BDL - Edició 5

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona, Laura Colell, Roger Mas i David Montero Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona

Il.lustracions: Roger Mas

Maquetació e Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

Tornem a la feina. El mes de setembre és, per molts, un mes difícil. L’estiu ja queda enrere. La platja, algun que altre viatge i seure a una guingueta amb els amics a prendre un refresc. Tot això s’acaba i torna la rutina.

I tot i que això és un fet, per molts d’altres comença, de nou, una de les millors coses de l’any. Les pistes de bàsquet s’omplen d’equips suant de valent preparant una temporada que s’espera d’allò més emocionant i vibrant. Aquests moments de patiment previs a competir, a continuar millorant i a donar-ho tot a pista.

Des dels més petits fins als professionals que veuen com, amb els primers tornejos estiuencs, arriba l’inici de les competicions domèstiques i europees.

Durant aquest estiu, l’esport de la pilota taronja no ha parat del tot. Les diferents seleccions espanyoles han participat en els seus respectius campionats amb excel·lents resultats per a elles. Tant en 3x3 com en 5x5, hem pogut veure com, un altre cop, el bàsquet formatiu continuava assolint els reptes marcats.

Però ara ja és el torn, de nou, de tots aquells i aquelles que durant l’any fan del bàsquet el seu motor de ser, el motiu per passar bones estones amb amics i retrobar-se amb vells coneguts per qualsevol pista. Que comenci el partit!

Ball Don’t Lie

L’Eurolliga busca un nou campió. Els 18 equips de la competició han rastrejat el mercat buscant les millors opcions per les seves plantilles. Canvis d’entrenadors, de jugadors, renovacions…

Estiu molt mogut a la millor competició europea. I des de Ball don’t Lie us en volem comentar el més destacat.

A Himar Ojeda li ha tocat reconstruir l’equip de nou. Les baixes d’homes importants com Luke Sikma, Maodo Lo o Ben Lammers han suposat un cop dur a la base de l’equip de la temporada passada.

Aquest any podria ser l’últim dels de Berlín a la màxima competició europea (per falta de llicència) i per intentar seguir un any més han fitxat a Matt Thomas . El shooter

ALBA BERLIN ANADOLU EFES

americà, que l’any passat va jugar a Panathinaikos serà peça clau en l’equip d’Israel Gonzàlez. Els joves Matteo Spagnolo i Ziga Samar portaran la batuta de l’equip i també comptaran amb la presència de dos rookies a la competició procedents de la G-League com són Sterling Brown i Justin Bean.

Posició 22/23: 16è

Després del fracàs de la temporada passada, quedant fora del play-off, els d’Istanbul han vist com l’equip patia una renovació totalment necessària. Tot i arribar com a vigents campions, l’equip no va saber trobar el seu millor joc i això els va deixar fora dels 8 millors. El sempre polèmic Ergin Ataman deixava Istanbul juntament amb un dels millors jugadors de l’Eurolliga com és Vasilije Micic, que posava rumb a l’NBA. Altres peces clau com Dunston, Singleton o M’Baye deixaven també l’equip.

Així doncs, tocava portar noves cares que encaixar amb la dupla Larkin-Beaubois. Erdem Can era l’escollit per a

començar aquest nou projecte turc i una de les primeres incorporacions era la de Derek Willis que, després de dos grans anys a Eurocup, feia el salt a Eurolliga. I és que aquesta ha estat una de les polítiques de fitxatges dels turcs aquest any. Jugadors amb grans actuacions a Eurocup que els tocava fer el salt com Erkan Yilmaz, Tyrique Jones o Dogus Ozdemiroglu entre d’altres. Per altra banda, l’ex Baskonia Darius Thompson tanca una plantilla que torna a ser candidata a tot.

Posició 22/23: 11è

Els de Sasa Obradovic van ser un autèntic mal de cap pels seus rivals. La seva gran temporada els va portar a jugar la Final Four i aconseguir una meritòria tercera posició. I si una cosa funciona, no cal tocar-la gaire. Mike James, Jordan Lloyd o Donatas Montiejunas continuaran comandant la nau que només ha patit les baixes de Chima Moneke i Yakuba Ouattara.

Tot i això, els del Principat han signat la que ha estat una de les grans bombes del mercat. Després de 12 temporades i 4 equips a l’NBA, Kemba Walker ha creuat l’oceà per ser partícip de la millor lliga europea. El base firma per un any i formarà una dupla temible amb James.

No ha estat l’únic fitxatge i és que els d’Obradovic s’han reforçat també amb el talent de Cornelie o Tarpey amb l’objectiu de, aquest cop si, fe una passa més cap a la conquesta de la que seria la seva primera Eurolliga. Sens dubte, un dels equips més vistosos i candidats a regalar-nos grans nits europees.

Posició 22/23: Final Four, 3a posició

AS MONACO ARMANI MILAN

Els italians van ser, probablement, una de les decepcions de la temporada, juntament amb Anadolou Efes, i és que tot i la gran plantilla repleta de grans noms com Datome (ara ja retirat) , “Rambo” Davies o l’ex-NBA Shabazz Napier, entre d’altres, no va ser suficient per accedir al play-off pel títol.

Així doncs, tocava sacsejar el mercat i buscar la peça que els pogués fer optar a tot. I aquí apareixia un dels homes de l’estiu. Després d’uns mesos d’incertesa i de fer sonar el seu nom per molts equips d’Europa, l’exjugador del Barça, Nikola Mirotic arribava a Milà per ser el referent ofensiu dels d’ Ettore Messina.

El montenegrí serà una arma més a afegir als fitxatges de Maodo Lo, Alex Poythress o Diego Flaccadori en el seu retorn a l’Eurolliga. Ells, juntament amb la veterania de Hines i Voigtmann i els punts de Shields buscaran capgirar els resultats de la temporada passada.

Posició 22/23: 12è

Font: ACB

Font: ASMONACO

Font: Olimpia Milà

ESTRELLA ROJA

Un altre dels protagonistes del mercat ha estat l’Estrella Roja de Dusko Ivanovic. Els de Belgrad, tot i perdre a jugadors com Campazzo o Luca Vildoza s’han sabut reforçar molt bé de cara a una nova temporada a Europa. El mite Milos Teodosic firma per un any i tornarà a jugar, gairebé 20 anys després, al seu país natal.

A ell, se li sumen una barreja de veterans i joves amb molta qualitat i experiència a la lliga. Mike Tobey, Adam Hanga, Nappier o Rokas Giedraitis, que es retrobarà amb Ivanovic, seran les opcions per un Estrella Roja que aspira a ficar-se entre els 8 millors del continent europeu.

Posició 22/23: 10è

BARÇA

Estiu mogut a les oficines del Palau Blaugrana. El Club, que es troba en mig de retallades econòmiques en totes les seves seccions, ha hagut de fer ajustos i el bàsquet no se n’ha quedat fora. La primera de les decisions va ser la de substituir a Saras Jasikevicius per un Roger Grimau que ja feia uns anys que estava a l’estructura del Club amb el filial i el júnior.

