BDL - Edició 2

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona

Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona

Il.lustracions: Roger Mas

Maquetació e Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

La Copa de la Reina més rellevant de la història

És un dels esdeveniments més importants del bàsquet femení nacional. I és que, el fet que sigui un torneig que pot guanyar qualsevol dels seus vuit aspirants... emociona.

Estem davant de la Lliga Femenina Endesa més igualada de la història, en la qual els equips amb menys pressupost han guanyat als gegants de la competició, fent de la lliga domèstica un autèntic espectacle setmana rere setmana.

La Copa, per tant, no serà menys. Els cap de sèrie -València Basket, Uni Girona, Perfumerias Avendia i Casademont Saragossa- se les veuran amb quatre equips que volen donar la “sorpresa” a Saragossa -Barça CBS, Araski AES, Lointek Gernika i Movistar Estudiantes.

La cobertura de mitjans serà millor que mai, ja que a part de l’emissió per Teledeporte, serà emesa íntegrament per Aragó TV i nombrosos canals de Twitch. A més, ja s’han venut més de 7.000 abonaments, mentre que l’assistència mitjana de la Copa de la Reina 2022 que es va jugar a València va ser de 3600 espectadors.

Un espectacle que ningú es vol perdre.

Anaïs López Gómez

LA COPA DE LA REINA ARRIBA A SARAGOSSA

VALENCIA BASKET vs ESTUDIANTES

València Basket arriba a la Copa després de quedar eliminades d’Eurolliga on, tot i forçar el 3r partit, les de Rubén Burgos no van poder davant un dels millors equips d’Europa com Schio. Tot i això, l’equip està en un dels millors moments de la temporada i així ho demostra a la lliga on ha guanyat 9 dels 10 últims partits. Per la seva banda, les madrilenyes arriben a Saragossa amb ganes de somiar. Les de David Gallego tindran al davant un repte majúscul i és que fins ara no han pogut guanyar cap dels seus partits contra València Basket. L’empat als play off de la temporada passada és l’únic partit on les de la capital no van perdre.

València arriba a la Copa líder a la lliga i fent un molt bon paper a Europa on, tot i quedar eliminades a quarts de final, han estat un dels millors equips de la competició. L’Estu, immers en la guerra per entrar als play-offs, no arriba en el seu millor moment després de perdre 4 dels últims 5 partits. A l’Eurocup, les de Gallego no van poder superar els setzens de final contra l’Angers francès.

Els dos partits de lliga han estat per València (65-71 i 79-72) tot i que sempre s’han trobat amb un Movistar Estudiantes

VALENCIA BASKET

VICTÒRIA:

molt competitiu que no ha donat el seu braç a tòrcer fins als instants finals.

València Basket és un dels equips top a Europa per alguna cosa i si mires la seva plantilla ràpidament t’adones del perquè. Els punts de Queralt Casas i Lauren Cox són el complement perfecte al domini interior de Raquel Carrera. Ruben Burgos també compta amb dues veteranes de molt de nivell com Alba Torrens i Cristina Ouviña. Els punts de Leti Romero o Angela Salvadores fan de l’equip taronja un equip molt complet i amb moltes armes. L’aportació de les joves jugadores com Elena Buenavida o Laia Lamana està sent clau per un equip amb molt de futur.

El domini a la pintura de les “women in black” té un motiu. A part de Fingall, la basca Maria Erauncetamurgil està sent la parella perfecta de l’estatunidenca. Els punts de Joy Mollenhauer o Melissa Gretter són l’amenaça exterior d’un equip on la jove Laura Méndez està agafant cada cop més protagonisme.

COM ARRIBEN?

Clarinos, Leganes, Schio, Bembibre, Gran Canària

DERROTA: Schio (x2)

ESTUDIANTES

VICTÒRIA:

Saragossa, Perfumerias Avenida

DERROTA:

Gernika, València Basket, Cadí La Seu, Ensino

LES CLAUS DE LA COPA PER JORDI ACERO

• El joc coral valencià i el talent de les jugadores nacionals

• Fingall, Gretter, Mendez i companyia hauran de rendir a un alt nivell

• Partit de 40 minuts. València no perdona el joc en transició i amb una defensa agressiva.

• Estudiantes arriba amb la moral ben alta i sense res a perdre

SARAGOSSA vs ARASKI

El segon partit del dia serà també un autèntic partidàs. Saragossa, amfitrió de la Copa, buscarà l’accés a les semifinals contra un Araski que ja els va posar les coses molt complicades al partit de lliga.

El Casademont Saragossa de Carlos Cantero està sent un dels equips revelació de la lliga. Les aragoneses, que van ser líders durant la primera part de la competició, han aconseguit la seva classificació pel torneig del K.O per segon any consecutiu i buscaran deixar la copa a Saragossa amb tota una ciutat i afició que es deixarà l’ànima per elles. L’Araski de Madelen Urieta torna a la Copa de la Reina tres anys després i buscarà repetir, com a mínim, l’èxit assolit a Salamanca on van aconseguir colar-se a les semifinals. Les de Vitòria, però, no estan passant pel seu millor moment de la temporada ja que només han aconseguit guanyar 1 dels últims 5 partits.

Les aragoneses arriben a l’aturada per la Copa en 4a posició a la Lliga i després de quedar eliminades als quarts de final de l’Eurocup a mans de l‘ESB Villeneuve, tot i guanyar el 2n partit. Araski, per la seva banda, es troba també en mig de la lluita per entrar als playoffs, juntament amb Cadí La Seu, Estudiantes o Bembibre entre

SARAGOSSA

VICTÒRIA: ESB VILLENEUVE, IDK GIPUZKOA, JAIRIS, BARÇA CBS

DERROTA: GRAN CANARIA, ESTUDIANTES

d’altres. Actualment, ocupa la 9a posició empatades amb Estudiantes i Barça CBS.

És l’eliminatòria més igualada si mirem els partits de lliga ja que el partit a Vitòria se’l van endur les d’Urieta per 63-58 i la tornada, a Saragossa, va ser d’allò més igualada amb victòria a la pròrroga 6563 per les locals.

Les de Vitòria tenen una barreja de jugadores joves amb molt de talent i jugadores amb experiència i punts a les mans com per ser importants. La centenària Natalie Van den Adel o Maria Asurmendi són els punts a un equip amb les joves Txell Alarcón o Florencia Changas que cada cop van agafant més importància a l’equip. Maimouna Diarra i Chatrice White dominen la pintura vitoriana.

A Saragossa ja fa temps que les coses s’estan fent bé i Cantero té un equip molt ben complementat. La dupla Markeisha Gatling - Leah Tate asseguren anotació en les tres posicions més importants. Les sempre presents Helena Oma i Mariona Ortiz, aporten un punt d’energia i intensitat clau per les aragoneses, que també compten amb l’experiència de Vega Gimeno.

ARASKI

VICTÒRIA: Ensino, Clarinos

DERROTA: IDK, GIPUZKOA, JAIRIS, PERFUMERÍAS AVENIDA, GERNIKA

LES CLAUS DE LA COPA PER JORDI ACERO

• Saragossa haurà de gestionar les emocions i els nervis de l’amfitrió

• Araski necesitara la millor versió de Tanaya Atkinson, que arriba tocada físicament

• Fiebich, Ortiz, Gimeno, Gatling o Oma, factor diferencial de l’equip

• Els duels individuals

GIRONA vs GERNIKA

El segon dia de competició no podia començar de la millor manera. 3r contra 5è en el qual Gernika intentarà donar la sorpresa davant un Uni Girona amb moltes baixes.

L’equip entrenat per Bernat Canut arriba a Saragossa amb màximes ganes de repetir l’èxit aconseguit el 2021 a València. Saben que no els serà fàcil doncs tenen jugadores com Irati Etxarri, Maria Araújo o l’última incorporació Ornella Bankolé lesionades. No està sent la temporada més fàcil que s’ha vist a Fontajau, però l’equip ho competeix tot i no es rendeix mai i qui sap si això els dona encara més forces. Davant tindran el Gernika d’Anna Montañana que no falla a la seva cita amb la Copa des del 2018. Les de Bizkaia són un dels equips més en forma de la lliga i buscaran allargar el seu bon moment i classificar-se per a les semifinals per tercer any consecutiu Les de Bernat Canut són terceres a la lliga i es van quedar a les portes de la seva classificació per als quarts de final de l’Eurolliga en un grup igualadíssim amb Çukurova, Schio o Perfumerías entre d’altres. Gernika, per la seva part, es troba en una meritòria 5a posició, gràcies sobretot a la ratxa de victòries actual. A Europa, les basques no van poder superar el Gorzow polonès als setzens de l’Eurocup.

