Page 1

Una mirada a la mobilitat elèctrica www.bcn.cat/livebarcelona

abril 2011 nĂşmero 1


Realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l. www.arallibres.cat Coordinació de continguts: Live Barcelona www.bcn.cat/livebarcelona Fonts documentals: L’estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya 20102015 (ICAEN, 2010). P. 10, 11, 17, 18, 29 i 30 Els reptes industrials del vehicle verd a Catalunya. Damià Martín, Tomàs Megía (Generalitat de Catalunya, 2010). P. 20, 21, 22 i 23 Fotografia: Estudi fotogràfic Raimon Solà, portada i p. 26; Ajuntament de Barcelona, p. 9, 13, 16, 22, 28, 29, 31 i 32; Seat, p. 18 i 19; Nissan, p. 19, Rieju S.A., p. 19; Urbaser i Sece, p. 30; Siemens, p. 31; Shutterstock, p.2, 21 i 29: Thinkstock, p. 10 Impressió: Cevagraf S.C.C.L. Dipòsit legal: B-14561-2011 Edita:

Ajuntament de Barcelona

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE)

Amb la col·laboració de:

Institut Català d’Energia (ICAEN) Generalitat de Catalunya

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio


esnfra La i ura de t truc rega r à c re lona arce B e d

EL VEHICLEA ELÈCTRIC , BARCELONA UNYA CATAL I ESPANYA

4 5

r ecto el s a de l itat l i b o m a tric c elè

10

18

Entrevista Jordi Wiliam Carnes, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona, hub d’innovació en mobilitat elèctrica

12

20

6

13

Ciutats pioneres a crear una xarxa estatal

24

Editorial

Entrevista Maite Masià i Ayala, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) “La promoció del vehicle elèctric és un objectiu de país”

7

Entrevista Alfonso Beltrán, director de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) “El 2011 serà l’any del llançament del vehicle elèctric”

8

Qui ajuda a implantar el vehicle elèctric?

El vehicle elèctric es connecta a la xarxa Opinió Susana Bañares, directora de gestió de la demanda de Red Eléctrica de España

El vehicle elèctric i la indústria catalana Capacitats per industrialitzar el vehicle elèctric

Barcelona desplega els punts de recàrrega

Entrevista Antonio Martínez, director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) L’IREC, un exemple de transferència de coneixement

15

25

16

26

14

Opinió Àngel López, director del serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona Reptes de la normalització i l’estandardització en el desplegament del vehicle elèctric

Opinió Santi Castellà, responsable d’Electromobilitat de Seat Tecnologia punta en mobilitat urbana

32

Apunta-t’ho a l’agenda


EL VEHICLEA ELÈCTRIC , BARCELONA UNYA CATAL I ESPANYA

EDITORIAL Un segle després, el vehicle elèctric ressorgeix a tot el món i es perfila com una oportunitat per als grans reptes ambientals, energètics i industrials de la nostra societat

L

a mobilitat elèctrica pot ajudar a disminuir les emissions de C02, reduir la dependència energètica i millorar-ne l’eficiència; la seva expansió contribueix a desenvolupar una economia més sostenible, basada en la innovació i la recerca. Per això, els governs d’arreu del món, liderats per països com EUA o la Xina, han començat a incentivar la migració del vehicle de combustió a l’elèctric. L’estat espanyol s’hi ha implicat, aprovant una estratègia d’impuls del vehicle elèctric (2010-2014) per incorporar 70.000 vehicles elèctrics al parc automobilístic l’any 2012 i 250.000 el 2014. El projecte pilot Movele, que gestiona l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energia (IDAE) a l’electrificació, de manera que es disposi d’una normativa i de les infraestructures amb una dotació de 590 necessàries, així com d’una política industrial i de R+D que n’aprofiti el potencial milions d’euros, forma part econòmic. Les actuacions plantejades s’han estructurat en quatre eixos: infraestrucd’aquesta estratègia global. tura i xarxes; indústria, tecnologia i formació; promoció de la demanda i mobilitat L’objectiu és introduir 2.000 sostenible; a partir dels quals s’ha dissenyat un conjunt de mesures perquè la indúsvehicles elèctrics i crear una tria catalana esdevingui referent en la implantació del vehicle elèctric. xarxa de més de 500 punts En un context general de recerca i desenvolupament, les ciutats emergeixen de recàrrega. Els vehicles com a potencials bancs de prova per fer extensibles aquestes noves tecnologies als subvencionats tenen categociutadans i esdevenen entorns clau per a la indústria que neix i creix al voltant de ries, prestacions i tecnologies la mobilitat elèctrica. Gairebé el 30% de la indústria automobilística de l’estat esdiverses i són per a diferents panyol es concentra al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és un dels tipus d’usuari, amb la finalitat pols europeus del sector. Donar suport al desenvolupament de la mobilitat elèctrica d’avaluar-ne la viabilitat tècni- és vital per a la competitivitat global del sector automobilístic, però també per a la ca, energètica i econòmica. millora ambiental i de qualitat de vida a la nostra ciutat. La plataforma mixta Live Paral·lelament, el Govern –acrònim de Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric– neix amb aquest de la Generalitat de Cataluobjectiu. Promoguda inicialment per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de nya ha aprovat l’estratègia Catalunya –a través de l’ICAEN–, Seat i Endesa; s’hi ha sumat el Ministeri d’Indúsd’impuls del vehicle elèctric tria, Turisme i Comerç -a través de l’IDAE– i l’empresa Siemens. (IVECAT), per al període Ara podem dir que el món està llest per a la introducció dels vehicles elèctrics 2010-2015. L’objectiu princii podem afirmar que Barcelona no ha deixat escapar l’oportunitat de posicionar-se pal és harmonitzar l’evolució com a referent internacional en l’àmbit de la mobilitat sostenible i, en especial, del del sector automobilístic cap vehicle elèctric.

Live esdevé un pla general i unificat d’implementació estratègica del vehicle elèctric que es vehicula a través de cinc eixos diferenciats per a donar suport a la indústria, a la mobilitat sostenible i al medi ambient:

• Donar suport en el desenvolupament i promoció de projectes demostradors en mobilitat elèctrica (Living Labs), afavorint els primers desplegaments del vehicle elèctric i obtenint resultats i millors pràctiques dels demostradors. • Facilitar les eines i els recursos necessaris per generar una xarxa d’actius innovadors, d’economia i indústria, per impulsar el R+D. Donar suport a la creació de consorcis locals, en projectes estatals i europeus, i a la transferència tecnològica i de coneixement en àmbits universitaris i professionals.

4

Live

• Promoure l’organització i acollida d’esdeveniments i activitats que impulsen la mobilitat elèctrica a Barcelona. • Impulsar el desplegament de xarxes públiques i privades de recàrrega per a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Esdevenir el punt de referència dels ciutadans, ciutadanes i empreses de Barcelona per a qualsevol aspecte relacionat amb la mobilitat elèctrica, a través de la creació de la primera oficina tècnica i ciutadana d’Europa per al desplegament de la mobilitat elèctrica.

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya


ENTREVISTA Jordi William Carnes Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona, hub d’innovació en mobilitat elèctrica Barcelona està fent una forta aposta per la mobilitat elèctrica. Què diferencia Barcelona d’altres ciutats? Quin és el principal potencial que pot convertir la ciutat en un referent del vehicle elèctric?

El desenvolupament de la mobilitat elèctrica esdevé un element clau per fomentar la competitivitat global del sector de l’automòbil i una oportunitat per a la transformació del sector que pot contribuir al desenvolupament econòmic del territori. Promoure la recerca i la qualitat de vida a la ciutat són prioritats i informació sobre la tramitació de la transferència de tecnologia en irrenunciables per Barcelona. targeta del vehicle elèctric, els incentemàtiques relacionades amb tius que ofereix actualment l’adminisL’Ajuntament de Barcelona ha l’emmagatzematge d’energia tració pública, els models de vehicles signat diversos convenis amb per a aplicació en el vehicle elèctrics que es troben al mercat, així empreses d’automoció per elèctric és, ja, prioritari en les com una descripció detallada del seu promoure el vehicle elèctric. estratègies de R+D. A això s’hi funcionament. Quins són els fruits d’aquestes suma l’aposta de Barcelona La targeta del vehicle elèctric és col·laboracions? per esdevenir un autèntic banc un element important de foment de La signatura de diversos convenis de prova, un urban lab, un la mobilitat elèctrica ja que permet implica la voluntat de sumar esforços entorn ideal per a la indústria unificar la càrrega als punts públics i entre totes les parts implicades en el que neix i creix al voltant de la fer recàrregues gratuïtes en superfície desenvolupament de la mobilitat elècmobilitat elèctrica. fins al 2013. A part, el propietari de la Un altre factor clau que targeta, si és resident a Barcelona i fa el trica a la ciutat i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sens dubte, l’acord marc pot contribuir al desenvolupapagament de l’IVTM a la ciutat, dispoés Live (Logística per a la Implementament de la mobilitat elèctrica sarà de gratuïtat en l’estacionament de ció del Vehicle Elèctric), la plataforma a Barcelona és l’extensa flota l’Àrea Verda i l’Àrea Blava, segons els público-privada que va néixer amb de motocicletes, que no tenen criteris de regulació establerts. l’objectiu de donar suport i impuls a la moltes ciutats europees. Amb Barcelona és pionera a Espanya en mobilitat del futur. 300.000 vehicles de dues el desplegament de punts de recàrrega Així mateix, l’aliança Renaultrodes circulant, no hi ha dubte i compta ja amb 157 punts actius. Amb Nissan, l’Ajuntament de Barcelona i la que la moto elèctrica pot ser el l’impuls aconseguit a través del Pla Generalitat han unit les seves forces per primer pas per a la implemenMovele de l’IDAE i amb altres fonts animar els conductors a utilitzar els vehitació i l’explosió de la mobilitat privades de finançament, Barcelona cles elèctrics d’emissions zero, gràcies a elèctrica. preveu tenir al voltant de 300 punts a la signatura a finals del 2010, d’un acord finals de 2011, superant de llarg els 191 El paper municipal de cara de cooperació. Nissan es compromet punts previstos al Pla Movele. a l’usuari és important per a introduir el seu cotxe 100% elèctric, motivar el mercat. Quin La millora de la qualitat de l’aire és el Nissan Leaf, amb 160 quilòmetres és el de l’Ajuntament de una de les motivacions per impulsar d’autonomia, durant l’any 2011 a l’Àrea Barcelona? la mobilitat elèctrica. En quin punt Metropolitana de Barcelona. es troba Barcelona en aquest sentit? Barcelona és pionera en Un tercer acord estratègic és l’asLa factura energètica i la contaminació atenció als usuaris del vehicle solit entre l’Ajuntament de Barcelona són dos aspectes que sens dubte contrielèctric amb la creació de i Bergé Automoción, empresa comerl’oficina d’atenció ciutadana, el buiran a impulsar la mobilitat elèctrica i cialitzadora a Espanya de BYD, una que aquesta sigui vista no com un capriPunt Live, i el web www.bcn. important empresa xinesa de fabricació ci o una moda sinó com una necessitat cat/livebarcelona, on es posa de bateries. Aquest és un element clau, per garantir la sostenibilitat de la mobia l’abast dels potencials usuasens dubte, per garantir que la mobiliris continguts i serveis com un litat de milions de persones. La millora tat elèctrica acabi sent una realitat més de la sostenibilitat mediambiental i de la aviat del que molts es pensen. mapa de punts de recàrrega

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya

Live

5


ENTREVISTA

“La promoció del vehicle elèctric és un objectiu de país”

Maite Masià i Ayala Directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

Què passarà amb l’Estratègia Catalana d’impuls al vehicle elèctric 2010-2015 en aquest context de crisi de recursos públics i retalls generalitzats?