A partir d’aquí començava el serial de l’estiu. Tot i no fer-se oficial, la sortida de Mirotic era un fet però el Barça encara treballava en la construcció de la plantilla. Jugadors de talla top europea com Sanli o Tobey decidien continuar amb les seves carreres lluny de Barcelona i el contracte d’un emblema com Cory Higgins era rescindit unilateralment pel Club. Finalment, i seguint la mateixa fórmula, Mirotic deixava l’equip i marxava cap a Itàlia.

Tot i les baixes, Grimau decidia fer una aposta pel talent nacional i sumava a l’equip a l’MVP de l’últim Eurobasket, Willy Hernangómez, que tornava des de l’NBA i a joves talents com Joel Parra o Darío Brizuela. Per últim, tot i uns últims anys amb lesions, el Club decidia apostar pel número 2 del Draft de l’NBA del 2014, Jabari Parker, que si està sa pot ser un dels millors jugadors de la lliga.

Posició 22/23: Final Four, 4a posició

BAYERN MUNICH

Els bavaresos han fet un dels moviments més interessants de la lliga pel que fa a entrenadors. Andrea Trinchieri deixava el Club i l’exmadridista Pablo Laso tornava a les banquetes un any després de ser acomiadat pel Reial Madrid. Per mirar de competir a Europa, Laso ha confeccionat una plantilla on Leandro Bolmaro serà un dels principals generadors ofensius i tindrà l’ajuda de l’ex del Manresa, Sylvain Francisco. Tot i el canvi respecte a l’any passat, l’equip seguirà tenint, també

a Vladimir Lucic com a referent. I quan semblava que ja no arribaria cap jugador més, els de Múnic han anunciat el fitxatge de l’experimentat pivot Serge Ibaka, en el seu retorn a Europa i que sens dubte, donarà intensitat i caràcter a l’equip. Ara serà el torn de veure si l’home de les 7 Final Four serà capaç de canviar el rumb d’un Bayern molt perdut a Europa.

Posició 22/23: 15è

Font: ACB

Font: fcbarcelona

BASKONIA

Els homes de Joan Peñarroya van ser una de les sensacions de l’Eurolliga la temporada passada. El seu gran inici, fent del Buesa Arena un fortí, els va mantenir en les posicions capdavanteres durant molt de temps i inclús arribar a liderar la competició. Amb el pas del temps, però, veien com la igualtat de la fase regular els anava fent baixar posicions fins a arribar a l’última jornada amb opcions a quedar-se fora i després de tota la temporada es quedaven fora del play-off per primer cop en tot l’any.

Els de Vitòria han vist com deixaven l’equip jugadors com Giedraitis, Thompson o Enoch. D’altra banda, però, s’han fet amb dos grans jugadors com Chima Moneke o Nico Mannion que completaran l’ofensiva liderada per l’explosiu Marcus Howard i amb els rookies a la competició de Codi MillerMcIntyre o el domini interior de Khalifa Diop.

Posició 22/23: 9è

FENERBAHCE

Dimitris Itoudis buscarà, després d’un decebedor pas pel playoff, millorar les prestacions del seu equip. Els turcs, que són un dels referents de la competició, no van acabar de trobar el seu ritme que els ha fet triomfar durant els anys a Europa. Tot i això, una apassionant sèrie contra Olympiacos, els deixava fora al 5è partit. Han patit les baixes d’homes com Edwards, Booker o Antetokounmpo però els referents com Nigel Hayes o Bjelica seguiran a les ordres d’Itoudis per aspirar a tot.

A aquests, se’ls han afegit noms amb talent com l’exblaugrana Sertac Sanli, Yan Madar o Papagiannis que reforçaran la base de l’equip. El que ha estat el fitxatge de l’estiu per ells és sens dubte el de Raul Neto. El base torna a Europa procedent dels Cavaliers i veurem el nivell al que rendeix. Tot i això, Neto podria perdre’s els primers partits per una lesió al Mundial.

Posició 22/23: 8è. Eliminat a quarts per Olympiacos (2-3)

ASVEL VILLEURBANNE

El que va ser el pitjor equip de la temporada regular s’ha reinventat per intentar augmentar la seva competitivitat a la màxima competició europea. L’equip de Tony Parker, s’ha desfet de jugadors com Alex Tyus, Yves Pons (flamant fitxatge del Bàsquet Girona) o Antoine Diot i ha mantingut a jugadors claus de la temporada com el francès De Colo o el gegant Youssoupha Fall entre d’altres.

Per completar l’equip, Tony Parker ha tirat de vells coneguts de l’equip i, en el seu retorn a Eurolliga, l’anotador Edwin Jackson torna a l’equip després del seu pas per la LEB Plata.

A ell també se li suma un rookie a la competició però amb 9 temporades a l’NBA com és Mike Scott o el també ex-NBA Luwawu-Cabarrot.

Posició 22/23: 18è

Fuente: asvel

MACCABI TEL AVIV

Una de les sorpreses de la temporada buscarà repetir l’èxit aconseguit la temporada passada. Una meritòria 5a posició a la Lliga els donava l’opció a lluitar pel títol. Tot i el gran joc desplegat, els de Tel Aviv es quedaven a les portes de la Final Four després d’una grandíssima sèrie de quarts de final contra el Mònaco. Per la temporada que comença, però, han perdut peces importants. Jugadors com Darrun Hillard, encara sense equip, o Alex Poythress han deixat l’equip però encara compten amb alguns

dels seus referents com Lorenzo Brown o Wade Baldwin.

Per a aquesta nova temporada, els d’Israel s’han reforçat amb caràcter i intensitat a pista. Jugadors amb poca experiència Eurolliga però que ho donen tot a pista com els interiors James Webb III, Jasiel Rivero o l’exterior Tamir Blatt.

Posició 22/23: 5è. Eliminat a quarts per Mònaco (2-3)

OLYMPIACOS:

Els homes de Bartzokas van completar una excel·lent temporada. Els subcampions, que van veure com el Reial Madrid els remuntava la final a l’últim quart, han perdut jugadors importants i de renom com el base Kostas Sloukas o l’actual MVP de l’Eurolliga, Sasha Vezenkov, que ha posat rumb als Sacramento Kings de l’NBA.

Tot i això, Bartzokas manté a l’equip a jugadors amb experiència com Kostas Papanikolaou o Thomas Walkup així com al

gegant Moustapha Fall. I per mirar d’aconseguir, ara si, el campionat, els grecs han fitxat a l’aler pivot Luke Sikma i han portat de Rússia a Nikola Milutinov i han reforçat la posició de base amb l’exmadridista Nigel Williams Goss.

Posició 22/23: Final Four, 2a posició

PANATHINAIKOS

I si algun equip ha canviat, totalment, el seu equip aquest és el Panathinaikos. Els grecs van ocupar la penúltima posició la temporada passada i el seu polèmic propietari, Dimitris Giannakopoulos, no vol tornar a repetir.

