ENTREVISTA DÍDAC ARREDONDO ENTRENADOR DE L’INFANTIL A

Que significa per tu poder viure un esdeveniment d’aquestes característiques com és la MiniCopa?

Per mi, personalment, és un honor. Estic acostumat a entrenar a un Club de barri comel C.B. Santa Coloma i fa que valori molt més aquests escenaris i competicions. Quan la teva realitat és una altra, poder jugar aquests partits fa que els gaudeixis molt i que siguin molt especials.

A més a més, ho feu com a locals, amb familiars, amics, coneguts... Com ho porteu tant els jugadors com tu?

Sentiments contradictoris la veritat. Quan es va anunciar que Badalona seria la seu de la Copa els jugadors van decebre’s una mica. Ells preferien viatjar, veure nous llocs i gaudir de tota l’experiència que suposa. Ara bé, ara que ho tenen a tocar tenen unes ganes increïbles. Veuen el fet de ser amfitrions com un avantatge i estan més il.lusionats. El fet de tenir als seus a prop se’ns dubta els donarà aquell plus d’energia en totes les accions. Podran sentir a la seva afició i sentir-se com a casa, sobretot en una competició comaquesta que atrau tanta gent.

La penya acumula actualment 4 títols a les seves vitrines. Què representa una competició com aquesta per a un Club amb una de les pedreres més importants d’Europa?

El bàsquet d’ara està canviant, això és un fet. Els títols dels quals parles ja són de fa uns anys. I ara, amb com s’està donant la Copa i amb els condicionants que hi ha externs, el Club l’afronta com a una oportunitat de fer créixer jugadors. Això, crec, que és el que ens fa diferencials i que estem fent molt bé. Evidentment, però, competirem al màxim nivell. Sempre volem i intentem guanyar, però el que ens importa a nosaltres és que els nostres jugadors puguin actuar de la manera més brillant i continuar fent pedrera de jugadors i entrenadors que és el que millor se’ns dona.

El Club porta des del 2016 sense arribar a una semifinal i l’última final és el títol contra el Barça el 2011. Què podem esperar, aquest any, de l’equip?

Crec que la nostra generació és molt competitiva i crec que, a més a més i veient les últimes edicions, és l’any que està tot més igualat. Som8 equips que ens podemguanyar entre tots i això fa que no pugui dir on ens veiem ara mateix.

Això sí, mirant-nos a nosaltres, crec que és un equip molt competitiu que saben moure’s en escenaris de tensió i competició. No renunciem a res i anem amb la intenció de guanyar el màxim de partits i de què els nostres jugadors donin el seu màxim rendiment.

I al grup, Barça, Unicaja i Gran Canària. Un grup amb molt de nivell no?

Molt bon grup la veritat. És una pena perquè, segons posa a les bases, no vampoder ser caps de sèrie pel fet de ser amfitrions. I dels rivals, ens ha tocat el Barça, que el coneixemperfectament i sabemque és un equip molt complet i competitiu. Unicaja amb un equip físicament molt gran i un estil de joc que ens posa les coses molt difícils. I el Gran Canària, que va fer una grandíssima fase prèvia, i a més a més, porta dos convidats molt potents i potser és la més gran de les incògnites. El que tinc per segur és que serà un grup molt igualat i que podem guanyar a tothom, però no pots despistar-te.

Els últims anys està sent habitual que la gran majoria de Clubs portin jugadors convidats per a la competició. La Penya no n’és una excepció i s’ha vist l’aposta del Club en jugadors nacionals, com per exemple Diego Niebla l’any passat, que ara és jugador del Cadet B. Què busca el Club amb operacions com aquesta?

Precisament a això em referia abans quan feia referència al canvi de sistema de competició de la minicopa. Crec que s’està adulterant una mica el nivell real dels equips amb aquesta norma. Nosaltres, però, el que nosaltres busquem és que un jugador que volemfitxar pugui conèixer qui som, comfemles coses i com ens plantegem competicions com aquesta. Crec que és una oportunitat perfecta perquè ens puguin conèixer, veure com és el Club, que som un equip de màxim rendiment i descobrir, sobretot, el que ens diferencia dels altres. A diferència de nosaltres, altres Clubs aprofiten això per ser més competitius, que és totalment lícit, però nosaltres fitxem a jugadors que vulguem per següents temporades. Això, a vegades, et porta a no poder competir tant comvoldries, però crec que és la manera d’afrontar-ho.