L’estratègia per a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT) és un objectiu de país, i ho és perquè fa del vehicle elèctric un instrument per avançar en diferents àmbits fonamentals: estalvi i eficiència energètica, reactivació de l’activitat industrial i econòmica, modernització d’infraestructures, nou model de mobilitat... A Catalunya tenim molt bons arguments, com poden ser uns sectors de l’automoció i elèctrics de primera fila o uns centres de recerca de referència, per fer que el vehicle elèctric sigui una font de riquesa i reverteixi en totes aquestes accions per convertir la implantació del vehicle la millora de la qualitat de vida dels elèctric en una oportunitat de país en tots els sentits. No tindria ciutadans. Per això estem decidits sentit avançar només en un dels quatre eixos, o prioritzar-ne a donar-li l’impuls necessari, tot i un per sobre dels altres, perquè no aconseguiríem l’equilibri que haurem d’ajustar-ne el desendesitjat. volupament a les disponibilitats Està prou madura la tecnologia de les bateries en el sentit pressupostàries de la Generalitat. En qualsevol cas, quins serien els trets fonamentals d’aquesta estratègia? Quins àmbits es volen prioritzar? L’oferta? La demanda? El know how de les empreses?

L’IVECAT té quatre eixos bàsics, en els quals cal avançar de manera harmònica per aconseguir una implantació equilibrada i d’èxit del vehicle elèctric a casa nostra. Aquests eixos són la infraestructura de recàrrega i xarxes elèctriques; indústria, R+D i formació; mobilitat sostenible, i promoció de la demanda, i engloben un total de 26 mesures que s’aniran avaluant periòdicament d’acord amb un conjunt d’indicadors. L’objectiu d’aquesta estratègia és coordinar

6

Live

que les prestacions del vehicle elèctric –per exemple d’autonomia– no siguin massa diferents de les dels vehicles convencionals?

L’autonomia i el cost són els principals reptes a assolir en l’actualitat pels vehicles elèctrics, i la bateria n’és la protagonista en els dos casos. La indústria ho sap i hi està treballant. Ara bé, cal matisar que, com a mínim en una primera fase, no hem de caure en la comparació de les prestacions d’un vehicle convencional i les d’un elèctric. La transició serà molt més ordenada i equilibrada si prenem consciència que hi ha unes demandes de mobilitat per a les quals és més adequat un vehicle elèctric (complement del transport públic, flotes urbanes, motos) i d’altres per a les quals és millor un de convencional, i triem en funció d’aquests criteris. La tecnologia i el temps farà la resta. Quines previsions tenen de renovació del parc a Catalunya en els propers anys? La fase híbrida durarà poc o molt?

L’IVECAT preveu disposar de 76.000 vehicles elèctrics en l’horitzó de l’any 2015, xifra que es revisarà periòdicament i que suposa una velocitat més que significativa en la renovació del parc mòbil de Catalunya. La duració de la fase híbrida, com a transició entre els vehicles convencionals i la mobilitat elèctrica, estarà condicionada tant al fet que la gent entengui l’adequació de cada tipus de vehicle a uns usos concrets com a l’evolució tecnològica i comercial que tinguin els constructors.

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya


ENTREVISTA Alfonso Beltrán Director de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE)

“El 2011 serà l’any del llançament del vehicle elèctric”

Quin balanç faria del Projecte Movele (2009-2010)?

Ha propiciat el llançament del vehicle elèctric al nostre país. Fa molt poc temps, la mobilitat elèctrica era un futurible allunyat de la realitat. Avui podem dir que el vehicle elèctric està aquí i que els fabricants, els gestors de la mobilitat i els ciutadans estan interessats en el seu desenvolupament i implantació. Un altre dels objectiu bàsics del projecte era situar Espanya entre les referències de la mobilitat elèctrica, i en aquest cas, crec encertat definir el coneixement exterior de Movele com a molt destacable. De fet, el nom del projecte pilot s’ha traspassat al Pla d’Acció del Vehicle Elèctric 2010-2012 amb què el nostre país arrancarà definitivament en la implantació d’aquest tipus de mobilitat. Els ajuntaments i les comunitats tenen plans propis de promoció del vehicle elèctric. Estan prou coordinats?

de primera mà l’experiència en altres ciutats. Associada a la guia, l’IDAE ha creat un distintiu (el segell de Mobilitat Elèctrica) que haurà de reconèixer i animar les ciutats a posar en marxa estratègies d’implementació. Quan es parla d’estratègies per a la promoció del vehicle elèctric es pensa sobre tot en la xarxa de recàrrega, però, s’ajuda prou al consumidor per adquirir un vehicle elèctric?

Un dels quatre grans blocs estratègics del pla d’acció 2010-2012 d’impuls del vehicle elèctric a Espanya, el Pla Movele, inclou mesures públiques per incrementar la demanda d’aquests vehicles entre els usuaris, en especial les flotes de transport urbà i, per descomptat, els ciutadans. Els preus encara són molt elevats en comparació amb altres vehicles, motiu pel qual el Ministeri ha habilitat un fons de 240 milions d’euros per a l’adquisició de vehicles elèctrics durant els anys 2011 (80 milions d’euros) i 2012 (160 milions d’euros). Les subvencions a la compra, la destaxació de l’impost de matriculació, la gratuïtat d’aparcament regulat en les ciutats i el cost menor de l’energia elèctrica, ens porten a la conclusió que el vehicle elèctric pot competir econòmicament, tenint en compte la seva vida útil. Quins factors contribuirien a un increment del parc de vehicles híbrids i elèctrics?

Tots els agents estem convençuts que el 2011 serà l’any del compte endarrere en el llançament del vehicle elèctric. L’escassetat de l’oferta de vehicles ha limitat fins ara les vendes. Algunes de les primeres marques del mercat presentaran aquest any models elèctrics o endollables a la xarxa i pràcticament el 100% dels fabricants d’automòbils disposen de projectes i productes elèctrics, que sortiran al mercat entre 2012 i 2015. Des del punt de vista d’una institució com l’IDAE, la missió de la qual es promoure l’eficiència i la reducció de la dependència energètica, és important que cada cop hi hagi més empreses i ciutadans que usin la mobilitat elèctrica, amb la tecnologia que sigui. L’electrificació de la mobilitat, a partir de l’energia de la xarxa general i amb especial participació de les fonts renovables, ens permet avançar en tots els grans eixos de la política energètica. Per això és important el vehicle elèctric, i cal que Espanya sigui un dels països líders a impulsar-lo.

Existeix un gran consens entre tots els agents de l’administració relacionats amb l’impuls del vehicle elèctric. Els objectius són compartits. Estem convençuts que les iniciatives autonòmiques com l’IVECAT de Catalunya seran elements sinergètics que contribuiran a l’èxit. Passa el mateix respecte els municipis, element bàsic per a l’èxit del vehicle elèctric i un dels principals beneficiaris del seu desenvolupament. En aquest sentit, voldria recordar la promoció imminent per part de l’IDAE i la FEMP d’una guia de bones pràctiques dels municipis per a la promoció del VE. Aquest permetrà que els municipis puguin conèixer

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya

Live

7


Qui ajuda a implantar el vehicle elèctric? Els plans estratègics inclouen ajudes i subvencions a la compra de vehicles i a la instal·lació d’estacions de recàrrega. Ciutats com Barcelona tenen plans específics que contemplen beneficis fiscals i privilegis en estacionaments i accessos

M

ai no s’havia parlat tant de la mobilitat elèctrica com ara. Fòrums públics i privats coincideixen en les oportunitats i avantatges –ambientals però també empresarials, tècniques i econòmiques– que comporta a gran escala el desenvolupament i la implantació del vehicle elèctric. Al seu voltant es viu una eclosió d’activitat: en parcs i centres de recerca tiren endavant infinitat de projectes –des d’investigacions per millorar components com la bateria a projeccions de nous models de negoci i comercialització–, companyies energètiques i del sector automobilístic tanquen aliances i s’observen moviments estratègics per agafar primeres posicions en un mercat de futur. El vehicle elèctric es perfila en aquests espais com l’alternativa més viable al transport de combustió. Tanmateix, la circulació en carreteres i carrers equival a, com a màxim, el 15% del cost final del vehicle sense IVA i oscil·la entre els de vehicles propulsats per 7.000 euros per als elèctrics purs i als híbrids endollables i els 2.300 per als híbrids. l’electricitat no passa de ser Si es vol una motocicleta, l’ajuda màxima és de 750 euros, que equival també al poc més que anecdòtica. Fins 15% del seu cost. En aquest cas només es subvenciona potències a partir de 4 kW. ara. L’any 2011 està marcat al Empreses i institucions compten amb una convocatòria específica per a substituir la calendari institucional com flota de vehicles i de material mòbil industrial –excepte elevadors i carretons– pel l’any de la inflexió. Marques seu equivalent híbrid o d’emissions zero. L’import màxim arriba als 50.000 euros com Renault, Seat o Toyota per vehicle. han anunciant per aquest Un altre paquet d’ajudes es dirigeix a la instal·lació de punts i estacions de any plans de comercialització recàrrega d’electricitat, infraestructures que seran imprescindibles quan la quota de massius. Els objectius fixats vehicles endollables assoleixi els objectius fixats. L’administració subvenciona fins a pels governs –de 250.000 ve- un 30% la inversió en una estació de recàrrega, amb un màxim de 60.000 euros si hicles elèctrics a l’estat l’any es tracta d’una estació d’ús públic i un màxim de 30.000 euros quan és un punt de 2014 i de 76.000 a Catalurecàrrega individual o per a una flota de transport determinada. Aquestes ajudes nya el 2015– no deixen de s’emmarquen en plans estratègics per a fomentar el desenvolupament de la mobilitat ser ambiciosos i d’esperonar elèctrica a curt i mitjà termini i responen a l’objectiu general de generar demanda, aquest desenvolupament fer promoció i divulgar el coneixement de l’alternativa elèctrica en la societat. emergent. L’administració pública Ciutats més netes i amb menys sorolls ha ideat una sèrie d’ajudes i incentius que, en molts casos, Tant per les prestacions del vehicle elèctric com pels avantatges ambientals en la s’adrecen directament a qualitat de l’aire i de soroll, les ciutats esdevenen el marc ideal per a la seva implanl’usuari final per promoure la tació. Els organismes locals poden disposar d’ajuts per a elaborar plans de mobilitat renovació del parc automobielèctrica i crear una xarxa municipal de punts de recàrrega al territori. Barcelona, lístic privat. Així, a Catalunya, que aspira a ser pol d’innovació del vehicle elèctric, té accés als programes d’ajuts es subvenciona parcialment econòmics de la Comissió Europea, estatals i autonòmics. Com a ciutat capdavanl’adquisició d’un vehicle elèctera en sostenibilitat i medi ambient, l’Ajuntament ha desenvolupat un pla específic tric, amb l’objectiu de superar amb ajudes per als usuaris locals de vehicle elèctric. Així, es bonifica la compra d’un la barrera que, en l’actualitat, vehicle d’emissions zero amb una reducció en l’impost de matriculació de fins a suposa el cost de compra per un 75% i s’han aprovat mesures com l’estacionament gratuït pels vehicles elèctrics a un públic mig. En el cas d’un purs o la reserva d’un 3% de places en aparcaments públics, entre altres fórmules de turisme, l’import de l’ajuda promoció i incentius.