Només 3 jugadors segueixen respecte a la temporada passada. Grigonis, Mantzoukas i Kalaitzakis han sobreviscut a la neteja de l’equip. I, per refer l’equip, primer es necessitava un entrenador i l’escollit va ser el doble campió de l’Eurolliga, Ergin Ataman. A partir d’aquí, tot de grans noms anirien arribant a l’equip. Vildoza, Sloukas, Lessort o Kyle Guy entre d’altres. I quan semblava que ja tenien l’equip que volien arribaven els centímetres d’ Olek Balcerowski i el talent de Juancho Hernangómez, que tornava a Europa.

Sens dubte, un dels equips a seguir durant aquesta temporada i que, si Ataman aconsegueix fer funcionar, donarà molt a parlar al llarg de l’any.

Posició 22/23: 17è

Font: PAOBCGR

El Partizan de Zeljko Obradovic, després de quedar-se a les portes de la Final Four perdent a quarts davant el Reial Madrid, vol tornar a donar guerra a la competició. Per això, tot i perdre peces importants de l’equip com Dante Exum o Mathias Lessort, han renovat a una plantilla amb grans noms i que han estat referents de la competició durant aquesta temporada.

PARTIZAN DE BELGRAD REIAL MADRID

Punter i Leday comptaran amb dos reforços de luxe de l’NBA. El nord-americà Frank Kaminsky, provinent dels Houston Rockets, i el base P.J. Dozier, dels Kings, arriben a Belgrad amb ganes de revolucionar la competició i s’afegeixen a Avramovic i companyia per posar-se a les ordres del mestre Obradovic.

Posició 22/23: 6è. Eliminat a quarts pel Madrid (2-3)

El vigent campió torna a la competició i buscarà revalidar el títol després d’aconseguir-ho l’any passat, quan ningú els donava com a favorits. Jugadors com Adam Hanga o Anthony Randolph deixen la capital espanyola després d’unes quantes temporades i també d’altres que no han acabat de trobar el seu lloc a la plantilla com Williams-Goss o Cornelie.

Els de Chus Mateo, sorprenentment, compten només amb una incorporació, i de nivell. El base Facundo Campazzo tornarà a vestir la samarreta blanca després del seu fugaç pas per l’Estrella Roja, un cop finalitzada la seva etapa a l’NBA.

L’àmplia plantilla, ja disponible la temporada passada, agrupa a jugadors veterans amb altres de joves i talentosos disposats a tot per seguir regnant a Europa.

Posició 22/23: Campió.

VALENCIA BASKET

Després d’uns anys d’entrar i sortir de l’Eurolliga, la capital del Túria vol veure al seu equip competir de tu a tu contra els millors d’Europa.

Any d’acomiadaments, ja que l’afició taronja ha vist com autèntiques llegendes del Club com Dubljevic o Van Rossom abandonaven el grup així com d’altres que no han arribat a donar el que s’esperava d’ells. Jugadors com Shannon Evans, fitxat a meitat de temporada, o Kyle Alexander buscaran sort a la segona competició Europea. D’altres com Rivero o James

Webb seran rivals mentre que Klemen Prepelic encara no sap on jugarà.

De cara a aquesta nova temporada, Juan Roig ha pescat a l’ACB i Kassius Robertson i Damien Inglis es posaran a les ordres d’ Àlex Mumbrú. També s’ha incorporat a fitxatges d’alt nivell com Semi Ojeleye o Brandon Davies, que torna a l’ACB després de la seva anterior etapa al F.C.Barcelona.

Posició 22/23: 13è

Font: REAL MADRID

En el que ha sigut un moviment inesperat abans de començar la temporada, Sergio Scariolo ha estat acomiadat i Luca Banchi ocuparà el seu lloc. Banchi buscarà, després d’una pobra posició la temporada passada, que l’equip pugi el nivell en la seva 2a temporada a Eurolliga. Els italians han perdut al veterà Milos Teodosic i a alguns dels seus referents com Nicolo Mannion o Semi Ojeleye. Els que si seguiran, però, són alguns dels pesos pesants de l’equip com l’experimentat

VIRTUS BOLONIA ZALGIRIS KAUNAS

Tot i la gran 7a posició a lliga regular, els lituans no van poder amb un excel·lent F.C.Barcelona que els va passar per sobre a quarts de final.

Els de Kaunas han vist com alguns dels grans noms d’aquest any han abandonat l’equip i noms com Achille Polonara o Tyler Cavanaugh han canviat d’aires a la recerca de noves oportunitats. Si seguiran a l’equip jugadors com Rolands

Marco Belinelli o l’aler pivot Tornike Shengelia així com Iffe Lundberg o Daniel Hackett.

D’altra banda, l’equip s’ha reforçat amb una barreja de jugadors amb experiència a la competició, com Bryant Dunston, Ognjen Dobric o Achille Polonara, i rookies amb grans números a les seves respectives lligues com Mascolo o Davontae Cacok.

Posició 22/23: 14è

Smits, que ha fet un gran mundial amb Letònia, o Edgar Ulanovas que van ser referents la temporada pasada.

Per reforçar la plantilla, l’equip de Maksvytis ha incorporat a dos rookies a la competició com Manek i Lavrinovicius així com a l’exjugador del Milà, Naz Mitrou-Long.

Posició 22/23: 7è. Eliminat quarts pel Barça (0-3)

“QUE L’UNI M’HAGI OFERT VENIR HA SIGUT COM POSAR LLUM A LA FOSCOR”

A vegades no saps què et presentarà el futur; tot pot canviar d’un dia per un altre. Això mateix és el que li ha passat a l’Ainhoa López (Barcelona, 1997), ja que a finals del passat mes d’agost s’acomiadava del Barça CBS per tornar a defensar els colors de l’Uni Girona. López canvia el rumb del seu futur professional i s’incorpora a la plantilla de l’equip amb el qual va debutar a Lliga Femenina Endesa fa sis anys.

Com estàs, ja has començat a entrenar?

Molt contenta de tornar a estar a l’Uni Girona de nou, amb un punt de maduresa diferent i amb més experiència. M’han tractat sempre molt bé i tenia moltes ganes de tornar a començar.

Per què has marxat del Barça CBS?

A vegades no tot depèn d’una jugadora. A dia 24 d’agost encara no tenia el meu contracte firmat i tot era molt just. A l’Uni una jugadora no va continuar i em va sorgir aquesta oportunitat en un moment crític i d’incertesa. No sabia molt bé com acabaria la cosa i si se solucionaria o no, igual que altres companyes, i amb aquesta oportunitat no podia dir que no. Sempre he dit que és un equip referent per mi i que l’Uni m’hagi ofert venir ha sigut com posar llum a la foscor que estava patint en aquell moment. Al final no saps les voltes que dona la vida i va ser tot gairebé d’un dia per un altre.

El Barça va renunciar a l’Eurocup enguany. Com va sentar això a les jugadores i què opines al respecte?

En aquell moment creien que no tocava i va ser la seva decisió, però com a jugadores sempre ho vols tenir. Ens ho vam guanyar a la pista en un any històric pel club, classificant-nos. Contenta no vaig estar quan em vaig assabentar que no assumien jugar l’Eurocup. Estava trista perquè t’ho guanyes a la pista però després no ho pots dur a terme. Per contra, ara amb l’Uni tinc la sort de poder jugar aquesta competició. El Girona és un club molt ambiciós i té moltes ganes de disputar-la.