I pel que fa a la temporada de l’equip. Com valores la primera fase de l’any i com encareu aquest tram final?

La 1a fase de la lliga per nosaltres és un escenari ideal per conèixer els jugadors, per saber les seves fortaleses i mancances. Crec que ho hem aprofitat molt bé en aquest sentit. Hem donat un marge molt gran a la situació individual de cada jugador i ara estemmolt més preparats per competir que a l’inici de temporada. Això és el que ens fa grans, aquesta millora i evolució durant l’any i al llarg del període de formació. Penso que és una generació que, tot i que no partia com a favorita, acabarà donant molta guerra.

ORIOL BARRERA ENTRENADOR DE L’INFANTIL A DEL BARÇA

¿Com afronta l’equip aquesta nova edició de la Mini Copa?

L’equip afronta aquesta nova edició de la Mini Copa amb ganes, il.lusió i molta ambició. Però també ho afrontem amb molt de respecte perquè es tracta d’una competició d’alt nivell amb molta exigència en el dia a dia i on la complexitat dels partits és màxima.

A la fase prèvia veu aconseguir el bitllet a la Mini Copa amb força autoritat; quines creus que són les claus del teu equip?

Vam arribar molt bé a la fase prèvia, amb 2-3 idees molt clares que vam aplicar molt bé i autoritat tots els partits; aquestes idees eres la de ser capaços de pressionar bé pilota, tocar línies de passada i dominar el rebot pel que fa a l’aspecte defensiu. Ofensivament, ens vamcentrar en intentar aconseguir trepitjar la pintura quan abans per generar situacions favorables pels nostres jugadors. En general creiem que vam poder explotar al màxim la versió del joc a infantil, amb la premissa d’anar amunt i avall amb molta autoritat tant aspectes ofensius com defensius.

Unicaja,Penya i Gran Canaria seran els rivals a la fase de grup; als badalonins ja els coneixeu d’enfontrar-vos a la lliga regular... que us espereu dels 3 equips?

Esperem el màxim de cadascun d’ells; els tres són rivals de molta qualitat i vindran amb moltes ganes de mostrar la seva millor versió. Penya és l’equip que més coneixem perquè ens hem enfrontat 5 cops aquest any i competeixen molt i molt bé els 40 minuts. Els altres dos van fer un molt bon paper a la prèvia i esperem3partits d’alt nivell on segur es decidiran per petits detalls i al tram final del partit.

En els últims tornejos contra planters ACB com Aristos o Saragossa heu competit a molt bon nivell; recentment a Saragossa us vau enfrontar a Madrid, València i Saragossa. Creus que és una generació on les forces estan molt igualades per diversos equips?

Si, la generació 2009 està molt igualada; són un grup de jugadors amb molt de talent físic i tècnic i això és molt bo per a la competició. Els 8 equips tenim opcions d’aconseguir els objectius que ens hem proposat, però els 8 equips també podem ser vençuts per a tothom. Els 8 equips són molt bons, amb jugadors de moltíssima qualitat i assolir victòries en aquesta edicióde la Mini Copa serà realment difícil per a tothom.

És el teu primer any com a 1r entrenador de l’Infantil A del Barça, però ja havies viscut experiències com la Mini Copa altres anys; quines creus que són les claus a tenir en compte en un esdeveniment d’aquest nivell?

Si, vaig viure una mini copa com entrenador ajudant amb la generaciódel 2004i comaficionat n’he viscut moltes. És ungran esdeveniment en tots els àmbits: a nivell mediàtic esportiu i de rendiment. És important que ens ho prenguemcomun torneig d’alt nivell per competir contra els millors rivals possibles en un dels millors escenaris possibles. També és rellevant que els adults siguem capaços de rebaixar una mica aquest ambient l’ambient i ajudar als nanos a no perdre de vista que continua sent bàsquet. Crec que començar a aprendre a gestionar aquests factors també serà clau pel seu futur, perquè esperem que molts d’aquests jugadors puguin gaudir del màxim nivell quan siguin més grans.