8

Live

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya


QUADRE D’AJUDES

1. Ajudes directes per a la compra d’un vehicle elèctric: • 15% del valor sense IVA, màxim 7.000 euros, per a turismes elèctrics o híbrids endollables. • 15% del valor sense IVA, màxim 750 euros, per a motocicletes a partir de 4 kW. • 75% de bonificació màxim a l’impost de circulació. 2. Ajudes per a la renovació de vehicles industrials i flotes de transport: • Fins a 50.000 euros per vehicle i material mòbil industrial. 3. Ajudes a la implantació de punts de recàrrega elèctrica:

El vehicle elèctric a Barcelona, Catalunya i Espanya

• 30% del valor de la inversió, amb un màxim de 60.000 euros per a la instal·lació d’infraestructures de recàrrega d’ús públic i màxim de 30.000 euros per a la instal·lació de punts de recàrrega individual o d’ús privat. • Ajuda de 400 euros per punt de recàrrega si inclou sistemes de monotorització i control de consum. 4. Altres mesures i incentius a Barcelona: • Estacionament gratuït en zones d’aparcament regulat. • 3% de places reservades en aparcaments públics.

Live

9


EL VEHICLE ELÈCTRIC ES CONNECTA A LA XARXA El sistema elèctric d’un territori es dimensiona per a donar resposta al conjunt d’activitats que requereixen energia en cada moment del dia o època de l’any, així com a la consegüent demanda de potència global. La incorporació del vehicle elèctric a aquest ventall d’usos comportarà —a mitjà i llarg termini— una demanda d’electricitat afegida que cal preveure a fi d’evitar els impactes potencials sobre el sistema i garantir la viabilitat d’aquest salt tecnològic.

10

Live

La infraestructura de recàrrega de Barcelona


sfrae e n i a d L tura truc rega r recà celona r de B a

E

l consum quotidià d’electricitat dóna lloc a un perfil de demanda que varia cada hora i cada dia, amb puntes de consum i hores vall molt definides. Aquesta demanda variable en el temps, afegida a la reduïda capacitat d’emmagatzematge d’energia elèctrica, obliga a dur a terme inversions en instal·lacions de generació que permetin cobrir de manera segura la potència sol·licitada. Actualment, en hores vall, el sistema elèctric espanyol demana una potència d’uns 22.000 MW, mentre que, en hores punta, arriba fins als 45.000 MW, aproximadament. El vehicle elèctric és un nou consum que s’afegeix als que ja hi ha, per la qual cosa el sistema ha de permetre integrar-lo progressivament sense que calgui dotar-lo d’una nova infraestructura. La presència al carrer d’un milió de vehicles elèctrics l’any 2014 només representaria, segons l’estimació feta, un increment de l’1% de la demanda elèctrica anual, si bé cal tenir en compte en quins moments del dia es produiria aquesta demanda: en hores vall o punta, en quant de temps, en condicions o no de simultaneïtat… Si la recàrrega dels vehicles port. Això no obstant, a escala local o regional sí que es podrien es realitzés en hores punta, es produir afectacions en cas que la xarxa de distribució no estigui produiria un increment de la preparada. demanda d’energia elèctrica que En el cas de Catalunya, la comercialització de 76.000 vehicles exigiria augmentar la potència de l’any 2015 —d’acord amb les previsions de l’Estratègia catalana generació instal·lada. Si, en canvi, d’implantació del vehicle elèctric— comportaria només un augel procés de recàrrega es dugués a ment de la demanda elèctrica anual d’un 0,3%, aproximadament. terme de manera massiva en hores En tot cas, s’ha d’afavorir que la recàrrega dels vehicles es realitzi vall i, a més, lentament (recàrrega a les hores vall a fi d’evitar les puntes de demanda, com podria a baixa potència) amb control de succeir, per exemple, si la majoria dels usuaris la fessin en tornar la potència de recàrrega, el resultat a casa a la nit. Ara bé, perquè aquestes previsions esdevinguin sobre el perfil de la demanda seria reals, l’Estratègia catalana d’implantació del vehicle elèctric un augment del consum en aquest assenyala que calen canvis normatius en el sistema de remuneperíode del dia que no modificaria ració econòmica de l’activitat de distribució d’energia elèctrica. significativament el consum en les L’objectiu és afavorir les inversions necessàries en la xarxa de hores punta (aplanament de la cordistribució per a la penetració del vehicle a mitjà i llarg termini, ba de càrrega). D’aquesta manera, les quals haurien de quedar reflectides en els plans d’inversió s’aconseguiria també una interacció de les companyies de distribució. més gran de generació elèctrica amb energies renovables en hores vall. SUPERAR BARRERES REGULADORES I NORMATIVES Les característiques de la recàrrega (durada, període horari, Alhora, és necessari superar un conjunt de barrereres regunivell d’interacció amb el sistema) ladores i normatives que poden dificultar el desplegament de resulten determinants pel que fa a la infraestructura elèctrica necessària i la instal·lació de punts l’operativitat i l’eficiència global del de recàrrega. Per exemple, modificant el reglament electrotècsistema. Així, si la integració del nic de baixa tensió (REBT) per a eliminar el criteri de punt de vehicle elèctric es duu a terme en les subministrament únic i permetre la connexió a un sol abonat condicions esmentades (recàrrega en diversos punts de lliurament de l’energia, així com també el lenta en hores vall amb control de subministrament individual a cada plaça d’aparcament comunila recàrrega), no sembla necessari tari. Aquesta modificació resulta imprescindible per a permetre introduir canvis significatius en la instal·lació de punts de recàrrega en edificis plurifamiliars. les infraestructures de producció i També cal crear una normativa per a introduir elements de transport d’energia elèctrica. gestió de la demanda que permetin al sistema elèctric aprofitar la Segons l’operador del sistema i flexibilitat pròpia asociada a l’operació del vehicle elèctric –congestor tècnic de la xarxa de transsiderant de manera prioritària a la recàrrega nocturna–, sense port, la xarxa elèctrica espanyola haver d’incrementar el sistema de producció d’energia elèctrica i podria integrar, amb un sistema de la xarxa de transport. Entre aquest tipus de mesures hi ha la gestió intel·ligent, fins a 6,5 milions creació d’una nova tarifa d’accés elèctric, especifica per a la recàde vehicles elèctrics l’any 2014 rrega del vehicle elèctric en hores vall, o de nous models de consense necessitat d’inversions en tractació de potència en baixa tensió condicionada a horaris d’utiinstal·lacions de producció d’energia lització nocturna. Finalment, també caldrà reglamentar d’una elèctrica ni en la xarxa de transmanera adequada la futura figura dels “gestors de càrregues”.

La infraestructura de recàrrega de Barcelona

Live

11


OPINIÓ Susana Bañares Directora de gestió de la demanda de Red Eléctrica de España

E

l vehicle elèctric serà un nou consumidor d’energia que, no obstant això, es pot convertir en un aliat per a operar de manera més eficient el sistema, reduint les grans diferències que es produeixen entre els períodes de més o menys consum elèctric i facilitant la integració de les energies renovables. La demanda d’energia elèctrica presenta un perfil típic al llarg del dia, amb dos moments en els quals es consumeix més energia, al migdia (per l’activitat comercial) i a última hora de la tarda (per l’alta activitat als comerços i a les llars). Per contra, les hores de menys consum elèctric es produeixen entre les dotze de la nit i les vuit del matí. Per a operar millor el sistema elèctric és important que la demanda es desplaci cap als moments en els quals el consum és inferior, i és aquí on el cotxe elèctric pot tenir un paper fonamental ja que es poden aprofitar aquestes hores per a fer una recàrrega lenta i intel· ligent dels vehicles. A més, addicionals en generació i xarxa de tres a la seva seu de Madrid i un a la de d’aquesta manera, els usuatransport, sempre que la recàrrega es Sevilla, i ha incorporat diversos cotxes ris d’aquests cotxes es benefifaci durant les hores de menys demanelèctrics a la seva flota d’empresa. cien d’un preu de l’electricitat da, de manera controlada i seguint les • Projecte Verde: una iniciativa engemés reduït durant aquestes indicacions de l’operador del sistema gada el 2009 i que té com a objectiu hores de menys demanda. elèctric. principal dissenyar, en col·laboració Fins i tot es pot anar més Per a això, és important promoure amb Seat, un prototip de vehicle elècenllà, fins al punt de convertir mecanismes de gestió de la demanda tric que permeti una integració eficient el cotxe elèctric en un sistema que fomentin la recàrrega, sobretot en a la xarxa. El projecte disposa d’un reversible d’emmagatzematge aquestes hores nocturnes. En aquest pressupost de 39,7 milions d’euros, d’energia ja que, en els mosentit, és important disposar d’un esdels quals Red Eléctrica n’aportarà ments de màxima demanda, quema de tarifa i preus que discrimini 1,22. podria abocar de nou a la el cost de l’electricitat en els diferents • Grup de treball VLPGO (Very large xarxa aquesta energia que ha períodes del dia. La instal·lació de power grid operators): treball constiemmagatzemat durant la nit. comptadors intel·ligents permetrà dur tuït pels operadors i propietaris de la Gràcies a aquest servei coma terme aquestes opcions, i serà un xarxa de transport de grans sistemes plementari, el propietari del element fonamental en l’operació del elèctrics als Estats Units, França, el vehicle pot obtenir beneficis sistema elèctric futur. Japó, Espanya i Itàlia, que té com a econòmics en abocar l’energia D’altra banda, el vehicle elèctric finalitat estudiar els efectes d’aquests a un preu més car que la que pot tenir un paper fonamental per a vehicles en aquests sistemes, així com va emmagatzemar. Aquesintegrar les energies renovables en establir una sèrie de recomanacions ta interacció servirà per a condicions de seguretat, especialment per a fabricants i reguladors. aprofitar la capacitat d’emma- l’eòlica, que és difícil de gestionar i és • Projecte REVE (Regulación eólica gatzematge de les bateries, i variable, però que cada vegada té més con vehículos eléctricos): pla finançat requerirà una relació bidirecpresència en el mix energètic. En aquest pel Ministeri d’Indústria, Comerç i cional amb la xarxa elèctrica, sentit, recarregar els vehicles durant les Turisme, i liderat per la Asociación que tindrà lloc en el marc de hores nocturnes minimitza la possible Española de Energía Eólica amb la les xarxes intel·ligents. desconnexió dels parcs eòlics en cas que finalitat d’analitzar els aspectes tècnics Com a demandants la seva producció excedeixi els límits de i econòmics derivats de l’aportació del d’electricitat, aquests vehicles seguretat que el sistema determini. parc de vehicles a la garantia d’evacuasón nous consumidors per El suport de Red Eléctrica a aquesta ció d’energia eòlica. al sistema, i l’any 2020 fins i tecnologia es reflecteix actualment en la • Projecte MERGE (Mobile energy tot poden representar el 2% participació activa en diferents grups de resources in grids of electricity): inclòs de la demanda d’electricitat. treball i projectes, i també en iniciatives al setè programa marc de la Unió Segons els estudis que ha fet com la col·locació de punts de recàrrega Europea, que té per objectiu avaluar Red Eléctrica, es pot integrar a les seves instal·lacions: l’impacte dels vehicles en els sistemes un mínim de 6,5 milions • Instal·lació de punts de recàrrega: REE elèctrics europeus. La participació de d’aquests vehicles en el sisteja disposa de nou punts de recàrrega Red Eléctrica se centra en la planificama elèctric sense inversions –cinc a les seves oficines de València, ció i l’operació de xarxes.

