BDL - Edició 4

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona, Laura Colell

Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona

Il.lustracions: Roger Mas

Maquetació e Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

Punt final. S’acaba l’any a nivell esportiu i, com sempre passa, els finals de temporada són com el cap d’any pels que ens dediquem a jugar, veure o seguir aquest meravellós esport de la pilota taronja.

ACB, Lliga Femenina, Eurolliga, NBA i categories de formació es van acabant progressivament deixant-nos orfes d’allò que tant ens agrada. L’estiu, però, sempre ens té guardades diferents coses per poder seguir enganxats. Fitxatges, Mundials i Europeus, tan absoluts com de categories de formació, la WNBA, 3x3 i, pels que encara tenen ganes de continuar millorant, Campus de tota mena per polir detalls tècnics.

És el moment, però, de fer balanç de tot el viscut durant els últims 9 mesos amb una gran quantitat de bons moments i segurament algun que altre mal regust de boca que ens ha deixat la temporada. Sigui des de pista, banqueta o grada, la temporada 22-23 ens deixa a tots plegats amb moltes coses per aprendre i amb la satisfacció de poder continuar gaudint, un any més, del millor esport que hi ha.

Com sempre diem per aquí, l’única veritat és que BALL DON’T LIE.

Bon estiu!

Ball Don’t Lie

FINAL FOUR

LLIGA FEMENINA ENDESA

S’acaba la Lliga Regular i arriben els Play-offs. Després d’un any amb autèntics partidassos, on tant la permanència com les primeres posicions han donat molt a parlar, arriba el moment de la veritat.

QUARTS DE FINAL

BASKONIA - PENYA (0-2)

La Penya, que va assaltar el Buesa Arena, es va fer forta a casa per a endur-se la victòria i convertir-se en el primer classificat per les semifinals.

Liderats per un brillant Kyle Guy, els de Carles Duran van aconseguir arravatar el factor pista a un Baskonia que no va acabar mai de trobar el seu lloc al partit. Els 36 punts, amb 9 triples, de l’escorta nord-americà van ser massa per l’equip de Peñarroya on només Marcus Howard intentava seguir l’exemple de Guy. El joc coral dels de Badalona, amb Brodziansky, Parra o Feliz sumant-se a la festa anotadora castigaven molt fortament a un Baskonia irregular que va trobar a faltar jugadors com Costello o Thompson. Tot i això, els locals ho lluitaven fins al final però una sòlida defensa verd-i-negre ho evitava i sumaven així la primera victòria als play off (91-99).

La sèrie arribava ara a Badalona i, igual que va passar a la Copa del Rei, els de Duran no van desaprofitar l’oportunitat i deixaven fora al segon millor equip de la lliga regular. L’encert en el triple,

MADRID - GRAN CANARIA (2-0)

Un Madrid molt superior s’assegura les semifinals després de derrotar un Gran Canària que poc va poder fer davant la superioritat blanca.

Primer partit poc vistós on els homes de Jaka Lakovic no van poder aguantar ni un quart. Tot i la igualtat dels cinc primers minuts, la falta d’encert canari, que van tardar 6 minuts a anotar al segon quart, els va condemnar a un parcial de 19-0 i partit sentenciat. Liderats per Musa, autor de 20 punts, i Sergi Llull, amb 16, els blancs s’enduien el primer punt de l’eliminatòria per un clar 95-68.

A Gran Canària les coses van ser diferents. El vigent campió de l’Eurocup es va créixer davant del seu públic i va posar les coses complicades als de Chus Mateo que van haver de suar per endur-se el matx. La parella Balcerowski-Slaughter ho intentava de totes les formes possibles però el domini interior

clau també al primer partit, va ser vital pels badalonins que percudien la cistella visitant de la mà d’un Guy molt inspirat i l’ajuda d’un incombustible Guillem Vives. Els problemes de faltes de Howard van fer que l’equip de Vitòria hagués de buscar altres vies d’anotació però aquestes no eren suficients. L’encert exterior i les segones oportunitats, amb fins a 15 rebots ofensius, posaven el 77-62 i el partit encaminat. Un últim intent de Costello i Thompson semblava que donava opcions als de Peñarroya però la defensa dels de Duran sentenciava l’eliminatòria i deixava el 83-76 final.

de Tavares amb 12 punts i 12 rebots era massa pels groguets. Tot i arribar a la mitja part gairebé empatats, arribava el torn, un altre cop, de Dzanan Musa que castigava els de Lakovic. A ,l’últim quart Sergio Rodríguez agafava el relleu de Musa i posava el 61-77 al marcador i semblava deixar el partit sentenciat. A partir d’aquí, però, un parcial de 15-0 de la mà de Nikolic i Slaughter empatava el partit. Al final, l’encert blanc i els tirs lliures acabaven decantant la balança i s’arribava al final amb el 81-89 al marcador.

Font: ACB

Font: ACB

Barça, Baskonia, Madrid, Tenerife, Unicaja, Gran Canària, Penya i València competien pel títol però només un en podia sortir guanyador. El moment del tot pel tot no ens ha decebut amb moments i jugadors a un molt alt nivell.

QUARTS DE FINAL

TENERIFE - UNICAJA (0-2)

Unicaja aconseguia classificar-se per les semifinals després de derrotar a un Tenerife que no va poder fer res davant el joc coral malagueny.

Ibon Navarro tenia un pla i li va sortir a la perfecció. L’equip, que en tot moment es va mostrar sòlid en defensa, va aconseguir minimitzar els efectius d’un Tenerife lluny del seu millor joc. En una primera part marcada per les defenses, els punts de Perry permetien als de Navarro obrir una petita escletxa al marcador. Lluny de ser l’equip que han demostrat ser durant la temporada, els de Txus Vidorreta no aconseguien trobar a dos dels seus referents com Shermadini i Huertas. Era Fitipaldo, autor de 13 punts qui intentava evitar la victòria visitant. Un cop la diferencia superava la vintena de punts, Tenerife semblava trobar-se en atac però la poca tensió defensiva els condemnava i la victòria se n’anava cap a Màlaga (59-72).

