el món.

22


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

En una situació nova, per comptes de tornar a redefinir el pla, van anar tirant de beta amb un projecte dels anys 80-90. Allò que caldria és un projecte molt innovador, que fos transversal i més adult, no tan paternalista.

—El Raval s'expandeix? —Les dinàmiques d’emblanquiment que hi ha a la Ciutat Vella, degudes a la proximitat del port, s’estenen per tota la ciutat.

—És el barri dels pobres? —Jo denuncio els qui han decidit que al Raval hi hagi tots els pobres del món. Tothom qui vol tenir una fundació o fer una acció assistencial subvencionada en favor dels marginats ve aquí, i d'aquesta manera el Raval acaba essent el centre internacional dels marginats del món. Quan una institució benèfica vol obtenir ajuts pensa que si diu que treballarà amb els pobres del Raval li serà més fàcil. Que deixin en pau el Raval! De gent sense sostre i amb greus maldecaps malauradament n'hi ha a tot arreu.

'Voldria que ‘Pam a pam’ ajudés a fer veure que hi ha oportunitats per a sortir-nosen'

—A‘Pam a pam’ denuncieu moltes situacions; però, a mi, la que més m'ha impressionat és la de la plaça que no deixa veure Sant Pau del Camp. —La plaça del voltant de Sant Pau del Camp és un gran nyap. Van prioritzar la construcció de dues plantes d'aparcament i no els va importar gens que l'església restés mig amagada i la plaça fos impracticable. Al Pla de barris del Raval Sud vaig proposar d'enderrocar la planta segona de l'aparcament i de recuperar un espai pla i ample per a un dels barris amb més densitat de Barcelona.

—La reforma de Sant Ramon era esperançadora, però han canviat els edificis i no ha millorat la vida de la gent. —Ja ho explico al llibre: l'esperança dels polítics que l'urbanisme i l'edificació faran ciutat no és certa. Jo que sóc del gremi dels arquitectes, ja et dic que no. Allò que regenera una ciutat de debò és sobretot la dignificació de la vida pública de la gent. La dignificació de la zona de Sant Ramon requereix que els propietaris d'aquelles finques que són un desastre les arreglin. No solament has d'actuar en l’àmbit públic, sinó que també has d’estirar les orelles dels propietaris d'aquelles finques, i si no tenien diners per a arreglar-les, has

23


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

d’ajudar-los... A la meva manera de veure van simplificar molt la intervenció en un barri tan complex com el Raval. Es van limitar a fer unes distribucions arquitectòniques d'uns volums. Es pensaven que portant-hi la UGT i la Filmoteca n'hi hauria prou. Confien massa en algunes coses i no s'adonen que qui fa aquest barri cada dia és la gent que l’habita, i que molta ocupa unes finques que cauen. És com a la gent a qui van dir que vinguessin a la Rambla del Raval, que seria fantàstic. Com pot ser fantàstic, si al costat tens persones que viuen en una situació d'esclavatge?.

—Al llibre critiqueu el ‘model Barcelona’ de Narcís Serra i de Roca Junyent. —Sóc crítica amb Narcís Serra i amb Roca Junyent perquè han defensat més els interessos privats que no pas els públics. Em sembla simptomàtic que fossin els advocats dels interessos econòmics privats del Pla de la Ribera que no es va poder fer i que siguin ells mateixos que al cap d'uns quants anys se situen en llocs influents i aconsegueixen fer la vila olímpica.

—Tampoc no us descuideu ningú: hi surt en Núñez i Navarro. —És el gran protagonista; n’hi ha prou de llegir el llibre...

—Creieu que CiU desfarà el Pla d'Usos? —Abans d'arribar a l'ajuntament el Pla d'usos era una cosa que el cap de llicències, el senyor Eli Lozano, redactava tranquil·lament a casa seva amb un enginyer que l'ajudava. Deien no a tot i així traçaven una via paral·lela, que era si em pagues et direm que sí. La gent normal que volia fer inversions o reformes es trobaven amb una administració que els oposava moltes dificultats. Vaig voler fer un pla d'usos ben fet amb un debat ciutadà i evitar que ningú fos víctima d'engany. Això sí ,vam dir dues coses que no van agradar als inversors: la primera, no més hotels a la Ciutat Vella, els hotels s'han de repartir per tot Barcelona; segona volem racionalitzar els apartaments turístics.

—I ara com està això? —Ara parlen de poder fer hotels a llocs catalogats, que al meu entenent és com dir que es poden fer hotels a tota la Ciutat Vella perquè tot el barri és catalogat. Respecte dels apartaments turístics, des de fa temps hi ha una clara tolerància; a la meva època s'inspeccionaven setmanalment, i ara ja no ho fan. Continua essent un greu problema per als veïns de la Ciutat Vella.

