DEPARTAMENT DE COMPETICIÓ ACB I RESPONSABLE DE LA MINICOPA ENDESA

L’Andreu Lladó, és bàsquet i és Badalona. Coordinador i jugador d’un dels grans clubs de la ciutat, el Círcol, el nom de l’Andreu s’ha sentit durant molt de temps pels pavellons de Badalona així com les seves jugades inversemblants. Ara, al departament de competició d’ACB, és un dels responsables de que la Copa torni a Badalona

Qui és l’Andreu Lladó i quina relació té amb el bàsquet i amb Badalona?

Una persona que des de ben petita he viscut amb molta passió el bàsquet de la ciutat. Vaig començar a jugar amb cinc anys i sempre ho he volgut fer en equips de Badalona. També he estat entrenador a la ciutat des dels setze anys i durant 4 temporades vaig ser director esportiu. Amb altres entrenadors de la ciutat vam formar l’ABEB (Associació Badalonina d’Entrenadors de Bàsquet) amb la finalitat de poder oferir de manera gratuïta activitats de formació als diferents entrenadors de la ciutat.

El bàsquet m’ha permès conèixer a la gran majoria de persones que més m’estimo, així que, sens dubte, la relació va molt més enllà de l’esport.

Quin és el teu càrrec dins l’ACB?

Formo part del departament de competició, centrat principalment en tot el que fa referència a I+Ddins de la part esportiva (calendaris, canvis en normativa i reglament, estudis de competició, nous projectes, ...). També soc el responsable de la Minicopa Endesa i el coordinador de la part esportiva d’altres esdeveniments de l’Acb, com per exemple la “Jaula 3x3” que es va viure fa uns mesos a Badalona.

Quina és la teva trajectòria en el món del bàsquet? Com entrenador, jugador i en l’àmbit professional

Vaig començar a entrenar amb setze anys a l’escola Artur Martorell, passant aviat al Círcol, on vaig entrenar pràcticament totes les categories i en vaig ser director esportiu durant 4 temporades. Després he entrenat diverses temporades al Cadet i al Júnior del Sant Josep.

Apart, he tingut la sort de ser entrenador de la selecció catalana cadet masculina i actualment soc cap de centre del Programa de Detecció i Perfeccionament de la FCBQ.

Pel que fa a l’acb, vaig entrar a formar-ne part l’any 2012. Durant els primers anys, ho vaig poder compaginar amb la direcció esportiva del Círcol, però finalment vaig haver de deixar la coordinació al Círcol, ja que el volumde feina emfeia impossible poder compaginar les dues feines amb la dedicació necessària.

Copa del Rei a Badalona

Primer de tot, la copa del Rei es celebra a Badalona, que et transmet viure un esdeveniment d’aquest nivell a la teva ciutat natal?

Poder viure unesdeveniment així a la meva ciutat fa que aquesta Copa sigui molt especial sens dubte. Me n’alegro molt per tota la gent pròxima que podrà viure la Copa a Badalona, molts d’ells (entre els quals m’incloc) per primer cop a la vida. D’altra banda, el fet que sigui “a casa” comporta una responsabilitat extra, tot i que estic convençut que serà un èxit i la gent gaudirà molt de la Copa i també de tot el que hi ha al seu voltant.

Com creus que serà la rebuda per part dels badalonins i badalonines? És el bressol del bàsquet...

Badalona és una ciutat de bàsquet i no tinc cap dubte que la rebuda serà magnífica. De fet, durant aquests mesos previs, hi ha hagut moltíssima gent de molts gremis diferents que ha estat col.laborant per fer que l’esdeveniment sigui el més global possible, no només destinant-lo a la gent de bàsquet sinó per aconseguir que tota la ciutat se’l pugui sentir seu.

Un dels atractius de la Copa del rei és l’ambient que hi ha tant a dins com a fora de pista; que penses que es trobaran els diferents aficionats i aficionades d’arreu del país a Badalona?

Sens dubte, el que fa gran la Copa és que ajunta una de les competicions més atractives que es poden viure amb un embolcall (Minicopa Endesa, Fan Zone Movistar, ...) que fa que sigui quelcom molt especial pels aficionats, tant pels que viatgen des d’altres llocs com pels habitants de la ciutat on es disputa la competició. Crec sincerament que, pels amants del bàsquet, la Copa és una cosa única gràcies al fet que és molt més que una competició. Per mi, el més bonic de tot és el bon ambient i la convivència que hi ha entre les diferents aficions, vivint-se dins i fora del pavelló moments que són impensables en altres esports.

No tinc cap dubte que Badalona, sent com és una ciutat de bàsquet, farà que els aficionats es trobin una seu perfecta per gaudir al màximde la Copa.

La Penya segurament és l’entitat amb més nom i més reconeguda, però el bàsquet a Badalona està ple de clubs que transmeten aquesta passió pel bàsquet als jugadors i jugadores des de ben petits. Creus que això és un factor diferencial?

La Penya és una entitat referent a la ciutat que permet tenir bàsquet de màximnivell a Badalona i alhora portar el nomde la ciutat per tot Europa, però crec que el que fa especial a Badalona és com es viu el bàsquet en general, més enllà del club o la categoria. Veure els camps plens en partits de Copa Catalunya, Primera Catalana o en derbis de categories de formació és únic. Personalment, el que més m’agrada és veure tants nens i nenes a les grades des de ben petits, no només mirant els partits, sinó vivint-los amb passió i estant molt atents al joc, això és el que per mi marca la diferència.

Miquel Nolis, Pedro Martínez i Jordi Fernández com a entrenadors i Ferran Bassas, Sergi Vidal, Pau Ribas o Víctor Sada són una petita mostra de professionals del món del bàsquet que tenen els seus inicis a Badalona. Quin és el secret del bàsquet badaloní?

Crec que, en general, els clubs fan una molt bona feina de formació en categories inferiors, no només en l’àmbit tècnic i tàctic, sinó també pel que fa als valors de l’esport, que cada cop són més necessaris en la societat actual. A part d’això, probablement el factor diferencial és la passió que es transmet i la gran quantitat de bàsquet que es consumeix des de petits, el que provoca que, segurament, el tret més característic de la majoria de jugadors i jugadores que surten de Badalona sigui l’alt coneixement del joc que tenen.