En l’àmbit esportiu és clau intentar desenvolupar al màxim el nostre joc i tenir clar que són nanos de 13 i 14 anys i que per molt sigui un esdeveniment així, encara són nanos de 13 anys i això portarà que el jugador cometrà errors durant el transcurs del partit i no passa res. Jugar amb la dualitat d’un gran esdeveniment i un partit de bàsquet és la clau.

La categoria infantil la podríem definir com una mescla entre el joc caòtic de Mini Basquet i les primeres nocions més tàctiques que apareixen la categoria de cadet com el bloc directe; quines creus que són les claus del joc a l’etapa d’infantil?

L’etapa infantil és el final de l’etapa de joc caòtic i a mi com entrenador m’agrada molt pensar que és una etapa on els bàsics a assolir han d’estar explotats en la seva màxima exponencia.

Crec que és clau que els nanos puguin obtenir bé tant els bàsics ofensius, com els defensius. Crec que han de quedar súper assolit i aquells jugadors que van una mica endavant s’ha de començar a gestionar aspectes tàctics del joc perquè el seu desenvolupament no es vegi frenat.

Tot depèn molt de cada generació i de quin moment es troben els nanos, que pot ser molt diferent any rere any, però per mi la clau dels entrenadors d’aquesta categoria pensoque és detectar quan ja has assolit un bàsic i pots passar al següent nivell.

Que fa especial a la categoria u14 i en quins aspectes hi poseu el focus durant els entrenaments de la setmana? Teniu objectius individuals i col.lectius?

Per mi el que fa especial aquesta categoria és que tens el repte que els nanos puguin assolir bé els aspectes bàsics del joc i que aquesta base de coneixements sigui plena per poder pujar a les etapes grans amb fonaments molt sòlids.

Com a equip tenim propòsits col.lectius, tant ofensius com defensius, i sobretot molts objectius individuals perquè el jugador no deixi de sentir-se estimulat i sempre tingui un punt més d’exigència i motivació.

Aquesta categoria també es poden veure jugadors amb cossos completament diferents: jugadors molt tendres encara i jugadors amb un físic més definit. Com afecten aquestes diferències al joc?

Afecten molt; cada vegada el joc és més físic i els nanos són més grossos i forts. També corren més, salten més i és veritat que els jugadors amb un físic més desenvolupat tenen un impacte més gran dins el joc.

Però hi ha molts jugadors que tot i tenir una superioritat física evident, són capaços de desplegar un alt nivell tècnic i els permet convertir-se en grans jugadors.

Per als físics més tendres aquesta etapa és una categoria difícil, però penso que la competició del dia a dia els fa donar passes de gegant respecte a la compressió del joc i a nivell físic, per intentar arribar al seu màxim nivell possible .

La competició agafa un paper completament protagonista en un esdeveniment com la Mini Copa; quines eines tenen els entrenadors per tot i estar en un ambient competitiu, no perdre el focus en la formació del jugador?

És difícil; és un esdeveniment molt mediàtic i no ens podem posar la vena als ulls, no cal evitar-ho.

Però sí que hem de trobar l’equilibri entre la formació del jugador i educar-los en aquest ambient mediàtic que tant de bo es trobin en el futur pròxim.

Penso que hi ha moments per a tot; moments on el jugador es troba en un moment de màxima competició i l’has d’ensenyar a competir, a guanyar, a perdre , a interpretar una pissarra.. etc i a la vegada has d’intentar-lo acompanyar emocionalment en un esdeveniment d’aquestes característiques.

