Entrevista a Irati Etxarri

El genoll està molt bé, no m’ha donat cap mena de guerra des de la lesió.

Després d’un any ple d’èxits a La Seu, Irati Etxarri arribava a Girona per fer un pas més en la seva progressió com a jugadora. Les coses anaven molt bé fins que, en una acció fortuïta davant del València Basket, la de Pamplona es trencava el lligament creuat anterior del genoll esquerre. Hem volgut parlar amb ella per saber com està, com va la recuperació i que espera de la Copa de la Reina així com del tram final de temporada.

Primer de tot Irati, com està el genoll? I sobretot, com estàs tu?

El genoll està molt bé, no m’ha donat cap mena de guerra des de la lesió. Els primers dies estava una mica inflada, però ara per ara està molt bé. Estic fent vida normal i tot bé.

Com han estat aquests primers dies des que es va confirmar la lesió?

Encara que es confirmés uns dies més tard, jo des del moment en què em lesiono ja sé, o almenys intueixo, la gravetat del que m’ha passat així que tinc temps per a assimilar-ho. Han estat dies normals. Sorprenentment, estic bé i entenc que això és part de les nostres vides. Per desgràcia ja ho havia vist en altres companyes i estic molt tranquil·la amb tot el que ve. Tinc ganes d’aprofitar aquests mesos que tinc al davant per aconseguir una millor versió de mi.

Primer la Nora, després tu i ara la Maria Araujo. És mala sort o se li ha de donar una volta al calendari?

No crec en la sort, ni en la bona ni en la dolenta. Sí, cal donar-li un volta. Tant la Federació, FIBA, els clubs… han de replantejarse coses de cara a pensar en les jugadores. Nosaltres som les que ho patim, i fins i tot nosaltres mateixes hauríem de replantejar-nos moltes coses respecte al que volem i el que no. A partir d’aquí, cal fer un pla de ruta i seguir-lo fins a aconseguir les condicions que realment volem.

Pel que fa a l’equip, com el veus de cara al tram final de temporada?

La lesió de la Maria ha estat un cop molt dur. Col·lapsem totes. L’equip ara mateix necessita parar, estar cadascuna amb ella mateixa i centrar-se en el que ve perquè, encara que estiguem en plena adversitat, és un moment per a aixecar-nos juntes, fer pinya i intentar fer-ho el millor que puguem. Amb tot el que ens ha passat estem totes molt tocades, però el fet de veure que tots estem així et dona forces per a dir, ho traurem.

A l’Eurolliga, a un grup amb Çukorova, Schio, Sopron… molt de nivell en general. Què us ha faltat per estar entre les 4 millors del grup?

La temporada està sent molt complicada. En cap moment hem tingut l’equip complet al 100% i sempre hi havia alguna peça que faltava. I ara, just en el moment en el qual millor ens trobàvem, passa això de la Laura Cornelius, que per a nosaltres va ser una baixa molt delicada. Per tot això no hem arribat a sentir mai que l’equip estigués complet i jugar amb això és molt difícil. Cada equip ha anat canviant però ha mantingut una base i nosaltres portes des del primer dia de pretemporada remant a contracorrent. I encara amb això hem estat lluitant contra tots i lluitant per tot fins fa res. Contra equips molt grans, amb pressupostos molt elevats i jugadores molt bones als quals és molt difícil passar per damunt.

I ara, la Copa. Pot ser la més igualada dels últims anys?

Sense cap mena de dubte. Crec que serà una competició molt bonica de veure. Hi haurà sorpreses, però espero que nosaltres no siguem una… però si, crec que serà molt bonica. Totes les entrades estan venudes i segur que l’afició respon i crec que ho gaudirem molt.

Al primer partit tindreu davant un Gernika que sempre posa les coses difícils. Quin partit us espereu?

Gernika enguany està tenint un any ple d’alts i baixos. Hi ha partits que treuen resultats molt bons i en uns altres sembla que l’equip no acaba de funcionar i perden. En els partits d’aquesta temporada hem guanyat amb autoritat i això és molt important per a nosaltres però amb la Lliga tan igualada com està, i en un partit de Copa, pot passar qualsevol cosa i sempre tindràs un partit difícil. I més en un primer partit on elles no tenen res a perdre, així que estarà difícil segur.

