CONEIXENT A L'HELENA LÓPEZ

mai havia imaginat que arribaria a jugar en aquesta categoria i a sobre fer-ho amb el club on havia crescut

Com valores tot allò que ha aconseguit fins ara i el camí que ha seguit per aconseguir-ho?

Jo mai m’havia imaginat que arribaria a jugar a Lliga Femenina, imagina’t el que significa poder arribar als 100 partits, per mi es un somni i emfa sentir orgullosa. Si ho he pogut aconseguir és perquè en el camí he treballat com la que més, passés el que passés, i això m’ha fet anar millorant i poder arribar a jugar amb les millors.

Has anat cremant etapes ( pedrera, Lliga 2 Lliga 1) i vas arribar a jugar a primer equip del FSA després de passar per totes les categories de formació. Què representa això per una jugadora com tu?

Sant Adrià sempre serà casa meva, i si he pogut arribar fins aquí és gràcies a ells. El fet de jugar a cantera en el Sant Adrià va fer que cada dia fos un repte, em van fer veure que cada entrenament havia de donar el 100%. Gràcies a això vaig poder millorar any rere any fins arribar al sènior, i per mi que des del primer any al club anava a veure els partits del sènior amb el bombo, poder ser jo la que estava a pista i a sobre arribar a LF va ser un somni.

El teu debut oficial a Lliga1 va ser a l’Open Day al Magariños amb el Femení Sant Adrià contra el Gernika. Com recordes aquell moment?

Recordo moltes emocions, mai havia imaginat que arribaria a jugar en aquesta categoria i a sobre fer-ho amb el club on havia crescut i aconseguint la victòria va ser increible.

Després de 2 anys fas un canvi d’aires i fitxes pel Bembibre; com va ser aquest canvi i quines pors tenies?

Jo mai havia pensat en marxar de Sant Adrià, i va ser difícil prendre aquesta decisió després de 15 anys. Però fins i tot el presi em va dir que era el meu moment, jo volia tornar a jugar a LF i Bembibre em va donar aquesta oportunitat. Recordo incertesa però també molta il.lusió, tothom m’havia parlat bé de Bembibre i és un club molt familiar, molt similar a Sant Adrià, això va fer que la adaptació fos més fàcil.

Al llarg d’aquests anys has anat evolucionant molt com a jugadora; en quins aspectes creus que has evolucionat més i quin creu que ets el tret diferencial de l’Helena López.

Jo crec que al llarg dels anys he anat millorant en tenir les pauses necessàries en atac per poder fer millors lectures. Però tot i la millora en atac, crec que el meu tret diferencial sempre serà la meva defensa.

Quina jugadora ha estat el teu mirall quan encara no erats jugadora professional?

Mai he tingut una jugadora referent, potser perquè no hi havia la visibilitat que hi ha ara, o perquè realment mai pensava que podria arribar fins aquí. Si que m’agradava veure bàsquet i intentava imitar, però sobretot veia bàsquet masculí.

Parlant una mica de rivals... quina ha estat la jugadora al llarg d’aquest centenar de partits que més has gaudit veient jugar?

La jugadora que més he gaudit ha sigut la Sílvia Dominguez, perquè sempre sap què és el millor per l’equip en tot moment, i pensa abans en l’equip que en ella.

I una jugadora amb la qual t’hagués agradat compartir vestuari?

També Sílvia Dominguez, per poder aprendre’n una mica de comveu ella el bàsquet.

I la jugadora més difícil de defensar?

Per mi la jugadora que més m’ha costat defensar ha sigut Paula Palomares, que vam jugar vàries vegades en contra a LF2. Era impossible negar-li que ella aconseguia fer el que volia.

Quins objectius individuals tens? Has pensat amb el tema selecció espanyola, és un objectiu?

A nivell d’objectius individuals, vaig fent, m’agradaria poder seguir jugant a alt nivell, però res més enllà. I sobre la selecció, per mi anar amb la selecció mai ha sigut un objectiu, en tota la meva vida només he anat a la selecció catalana mini. Jo sempre m’he centrat en el club en el que jugo.