Segon partit amb un inici totalment diferent al primer, amb un Tenerife que tenia ganes de reivindicar-se. L’encert al triple i la seva

BARÇA - VALÈNCIA (2-0)

El millor equip de la lliga regular contra l’últim a obtenir el bitllet pel títol. El Barça arribava al encreuament després de les dues derrotes a la final a 4 i davant tenia un València Basket que s’ha mostrat molt irregular durant la temporada.

Els d’Àlex Mumbrú sortien amb un punt més d’intensitat que els blaugrana, però ràpidament Niko Mirotic tornava als seus al partit. Tot i els intents de Laprovittola per eixamplar distàncies, els taronges s’aferraven al partit amb els punts de Jones. Tot i els 8 punts gairebé seguits del base valencià, un triple de Mirotic (que va anotar-ne 7) posava per davant els culers. A la represa, Satoransky era l’encarregat de posar-li ritme i duresa al joc i això permetia als de Saras Jasikevicius marxar al marcador, gràcies també als punts de Kyle Kuric. En un tram final sense tensió, València Basket aconseguia deixar el 84-74 final.

La Fonteta es convertia en l’escenari de l’últim partit de quarts. El Barça, que no volia cap sorpresa, començava molt seriós en

defensa consistent els feia situar 9 punts per sobre al final del primer quart. A partir d’aquí, però, els d’Ibon Navarro feien gala del seu bon joc demostrat durant tota la temporada i a base d’anotar i anotar s’enlairaven fins els 37 punts en aquest quart. Shermadini seguia sense aparèixer als play-off i Kendrick Perry posava la directa cap a semifinals. La segona part no va ser gaire diferent i és que Perry continuava anotant de totes les formes possibles, ben acompanyat per Kalinoski, amb 21, i Brizuela. El marcador era ja massa gran i els de Vidorreta van abaixar els braços per arribar al 97-74 final.

defensa. De la mà d’Abrines i Mirotic s’aconseguien els primers avantatges del partit. Als de Mumbrú els costava molt entrar en partit i quan ho van fer ja era massa tard. Tot i els intents de Dubljevic i Harper, el Barça era una piconadora i dominava amb claredat al descans. El pas pels vestidors no canvia gaire les dinàmiques i el marcador cada cop era més ampli. Tot i els intents d’Hermannsson i Dubi, que podria haver jugat el seu últim partit com a taronja, les coses no canviarien i el partit s’acabaria amb el 64-87 final.

Font: ACB

Font: ACB

MADRID - PENYA (3-1)

La Penya repetia per segon any consecutiu presència a semifinals i davant tenia un Madrid vigent campió d’Europa, sempre candidat a tot.

Kyle Guy continuava sent el jugador més en forma dels de Badalona. Amb un 8/13 en triples feia saltar les alarmes a la capital que veien com el seu equip perdia el factor pista. Els 18 punts de Musa i Tavares no podien fer res davant l’alt encert de Guy i el talent interior de Tomic. 83-93 i 0-1 a la sèrie.

La màxima igualtat seguia al segon partit però Guerschon Yabusele, amb 27 punts, feia decantar la balança en favor dels de Chus Mateo. Els intents d’Hellenson i Feliz per mantenir l’equip eren insuficients davant un Madrid que aconseguia un joc coral per empatar l’eliminatòria. 90-73 i 1-1.

La sèrie arribava ara a Badalona amb un Olímpic ple de gom a gom amb 12.323 persones, rècord aquesta temporada a tota l’ACB. El Madrid, conscient de lo forta que s’ha fet la Penya aquest any a casa no volia cap sorpresa i ja des del primer minut posaven un nivell físic molt elevat. Liderats per un Musa estel·lar, amb 25 punts, i ben secundat per Yabusele i Hezonja els de Mateo aconseguien dominar amb claredat i arribaven a la trentena de punts (37-67). A partir d’aquí, i amb el partit, a priori, sentenciat, una grandíssima reacció verd-i-negre liderada per Feliz i Guy aconseguia un parcial de 30-8 i un triple del mateix Feliz posava el 73-78 a falta de un minut. Ara, però, els tirs no entraven i el Madrid recuperava el factor camp. 73-83 i 2-1 a l’eliminatòria.

S’arribava amb un tot o res pels locals al quart partit. Tot i una aparent igualtat, sobretot a la primera part, blancs van ser superiors a una Penya que ho intentava però sense encert. Amb Guy desaparegut, la tripleta Vives-Feliz-Parra liderava l’atac badaloní però l’experiència de Sergio Rodríguez, juntament amb els punts de Hezonja i Musa no donaven cap opció als de Duran. 73-94 i ja teníem el primer classificat per a la final.

Font: ACB

BARÇA - UNICAJA (3-1)

El campió de Copa volia repetir la gesta aconseguida a Badalona. El Barça, alertat del gran joc malagueny durant la temporada, sabia de la importància de fer valer el factor camp.

Tots dos equips arribaven en un bon moment de joc. Conscients d’això, els jugadors s’aplicaven en defensa i costava anotar els primers punts. Els punts a la zona cobraven importància i, de la mà de Sima i Ejim, Unicaja havia trobat la seva font d’anotació. Era precisament un interior, Sanli, qui castigava la defensa malaguenya i aconseguia generar els primers avantatges. El joc en equip culer semblava sentenciar el partit però Unicaja no abaixava els braços i es col·locava a 3 a falta de 18 segons. Després de sumar dos tirs lliures, una bona acció defensiva de Mirotic acabava amb les opcions dels d’Ibon Navarro. 84-81 i 1-0 a la sèrie.