24


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

—I com us ho preneu? —Convergència i Unió ha dit clarament que preservaria els interessos d'aquest sector, i jo els agraeixo que ho diguin clarament; el PSC no ho deia mai. Convergència reconeix uns certs lobbys, té una visió de l'economia i de la iniciativa privada i actua en conseqüència. La senyora Homs i el seu partit són coherents. Allò que em feia enfadar era que el PSC digués unes coses i el seu cap de serveis tècnics en fes unes altres. Però la coherència ideològica és una altra cosa. Han guanyat ells, governen ells... Jo des del veïnatge m'hi oposaré.

—El Port Vell és la vostra obsessió? —Sí, perquè crec que hi ha en joc perdre el front marítim de la ciutat. El port és un espai legalment diferenciat de la ciutat, però és, i això és important recordar-ho, sòl públic. No es pot renovar una concessió de molls o marines que impliqui la privatització del Port Vell perquè és una conquesta històrica que els barcelonins puguem mirar la mar des dels molls d'Espanya i de la Barceloneta. Cal que exigim la possibilitat d’opinar sobre aquest cas i que el Port Vell deixi de ser port i passi a ser ciutat!

—Per a acabar, ‘Pam a pam’ també és una manera de mirar el patrimoni, oi? —Cirici Pellicer entenia el patrimoni com a cultura, identitat, memòria i contribució col·lectiva. És molt important que tornem a mirar el nostre país amb aquesta exigència de reconèixer allò que ens és bo i ens dignifica i allò que no. Ens cal cultura i capacitat crítica per a destriar quin llegat volem transmetre a les generacions futures.

25


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

EL PUNT AVUI 24/11/2012 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/595912-vint-becats-per-erc.html

“El govern central no té l'economia del coneixement”

interès

per

Per: ANNA PINTER

Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, assegut en una de les terrasses del parc. Foto: JOSEP LOZANO.

Les retallades en ciència estan posant al límit els centres de recerca d'arreu del país, i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona no n'és cap excepció. El seu director general demana més protecció al govern espanyol, perquè assegura que està en joc que s'ensorri el que s'ha assolit i es matin les llavors d'un model econòmic intensiu en coneixement.

Per què el Parc de Recerca Biomèdica s'ha convertit en un centre de referència en pocs anys d'existència com a tal? Aquí es reuneixen diferents ingredients, una massa crítica de recerca biomèdica molt internacionalitzada; de fet, més del 40% del personal científic és estranger, més de la meitat dels estudiants del doctorat són europeus. A més, està ubicat en un entorn únic, entre la Universitat Pompeu Fabra i l'Hospital del Mar.

Per què heu aconseguit captar tant talent internacional? Els científics que arriben aquí són conscients que tenen unes possibilitats de col·laboració en grups que empren metodologies diferents. Així és que captem talent de tot el món perquè ja hi ha talent, i això genera confiança, i perquè oferim unes plataformes tecnològiques i uns serveis molt competitius. La realitat és que els científics es mouen allà

26


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

on hi ha talent i la tecnologia apropiada. No ho hem aconseguit només pels atractius de Barcelona com a ciutat, però, en igualtat de condicions, Barcelona és un element competitiu, i més encara pel fet de ser al centre urbà.

El Parc, que agrupa set institucions, la majoria centres públics de recerca, i inclou tota l'àrea biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra i el departament de recerca de l'Hospital del Mar, té la cooperació com a marca de la casa. És un espai que aprofita totes les oportunitats de fertilització creuada que ofereix aquesta massa crítica. Hi ha molts elements de coordinació interna i, tot respectant la identitat de cadascun dels centres, el fet real és que un cop es traspassen els torns de l'entrada hi ha lliure circulació. Hi ha algunes plantes de l'edifici en què hi ha grups de recerca de les diferents institucions. A més, en el dia a dia, hi ha espais, com el restaurant o la terrassa, on també es generen oportunitats. Aquests són llocs de trobada clau, ja que sovint en el nostre camp les idees surten en entorns informals.

La inestabilitat i les retallades actuals són pitjors per captar talent estranger o per la possible fugida de cervells? El que ens pot deteriorar és la captació de talent. Com que el talent té tendència a moure's a llocs amb poca incertesa, és natural pensar que la davallada estrepitosa de la imatge d'Espanya a l'exterior ens pot fer mal. Tot i que se salva la imatge de la Barcelona metropolitana, que té nuclis potents i estables, és una excepció que només tenen present els més coneixedors de la zona. En canvi, la fugida de cervells és un tòpic. La mobilitat és una realitat habitual en aquest sector nostre; en el món de la ciència és normal i convenient fer estades en diferents laboratoris a diferents parts del món.

