Poda arbustos

INTRODUCCIÓ A LA PODA D’ARBUSTOS

BÀRBARA TORRICO AGUILAR

OBJECTIUS DEL CURS

1. Realitzar el manteniment i els diversos tipus de poda d’arbustos, en el moment més idoni, utilitzant les eines i els materials adients a cada cas. 1.1. Conèixer el comportament dels diferents tipus d'arbustos, vigorositat i període de creixement. 1.2. Realitzar els diferents tipus de poda segons tipologia i característiques de l'arbust. 2.Aplicar la poda correcta segons els tipus de branques i la formació estructural de l’arbust. 2.1. Conèixer el tipus de branques i la formació estructural de l’arbust. 2.2. Reconèixer el model i realitzar la poda adient en cada cas. 2.3. Identificar les conseqüències associades al tallar

L’ARBUST COM A ELEMENT DEL JARDÍ

TIPUS DE JARDINS:

Classificació del tipus de vegetació segons el port

Tapissants: ( 10-15 cm) tijes paral·leles al terra Arbustiu: Entre 0,5 i 5 metres d’alçada, sense tronc predominant Enfiladissa: Tijes no s’aguanten per si soles, requereix suport Arbori: + 5 metres,, tronc principal

ARBRES O ARBUSTOS

ARBRES

· Planta llenyosa · Adult + 5 metres · Acrotonía (tronc principal)

ENFILADISSES

· Tijes elongades i primes que no es sostenen per si mateixes · Mesotonía

ARBUSTOS

· Planta llenyosa · Adult -5 metres · Basitonia ( Molts troncs)

DIFERENCIANT ARBRES D’ARBUSTOS

Avellaner, boix, arç blanc, llentiscle, auró blanc, ginebró, sabina, llaurer, saúc…

blanc)

Classifica les següents espècies segons el seu port

Enfiladissa Arbustiva Arbòria

Bouganvillea, arbre de l’amor, boix grèvol, pissardi, magraner, fals pebrer, ginjoler, cirerer d'arboç, budleia, callistemom, cotoneaster, evònim, euryops, lantana, troana, baladre, fotínia, llentiscle, pitosporum, llaurer, piracanta, teucri, farigola, marfull, campsis ràdicans, parthenocyssus (falsa parra), plumbago, glicinia, formium, heura, agapantus

En grups de 3 i debat amb portaveu

Classificació

EXERCICI: RESPÓN LES SEGÜENTS QÜESTIONS

EXERCICI: Condicionants externs i interns

APLICACIONS SEGONS EL PORT

ESPAIS

Exemplars individuals

Unic individu com a punt d’interès. Normalment port arbòri

Parterres

Zones incloses en altres superfícies (prats, paviments..) com a punt d’interès. Monocultiu o policultiu

Pantalla Acústica o visual Disminuació de l’acció del vent Normalment es fan servir sp. De port arbòri var. columnars

Tanques vegetals

Delimitació del pas (no visual)

Alineacions

Sovint requereix de molta poda

Altres Jardineres o testos Escocells Cobertes d’edificacions

ESPAIS

Exemplars individuals Parterres Pantalla

USOS EN JARDINERIA SEGONS CARACTERÍSTIQUES

CONCEPTES BÀSICS DE PODA

L’arboricultura ha centrat el seu estudi en la fisiologia i la gestió de l’arbrat, deixant sovint als arbustos en un lloc secundari.

Tot i que fisiològicament els arbres i els arbustos tenen funcionaments molt similars, els seus usos paisatgístics i culturals determinen formes de maneig molt diferents.

Hi ha unes regles d’or que serveixen tant per arbres com per arbustos:

● La poda es sempre una necessitat humana.

● Una major producció de massa foliar o una floració més intensa no implica que l’arbre o arbust tingui més vitalitat, sovint es símptoma d’un moment d’emergència.

● Els talls de poda poden produir problemes irreversibles

● Les tècniques de maneig (reg, abonat, poda…) són complementàries i la seva aplicació correcta ajuda a reduir despeses, problemes fitosanitaris i actuacions de poda.

Possibles raons de poda

Culturals i històriques funcionalEstètiquesi

t ècniques

Què vull podar Identificació d’arbustos

La taxonomia es la ciència que estudia la classifiació dels essers vius

La clave dicotòmica permet identificar els diferents elements d’una espècie per a la seva identificació com a taxó

Categories taxonòmiques

Què vull podar?