I si la Copa pot estar igualada, deunidó la Lliga no?

Oi tant. Sincerament, crec que fins a l’última jornada no sabrem res exactament del que acabarà passant en aquesta Lliga. I una vegada als play-offs crec que pot passar qualsevol cosa i ningú ho tindrà fàcil.

València, Saragossa, Gernika s’estan mostrant com les alternatives al monopoli de Girona i Perfumerias. Com de necessari era per a la Lliga aquest augment de nivell?

No sé si era necessari, però al final és una cosa que ha arribat i per a les jugadores sempre és millor que hi hagi més nivell. També vull aprofitar per a diferenciar entre “pujar el nivell” i “voler arribar a tot” amb “tenir una bona estructura que pugui realment arribar a tot”. No podem aspirar a ser la millor lliga d’Europa si el nostre calendari és el que és a dia d’avui amb tantíssims partits. Els nostres cossos, que són la nostra eina de treball, no sé si estan capacitats al 100% per a això i s’haurien de replantejar coses. Si volem arribar a tot, els clubs hauríem de plantejar-nos plantilles més llargues. La comparació amb el masculí és inevitable i allà pots veure que els equips, d’ACB en aquest cas, tenen plantilles de fins a 15 jugadors, jugant 3 partits per setmana i podent rotar. I nosaltres, al final, som plantilles on només hi ha 8-9 jugadores disponibles i així és inviable que seguim aquest ritme.

Fem una visita al passat. MVP, cinc ideal, convocada amb la selecció i, a més a més, semis de Lliga i un molt bon paper a Europa. Com vas viure tot allò?

Tinc un preciós record d’això i el vaig viure molt feliç sabent que arribaria el seu final, com tot en la vida, tant el bo com el dolent. Estic molt tranquil·la perquè ho vaig gaudir al màxim i ho vaig compartir amb persones meravelloses que, a dia d’avui, continuen sent molt importants en la meva vida i tinc un record d’aquest any, o milers, molt molt bonics i en aquest cas tinc dos trofeus, però amb el que realment em quedo és amb lo altre.

Jugadora amb un gran cor, professional de cap a peus, cuida i protegeix el seu entorn, mentalitat forta, guanyadora i sempre amb ganes de millorar. Tot això i més és el que ens deia en Jordi Acero de tu. Què significa La Seu per tu?

La Seu és Casa. Amb el Jordi no vaig poder compartir tant de temps perquè només vaig estar any i mig, però en els quatre anys que vaig estar a La Seu va ser un lloc segur on vaig poder trobar-me a mi mateixa, tant com jugadora com a persona i on va arribar una nena i va marxar una dona. Sempre serà casa meva i un lloc segur al qual recórrer si les coses no van bé.

Tot i que la lesió ha tallat l’excel·lent progressió que portaves. Què més ens queda per veure d’Irati Etxarri?

Ens queda molt, no només en bàsquet sinó en moltes facetes de la vida. Tinc només 24 anys i tinc moltes ganes de menjarme el món i encara que la lesió pugui semblar una aturada en la progressió com a jugadora crec que no és així. És un temps on estaré treballant molt en mi mateixa de la manera que mai ho havia pogut fer i tinc ganes d’aprofitar aquest temps per a treballar en el mi, en el meu físic i en coses que durant la competició no es pot, ja que aquesta no t’ho permet, i jo podré fer-ho.

Millor jugadora amb la que has compartit vestuari?

Laura Peña

Millor companya?

Laura Peña

Jugadora que més t’ha costat defensar?

M’agrada defensar així que… però et diria Lindra Weaver, era tot un repte

Guanyador Eurolliga?

Fenerbache

Un somni per complir?

Ser cantant

Bernat Canut és…?

Una grandíssima persona

Pamplona és…?

Família

Vitòria és…?

Inicis

La Seu és…?

Casa

Girona és…?

Present