Segons la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce), l'Estat espanyol va retallar l'any passat un 25% el pressupost destinat a ciència i per a enguany es preveu una nova retallada d'entre el 7 i el 13%. Això, com us condiciona a vosaltres? Els centres han rebut ajustos de les aportacions del govern de la Generalitat i de l'administració central. Aquesta última és la que ha fet les retallades més importants i, sens dubte, està posant al límit els centres actuals.

27


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

Creu, doncs, que el sistema de recerca actual està en perill? En el món de la recerca tot requereix molt temps. Ha costat molt arribar al que tenim i, com que ha estat un assoliment recent, hi ha més fragilitat que en altres països amb més tradició. Per això estem molt preocupats pel que està passant, perquè decisions poc meditades poden fer molt mal. Hem de protegir-ho, perquè si no aconseguim suficient massa crítica en recerca no assolirem estímuls perquè es creïn empreses i es creï valor.

Les mesures han fet mobilitzar científics. Demanen sentit comú, perquè s'està portant a terme una política molt superficial i banal, que retrata els dirigents que tenim. Però lamentablement poc podem fer, perquè depèn de la mentalitat dels polítics que ens governen, que pensen només en la present legislatura i no en l'endemà passat.

Costa de creure que amb aquestes retallades sortim de la crisi amb un nou model econòmic intensiu en coneixement. En el govern espanyol estem veient un desinterès irresponsable i flagrant en l'aposta per una economia intensiva en coneixement. Per això hi ha una manca de sensibilitat que s'ha traduït en retallades salvatges. És molt discutible la manera de prioritzar les retallades d'aquesta política d'austeritat. El que es destina a ciència és tan petit que pensem que no hauria de ser víctima, i a més els polítics ens estan donant un missatge, són polítics amb qui no ens sentim protegits. S'estan carregant les llavors. Si entens l'austeritat, doncs segur que hi ha àmbits de recerca que són prescindibles abans d'ofegar-ho tot, perquè tenim centres que funcionen molt bé.

Estan fallant a l'hora de prioritzar? Prioritzar és fer política, i els polítics no en fan. He de dir que el govern de Catalunya en això ha estat molt més sensible que el d'Espanya. Aquí també hem estat sotmesos a unes retallades brutals, però tenim una sensació de protecció molt diferent de la de l'administració central. En el fons, depèn de les persones, i aquí la competència en ciència està en mans d'Andreu Mas-Colell, que ha demostrat sensibilitat i seny en les seves decisions.

És el moment de reclamar més fons privats? Ho ha estat sempre, perquè a Espanya com a Catalunya l'esforç que s'ha fet en recerca i desenvolupament s'ha caracteritzat per una anòmala desproporció entre esforç públic i

28


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

privat. Quan ens pensàvem que érem rics, aquesta desproporció ja era anòmala, i per tant tot el que s'ha aconseguit és gràcies a la important aportació que han fet les diferents administracions públiques. Però la implicació del sector privat ha estat molt minsa. És un fet.

A què atribueix aquesta manca d'implicació del sector privat? Al fet que el teixit industrial estigui format principalment per pimes; a més, les multinacionals existents no tenen el centre de decisió aquí. D'altra banda, hi ha una qüestió cultural: la nostra societat de tradició catòlica té una manera de funcionar amb l'altruisme i la filantropia diferent de la dels països amb una tradició calvinista. Ara que estem en una crisi profunda, ara més que mai necessitem la implicació del sector privat. Necessitem fons privats, perquè, si no, el sistema no es pot sostenir. El sector públic arriba on arriba i les veus conservadores són partidàries de retallar més el sector públic. Cal implicació de les empreses, que s'han de comprometre molt més a pensar en el futur. No és fàcil sent pimes, però també la societat ha de tenir més incentius per ser més altruista.

En quin sentit? Els incentius han de venir de nous ordenaments jurídics, com la llei de mecenatge, que reconegui els incentius fiscals en les aportacions altruistes.. El repte és importantíssim. Catalunya té el fenomen de La Marató de TV3 que ens demostra que és possible. En la darrera edició, dels 8 milions recaptats, 3,5 milions s'han assignat a projectes en què estan implicats científics del PRBB. És un cas exemplar.