Mini Copa

Paral.lelament a la Copa es juga la Mini Copa Endesa, un esdeveniment que cada cop té més seguidors i seguidores; quin creus que és el motiu perquè cada vegada més gent parli de la Mini Copa?

Quan es va crear, la Minicopa (2004) era una competició que acompanyava la Copa i la FanZone i, amb els anys, s’ha convertit en una competició amb una identitat pròpia molt important, probablement el torneig de bàsquet de formació més important que hi ha. Per l’acb, la Minicopa Endesa és una prioritat i posem molts recursos per aconseguir que sigui una experiència única pels jugadors.

Durant aquests dies, els jugadors no només participen en una competició de màxim nivell, sinó que també assisteixen als partits de la Copa del Rei i alhora gaudeixen d’altres activitats (xerrades sobre aspectes com el bullying o altres problemes socials i/o educatius, visites i activitats culturals, trobades amb jugadors acb, ...) que aconsegueixen que la Minicopa sigui una experiència completa i inoblidable.

Com dius, el seguiment que té per part del públic s’està multiplicant any rere any i crec que el secret és que és una competició que barreja un bàsquet d’un altíssim nivell en un entorn molt atractiu amb el fet de ser una competició infantil, on el que predomina és la il·lusió que transmeten els jugadors de 13 i 14 anys.

Apart la Mini Copa és una competició oberta a totes les pedreres dels equips ACB; es fa una fase prèvia al mes de Desembre

Correcte, a la temporada 2015/16 es va instaurar la Fase Prèvia i crec que aquest va ser el punt d’inflexió per fer que la Minicopa Endesa sigui el que és avui en dia. En el format anterior, disputaven la Minicopa els mateixos 8 clubs que jugaven la

Copa del Rei. Això provocava una situació injusta, ja que els equips no tenien l’opció de guanyar-se el dret a participar-hi, sinó que depenien del que feia l’equip acb. El fet d’implementar la Fase Prèvia ha permès que tots els equips puguin viure la competició, i, alhora, que es guanyin per mèrits propis el fet de poder jugar la Fase Final. Indirectament, el que ha provocat aquesta doble fase és que el nivell de la Fase Final sigui altíssim. És significatiu que en general el que més se celebra en tota la Minicopa és el moment on els equips aconsegueixen la classificació per la Fase Final, ja que els jugadors saben que han aconseguit el bitllet per participar en el que segurament serà el torneig més especial que viuran molts d’ells.

Molts jugadors que han participat a la Mini Copa han acabat tenint una trajectòria professional de primer nivell com el Ricky Rubio o l’Alberto Díaz; altres jugadors com l’Hugo González, el Conrad Martínez o el Rafa Villar estan traient el cap al bàsquet professional després de ser determinants durant molts anys a les seves generacions.

Quines coses creus que han canviat aquests darrers anys al bàsquet de formació i en concret a la Mini Copa?

Penso que més enllà de la Minicopa, els clubs en general cada cop fan un millor treball en formació. Els que tenien tradició des de sempre penso que no han canviat la seva manera de fer a causa de la Minicopa, però és cert que en clubs on no hi havia categories de formació o les que hi havia eren d’un nivell baix, la Minicopa els ha permès donar un impuls que ha estat clau perquè hagin passat en pocs anys a ser planters pioners a les seves comunitats i habituals en els Campionats d’Espanya de clubs.

La llista de jugadors que han jugat la Minicopa i han pogut arribar a jugar a màxim nivell cada cop és més llarga i segur que s’anirà ampliant, ja que el nivell dels jugadors de formació dels planters acb cada cop és més alt.

Perquè la Mini Copa és U14?

Pensem que és una categoria que permet que els jugadors encara siguin prou “petits” per mantenir la il.lusió típica de la infantesa amb el fet que el nivell esportiu que hi ha ja és molt alt. Crec que és el punt ideal, però probablement també seria un èxit en altres categories.

La categoria infantil és una de les més divertides i complexes; molta diferència física entre jugadors de la mateixa edat, diferents processos maduratius i primeres pinzellades tàctiques barrejades amb el joc caòtic més propi del Minibasquet. Quines creus que són les claus per entendre la categoria?

Combé dius, és una categoria molt complexa. El joc es comença a estructurar respecte al joc de l’etapa mini (U12) (en alguns casos més que en altres) però el talent individual continua sent determinant. I això s’ajunta ambels diferents desenvolupaments físics que hi ha, amb jugadors molt “nens” encara per fer i altres amb físics molts avançats. Coma entrenador, penso que és una categoria difícil, ja que al tema físic comentat abans s’ajunta la facilitat amb la qual es pot caure en la temptació d’utilitzar algunes eines tàctiques que donen molt avantatge competitiu a l’equip a curt termini, però que no ajuden al creixement dels jugadors a mitjà i llarg termini. Personalment, gaudeixo molt dels equips que, conceptualment, entenen bé el joc, ocupen bé els espais, circulen la pilota amb sentit i alhora deixen llibertat als jugadors perquè expressin el seu talent individual i que defensivament són ambiciosos, busquen portar la iniciativa i no es tanquen esperant l’error del rival.

Organitzar una Mini Copa a Badalona és un luxe per a molts entrenadors i entrenadores locals. Però com a badaloní sorprèn una mica que no es celebri a la Plana o Ausiàs March. Com és això? Hi ha un problema real amb les pistes de bàsquet a Badalona?

És evident que Ausiàs March hauria estat el lloc ideal per ser la seu de la Minicopa Endesa a causa de la capacitat de públic que té, però desgraciadament la instal.lació està lluny de reunir les condicions que permetin albergar una competició així. La Plana és un camp mític (molt especial per mi), però amb un aforament reduït i sense espai per fer-lo créixer. Per tot això, Llefià era la millor opció, ja que té espai per a tenir grades supletòries que permetin augmentar-ne la capacitat. Cal agrair en aquest sentit tot l’esforç que està fent l’ajuntament perquè la instal.lació estigui en les millors condicions possibles, no només per la Minicopa sinó pel seu funcionament futur.

Sobre l’estat de la resta d’instal.lacions, la realitat desgraciadament és trista. El primer problema que hi ha és que la majoria de pavellons no compten amb les condicions adequades per la pràctica esportiva. Tot això s’ajunta amb un altre dificultat: la quantitat d’instal.lacions que hi ha a la ciutat és insuficient pel volum de persones que juguen a bàsquet a

Badalona. Això provoca que molts clubs hagin d’entrenar i jugar en espais no apropiats i altres ho hagin de fer fora de la ciutat. Me n’alegro que hi hagi la voluntat política de solucionar aquest problema i espero que la Copa serveixi com a revulsiu per canviar aquesta situació.