Què significa per tu tornar a l’Uni?

Els hi tinc una estima especial. Va ser la meva primera experiència professional i sempre ho he tractat com si fos casa meva. A vegades un any aquí és com estar molts en un

altre lloc. Mai he perdut el contacte, sempre m’he sentit molt estimada per l’afició gironina, que sempre s’ha alegrat quan les coses m’han anat bé. En els mals moments sempre han estat al meu costat i han tingut molts detalls amb mi.

Quins objectius tens per la temporada que està a punt d’arrencar?

Lògicament el meu objectiu principal és complir els objectius que ens posa el club com a tal. És un club que sempre està allà dalt i mai diu que no, sempre intenta arribar a tot. Com a jugadora vull intentar portar títols i fer-ho el millor possible. L’any passat van passar un any difícil i es mereixen tornar a estar allà dalt de nou.

Amb quin record i sensació marxes de Barcelona?

Em quedo sempre amb les coses bones, han estat moments molt bonics de la meva vida. He viscut moments històrics com l’ascens a Lliga Challenge i després a Lliga Femenina Endesa, en la qual hem arribat a la Copa de la Reina i al Play-Off per aconseguir el títol de la lliga. Són molts moments, el dia a dia, la convivència amb les meves companyes… Mai penses en acomiadar-te d’un club quan estàs allà i com a jugadora no m’imaginava aquest acomiadament a dia 24 d’agost, però a vegades les coses van com van. El destí potser volia que estigués aquí a Girona i he d’aprofitar aquesta oportunitat.

Si tirem enrere fixant la mirada en la teva trajectòria, tens un bon record dels teus anys de formació a clubs com el Femení Sant Adrià?

La meva etapa de formació la recordo molt positiva, tant per les companyes que em van rodejar com pels moments que vaig viure. És un club amb el qual vaig poder disputar molts campionats de Catalunya i Espanya i, tret de guanyar o perdre, són experiències que m’ha donat la vida i m’han format com a persona i jugadora. Diuen que part de com ets ara té a veure amb aquest club i altres on he estat.

Canviaries alguna cosa del camí que has anat fent?

Ara mateix no canviaria res. Si són decisions que vaig prendre en aquell moment serien per alguna raó. No me’n penedeixo perquè han creat el que soc. Així i tot, és veritat que passen els anys i sempre et preguntes què hagués passat si hagués anat als Estats Units com moltes amigues meves. Però he estat feliç en el camí pel qual vaig optar i, malgrat que els camins no sempre són rectes, de tot he après i estic orgullosa del que he aconseguit fins ara.

Has passat per equips com el Zamora i l’Ensino Lugo. Com és jugar lluny de casa?

Zamora va ser la meva primera experiència fora de casa i estar lluny de la família per moments t’afecta, però alhora et fa més

forta i et fa ser més independent. Vaig estar dues temporades en aquest lloc que em va enamorar, les persones, la ciutat... Vaig disputar minuts i aquest va ser un dels canvis que vaig viure, ja que era un dels equips de la taula més baixa i podia tenir una mica més de minuts i ho necessitava. Amb el Lugo va ser una temporada també de deu, malgrat l’aturada per la Covid, però vam assolir anar a la Copa de la Reina.

Vas tornar a Barcelona per jugar amb el Barça CBS, però a Lliga Femenina 2. Per què?

La pandèmia va ser un dels motius que van impulsar la tornada a casa, a Barcelona. També hi havia un motiu esportiu, d’objectius, que em va convèncer com a jugadora i motivar. L’objectiu primordial era pujar l’equip a primera categoria i era un somni que tenia des de petita. Va ser una barreja entre el covid i l’objectiu ambiciós, que es van unir i vaig decidir tornar.

El gener de 2022 et van diagnosticar Limfoma de Hodgkin i vas haver de deixar de jugar. Ara que ja fa més d’un any, què recordes d’aquells primers moments?

Van ser uns moments d’incertesa i no m’ho creia. Jo estava bé, estava jugant i no entenia que podia estar malalta, va ser un xoc de realitat. Al final només tocava lluitar contra la malaltia, que era el meu partit principal en aquell moment. També recordo tristesa, per la meva família i la gent que

Font: Helena Oma

Font: Barça CBS

m’estimava. Recordo que estàvem a punt de pujar a primera divisió i les companyes em motivaven per lluitar per curar-me i jo les motivava per seguir guanyant, també per fer-me feliç a mi. Vaig viure moments molt durs durant el tractament, però també molt bonics com el fet de jugar al palau per primera vegada, que no jugava però ho vaig viure molt proper per l’escalf de tothom en aquell moment.

Al juliol vas superar el càncer. Què és el primer que vas pensar en saber-ho? El bàsquet et va passar pel cap?

El que feia era plorar. Recordo anar amb la meva mare a la consulta, mirar-nos i plorar. No m’ho creia que ja s’acabés. Per fi podia fer vida normal i oblidar-me una mica -amb control, peròdel que m’havia passat. En aquell moment només pensava en la meva família, en veure’ls feliç i en mi mateixa, per haver superat allò. Lògicament el bàsquet sempre està al meu cap i vaig ser conscient que podria començar la pretemporada amb el meu equip. Va anar tot tan rodó que ho vaig poder fer i em va fer molt feliç.

Sempre has portat de manera oberta la teva vivència amb el càncer, sobretot pels mitjans de comunicació. Per què?

Al final va ser una decisió personal. Som esportistes i tenim una veu que altres persones no tenen i podem arribar a més llocs, donant visibilitat. Vaig voler-ho normalitzar i no amagarho, perquè la gent pogués veure que li podia passar a persones joves i esportistes. Al final està al dia a dia de molta gent, però fins que no et passa a tu o a algú proper no hi penses. També, vaig pensar: “No desapareixaré sense més”; volia donar explicacions perquè creia que tothom les mereixia. Al final, el bàsquet i l’esport som una família i ens podíem ajudar entre tots. L’objectiu principal va ser donar-li visibilitat per si algú necessitava ajuda, com jo mateixa que vaig rebre missatges d’altres esportistes que també ho havien passat.

Com qui?

Virginia Torecilla, l’exjugadora ara de l’Atlètic de Madrid, es va posar en contacte amb mi, ja que també va passar un càncer, molt diferent al meu, però em va ajudar en els moments d’incertesa. També, la Carla Suárez, la tenista, que tenia Limfoma de Hodgkin com jo, i em va ajudar molt perquè vam compartir experiències.

Com bé has dit sou esportistes i teniu una veu. Darrerament es parla de la salut mental. Algun esportista

com Ricky Rubio, per exemple, ha deixat de jugar perquè no està bé. Què en penses d’això i a tu t’ha passat com a jugadora?

En el món de l’esport en general, crec que s’hauria de normalitzar la salut mental, tot i que cada vegada s’avança més gràcies a esportistes com el Ricky que li donen aquesta visibilitat. Hi ha moments com a jugadora en què no et sents bé, no estàs a gust, et toquen assumir rols que costen d’assumir… A vegades només ens quedem amb les victòries i derrotes però al final som persones i crec que el més important és estar bé amb tu mateix per després poder desenvolupar la teva professió. Jo he estat molt malament i he necessitat ajuda.