Els recursos econòmics del PRBB, d'on provenen? El pressupost és d'entre 75 i 80 milions d'euros. De mitjana, de cada 100 euros que es gasten aquí el 65% són diners que provenen de fons aconseguits de manera competitiva de fons europeus, espanyols i d'altres territoris com els EUA, o de contractes amb la indústria. Hem aconseguit, per exemple, quatre ajuts del National Institute of Health dels EUA, que és diner federal del govern dels EUA, que ofereix a tot el món. El 35% restant ve de manera estable de les administracions públiques, hi ha centres que reben només de Catalunya i hi ha institucions que capten la meitat del govern central i l'altra de Catalunya.

I el PRBB en particular, quina relació té amb l'empresa privada? Hi ha acords de col·laboració amb grans empreses farmacèutiques. Ara fa poc el Centre de Regulació Genòmica, per exemple, ha signat un acord amb la farmacèutica Sanofi-

29


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

Aventis. El cert és que la indústria també està evolucionant: fa 20 anys la tendència era replegar-se i crear centres propis de recerca, ara busquen oportunitats de col·laboració amb centres externs, es comparteix així activitat científica perquè surtin oportunitats noves, condicionats a recursos. Així és que els grups tenen un acompanyament de la indústria que suposa un win-win per a les dues bandes. A més, tenim altres punts de trobada com un un animalari acreditat internacionalment molt avançat que oferim a la indústria.

El Parc aspira a crear empreses? Aquí s'han creat i es creen empreses, van passant coses, però nosaltres no hem volgut habilitar espai per a empreses, no l'hem tingut mai ni l'hem volgut tenir tampoc, i el temps ens ha donat la raó, perquè hi ha altres llocs on es poden instal·lar. De fet, algunes de les spin-off que han nascut al PRBB són al 22@.

Catalunya ha estat molt competitiva en recerca científica, l'1% mundial, però encara no ha aconseguit la mateixa posició en creació d'empreses i transferència científica. El sector bio encara està en un procés de posada en marxa, i és cert que aquí ens manca activitat generadora d'empreses, com ja ocorre en altres localitzacions d'Europa. Però hem de tenir present que perquè succeeixi això hem de tenir massa crítica en ciència i fins que no la tinguem no es pot fer el pas següent. Barcelona està a punt d'aconseguir aquesta massa crítica per afavorir que es faci transferència. Per això és tan preocupant que s'apliquin les retallades d'una manera poc meditada, ja que acabaran carregant-se el sistema.

EXCEL·LÈNCIA

Vint becats per ERC

Cada dia 1.400 persones (un 20% estrangeres) entren al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ubicat al barri de la Barceloneta. Tot i que tenen el mar ben a prop, els qui treballen en aquest edifici es tanquen als seus laboratoris i fan recerca. La ciència bull entre aquestes parets, on hi ha una història col·lectiva d'excel·lència. Alguna de les proves que ho confirmen és que són el parc que té més becats per metre quadrat de l'European Research Council (ERC), una organització europea que subvenciona els millors investigadors. En total n'hi ha uns 20.

30


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

EL PAIS 24/11/2012 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/24/catalunya/1353790128_807353.html

Candidatos frente al mar EL PAÍS reúne a los aspirantes a la presidencia de la Generalitat en el frente marítimo de Barcelona durante la jornada de reflexión Per: AGUSTÍ FANCELLI

Posado de los candidatos a la presidencia de la Generalitat de Catalunya. FOTO: JOAN SÁNCHEZ

La cita para la foto es a las 9.15 —como quien dice, la madrugada para una jornada de reflexión— en la explanada junto al hotel Vela de la Barceloneta, ante el monumento a las cuatro barras (nota: de un tiempo a esta parte, esta clase de monumentos han surgido como setas por la ciudad, o eso le parece a uno). Los puntuales son: Alfons López Tena, Pere Navarro y Oriol Junqueras. Los impuntuales, de menor a mayor gravedad: Alicia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Artur Mas y Joan Herrera. La cosa empieza con chanzas de los puntuales sobre los impuntuales: “El que llega tarde no sale en la foto” (Junqueras, a propósito de Mas); “Llega tarde porque viene en bicicleta” (SánchezCamacho, a propósito de Herrera, el cual, efectivamente, llega en bicicleta, con sillita infantil incorporada). Se sitúan para la instantánea. Mas en el centro, como pide su jefe de prensa, el resto a su derecha e izquierda, sin remilgos. Cara al sol. Un sol tibio y extraordinariamente luminoso, que obliga a los candidatos, resacosos de los duros días de campaña, a protegerse de la luz con un rictus. El más perjudicado parece Mas: está resfriado y la voz le flojea. López Tena ha aguantado gracias a sus pastillas milagrosas, Sánchez-Camacho por su