El segon partit tornava a ser una guerra. Liderats per un enorme Carter, els del Carpena manaven el partit. Els locals, però no donaven el seu braç a tòrcer i es mantenien al partit. Era al tercer quart quan un parcial dels malaguenys posava el +10 al marcador, i que es mantindria fins al final. 79-88 (1-1) i primera derrota de la temporada al Palau Blaugrana.

El Carpena, amb un ambient de gala, tornava a rebre unes semifinals 6 anys després. L’inici no era diferent al dels altres dos amb tots dos equips durs en defensa i amb poc encert. Amb l’ajuda de la seva incansable afició, els de Navarro eren capaços de portar la iniciativa amb un gran Perry i el domini de Kravish al rebot. Era al tercer quart quan, de la mà de Kuric, el Barça aconseguia trencar el partit i, tot i intentar-ho, Unicaja no era capaç de capgirar la situació. El partit acabava amb el 79-90 final i amb el factor camp recuperat.

El Carpena no fallava i repetia ple total a les grades per intentar forçar el cinquè partit. Aquest cop, però, l’encert no tardava a aparèixer i el domini interior encara era una de les claus de l’eliminatòria. Les distàncies no eren molt altes però eren els blaugranes els que dominaven el partit. Els punts de Kuric i Satoransky permetien liderar amb tranquil·litat. No es podien refiar els de Jasikevicius doncs els punts de Kalinosky i Perry mantenien la tensió el partit. Va ser des de la defensa quan el Barça va aconseguir trencar el partit i arribar a una màxima de 24 punts. A partir d’aquí, Unicaja només va poder maquillar el resultat fins al 75-87 final. Ja teníem final servida!

Font: ACB

BARÇA-MADRID (3-0)

La final de l’ACB estava servida. El millor de la Lliga Regular contra el campió d’Europa. Duel entre dos rosters plens de talent i amb molt fons d’armari. Tots dos equips arribaven igual, només una derrota en tot el play-off però amb la semifinal de la final four a la memòria on els blancs s’imposaven al conjunt de Saras.

Amb l’últim precedent, s’esperava un Palau ple que ajudés el seu equip a endur-se el primer punt de l’eliminatòria i amb la incògnita de com rebria el Palau a Niko Mirotic després d’anunciar-se que no continua l’any vinent.

L’inici de partit, però, no era l’esperat i els de Chus Mateo començaven dominant al marcador. Ràpida reacció dels blaugranes que tornaven a empatar el partit. La parella de moda Sanli-Lapro impulsaven el seu equip mentre que Tavares i el “Chacho” intentaven evitar que els culers arribessin per davant al descans. La igualtat no semblava que s’hagués de trencar i el nivell, tant ofensiu com defensiu, era molt elevat. Un parcial dels de Jasikevicius era ràpidament contestat pels de la capital. Era Tomas Satoransky qui, a l’últim quart, semblava trencar el partit. No es rendia el Madrid de la mà de Llull i Yabusele però Niko Mirotic s’encarregava d’enterrar les opcions blanques. 97-88 i el primer punt es quedava al Palau.

Amb un Palau novament de gala, tots dos equips tornaven a trobar-se amb objectius ben diferents. El Madrid, amb ganes de portar la sèrie al Wizink mentre que el Barça volia deixar molt ben encaminat el camí al títol. Ja des d’un inici la tensió es podia veure a l’ambient. Dues faltes ràpides tant de Yabusele com Tavares provocaven maldecaps a Chus Mateo i feia aparèixer un dels homes d’aquesta final, Jan Vesely. El txec, amb el seu tir de mitja distància feia anar de corcoll la defensa blanca. Tot i això, i gràcies a la defensa zonal dels blancs, el partit seguia amb petits avantatges i s’arribava a la mitja part amb tot per decidir. A la segona part, Mateo tornava a recuperar dos dels seus grans referents però ara era Niko Mirotic qui castigava la cistella visitant. L’aler pivot, amb 25 punts, posava el +10 quan encara quedava un quart. I en els grans moments, com sempre, Sergi Llull apareixia per capgirar el marcador i posar els seus per davant. S’arribava a un final ajustat on els tirs lliures eren peça fonamental. Dos lliures de Lapro posaven el +1 a falta de 6 segons i l’últim tir de Llull no tocava cèrcol i deixava el 86-85 i 2-0.

Dos dies després arribava el gran dia. El Wizink Center de Madrid rebia dos equips amb situacions totalment diferents. El Barça, amb l’opció de proclamar-se campió al camp de l’etern rival mentre que el Madrid buscava una victòria que els permetés tornar a somiar.

Font: ACB

Així doncs, guió bastant semblant al vist fins ara als dos partits previs. Tots dos equips se centraven en protegir la seva cistella i cada punt era d’allò més complicat. Satoransky continuava fent mal, com durant tota la final, i semblava que el Barça dominava, si més no al marcador. Era el torn per Causeur i Llull que, amb l’aparició de l’encert exterior, capgiraven la situació i ficaven de ple el seu equip al partit i acabaven per davant la primera part.

Amb el pas pels vestidors era el moment de Vesely. Igual que al segon partit, el seu tir de mitja distància portava boig a Tavares que veia com jugada rere jugada l’interior culer buscava aquest tir que tant d’èxit li estava donant. A ell, se li sumava l’encert de Mirotic i Lapro però sobretot el poc encert exterior del Madrid. Amb Yabusele i Tavares a la desesperada, tot indicava que el Barça s’ho emportava. Un bon final dels locals era fàcilment controlat pels de Saras que aconseguien així endur-se el títol cap a Barcelona

MVP FINALS:

Nikola Mirotic va endur-se el guardó a millor jugador de les finals. I és que si d’algun jugador s’ha parlat durant aquests dies és d’ell. En el que segurament haurà estat l’últim ball amb la samarreta blaugrana, l’aler pivot montenegrí ha tingut una mitjana de 17,7 punts, 6 rebots amb uns grans percentatges de 2 (59%) i de 3 (50).

