ENTREVISTA CRALES MARCO

VIURE TANTS DERBIS FA QUE SIGUI MOLT DIVERTIT PERÒ A LA VEGADA MOLT INTENS I FORÇA ESTRESSANT. L’AMBIENT ÉS UNA PASSADA”

Carles Marco va arribar a l’Estrella Roja de Belgrad al mes de novembre, de la mà de Dusko Ivanovic, i està vivint per primer cop que vol dir entrenar a un equip Eurolliga. El de Badalona ens ha atès per saber com està anant aquesta nova experiència i per parlar de la temporada passada al Bàsquet Girona, de Badalona i el problema amb els pavellons i moltes coses més.

Primer de tot Carles, enhorabona per aquest primer títol. Com estan anant les coses per Belgrad?

Moltes gràcies!!! La veritat que molt content d’haver aconseguit un primer títol. Les coses de moment van força bé. L’adaptació i el canvi són grans ja que he aterrat a una nova ciutat, nova cultura, nou club i noves lligues en les quals no havia estat mai, ni com a jugador ni com entrenador. Però amb l’ajuda de tothom del club i el suport de la meva família en aquesta nova aventura tot ha estat més fàcil. A més, continuo fent la feina que m’agrada, per tant, genial tot plegat.

Arribes a un lloc com Belgrad on el bàsquet és una religió i ja has pogut viure 4 derbis entre Partizan i Estrella Roja. Brutal no?

Si, com bé em dius el bàsquet aquí es viu d’una altra manera (has de veure i viure un partit, difícil d’explicar, perquè moltes de les coses que et diria no creuries que poden passar). La rivalitat és molt gran, viure 4 derbis i un pròxim en 10 dies, fa que sigui molt divertit però a la vegada molt intens i força estressant. L’ambient és una passada, i la intensitat de com es viu també.

Com és entrenar al costat d’un entrenador com Dusko Ivanovic?

La veritat que al principi fa respecte, ja que és una persona que ha estat en molt bons equips i que ha guanyat força títols. Però un cop comences tot això passa a segon terme i el que intentes és en ajudar-lo a ell i l’equip a ser millors i competitius. Amb ell es pot parlar de tot, pots opinar i debatre, llavors al final, com tot, el que pren les decisions és el primer entrenador, en aquest cas en Dusko. Estic content i còmode, ja ens coneixiem però no tan a fons i no havíem treballat junts.

Què és allò diferent que creus que pot aportar un exjugador com tu a un equip?

Cadascú, amb les seves qualitats i caràcter, aporta els seus coneixements per ajudar als jugadors/es, que són els protagonistes, a ser millors i que puguin aportar el seu talent i treball en benefici de l’equip. Ser un exjugador fa que la visió que tinguis sigui, en alguns moments, diferent d’entrenadors que no han estat jugadors, ni millor, ni pitjor. No sé si aportem quelcom diferent, però aquell cinquè sentit de veure com està el vestuari o com actuen els jugadors que es pot necessitar en un moment donat el podem tenir més desenvolupat a l’haver estat molts anys a l’altra banda.

En la teva primera experiència Eurolliga, que és allò que t’ha sorpres més respecte a les que ja havies tingut?

No m’ha sorprès, però si m’ha reafirmat el nivell dels jugadors i equips que hi formen part. La sensació és que estem davant de la millor lliga del món juntament amb l’NBA. L’organització és fantàstica, i els recursos també. Poder gaudir l’experiència Eurolliga en primera persona està sent genial.

Són ja més de 10 anys a les banquetes entre ajudant i primer entrenador. Com és Carles Marco com a entrenador?

No soc el millor per poder explicar-te com és en Carles Marco com entrenador, seria molt agosarat per part meva dir quin tipus d’entrenador soc. El que si puc explicar vos és que intento ser la mateixa persona que soc fora del bàsquet (dialogant, treballador, estricte i optimista entre d’altres coses). Intento ser conseqüent i honrat amb els jugadors/es. M’agrada poder ajudar als jugadors/es a ser millors i que treguin tot el seu potencial. Em considero un entrenador de club, on sempre he posat per davant el millor pel club i equip que per mi.

Durant la teva etapa com a jugador has tingut a grans mestres com a entrenadors. Aito o “el sheriff” Manel Comas entre d’altres…Quin entrenador t’ha influenciat més? De quin en guardes millor record?