31


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

acreditado ímpetu natural que le ha permitido superar el bache inicial, Navarro por su impasibilidad al griterío ambiental, y Junqueras, porque, asegura, se pasa la vida hablando (como profesor y como alcalde) y está acostumbrado al tute, aunque reconoce que el tute de la campaña autonómica, en la que debutaba, le ha parecido mucho más bestia que el de las municipales. Por atuendo, domina el sincorbatismo. Cuatro a dos: Mas, que viste traje completo, la lleva gris. López Tena —blazer azul marino combinado con pantalones beis— la ha preferido roja. Sánchez-Camacho ha escogido por su parte chaqueta rosa y pantalones negros: dicen que el juego cromático en la indumentaria de la candidata suele dar pistas sobre el humor con que se levanta de la cama, pero en este caso los expertos en campaña no tienen a punto ninguna interpretación semiótica. En cualquier caso, se la ve de un humor excelente. El fotógrafo, Joan Sánchez, ha dispuesto siete bicicletas eléctricas ante las columnas catalanistas. Da libertad a los candidatos para que se suban a ellas o simplemente se apoyen. Los más atléticos, Herrera y Rivera, se suben, mientras hablan de los beneficios de la natación para mantenerse en forma. El resto prefiere guardar las distancias con los velocípedos. Lo de las bicis, aclara Joan, no es tanto por dar el toque ecológico a la imagen, que también, sino para que los candidatos se lleven algo entre manos que permita romper la rigidez de este tipo de retratos rituales. Y también para sugerir la idea de viaje al abrirse una nueva legislatura. Preferiblemente, no un viaje a una isla griega: la metáfora se ha desgastado durante la legislatura hasta hacerse irrecuperable. La sesión dura poco, el grupo se sorprende agradablemente de la velocidad de los profesionales. Aguardan otras fotos para otros medios. Todas en el frente marítimo de la capital: así lo han pactado esta vez los políticos para evitar pérdidas de tiempo en los desplazamientos. Pero si el primer posado de la mañana para EL PAÍS ha empezado con media hora de retraso, uno no quiere ni imaginar a qué hora habrá concluido el último, para angustia del novato Junqueras que tenía una cita a mediodía (veterana en estos asuntos, Sánchez-Camacho se ha reído del republicano. ¡A quién se le ocurre quedar a una hora cuando antes tienes la foto de final de campaña!). Mañana, por hoy, es el día más importante para los candidatos a la presidencia de la Generalitat. Votarán por la mañana, para dar ejemplo, y al caer la tarde acudirán a sus respectivas sedes electorales. Pero hoy, por ayer, los candidatos no eran más que unos individuos estresados en busca de asueto. Esta campaña ha sido muy larga. Y dura como no se recuerda ninguna.

32


Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2012

LA VANGUARDIA 28/11/2012 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20121128/54355930949/el-puerto-da-via-libre-a-la-marinade-lujo-del-port-vell.html

El Puerto da vía libre a la marina de lujo del Port Vell El consejo de administración del Puerto de Barcelona ha aprobado este miércoles la modificación de la concesión de Marina Port Vell para facilitar su reforma, que le permitirá crear una marina de lujo con yates de gran eslora --entre 90 y 120 metros--, y deja ahora en el tejado del Ayuntamiento la aprobación definitiva del proyecto.

El cambio de concesión supone una ampliación del plazo, que se alarga 10 años más -hasta 2036--, y de la superficie, pasando a incluir la primera línea del Muelle de Espanya -son 400 metros de largo--, que se suma a la concesión que ya tenía de los muelles del Dipòsit, Barceloneta, Rellotge y Pescadors, ha informado el Puerto.

Las novedades en la concesión cuentan con el informe favorable del organismo público Puertos del Estado, ente estatal que informó de su resolución el 26 de octubre, y la tramitación se completará con la aprobación de la modificación del Plan Especial por parte del Ayuntamiento.

Fuentes municipales han explicado a Europa Press que, tras un paréntesis en la tramitación debido a las elecciones catalanas, lo que ha motivado que no haya comisiones municipales ni el pleno de noviembre, el Ayuntamiento está en la fase de resolver las alegaciones de los partidos y vecinos, y se someterá a aprobación "cuando haya los apoyos necesarios".

La Plataforma Defensem el Port Vell reclama la retirada del proyecto, y ha presentado al Ayuntamiento y al Puerto una demanda de moratoria de las obras del Port Vell, donde se prevé la marina de lujo, al menos hasta que el pleno municipal aborde la aprobación del Plan Especial; además, ha criticado en reiteradas ocasiones la "falta de transparencia" del Puerto.

33


Crònica de la Barceloneta. Novembre 2012