Segurament estemvivint una de les lligues més igualades dels últims anys amb molt poca diferència entre els llocs de play-off i la lluita per la permanència; com ho esteu vivint i quins propòsits teniu com club?

Aquest any la lliga està sent una bogeria, tothom pot guanyar a tothom. Guanyes dos partits seguits i estàs a playoff i en perds dos i estàs al descens. Per nosaltres, està sent un gran any perquè veiem que podem competir amb qualsevol, i estemaconseguint treure molts partits. Intentaremaconseguir guanyar els màxims partits i que passi el que tingui que passar, però tenimclar que l’objectiu principal és la salvació.

Heu tingut opcions reals d’entrar a la copa de la Reina; era un dels vostres objectius a principi de temporada?

En el Bembibre, des del primer dia et deixen clar que l’objectiu és la salvació i que ells només esperen que ho donis tot en cada partit. Somel club amb menys pressupost de tota la lliga, i amb els bons resultats d’aquest any tenima tot el poble enganxat.

El Valencia Basket i l’Uni Girona han acabat com els dos millors equips de la 1ra volta; quins altres equips creus que acabaran lluitant per ser cap de sèrie al Play-Off?

Jo crec que Perfu anirà cap amunt ara amb en Pepe, i a part crec que Gernika i Saragossa també estaran en aquesta lluita, estan fent una gran temporada.

Un dels moviments més destacats d’aquesta temporada ha estat la marxa de Roberto Iñiguez del Perfumerias Avenida, un moviment que us ha acabat afectant directament, ja que el Pepe Vázquez ha posat rumb a Salamanca a emprendre un repte ambiciós. Com us ha afectat com equip aquest canvi?

Ens va afectar, estàvem en bona dinàmica i ja acostumades a la feina del Pepe. Però totes vam entendre la decisió, ell no podia deixar escapar una oportunitat així. Al’haver fet el canvi al Diego, que era el segon, la dinàmica és pràcticament la mateixa i l’adaptació ha sigut molt ràpida.

Com et sents a la ciutat i amb el club?

Ja és el meu segon any a Bembibre, i m’hi sento molt estimada. És un club molt familiar en un poble, això fa que molta gent s’enganxi i cada cap de setmana tenimel pavelló ple.

Ets un mirall per a moltes jugadores joves sense cap mena de dubte; vas anar assolint totes les categories de formació fins a arribar al sènior del club. Com valores la teva experiència a FSA?

Per mi, la clau per poder estar vivint el que ara mateix estic vivint, és el FSA. Allà vaig aprendre a ser professional des de mini de primer any. I a part del nivell “basquetbolístic”, també són una gran família i d’allà he tret moltes de les millors amigues que ara mateix tinc.

Amb diferents entrenadors “liles” que hem preguntat ens destaquen la teva capacitat de lideratge “ com la jugadora que qualsevol entrenador voldria tenir”

Jo crec que la meva principal virtud és el treball diari. M’agrada liderar des de l’exemple, i no amb paraules. També he tingut sort amb la majoria d’entrenadors que he tingut, i ha sigut molt fàcil seguir-los i aprendre.

Quins records especials tens de la teva etapa de Sant Adrià?

Tinc molts records molt especials, a dins de pista em quedaria amb el primer campionat d’Espanya del club que vamguanyar a Júnior, amb l’ascens a LF i amb la Copa de la Reina. I a fora pista tinc molts records, però emquedo amb el recolzament constant de la junta en els moments més complicats.

Quins consells donaries a les jugadores joves que en el futur volen intentar arribar al bàsquet professional

Jo per la meva experiència, el primer que s’ha de fer és treballar cada dia al 100%i sense excuses, sense comparar-se amb ningú altre, només amb una mateixa. I a partir d’aquí intentar ser cada dia una mica millor que el dia anterior.