Hi haurà alguna activitat per als entrenadors i entrenadores de la ciutat?

Pròximament, s’anirà desvetllant tot el que fa referència a les diferents activitats que hi haurà durant els dies que dura la Copa i estic convençut que moltes coses seran atractives en aquest sentit.

Després de les primeres 20 jornades de la Lliga Femenina Endesa ens trobem amb la competició més igualada dels últims anys. Només hi ha 4 victòries de diferència entre el 5è classificat i el primer equip que marca el descens i això fa que cada cap de setmana hi hagi partits molt igualats i on tothom pot guanyar a tothom.

El Spar Uni Girona arriba a aquesta aturada de seleccions com a líder després d'encadenar 11 victòries consecutives. L'equip dirigit per Bernat Canut va tenir un inici molt complicat, amb problemes de lesions i tràmits burocràtics d'alguna de les seves jugadores més determinants, però a poc a poc han anat agafant velocitat i es troben en un moment molt dolç ara mateix.

Raquel Carrera, Queralt Casas, l'Angela Salvadores, Letícia Romero , Cristina Ouviña o Alba Torrens.

Liderades per una sensacional Rebeka Gadner, que s'ha erigit com la clara referència ofensiva de l'equip, i per una Maria Araujomolt determinant sota els cèrcols, hanaconseguit definir-se comun dels equips candidats al títol. Al seu costat, la jove Laia Flores ha anat fent passes endavant i s'espera que després de la sensible baixa de la Laura Cornelius agafi encara més protagonisme.

Precisament, la base Laura Cornelius va deixar la disciplina gironina i va iniciar una nova aventura al costat del exentrenador del Perfumerías Avenida, Roberto Iñiguez, a Turquia.

Just darrere de les gironines trobem al Valencia Basket amb un balanç de 16 victòries i 4 derrotes. L'equip de Rubén Burgos està a un nivell espectacular de joc i ha demostrat també la seva candidatura al títol.

El conjunt taronja és actualment una de les referències del bàsquet femení- tant pel que fa al planter com el primer equip- i prioritzant el talent nacional amb jugadores com

Justament Casas està completant una molt bona temporada i és la màxima anotadora del conjunt valencià, seguida per l'americana Lauren Cox. Però la progressió de Raquel Carrera - que s'ha consolidat com una de les millors jugadores en l'àmbit nacional- i l'aparició de joves del filial de moltíssima qualitat com l'Elena Buenavida, l'Awa Fam o la catalana Laia Lamana fa que aquest projecte taronja no sigui només interessant a curt termini sinó que sigui molt atractiu pel futur del bàsquet femení.

Cal destacar que el conjunt taronja ha tancat la incorporació de la nord-americana Cierra Burdick, que sumarà potencia i rebots al joc interior.

En tercera posició hi trobem el Perfumerías Avenida, un dels clàssics de la part alta de la lliga que està tenint una temporada una mica especial. Tot i el seu bon balanç (155) i tenir jugadores de la talla de Silvia Domínguez, Maite Cazorla o Julia Resingerova, el conjunt castellà ha patit la marxa del seu entrenador Roberto Iñiguez i una de les jugadores més importants comés l'Aleksandra Crevendakic Uns moviments que, juntament amb l'arribada del tècnic Pepe Vázquez procedent del Bembibre, veurem com afecten en l'evolució de l'equip.

L'experiència i el talent de Silvia Domínguez i la fiabilitat que estan donant jugadores com Maite Cazorla o Emmanouela Fasoula seran una de les claus perquè el conjunt de Vázquez torni a aspirar a tot un any més.

Finalment i per tancar aquest grup capdavanter hi trobem el Casademont Saragossa, sense dubte una de les sorpreses més agradables aquest any a la Lliga Endesa.

Les jugadores de Carlos Cantero estan protagonitzant una temporada per al record i ha aconseguit crear un vincle amb l'afició que les empenta a qualsevol camp del territori espanyol.

Comandades pels punts de Leah Tate i Leone Fiebich, han assolit una estabilitat en el seu joc que les fa ser un equip molt i molt difícil de superar. Juntament amb aquestes dues jugadores cal destacar el paper i l'experiència de la Vega Gimeno i el talent d'una de les jugadores revelació d'aquesta temporada com és la Mariona Ortiz, que és la jugadora més utilitzada pel tècnic i com a premi a la seva fantàstica campanya ha rebut la trucada de la selecció espanyola per aquestes finestres.

També cal destacar el paper del conjunt aragonès amb el planter; l'aparició de la catalana Davinia Angel - amb passat al Promete i al Femení Sant Adrià- al primer equip combinat amb les exhibicions que està fent a Lliga Femenina 2, és sinònim d'èxit i futur.

Just darrer dels 4 equips capdavanters hi trobem el Movistar Estudiantes. L'equip de David Gallego ocupa la cinquena plaça i és el primer dels 4 equips que porten un balanç de 10 victòries i 10 derrotes i arriba a l'aturada de seleccions després de sumar dues victòries molt importants.

Les col.legials han anat de menys a més i, dirigides per una excel.lent Nadia Angelique, han tret victòries de molt de prestigi i disputaran la Copa de la reina a Saragossa.

El conjunt madrileny ha basat el seu joc en Angelique, que ha destacat com a màxima anotadora i en la fiabilitat que estan donant jugadores com Laura Méndez o Maria Erauncetamurgil.

La regularitat d'aquestes tres jugadores, juntament amb l'aportació de Becky Massey seran les claus perque l'equip de Gallego aspiri a disputar el Play-off final.

El Gernika d'Anna Montañana és un dels altres equips amb un balanç de 10-10; l'equip vasc, que ve d'encaixar una dura derrota contra el IDK Euskotren, té bitllet també per disputar la Copa de la Reina a Saragossa.

El conjunt de Montañana està liderat per l’exterior Julie Wotja, que està realitzant una temporada molt completa i és la màxima valorada amb més de 13 de valoració per partit. Menció a part mereix la parella Rosó Buch-Sandra Ygueravide; la primera es troba en un moment molt dolç i està aportant anotació i sobretot, coneixement del joc en partits importants. Ygueravide per la seva part, és el cervell d'aquest equip i la jugadora que porta el ritme del partit i marca les diferències.