Cada vegada el bàsquet femení té més visibilitat. Més de 10.000 espectadors van desplaçar-se a la final de la Copa de la Reina a Saragossa. Però, en la de l’any vinent, del 2024, es jugarà al Palacio de Deportes de Huelva on només hi ha un aforament de 5.500 persones. Creus que s’aposta de manera correcta pel femení o cal fer més?

Seré molt sincera; jo no tinc res en contra de la nova seu perquè com a jugadores ens encanta que cada any canviï. Però sí que és veritat que després d’un any amb aquest aforament que va ser un èxit, potser és un error portar-la ara en un lloc on l’aforament és més limitat. Al final perd el bàsquet i perd la gent, perquè molta apostaria per venir i no pot perquè les entrades estan exhaurides. En aquest sentit, crec que es podria haver triat un altre lloc, potser en la mateixa comunitat. Però com a jugadores no podem decidir, són decisions dels despatxos i espero que cada vegada anem avançant en aquest aspecte i omplir escenaris i que la gent s’enganxi a l’esport, sigui femení o masculí i deixar d’etiquetar-lo.

A llarg termini, quin és el somni de l’Ainhoa si és que en té algun per complir com a jugadora de bàsquet?

L’Ainhoa d’ara, després d’haver passat el que ha passat, el seu somni és poder gaudir i exercir la meva professió moltíssims anys més. Estar bé de salut, de lesions, com a esportista el més important és cuidar-se i al final els reptes van arribant. Com a jugadora m’encantaria guanyar títols, que encara no els he guanyat en aquesta categoria i jugar alguna competició europea a part de l’estatal. Tot això vindrà a base d’esforç i treball i espero poder comptar amb moltes més experiències professionals.

PREGUNTES RÀPIDES

Millor jugadora actualment?

Breanna Stewart

Millor jugadora de la història?

Diana Taurasi i, d’aquí, Laia Palau

Equip rival més difícil?

Perfumerías Avenida

El càncer et va ajudar per…? Valorar

Quin consell donaries a una nena petita que vol arribar a ser professional?

Que no perdi la seva nena petita interior, la il·lusió, perquè el bàsquet es mou per la passió que hi poses

Femení Sant Adrià és…

Lila

Barça CBS és… ADN

Uni Girona és… Cor

Font: Uni Girona

La Penya tanca la plantilla amb tres incorporacions d’alt voltatge. El club, després de la venda del seu jugador franquícia per 1M d’euros, ha fet els deures i ha incorporat tres peces que han de ser claus per poder fer el pas definitiu al projecte. També s’ha unit a l’staff l’ Aleix Duran, que ocuparà el lloc que ha deixat en Pau del Tio, qui ha iniciat una nova aventura a l’estranger.

Amb els dolorosos comiats del capità i del Joel, sumades a les baixes d’en Simon Birgander i Henry Ellenson, la penya afrontava un mercat de fitxatges incert i complicat. L’exigència que suposa jugar dues competicions ha marcat l’objectiu a l’hora d’incorporar jugadors per a poder cobrir les mancances dels darrers anys.

La primera incorporació va ser l’exterior Andrew Andrews, procedent del Frutti Extra Bursaspor, amb 1,88 centímetres és un jugador americà de 30 anys que ha desenvolupat la seva carrera esportiva per Europa..

Es tracta d’un anotador compulsiu, amb bon domini de pilota i amb una amenaça constant a cistella, capaç de crear i executar tirs des de qualsevol posició del camp d’atac amb facilitat. La seva alçada i la seva dilatada experiència per equips europeus ha fet desenvolupar el seu perfil de jugador com el denominat ‘’COMBO’’, per tant, no seria d’estranyar que

en algun moment de la temporada alterni la posició de base amb la d’escorta, així com A. Feliz la passada temporada.

Amb un físic semblant al del base dominicà -rosant l’1,90 centímetres i fort-, la línia de bases verd-i-negre amb Guillem Vives com a director d’orquestra s’assegura intel·ligència i físic defensiu.

Andrew ve per agafar el timó badaloní en l’anotació de l’equip i juntament amb Ribas han de ser els exteriors referents..

La segona incorporació és l’ala-pivot americà Deshaun Thomas, procedent de l’Olímpia de Milà i amb 2,01 centímetres es tracta d’un jugador assentat a l’Eurolliga i que després d’una difícil temporada al club italià ha decidit enganxar-se al projecte verd-i-negre per tornar a brillar.

Amb la pèrdua d’en Joel i la seva versatilitat en l’alternança en les posicions al 3 i al 4, la Penya ha volgut incorporar un perfil semblant. I és que en D.Thomas destaca per la seva polivalència dins de pista on pot jugar d’exterior i alhora alternar amb un excel·lent joc sota la cistella. Com a curiositat veiem que tant D.Thomas com J.Parra són esquerrans. La gran diferència, més enllà de l’experiència, és l’efectivitat de l’americà des de la línia de tres punts, aquest pot crear-se i executar tirs de mitjana distància i de tres punts amb gran

facilitat i amb un alt percentatge d’encerts (40% des de més enllà dels 6,75).

Amb la renovació d’en Vladimir Brodziansky (2,11 centímetres) i la incorporació de l’experimentat D.Thomas, la Penya mantindrà centímetres i físic en la posició d’ala-pivot, una de les posicions més complicades de cobrir per l’exigència de les dues competicions, i la polivalència que requereix aquesta posició.

El seu passat l’ACB amb el F.C.Barcelona fa que conegui la lliga i que el procés d’adaptació sigui més senzill, aquest fet amb l’objectiu de guanyar l’Eurocup pot provocar que a Badalona es vegin grans exhibicions de la segona incorporació verd-inegre.

El tercer i últim fitxatge ha estat l’inesperat Chinanu Onuaku, procedent de l’Hapoel de Tel-Aviv és un pivot de 2,08 centímetres i un físic rocós que, complementa a la perfecció amb les característiques d’en A.Tomic.

Quan tothom parlava del fitxatge d’Alpha Kaba, la Penya va sorprendre amb l’anunci de C.Onuaku. Aquest, tot i ser una pivot alt, intens i rocós té una gran coordinació del seu cos, això li permet tenir una ràpida primera passa que l’ajuda a treure avantatges en el pick&roll i en situacions properes a la cistella. Mentre que en defensa, aquest control del físic li permet defensar a la perfecció situacions de ‘’flash’’ i situacions d’ajudes defensives. Aquesta mobilitat, juntament amb la intensitat provoca que es carregui molt ràpid de faltes, factor que haurà de controlar per no sobrecarregar de minutatge al seu company de ball A.Tomic. Tot i el perfil de jugador que és, aquest curs ha tingut una mitjana de 1,9 assistències per partit, així doncs no només es tracta d’un executor a sota la cistella sinó que també podrà ajudar a alimentar als seus companys.