12

Live

La infraestructura de recàrrega de Barcelona


Ciutats pioneres A crear una xarxa estatal U

na de les principals accions del Projecte Movele, un pla pioner del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per avaluar la mobilitat elèctrica en entorns urbans, és l’establiment de 546 punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’espai públic. Per aconseguir-ho, ha comptat en una primera fase amb l’experiència adquirida en projectes desenvolupats els darrers anys a Barcelona, Madrid i Sevilla. Les tres ciutats treballen per crear una xarxa de punts de recàrrega, tant en superfície com en aparcaments soterranis, distribuïda de forma uniforme en els respectius termes municipals. Madrid i Barcelona sumen ara 403 punts de recàrrega operatius implantació dels models verds. Només Barcelona, es planeja aren aparcaments públics i carrers, ribar als 240 punts durant el segon semestre de l’any, dels quals 246 dels quals es troben a Madrid i 160 formen part del projecte Movele. Els punts estaran distribu157 a Barcelona. En total, 188 dels ïts de forma equitativa entre el subsol (114) i la superfície (127). punts en funcionament s’han finan- El projecte estatal pel foment de la mobilitat elèctrica, que çant a càrrec de Movele, repartits també subvenciona part de la compra de vehicles que s’endoentre Madrid (98) i Barcelona (90). llen a través de 190 concessionaris adherits al pla, va posar en A Sevilla, on no n’hi ha cap, es circulació més de 800 models elèctrics durant els dos primers preveu instal·lar-ne 75. anys de vigència i, a 15 dies de finalitzar el termini per demanar El desplegamanet de la xarxa de ajudes, ha rebut sol·licituds de subvenció per un total de 1.600 punts de recàrrega és clau per a la vehicles.

La infraestructura de recàrrega de Barcelona

Live

13


Barcelona desplega els punts de recàrrega D

urant l’any 2010, Barcelona, s’ha situat entre les ciutats capdavanteres a l’estat espanyol a desenvolupar una xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Per fer-ho, ha calgut posar en marxa procediments administratius i serveis com l’atenció ciutadana del Punt Live i l’edició i gestió de les targetes d’identificació dels usuaris. La ciutat disposa de 157 punts operatius i aspira a superar els 200 aquest any. L’objectiu és que cada ciutadà trobi un punt de recàrrega a menys de cinc minuts de l’habitatge. Esforços públics —l’Agència d’Energia de Barcelona, el projecte Movele o els ajuts de l’Institut Català de l’Energia— i privats convergeixen en el seu desplegament. En paral·lel, grans centres comercials com El Corte Inglés i Servei Estació, establiments de restauració —des de cadenes internacionals, per exemple, nH Hotels, suposa tarifes més econòmiques per a l’usuari i aprofitar els pics a d’altres hotels i restaurants— i de producció d’energies renovables. L’estratègia a llarg termini empreses d’infraestructures com de desplegament de la xarxa pública es focalitza a Barcelona en Tabasa estan instal·lant punts de aparcaments soterrats —públics o de concessió—, reservant els recàrrega propis. punts al carrer per a casos d’emergència i per a la recàrrega de La xarxa de Barcelona resmotos. Així, s’han començat a implantar estacions exclusives pon a un model obert —diversos per a vehicles de dues rodes en cinc indrets de la ciutat. També proveïdors implanten tecnologies es preveu que continuïn desenvolupant-se punts en centres de diferents— que afavoreix l’aparició treball i establiments mentre que les noves legislacions han de d’emprenedors i dóna oportunitat permetre instal·lar endolls a la plaça de garatge, sense permís de de transformació a empreses més la comunitat. consolidades. Un centre de control Companyies elèctriques com Endesa i Iberdrola investiguen municipal garanteix la interopeja noves formes de càrrega i d’estàndards que amplien l’oferrabilitat dels diferents sistemes i ta actual. Siemens, Circutor, Scame, Mobecpoint, Atomelic, centralitza les incidències i la mono- Betterplace i Coloumbteach són algunes de les marques que es torització de tots els punts. posicionen com a proveïdors d’aparells d’estacions de recàrrega En un futur, la majoria de automàtica innovadors. A Barcelona, per exemple, s’hi porten recàrregues es farà però en aparcaa terme projectes pioners, com la primera estació de recàrrega ment privat i en horari nocturn, que ràpida promogut per Endesa i Cepsa.

RECÀRREGUES A MENYS DE CINC MINUTS DE CASA Barcelona: 157 punts operatius, 90 finançats amb el Projecte Movele. 102 estan situats en aparcaments soterranis i 55 en superfície. Preveu arribar als 240 durant el 2011, 160 dels quals a càrrec de Movele. N’hi haurà 114 al subsòl i 127 al carrer.

Dades de març del 2011

14

Live

La infraestructura de recàrrega de Barcelona


Desplegament de la xarxa PÚBLICA de RECÀRREGA

OPINIÓ Àngel López Director de serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

escenari de proves i maduració

• Barcelona disposa d’una gran oferta d’aparcament d’accés

públic subterrani, així que aquest també serà un punt clau per ubicar-hi la xarxa de càrrega elèctrica. • La tecnologia de punts de recàrrega complirà els estàndards de cada moment i estarà oberta a diferents tecnologies i proveïdors d’operadors de recàrrega. D’aquesta manera, s’està incentivant un escenari de proves per a enginyers i tecnòlegs i oportunitats per a la innovació i l’emprenedoria. • L’accés als punts públics en superfícies estarà directament arcelona, des de la definició del gestionat per l’Ajuntament a través de la creació d’un centre seu Pla de Mobilitat Urbana de control municipal que asseguri la identificació d’usuaris (PMU) del 2006, ja va incorporar (amb targetes Id), la interoperabilitat entre els diferents l’objectiu de promoure i desenvooperadors de recarrega, o la monitorització i gestió d’avaries lupar la implementació de vehicles en temps real. més nets i eficients. Va ser, però, Així que bàsicament, i amb un primer horitzó fins a finals l’any 2008 que l’Ajuntament de del 2012, Barcelona ja ha desenvolupat una xarxa de recàrreBarcelona va identificar la necessiga pública més que suficient per oferir resposta a la necessitat tat de començar a donar resposta a de la ciutadania i oportunitats a les proves i nous desenvouna tecnologia que es començava lupaments de vehicles. Per altra banda, des d’altres grups a veure més activa del normal. Era de treball de l’entorn de la plataforma Live i la mobilitat l’activitat del “vehicle elèctric”, elèctrica s’està intentant consolidar també una xarxa privada entenent com a “vehicle” el de tots (d’accés públic o privat) en hotels, centres comercials, etc. els segments de transport privat i col·lectiu per carretera (motos, cot- Però el desplegament d’aquesta infraestructura no serà xes, camions, busos, etc) i entenent un èxit si en paral·lel no s’hi apliquen altres accions d’incentivació i promoció com les que s’estan fent en les diferents com a “elèctric” tot aquell híbrid o pur elèctric capaç d’endollar-se a la ordenances activades per l’Ajuntament o amb les accions de la plataforma Live, entre altres. xarxa elèctrica. Cal d’estacar l’aposta per electrificar el transport públic Arran d’aquesta identificació, l’Ajuntament va iniciar la participa- que s’ha dut a terme en la flota d’autobusos i en la de taxis. Tots aquests criteris de demostració i promoció del segment ció en el programa Movele, encarregat de desenvolupar una primera s’estan desplegant, però, sota la prospectiva i les directrius de la mobilitat urbana definida en el Pla Urbà, que dóna xarxa pilot pública de recàrrega i liderat per l’IDAE, del Ministeri Es- prioritat al transport públic, intermodal, adaptat i col·lectiu, i panyol d’Indústria, activant l’estudi incentiva els desplaçaments a peu i en bicicleta. Live, des d’on es van definir les directrius i l’estratègia per desplegar aquesta infraestructura de recàrrega a la ciutat. De les accions que conformen aquest pla estratègic per desplegar la xarxa de recàrrega en destaquem els següents punts: • El desplegament es realitzarà com a prova pilot i de demostració, per una part, a través de licitacions i, per altra, part mitjançant acords públics i privats per desenvolupar aquesta infraestructura. • La xarxa pública estarà principalment destinada a oferir serveis al segment de la motocicleta, ja que és un segment vital en la mobilitat de Barcelona i és el que actualment ofereix més oferta al mercat. • Els punts públics de recàrrega s’intentaran ubicar en espais on sigui factible desenvolupar nous models de negoci com ara el lloguer de motos: davant universitats, en nodes intermodals amb el transport públic, etc.