Cal destacar la impressionant feina que està fent Sofia Gomes de Silva, que amb 110 rebots és la màxima rebotejadora de l'equip i una garantia per les seves companyes .

Just darrere del Gernika trobem el Barça-CBS; l'equip dirigit per Isaac Fernández va pujar l'any passat de Lliga Challenge i ha completat un primer tramde temporada molt bo, obtenint el premi de la Copa de la Reina.

Tot i un inici espectacular, l'equip de Santfeliu no ha començat bé aquesta segona volta i arriba a l'aturada de seleccions després d'encaixar dues derrotes consecutives contra el Bembibre i l'Ensino Lugo.

Fernández compta amb un bloc que fa anys que juguenjuntes i això es nota a pista; jugadores com Marta Canella o Ainhoa López estan rendint a un molt bon nivell aquesta temporada i la incorporació de jugadores de primer nivell i amb experiència com Anna Cruz o Jalene Anderson els està donant un equilibri molt interessant.

Cal destacar la temporada de la Ruth Hamblin, una interior que es va incorporar amb un contracte temporal i després de rendir a un molt bon nivell els primers mesos, la direcció esportiva del club - comandada per Núria Martínez aquest any- ha aconseguit renovar-la fins a final d'any.

Cal destacar el debut de les joves de l'any 2004 Lucia Navarro i Deva Bermejo a la Lliga Femenina; la Lucía- filla de Juan Carlos Navarro- va disputar la seva etapa de formació al Barça-CBS i destaca per la seva capacitat anotadora i el seu tir de 3 punts, mentre Bermejo va formar-se al Femení Sant Adrià i es tracta d'una base molt talentosa i físicament molt potent.

Roselis Silva- màxima rebotejadora de l'equip- i Erin Whalen - la jugadora més valorada. Al costat d'aquestes dos jugadores hi ha espai per a les nacionals Helena López, que cada any fa un passet més dins la lliga, i Ana Palma, la jugadora més utilitzada pel cos tècnic fins al moment.

En desena posició trobem al IDK Euskotren amb un balanç de 9-11 - igual que Bembibre i Cadí La Seu-; l'equip de guipuscoà es troba enunbonmoment i ve de superar ambsolvència al Gernika.

L'equipdirigit per Aranzazu Mugurza nohaacabat d'aconseguir ser regular durant aquest primer tramde temporada; el binomi Mariam Coulibaly i Jay Brown han estat massa soles en alguns partits importants i l'equip ho ha patit.

Per últim- i amb el mateix balanç que els altres 3 conjuntshi trobem un altre clàssic vasc, l'Araski de Madelen Urieta. L'equip vitorià arriba a l'aturada de seleccions després de sumar una important victòria a la pista del Leganés.

La parella Tanaya Mechelle- Maimouna Diarra és clau dins els esquemes de Urieta; les dues jugadores estan aportant un nivell físic a l'equip molt interessant i s'estan erigint com a màximes anotadores de l'equip.

Al costat d'aquest binomi, Urieta té jugadores joves de moltíssima projecció que ja són tota una realitat a la Lliga Endesa com la catalana "Txell" Alarcón o l'argentina Florencia Changas, que cada cop estan agafant un paper més protagonista dins l'equip.

Just darrere de les posicions de play-off trobem el Bembibre; l'equip de Castella i Lleó està amb un balanç de 9 victòries i 11 derrotes i arriba a l'aturada després de superar al Barça CBS i perdre contra el Perfumerías Avenida.

El conjunt de Bembibre ha estat protagonista aquestes últimes setmanes perque s'han vist involucrats en un dels moviments més destacats dels últims temps a la lliga; l’entrenador del Perfumerías Avenida Roberto Iñiguez abandonava la banqueta del Perfumerias i posava rumb a Turquia; com a conseqüència, l'equip de Salamanca va incorporar al fins aquell moment entrenador del Bembibre, Pepe Vázquez com entrenador principal. Així doncs Vázquez deixava la banqueta de l'equip i li donava les regnes a Diego Garcia, que era el segon entrenador.

Tot i el canvi d'entrenador- i com ens explica la base Helena López a l'entrevista- la dinàmica del grup no s'ha vist afectada i encaren amb molt d'optimisme la segona part de la temporada. El conjunt lleonès té dues jugadores molt determinants comsón

Una nota molt positiva per l'equipde Muguruza és el bonany que estan fent les nacionals Maria España i Natalia Rodríguez; en la seva segona i primera temporada al club respectivament, estan fent un pas endavant i ben segur acabaran tenint un rol més destacat.

En onzena posició i amb el mateix balanç que Bembibre i IDK trobem al Cadi La Seu; l'equip del nord de Catalunya afronta un any difícil amb el record de la temporada passada i amb les baixes de Bernat Canut i Iratxi Etxarri a l'estiu.

Tot i això, el conjunt de Jordi Acero ha anat creixent amb el pas de la temporada i ha anat assolint objectius molt rellevants, comla classificació pels quarts de final de la Eurocup.

Acero, que ja va formar part del staff de Bernat Canut el darrer any, compta amb una plantilla molt compensada i a la que li està traient molt bon rendiment. El creixement de jugadores com Laura Peña o Laia Raventós donen una solidesa al joc de les blaves molt interessant, acompanyat de l'experiència de Georgina Bahi , clau en els esquemes del cos tècnic.

Cal destacar la figura de Jewel Tunstul, que actualment és la màxima anotadora i rebotejadora de l'equip i està fent uns números molt bons.

El Cadi arriba a l'aturada per seleccions després de superar al Leganés i al Tenerife.

En dotzena posició trobem al Spar Gran Canaria amb un balanç de 8 victòries i 12 derrotes; el conjunt canari arriba a l'aturada de seleccions en un mal moment de forma, ja que encadena 3 derrotes consecutives.

L'equip dirigit per Jose Carlos Ramos està realitzant una temporada molt irregular; és un equip que ha estat capaç de sumar victòries contra equips de la part alta i alhora no tancar partits contra els a priori rivals directes.