És la segona vegada que rep aquest premi, també amb la samarreta del Barça i la tercera lliga, una amb el Madrid i dues amb el Barça.

La màxima competició Europea arriba al seu final. Després d’una Lliga Regular amb molts equips lluitant per ser a la fase final, Mònaco, Olympiacos, Barça i Madrid arriben a la final a quatre de Kaunas. Tot estava absolutament igualat i els 4 equips ho van haver de donar tot per intentar endur-se el títol europeu.

OLYMPIACOS-MÒNACO

Mònaco i Olympiacos se citaven al Zalgirio Arena de Kaunas després d’uns quarts de final disputadíssims. Els grecs, havien superat al Fenerbache mentre que Mònaco havia suat de valent davant Maccabi Tel Aviv.

El partit començava amb poc ritme i encert, però eren els homes de Sasa Obradovic els que aconseguien donar el primer cop. Amb els grecs sense acabar d’entrar al partit, Mike James aprofitava per castigar des del triple a lo que Vezenkov responia, però no era suficient. Bartzokas provava coses noves i amb molt d’efecte. McKissic i el sempre present Vezenkov posaven l’empat al marcador i cada cop s’escoltava més als aficionats grecs. Poc va durar l’alegria i era Mike James l’encarregat de calmar les aigües i posar el +12 al descans.

A partir d’aquí, algo inexplicable va passar i és que el pas pels vestidors va ser demolidor per tots dos equips. Un parcial de 27-2 al tercer quart capgirava per complet el partit. Papanikolau i Fall apareixien en partit i l’equip d’Obradovic no sabia que més fer per intentar trobar la fluïdesa en atac de la primera part. Amb un Mònaco desencaixat i un Olympiacos, amb tota l’afició darrere, crescut s’arribaven als 10 minuts finals amb el +10.

Tot i intentar-ho, res els sortia als monegascos que veien com ni la seva estrella Mike James trobava els tirs com al principi. En un intercanvi de punts el partit arribava al final amb el 76-62.

Font: DAZN

BARÇA-MADRID

Amb Olympiacos esperant rival per la final, era el torn de Barça i Madrid. Els blancs, amb les baixes de Deck, Poirier ni Yabusele, arribaven a la final four després d’una sèrie de quarts que va donar molt a parlar. Per la seva part, el Barça havia superat amb claredat un Zalgiris que res va poder fer davant la superioritat blaugrana.

Era el Madrid qui començava millor i provocava molts dubtes a l’atac culer, i especialment a Mirotic. Els triples del Barça, amb un 6/10, mantenien l’equip però la zona encara era territori prohibit amb la gran presència interior blanca. La defensa zonal plantejada per Chus Mateo no acabava de funcionar i els de Saras aconseguien marxar al marcador. Un tir de Sergi Llull al final de quart ficava als blancs en partit abans d’arribar al descans.

A la represa, els de la capital van sortir amb un ritme més, augmentant l’agressivitat en defensa i el ritme en atac. El Barça veia com el partit se li complicava i Tavares continuava fent mal a la pintura. A poc a poc, l’ambient s’anava caldejant i ho aprofitava el Madrid per, amb un parcial de 0-12 donar-li la volta al partit. Amb Mirotic encara desaparegut, sense anotar cap punt, el Barça semblava remar a contracorrent contra la bella guàrdia blanca. Sergi Llull, Rudy Fernández i el Chacho Rodríguez portaven el Madrid directes cap a la final. De la mà d’Abrines i Lapro ho intentava el Barça però cada cop era més complicat. Arribaven els primers punts de Mirotic, a falta de 3 minuts pel final, però el Madrid ja controlava el partit i s’acabaria el partit amb el 66-78 final.

Font: El Confiencial

MADRID-OLYMPIACOS

El Zalgirio Arena acollia la final de l’Eurolliga entre dos dels millors equips durant la temporada. Olympiacos, líder de la Fase Regular i el Madrid, tercer empatat amb el Barça, segon. A les grades, l’afició grega hi posava la passió i feia seu l’ambient a Kaunas. A pista, però, les coses no serien tan fàcils.

Inici molt igualat per part de tots dos equips amb Fall i Tavares lluitant a la pintura. Era Vezenkov qui donava aire als seus amb l’encert exterior. Els de Chus Mateo veien com, tot i dominar la zona, l’eficàcia dels de Bartzokas des de 6,75 els feia distanciar-se al marcador. La zona semblava que sorgia efecte en els blancs però el poc encert de cara a cistella no els permetia acabar de rematar la feina. Amb Fall amb problemes

de faltes, Tavares posava als seus un altre cop per davant i, ara si, l’encert apareixia i permetia al Madrid dominar. Els del Pireu, però, en cap moment perdien la cara al partit.

Amb els pas pels vestidors, Bartzokas aprofitava l’electricitat i punts de Canaan que feien anar boja la defensa blanca. Amb el partit igualat, Chus Mateo recorria, igual que a la semifinal, de la seva arma més fiable en aquest tipus de partit. Rudy, el Chacho i Llull tornaven a aparèixer per revolucionar el partit. Tot i això, Vezenkov no havia dit la seva última paraula i tirava de l’equip per posar un 74-67 que semblava complicar molt les coses. I llavors, a menys de 3 minuts per acabar i amb un Olympiacos molt segur apareixien de nou. Sergio Rodríguez, amb 7 punts, posava els blancs a tan sols un punt

Font: DAZN

i amb l’última pilota en joc pels blancs. En una acció que ja ens té molt acostumats, Sergi Llull es tirava una de les seves ja clàssiques mandarines i capgirava el marcador. Quedaven 3 segons i ho intentava a la desesperada l’equip de Bartzokas. El tir de Sloukas no entrava i el Madrid es proclamava campió per onzena vegada a la seva història.