Un aspecte, que des de l’staff s’haurà de treballar són les seves pulsacions en els moments calents dels partits, és un

jugador que no controla les emocions i aquest any en molts partits ha acabat amb tècniques o faltes antiesportives per no controlar les emocions i la intensitat del moment.

Aquesta incorporació aporta múscul i determinació sota les anelles, i una gran intimidació als rivals. Amb aquesta millora física la Penya podrà dosificar més i millor al far de Dubrovnik, que malauradament, tindrà un any més a les cames i com va dir el mateix Carles Duran, l’exigència de les dues competicions acaba passant factura a final de temporada.

La Penya essent la Penya.

El balanç d’entrades i sortides a l’estiu verd-i-negre està clarament decantat cap a les sortides, però això, obre la porta del primer equip a les joves perles del planter.

Aquesta temporada la Penya tindrà fins a 7 jugadors formats a les categories inferiors en dinàmica del primer equip, aquest fet alça els valors de la penya i la distingeix de les altres entitats, i és amb aquesta filosofia amb la qual busca competir per arribar als objectius.

Amb la sortida del capità Albert Ventura, apareix el nom d’en Jordi Rodríguez, jugador protagonista en les categories de formació i també amb la selecció espanyola u18 i u19. És un ‘’killer’’ des de més enllà del 6,75 i amb una verticalitat endiablada cap a cistella. Amb un físic semblant als primers anys d’en Rudy Fernández, ha de treballar en millorar les mancances defensives, però en Jordi té un talent per jugar aquest esport i ningú dubta que està al millor lloc per acabar triomfant.

En la posició del 4 la Penya ha perdut a H.Ellenson i a en J.Parra, tot i que l’arribada de D.Thomas crea esperança en l’aficionat, la posició queda curta defectius perquè en molts moments D.Thomas pot anar al 3 i deixarà coixa la posició d’ala-pivot.

El conjunt badaloní ha decidit donar l’oportunitat a dos joves talents, Miguel Malik Allen i Ruben Prey. En Miguel Malik Allen ja va tenir minuts la temporada passada deixant esmaixades espectaculars a les retines dels socis, i és que en M.Allen té un físic privilegiat i amb 2,05 centímetres i una gran envergadura és un 4 amb amenaça exterior i una gran determinació per sobre el cèrcol. La manca de quilos el fa patir en la defensa d’interiors més físics, però ho supleix amb una gran intimidació a l’hora de puntejar els tirs. Aquest any, amb fitxa del primer equip, de ben segur que ens deixarà jugades espectaculars pel record.

Ruben Prey, amb 2,07 centímetres, és un dels júniors més cotitzats al mercat. Amb grans ofertes per travessar l’Atlàntic i anar a NCAA, el club i el jugador han decidit renovar el contracte. R.Prey ha jugat sempre de pivot a les categories de formació, essent un pivot atlètic, ràpid i amb una amenaça eficaç des del triple. La temporada que ve, alternarà amb el vinculat (C.B.Prat) i amb el primer equip, per les característiques físiques i de joc en Prey hauria de cobrir la posició d’alapivot, ajudant en moments puntuals a la posició de pivot. El seu desenvolupament físic acabarà de cobrir les mancances defensives contra pivots amb més pes i més físics. Ningú dubta que el talent del portuguès acabarà donant grans nits d’alegries als aficionats badalonins.

La Penya s’està consolidant dins de les 8 primeres posicions a l’ACB, amb una identitat molt personal i diferenciada. Amb un nucli fort de jugadors i staff formats al planter (amb sentiment de club), cal sumar la quarta temporada de l’Ante Tomic i la tercera temporada de l’Andres Feliz i d’en Vladimir Brodziansky, factors que fan de la plantilla de la Penya un projecte consolidar amb

nucli fort, d’alt nivell i competitiu. Les noves incorporacions han deixat de ser desconeguts, han estat jugadors ja assentats a Europa, fet que estabilitza més l’arribada al projecte i hauria de fer més senzilla l’adaptació a l’equip i a la lliga.

D’ençà que Carles Duran va arribar a l’equip, cada temporada la Penya ha fet un pas endavant, finalitzant la passada temporada assolint les semifinals en totes les competicions disputades. Aquesta nova temporada la Penya pot plantejar-se fer el pas definitiu i assolir la tan valorada final que l’any passat se’ls hi va escapar en 3 ocasions (Copa del Rei, Eurocup i Lliga ACB).

La temporada és llarga i les dues competicions són molt exigents, els veterans de l’equip sumen un any més a l’esquena i la pèrdua del capità i d’en Joel han provocat un mar de dubtes per la temporada vinent. Amb l’arribada de les noves incorporacions i el creixement dels joves, la Penya intentarà dissipar els dubtes generats i fer de la temporada 23/24 una gran temporada i la consolidació del retorn de la Penya a l’esfera Europea.

Font: Eurosport

Font: Basketball Champions League

El Mundobasket 2023 ha estat la 19a edició d’aquesta competició que, aquest any a diferència d’altres edicions, s’ha disputat a tres seus com són: les Filipines, Indonèsia i el Japó. En un principi els països que estaven entre les eleccions finals van ser: Rússia, Turquia, l’Argentina i Uruguai conjuntament així com les Filipines, Indonèsia i el Japó. Finalment per decisió unànime va endur-s’ho Àsia jugant-se la final a les Filipines.

Aquest mundial ens ha deixat majoritàriament seleccions europees, Amèrica li segueix amb set i per darrere estan Àsia i Oceania amb sis nacions i per les cinc d’Àfrica. Entre aquests països hi havia, des d’un inici com a favorits: els Estats Units de Steve Kerr, França, amb una gran convocatòria on destacava Rudy Gobert, Austràlia, situada al top tres en el FIBA World Ranking i que fou quarta en el darrer Mundobasket, o, amb un gran planter per davant, el Canadà del badaloní Jordi Fernández, entrenador assistent dels Sacramento Kings amb jugadors que tenen molta experiència a NBA i a ACB. També teníem a Espanya de la mà del seu seleccionador Sergio Scariolo que defensaven títol amb un pilar com és Willy Hernangómez i per acabar Sèrbia, que tot i les baixes de Nikola Jokic entre d’altres, era un equip per arribar lluny.

Totes elles han hagut de disputar una fase de grups on han estat agrupades amb tres seleccions més, i on les dues primeres no passaven directament a vuitens de final, sinó que, com ja s’ha fet els darrers anys, han disputat una segona fase. En ella s’enfrontaven les dues primeres

del grup A amb les del grup B, les del C amb les del D i així successivament. D’aquests quatre grups amb setze seleccions només passaven les dues primeres de cada grup. D’altra banda, van continuar jugant-se els partits per la classificació del 17è al 32è lloc.

Passada ja la primera jornada i començada la segona, del grup A teníem a la República Dominicana i Itàlia , i a Sèrbia i Puerto Rico del grup B.