Aprendre a identificar

● Experiència

● Clau dicotòmica

● App (Plantnet, arbol App…)

Saber amb quina espècie estem treballant es clau per poder decidir quines actuacions s’han de fer Tipus i època de poda Millores del sòl Sanitat vegetal

Mirar fitxes de claus dicotòmiques Què vull podar?

MORFOLOGIA

PER FER ÚS DE LA CLAU DICOTÒMICA

- Morfologia de les fulles

- Morfologia de les tijes

- Morfologia de les flors

- Morfologia de les arrels (dificil de veure) Què vull podar?

MORFOLOGÍA DE LES FULLES

PECÍOL: Estructura mitjançant el qua s’insereixen les fulles

LIMBE o LÀMINA. Zona laminar eixamplada i plana de color verd en dues cares.

FAÇ. Cara superior quasi sempre més endurida i Impermeable.

REVERS. Cara inferior sovint de coloració lleugerament més Clara.

NERVIS. Són les prolongacions dels vasos conductors de la saba que arriben a la fulla a través del pecíol i un cop a la superfície de la fulla es ramifiquen fins a ordres molt elevats en un procés anomenat

BASE FOLIAR. És la zona del pecíol que està en contacte amb la tija. En molts gèneres de Dicotiledònies que es desenvolupa per dos apèndix a la base anomenats estípules.

Que vull podar?

MORFOLOGÍA DE LES FLORS I DELS FRUITS

Què vull podar?

Comportament de les fulles per la clau

Què vull podar?

FUNCIONAMENT D’ARBRES I ARBUSTOS

Els arbres i arbustos necessiten llum solar, aire, aigua, minerals i espai per desenvolupar la part aèria i radicular.

Algun problema en l’obtenció d’algun d’aquests elements pot ser trontollar la seva salut.

LES ARRELS

És importantíssim saber que les arrels capten majoritàriament els nutrients a través dels pèls radiculars de les puntes de les arrels més fines (absorció). Les bases de les arrels, més grosses, fan més funció d´emmagatzematge i sosteniment (ancoratge), i es comporten com grans canonades canalitzadores (conducció) d´allò aconseguit a les puntes.Aquest aspecte és importantíssim, per exemple, a l´hora de transplantar, adobar, regar o fer talls a les arrels.

Cal que vigilem amb els entollaments i les plantacions profundes.

Són la manera més ràpida de matar un arbre, ja que, atès que les arrels capten oxigen per dur a terme la síntesi de nutrients, és logic que el 90% de les arrels es disposin a poca profunditat, a un metre aproximadament.

LES FULLES

Ales fulles hi ha les cèl·lules que s´encarreguen de la captació de la llum i la fotosíntesi.Tot gràcies a l´aigua, un element difícil d'aconseguir en la majoria de casos. La respiració i la transpiració, als estomes, són fonamentals també. Podríem dir que les fulles són la fàbrica d'aliments de l'arbre. Sintetitzen sucres que s'emmagatzemen com a midó. CO2 + H2O + E (llum) = C6H12O6 (glucosa)

Tot això ens ha de fer pensar, doncs, que la poda resta potencial a l'arbre.

Els estomes s'han de tenir en compte com a “finestra” de respiració/transpiració doncs, sobretot a l'estiu, davant la calor excessiva, es tanquen per no assecar massa la planta, donant més feina a les fulles situades a l'ombra, més amagades.

Per això, és molt important no refaldar ni aclarir en excés les branques secundàries interiors, ja que, en èpoques de calor extrema, provocaria una asfíxia i assecament prematur en exemplars massa castigats.

EL TRONC I LES BRANQUES

Constitueixen l'estructura de l'arbre i són punts d'emmagatzematge (sucres i midó). Les branques s'encarreguen de la disposició correcta i eficaç de les fulles per realitzar la seva feina (per exemple, dirigint-les cap a la llum gràcies al fototropisme), i també del transport de l'aigua i els minerals captats a les arrels cap a les fulles.

Sota l'escorça trobem una capa contínua, de cèl·lules en divisió, anomenada càmbium. En funció d'on es desenvolupin, trobarem:

■ Floema: cèl·lules produïdes cap a fora. Condueix els elements elaborats a les fulles per al seu ús o emmagatzematge.