En els dos partits disputats fins ara, les gironines han superat amb solvència a les de Montañana (65-49 i 63-75). Caldrà veure com afecten les baixes a les de Canut davant un rival que sempre ho competeix tot fins al final.

Anna Montañana té molts recursos a les seves mans. A part de Wojta, la incombustible Sandra Ygueravide està dirigint l’equip a un nivell excel·lent. La dupla exterior Williams-Spreafico assegura punts al perímetre de les basques juntament amb la polivalència de la catalana Rosó Buch. A la pintura, la portuguesa Sofia Gomes s’ha fet amb el domini interior.

A Girona, Bernat Canut ha vist com, tot i les lesions de dues de les peces més importants, l’equip s’ha anat adaptant i jugadores com Marianna Tolo o Brittney Sykes han fet un pas endavant. Sota la direcció d’una Laia Flores que, amb la baixa de Cornelius, ha hagut d’acaparar més minuts a pista. Les aportacions de l’ex WNBA Shay Murphy i la interior Giedre Labuckiene donen a les gironines un punt de veterania i experiència molt necessari en aquests moments.

GIRONA

VICTÒRIA:

ENSINO, CLARINOS, IDK GIPUZKOA

DERROTA:

PERFUMERÍAS AVENIDA (LF I EL), JAIRIS

GERNIKA

VICTÒRIA:

ESTUDIANTES, LEGANES, BEMBIBRE, ARASKI, GRAN CANARIA

DERROTA: Cadí La Seu

LES CLAUS DE LA COPA PER JORDI ACERO

• Flores vs Ygueravide en la direcció de joc

• La parella Gardner-Sykes, clau per Girona

• L’encert exterior amb Spreafico, Williams i Buch amb el lideratge de Ygueravide

• La superioritat interior amb Tolo i Labuckiene davant de Da Silva i Cvitkovic

PERFUMERIAS vs BARÇA CBS

Els quarts de final de la Copa es tancaran amb un autèntic partidàs. El vigent campió i equip amb més títols de Copa contra la il·lusió i l’esperança del debutant.

Després de l’arribada de Pepe Vázquez a la banqueta, Perfumerías sembla haver recuperat l’estabilitat que havia perdut en els darrers mesos. Tot i la derrota a Eurolliga, on van aconseguir forçar el tercer partit, l’equip es troba en una grandíssima forma i arriba a Saragossa amb ganes de sumar l’11a Copa i encarar el tram final de temporada de la millor manera possible. D’altra banda, l’equip d’ Isaac Fernández debuta a la Copa de la Reina. Després d’obtenir l’ascens des de Lliga Femenina Challenge, les blaugranes van fer un inici de lliga espectacular. Això les va portar a coliderar la lliga i a aconseguir el bitllet cap a Saragossa. Tot i això, no arriben en el seu millor moment després de perdre 4 dels últims 5 partits.

Perfumerías li manté el pols a València a la lliga. Les de Salamanca, amb 14 victòries en 15 partits es troben en 2a posició a només un partit de les de Rúben Burgos. Les de Pepe Vázquez arriben a l’aturada per la Copa després de caure eliminades als quarts de final d’Eurolliga a mans de l’ USK Prague de Maria Conde . D’altra

PERFUMERIAS

VICTÒRIA:

LEGANES, ARASKI, BARÇA CBS, USK PRAGUE

DERROTA:

USK PRAGUE, MOVISTAR ESTUDIANTES

banda, les de Sant Feliu són un dels equips implicats en la lluita per una plaça als play-offs i actualment ocupen l’última plaça que hi dona accés.

En la seva primera temporada a Lliga Femenina, les blaugranes no han aconseguit derrotar a un Perfumerías Avenida que s’ha mostrat molt solvent en els dos partits (67-54 i 50-68).

Tot i passar per un període inestable, Perfumerías Avenida encara és un autèntic equipàs. Amb jugadores de màxim nivell, com la canadenca Bridget Carleton o les interiors Julia Reisingerova i Mariella Fasoula que són vitals pel joc de les de Salamanca i que els obre el ventall a l’hora de sumar accions en atac. A més a més conten amb nacionals de luxe com Maite Cazorla , Andrea Vilaró o Leo Rodríguez que són l’ànima de l’equip.

La bona temporada del Barça CBS té nom i cognom. La gran aportació de Marta Canella l’ha fet imprescindible per al joc de les d’Isaac Fernández. La parella Jalene Anderson-Ainhoa Lopez aporta punts des del perímetre mentre que la zona és territori dominat per Ruth Hamblin i Kristina Rakovic .

BARÇA CBS

VICTÒRIA: CLARINOS

DERROTA:

VALÈNCIA BASKET, GRAN CANARIA, PERFUMERIAS AVENIDA, CADÍ LA SEU, SARAGOSSA

LES CLAUS DE LA COPA PER JORDI ACERO

• Refer-se de la derrota a Eurolliga i a pista d’Estudiantes

• Veterania i experiència a la Copa contra la il·lusió blaugrana

• Moment delicat per Barça CBS. Canviar xip i gaudir d’un premi merescut

• Al duel de bases i pivots, poden ser dos claus importants.

Raquel Carrera

El futur amb molt de present de València Basket contra la reina de la zona de l’Estu. La zona serà lloc d’altes tensions i amb molt de talent.

Raquel Carrera és el futur de l’equip valencià. La jove jugadora està sent una de les líders i referents de l’equip. El seu present, ara per ara, és excel·lent i ho demostra a cada partit amb autèntiques exhibicions contra les grans interiors d’Europa. A la lliga, en 24,09 minuts està promitjant 8,33 punts, 4,1 rebots per 11,42 de valoració

Per la seva banda, Nadia Fingall és el referent d’un Movistar Estudiantes que ha trobat en la nord-americana una líder a pista. En la seva segona temporada a Madrid només fa que millorar els números de la seva temporada de “rookie”. La interior anota 12,2 punts, amb un 58% en tirs de dos, i agafa gairebé 8 rebots per partit en els més de 29 minuts que juga.

1 contra 1 1 contra 1

Una nouvinguda amb molts punts a les mans contra la regularitat vitoriana. Un duel amb molta pólvora i que segur ens deixa grans dosis d’espectacle.

En la seva primera temporada a Saragossa, Leonie Fiebich està sent la líder que l’equip necessita. L’alemanya, que ja ha renovat fins al 2024, ha trobat a Saragossa el seu lloc per esprémer tot el seu talent i continuar creixent. Fiebich, en la seva primera experiència a la Lliga Femenina, està fent uns números molt bons -12,9 punts, 6,7 rebots i 18,3 de valoració - en gairebé 26 minuts de mitja i és la jugadora amb millor percentatge tant en tirs de 2 (59,38%) com en tirs lliures (88,24%).

Tanaya Atkinson és la tot terreny d’Araski. En la seva cinquena temporada a Espanya, la nord-americana és una jugadora capaç de sumar en tots els aspectes del joc (com a mostra el MVP de la J.23 amb 23p-6r-5a). Atkinson és peça fonamental en els plans d’Urieta i en els 32:49 minuts de mitja que juga està anotant 16,2 punts i gairebé 6 rebots per 18,32 de valoració.

Leonie Fiebich

Nadia Fingall

Tanaya Atkinson

Una autèntica MVP contra la líder d’un equip que vol aspirar a tot.

Després de renovar per dos anys més, Rebekah Gardner segueix demostrant que l’MVP de la Lliga Femenina no va ser casualitat. Als seus 33 anys, la nord-americana està a un nivell altíssim i s’ha postulat com una de les millors jugadores de la lliga. En poc més de 26 minuts, Gardner és capaç d’anotar 14,5 punts, agafar 4,6 rebots i repartir gairebé 3 assistències per partit. El seu encert de 3 l’ha portat a ser una gran amenaça exterior, juntament amb la seva fiabilitat des del tir lliure (84%).

En la seva segona etapa a Bizcaia, Julie Wojta continua sent la jugadora total que va arribar al 2019. La de Wisconsin és el referent d’un Gernika que té en els seus 12,9 punts per partit arguments de sobra per competir contra tothom. A més a més, Wojta està amb 5,6 rebots i 1,8 assistències en els 28 minuts que la podem veure a pista.

1 contra 1 1 contra 1

Història viva del bàsquet femení. Dos dels referents de l’última dècada i part d’una generació daurada es trobaran cara a cara en l’últim partit de la jornada.