Sika Kone és el nom propi d'aquest equip; l'interior és la jugadora més valorada de la lliga i el seu nivell de forma és espectacular en els dos costats de la pista amb una mitja de 26,45 de valoració.

La txeca Petra Holesinska és l'altra referent de l'equip de Ramos; la jove jugadora està amb una mitja 16 de valoració per partit en el seu primer any a la lliga després d'arribar aquest estiu de la prestigiosa universitat de North Carolina.

Darrere de les canàries trobem a l'Ensino Lugo amb exactament el mateix balanç, però les gallegues arriben en un molt bon moment de forma després de superar precisament al conjunt canari i al Barça CBS a domicili a l'última jornada.

L'equip comandat per Antonio Pernas és un equip molt divertit de veure jugar; el talent d'Alba Prieto i la regularitat de Paula Ginzo són dues de les claus de l'equip de Lugo. L'exterior Lorena Segura, que va arribar aquest estiu procedent del Valencia Basket, també està demostrant el seu talent partit rere partit.

La nota negativa d'aquesta temporada per les gallegues ha estat, sense dubte, la greu lesió de Blanca Millan; la jugadora gallega es va trencar el lligament creuat anterior i el menisc interior de la seva cama esquerra tres anys després de la seva operació a la cama dreta. Estava amb una mitja de més de 15 punts per partit i era una peça clau per al seu entrenador. Des de Ball don't Lie li desitgem una bona recuperació i esperem poder-la tornar a veure a les pistes commés aviat millor.

El catorzè lloc és pel Jairis; l'equip de la regió de Murcia es troba amb un balanç de 7 victòries i 13derrotes en el seu primer curs a la Lliga Femenina.

El català Èric Surís va agafar el relleu de Lucas Fernández a mitjans de novembre com a entrenador de l'equip murcià i s'espera que amb la seva bona Feina aconsegueixi mantenir l'equip un any més a la màxima competició nacional.

L'escolta Lashann Higgs és la jugadora més en forma del conjunt de Surís; l'exterior americana és la màxima anotadora de l'equip gràcies al seu talent i la seva potència física. La interior Melissa Brcaninovic és l'altra referència de l'equip I que es troba molt ben acompanyada per la veterana Erika de Souza.

Cal destacar que el Jairis compta amb la cessió d'una de les millors jugadores joves del moment, la valenciana Claudia Contell, provinent del València Basket.

En quinzena posició es troba el Leganes amb un balanç de 6 victòries i 14 derrotes i molt a prop de la salvació. El conjunt madrileny va iniciar el curs amb el veterà i contrastat entrenador amb experiència en seleccions espanyoles Evaristo Pérez, però al mes d'octubre va presentar la seva dimissió i va agafar les regnes de l'equip Nacho Garcia.

El conjunt madrileny comptaambdues peces molt determinants en el seu joc interior com són l'haitiana Vionise Pierre i la madrilenya Cecilia Muhate. Ambdues jugadores estan fent molt bons números cada partit i disposen del talent de les bases Marta Hemida i Khayla Pointer, que estan mostrant un bon joc de forma regular però que necessiten sumar l'aportació de més jugadores si volen mantenir-se un any més a la Lliga Endesa.

I com a cuer trobem el Tenerife, amb un balanç de 2 victòries i 18 derrotes. El conjunt de Tenerife es troba en una situació delicada i ja ha patit fins a 2 canvis d'entrenador i la baixa de diverses jugadores per problemes de pagaments.

Tot i la delicada situació en què es troba l'equip, Raquel Álvarez ha agafat les regnes de l'equip després de la sortida de Cesar Aneas i intentarà fins a l'últim moment capgirar la dinàmica negativa en la qual es troba l'equip, que encadena 7 derrotes consecutives.

En l'apartat individual sobresurten dos noms per sobre la resta; la nord-americana Aisha Sheppard, una escolta que ha aterrat aquest any a la Lliga Endesa i està donant mostres de la seva capacitat anotadora i l'exterior eslovaca Terezia Palenikova, que està amb una mitja de 11,41 de valoració per partit.

100 partits a LF1

Com valores tot allò que ha aconseguit fins ara i el camí que ha seguit per aconseguir-ho?

Jo mai m’havia imaginat que arribaria a jugar a Lliga Femenina, imagina’t el que significa poder arribar als 100 partits, per mi es un somni i emfa sentir orgullosa. Si ho he pogut aconseguir és perquè en el camí he treballat com la que més, passés el que passés, i això m’ha fet anar millorant i poder arribar a jugar amb les millors.

Has anat cremant etapes ( pedrera, Lliga 2 Lliga 1) i vas arribar a jugar a primer equip del FSA després de passar per totes les categories de formació. Què representa això per una jugadora com tu?

Sant Adrià sempre serà casa meva, i si he pogut arribar fins aquí és gràcies a ells. El fet de jugar a cantera en el Sant Adrià va fer que cada dia fos un repte, em van fer veure que cada entrenament havia de donar el 100%. Gràcies a això vaig poder millorar any rere any fins arribar al sènior, i per mi que des del primer any al club anava a veure els partits del sènior amb el bombo, poder ser jo la que estava a pista i a sobre arribar a LF va ser un somni.

El teu debut oficial a Lliga1 va ser a l’Open Day al Magariños amb el Femení Sant Adrià contra el Gernika. Com recordes aquell moment?

Recordo moltes emocions, mai havia imaginat que arribaria a jugar en aquesta categoria i a sobre fer-ho amb el club on havia crescut i aconseguint la victòria va ser increible.

Després de 2 anys fas un canvi d’aires i fitxes pel Bembibre; com va ser aquest canvi i quines pors tenies?

Jo mai havia pensat en marxar de Sant Adrià, i va ser difícil prendre aquesta decisió després de 15 anys. Però fins i tot el presi em va dir que era el meu moment, jo volia tornar a jugar a LF i Bembibre em va donar aquesta oportunitat. Recordo incertesa però també molta il.lusió, tothom m’havia parlat bé de Bembibre i és un club molt familiar, molt similar a Sant Adrià, això va fer que la adaptació fos més fàcil.

Al llarg d’aquests anys has anat evolucionant molt com a jugadora; en quins aspectes creus que has evolucionat més i quin creu que ets el tret diferencial de l’Helena López.

Jo crec que al llarg dels anys he anat millorant en tenir les pauses necessàries en atac per poder fer millors lectures. Però tot i la millora en atac, crec que el meu tret diferencial sempre serà la meva defensa.