■ Xilema: és creat pel càmbium cap a l'interior de l'arbre. Són fibres de fusta i elements conductors de minerals i aigua des de les arrels. El xilema és format per cèl·lules vives i mortes, que serveixen de magatzem de midó, de defensa davant la descomposició, de transport d'aigua i de creació d'una sòlida base de sustentació de l'arbre. El xilema es compon de: ■ l'albeca, on hi ha fusta viva que transporta aigua a la cara exterior, i ■ el duramen, que ja no fa funcions i va aportant capes de fusta morta. Així, doncs, entenem que amb el pas de les temporades anuals, que es reflecteixen en els anells de creixement, l'arbre creix cap a fora en diàmetre, dipositant capes de fusta viva, i abandona a l'interior capes de fusta morta. És a dir, els arbres tenen una capa exterior viva (escorça) i una d'interior

RELACIÓ ENTRE CAPÇADES IARRELS

Existeix un equilibri molt important entre les gemmes de la capçada i les arrels, dominat per dues hormones:

■ Les auxines, que es formen a la capçada i baixen cap a les arrels per afavorir el seu creixement, com animant al creixement radicular i assegurant un èxit foliar.

■ Les citocinines, que es formen a les arrels i pugen pel xilema cap a la capçada, com a promesa de l'èxit radicular per estimular-la a créixer.

Així, entenem el creixement postpoda com una reacció guiada i potenciada per les arrels, les quals no solem tocar amb la poda de la capçada.Així, si hi ha potencial a les arrels, hi haurà una forta demanda de brotades d'emergència si la poda ha estat excessiva.Tanmateix, unes podes excessives successives resten potencial a les arrels, ja que s'esgoten i no son neccesàries per mantenir una capçada petita, i l'arbre perd estabilitat

EL SÒL

El sòl ha de ser porós per tenir espai per a l'aigua i l'oxigen. L'ideal és sobre un 50% d'aigua i un 50% d'oxigen. La compactació inhibeix el creixement radicular per falta d'oxigen.Aquest és un dels enemics principals dels arbres urbans.

ENCOIXINATS

L´encoixinat és format per diversos materials (restes vegetals triturades) col·locats sobre el sòl, en un diàmetre suficient i amb un gruix no excessiu, al voltant de l'arbre i sense tancar el coll del tronc, per: ■ mantenir la humitat, ■ aportar nutrients al sòl i ■ afavorir l'aparició de microorganismes beneficiosos per a l'oxigenació del sòl. Reduir la compactació i la pèrdua d'humitat del sòl i l'aparició d'herbes, i també regular la temperatura del sòl (més calenta a l'hivern i més fresca a l'estiu), és molt eficient en la prevenció de ferides per maquinària de manteniment.

CODIT

Els arbres no curen les ferides, simplement fan un procés de compartimentació o estancament, tal com faria un submarí.. És a dir, quan un arbre rep una ferida, el que fa ràpidament és aïllar aquella zona creant unes barreres:

■ Les barreres físiques són les produïdes amb el creixement a sobre de la zona ferida per tal que no hi hagi contacte amb l'exterior.

■ Les barreres químiques són aquelles que l'arbre produeix segregant algunes substàncies amb efectes fungicides, bactericides, insecticides, etc. per tal que no es produeixi infecció.

Serien les marques tintades que normalment trobem prop d'una ferida. En general, fongs de degradació de la fusta i la ferida, que són envoltades per tal d'aturar la invasió d'algun patogen.

CODIT

Aquestes barreres són les que es descriuen en l'anomenat CODIT (Compartimentalization Of DecayIn Trees), compartimentació en la descomposició dels arbres, establert pel Dr.Alex L. Shigo (1977), entre altres.Aquestes barreres són les següents: ■ Barrera 1: Resistència a la descomposició vertical. ■ Barrera 2: Resistència cap a l'interior. ■ Barrera 3: Resistència lateral. ■ Barrera 4: Creixement de nou teixit viu, que es forma frontalment per anar tancant la via d'entrada a patògens i aïllar-los totalment.

BRANCA O REBROT?

La branca de debò ja es va formar en el moment que el tronc creixia, i al llarg del temps es va anar teixint un entramat de fibres de la branca i el tronc, fins a donar lloc al que anomenarem con d'inserció, fortament inserit al tronc.

BRANCA O REBROT?

El rebrot, per contra, no és una branca natural, sinó una resposta d'emergència a un fet generalment traumàtic. No té el con d'inserció constant i actua més com una xinxeta.

Per aquest motiu, les branques veritables, molt més denses en un creixement normal, són més segures que els rebrots, ja que estan ancorades.Aquesta inserció forta de la branca al tronc actua també com a barrera a l'entrada de patògens (fongs, bacteris…), mentre que un rebrot crescut de forma ràpida, amb fusta poc densa, no té aquesta capacitat i és fàcilment trencat o doblegat en els primers anys.