Vint anys després del seu debut, la badalonina Anna Cruz tornava al Club que l’havia vist debutar. Després de tornar a la lliga de la mà d’Araski i del pas per Saragossa, l’escolta arribava al club per aportar experiència i coneixement del joc a un equip que es trobava en la difícil tasca de debutar a Lliga Femenina. En 25 minuts a pista, la de Badalona està en 6,3 punts, 4 rebots i 3,3 assistències per partit. Davant seu tindrà una altra llegenda del bàsquet femení i excompanya seva.

La montgatina Sílvia Domínguez continua sent la batuta d’un Perfumerías Avenida que aspira a tot. Després de 8 temporades a Salamanca on ho ha guanyat pràcticament tot, la base buscarà la seva 6a Copa de la Reina i augmentar encara més el seu excel·lent palmarès. En els gairebé 20 minuts que està a pista, Sílvia Domínguez està anotant 5 punts i repartint 3,2 assistències.

Rebekah Gardner

Silvia

Dominguez

Julie Wojta

Anna Cruz

Font: David Subirana

Font: perfumerias Avenida

Font: Gernika Font: L’esportiu

Després d’un any ple d’èxits a La Seu, Irati Etxarri arribava a Girona per fer un pas més en la seva progressió com a jugadora. Les coses anaven molt bé fins que, en una acció fortuïta davant del València Basket, la de Pamplona es trencava el lligament creuat anterior del genoll esquerre. Hem volgut parlar amb ella per saber com està, com va la recuperació i que espera de la Copa de la Reina així com del tram final de temporada.

Primer de tot Irati, com està el genoll? I sobretot, com estàs tu?

El genoll està molt bé, no m’ha donat cap mena de guerra des de la lesió. Els primers dies estava una mica inflada, però ara per ara està molt bé. Estic fent vida normal i tot bé.

Com han estat aquests primers dies des que es va confirmar la lesió?

Encara que es confirmés uns dies més tard, jo des del moment en què em lesiono ja sé, o almenys intueixo, la gravetat del que m’ha passat així que tinc temps per a assimilar-ho. Han estat dies normals. Sorprenentment, estic bé i entenc que això és part de les nostres vides. Per desgràcia ja ho havia vist en altres companyes i estic molt tranquil·la amb tot el que ve. Tinc ganes d’aprofitar aquests mesos que tinc al davant per aconseguir una millor versió de mi.

Primer la Nora, després tu i ara la Maria Araujo. És mala sort o se li ha de donar una volta al calendari?

No crec en la sort, ni en la bona ni en la dolenta. Sí, cal donar-li un volta. Tant la Federació, FIBA, els clubs… han de replantejarse coses de cara a pensar en les jugadores. Nosaltres som les que ho patim, i fins i tot nosaltres mateixes hauríem de replantejar-nos moltes coses respecte al que volem i el que no. A partir d’aquí, cal fer un pla de ruta i seguir-lo fins a aconseguir les condicions que realment volem.

Pel que fa a l’equip, com el veus de cara al tram final de temporada?

La lesió de la Maria ha estat un cop molt dur. Col·lapsem totes. L’equip ara mateix necessita parar, estar cadascuna amb ella mateixa i centrar-se en el que ve perquè, encara que estiguem en plena adversitat, és un moment per a aixecar-nos juntes, fer pinya i intentar fer-ho el millor que puguem. Amb tot el que ens ha passat estem totes molt tocades, però el fet de veure que tots estem així et dona forces per a dir, ho traurem.

A l’Eurolliga, a un grup amb Çukorova, Schio, Sopron… molt de nivell en general. Què us ha faltat per estar entre les 4 millors del grup?

La temporada està sent molt complicada. En cap moment hem tingut l’equip complet al 100% i sempre hi havia alguna peça que faltava. I ara, just en el moment en el qual millor ens trobàvem, passa això de la Laura Cornelius, que per a nosaltres va ser una baixa molt delicada. Per tot això no hem arribat a sentir mai que l’equip estigués complet i jugar amb això és molt difícil. Cada equip ha anat canviant però ha mantingut una base i nosaltres portes des del primer dia de pretemporada remant a contracorrent. I encara amb això hem estat lluitant contra tots i lluitant per tot fins fa res. Contra equips molt grans, amb pressupostos molt elevats i jugadores molt bones als quals és molt difícil passar per damunt.

I ara, la Copa. Pot ser la més igualada dels últims anys?

Sense cap mena de dubte. Crec que serà una competició molt bonica de veure. Hi haurà sorpreses, però espero que nosaltres no siguem una… però si, crec que serà molt bonica. Totes les entrades estan venudes i segur que l’afició respon i crec que ho gaudirem molt.

Al primer partit tindreu davant un Gernika que sempre posa les coses difícils. Quin partit us espereu?

Gernika enguany està tenint un any ple d’alts i baixos. Hi ha partits que treuen resultats molt bons i en uns altres sembla que l’equip no acaba de funcionar i perden. En els partits d’aquesta temporada hem guanyat amb autoritat i això és molt important per a nosaltres però amb la Lliga tan igualada com està, i en un partit de Copa, pot passar qualsevol cosa i sempre tindràs un partit difícil. I més en un primer partit on elles no tenen res a perdre, així que estarà difícil segur.

I si la Copa pot estar igualada, deunidó la Lliga no?

Oi tant. Sincerament, crec que fins a l’última jornada no sabrem res exactament del que acabarà passant en aquesta Lliga. I una vegada als play-offs crec que pot passar qualsevol cosa i ningú ho tindrà fàcil.

València, Saragossa, Gernika s’estan mostrant com les alternatives al monopoli de Girona i Perfumerias. Com de necessari era per a la Lliga aquest augment de nivell?

No sé si era necessari, però al final és una cosa que ha arribat i per a les jugadores sempre és millor que hi hagi més nivell. També vull aprofitar per a diferenciar entre “pujar el nivell” i “voler arribar a tot” amb “tenir una bona estructura que pugui realment arribar a tot”. No podem aspirar a ser la millor lliga d’Europa si el nostre calendari és el que és a dia d’avui amb tantíssims partits. Els nostres cossos, que són la nostra eina de treball, no sé si estan capacitats al 100% per a això i s’haurien de replantejar coses. Si volem arribar a tot, els clubs hauríem de plantejar-nos plantilles més llargues. La comparació amb el masculí és inevitable i allà pots veure que els equips, d’ACB en aquest cas, tenen plantilles de fins a 15 jugadors, jugant 3 partits per setmana i podent rotar. I nosaltres, al final, som plantilles on només hi ha 8-9 jugadores disponibles i així és inviable que seguim aquest ritme.

Fem una visita al passat. MVP, cinc ideal, convocada amb la selecció i, a més a més, semis de Lliga i un molt bon paper a Europa. Com vas viure tot allò?

Tinc un preciós record d’això i el vaig viure molt feliç sabent que arribaria el seu final, com tot en la vida, tant el bo com el dolent. Estic molt tranquil·la perquè ho vaig gaudir al màxim i ho vaig compartir amb persones meravelloses que, a dia d’avui, continuen sent molt importants en la meva vida i tinc un record d’aquest any, o milers, molt molt bonics i en aquest cas tinc dos trofeus, però amb el que realment em quedo és amb lo altre.

Font David Subirana

Jugadora amb un gran cor, professional de cap a peus, cuida i protegeix el seu entorn, mentalitat forta, guanyadora i sempre amb ganes de millorar. Tot això i més és el que ens deia en Jordi Acero de tu. Què significa La Seu per tu?

La Seu és Casa. Amb el Jordi no vaig poder compartir tant de temps perquè només vaig estar any i mig, però en els quatre anys que vaig estar a La Seu va ser un lloc segur on vaig poder trobar-me a mi mateixa, tant com jugadora com a persona i on va arribar una nena i va marxar una dona. Sempre serà casa meva i un lloc segur al qual recórrer si les coses no van bé.

Tot i que la lesió ha tallat l’excel·lent progressió que portaves. Què més ens queda per veure d’Irati Etxarri?

Ens queda molt, no només en bàsquet sinó en moltes facetes de la vida. Tinc només 24 anys i tinc moltes ganes de menjarme el món i encara que la lesió pugui semblar una aturada en la progressió com a jugadora crec que no és així. És un temps on estaré treballant molt en mi mateixa de la manera que mai ho havia pogut fer i tinc ganes d’aprofitar aquest temps per a treballar en el mi, en el meu físic i en coses que durant la competició no es pot, ja que aquesta no t’ho permet, i jo podré fer-ho.

PREGUNTES RÀPIDES

Millor jugadora amb la que has compartit vestuari?

Laura Peña

Millor companya?

Laura Peña

Jugadora que més t’ha costat defensar?

M’agrada defensar així que… però et diria Lindra Weaver, era tot un repte Guanyador Eurolliga?

Fenerbache

Un somni per complir?