B

La infraestructura de recàrrega de Barcelona

Live

15


16

Live

La infraestructura de recĂ rrega de Barcelona


Reptes de la normalització i estandardització en el desplegament del Vehicle elèctric

L

’estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Catalunya vol donar prioritat als sistemes de recàrrega lenta o normal (no regulada i regulada). Addicionalment, durant aquest període, es pretén desenvolupar un conjunt de proves pilot de sistemes de recàrrega normal intel·ligent a curt termini, i de sistemes de recàrrega ràpida i molt ràpida a mig termini. Aquest conjunt de proves pilot han d’afavorir que, més enllà de l’horitzó de l’Estratègia, i en fases més avançades d’integració del vehicle elèctric, es pugui dur a terme una implantació més generalitzada. En matèria de normalització i estandardització de les connexions, en l’àmbit europeu és encara una qüestió no resolta, motiu pel qual l’estratègia catalana preveu un període d’implantació d’infraestructura sense un estàndard únic i sense una regulació específica. També assenyala que cap a final del 2014 es podrien anar introduint requisits més exigents que estiguessin d’acord amb les estandarditzacions europees que, probablement, s’hagin consensuat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona és un dels socis participants del projecte europeu Green eliminant barreres i facilitant d’aquesta manera la introducció E-Motion, dins el marc FP7 de la del vehicle elèctric. Comissió Europea. Barcelona parti- Amb relació al servei de recàrrega pública, aquest es podria cipa a través de la Barcelona Demo plantejar com un sistema obert d’operadors compatibles o bé Region en aquest consorci de decom un sistema limitat en el nombre de llicències d’oferents del mostració i desenvolupament d’im- servei. Si bé la limitació de llicències podria facilitar aspectes plementació del vehicle elèctric. com la recàrrega unificada a tot el territori català pels espais El projecte preveu desenvolupar públics (idealment també l’espanyol i l’europeu), cal tenir en tecnologies i polítiques a través de compte que tant el sector energètic com el de les comunicacil’estandardització i normalització, ons es basen en un model liberalitzat i, per tant, la limitació de llicències no semblaria la fórmula més indicada. Tipologies de recàrrega En aquest sentit, l’estratègia considera oportú donar accés a tots els operadors que compleixin uns criteris mínims de servei establerts per l’Administració, que hauran de permetre a l’usuari la recàrrega universal i amb seguretat a tot el territori català, així com l’ús del sistema implantat a qualsevol municipi per a qualsevol ciutadà de la resta de l’estat espanyol i d’Europa que circuli per la xarxa viària. La figura del gestor de recàrrega elèctrica que l’estat va aprovar recentment determinarà el model a seguir, tant bon punt se’n regulin les funcions i condicions. Per a períodes més avançats d’implantació del vehicle elèctric, probablement més enllà de l’abast del pla previst en l’Estratègia catalana, la recàrrega pública haurà de realitzar exclusivament la funció de recàrrega d’emergència o complementària, limitant-ne el temps d’ús perquè la puguin utilitzar el màxim nombre d’usuaris possible i, per tant, afavorir la rotació.

La infraestructura de recàrrega de Barcelona

Live

17


ctor el se de la itat l mobi rica t elèc

El vehicle elèctric i la indústria catalana El desenvolupament del vehicle elèctric obre la porta a Catalunya a crear o promoure diversos sectors industrials i empresarials que poden donar una empenta a l’economia. La indústria de l’electrònica de potència, l’electrolítica que fabrica les bateries, la de la motorització elèctrica, la d’electrotècnia, la d’aparellatge elèctric, la de mobiliari urbà, la d’equipament electrònic, la de reciclatge industrial o la de les tecnologies d’informació i comunicació són algunes de les que es poden veure reforçades en els propers anys gràcies al vehicle elèctric.

E

l sector terciari també rebrà l’impacte positiu d’aquest nou mercat, ja que els serveis de suport a la indústria relacionats amb les operacions de logística, de comercialització i finançament del vehicle i/o de la seva bateria, la generació i distribució de l’energia, l’assessoria tècnica per instal·lacions, el lloguer i el rènting i, en definitiva totes les activitats que sorgeixin entorn dels nous models de negoci, tindran el seu espai en aquest escenari. Cal tenir en compte que, des d’una aproximació tecnològica, en el concepte del vehicle elèctric hi interactuen diferents àmbits. Pel que fa al vehicle, no només ho fan les tecnologies per a l’emmagatzematge, la recuperació, la gestió i la tracció elèctriques, sinó també les ho fan les tecnologies d’alleugeriment dels materials, d’eficiència energètica, de disseny d’arquitectures, de seguretat i confort, entre altres. Amb relació a la infraestructura necessària per a introduirlo, interactuen les tecnologies de gestió i control intel·ligent de l’energia elèctrica, de tarifació i de gestió de flotes i els seus punts de recàrrega o estacions de canvi de bateries, de control i automatisme La indústria catalana està ben situada en la gran majoria i, fins i tot, de generació elèctrica d’aquests sectors i disposa de prou capacitat tecnològica i cientídistribuïda i la seva gestió. Entre fica. La implantació del vehicle elèctric comportarà una oportul’una i l’altra intervé la telemàtica nitat de negoci i els efectes induïts es manifestaran en termes de per les aplicacions d’interconnectidiversificació de producte i de negoci, d’evolució tecnològica, de vitat entre vehicle i el seu entorn. millora competitiva, d’aliances estratègiques i de posicionament en nous mercats de nous productes. No obstant això, el requisit indispensable és tenir una cadena de valor del vehicle elèctric completa, industrialment i tecnològicament, amb prou massa crítica, construïda sobre l’actual cadena catalana de valor del vehicle i complementada amb la nova indústria emergent.

18

Live

El sector de la mobilitat elèctrica


La indústria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja ha començat a desenvolupar i aprofitar tots els actius que comporta aquesta revolució tecnològica, en tota la cadena de valor de l’electromobilitat. Així ha creat productes de mercat i està impulsant activitats en R+D+I. Convé recordar que Espanya és un del principals països fabricants d’automòbils de la Comunitat Europea, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona agrupa gairebé el 30% d’aquesta activitat industrial. El sector industrial de l’automoció és vital, per tant, en el teixit econòmic i industrial de la ciutat. Nissan i Seat tenen, per exemple, diversos projectes en marxa en els respectius centres de desenvolupament de l’Àrea Metropolitana. Les proves de recàrrega realitzades durant l’any 2009-2010 per Europa s’han centralitzat a la seu catalana de Nissan, fabricant que ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a la comercialització del model Nissan Leaf i el desenvolupament d’infraestructura per a l’any 2011. El centre de disseny i desenvolupament de Seat a Martorell (Barcelona) participa activament en la introducció del vehicle elèctric i en el desenvolupament industrial de la marca. Seat ha introduït en fase de proves, durant el 2011, prototips del model Seat Leon Twin Drive, model Plug-In Hybrid Electric Vehicle, al servei de flotes municipals. Altres constructors clau com Toyota, Peugeot o el fabricant xinès Byd han signat convenis amb l’Ajuntament per desenvolupar projectes demostradors a Barcelona i comercialitzar les noves unitats de models elèctrics i híbrids endollables. Barcelona, junt amb Roma, disposa del parc de motocicletes més nombrós d’Europa. Si bé els últims anys, coincidint amb la crisi econòmica, la competència de marques internacionals ha fet davallar l’activitat industrial local del sector de la motocicleta, aquesta ha estat cabdal per al desenvolupament industrial de la ciutat. Marques històriques com La innovació, el disseny, l’oportunitat d’emprenedoria Ossa, Bultaco o Derbi, per citar-ne i la generació de nous models de negoci han estat i són, de algunes, així com multinacionals fet, valors afegits naturals del territori. Els diferents projeccom Yamaha o Honda, han genetes d’implementació i demostració en electromobilitat que es rat coneixement i especialització gesten a Barcelona, fruit en part de l’acció pública i privada de personal actiu qualificat i són amb exemples com la Plataforma Live, i la mateixa activitat del encara proveïdors amb alt valor sector, ofereixen solucions i resposta en tota la cadena de valor. afegit, que estan transformant les Alguns projectes innoven en components per a l’automoció, activitats en el sector de la moto com els de tecnologia o gestió de bateries iniciats per Ficosa, elèctrica. El paraigües del Clúster Comsa-Emte, Lear Corporation, Ausa, Iveco o Mavilor; d’altres, Moto agrupa el sector per crear en solucions en components, infraestructura i tecnologies de noves solucions i vehicles elèctrics comunicació com els que impulsen Siemens, Simon, Schneider, de dues rodes per al mercat català Endesa, Mobecpoint, Initzia/Abb, T-Systems, Circutor, Navi europeu. És el cas de la marca teqA, Gtd, Factor Energia, Gas Natural o Iberdrola. El centre Rieju, que ja ha presentat el model de desenvolupament i certificació en automoció Idiada també de la sèrie Rieju Mius, o la moto està treballant activament en el sector. D’aquesta manera tot el elèctrica EV1 que desenvolupa sector auxiliar de serveis i distribució ofereix en aquest moment Volta. tot tipus de serveis i ofertes en tots els segments. A l’entorn de Barcelona i de la Plataforma Live, programes com ECO-Emprenedor XXI, Formula Student, les ECO-Series, les jornades de la Setmana de la Mobilitat, o la Fórmula Elèctrica impulsen la innovació i l’emprenedoria i promouen el mercat i la comunicació a l’usuari final.

El sector de la mobilitat elèctrica

Live

19


Capacitats per industrialitzar el vehicle elèctric La producció del vehicle verd modificarà la gran majoria dels sistemes i components que integren els vehicles de combustió interna. El sector de l’automoció haurà d’incorporar solucions afegides, i parts que fins ara tenien una presència testimonial prendran rellevància amb el vehicle elèctric. Les empreses subministradores de sistemes i components es veuran afectades de manera molt diferent, en funció del producte.