El J Nior De La Penya Toca El Cel A Patras

L’equip Junior de la Penya s’ha proclamat campió del torneig ANGT de Patras i ha obtingut el bitllet directe per a la fase final que es disputarà a Kauna durant la celebració de la F4 de l’Eurolliga. El portuguès Ruben Prey va ser escollit MVP del torneig L’equip dirigit per David Jimeno ha mostrat un nivell de joc molt alt des del primer partit i ha anat superant als rivals gràcies a la seva defensa i a tenir les idees molt clares ofensivament. El conjunt verdinegre va superar en la seva estrena al Cholet Basket per un ajustat 57-60; l’endemà es va desfer de l’equip amfitrió per un contundent 88-52 i finalment va tancar la fase de grups aconseguint el bitllet per a la gran final superant al Rasta Vechta per 88-60.

A la final els esperava l’Asvel Villeurbanne; l’equip francès va arribar a la final després de superar al combinat Eurolliga de l’ANGT, però l’equip de Jimeno va completar una segona part espectacular per anul.lar el poder físic dels francesos i van endurse la victòria cap a Badalona per 71 a 56.

Aquest combinat junior de la Penya que ha disputat del torneig està format per 5 jugadors de l’any 2005, 5 jugadors de l’any 2006 i 3 jugadors de l’any 2007. Apart d’aquests 12 jugadors que ara analitzarem individualment, dos jugadors del 2006 com són el Pau Marrón i el Leonardo Adriaan Van Elswyk no van viatjar amb l’expedició verdinegre tot i formar part de la plantilla.

2 - DWAYNE ARISTODE 4 - IKER GARMENDIA

L’holandès ha estat un dels referents de l’equip de Jimeno tot i ser de primer any; estem parlant d’un jugador físicament molt potent i amb una mà espectacular per llençar de 3punts. La seva versatilitat li permet jugar al pal baix i atacar a camp obert.

Defensivament, ha fet un pas endavant aquest últim any, i la seva gran envergadura l’ajuda a ser un malson per l’atac rival.

És el tercer any que està al planter verdinegre i el seu creixement any rere any fa preveure que ben aviat sentirem parlar d’aquest jugador.

El jugador català ha realitzat un molt bon Torneig, aportant en diferents aspectes del joc i fent-se un lloc en el 5 inicial de Jimeno.

És un exterior de quasi 2,00 amb molt bona mà i amb una interessant capacitat per rebotejar; tot i no tenir encara un físic definit i fort, és molt intel.ligent i sap col.locar-se en el lloc i moment ideal. Defensivament, és on encara ha de millorar, però la seva envergadura i el seu coneixement del joc fan que cada cop sigui més difícil de superar.

Garmendia, que va defensar els Colors del Barça des d’Infantil fins a Cadet A, ha Arribat aquest any a la Penya I va participar en l’últim europeu amb la selecció espanyola u16.

Garrido ha estat un jugador que sembla que s’ha adaptat a la perfecció al que li demanava Jimeno. Amb un físic molt Fort i una capacitat d’esforç i entregar admirable, ha aportat aquest punt físic i de competició quan l’equip més ho necessitava. Ofensivament, ha pres bones decisions tot I no ser un dels jugadors que més estona tenia la pilota a les mans.

L’Albert, que ja jugava al club des de Minibàsquet, ha anat creixent any rere any fins a completar el cicle de junior amb la Penya.

6 - ALBERT GARRIDO 8 - ALEJANDRO DÍEZ

L’exterior belga és un dels 4 jugadors en edat cadet que s’ha emportat David Jimeno a Patras.

Tot I no tenir massa minuts, Terence ha donat mostres de l’enorme capacitat anotadora que té i la facilitat que té per generar-se tirs per ell mateix. Tot i ser un exterior no massa alt, és un Killer amb molts punts a les mans. És la 2a temporada del belga a Badalona i ambdues temporades ha estat sota les ordres de Marc Calderon amb el Cadet A.

Díez és un exterior de primer any que ha ajudat a la rotació de l’equip de Jimeno; el podríem definir com un “2” amb bona mà i molta capacitat per a generar-se els Seus espais i 1 contra 1.

Amb una línia exterior tan poblada Diez no ha tingut un paper protagonista Durant aquest Torneig, però és un jugador amb un gran recorregut com està demostrant a la lliga regular.

Aquesta és la seva primera temporada de verdinegre després d’arribar aquest estiu del Barça juntament amb Garmendia.