Ser cantant

Bernat Canut és…?

Una grandíssima persona

Pamplona és…?

Família

Vitòria és…?

Inicis

La Seu és…?

Casa

Girona és…? Present

Font David Subirana

RIVALITAT

ÉS

MOLT GRAN, VIURE TANTS DERBIS FA QUE SIGUI MOLT DIVERTIT PERÒ A LA VEGADA MOLT INTENS I FORÇA ESTRESSANT. L’AMBIENT ÉS UNA PASSADA”

Carles Marco va arribar a l’Estrella Roja de Belgrad al mes de novembre, de la mà de Dusko Ivanovic, i està vivint per primer cop que vol dir entrenar a un equip Eurolliga. El de Badalona ens ha atès per saber com està anant aquesta nova experiència i per parlar de la temporada passada al Bàsquet Girona, de Badalona i el problema amb els pavellons i moltes coses més.

Primer de tot Carles, enhorabona per aquest primer títol. Com estan anant les coses per Belgrad?

Moltes gràcies!!! La veritat que molt content d’haver aconseguit un primer títol. Les coses de moment van força bé. L’adaptació i el canvi són grans ja que he aterrat a una nova ciutat, nova cultura, nou club i noves lligues en les quals no havia estat mai, ni com a jugador ni com entrenador. Però amb l’ajuda de tothom del club i el suport de la meva família en aquesta nova aventura tot ha estat més fàcil. A més, continuo fent la feina que m’agrada, per tant, genial tot plegat.

Arribes a un lloc com Belgrad on el bàsquet és una religió i ja has pogut viure 4 derbis entre Partizan i Estrella Roja. Brutal no?

Si, com bé em dius el bàsquet aquí es viu d’una altra manera (has de veure i viure un partit, difícil d’explicar, perquè moltes de les coses que et diria no creuries que poden passar). La rivalitat és molt gran, viure 4 derbis i un pròxim en 10 dies, fa que sigui molt divertit però a la vegada molt intens i força estressant. L’ambient és una passada, i la intensitat de com es viu també.

Com és entrenar al costat d’un entrenador com Dusko Ivanovic?

La veritat que al principi fa respecte, ja que és una persona que ha estat en molt bons equips i que ha guanyat força títols. Però un cop comences tot això passa a segon terme i el que intentes és en ajudar-lo a ell i l’equip a ser millors i competitius. Amb ell es pot parlar de tot, pots opinar i debatre, llavors al final, com tot, el que pren les decisions és el primer entrenador, en aquest cas en Dusko. Estic content i còmode, ja ens coneixiem però no tan a fons i no havíem treballat junts.

Què és allò diferent que creus que pot aportar un exjugador com tu a un equip?

Cadascú, amb les seves qualitats i caràcter, aporta els seus coneixements per ajudar als jugadors/es, que són els protagonistes, a ser millors i que puguin aportar el seu talent i treball en benefici de l’equip. Ser un exjugador fa que la visió que tinguis sigui, en alguns moments, diferent d’entrenadors que no han estat jugadors, ni millor, ni pitjor. No sé si aportem quelcom diferent, però aquell cinquè sentit de veure com està el vestuari o com actuen els jugadors que es pot necessitar en un moment donat el podem tenir més desenvolupat a l’haver estat molts anys a l’altra banda.

En la teva primera experiència Eurolliga, que és allò que t’ha sorpres més respecte a les que ja havies tingut?

No m’ha sorprès, però si m’ha reafirmat el nivell dels jugadors i equips que hi formen part. La sensació és que estem davant de la millor lliga del món juntament amb l’NBA. L’organització és fantàstica, i els recursos també. Poder gaudir l’experiència Eurolliga en primera persona està sent genial.

Són ja més de 10 anys a les banquetes entre ajudant i primer entrenador. Com és Carles Marco com a entrenador?

No soc el millor per poder explicar-te com és en Carles Marco com entrenador, seria molt agosarat per part meva dir quin tipus d’entrenador soc. El que si puc explicar vos és que intento ser la mateixa persona que soc fora del bàsquet (dialogant, treballador, estricte i optimista entre d’altres coses). Intento ser conseqüent i honrat amb els jugadors/es. M’agrada poder ajudar als jugadors/es a ser millors i que treguin tot el seu potencial. Em considero un entrenador de club, on sempre he posat per davant el millor pel club i equip que per mi.

“LA

Durant la teva etapa com a jugador has tingut a grans mestres com a entrenadors. Aito o “el sheriff” Manel Comas entre d’altres…Quin entrenador t’ha influenciat més? De quin en guardes millor record?

Tots a la seva manera m’han influenciat. I de tots tinc un molt bon record (Manel, en pau descansi, va ser una lliçó de vida contínua, i Aito el mestre que tots volem tenir). A vegades creus, quan ets jugador, que l’entrenador ha estat injust amb tu (a mi m’ha passat), però després quan acabes la teva carrera veus com t’han ajudat i que aquesta injustícia que tu creies, no ho era, sinó el contrari. Tots els entrenadors que he tingut m’han fet millor i han fet millor a l’equip perquè això és un joc d’equip, no individual. No només els entrenadors que m’has mencionat, que sí que m’han influenciat i molt, també els entrenadors que vaig tenir a Sant Josep em van influenciar i molt (Edu Sabater, David Martin, David Vallve, Xavi Bassas, Juan Llaneza, Jordi Cairó, i segur que me’n deixo). També en els mils i mils de campus de l’Aito o del Sant Josep. I també m’han influït en la meva manera d’entrenar els entrenadors amb els quals he estat d’ajudant (Pedro Martinez, Jaume Ponsarnau, Borja Comenje i ara Dusko Ivanovic). De tots aprens coses, estem per continuar aprenent i millorant per ser millors.

Nascut a Badalona, format al Sant Pep i ja com a professional jugador del primer equip de la Penya. Què ha representat Badalona en la teva manera de ser com a entrenador?

Badalona és bàsquet. Doncs imaginat el que ha representat per mi. Jo de petit em passava el dia a Sant Pep entrenant, jugant, veient partits, i com a Sant Josep, a tots els camps de Badalona. El que ha representat Badalona és la manera en què estimo la meva professió.

Goteres, parquets en mal estat, dutxes sense aigua, el mític camp del Sant Pep tancat…Si Badalona és el bressol del bàsquet, per què els pavellons estan en tan mal estat?

La veritat que és frustrant veure com estan els pavellons de Badalona. Si som el bressol del basquetbol, alguna cosa hauríem de fer perquè la canalla pugui jugar i entrenar a Badalona en unes bones condicions. Si seguim amb aquesta dinàmica i no fem per millorar les instal·lacions que tenim el jovent deixarà de practicar bàsquet. No entenc el que pot estar passant, però cal resoldre aquesta situació ja.

I sobre la teva última experiència a Girona. Va finalitzar abans del desitjat i l’equip, al final, va acabar aconseguint l’ascens a ACB. Què va faltar en aquelles primeres jornades?

Una gran experiència el poder treballar i ajudar a un gran club en procés de creixement, amb grans actius i persones molt vàlides que van fer la meva estança a Girona molt gratificant. Es va assolir l’ascens i n’estic content i orgullós d’haver contribuït, ni que fos una miqueta, a ajudar al club a créixer. Marc Gasol i tota la gent que treballa al club està fent les coses molt bé i els desitjo com sempre el millor.

Evidentment, m’hagués agradat que hagues sigut diferent a nivell personal, però són coses que passen en la vida d’un entrenador. Fa pena perquè estava a casa i molt involucrat en el projecte, però d’aquests moments se n’aprèn i segur que una experiència com aquesta em fa treure coses positives per ser millor entrenador.

I ara, abans d’acabar, unes quantes preguntes ràpides. Candidats a F4?

Difícil, però intentarem competir fins a l’últim dia per aconseguir-ho.

Un somni per complir?

Més que un somni, que pot ser si ho és, és un repte: el poder seguir treballant amb el que més m’agrada, el bàsquet. A més, els somnis no es diuen que sinó no passen.

Un camp preferit?

El camp de la Penya i el del Sant Josep.

Rival més complicat?

Molts rivals han estat complicats, però com a jugador els rivals que tenien bases físics que m’apretaven. Com a entrenador, tots aquells equips que tens la sensació que no saps per on pillar-los.

Jugador que més et va costar defensar

He tingut la sort de jugar contra molts bons bases, si te’n dic un ara mateix, pot ser en una estona canviaria d’opinió i et diria un altre jugador. Ja veus que em mullo poc.

Un ídol?

Ídols no tinc, però jugadors preferits molts. Portava el 6 per en Julius Erving. M’agradaven Magic i Larry Bird. I de bases d’aquí tenia una especial predilecció per Rafa Jofresa, Joan Creus i Nacho Solozabal.