L

’adaptació que hauran de fer les empreses catalanes en un escenari d’implantació massiva de les “solucions elèctriques” serà molt diferent segons el tipus de canvi que hagin d’afrontar. En general, alguns components del vehicle es veuran molt poc o gens afectats, d’altres patiran modificacions lleus i/o importants, n’hi ha que canviaran totalment i alguns desapareixeran. A continuació es categoritzen aquests canvis: A. No està afectat significativament: són tots aquells sistemes i

components que no pateixen cap mena de modificació. Les 33 empreses catalanes que els produeixen no es veuran afectades per l’aplicació del seu producte al vehicle elèctric. A destacar, pel volum de negoci, l’àmbit dels seients, però també de para-xocs i revestiments.

de combustió interna i han de ser redefinits des de zero. Aquest impacte està determinat específicament per les solucions elèctriques i inclou només dos grups de sistemes i components: frens i confort-HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat). Per tant, són els que afronten un canvi de producte més radical dins de tots els components actuals de l’automòbil. A Catalunya, 22 empreses de producte s’enfronten a aquest repte amb un pes específic significatiu dins del seu sector. D. Perd quota a mig i llarg termini: són els sistemes i com-

B. Necessita redisseny i pot ser que canviïn tecnologies i/o materials: aquesta categoria és la

que concentra una major diversitat de sistemes i components i també una gran part del teixit industrial català de l’automoció. En aquest cas els components afectats patiran modificacions relacionades sobretot amb el pes, la configuració i l’eficiència energètica. Això pot implicar canvis dels materials o les tecnologies utilitzades en la fabricació, que afectarien a 79 empreses catalanes de productes d’exterior, interior, xassís i sistemes de seguretat i confort, i 66 companyies de procés, transformació de metalls, plàstics i altres materials. C. Canvia el concepte: són aquells

que canvien totalment respecte a la seva configuració per als vehicles

20

Live

ponents existents avui en dia als vehicles de combustió interna que no estaran integrats en els vehicles elèctrics purs, tot i que continuaran existint en els híbrids. Com a conseqüència d’això, aquestes empreses aniran perdent quota de mercat a mesura que es vagin imposant les alternatives elèctriques sobre els vehicles de combustió interna i sobre els híbrids no endollables. La majoria de les 40 empreses que componen aquesta categoria es troben al bloc de motor i powertrain. E. Apareix i es pot cobrir amb empreses presents al teixit català: són tots aquells sistemes i components que apareixen amb

el vehicle elèctric o que la seva presència es multiplica respecte a la que ja tenien al vehicle de combustió interna i que podrien ser subministrats per empreses ja establertes a Catalunya. Aquestes empreses que treballen per a altres sectors provindrien primordialment de la indústria de l’electrònica i l’electricitat. F. Apareix i es podria cobrir amb empreses estrangeres que es localitzessin a Catalunya: es tracta d’aquells components

que apareixen amb el vehicle elèctric i no existeixen empreses a Catalunya que puguin subministrar-los. És el cas de la bateria i els supercondensadors.

El sector de la mobilitat elèctrica


Tipologia d’impacte per categoría de sistema

Exterior

Vidres

B

Carrosseria i mòduls de sostre

B

Mòduls exteriors de porta i posteriors

B

Mòdul frontal – para-xocs

A

Mòdul frontal – cobertes de radiador

D

Sistemes de seguretat i confort

Assitència al conductor

B

Netejaparabrises i altres elements de seguretat B

Motor i powertrain

Motor-alimentació

D

Motor-bloc i potència

D

Motor-sistemes d’ignició i gestió de motor

D

Motor-refrigeració

D

Transmissió

B

Escapament

D

Mòduls d’il·luminació

B

Confort-HVAC

C

Confort-Entreteniment

B

Cablejat de baixa/mitjana potencia

A

Xassís

Interior

Elements estructurals

B

Direcció

B B

Seients

A

Eixos

Cockpit i instruments

B

Rodes-llantes, pneumàtics, embellidors, etc B

Mòduls de porta i Overheads systems

B

Frens

C

Revestiments interior

A

Suspensions

B

Totes les seccions del vehicle s’enfronten a canvis substancials, si bé és cert que els reptes associats a aquests canvis són molt diferents segons la seva tipologia. La secció d’interior és la menys afectada amb el cockpit i els mòduls de porta i sostre amb petits redissenys. La secció de xassís fonamentalment s’enfronta a un canvi de categoria B, on es treballarà amb nous disi la resta de components s’afrontarà a millores en l’eficiència senys i configuracions, reduccions energètica i canvis en el disseny i la seva funcionalitat. de pes i canvis de materials. En La secció d’exterior veurà com li desapareix la coberta de aquesta secció el canvi important radiador, innecessària al vehicle elèctric pur, i la resta d’elevindrà del sistema de frenada que, ments es veuran principalment condicionats per la reducció de a llarg termini, canviarà el seu pes per millorar l’autonomia del vehicle elèctric. El motor i el concepte. powertrain serà la secció més impactada per l’arribada del vehi Una situació similar expericle elèctric específicament. Tots els seus sistemes i components mentarà la secció de sistemes de perden les seves funcions al vehicle elèctric pur i apliquen el seguretat i confort on el cablejat de downsizing en el cas dels híbrids endollables i, per tant, no són baixa i mitjana potència no patirà necessaris en la seva configuració. L’excepció és la direcció, tot i grans canvis, el HVAC, al contrari, que depèn de la configuració de powertrain que s’adopti: motor canviarà totalment el seu concepte únic o motor a roda.

El sector de la mobilitat elèctrica

Live

21


Els reptes de les empreses catalanes amb el vehicle elèctric

22

Live

Les empreses del grup A hauran de seguir el camí que ja tenien abans de l’arribada del vehicle verd i per tant no requeriran evolució especial més enllà de l’esforç que ja estan realitzant en innovació i R+D per millorar els seus productes. Les empreses del grup B afronten el seu repte amb, principalment, necessitat d’innovació en el seu producte i, en segon terme, inversió extra per adaptar els canvis en el seu producte. Quant a les empreses del grup C, les seves prioritats són la recerca i la innovació a causa del canvi radical que experimentarà el seu producte i també la inversió extra que suposarà la nova industrialització d’aquest producte. Les empreses que fabriquen sistemes i components del grup D hauran de començar a pensar en

una possible reconfiguració/diversificació del seu negoci perquè a llarg termini no podran seguir subministrant al mercat de l’automoció, tot i que no els afectarà a curt termini ja que els híbrids incorporaran els seus productes. Per últim, les empreses de procés, aquelles que estan una mica més enrere en la cadena de valor i s’encarreguen principalment de la transformació metàl·lica, del plàstic i d’altres materials per a les empreses de producte, es veuran afectades pel repte del vehicle verd d’una manera molt equilibrada. Els canvis en els seus clients faran que incrementin les seves necessitats de inversió, innovació, R+D i, a mida que els seus clients del grup D vagin abandonant l’automoció, també la diversificació.

El sector de la mobilitat elèctrica


Quant als nous components, la seva aportació al valor dins d’un vehicle elèctric serà molt important. Per tant, s’obre una gran oportunitat per a empreses que produeixen aquesta mena de productes i que abans no estaven posicionades en el sector automoció. Aquests nous sistemes i components són l’electrònica de potència, les màquines elèctriques, sistemes complementaris per a la recuperació d’energia per alimentar les bateries i els sistemes d’emmagatzematge. D’aquests nous components, actualment amb l’excepció dels sistemes d’emmagatzematge d’energia, la majoria poden ser coberts en major o menor mesura per empreses ja existents al teixit industrial català. Creuant les variables “categoria d’impacte” i “pes específic” que cadascun dels grups de sistemes i components analitzats en els apartats anteriors representen en el conjunt de la indústria de l’automoció, s’obté la següent segmentació: Segment S1. Es correspon als sistemes i components amb major pes a la indústria catalana de l’automoció. Es tracta de productes on cal intensificar la R+D i la innovació tecnològica en processos, en materials lleugers, en tractament de nous materials, en la reconceptualització d’alguns productes i en l’electronicació d’altres. Destaquen els productes de cockpit i instruments, Segment S2. Al contrari, observant el pes específic dels de confort i HVAC, en mòduls de sistemes i components que eventualment perdran quota a mig i porta, en frens i en la indústria esllarg termini, el seu pes específic és moderat, i això és una bona pecialista en la transformació metàl· notícia dintre del fet que és una indústria de futur amenaçada. lica i plàstica. La lectura és que allà Aquest resultat és coherent amb el fet que és en aquest bloc de on més pes presenta la indústria sistemes i components on menys externalitzen els fabricants de catalana és allà on més oportunitats vehicles. es plantegen. Segment S3. Per últim, i com es podia esperar, els sistemes i components inherents de la tecnologia elèctrica que se situen a les categories E i F presenten un pes específic baix, a excepció de l’electrònica de potència, de la qual hi ha poques però grans referències, amb grups multinacionals al darrere.

Electrònica de l’automòbil elèctric

Sistemes d’ordinador central

E

Inversió i conversió de potencia

E

Sistema de càrrega/descàrrega de la bateria

E

Cablejat d’alta potencia

E

Prowertrain elèctric

Màquines elèctriques

E

Sistema d’emmagatzematge d’energia

Bater pack

F

Supercondensadors

F

Sistemes complementaris d’alimentació elèctrica

Sistemes fotovoltaics

E

Sistemes de recuperació d’energia

E

El sector de la mobilitat elèctrica

Live

23


ENTREVISTA Antonio Martínez Director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

L

’entorn actiu industrial del vehicle elèctric només es pot entendre amb la participació directa d’universitats i centres tecnològics en projectes demostradors, industrials i d’emprenedoria. El suport de BDigital, ASCAMM, LEITAT, CTM, IREC, UPC, CTAE, Creafutur, b_TEC, CETIB, STA, IESE i ESADE, entre d’altres, és vital per mantenir la transformació i innovació industrial del sector a Barcelona.