Del grup C dues grans seleccions com els Estats Units i Grècia, que han tingut força absències, no han fallat. Lituània i Montenegro els han acompanyat, del grup D. Pel que fa al grup E, Alemanya es va classificar mentre que vam tenir la primera sorpresa i Finlàndia es va quedar fora en favor d’ Austràlia. Cap sorpresa al grup F amb Eslovènia i Geòrgia sent les afortunades. Igual que al grup d’ Espanya on, juntament amb el Brasil, passaven a la següent fase. I per acabar, al grup H arribava la sorpresa més gran de totes. La França de Rudy Gobert quedava eliminada a fase de grups, mentre que van passar Canadà i Letònia, amb un joc que delectava tothom.

Mentre es jugava la segona fase també es jugava la classificació del 17è al 32è classificat quedant Sudan del Sud com la 17a classificada, i per tant classificada pels JJ.OO de París i deixava a Jordània com a última classificada.

Font: Gigantes

Amb els resultats de quarts de final teníem unes semifinals apassionants amb Sèrbia, que va guanyar a Lituània, els Estats Units, després d’apallissar a Itàlia, Alemanya, que va vèncer a la sorprenent Letònia d’Arturs Zagars, i al Canadà, després d’eliminar a Eslovènia i Luka Doncic. Les semifinals ens va deixar amb dos excel·lents partits deixant per la final un apassionant Alemanya vs Sèrbia. En aquesta, partit molt disputat que s’enduia Alemanya després de vèncer 83-77. Canadà, per la seva banda, s’enduia el bronze i deixava sense medalla als Estats Units.

El Canadà del badaloní Jordi Fernàndez amb Shai Gilgeous-Alexander al capdavant, ha estat la selecció revelació, juntament amb la Letònia de Luca Banchi. D’altra banda, França, que ja tenia la classificació per París 2024, va ser la gran decepció i ara falta veure el paper dels gals als JJ.OO.

En l’apartat de premis individuals, Luca Banchi, l’entrenador italià de Letònia, ha estat escollit com al millor entrenador, mentre que el polèmic Dillon Brooks, s’ha fet amb el millor defensor. D’altra banda, Josh Giddey, ha estat coronat com al millor jugador jove i Dennis Schröder, va endur-se el MVP de la competició mentre que el seu company Franz Wagner, va ser l’home destacat de la final.

A part d’això, si parlem de jugadors destacats no podem oblidar-nos de jugadors com: Anthony Edwards, Luka Doncic, Bogdan Bogdanovic, Artūrs Žagars, Simone Fontecchio, Jonas Valanciunas o Nikola Milutinov entre d’altres que han donat el punt d’espectacle i talent a aquest Mundial.

Per l’any vinent, torn per les olimpíades a França on ja hi ha seleccions classificades: Sudan del Sud (millor equip africà), Japó (millor equip asiàtic), Austràlia (millor equip oceànic), Canadà i els Estats Units (millors equips americans) i les dues finalistes com a millors europees. Altres seleccions com: Brasil, Croàcia, Espanya, Eslovènia, Finlàndia, Grècia o Itàlia s’hauran de jugar el preolímpic per classificar-s’hi.

Fins aquí un mundial que, tot i que ha tingut moltes baixes, l’hem pogut gaudir fins al final amb jugadors sorpresa i una gran Alemanya triomfadora.

El proper, a Qatar, 2027.

Font: El Mundo

LES 4 SELECCIONS ESPANYOLES FEMENINES DE FORMACIÓ

ACONSEGUEIXEN MEDALLA

Les seleccions espanyoles de formació han demostrat un cop més de la bona salut que disposen i han completat un estiu ple d’èxits i medalles en les diferents competicions internacionals.

En aquesta edició, ens centrarem en els èxits aconseguits per les seleccions femenines en els europeus de Lituània i Turquia i en el Mundial U19 celebrat a Madrid enmig d’una gran expectació i amb una final molt competida contra els Estats Units amb més de 7.000 persones a la grada.

La selecció U20 femenina, dirigida per l’actual entrenador del València Basket, Rubén Burgos i amb l’ajuda del director tècnic del programa Segle XXI , Javi Torralba, es va penjar una valuosíssima medalla de bronze a l’europeu celebrat a Lituània aquest estiu.

una excepcional Txell Alarcón, que va acabar el partit amb 27 de valoració.

Amb una mescla de jugadores de la generació del 2003 i del 2004, l’equip de Ruben Burgos va oferir una imatge molt coral i des de Ball Don’t Lie hem volgut destacar alguna jugadora pel seu paper en aquest europeu.

TXELL ALARCÓN L’exterior catalana es va erigir en una de les referents ofensives del combinat espanyol; amb una mitja de 9 punts per partit, la jugadora de l’Araski ha estat capaç d’aparèixer quan l’equip més l’ha necessitat i ha demostrat la seva capacitat per anotar en diferents situacions.

Després d’una fase prèvia excel·lent i de superar a Israel a quarts de final en un partit molt igualat i decidit en els minuts finals, les jugadores de Rubén Burgos es van veure clarament superades per una selecció francesa molt superior físicament i que no va deixar que les jugadores espanyoles imposessin el seu ritme en cap moment i van obtenir el pas a la final per un contundent 47-75.

Però lluny de rendir-se, el combinat espanyol va aixecarse ràpidament per superar en el partit del 3r i 4t Lloc a Sèrbia amb una exhibició de tot el grup comandada per

La Txell, escollida pel draft de la WNBA aquest passat estiu, competirà una temporada més a la Lliga Femenina Endesa amb l’Araski per continuar creixent i agafant més responsabilitats.

CLAUDIA CONTELL La base del València Basket ha fet un pas endavant durant aquest europeu i ha demostrat un cop més la seva qualitat. Es tracta d’una base alta i físicament molt potent, i que és capaç de portar el ritme del partit tant ofensivament com defensivament. Sense destacar especialment en cap apartat estadístic, la Clàudia ha aportat molta seguretat al joc de la selecció i no ha fugit de les responsabilitats quan l’equip l’ha necessitat.

Basket, nascuda l’any 2004, ha jugat un paper clau amb aquesta selecció.

Amb una mitjana de 8 rebots per partit, ha estat una peça fonamental per fer funcionar a l’equip, i on ha destacat per la seva energia a pista.

La Clàudia ha tornat a la disciplina del Valencia Basket per competir a la Lliga Femenina- sota les ordres de Ruben Burgos- després d’una cessió al Jairis aquesta última campanya, on també ha jugat la Lliga Femenina. Sense dubte, és un dels diversos projectes joves que té l’equip taronja a la seva estructura.

Finalment i no menys important destacarem el paper de la Noa Morro en aquest europeu; la jugadora del València

LA SELECCIÓ U19 VA PROTAGONITZAR

UNA ESPECTACULAR COPA DEL MÓN A MADRID I VA ENDUR-SE UNA VALUOSA MEDALLA DE PLATA

L’equip dirigit per Bernat Canut i liderat a pista per l’asturiana Iyana Martín, van enganxar a tot el públic del Wizink Center i només van cedir davant del potent combinat dels Estats Units.