Quin

és el futur més proper de Carles Marco?

El futur més proper quan acabi l’entrevista es continuar mirant i treballant Bayern Munich, el nostre pròxim rival, i així successivament fins a final de temporada. No penso en res més que en treballar i gaudir del moment present, I aquest és l’Estrella Roja, a la lliga Sèrbia, Adriàtica i Eurolliga.

BENVINGUTS I BENVINGUDES A LA SECCIÓ ENTRENADORS PEL MÓN

En aquest espai donarem veu als entrenadors i entrenadores que estan entrenant fora del territori espanyol.

El nostre primer convidat és, ni més ni menys, que el primer entrenador europeu en dirigir un partit com a primer entrenador a l’NBA, amb més de 6 temporades a l’esquena a la millor lliga del món i que ha entrenat a jugadors de la talla de Nikola Jokic, Ricky Rubio o Pau Gasol.

Si, ell és el Jordi Fernández, un entrenador badaloní que va aterrar als Estats Units l’any 2005 per participar en un Campus a Oklahoma i que gairebé vint anys més tard, ha estat el primer entrenador europeu en dirigir un partit NBA com a “Head Coach”.

Bona tarda Jordi, i moltes gràcies per atendre a Ball Don’t Lie.

Com són els teus inicis en el món del bàsquet? Primer com a jugador i després com entrenador?

Quan tenia 6 anys vaig començar a jugar a l’escola de la Penya i vaig jugar fins als catorze anys; vaig començar a descobrir aquest esport, i vaig gaudir-lo molt i fer molts amics, que era el més important.

Més tard me’n vaig anar quatre anys a la Unió esportiva Montgat, on vaig poder competir al Màxim nivell contra els millors equips de Catalunya; precisament a Montgat va ser on vaig començar a fer d’entrenador Ajudant al Toni Gazor amb un mini B. Després de l’experiència a Montgat jugo algun any més al Lleida, però ja estava més enfocat a entrenar.

Passo pel Badalonès amb en Vidal Sabater, per Sant Josep al costat del Quim Solà, per Hospitalet amb el Mateo Rubio i per Lleida. També tinc molt bon record de la meva etapa al Sarrià, que és la meva primera experiència en el bàsquet femení i tinc un gran record d’aquells anys.

Com arribes als Estats Units i que és el que més t’atrau d’iniciar una experiència com aquesta?

Arribo a Estats units l’estiu de l’any 2005, a Oklahoma. Arribo amb la intenció de buscar el meu forat i de poder gaudir d’una oportunitat d’aprendre i conèixer el bàsquet americà. Hi arribo per un jugador al qual havia conegut a Tàrrega, que havia jugat als Estats Units i per via del seu entrenador universitari vaig arribar com a entrenador un campus. Jo en aquell moment ja havia viscut a Noruega i a Holanda i em podia defensar prou bé amb l’anglès.

La segona experiència és al 2006 al Imapct Basketball Academy; com arribes aquí i en què consistia?

L’Impact Basket Academy és un centre d’alt nivell de tecnificacions, gimnàs i nutrició situat a les Vegas; hi arribo perquè conec a la propietària a Badalona per mitjà del Rudy Fernández, que en aquell moment l’estava Ajudant amb el Draft NBA. Em van proposar si volia treballar per ells a l’estiu,

ENTREVISTA JORDI FERNÁNDEZ

i així ho vaig fer; vaig estar 4 anys treballant durant tot l’any per a l’estiu poder-me pagar un vol a les Vegas i treballar per a ells. És una època que guardo molt bon record, i que vaig poder treballar primer amb jugadors d’institut, després amb universitaris i finalment amb jugadors professionals, tots ells amb entrenaments específics i tecnificacions

D’aquí t’incorpores al desenvolupament de jugadors de Cleveland; amb aquesta funció ja estaves dins d’un staff NBA. Quin era el teu dia a dia?

Si, m’incorporo de la mà de Mike Brown amb una Feina des de molt a baix. La meva primera funció va ser conèixer una lliga que jo no dominava en Absolut, perquè em centrava més en l’Eurolliga, l’Acb o les competicions FEB.

Inicialment, feia tecnificacions als jugadors i treball individual de vídeo; amb el pas del temps i quan ja coneixia millor la lliga, vaig començar amb temes de scouting, on havia d’anar a veure diferents partits i fer-ne un informe.

Després tallen a Mike Brown i em quedo amb Scott; vaig passar tres anys al seu costat i vaig anar creixent pel que fa a responsabilitats com a preparació de partit o vídeo. Al cinquè any m’envien a la D-League com ajudant principal. És un pas endavant a ser un dels entrenadors principals de l’equip, i haver de preparar partits i fer en primera persona tot el que havia après.

I a partir d’aquí passes a ser l’entrenador principal

Si, el primer entrenador de l’equip rep una oferta NBA i queda una vacant a l’staff tècnic; aposten per mi com entrenador

principal i per primer cop soc entrenador principal d’un equip professional. Era una lliga poc coneguda, però molt atractiva; personalment van ser dels millors anys com a entrenador, perquè vaig tenir l’oportunitat d’entrenar a jugadors molt joves, amb moltíssim talent que han acabat sent jugadors professionals a l’NBA o a Europa. Jo defineixo aquesta lliga com l’única lliga de formació que hi ha als Estats Units

Qui t’acompanya en aquesta primera experiència com a Head Coach ?

Doncs un cop soc l’entrenador principal tinc el meu cos tècnic; tenia 3 ajudants, un d’ells era Mike Batiste, un dels millors americans que han disputat l’Eurolliga, tenia un noi que feia tasques de vídeo i tenia preparadors físics i fisioterapeutes. D’alguna manera començava a ser una estructura molt professional que s’assemblava més a un cos tècnic europeu El teu següent pas és arribar als Denver Nuggets; qui era el 1r entrenador i que creus que els va cridar l’atenció de tu? La teva experiència a Cleveland? El fet de ser europeu?

Mike Malone era el primer entrenador, i era el exajudant principal de Mike Brown; té una vacant i me l’ofereix. Els cossos tècnics a l’NBA són de 14 persones, i es diferencien molt els entrenadors de pista i els entrenadors de darrere banqueta; entrenadors de pista són el head Coach i els ajudants principals, on cadascú d’ells té una tasca concreta com la part ofensiva o la part defensiva.

Llavors d’alguna manera em veig amb trenta-tres anys assegut a una banqueta NBA, i allà comença una nova etapa,

amb responsabilitats a un staff NBA. Després d’etapes com entrenador de tècnica individual, de scouting o de vídeo, torno a començar una etapa completament de 0 i on havia d’aprendre i familiaritzar-me amb una lliga com és l’NBA.

Vaig passar 6 anys molt bons a Denver; personalment, van néixer els meus fills, i professionalment vaig veure com un equip jove, i amb molt de potencial passava de guanyar 30 partits a superar els 50 partits guanyats, arribant inclús a una final de conferència i amb MVP dins de l’equip. Una de les coses que més em va cridar l’atenció de la franquícia és que són força internacionals i tenen una mentalitat completament oberta per aprendre del bàsquet europeu; per exemple, dins de la franquícia hi havia exjugadors professionals com Arturas Karnisovas o Martinas Pocius.

Finalment arribes a Kings de la mà de Mike Brown

Mike Brown m’ofereix el Lloc d’entrenador assistent principal i jo accepto; per mi és molt especial perquè és una manera de tancar un cicle: vaig començar amb Brown des de baix de tot i tanco el cicle al seu Costat, però amb la màxima responsabilitat i com ajudant principal seu i d’un equip NBA. Li agraeixo moltíssim la lleialtat que sempre m’ha mostrat i per mi cada dia és una oportunitat per retornar-li tota aquesta confiança que m’ha donat oferint la meva millor versió cada dia.

I ets el protagonista d’una de les gestes més importants del bàsquet europeu a l’Nba; com vas viure el moment i quines sensacions vas tenir. Vam veure a Mike Brown superfeliç que haguessis aconseguit aquesta gesta!

Si, per a mi va ser un moment especial; a Toronto fan fora a Brown del partit quan queden més de 20 minuts i em toca dirigir el partit fins al final i l’acabem guanyant, que encara ho fa més especial tot. Haig d’agrair la bona predisposició que van tenir tots els jugadors i ho positius que van ser tots els meus companys d’staff. És un record increïble.