Vezenkov (29) i Canaan (21) van ser els màxims anotadors del partit mentre que Sergio Rodríguez (15) i Tavares (13) ho van ser per part del Madrid.

Al partit pel 3r i 4t lloc, el Mònaco va superar clarament un Barça encara de ressaca per la derrota davant del Madrid.

En un ambient totalment diferent del dia anterior, els de Saras sortien al partit totalment distrets i amb un Niko Mirotic que seguia sense aparèixer. De la mà de Mike James i Diallo , els monegascos agafaven les primeres rendes i el Barça semblava no tenir alternatives per fer millorar la cosa. Al descans la diferència ja era de 16 punts.

El pas pels vestidors semblava que havia sentat bé als de Barcelona, amb dos triples de Lapro i, per fi, Mirotic retallaven distàncies. Era, però, un miratge ja que la falta de concentració i errades eren castigades ràpidament per un Mònaco que volia endur-se el partit. Partit sense més història amb un Mirotic que acabava amb 15 punts i el 78-66 final.

Font: Eurosport

D’INICI NINGÚ ENS DONAVA FAVORITS, PERÒ LES VICTÒRIES CONTRA USA I PUERTO RICO, SEGUIDES DE LES DE BRASIL I L’URUGUAI ENS VAN FER CLASSIFICAR PER AL MUNDIAL D’AQUEST ESTIU

Selecció mexicana

1.Com afronta l’equip una cita tan important com el Mundial d’aquest estiu?

Amb molta il·lusió, és la segona vegada en 50 anys que Mèxic va al Mundial i per nosaltres és un gran repte poder posicionarnos després de tants anys en l’elit del bàsquet FIBA.

2.Quines creus que són les claus d’aquesta selecció?

Són vàries, la primera és l’ambient i dinàmica positiva que hem aconseguit entre jugadors i staff, els jugadors venen contents i amb les condicions correctes per defensar el seu país. Això s’ha aconseguit després de molts anys on no hi havia aquesta situació.

Aquest fet és bàsic quan el sistema de competició et concentra en pocs dies, tens pocs entrenaments i els viatges són molt llargs. Gran part d’aquest canvi ha estat gràcies al seleccionador Omar Quintero que ha aconseguit convèncer a molta gent que aquest grup podria arribar lluny perquè ens donessin el suport necessari tan econòmic com esportiu.

I la segona clau ha estat la barreja de jugadors amb gran experiència com Pako Cruz, Jorge Gutierrez, Paul Stoll o Orlando Mendez que han acollit a una nova generació de jugadors de joves com Gael Bonilla, Diego Willis, Victor Valdes, Juan Reyna, Moises Andriassi, etc, i s’ha fet una sinergia molt bona.

3.Quins són els objectius de l’equip?

Els objectius són posicionar a Mèxic al lloc que li pertoca; com a una de les seleccions més potents d’Amèrica. D’aquí que hagi estat molt important classificar-se al Mundial deixant fora països com Argentina o Uruguai. Per altra banda, aconseguir fer el canvi generacional que fa temps que necessita el basquetbol mexicà perquè aquesta classificació no sigui un fet puntual.

4.Entrenador ajudant de la selecció mexicana absoluta; Quines són les teves funcions dins del staff tècnic?

La meva funció principal és l’estudi dels rivals sobretot en la part més tàctica i donar opcions i solucions al seleccionador

per contrarestar els punts més forts dels rivals i veure per on els podem fer atacar d’una forma més eficient aprofitant al màxim les nostres característiques. Aquesta funció té molta feina fora de pista però a la vegada durant el joc soc qui ha de veure qualsevol canvi tàctic i donar solucions.

Independentment d’aquesta funció, amb la meva experiència amb el talent jove també ajudo al desenvolupament de jugadors

sobretot els més joves i a la planificació del treball diari de la selecció.

5.Com vas viure la fase de classificació pel Mundial? Va ser tot molt igualat i contra seleccions de primer Nivell.

Si, vam estar en un grup molt dur amb USA, Brasil, Puerto Rico, Uruguai i Colòmbia, sens dubte un gran repte ja que classificàvem 3 equips i el millor 4t que en principi semblava que havia de ser de l’altre grup.

D’inici ningú ens donava favorits però al guanyar un partit a USA i Puerto Rico ens va posicionar en molt bon lloc. Finalment també vam guanyar contra Brasil a camp contrari i les dues victòries contra Uruguai ens van fer classificar tercers.

El fet de ser una classificació per finestres amb mesos entre una i altra si que ha fet que la tensió fos cada cop més gran, i justament en l’última finestra havíem de guanyar els dos partits a fora de casa a Colòmbia i a Uruguai una cosa molt complicada ja que la localía a Amèrica és molt difícil de treure.

6. Quines creus que són les seleccions que opten a guanyar el Mundial?

Crec que és un Mundial molt obert hi ha seleccions com Grècia, Eslovènia, Alemanya o Canadà que poden arribar molt lluny però crec que USA, Sèrbia, i França són les favorites. Aquí et

sumo a Espanya perquè sempre acaba sent molt competitiva. Com veus, tot molt obert.

Arribada a Mèxic

1.Com són els teus inicis en el món del Bàsquet?

Vaig començar jugant a la meva escola, Sant Ignasi i als 16 anys ja em vaig posar a entrenar equips de minibàsquet. Vaig estar compatibilitzant les dues coses passant per Corazonistas fins que als 26 anys vaig tenir una lesió que em va fer deixar la part de jugador i em va centrar com a entrenador. A partir d’aquest moment ja vaig anar a Cornellà i posteriorment Hospitalet, Barça, Jac Sants.