Després de completar una primera fase perfecta, les espanyoles van creuar-se amb la potent Lituània als 1/4 de final; liderades per una genial Awa Fam amb 12 punts i 2 rebots, van dominar el partit des de ben aviat. A les semifinals esperava Canadà, una selecció molt sòlida que va portar al límit a les jugadores de Canut. Però en les grans ocasions, apareixen les grans jugadores, i Iyana Martín va protagonitzar una exhibició per enfilar-se als 2 4 punts i 5 assistències per impulsar al combinat espanyol a la gran final.

Davant més de 7.000 persones, els dos equips van protagonitzar un autèntic partidàs que va acabar guanyant

el combinat americà gràcies a la capacitat ofensiva de Cotie Mcmahon, que va enfilar-se fins als 19 punts.

Pel que fa als reconeixements individuals, Iyana Martín va ser nomenada la MVP del campionat - sent dos anys més jove que la majoria de les seves companyes-, Bernat Canut el millor entrenador de la Copa del món i Iyana va formar part del millor cinc del Torneig i la valenciana Awa Fam- també del 2006- va formar part del segon millor quintet.

Tot I l’excel·lent paper de les noies de Canut, ens quedarem amb dos noms que van destacar amb molta força.

IYANA MARTÍN La genial base asturiana va deixar a tothom qui no la coneixia bocabadat amb les seves actuacions; formada al segle XXI, es tracta d’una base amb molt de caràcter i amb infinitat de recursos de cara a cistella. Tot i ser dos anys més

jove que les seves companyes, ha demostrat una maduresa i una tranquil·litat a pista fascinant. Aquest any continuarà formant-se uns anys més al Segle XXI, sota les ordres de Javi Torralba i amb l’objectiu d’arribar tan preparada com sigui possible a la seva etapa sènior.

AWA FAM L’altra jugadora de la generació del 2006 que ha impactat molt en aquesta copa del món. La interior valenciana ha tingut un paper protagonista en aquesta selecció gràcies a la seva versatilitat i contundència a prop de cistella. La seva energia i la seva envergadura han estat claus perquè la selecció assolís un alt nivell defensiu.

Encara en etapa júnior, l’Awa formarà part de la primera plantilla del València Basket com ja va fer l’any anterior i viurà de primera mà l’experiència de l’ Eurolliga a la Fonteta.

LA SELECCIÓ U18 FEMENINA S’EMPORTA EL BRONZE DE LITUÀNIA

La selecció dirigida per Cristina Cantero va endur-se la medalla de bronze després de superar a Sèrbia en el partit pel 3r i 4t lloc. El combinat espanyol, format sobretot per jugadores nascudes l’any 2005, va deixar molt bones sensacions grupalment i amb un futur molt prometedor.

no van tenir cap opció davant l’equip francès i l’actuació de Nell Angloma.

Però l’equip no havia dit la seva última paraula; les noies de la generació del 2005 van aixecar-se per superar amb solvència a Sèrbia per 52 a 80, un equip que a la fase prèvia els havia costat molt de guanyar. La catalana Laia Conesa va ser la jugadora més destacada de l’equip amb 12 punts i 8 rebots.

Tot i que una de les jugadores més destacades de l’europeu va tornar a ser la 2006 Iyana Martín, des de Ball Don’t Lie destacarem a dues jugadores del 2005 que pensem que tenen un futur brillant.

ARIADNA TERMIS El sostre de la selecció; aquesta interior aragonesa, formada al Segle XXI, és un dels tresors d’aquesta generació. Tot i la seva alçada, Termis domina diferents

Les noies de Cristina Cantero van dominar amb molta autoritat tots els partits de la fase prèvia, implicant a moltes jugadores a la rotació i amb un protagonisme molt coral . A quarts de final van topar-se amb un combinat turc molt seriós, on la bona Feina durant els 40 minuts de les noies de Cantero va acabar decantant la balança amb una Iyana Martín determinant.

A semifinals van creuar-se amb França, i tots els esforços de les jugadores espanyoles i el bon partit de Marina Mata,

aspectes del joc una mica menys habituals en jugadores de la seva alçada com la visió de joc o el tir de mitja distància. Després de formar-se durant quatre anys al Segle, aviat començarà una nova etapa als Estats Units.

MARINA MATA Formada també al segle XXI, ha estat una jugadora molt regular durant tot el torneig i clau per als esquemes

de Cantero. Sense la necessitat de ser la protagonista ofensivament, és una jugadora que entén el seu rol a la perfecció i ho porta l’extrem, convertint-se en una jugadora indispensable per a qualsevol entrenador o entrenadora. Va acabar el torneig amb unes mitges d’11 punts i 8 rebots.

EN L’ÚLTIM EUROPEU DE L’ESTIU, LA U16 TAMBÉ S’EMPORTA

LA MEDALLA DE PLATA

I per acabar un estiu espectacular, la selecció U16 de Carlos Cantero va proclamar-se subcampiona d’Europa a Turquia després de perdre contra França per un ajustat 63-67.

Martina Vizmanos encertada de cara a cistella, van conduir a la selecció a les semifinals. El rival era Finlàndia, que havia superat contra tot pronòstic a Croàcia; amb una Sara Okeke inspirada i un recital defensiu, Espanya va superar a les nòrdiques per un contundent 49-85.

Finalment, i com a últim obstacle per endur-se l’or, esperava França; després d’un partit molt igualat i amb alternances al marcador, les franceses van saber tancar el partit i van proclamar-se campiones d’Europa. Per part espanyola va destacar, un cop més, la parella Sara Okeke i Gina Garcia

Des de Ball Don’t Lie us explicarem amb una mica més de detall com són aquestes dues promeses del bàsquet espanyol.

GINA GARCIA La jugadora del Maresme ha estat el cervell de l’equip durant tot el campionat; amb unes condicions físiques privilegiades i un coneixement del joc espectacular, és un dels projectes més interessants d’aquest europeu. La Gina és capaç d’utilitzar la seva envergadura per portar la iniciativa en defensa i ofensivament fa que tot el que passa per les seves mans tingui sentit. La jove base catalana farà parella amb Iyana Martín al sènior del Segle XXI l’any vinent sense dubte una parella de bases de la que sentirem a parlar.

Les jugadores espanyoles nascudes l’any 2007 van tenir molt a prop l’or després de realitzar un campionat espectacular. Amb la intensitat defensiva i el joc coral per bandera, les noies de Cantero van anar superant als seus rivals amb autoritat fins als quarts de final. Allà es van creuar amb Hongria, un equip molt sòlid, i amb molt de talent individual que va obligar al combinat Espanyol a mostrar la seva millor imatge per certificar el seu pas a semifinals; guiades per una brillant Gina Garcia i una

SARA OKEKE Aquesta interior madrilenya ha estat el far de la selecció a la pintura; amb una capacitat atlètica impressionant i molt bones mans, ha estat una de les interiors més destacades del campionat. Tot i les seves espectaculars capacitats físiques, Okeke té un coneixement del joc i un caràcter que la fan una jugadora molt especial. Okeke continuarà la seva formació un any més al Movistar Estudiantes a la categoria Júnior.

Tampoc en podem oblidar de la catalana Martina Vizmanos, inclosa dins el cinc ideal de l’Europeu.

Font: Basketball Champions League