A part d’aquell dia a Toronto, quan Mike Brown va estar de baixa per malaltia vaig dirigir dos partits més; el primer, tot i que els jugadors el van competir molt bé, no vam ser capaços de sumar la victòria, però al segon si que el vam guanyar. Per a mi va ser molt especial perquè era contra Denver, el meu exequip; em va fer molta il·lusió jugar contra ells i veure l’evolució de jugadors que vaig entrenar quan eren molt joves, com és el cas de Nikola Jokic.

Quina és la teva funció dins el cos tècnic?

Soc l’entrenador associat; aquí a l’NBA hi ha molta jerarquia i jo soc l’encarregat d’organitzar la Feina que ha de fer cada membre de l’staff; a part de dirigir i supervisar aquesta Feina, també m’encarrego de temes defensius.

Però el més important és que haig de fer la vida més fàcil a l’entrenador; m’encarrego que els jugadors facin vídeo, vagin als entrenaments individuals, etc… I descarrego aquesta tasca a l’entrenador. Ell s’ha de poder preocupar de dirigir els partits i prendre les decisions, però tot i que treballem plegats en moltes coses, tinc la responsabilitat de fer-li més fàcil el seu dia a dia.

Quins són els futurs passos que vol donar Jordi Fernández a l’Nba; el teu nom ha sonat amb força com a possible primer entrenador

El meu objectiu és mantenir-me en aquesta lliga molt de temps, continuar gaudint del dia a dia, creixent i aprenent de tothom. El fet de ser primer entrenador o no, no depèn només de mi, i com que sé que si m’arriba l’oportunitat estaré preparat, només puc fer que treballar i aprendre d’aquesta magnífica experiència.

Estic molt a gust a Sacramento i tinc moltes ganes de continuar fent les coses com ho estem fent.

EEUU vs EUROPA

Sempre hi ha hagut la comparació entre l’NBA i l’Eurolliga, o el bàsquet europeu i el bàsquet americà. Quines creus que són les principals diferències entre els dos?

Penso que no té massa sentit compara una cosa amb l’altra; les normes i el calendari són diferents. Per exemple, es diu que es fiquen més punts a l’NBA que a Europa, però es juguen 8

minuts a l’NBA; el mateix passa amb la defensa Quan es diu que hi ha més espais per atacar, perquè hi ha la norma dels 3 segons defensius que obliga que la defensa hagi d’estar més lluny de cistella. Això fa que siguin dos productes completament diferents, i si no vius o veus l’experiència des de dins és molt complicat d’imaginar-se una realitat o l’altra.

Per mi l’Eurolliga és la millor Lliga del món després de l’NBA; però els millors jugadors del món estan a l’NBA. Tu pots escollir quin dels dos estils t’agrada més, si l’europeu o l’americà, però tot i ser el mateix esport no tenen res a veure.

He tingut la sort d’iniciar-me en el bàsquet europeu, que m’ha permès entendre, i valorar uns aspectes determinats del joc, i també he tingut la sort de formar-me professionalment a l’NBA.

El tòpic que a l’NBA no es defensa, és cert?

Crec que no és així; els millors jugadors estan a l’NBA i per poder jugar-hi, has de ser capaç de defensar als millors jugadors. A l’NBA, a diferència del joc europeu, té molta més importància la defensa de l’1c1 que la defensa col·lectiva, ja que l’estil de joc porta a trobar més accions d’1 contra 1, i per això és bàsic que un jugador sigui capaç de defensar amb garanties a qualsevol jugador. Una altra dada rellevant és que quan competeixen els americans en competicions FIBA, també demostren que són capaços de defensar a diferents estils de joc.

Una de les coses que més crida l’atenció és la quantitat de personal que tenen els equips NBA; ens pots explicar una mica com està format un staff NBA?

Cada entrenador decideix com vol formar el seu cos tècnic, però normalment hi ha un entrenador principal, tres Entrenadors assistents a pista, dos o tres Entrenadors assistents darrere de banqueta, preparadors físics i fisioterapeutes. A part de tots ells, hi ha Entrenadors especialitzats en els entrenaments individuals dels jugadors, i també hi ha Entrenadors per tot el tema de vídeos col·lectius i individuals. Una figura molt interessant és la del Advance Scout, una persona que viatja a veure partits d’altres equips, i extreure conclusions.

Per què creus que hi ha pocs Entrenadors europeus a la NBA?

Penso que no és així; les franquícies estan plenes de professionals europeus que donen una visió diferent i els fa millor. Són gent amb la ment molt oberta a conèixer noves realitats i aprendre. Per exemple, hi ha molts més Entrenadors europeus a l’NBA, que entrenadors americans a l’Eurolliga.

PREGUNTES RÀPIDES

Jugador preferit NBA

Lebron James

Equip campió de l’NBA

Sacramento Kings

Jugador que més bon record tens d’haver entrenat Anderon Varejao

Propera estrella NBA

Keegan Murray

Millor Jugador europeu

“Shasa” Vezenkov

Ricky Rubio

Grandíssim jugador, millor persona

Santi Aldama i Usman Garuba

Talent i futur per a la selecció

Hermanos Hernangómez Són quasi familia per a mi.

Campió Eurolliga

Olympiacos

Jugador espanyol preferit de tots els temps

Ricky Rubio

Quin equip europeu t’agrada més com juga?

Baskonia

Si puguessis portar 1 jugador europeu a la Nba, quin seria?

“Shasa” Vezenkov

Sant Josep

Club de tradició

Badalona

casa meva

TOT A PUNT PER A UNA NOVA EDICIÓ DE LA MINI COPA LF ENDESA

Juntament amb l’esperada Copa de la Reina, arriba la Mini Copa LF Endesa. 16 equips es disputaran el títol a Saragossa en la gran festa del bàsquet femení de formació que es podrà seguir en streaming en directe per les Xarxes socials de la FEB.

generació del 2008- i aquest any ha estat una de les jugadores més destacades del Campionat d’Espanya de seleccions celebrat a Huelva, on Aragó no va poder superar a Catalunya.

A part de la Mini Copa LF, podrem veure en acció a Lostal per Setmana Santa a Saragossa, ja que ha estat convocada per la selecció espanyola U15 tot i tenir un any menys.

LEYRE CRUZ - Valencia Basket La valenciana és un dels noms més interessants a seguir durant aquesta edició de la Mini Copa LF; La Leyre defensa els colors del Valencia Basket i és una jugadora molt competitiva i amb una ambició per millorar i créixer molt notable. Ha evolucionat molt el seu tir des de la llarga distància i és capaç d’assumir moltes accions d’1c1 amb molta verticalitat.

El Movistar Estudiantes intentarà revalidar el títol aconseguit l’any passat,on va superar al IDK Euskotren liderades per unes sensacionals Ada Toribio i Ana Mutavdzic, però no ho tindrà gens fàcil amb l’alt nivell que presenten la resta de clubs que hi participen.

Aquesta nova edició de la Mini Copa LF destaca per la gran qualitat de les jugadores de la generació del 2009 - molt ben acompanyades per les 2010-; aquesta generació infantil destaca per tenir jugadores amb físics molt interessants a llarg termini i per tenir el talent molt repartit per a tot el territori Espanyol.

Tot seguit parlarem individualment de tres de les jugadores més interessants que participaran a la Mini Copa LF Endesa.

CLAUDIA LOSTAL - Casademont Zaragoza Aquesta jugadora aragonesa és un dels projectes més interessants de tota la generació del 2009. Formant-se al Casademont Saragossa, Lostal és una jugadora molt gran, que té molta facilitat per moure’s als dos costats de la pista i té molt de tacte per finalitzar a prop de cistella.

La Claudia va ser convocada l’any passat a l’esdeveniment Jr NBA a Roma- juntament amb la madrilenya Ada Toribio de la

Per a la Lydia, la seva entrenadora, la Leyre és un garantia a pista per la seva responsabilitat i la capacitat que té d’arrossegar i contagiar a les seves companyes.

TRYNITY EZEANATAGU - Spar Gran Canaria Probablement, estem parlant de la jugadora més determinant de tota la Mini Copa LF; la Triniyty, que defensa els colors del Spar Gran Canaria, és una jugadora molt atlètica i amb una impressionant capacitat per anotar de moltes maneres diferents.

La jugadora canària ja va deixar impactat a tothom al campionat d’Espanya de clubs de l’any passat, on tot, i tenir un any menys que les seves rivals, va ser designada com la MVP , la màxima anotadora i la màxima passadora de tot el Campionat d’Espanya.