Quina jugadora ha estat el teu mirall quan encara no erats jugadora professional?

Mai he tingut una jugadora referent, potser perquè no hi havia la visibilitat que hi ha ara, o perquè realment mai pensava que podria arribar fins aquí. Si que m’agradava veure bàsquet i intentava imitar, però sobretot veia bàsquet masculí.

Parlant una mica de rivals... quina ha estat la jugadora al llarg d’aquest centenar de partits que més has gaudit veient jugar?

La jugadora que més he gaudit ha sigut la Sílvia Dominguez, perquè sempre sap què és el millor per l’equip en tot moment, i pensa abans en l’equip que en ella.

I una jugadora amb la qual t’hagués agradat compartir vestuari?

També Sílvia Dominguez, per poder aprendre’n una mica de comveu ella el bàsquet.

I la jugadora més difícil de defensar?

Per mi la jugadora que més m’ha costat defensar ha sigut Paula Palomares, que vam jugar vàries vegades en contra a LF2. Era impossible negar-li que ella aconseguia fer el que volia.

Quins objectius individuals tens? Has pensat amb el tema selecció espanyola, és un objectiu?

A nivell d’objectius individuals, vaig fent, m’agradaria poder seguir jugant a alt nivell, però res més enllà. I sobre la selecció, per mi anar amb la selecció mai ha sigut un objectiu, en tota la meva vida només he anat a la selecció catalana mini. Jo sempre m’he centrat en el club en el que jugo.

Actualitat de la Lliga

Segurament estemvivint una de les lligues més igualades dels últims anys amb molt poca diferència entre els llocs de play-off i la lluita per la permanència; com ho esteu vivint i quins propòsits teniu com club?

Aquest any la lliga està sent una bogeria, tothom pot guanyar a tothom. Guanyes dos partits seguits i estàs a playoff i en perds dos i estàs al descens. Per nosaltres, està sent un gran any perquè veiem que podem competir amb qualsevol, i estemaconseguint treure molts partits. Intentaremaconseguir guanyar els màxims partits i que passi el que tingui que passar, però tenimclar que l’objectiu principal és la salvació.

Heu tingut opcions reals d’entrar a la copa de la Reina; era un dels vostres objectius a principi de temporada?

En el Bembibre, des del primer dia et deixen clar que l’objectiu és la salvació i que ells només esperen que ho donis tot en cada partit. Somel club amb menys pressupost de tota la lliga, i amb els bons resultats d’aquest any tenima tot el poble enganxat.

El Valencia Basket i l’Uni Girona han acabat com els dos millors equips de la 1ra volta; quins altres equips creus que acabaran lluitant per ser cap de sèrie al Play-Off?

Jo crec que Perfu anirà cap amunt ara amb en Pepe, i a part crec que Gernika i Saragossa també estaran en aquesta lluita, estan fent una gran temporada.

Un dels moviments més destacats d’aquesta temporada ha estat la marxa de Roberto Iñiguez del Perfumerias Avenida, un moviment que us ha acabat afectant directament, ja que el Pepe Vázquez ha posat rumb a Salamanca a emprendre un repte ambiciós. Com us ha afectat com equip aquest canvi?

Ens va afectar, estàvem en bona dinàmica i ja acostumades a la feina del Pepe. Però totes vam entendre la decisió, ell no podia deixar escapar una oportunitat així. Al’haver fet el canvi al Diego, que era el segon, la dinàmica és pràcticament la mateixa i l’adaptació ha sigut molt ràpida.

Com et sents a la ciutat i amb el club?

Ja és el meu segon any a Bembibre, i m’hi sento molt estimada. És un club molt familiar en un poble, això fa que molta gent s’enganxi i cada cap de setmana tenimel pavelló ple.

Cantera FSA

Ets un mirall per a moltes jugadores joves sense cap mena de dubte; vas anar assolint totes les categories de formació fins a arribar al sènior del club. Com valores la teva experiència a FSA?

Per mi, la clau per poder estar vivint el que ara mateix estic vivint, és el FSA. Allà vaig aprendre a ser professional des de mini de primer any. I a part del nivell “basquetbolístic”, també són una gran família i d’allà he tret moltes de les millors amigues que ara mateix tinc.

Amb diferents entrenadors “liles” que hem preguntat ens destaquen la teva capacitat de lideratge “ com la jugadora que qualsevol entrenador voldria tenir”

Jo crec que la meva principal virtud és el treball diari. M’agrada liderar des de l’exemple, i no amb paraules. També he tingut sort amb la majoria d’entrenadors que he tingut, i ha sigut molt fàcil seguir-los i aprendre.

Quins records especials tens de la teva etapa de Sant Adrià?

Tinc molts records molt especials, a dins de pista em quedaria amb el primer campionat d’Espanya del club que vamguanyar a Júnior, amb l’ascens a LF i amb la Copa de la Reina. I a fora pista tinc molts records, però emquedo amb el recolzament constant de la junta en els moments més complicats.

Quins consells donaries a les jugadores joves que en el futur volen intentar arribar al bàsquet professional

Jo per la meva experiència, el primer que s’ha de fer és treballar cada dia al 100%i sense excuses, sense comparar-se amb ningú altre, només amb una mateixa. I a partir d’aquí intentar ser cada dia una mica millor que el dia anterior.

Un any més al costat de la Copa del Rei arriba la Mini Copa Endesa, una competició on participen 8 de les millors pedreres ACB després d’aconseguir el bitllet en una emocionant i vibrant fase previa que es va celebrar a l’Alqueria de València a principis del mes de desembre. En aquesta fase prèvia - on participaven els equips U14 de tots els equips ACB- el Barça, el València Basket , el Betis i l’Unicaja de Màlaga van obtenir el bitllet per Badalona després de quedar líders dels seus respectius grups.

Els 2ns classificats de cada grup encara tenien una oportunitat més per no faltar a la cita de Badalona i van disputar un partit a cara i creu entre ells. El Gran Canaria va superar per 76-55 a un bon Baxi Manresa i l’IUcam Murcia - amb Rybor Matus al capdavant- va demostrar que la pedrera murciana continua creixent any rere any i es va desfer del finalista de l’edició anterior, l’Iberostar Tenerife per 87 a 79.