El líder de l’equip; Conrad ha demostrat un cop més que a les grans cites sempre apareix i ha realitzat un gran campionat contra alguns dels millors equips europeus.

El base català destaca per la seva capacitat anotadora i pel seu caràcter competitiu; tot i no ser un jugador físicament gran, és molt intel.ligent i té la capacitat de suplir la falta de centímetres amb coneixement del joc i picardia. Habitual a les categories inferiors de la selecció espanyola i havent debutat aquest any amb el Prat a Leb Plata, Martínez va arribar a l’Olímpic en l’etapa de Mini Basket.

10 - PAU MAJORAL

13 - ADRIÀ DOMÍNGUEZ

El Badaloní destaca per la seva visió de joc i per entendre que necessita l’equip en cada moment del partit. Majoral és un base esquerrà que ha mostrat molt bona imatge a Patras; es tracta d’un jugador molt generós, que entén el rol dels seus companys i que sempre busca la millor opció pel seu equip. Sense necessitat d’anotar, el Pau s’ha fet fort dins de la rotació de Jimeno.

Aquesta és la sisena temporada del Pau a la Penya, on va arribar després de defensar els Colors de dos clubs més de Badalona com són el Sant Josep i la Minguella.

14 - BERNAT MORALES

Amb dos jugadors a la mateixa posició comConrad i Majoral era difícil trobar un espai en els moments més claus del torneig per aquest base de la generació del 2006; tot i tenir aquests dos jugadors per davant, Dominguez va oferir una molt bona imatge els minuts que va disputar i aquest Torneig li servirà per créixer encara més com a jugador.

Domínguez destaca per la seva visió de joc i pel control del ritme de joc; després de tenir un paper força protagonista l’any passat amb el Cadet, el salt a junior l’està Ajudant a millorar en aquells aspectes del joc que necessitarà potenciar pel seu futur.

21 - KARIM LÓPEZ

Probablement, el jugador encara més tendre físicament de tot el bloc; Morales és un exterior de l’any 2006 amb bona mà des de la llarga distància però amb un físic encara per definir.

Tot i aquest hàndicap físic, és un jugador que aprofita totes les oportunitats que li dona el cos tècnic per demostrar la seva vàlua.

El mexicà nascut l’any 2007 és un dels projectes més interessants del planter de la Penya; Arribat l’any passat a Badalona- però no va poder disputar cap partit- afronta la segona temporada a Badalona a cavall entre el Cadet i el Junior. És un exterior alt amb una capacitat atlètica que li permet sumar moltes accions Per sobre de la cistella. Contra l’equip amfitrió ja va donar mostres del seu talent enfilant-se fins als 13 punts i 10 rebots tot i ser cadet encara. Veurem com s’acaba d’adaptar al club i a l’estil de joc badaloní, però sembla que la Penya té un projecte molt i molt interessant.

99 - IAN PLATTEUW 00 - RUBEN PREY

L’Ian és un interior nascut l’any 2007; destaca pel seu bon joc de peus i la capacitat que té per passar la pilota des del pal baix. Tot i ser un jugador que passa els 2,00 encara no té un físic definit i això el fa patir molt contra interiors més forts i potents que ell.

Tot i ser encara cadet, està donant un cop de mà al Júnior de manera habitual i això li està permetent Fer passes endavant en el seu joc.

MVP. El portuguès ha realitzat un ANGTespectacular i ha estat el gran dominador dels partits als dos costats de la pista. La seva envergadura i mobilitat permeten que aquest jugador portuguès pugui dominar molts aspectes del joc i s’hagi erigit en la referència d’aquest equip de Jimeno.

Prey és un jugador amb una enorme projecció - ha estat convocat pel Basketball Without Borders de la NBA-, i la Penya ho sap de primera mà; aquest any està en dinàmica del Prat i del filial de lliga EBAi només participa amb el Júnior en ocasions especials.

Tant de bo puguem veure’l quant abans amb el primer equip de la Penya

David Jimeno

Entrenador principal

Entrenadors assistents: Aleix Simó i César Saura

Delegat: Carles Tobalina