GRUPS MINI COPA LF ENDESA

Grup A: Valencia Basket, EM El Olivar, Movistar Estudiantes i Spar Gran Canaria

Grup B:

Casademont Zaragoza, Innova-tsn Leganés, Comeplastic Araski i Clarinos Virgen del Mar

Grup C:

Bàsquet Girona Uni Laia Palau, Sedis La Lola, Barça CBS i Lointek Gernika

Grup D:

Perfumerías Avenida, Ekolo Ibaeta, Stadium Casablanca IFA i Hozono Global CB Jairis

La Lydia Muñoz, actual entrenadora de l’Infantil A de Valencia Basket i entrenadora superior de bàsquet, ens ha pogut explicar com afronta el seu equip un esdeveniment d’aquest nivell i els secrets de la bona feina que està fent el Valencia Basket, tant en masculí com en femení.

INFANTIL A VALÈNCIA BASKET

Com arriba l’Infantil A del València Basket a la cita de la Mini Copa Endesa?

Arribem amb molta il·lusió i amb uns objectius clars de gaudir aquesta competició i que els serveixi a les jugadores com una experiència enriquidora de cara al seu futur, tant a nivell bàsquet com personal.

Com definiries al teu equip i com és el seu dia a dia?

Tenim un grup amb jugadores molt competitives i disciplinades, la qual cosa ha fet que algunes jugadores estiguin tenint una evolució notable. Vam tenir un inici complicat a causa de les lesions, però hem aconseguit que elles facin un pas cap endavant quant a compromís i esforç diari.

La nostra setmana es basa en quatre entrenaments en els quals focalitzem en l’evolució tècnica i tàctica de la jugadora, per això traiem sessions de pista generals, sessions específiques de tecnificació i sessions de preparació física pre o post entrenament en pista.

Respecte a la competició del cap de setmana; quin tipus de competició us trobeu i quins són els vostres objectius quant a resultats?

Ja que els nostres objectius com a club són respecte a llarg termini, intentem no desviar-nos de l’evolució de la jugadora, creant entorns en les quals elles es desenvolupin en el camí que creiem que han de seguir per a la seva formació, sense oblidar-nos del creixement com a equip tant en l’àmbit tàctic, competitiu i social.

Usem la competició de cada setmana com una prova més.

Enguany us hem vist en alguns tornejos des de principi de temporada; que busqueu amb aquests tornejos i que creus que aporten a l’equip?

Dels tornejos, sobretot ens emportem la convivència del grup, coneixent-nos més enllà de la pista. Ens serveix per a jugar contra equips que no podem competir en el dia a dia i que ens ajuden a millorar.

MINI COPA

Movistar Estudiantes, Spar Gran Canària i Olivar seran els vostres rivals en la fase de grup; dos d’ells són pedreres de Lliga Endesa i Olivar és un dels clubs més reconeguts d’Aragó. Què ens pots dir dels rivals?

Al final són pedreres potents, per exemple Movistar Estudiants és l’actual campió Mini Copa, Spar Gran Canària sempre treu moltes jugadores per al primer equip i és un gran competidor en aquesta mena de torneig i Olivar juga a casa, que sempre és un factor a favor. El que es presenta un grup molt competit i, per tant, molt motivant tant per a les jugadores com per al cos tècnic.

Infantil A València Basket

Mini Copa

“VOLEM COMPETIR AL MÀXIM, QUE LES JUGADORES VEGIN EL QUE ÉS LA REALITAT DE LA COMPETICIÓ D’ALT NIVELL”

Quin és el principal objectiu de l’Infantil A del València Basket per a la Mini Copa?

El principal objectiu és dotar a les jugadores d’una experiència especial, que puguin emportar-se el màxim de si mateixes, de les companyes, dels rivals... Que la gaudeixin i que els aporti a la seva formació al llarg de la seva carrera esportiva.

Teniu objectius individuals i col·lectius per a la Mini Copa?

Volem competir al màxim, que les jugadores vegin el que és la realitat de la competició d’alt nivell i que sàpiguen actuar en moments de més pressió i gestionar aquestes emocions de cara a la seva formació.

Quins creus que seran les claus per a poder oferir la vostra millor versió?

La nostra clau serà és esforç de l’equip, una de les frases que més els repeteixo en el dia a dia és “donar-lo tot per la qual teniu al costat, mirar-vos unes a les altres i penseu en tot el temps que passeu juntes i tots els que us mereixeu per l’esforç i sacrifici cada dia” i és això el que creiem que ens farà competir a un alt nivell, donant la millor versió de cadascuna i com a equip.

Quin paper juga el factor mental en una competició d’aquest nivell?

Crec que aquest factor és la clau per a afrontar aquesta competició, estar motivades farà que gaudeixin molt més aquesta experiència i que puguin mostrar l’evolució obtinguda en aquests mesos.

València Basket

VALÈNCIA BASKET

Des de fa anys València Basket ha destacat per ser un dels clubs que més ha apostat pel bàsquet femení, tant el primer equip com en la pedrera. Què se sent a estar en un club exemplar per al bàsquet femení?

En primer lloc, afortunada d’estar en un club que representa els valors que comparteixo i molt còmoda dins d’un entorn de treball que permet poder gaudir i millorar cada dia. El nivell d’exigència i el suport del club en la meva formació fa que senti una responsabilitat de donar el màxim i voler estar en continu aprenentatge per a aportar tot el possible a l’equip i a les jugadores.

Crec que és bàsic per a les jugadores delplanter tenir als seus referents el més a prop possible perquè les puguin

veure en acció i aprendre d’elles. Com és el dia a dia amb el primer equip i la implicació de la pedrera en els partits del primer equip?

El simple fet de compartir instal·lacions i que les jugadores passin per les pistes mentre s’entrena mostra una proximitat que a les jugadores els transmet una motivació extra i de les quals a vegades ens “aprofitem” per a tenir un moment i que els expliquin alguna experiència o com han viscut elles aquest procés de passar de jugadora de planter a professional, encara que crec que el moment que més els marca a les nostres és quan passa una jugadora del primer equip i es queda mirant l’entrenament 5 o 10 minuts somrient mentre estan veient-lo. Per a nosaltres i per a qualsevol equip del club és un clàssic i una cita especial acabar l’entrenament i acudir al partit del primer equip, sigui femení o masculí, és un moment en el qual l’equip gaudeix d’una altra manera del grup i continuen aprenent.

La instal·lació de l’Alqueria és un dels complexos més espectaculars en l’àmbit nacional i vau ser pioners a tenir-ho. Que fa especial l’Alqueria i com és entrenar allí habitualment?

Al meu entendre l’Alqueria és com “La casa del bàsquet”, ja que en tenir tantes pistes en una mateixa instal·lació fa que

puguem entrenar diversos equips alhora, tant de pedrera com escola, masculins i femenins i això crea un ambient molt familiar que afavoreix al jugador en què la seva formació sigui més acollidora en el dia a dia, una altra cosa molt important que fa especial a aquesta instal·lació és poder tenir tot en un mateix lloc, des de les pistes que és la base d’això, fins a gimnàs, sala de metges i fisioterapeutes, sala d’estudi per a aprofitar cada minut i també sala en la qual disposa d’un psicòleg del club que és una figura important per al desenvolupament del jugador.

Finalment, a part d’una pedrera que està obtenint bons resultats a escala nacional i que està aportant jugadores a les categories inferiors de la selecció espanyola cada estiu, compteu amb algunes de les jugadores joves nacionals

més interessants com Buenavida, Awa Fam, Laia Lamana o Claudia Contell - cedida al Jairis-. Què ofereix el València perquè aquestes jugadores decideixin apostar per elles com primera o segona experiència professional?

El club té una aposta clara de tractar per igual al masculí i femení, això està fent que la il·lusió per les noies vagi en augment, el seguiment a l’equip és cada vegada major i el que unit a una mescla entre jugadores joves i jugadores més contrastades en el primer equip fa que sigui un projecte molt atractiu per a les jugadores que aspiren a arribar a l’elit, a més el club intenta formar i cuidar al jugador en tots els aspectes de la seva vida tenint en compte les necessitats que envolten al que és la persona, acadèmiques, esportives, socials...

EL JÚNIOR DEL BARÇA, CAMPIÓ A ZADAR

El júnior del Barça liderat per un sensacional Kasparas Jakucionis s’ha proclamat campió a Zadar de Next Generation Tournament després de superar al Casademont Saragossa en la gran final. El base lituà va ser designat MVP del Torneig després de completar un torneig impressionant. L’equip “culé”, enquadrat al grup B del torneig, va superar en la primera jornada a la Helsinki Basketball Academy per 88-64, un partit molt més igualat i exigent del que diu el marcador; a la segona jornada es trobaven amb un combinat de jugadors europeus entrenats per Petteri Koponen. Un partit molt exigent pels blaugranes que van aconseguir superar per 85-76 amb una exhibició de Jakucionis i un partit molt seriós de tot el conjunt.