El Real Madrid com a campió de l’edició de l’any anterior a Granada i la Penya com a equip amfitrió s’afegeixen a aquests 6 equips per disputar una de les edicions de la Mini Copa més igualada de les últimes edicions.

El sorteig, celebrat el passat 23 de gener a Badalona, va enquadrar al Grup A al Reial Madrid, el Betis, el València Basket i l’Ucam Murcia. El Grup B per la seva part queda compost per l’Unicaja, el Barça, la Penya i el Gran Canaria. Es disputaran tots els partits al pavelló municipal de Llefià i el format de competició consistirà en una fase de grups i posteriorment, els dos primers de cada grup es creuaran per disputar les semifinals que donaran el bitllet a dos equips a gaudir de la gran final el diumenge en un escenari espectacular comés l’Olímpic de Badalona.

Grup A

El Reial Madrid, el Valencia - com a caps de serie-, el Betis i l’Ucam Murcia formen el grup A d’aquesta nova edició de la Mini Copa Endesa. Els blancs i els taronges parteixen com a favorits per disputar les semifinals del dissabte, però l’empenta de l’Ucam Murcia i el talent dels andalusos poden fer que hi hagin partits molt emocionants en els que pot passar de tot.

Real Madrid

L’equip blanc arriba a la cita de Badalona amb un plantilla molt compensada i amb varis noms propis que de ben segur escoltaremparlar d’ells durant el torneig. El conjunt entrenat per David Sánchez presentarà un dels jocs interiors més potents de tot el campionat; liderats per Mohamadou Landoure- que va disputar l’any passat la Mini Copa amb el Barça- i per l’infantil de 1r any Baptiste Moussa Manel, que faran valer la seva potencia física tant en atac comen defensa.

Una de les claus d’aquest conjunt és que no només arriba amb un joc interior de primer nivell, sinó que la seva linia exterior té molt i molt de talent. L’exterior rus Vadim Voronstovtambé amb passat blaugrana- i el base d’origen belga Aaron Patrick Ono seràn dos dels jugadors que probablement més tirs assumiran en un joc exterior on també destaca el madrileny Adrián Arredondo, un exterior potent i amb un molt bon físic.

El conjunt blanc, com la majoria d’equips de la Mini Copa, acostumen a portar jugadors convidats d’altres clubs i països; l’any passat un dels convidats va ser el portorriqueny Felipe Quiñones, que va conduir als blancs a revalidar el títol i va endurse el premi MVP. Aquest any, tot i que en els diferents tornejos han anat provant jugadors com Lazar Milicic fill del mític Darko Milicic entre d’altres, s’ha confirmat que un dels jugadors convidats serà Marko Popovic, un jugador de moltíssima qualitat que va disputar amb el Barça el torneig d’Aristos i que de segur serà una de les sensacions del torneig. Per altra banda, el base català Max Teixidó, que juga a la Unió Esportiva Mataró, serà el convidat nacional de l’equip blanc. En Max és un jugador format al Claret i que ve de proclamar-se campió d’Espanya amb Catalunya a Huelva.

Valencia Basket

El conjunt taronja serà un dels candidats a estar entre els millors equips d’aquesta edició de la Mini Copa. El pedrera del Valencia és una dels que més ha crescut en els últims anys i cada any compta amb projectes més interessants i jugadors de molta qualitat.

Pel que fa aquesta generació 2009 està dirigida pel Ramón Congost i arriben a Badalona després d’haver-se proclamat campions del Torneig d’Aristos fa uns mesos i acabar en 4rta posició al torneig Future Stars de Saragossa celebrat a finals de Gener, dos tornejos on s’han enfrontant a diferentes pedreres Acb comel Barça, el Madrid o el Casademont Zaragoza. Ian Laville és clarament la referència ofensiva del conjunt valencià. Es tracta d’un exterior amb molta facilitat per anotar i que a la fase prèvia de la Mini Copa ja va deixar mostres del seu talent anotant 28 punts contra el Bilbao Basket o 25 punts contra el Gran Canaria. Estarà molt ben acompanyat per dos jugadors exteriors grans comsón l’Alejandro Ivorra i el Raul Arnal.

Finalment, també destaca el base GuillemCamacho, unjugador molt hàbil i amb molta visió de joc. Com a jugador convidat el conjunt valencià ha aconseguit convèncer a Iker Trillo, un jugador gallec de 1,93 cmd’alçada que va disputar la fase prèvia amb el Breogan on va destacar amb 19,3 punts i 11,6 rebots per partit; sense dubte una peça que serà mot important per a l’esquema de Ramon Congost.

Real Betis

El Betis arriba a aquesta nova edició de la Mini Copa amb un equip molt compensat a la línia exterior i amb una referència interior com Doucure que ben segur donarà un bon espectacle al pavelló municipal de Llefià.

L’equip dirigit per German Coronel va superar amb autoritat la fase prèvia disputada a València contra el Baxi Manresa, el Breogan i el Fuenlabrada. Dirigits pels punts de Carlos Muñiz i Denis Cazacu, els andalusos van certificar la primera plaça del grup i van demostrar el creixament que està experimentant el planter verd i blanc.

Respecte a la plantilla amb la qual es presenten a Badalona només hi ha un canvi respecte a la de la fase prèvia: Doucure per Jan Elvin Daniel Staener. Un canvi que els hi suposa una millora pel que fa a potència física a prop del cèrcol. Així doncs, juntament amb la potència de Doucuré i els punts de Carlos Muñiz i Denis Cazacu, l’aportació tant davant com darrere del nacional Antonio Arroyo seran les claus per competir per un lloc a les semifinals.

L’equip de la regió de Murcia serà l’altre component del grup A de la Mini Copa; el conjunt de Marcelino Solana arriba a la cita després de superar a l’actual subcampió, l’Iberostar de Tenerife, en el partit entre els millors 2ns de la Fase Previa.

La presència de l’equip vermell a una fase final de la Mini Copa no és fruit de la casualitat; la feina del Juan Antonioresponsable del planter- i la implicació del tècnic del primer equip, Sito Alonso, en potenciar la base i crear una estructura pensada per a la projecció del jugador ha provocat que aquests últims anys hagin posat a l’equip universitari en la primera linia del bàsquet nacional.