REGLA DELS TRES TALLS

La tècnica dels tres talls permet tallar branques sense que: ■ caiguin descontrolades, ■ esgarrinxin els teixits i provoquin ferides més grans i ■ pincin l'eina en el tall de sota.

Per norma general, un tall sobre tira-saba s'ha de fer en una branca de com a mínim una tercera part de la branca tallada; si no, no pot canalitzar i hi ha creixements desordenats (proporció 1/3 mínim).

PERQUÈ VULL PODAR?

RAONS DE PODA

Culturals i històriques Tanques de jardins clàssics Formes forçades

Estètiques i funcionals Tanques separadores Laberints

Tècniques Interferències Risc*

Marquesines

Perquè vull podar?

Perquè vull podar?

Tipus de poda segons actuació

De neteja

Eliminació de fusta morta o malmesa, branques creuades, rebrots d’arrel o de l’empelt.

Control del volum

De floració En algunes espècies per fomentar la floració.

De renovació

Eliminació de branques velles per fomentar la presència de brots nous (desbrossadora?)

Retall

Ratallat de les puntes, fomentant un increment de les fulles

Clareig

Eliminació de branques seques o velles per facilitar l’entrada de llum i aire al centre de l’arbust

ÈPOCA DE PODA

El millor moment per podar és abans de la brotada, quan l’arbre té un nivell de reserves alt per a una ràpida lluita contra les ferides, encara fa fred i no hi ha un excés de patògens.A l’hivern l’estructura és més visible i hi ha encara menys patògens.

El pitjor moment, per contra, és quan l'arbre:

■ Està en plena brotada, ha gastat energies i no pot atendre la cura de ferides.

■ Presenta un atac de plagues que podrien agreujar els problemes de la poda sobre verd.

PODA EN VERD:

❖ Durant l’activitat vegetativa.

❖ Primavera - estiu (desde que la fulla ha sortit fins que canvia de color)

PODA EN SEC:

❖ Hivern

Avantatges

PODA DE MANTENIMENT

Serveix per acompanyar a l’arbust en el seu desenvolupament. És habitual en el cas d’arbustos en els quals cal controlar el volum.

● Manteniment de formes forçades

El manteniment del volum es fa mitjançant retallades periòdiques amb tallatanques, operacions d’aclarida de rebrots i retirada de branques mortes, trencades o malaltes

● Manteniments d’arbustos lliures o semi-lliues

Es retiren o s’escurcen aquelles branques que es preveu que entraràn en conflicte amb altres elements de l’espai (edificacions, bancs, senyals, altres plantes…). El manteniment es fa amb tisores d’una mà o xerrac de mà

PODA DE FORMACIÓ

L’objectiu és ajudar a formar l’estructura, principalment quan l’arbust és jove. Tenint en compte el fenòmen de la dominància apical i la capacitat de brotació basal de cada arbust .

En el cas de plantes formades amb figures geomètriques (cono, piràmide, rectangles….) la seva formació ha de ser progressiva amb l’objectiu d’aconseguir plantes remificades desde la base.

PODA DE SANEJAMENT

Es pot dur a terme alhora que la poda de manteniment i la de formació, perè es la única que pot dur-se a terme a qualsevol època de l’any. ● Eliminació de branques seques i trencades ● Branques creuades, mal orientades ● Jorbs de fusta vella ● Branques molt dèbils

Fruits i floracions passades ● Brotacions de l’empelt

PODA DE RENOVACIÓ

Consisteix en eliminar les parts més velles i improductives per tal de fomentar un rebrot de soca. Fomentant així el naixement de brots joves. S’aplica sobre arbustos envellits amb una escàs o irregular creixement vegetatiu i floració.

Com reaccionarà l’element podat?

En funció de l’època de floració i del tipus de creixament

Arbustos

que floreixen a l’extrem del brot de l’any a primavera o estiu

Objectiu poda: provocar el creixement de nous brots per a que facin millors floracions.

Època de poda: Hivern Nota: les podes dràstiques redueixen el número de branques i produeixen floracions més extenses i grans

Arbustos que floreixen aviat a primavera o a estiu, en les gemmes terminals de l’any anterior

Objectiu poda: despuntar les branques que ja hagin florit eliminant els fruits si no son decoratius.

Època de poda: després de la floració (primavera - estiu)

Notes: la floració es produeix en les gemmes de flor produides l’any anterior.