L’última prova abans de la gran final era el Zadar U18, i els blaugranes van sumar una nova victòria per 78-70. A la gran final esperava el Casademont Saragossa, un equip amb molt de talent i amb projectes molt interessants com Lucas Langarita o Aday Mara - que no va disputar el torneig perquè estava amb el primer equip aragonès-. L’equip de Roger Grimau va sortir molt endollat des del salt inicial i va acabar superant a l’equip vermell per un clar 81-54 amb 27 punts de l’exterior italià Dame Sarr.

El júnior blaugrana, entrenats per dos il·lustres “culés” com són el Roger Grimau i el Víctor Sada, està format per 4 jugadors de l’any 2005, 4 jugadors de l’any 2006 i 5 jugadors de l’any 2007. Cal destacar que el tarragoní Edgar Moure, que forma part de la plantilla, no va disputar el torneig.

A continuació analitzarem amb més detall les noves promeses blaugranes.

Dayan Nessah és un dels jugadors que ja tenia experiència en disputar aquest tipus de Torneig i el seu equip ho ha notat. S’ha erigit com una de les referències ofensives de l’equip, i ha aportat en molts aspectes claus com són el rebot i la defensa. El fet d’estar rodejat de jugadors que també tenen molta facilitat per anotar com poden ser Sarr o Kasparas, ha pogut descarregar de responsabilitat ofensiva al suís en certs moments dels partits.

L’exterior suís, que va arribar a la Masia l’any 2019 quan encara era infantil, és sense dubte un dels projectes més interessants de la pedrera blaugrana. Amb un físic molt potent i amb una capacitat molt interessant per generar-se espais, està sent un dels millors jugadors del Barça B a lliga EBA.

El jugador català, encara cadet de 2n any, ha tingut un paper testimonial en aquest torneig, però ha deixat molt bones sensacions les estones que ha estat a pista i sense dubte aquesta experiència el farà créixer en el futur.

Aquest exterior gironí està complint el seu 4rt any al Barça; és un jugador que ha sabut reinventar-se i s’ha adaptat al seu físic. Sanmartín era un jugador físicament molt superior a la resta en l’etapa de Minibàsquet i Infantil, però ha sabut evolucionar i millorar en aspectes importants com el tir de 3 o la defensa de l’1c1, que seran claus per al seu futur.

3 - MAMADOU NIMAGA

4 - RAUL VILLAR

L’interior africà ha estat el jugador més potent i atlètic del joc interior blaugrana; la seva presència física i la seva duresa defensiva li ha permès sumar minuts de qualitat durant el Torneig.

Aquest jugador de l’any 2007 i nascut a Mali, ha estat l’últim a arribar a la disciplina blaugrana aquesta temporada. Tot i que encara és cadet de 2n any, la seva potència física s’adapta a la perfecció amb les necessitats que el júnior blaugrana i suposem que d’aquí a final de temporada serà fix per Grimau.

6 - ROGER FÀBREGA

Aquest base d’Hospitalet ha demostrat molta personalitat i seguretat a Zadar. Es tracta d’un base que té molta facilitat per dirigir a l’equip i a poc a poc està sent més perillós de cara a cistella. En aquest torneig, tot i ser encara cadet, ha competit de tu a tu contra bases de dos anys més i ha demostrat que està preparat per aquests tipus de partits.

Villar és un base del 2007 que no para de créixer any rere any; Arribat al Barça l’any de mini provinent del C.B.Hospitalet, ha anat millorant i agafant més protagonisme cada temporada. És un base director, que comet pocs errors i que és l’extensió de l’entrenador a la pista. Tot i que aquest any encara juga amb el cadet, és força habitual veure’l jugar amb el Júnior i amb el Barça B. Sense dubte un diamant en brut.

7 - ELHADJI DAME SARR

Tot i la forta competència que hi ha en la posició de base, Fàbrega s’ha encoratjat i ha acabat mostrant un molt bon nivell a Zadar. El del baix Llobregat és un base molt talentós i vistós i la seva millora en l’aspecte defensiu li ha permès sumar minuts de qualitat.

Fàbrega és un dels pocs jugadors de la generació del 2005 que hi ha en aquest junior del Barça; després de completar tot el cicle al Barça, en Roger ha arribat al 2n any de junior amb una maduresa a pista i una capacitat per fer jugar a l’equip força interessant. És el segon any sota les ordres del tècnic Roger Grimau i el de Cornellà ha fet un pas endavant respecte a l’any anterior.

Sarr ha estat un dels jugadors més perillosos de l’equip de Grimau; la tripleta formada per Sarr-Nessah-Jakucionis ha posat en molts problemes a totes les defenses rivals, ja que són tres exteriors amb molta facilitat per anotar. Sarr ha acabat el torneig com el màxim anotador de l’equip amb més de 19 punts per partit, i això sumat a la seva capacitat rebotejadora l’ha fet estar en el cinc ideal.

L’escorta Italià que ha arribat aquest estiu de l’Orange Bassano, ja ha debutat amb el primer equip del Barça als seus setze anys. Sarr és un jugador molt complet; té molta facilitat per anotar de diferents posicions i la seva estructura física li permet córrer a camp obert i defensar a jugadors més petits que ell. De segur que ben aviat sentirem a parlar d’aquest jugador Italià.

9 - DANI IRUELA

12 - ADRIAN SAMUEL MATHIS

Iruela ha estat un jugador molt important durant tot el torneig; tot i no ser un jugador físicament molt potent, la seva intel·ligència i la seva mà privilegiada des de la llarga distància li ha permès fe-se un lloc a rotació. Amb ell a pista, l’equip blaugrana sabia en tot moment que tenien una amenaça desde 6,75 i això ha permès que la resta de jugadors exteriors tinguessin més espai per generar joc.

Iruela és un especialista des de més enllà de 6,75; l’exterior català, també de la generació del 2005, és un dels millors tiradors de l’equip i dona la possibilitat a l’equip a què la defensa rival no li tregui l’ull de sobre. Sense ser un jugador massa alt, Iruela ha sabut millorar en aquells aspectes defensius que necessitava per ser un jugador fiable darrere.

13 - DANIEL BALDE

Aquest base Italià nascut l’any 2007 és un jugador molt explosiu i determinant de cara a cistella; tot i que encara no s’ha definit si és un base o un escolta, la seva facilitat per generar-se tirs i la seva capacitat atlètica el fan ser un malson per a les defenses rivals. Amb una mitja d’una mica més de 5 punts per partit, Mathis ha demostrat que no s’arruga en les grans ocasions i ha deixat molt bones sensacions en els minuts que ha disputat.

L’italià ha estat una de les grans incorporacions de la pedrera blaugrana aquest estiu; fix amb les categories inferiors de la selecció italiana, aquest exterior encara en edat de Cadet, compagina el Cadet A, el Júnior i el filial a lliga EBA.

16 - ADRIÀ CANO

Tot i ser un jugador cadet , Baldé és un interior amb una bona visió de joc i amb capacitat de posar la pilota a terra de fora a dins amb molt interessant. A Zadar no ha tingut protagonisme dins de la rotació de Grimau, però és un jugador que potser molt interessant de cara al futur.

Baldé va arribar al Barça quan era Mini, provinent del Prat. Sempre ha estat un jugador que fa coses diferents i l’evolució del seu físic no li ha permès encara definir-se en una posició concreta.

Cano ha tingut un paper molt discret en aquest torneig a Zadar; la forta competència que presenta el joc exterior blaugrana li ha impossibilitat fer-se un espai a la rotació.

L’Adrià és juntament amb Iruela, les amenaces de la generació des de la llarga distància. Cano va arribar al Barça provinent de la Penya en l’etapa de Cadet A i a poc a poc ha anat evolucionant el seu físic i millorant la seva capacitat defensiva per acompanyar a la bona punteria que té des de 6,75.

17 - POL SALÓ

ROGER GRIMAU

Saló ha estat l’interior més regular de l’equip blaugrana durant tot el torneig; aquest espigat jugador de Manresa ha evolucionat molt durant els últims anys al planter del Barça i s’està consolidant com un dels millors nacionals de la generació; A Zadar ha demostrat que tot i no tenir un físic tan potent com el dels seus rivals, la intel·ligència que ha demostrat a pista i la seva envergadura l’han fet diferencial.

Saló és un dels 4 jugadors de la generació del 2005 de la plantilla; va arribar el primer any d’infantil a l’estructura blaugrana provinent de la Salle Manresa i ha anat cremant totes etapes de formació fent un passet endavant cada any que passa.

Entrenadors assistents: Víctor Sada, Carlos Marín, Eduard Perea i Xavier Beltran

Entrenador principal

Font BARÇA