2.El punt més alt de la teva carrera en categories de formació podem dir que ha estat al C.B.Hopsitalet i al Barça; com vas afrontar aquests dos reptes?

Si, la veritat que a Hospitalet va ser d’una forma molt progressiva i natural, vaig estar 10 anys on vaig passar per totes les categories de Mini fins a Sènior i Coordinador de pedrera. Gràcies al suport del director tècnic que hi havia, Miguel López Abril, vaig poder evolucionar com a entrenador i anar assumint els reptes d’una forma molt progressiva. Al final vaig poder disputar 3 campionats d’Espanya (2 Cadets i 1 Júnior) i per les meves mans van passar molts jugadors de molta qualitat i alguns d’ells m’alegra dir que encara es dediquen al bàsquet en categories professionals.

Font: Helena Oma

Una vegada vaig sortir d’Hospitalet em va trucar Barça per portar el Cadet A, i evidentment no vaig poder dir que no. Encara sabent que podia ser un any complicat pel nombre de jugadors i configuració de la plantilla, vaig acceptar-ho com un repte i una oportunitat única de poder treballar al club més important del país. Va ser un autèntic honor i una experiència que em va curtir molt com a entrenador i on guardo encara bons records i bones amistats.

Crec que a tot entrenador al final li ha d’agradar el repte i ha d’estar preparat perquè mai saps quan et pot aparèixer una oportunitat. Per això és bàsica la formació contínua i les ganes de continuar aprenent d’altres entrenadors. Per sort meva, tant a Hospitalet com a Barça vaig poder seguir creixent tant a nivell personal com professional i no tinc cap dubte que és el que em va fer poder estar ara en una selecció nacional i en clubs de lligues professionals.

3.Com surt l’oportunitat de sortir d’Espanya i emprendre una aventura professional a Mèxic?

Una vegada vaig sortir de Barça, tenia clar que volia dedicar-me professionalment i que per desgràcia era molt difícil fer-ho a casa.

L’oportunitat es pot dir que me la vaig buscar jo. Durant un temps em vaig dedicar a ampliar el meu cercle de contactes i veient a nivell mundial quines opcions podria tenir i on podria encaixar més el meu perfil. Al final vaig connectar amb un exjugador que just havia passat a les banquetes i buscava un perfil com el meu com a assistent. El millor és que des del primer moment vam veure que podríem treballar molt bé junts. Vaig anar com assistent seu a un club de la lliga mexicana i després a la selecció i fins ara ja portem 5 anys.

4.Quins són els següents passos de Xavi Monferrer en el món del Bàsquet?

De moment gaudir del moment i aquest estiu amb el Mundial. Soc una persona que li agrada disfrutar del camí i no estar pensant contínuament en el futur, però estar clar que m’agradaria poder tornar prop de casa (família, amistats) i ACB seria ideal. Però com t’he dit mai se sap on aquest esport et pot portar i no em tanco cap porta, al final tot són experiències que et fan crèixer com a persona i entrenador i de pas conèixer el bàsquet de forma més global.

5.Que és el millor i que és el pitjor d’entrenar a un país com Mèxic

A nivell bàsquet, el millor és l’oportunitat de poder treballar amb jugadors de gran nivell, tant a la lliga on hi ha molts americans amb passat NBA o G League com a la selecció. El pitjor és la falta d’organització en general a les Lligues en comparació amb el que estem acostumats a Europa. Perquè et facis una idea, a l’any hi ha

3 lligues professionals diferents, que després de molts anys han aconseguit que no se sobrepossesin unes a altres.

A nivell personal la part positiva és poder conèixer un país increïble amb regions molt diferents però totes amb el seu encant i la gent que és molt acollidora i et fan sentir de seguida com un més.

6.Que és el millor del bàsquet Mexicà?

La passió i caràcter que té el jugador mexicà.

I a nivell entrenador estranger, et diria les opcionss per poder entrenar professionals a molts nivells i el respecte que tenim els entrenadors estrangers i específicament els espanyols. Un bàsquet molt centrat en l’atac però que alhora intentant introduir certs aspectes de l’ordre del bàsquet europeu.

7. Gael Bonilla o Karim López són dos dels jugadors mexicans joves dels que més es parla; quina és la teva opinió sobre ells? Quin futur els espera?

Són dos jugadors amb molt talent, d’uns físics ideals per jugar a bàsquet i en progressió. El Gael ha anat creixent molt a la selecció fins al punt de ser un dels jugadors fixos amb minuts importants. En Karim té un gran potencial i al Joventut crec que seguirà creixent per ser un dels referents del bàsquet mexicà. Sens dubte els dos jugadores han de ser la base de la selecció mexicana en els pròxims anys.

PREGUNTES RÀPIDES

Guanyador del Mundial? Serbia

Mvp del Mundial: Doncic

Mèxic quedarà en X posició: entre els 16 millors del món, a partir d’aquí depenen molts factors.

NBA o Eurolliga: Eurolliga

Jugador preferit d’Eurolliga: Sloukas

Un partit que recordis: la victòria contra USA a Mèxic davant d’un pavelló ple amb 12.000 persones.

Millor record a una banqueta: El moment que ens vam classificar al Mundial o qualsevol de les Final Four que vaig jugar amb Hospitalet o Barça.

I el pitjor?

Quan acabes una temporada o un cicle amb un grup que acostuma a ser amb una derrota (campionats d’Espanya a formació) o Playoffs a lliga mexicana o als quarts de final de la Copa Amèrica.

Gael Bonilla?

serà el referent del bàsquet mexicà durant molts anys.

Karim López?

serà la peça que juntament amb Gael faran de Mèxic una de les millors seleccions del continent Americà.