Espècies: Viburnum tinus, lilà (Syringa vulgaris)

Arbustos que floreixen en les gemmes laterals en branques de l’any anterior

Objectiu de poda: formació - renovació Época: formació a finals d’hivern, abans de la floració Renovació després de la floració

Nota: les gemmes de flor es sitúen en posició lateral a tota la branca. La gemma terminal i les basals són vegetatives. A la poda de renovació s’elima tota la fusta que ja ha florit buscant el creixement de rebrots vigorosos Espècies: Forsithia, Tamarix, Kerria, Rosmarinus

Arbustos que floreixen en petites formacions floríferes permanents en fusta vella

Objectiu de poda: manteniment de branques floríferes, permetent que s’allarguin cada any Época de poda: en sec per a poda de formació i manteniment

Notes: Principalment rosàcies, floració primerenca.

Espècies: Pyrus, malus, Chaenomeles, Prunus, Cercis

Arbustos amb fruits decoratius

Característiques: el fruit es el principal element ornamental

Poda: Espaiada, cada 4 o 5 anys, prevalència del port natural

Espècies: Pyracantha, magraner, Cotoneaster, Arbutus unedo

Perquè vull podar?

Alguns problemes derivats de la poda

Increment de despesa

La poda implica una despesa pública molt elevada

Problemes de fitosanitat

Els arbres i arbustos amb esporgues regulars severes són més problemes a plagues i malalties

Problemes d’estabilitat

Absència de floració

Si no es tenen en compte les èpoques de floració i el ritme

Els arbres i arbustos amb esporgues regulars severes presenten més problemes d’estabilitat i tenen pronòstics de vida més curts

ELEMENTS CLAUS DE LA PODA

BIBLIOGRAFIA

You can also split your content

FIN

In two or three columns

Yellow

Is the color of gold, butter and ripe lemons. In the spectrum of visible light, yellow is found between green and orange.

Blue

Red Is the color of blood, and because of this it has historically been associated with sacrifice, danger and courage.

A picture is worth a thousand words

A complex idea can be conveyed with just a single still image, namely making it possible to absorb large amounts of

And tables to compare data

our office

Let’s review some concepts

Yellow

Is the color of gold, butter and ripe lemons. In the spectrum of visible light, yellow is found between green and orange.

Blue

Is the colour of the clear sky and the deep sea. It is located between violet and green on the optical spectrum.

Red

Is the color of blood, and because of this it has historically been associated with sacrifice, danger and courage.

Yellow

Is the color of gold, butter and ripe lemons. In the spectrum of visible light, yellow is found between green and orange.

Blue

Is the colour of the clear sky and the deep sea. It is located between violet and green on the optical spectrum.

Red

Is the color of blood, and because of this it has historically been associated with sacrifice, danger and courage.

Presentation design

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea Red is the colour of danger and courage

Yellow is the color of gold, butter and ripe lemons

Black is the color of ebony and of outer space

White is the color of milk and fresh snow

Yellow is the color of gold, butter and ripe lemons

White is the color of milk and fresh snow

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Red is the colour of danger and courage

Black is the color of ebony and of outer space

Yellow is the color of gold, butter and ripe lemons

DEC NOV OCT SEP AUG JUL JUN MAY APR MAR FEB JAN

Roadmap

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Red is the colour of danger and courage

Black is the color of ebony and of outer space

1 3 5 6 4 2

Yellow is the color of gold, butter and ripe lemons

White is the color of milk and fresh snow

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

STRENGTHS

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

SWOT Analysis

WEAKNESSES

Yellow is the color of gold, butter and ripe lemons

Black is the color of ebony and of outer space

OPPORTUNITIES

White is the color of milk and fresh snow

THREATS

Imani Jackson

JOB TITLE

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Team Presentation

Marcos Galán

JOB TITLE

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Ixchel Valdía

JOB TITLE

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Nils Årud

JOB TITLE

Blue is the colour of the clear sky and the deep sea

Weekly Planner

SUNDAY MONDAY TUESDAY WEDNESDAY THURSDAY FRIDAY SATURDAY

9:00 - 9:45 Task Task Task Task Task Task Task 10:00 - 10:45 Task Task Task Task Task Task Task 11:00 - 11:45 Task Task Task Task Task Task Task 12:00 - 13:15 ✔ Free time ✔ Free time ✔ Free time ✔ Free time ✔ Free time ✔ Free time ✔ Free time 13:30 - 14:15 Task Task Task Task Task Task Task 14:30 - 15:15 Task Task Task Task Task Task Task 15:30 - 16:15 Task Task Task Task Task Task Task

SlidesCarnival icons are editable shapes.

This means that you can:

● Resize them without losing quality.

● Change fill color and opacity.

● Change line color, width and style.

Isn’t that nice? :)

Examples:

Diagrams and infographics