Sense desmerèixer la feina del seu entrenador, el Marcelino, que va aconseguir que l’equip mostrés una molt bona versió a València i, liderats per Rybor Matus - escollit MVP a la fase prèvia- va superar a grans equips per aconseguir el premi d’estar a Badalona. Al costat de l’eslovac, l’exterior Héctor Garcia serà una altra de les claus del joc del conjunt de Solana. Dirigits per dos bases amb molt de talent i capacitat per fer jugar l’equip com són el Martín Tapiador i el Stefan Banica, lluitaran per posar les coses molt difícils en aquest grup A.

Grup B

Unicaja Andaluc A

El primer cap de sèrie del Grup B és l’Unicaja; l’equip andalús arriba a Badalona després de superar de manera clara al Fundación 5+11, al Bàsquet Girona i a l’Iberostar Tenerife a la fase prèvia de València.

Els andalusos, dirigits per Manuel Bazan, vandonar una imatge molt sòlida a la fase prèvia, amb un equip molt equilibrat i amb físics no excessivament alts però si molt potents. Daniel Sierra, amb 1,93 cm és el sostre de l’equip, molt lluny dels 2,08 m de l’Emir Karabulut del Barça o els 2,11 m de Mahamadou Landoure del Madrid. Però els verds ja van demostrar una excel.lent potència física en les diferents posicions i això els hi permet jugar a un ritme molt elevat i fer un joc molt coral.

Elías Ibadin, un exterior de 1,86 cm va erigir-se com una de les referències ofensives de l’equip a València, acompanyat per la versatilitat del Daniel Sierra i un bon joc coral posaran les coses molt i molt difícils en aquest grup B.

blaugrana. Per acompanyar al turc, Barrera tindrà a Josué Oku Yelim, que serà un dels convidats de l’equip català. Josué és nascut a la República Democràtica del Congo, actualment juga a la Unió Esportiva Sant Cugat i destaca per la seva capacitat atlètica.

Per la seva banda, el jugador de la Rioja Diego Ferreras, serà el convidat nacional. Va brillar amb llum pròpia a la fase prèvia amb el Obradoiro i el Barça l’ha reclutat per aquesta fase final. Amb un equip molt equilibrat entre el joc exterior i el joc interior, el conjunt blaugrana intentarà repetir l’èxit aconseguit l’any 2020 per la generació del 2006 a Màlaga.

Penya Bar A

El Barça, dirigit per l’Oriol Barrera, es presenta a Badalona després de superar amb solvència als seus rivals a la fase prèvia i de donar una molt bona imatge als diferents tornejos on han participat aquest any.

El conjunt blaugrana arriba amb un equip molt gran i amb jugadors ambmolta envergadura que podendefensar a tota la pista i que són molt difícils de superar a prop de cistella. També destaquen per la capacitat que tenen els seus jugadors més petits per jugar a camp obert i generar situacions favorables per als tiradors.

En l’apartat individual destaquen els nacionals Roger Villarejo i Oriol Filbà. El primer, es tracte d’un aler d’1,86 m amb una capacitat molt interessant d’atacar de fora a dins; l’Oriol per la seva part, és un exterior molt potent i que aporta molts intangibles als dos costats de la pista. Pau Cruz, un base elèctric de 1r any (2010), pot ser una de les claus per revolucionar els partits.

Pel que fa a el joc interior destaca el turc Emir Karabulut amb els seus 2,08 m d’alçada, que ha arribat aquest any al planter

El conjunt verdinegre exercirà d’amfitrió en aquesta nova edició de la Mini Copa; l’equip badaloní, dirigit pel Dídac Arredondo, tenia el seu bitllet per a la fase final garantit i no van haver de disputar la fase prèvia a l’Alqueria.

Els verdinegres, com ja és tradició, arriben a la cita amb jugadors de molta qualitat tècnica i amb físics més tendres que alguns dels seus rivals. Un fet que no impedeix que edició rere edició competeixin a un alt nivell tots els partits i puguin guanyar a qualsevol.

Aquest any l’equip del Dídac Arredondo arriba liderat per un dels bases més determinants de tota la categoría comés el Nil Poza; es tracta d’un base petit, ambmolt bona mà exterior i amb un coneixement del joc molt per sobre de la categoria infantil. Al seu costat i també a la posició de base hi trobem al Martí Gil, un jugador molt diferent al Nil pero que es complementen a la perfecció.

També destaca l’Humberto Ruiz, un jugador físicament molt llarg i amb molt marge d’evolució - sobretot a nivell muscularperò amb una capacitat per generar punts desde l’1c1 i per tirar de 3 que el fan ser imprescindible en els esquemes de l’entrenador colomenc.

Zeteny Mihali Kurfis és el convidat queportaràlapenyaaquest any; es tracte d’un jugador hungarés de 1, 95 cm d’alçada que de ben segur marcarà les diferències; l’any passat el convidat del conjunt badaloní va ser Diego Niebla, un jugador gallec que s’ha incorporat aquest any a l’estructura de la Penya i ja ha disputat partits tant amb el Cadet Acom amb el júnior tot i ser de la generació del 2008.

Gran Canaria Basket Country

Per tancar aquest grup B trobem el Gran Canària, aquest any coma únic representant de les Illes canàries, ja que l’Iberostar Tenerife no va poder superar la fase prèvia i va caure contra l’UCAMMurcia.

El conjunt canari arriba a la cita després de superar en un partit a cara o creu al Baxi Manresa en el partit de “repesca” de la fase prèvia; abans d’arribar a jugar aquest partit, els grocs van superar al Casademont Saragossa i al Fundación Bilbao Basket i es van veure superats per només 5 punts pel València Basket.

L’equip dirigit per Jonay de Jesús Cazorla arriba a Badalona amb un nom que destaca per sobre la resta: Malang Adjiba Badji, germà de l’exblaugrana Ibou Badji. El pivot senegalès arriba com la clara referència ofensiva i defensiva de l’equip i amb una capacitat atlètica impressionant.

Tot i no ser tan alt com altres jugadors interiors - sobrepassa els 2,00 m per poc- la seva intensitat i energia el fan ser molt determinant i bona part de les opcions dels canaris de competir contra tothompassaran per les seves mans.

Juntament amb el senegalès, l’aportació de l’eslovè Lun Jarc, un ala-pivot amb una capacitat defensiva molt interessant i la direcció del base Daniel Lorenzo seran les altres claus perquè el conjunt canari aspiri a disputar les semifinals.