l’IRec, un exemple de transferència de coneixement

E

l vehicle elèctric té un lloc rellevant en l’activitat de recerca de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) des de l’inici de l’activitat. L’Àrea de Xarxes Elèctriques i Electrònica de Potència ha desenvolupat nombrosos projectes dins de la cadena de valor del vehicle elèctric. Altres àrees del centre, com la de Materials Avançats per l’Energia, han estat presents en un àmbit tan important com és el de les bateries. La participació en projectes d’àmbit nacional i Quins factors estimulen més l’avenç identificació i adaptació de les barreres internacional els ha permès del vehicle elèctric? El preu del normatives que puguin comprometre iniciar activitats de recerca en petroli? La lluita per la qualitat la demanda de vehicles elèctrics. A el sistema elèctric, les infrade l’aire? La recerca? La voluntat mig i llarg termini, l’impacte a la xarxa estructures de recàrrega i els política? elèctrica sí que es preveu significatiu. vehicles elèctrics. Tots quatre són factors rellevants. Aquest no serà tant a nivell energètic Quins són els reptes que Els dos primers es poden considerar (energia total generada i consumida cal vèncer perquè el vehicle com els detonants del debat sobre la al sistema) com per potència (capaelèctric sigui majoritari? sostenibilitat del model de mobilitat. citat del sistema d’atendre puntes de La reducció dels costos i la La prova de la seva rellevància ha demanda en moments determinats). informació als ciutadans. La estat flagrant durant aquesta primera Serà necessari desenvolupar tecnologiprimera s’assolirà a mesumeitat del 2011, amb una escalada de es que permetin gestionar la forma de ra que les indústries vagin preus causada pels conflictes al nord recàrrega de les bateries, promovent el descendent per la seva corba d’Àfrica, i una concentració de contatrasllat a les hores de menor demanda, d’aprenentatge, aprofitant els minants a les dues principals ciutats i maximitzant la quantitat d’energia fruits de la recerca i les econoespanyoles que van posar en boca de d’origen renovable utilitzada. mies d’escala que es produeitothom el problema. El coneixement generat en l’àmbit xin a mesura que els vehicles La recerca pot accelerar la intropúblic i privat, convergeix prou? penetrin al mercat. La segona, ducció del vehicle elèctric, i en el cas tan important com la primera, La majoria de projectes en què particide Catalunya, ser un factor de posiciorequerirà la participació activa pem han estat cofinançats per progranament de les indústries, presents en mes públics de R+D+I. Això fa que de les administracions, que pràcticament tota la cadena de valor. l’Administració participi en el procés de han de fer veure als potencials També està sent una peça clau per a transformació tecnològica, estratègic consumidors els avantatges la identificació tant de reptes a mig i tant a Catalunya com a la resta d’Esdels vehicles elèctrics, així llarg termini en la política energètica, panya degut a la tradició en el sector com escoltar les necessitats com de nous models de negoci per a automobilístic. En aquests projectes que sorgeixin en les primeres les empreses del sector. sovint s’hi veuen involucrades admipasses d’aquesta tecnologia Finalment, és molt necessari el nistracions locals i regionals, que tenen emergent. suport de l’Administració pública un paper clau en l’arrencada del vehicle per propiciar el canvi i liderar-lo. El Quin impacte tindrà la imelèctric pel que fa a la comunicació amb vehicle elèctric acabarà arribant però plantació a gran escala del el ciutadà, i en la posada en marxa d’inno sabem el temps que trigarà; en vehicle elèctric en la xarxa? frastructures. L’IREC, amb un patronat qualsevol cas, l’Administració ha de A curt termini, serà molt poc format per l’Administració Pública, el disposar el marc regulador per a fer significatiu. En aquest primer sector privat i les universitats, és un clar possible el desplegament d’aquest nou moment, resulta clau la exemple d’aquest model d’innovació. mercat.

24

Live

El sector de la mobilitat elèctrica


OPINIÓ Santi Castellà Responsable d’Electromobilitat de Seat

Un repte compartit L

a mobilitat elèctrica és el repte més gran de la indústria de l’automòbil i un dels grans desafiaments que marcarà el futur d’Espanya. No es tracta d’una transició simple ni ràpida. Si els combustibles fòssils encara no s’han substituït per l’energia elèctrica és per la gran complexitat que suposa. El canvi també està ple d’oportunitats i Seat no pot ni ha de desaprofitar-les. Com a companyia lider de la indústria de l’automoció a Espanya, Seat vol ser protagonisendollables i elèctrics, té el suport econòmic del ministeri de ta d’una transformació que l’econo- Ciència i Innovació i un pressupost total de 34 milions d’euros. mia espanyola necessita per limitar, Hi participen 15 empreses i 14 universitats i organismes públics per exemple, la dependència enerd’investigació. L’àmbit d’investigació abraça tota la cadena de gètica que suposa el petroli. Quan valor de l’electromobilitat; des de la generació de l’energia renoparlem de mobilitat neta pensem vable fins al reciclatge del liti de les bateries. en el medi ambient i en la reducció El compromís amb la mobilitat sostenible de Seat —soci prod’emissions de CO2, però també motor de la plataforma Live— va més enllà del projecte Verde. en la sostenibilitat econòmica d’un El nostre full de ruta contempla la gestió del canvi tecnològic país amb dèficit exterior i que ha de de forma responsable. Per això, ens preocupem per les emisgarantir el futur del sector industri- sions dels vehicles amb motor de combustió, com demostra la al més important: l’automoció. progressiva introducció de la tecnologia Ecomotive. L’acceptació Seat lidera un consorci d’emés formidable: al 2010 vam vendre gairebé 340.000 unitats en preses de primer nivell en el que una clara aposta per vehicles d’emissions per sota de 120 g CO2/ estan implicats tots els sectors km. Estem capacitats, per tant, per seguir liderant el mercat econòmics per impulsar el desenamb vehicles que emeten baixes emissions però que a més estan volupament de l’electromobilitat a a l’abast de tothom. Espanya. El projecte Verde Cenit El següent pas el constituiran els vehicles híbrids endo(Consorcis Estratègics Nacionals de llables, és a dir, els que a més de tenir un consum reduït de Investigació Tècnica), dedicat a la gasolina poden carregar energia elèctrica de la xarxa. Híbrids investigació i generació de coneicom el Seat IBx, presentat en l’últim Salò de l’Automòbil de Gixement per la futura fabricació i nebra, incentivaran el desenvolupament de la infraestructura de comercialització de vehicles híbrids recàrrega necessari per què els vehicles cent per cent elèctrics no estiguin condicionats per l’autonomia i puguin comercialitzar-se de forma massiva. A Seat estem convençuts que el futur pertany als vehicles elèctrics purs i per això, ja estem estudiant la segona generació, incorporant la tecnologia elèctrica per què suposi un avantatge en prestacions, disseny i habitabilitat. El millor exemple d’aquest treball és un prototip com l’Ibe 2.0, reconegut com a millor concept car elèctric en el Saló de París de 2010. Encara és massa aviat per entrar en detalls i assegurar com serà en una anys la indústria de l’automòbil. Tenim clar però, que la mobilitat del futur no s’entendrà, parcial o totalment, sense l’energia elèctrica i que Seat liderarà la transformació del sector a Espanya.


Integrants de l’equip de Diba Product Solutions, una de les empreses d’enginyeria catalanes que ha cooperat en el procés de creació de les estacions de recàrrega multiusuari per a vehicles de dues rodes Mobecpoint, innovadores en prestacions, disseny i formes de producció.

tecnologia punta en mobilitat urbana B

arcelona, que porta temps treballant per implantar el vehicle elèctric en l’entorn urbà, comença a posicionar-se a l’avanguarda de la nova mobilitat. Per les característiques dels recorreguts urbans, l’autonomia i les prestacions dels vehicles, les ciutats esdevenen el camp idoni on aplicar aquesta tecnologia silenciosa. Alhora que la reducció de les emissions i la millora de la qualitat de l’aire esdevé una necessitat inajornable. Però el somni d’una mobilitat sense contaminació ha de superar encara alguns reptes. Administració pública i empresa han començat a posar-se les piles per impulsar la R+D necessària. També per adaptar l’espai urbà als nous requeriments dels vehicles endollats a la xarxa. Esforç públic i privat conflueixen en set programes innovadors de suport, assaig i aplicació de l’electricitat a la mobilitat de Barcelona; des de la creació d’una xarxa d’estacionaments de recàrrega multiusuari per a vehicles de dues rodes fins a la substitució i adaptació de flotes d’autobusos i de serveis. Convenis amb el sector de l’automoció reforcen l’aposta estratègica de Barcelona per la innovació en els desplaçaments urbans.

26

Live

El sector de la mobilitat elèctrica


El sector de la mobilitat elèctrica

Live

27


Barcelona és la primera ciutat del món que ha instal·lat estacions de recàrrega multiusuari per a vehicles elèctrics de dues rodes. L’estació supera l’habitual pivot en disseny i en prestacions

28

Live

Mobecpoint

Tecnologia catalana per a recarregar motos elèctriques

B

arcelona està implantant una xarxa d’estacions de recàrrega per a motos i bicicletes elèctriques —vehicles més assequibles i per tant més fàcils d’establir en l’actualitat i en entorns urbans que el cotxe— innovadores. Les dues primeres, que funcionen des de març del 2011, estan situades al districte 22@ i la Barceloneta, i està previst installar-ne tres més abans de finalitzar l’any. Cada una de les estacions permet de moment la recàrrega simultània de sis motos o bicicletes elèctriques, ampliables en un futur fins a la desena. Es tracta d’una iniciativa única i innovadora, que ha estat desenvolupada per diverses empreses i grups d’emprenedors catalans coordinats per Mobecpoint. L’estació és de fàcil instal·lació, màxima seguretat i reduïdes dimensions, l’energia prové de fonts netes i les aplicacions informàtiques permeten que l’usuari controli la recàrrega a distància. La interacció entre l’estació de recàrrega i el vehicle és senzilla, però alhora molt avançada. Cada usuari disposa d’una targeta d’identificació, compatible en tots els punts de recàrrega elèctrica. Una vegada identificat, indica a través d’una pantalla durant quant temps vol recarregar la moto. A diferència d’altres sistemes les preses de corrent mai no queden obertes i la proximitat entre el vehicle i el punt de recàrrega evita accidents. A curt termini, l’usuari podrà

controlar l’estat de la càrrega o modificar-ne el temps des del telèfon mòbil —amb una aplicació específica— o bé a través de la pàgina web de Mobecpoint. Una placa fotovoltaica situada a la part superior de l’estació subministra l’energia necessària per a alimentar els leds de senyalització. El disseny i el procés productiu han tingut en compte el cicle de vida de tots els components de l’estació i s’han utilitzat materials de fàcil desmuntatge i reciclatge. També s’ha previst la resistència al vandalisme urbà. En el disseny, innovació tecnològica i construcció de l’estació que ha impulsat Mobecpoint hi han participat diferents empreses catalanes: Diba- Product Solutions ha desenvolupat l’enginyeria i el disseny industrial, Schneider Electric ha implantat la part elèctrica, Moveo ha creat el programari i la programació, i We are Twenty s’ha encarregat de la part estratègica i d’imatge. La companyia Iberdrola subministra electricitat d’origen renovable a les estacions. D’altra banda, l’empresa Mobecpoint està desenvolupant plans que oferiran a Barcelona solucions integrals de mobilitat elèctrica ­­—incloent el lloguer de motocicletes als punts de recàrrega— per a diferents sectors i àmbits econòmics. El projecte MobecCampus UPC, per exemple, preveu instal·lar en una primera fase dues estacions de motos elèctriques als campus Sud i Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte Mobechotel consisteix en la instal·lació d’estacions Mobecpoint, equipades amb sis motos de lloguer, a cinc hotels de la ciutat i cinc emplaçaments culturals, de lleure i de negoci de Barcelona.