Tots a la seva manera m’han influenciat. I de tots tinc un molt bon record (Manel, en pau descansi, va ser una lliçó de vida contínua, i Aito el mestre que tots volem tenir). A vegades creus, quan ets jugador, que l’entrenador ha estat injust amb tu (a mi m’ha passat), però després quan acabes la teva carrera veus com t’han ajudat i que aquesta injustícia que tu creies, no ho era, sinó el contrari. Tots els entrenadors que he tingut m’han fet millor i han fet millor a l’equip perquè això és un joc d’equip, no individual. No només els entrenadors que m’has mencionat, que sí que m’han influenciat i molt, també els entrenadors que vaig tenir a Sant Josep em van influenciar i molt (Edu Sabater, David Martin, David Vallve, Xavi Bassas, Juan Llaneza, Jordi Cairó, i segur que me’n deixo). També en els mils i mils de campus de l’Aito o del Sant Josep. I també m’han influït en la meva manera d’entrenar els entrenadors amb els quals he estat d’ajudant (Pedro Martinez, Jaume Ponsarnau, Borja Comenje i ara Dusko Ivanovic). De tots aprens coses, estem per continuar aprenent i millorant per ser millors.

Nascut a Badalona, format al Sant Pep i ja com a professional jugador del primer equip de la Penya. Què ha representat Badalona en la teva manera de ser com a entrenador?

Badalona és bàsquet. Doncs imaginat el que ha representat per mi. Jo de petit em passava el dia a Sant Pep entrenant, jugant, veient partits, i com a Sant Josep, a tots els camps de Badalona. El que ha representat Badalona és la manera en què estimo la meva professió.

Goteres, parquets en mal estat, dutxes sense aigua, el mític camp del Sant Pep tancat…Si Badalona és el bressol del bàsquet, per què els pavellons estan en tan mal estat?

La veritat que és frustrant veure com estan els pavellons de Badalona. Si som el bressol del basquetbol, alguna cosa hauríem de fer perquè la canalla pugui jugar i entrenar a Badalona en unes bones condicions. Si seguim amb aquesta dinàmica i no fem per millorar les instal·lacions que tenim el jovent deixarà de practicar bàsquet. No entenc el que pot estar passant, però cal resoldre aquesta situació ja.

I sobre la teva última experiència a Girona. Va finalitzar abans del desitjat i l’equip, al final, va acabar aconseguint l’ascens a ACB. Què va faltar en aquelles primeres jornades?

Una gran experiència el poder treballar i ajudar a un gran club en procés de creixement, amb grans actius i persones molt vàlides que van fer la meva estança a Girona molt gratificant. Es va assolir l’ascens i n’estic content i orgullós d’haver contribuït, ni que fos una miqueta, a ajudar al club a créixer. Marc Gasol i tota la gent que treballa al club està fent les coses molt bé i els desitjo com sempre el millor.

Evidentment, m’hagués agradat que hagues sigut diferent a nivell personal, però són coses que passen en la vida d’un entrenador. Fa pena perquè estava a casa i molt involucrat en el projecte, però d’aquests moments se n’aprèn i segur que una experiència com aquesta em fa treure coses positives per ser millor entrenador.

I ara, abans d’acabar, unes quantes preguntes ràpides. Candidats a F4?

Difícil, però intentarem competir fins a l’últim dia per aconseguir-ho.

Un somni per complir?

Més que un somni, que pot ser si ho és, és un repte: el poder seguir treballant amb el que més m’agrada, el bàsquet. A més, els somnis no es diuen que sinó no passen.

Un camp preferit?

El camp de la Penya i el del Sant Josep.

Rival més complicat?

Molts rivals han estat complicats, però com a jugador els rivals que tenien bases físics que m’apretaven. Com a entrenador, tots aquells equips que tens la sensació que no saps per on pillar-los.

Jugador que més et va costar defensar

He tingut la sort de jugar contra molts bons bases, si te’n dic un ara mateix, pot ser en una estona canviaria d’opinió i et diria un altre jugador. Ja veus que em mullo poc.

Un ídol?

Ídols no tinc, però jugadors preferits molts. Portava el 6 per en Julius Erving. M’agradaven Magic i Larry Bird. I de bases d’aquí tenia una especial predilecció per Rafa Jofresa, Joan Creus i Nacho Solozabal.

Quin és el futur més proper de Carles Marco?

El futur més proper quan acabi l’entrevista es continuar mirant i treballant Bayern Munich, el nostre pròxim rival, i així successivament fins a final de temporada. No penso en res més que en treballar i gaudir del moment present, I aquest és l’Estrella Roja, a la lliga Sèrbia, Adriàtica i Eurolliga.