LLIGA FEMENINA ENDESA

MERCAT DE FITXATGES

El mercat de fitxatges de la Lliga Femenina Endesa treu fum. Nous fitxatges, renovacions, acomiadaments i benvingudes. Des que va començar no ha parat; dia que ha passat, moviment que s’ha anunciat. Els clubs no han trigat a comunicar aquelles jugadores que s’incorporen a les diferents plantilles per competir la temporada 2023-2024 que, ben segur, tornarà a estar molt disputada.

Per aquest motiu, repassem alguns dels fitxatges que hi ha hagut fins al dia d’avui. En concret, analitzem 10 moviments de diferents jugadores que han sorprès els seguidors i seguidores de la lliga i han donat a parlar.

1. LAURA PEÑA fitxa per SPAR GIRONA

La base del Maresme, nascuda a Vilassar, tanca una etapa de quatre anys al Cadí La Seu (2019-2023) i es compromet amb l’equip gironí per dues temporades.

Aquesta darrera, Peña ha anotat una mitjana d’11,1 punts per partit, amb un encert des de la línia de tres que sobresalta: 40,3%, una de les seves especialitats. I per si això no fos suficient -que ho és-, la base catalana arriba a la capital gironina havent aconseguit 14,2 de valoració a la Lliga Femenina Endesa.

La base del club de la Seu d’Urgell no s’ha pogut acomiadar des de la pista i ho ha lamentat. Durant el mes de març d’enguany, va haver de passar per quiròfan per una lesió a l’espatlla esquerra. A causa de les molèsties, Peña va estar de baixa des del mes de febrer i no va poder disputar el tram final de temporada.

No obstant això, tal i com va valorar la directora esportiva del Spar Girona, Laia Palau, amb la incorporació de la jugadora l’equip gironí guanya una “gran capacitat de direcció, facilitat per anotar i consistència i persistència en aquesta posició de base ”. A més a més, Peña “aportarà molta serietat a la pista i ajudarà a dirigir l’equip en la propera temporada”, afirmava Palau.

Cal afegir que és una jugadora que en la seva trajectòria ha aconseguit fins i tot un ascens a la màxima categoria; abans de fitxar per La Seu, va jugar durant tres temporades amb el Femení Sant Adrià (2016-2019), el club amb el qual va aconseguir la plaça a Lliga Femenina Endesa.

Font: Agustí Peña

2. SANDRA YGUERAVIDE fitxa per SPAR GIRONA

L’experimentada base valenciana firma fins al 2025 amb el club català. Ygueravide marxa de Lointek Gernika, equip amb què ha fet una autèntica temporada: 10,5 punts, 4,1 assistències i 11,3 punts de valoració per partit.

A més a més dels números aconseguits a la lliga regular, el club de Fontajau fitxa a la base de la Selecció Espanyola en format 3x3. Des de l’estiu de 2016 hi forma part i des de llavors ha sigut líder i referent dins l’equip. De fet, el 2021 va arribar a ser el número 1 del rànquing mundial de FIBA 3x3 a l’estiu.

La jugadora, a més de tenir experiència en la lliga espanyola després d’haver jugat a Perfumerías Avenida, Estudiantes o Hondarribia, també té recorregut internacional després d’haver jugat a: Turquia, Polònia, Rússia, Hongria o França. Cal reconèixer, doncs, que Ygueravide serà una de les jugadores amb més experiència que tindrà l’equip gironí: “Amb ella guanyem experiència i capacitat de decisió en partits importants”, va reconèixer Laia Palau en l’anunciament del seu fitxatge.

Amb les dues bases fitxades, Peña i Ygueravide, la classe i el talent arriben a Fontajau.

3. NADIA FINGALL fitxa per VALÈNCIA BASKET

Les campiones de la lliga 22-23 han reforçat el seu joc interior amb el fitxatge de Nadia Fingall després de l’acomiadament de Lauren Cox. Fingall deixa dues temporades enrere defensant la samarreta del Movistar Estudiantes per incorporar-se amb el València.

La jugadora és actualment una de les millors pivots de la Lliga Femenina Endesa que ha sigut en diverses ocasions MVP. La interior té una gran capacitat física i mesura 1’92 cm i formarà part de l’equip taronja durant la vinent temporada, després de ser el segon fitxatge de l’equip després de la tornada de Bec Allen.

Fingall va agafar experiència jugant a la Universitat de Stanford i, posteriorment, va venir a jugar a Espanya. De fet, ho va fer al Nou Bàsquet Paterna, club vinculat al València. Després de destacar en aquesta etapa i ser protagonista, va fer el salt a la màxima categoria i va disputar a la Lliga Femenina Endesa amb Movistar Estudiantes.

En la darrera temporada, ha fet una mitjana de 12,4 punts per partit i 7,6 rebots. Ha acabat amb un 15,2 de valoració, dada que la situa com a la desena jugadora millor valorada de la competició.

Font: Mundo Deportivo

Font: Alberto Nevado (FEB)

4. MERRITT HEMPE fitxa per VALÈNCIA BASKET

més a més de fitxar Bec Allen, Nadia Fingall i Claudia Contell, una altra gran jugadora s’incorpora al joc interior del Valencia: Merritt Hempe.

Hempe va deixar el Casademont Zaragoza a l’inici d’aquesta temporada. L’estatunidenca va rescindir el seu contracte davant l’oferta de l’USK Praga. Tot i això, ha acabat la temporada a la lliga turca al Nesibe Aydin.

És una jugadora que encaixa en el sistema de joc del València des de dins la zona i amb molt potencial defensiu. A més a més, sumarà molt en el rebot, fet que ha sigut determinant per les taronges en aquesta passada temporada.

En la darrera etapa a la lliga turca, Hempe ha fet una mitjana de 17 punts i 8,3 rebots i 18,3 de valoració en l’Eurocopa. Per tant, retorna a la lliga espanyola havent deixat el llistó molt alt en una altra.