El sector de la mobilitat elèctrica


Una nou punt de recàrrega, promogut per d’Endesa i Cepsa, permetrà fer càrregues en només 10 minuts. Barcelona és la primera ciutat d’Espanya en tenir un punt de recàrrega similar

Endesa i Cepsa

Green E-motion

L

L

Punts de recàrrega ràpida innovadors en estacions de servei

es companyies Endesa i Cepsa han firmat un acord de col·laboració amb l’objectiu de desenvolupar, integrar, estendre i provar una xarxa de punts de recàrrega a estacions de servei de Cepsa, on els vehicles elèctrics tindran una zona reservada d’estacionament i de recàrrega ràpida. La nova tecnologia permet recarregar fins al 50% de la bateria en només deu minuts en aquells vehicles que incorporin la possibilitat de càrrega ràpida Charge and Move (CHAdeMO). Aquesta innovadora infraestrucura, dins de la primera “illa d’energia Endesa”, s’instal·la per primer cop a Barcelona, a l’estació de Cepsa del carrer Lope de Vega, al districte 22@. El punt de recàrrega, que s’activa amb una targeta identificativa d’Endesa, compleix amb l’estàndard CHAdeMO, el protocol que s’ocupa de dues qüestions: el llenguatge de comunicació entre el vehicle i el punt de recàrrega ràpida, i la connexió física de tots dos (el connector). CHAdeMO és l’associació internacional que aglutina els principals fabricants de vehicles i infraestructures, i Endesa n’és membre des de l’abril de 2010. A més, des de desembre, Endesa és també membre del comitè de direcció de CHAdeMO Europa, que té com a objectiu promoure la instal·lació d’aquests punts de recàrrega ràpida al vell continent i convertir-lo en un estàndard europeu.

El sector de la mobilitat elèctrica

Iniciativa europea per transitar cap a la mobilitat elèctrica

a ciutat de Barcelona és un dels més de quaranta socis del consorci d’investigació Green e-Motion, una iniciativa de la Comissió Europea per promoure l’electomobilitat en diferents parts d’Europa. Sota aquesta denominació, empreses industrials, fabricants d’automòbils, serveis públics, municipis, universitats i institucions de tecnologia i recerca intercanvien i amplien coneixements i experiència sobre la mobilitat i el vehicle elèctric, amb l’objectiu de facilitar i accelerar la seva implantació a Europa de forma coordinada. Cada soci hi aporta els conceptes locals desenvolupats fins aleshores i s’apliquen als assaigs europeus accions de mobilitat elèctrica provades a ciutats com Barcelona. Els mateixos socis guanyen, amb la participació en aquesta iniciativa global, impuls i transparència. Els socis de Green e-Motion són els fabricants Siemens, líder empresarial del consorci, Bosch, SAP, Alstom, IBM i Better Place, les empreses ESB, Energi Dansk, EDF, Endesa, Enel, Iberdrola, Eurelectric, RWE i PPC, els fabricants d’automòbils BMW, Daimler, Micro Vett, Renault i Nissan, les ciutats de Barcelona, Màlaga, Dublin, Cork, Copenhaguen, Bornholm, Malmö, Roma i Berlin, les universitats i institucions de recerca Imperial, Cidaut, ECN, LABEIN, TCD, ERSE, DTU, IREC i Cartif, i les institucions de tecnologia de DTI, TÜV Nord i FKA.

Live

29


Les flotes que presten serveis en l’espai públic urbà són ideals per a introduir el vehicle elèctric, amb els consegüents avantatges energètics i ambientals, i en la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Com que és una tecnologia silenciosa, els més de 250 vehicles elèctrics de les flotes municipals ajuden a reduir el soroll; alguns, però, incorporen detectors sonors per seguretat dels vianants

30

Live

URBASER

SECE, S.A.

U

L

VEHICLES ELÈCTRICS EN FLOTES captives DE SERVEIS URBANS na quarta part de la flota de l’empresa Urbaser, encarregada de la neteja viària i recollida de residus a Barcelona, s’ha substituït per vehicles elèctrics: 22 camions Micro Vett Ducato (3.500 kg), 18 vehicles auxiliars Piaggio Porter (1.800 kg), cinc camions Mercedes Econic híbrids gasoelèctrics (26.000 kg), tres bicicletes, dues escombradores (2.150 kg) i una furgoneta Fiat Doblo (2.150 Kg). Les recàrregues es realitzen amb un sistema intel·ligent, en tres centres de treball. La monitorització del sistema permet coordinar les recarregues i saber, a més de l’estat de la càrrega, les incidències, el consum i els estalvis d’energia i emissions de cada unitat en temps real. Segons una anàlisi d’Urbaser, el funcionament dels vehicles elèctrics, dos anys després d’implantar-los, és òptim. Els elèctrics consumeixen un terç menys que els de combustió, però en canvi la inversió inicial en vehicles, bateries i sistemes de recàrrega és entre un 40% i un 50% més elevada, malgrat les subvencions. Aquesta diferència es redueix a mesura que augmenta el nombre de quilòmetres recorreguts. La diferència de costos tampoc és tant evident com sembla d’entrada si en el balanç econòmic s’inclou els beneficis ambientals i per a la salut que aporta la mobilitat elèctrica. Considerant el conjunt de la flota, de 285 unitats, l’estalvi anual d’emissions ha estat de 115 tones de CO2.

Vehicles elèctrics en el manteniment de l’enllumenat públic ’ any 2008, l’empresa SECE (Sociedad española de construcciones eléctricas), de manteniment de l’enllumenat públic, va decidir renovar progressivament la flota amb vehicles més eficients i de menys emissions. Un any després va incorporar l’electricitat en 23 dels més de 150 vehicles de la flota. La innovació més rellevant s’ha aplicat en els camions que s’usen per reparar els punts de llum. A set camions cistella, impulsats amb gas natural comprimit, s’hi ha afegit una cistella elèctrica i s’ha redissenyat el circuit hidràulic i diversos components del motor per a assolir el mínim de pèrdua de càrrega i el màxim rendiment. El motor de gas s’utilitza només per als desplaçaments i el motor elèctric per a accionar la cistella. Ja que un 70% del treball per a reparar o substituir punts elèctrics elevats es fa amb el motor al ralentí i només un 30% és en els desplaçaments entre punts de llum, s’aconsegueix reduir les emissions fins a un 80% i evitar el soroll del motor, en tasques que es fan tant de dia com de nit. Les 16 furgonetes elèctriques, model Fiat Florino Micro Vett (1.700 Kg), s’utilitzen, entre altres coses, per a transportar personal i materials, i per a la reparació d’avaries soterrades, inspeccions i verificacions. Les bateries de liti dels vehicles es carreguen en 16 punts intel·ligents, situats a la mateixa empresa, quan finalitza la jornada laboral.

El sector de la mobilitat elèctrica


El comportament dels nous vehicles elèctrics satisfà els responsables de flotes de serveis públics i els conductors. En el cas dels autobusos, la conducció, per exemple, és suau

Empreses adjudicatàries de serveis públics com Urbaser han instal·lat carregadors intel·ligents en aparcaments dels centres de treball, que monotoritzen les recàrregues

TMB i SIemens

Flotes privades

D

E

Autobusos híbrids a Barcelona, la reconversió de la flota els nous autobusos que circulen per Barcelona, quatre combinen el motor elèctric i el dièsel. El cinquè és un prototip d’autobús dièsel reconvertit en híbrid. Són el resultat del programa de R+D Retrofit, de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amb tecnologia Siemens d’última generació. La tracció dels vehicles és totalment elèctrica. Això vol dir que el motor dièsel s’usa només com a generador de corrent elèctrica, constituint una de les principals innovacions del programa. La tecnologia ELFA utilitzada garanteix estalvis de fins a un 40% d’energia, possibilita la recuperació de l’energia de frenada durant la desceleració, augmenta el confort i afavoreix una conducció més suau. A aquests avantatges cal sumar-hi el poc soroll del motor, de tal manera que la contaminació acústica es redueix fins a un 50%. Com que els nous autobusos consumeixen entre un 25 i un 30% menys de combustible, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de partícules contaminants a l’aire és proporcional. Però incrementar a curt termini la flota d’autobusos amb tracció elèctrica —objectiu de TMB— seria inviable només amb la renovació anual de cotxes envellits. L’empresa ja ha encarregat a Siemens la reconversió de 80 autobusos dièsel en cotxes de tracció elèctrica; després d’obtenir els resultats d’eficiència i millora ambiental del prototip, similars a vehicles nous.

El sector de la mobilitat elèctrica

Empreses que pensen en verd i sumen experiència a la iniciativa pública l funcionament a Barcelona de més de 250 vehicles elèctrics en les flotes de serveis municipals ha generat coneixement sobre la mobilitat elèctrica pels propis operadors i per la indústria implicada. L’aportació es complementa amb la implicació d’empreses que pensen en verd i que han seguit un procés similar a la iniciativa pública en les respectives flotes. Així, Correus va iniciar l’any 2008 un pla pilot per verificar la funcionalitat de vehicles ecològics en entorns urbans i al casc històric de grans ciutats. De moment, 12 motocicletes elèctriques reparteixen la correspondència a Barcelona. Altres serveis privats, com el repartiment a domicili dels supermercats, han començat a adquirir vehicles elèctrics, contribuint a reduïr les emissions de diòxid de carboni i altres partícules contaminants a l’aire. Les empreses Caprabo-Eroski i Condis són pioneres a Barcelona per incorporar la mobilitat elèctrica per als repartiments. En paral·lel, en els desplegament de la xarxa d’infraestructures de recàrrega pública i la consciència ecològica dels ciutadans ha propiciat l’aparició d’iniciatives privades innovadores al voltant de la mobilitat neta. Aquest és el cas de Cooltra, la primera empresa de lloguer de motos a Europa que inclou scooters elèctrics a la seva flota. L’empresa ofereix a Barcelona 30 motos elèctriques d’última generació per llogar i visitar visitar la ciutat.

Live

31


APUNTA-T’HO a l’agenda

JORNADES I

DATES

LLOC

WEB

IX Congrés Espanyol ITS 5-7 d’abril de 2011

Hotel Barceló Sants. Barcelona

www.itsspain.com

EV Battery Forum Europa 12-14 d’abril de 2011

CCIB Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Barcelona

www.evbatteryforum.com

Saló de l’Automòbil 14-22 de maig de 2011

Recinte Montjuïc - www.salonautomovil.com Fira de Barcelona. Barcelona

ESDEVENIMENTS

Shanghai Motor Show i 1st 21-28 d’abril de 2011 Shanghai International Electric Vehicle Pilot City and Industry Development Forum 2011 Ecoseries

www.iea.org

març-octubre 2011

Diversos circuits www.ecoraces.net de Catalunya

Setmana de la mobilitat setembre de 2011 Barcelona

www.bcn.cat/ setmanamobilitat

octubre de 2011 Circuit de Catalunya Fórmula Elèctrica

mobilitatelectrica.word press.com

27-30 de març 2012 Amsterdam Fira Intertraffic 2012

www.amsterdam.inter traffic.com

Electric Vehicle Simposium 27 - 2013

www.evs26.org

octubre de 2013

Barcelona

Tota l’actualitat i informació sobre la mobilitat elèctrica a www.bcn.cat/livebarcelona

LIVE Endolla't a Barcelona (núm. 1 abril '11)  

Una mirada a la mobilitat elèctrica.EL VEHICLE ELÈCTRIC A BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA. Un segle després, el vehicle elèctric ressorgeix a...