5. LAURA GIL fitxa per PERFUMERÍAS AVENIDA

El maig de 2020 Laura Gil s’acomiadava, en plena pandèmia, de l’afició de Salamanca amb una emotiva carta que deia: “Fins aviat Salamanca”. Tres anys després d’aquestes paraules, la murciana torna a vestir la samarreta de l’Avenida i fitxa per dues temporades.

Després de marxar, Gil va formar part del València durant dos anys i, aquest últim, ha estat recuperant-se d’una lessió del tendó d’Aquil·les i, també, al Basket Landes francès. Allà ha jugat una mitja de 25 minuts per partit, en els 30 que ha disputat i en els quals ha anotat 7 punts i 5 rebots per partit.

La jugadora ha continuat mostrant el seu caràcter guanyador i ho ha aconseguit. Ha guanyat una Supercopa Europea, una Eurocup i una Supercopa espanyola amb el València. A més de guanyar la Copa de França. És, així, la jugadora amb més medalles de la història d’Espanya.

La jugadora de la selecció espanyola retorna a la Lliga Femenina Endesa i ho farà per tercera vegada a l’Avenida.

Font: Valencia Basket

Font: Álex López

6. ANTONIA DELAERE fitxa per PERFUMERÍAS AVENIDA

Després de no haver aconseguit el títol de lliga, les de Salamanca fitxen també Antonia Delaere. La jugadora belga de 29 anys va ser la sisena peça confirmada del conjunt de Salamanca per la temporada 23-24.

Delaere destaca per la qualitat i talent, a més del seu esforç diari treballant i la disciplina que té. Aquesta darrera campanya ha jugat al Reyer Venezia i ha fet una mitjana de 8 punts, amb uns extraordinaris percentatges: més de 50% en tir de dos i un 42% en tir de tres. Són dades que destaquen, ja que no són gens fàcils ni comunes. A més a més, té un 85% d’encert des de la línia de tir lliure.

Una de les millors -o la millor- jugadores de Bèlgica ja té experiència a Espanya; va passar pel IDK Euskotren i Casademont Zaragoza.

7. LOLA PENDANDE fitxa per BARÇA CBS

El club blaugrana reforça el seu joc interior amb la jugadora d’Almería Lola Pendande per dues temporades. Aquest va ser el primer fitxatge anunciat del club per la temporada 2324. Cal mencionar que ja va vestir la samarreta del club santfeliuenc durant la temporada 2018-2019, just abans de marxar fora.

Es tracta de la pívot de 23 anys que torna a les competicions europees després d’estar quatre anys als Estats Units (dos en Utah i dos als Miami Hurricanes). Aquesta darrera campanya a la NCAAW, Pendande ha anotat 8 punts i ha agafat 4,4 rebots per partit i ha sigut una peça important pel Miami Hurricanes.

La interior, que ha estat jugant amb la selecció l’Eurobasket, ha expressat que per ella tornar al Barça CBS “significa tornar a casa” després d’haver estat als Estats Units.

Font: Eurocup

Font: Barça CBS

8. PAULA GINZO fitxa per BARÇA CBS

Després de Lola Pendande, la segona peça confirmada del Barça CBS va ser Paula Ginzo. Arriba després d’una gran temporada amb Ensino Lugo i, actualment, també acaba de disputar un molt bon Eurobasket amb la selecció espanyola, després de guanyar la medalla de plata.

És una de les interiors de la nova generació que ve trepitjant molt fort. Ginzo, malgrat que el Lugo no ha aconseguit plaça ni per la Copa de la Reina ni pel Play-off, ve de fer una temporada amb molt bons números a les estadístiques: 11 punts i 6 rebots en els quasi 28 minuts que ha jugat per partit.

9. JULIA RUEDA fitxa per HOZONO GLOBAL JAIRIS

El Barça CBS incorpora a Pendane, però perd a Rueda. La jugadora que ha estat al club des de categoria Mini fins a arribar a la Lliga Femenina Endesa. La base-escolta catalana jugarà la pròxima temporada amb el conjunt murcià Jairis Alcantarilla.

Rueda també és internacional amb les categories inferiors de la selecció espanyola: va proclamar-se campiona d’Europa sots-20 l’any passat a Hongria. Així doncs, és una jugadora jove però que té experiència i ha jugat més de 100 partits entre Lliga Femenina 2, Lliga Femenina Challenge i Lliga Femenina Endesa.

En la temporada 22-23 ha fet una mitjana d’1,1 punts, 1,1 rebots i 1,5 de valoració en 8 minuts per partit. Caldrà seguir com li va propera temporada a Jairis.

10. CARMEN GRANDE fitxa per CADÍ LA SEU

Un altre dels moviments de jugadores espanyoles dins la lliga ha sigut el de Carmen Grande, que marxa del Casademont Zaragoza per incorporar-se al Cadí La Seu.

La base madrilenya es converteix en el segon fitxatge, després d’Anna Palma, del nou projecte del Cadí La Seu. Grande al Zaragoza ha tingut un important rol secundari: ha jugat 30 partits a la fase regular, tres de la Copa de la Reina i quatre del Play-off. La jugadora ha tingut un molt bon nivell a la pista i ha fet una mitjana de 3,1 punts per partit i 2,5 de valoració.

La campiona de la Copa de la Reina arriba ara a la Seu d’Urgell per aportar el seu granet de sorra a l’equip i continuar creixent en la seva carrera professional.

Font: Barça CBS

Font: Barça CBS

Font: Andrea Vornicu

LAURA PEÑA

ANTONIA DELAERE NADIA FINGALL

C/ de la Indústria, 164, 08912 Badalona, Barcelona

Telèfon: 933 87 26 42

LAURA GIL