BDL - Edició 3

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona, Laura Colell Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona Il.lustracions: Roger Mas Maquetació e Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

EDITORIAL

Les notes a final de curs Entrem en la part decisiva de moltes de les competicions i és el moment on els equips podran avaluar si els objectius que tenien marcats a principi de temporada s’ha complert o no. Però és molt important ser pacient i no extreure conclusions abans d’hora, perquè a les competicions, igual que a l’escola, les notes són a final de curs. És cert que en les categories de formació acostuma a ser molt més gratificant i emocionant el viatge que vius amb el teu equip des de que connecteu; i el final de temporada no deixa de ser una barreja d’il.lusió -per veure com ha crescut l’equip i com han evolucionat individualment cada membre- , de ganes -per arribar al moment de màxima competició i provar-vos com equip en un ambient competitiu de màxima exigència-, i de tristor- per mirar enrere i veure que allò que t’ha ocupat hores i hores cada tarda i cada cap de setmana està arribant a la seva fi-. Llavors s’ha d’anar amb molt de compte en com vols avaluar-te i has de tenir molt clar quin és l’èxit en aquestes categories.

Però com a espectadors d’aquest meravellós esport, arriba el moment de gaudir dels millors partits de la temporada, d’esdeveniments espectaculars com els Play-Off de la Lliga Endesa o la Final Four de Kaunas, dels campionats d’Espanya de clubs, i del destí que tingui per a cadascú la pilota taronja que tant estimem.

Ball Don’t Lie

3

COMPETICIONS EUROPEES

ENTREVISTA HELENA OMA

LLIGA FEMENINA CHALLENGE

ENTREVISTA TXELL ALARCÓN

JUNIOR PREFERENT

5

6 12 16 23 26

COMPETICIONS EUROPEES EUROLLIGA L’Eurolliga es troba en el punt més interessant de la temporada.

Els vuit millors equips de la lliga regular estan immersos en un play-off salvatge per aconseguir arribar a la Final Four de Kaunas. Una temporada que ha estat plena d’autèntics partidassos i que ens ha deixat amb equips en el seu millor moment i d’altres que, sorprenentment, s’han quedat sense premi.

Olympiacos, de la mà de Sasha Vezenkov, ha assolit el millor registre de tota la competició amb 24 victòries i 10 derrotes. Els de Pireu, juntament amb Barça i Madrid han estat els equips més regulars de la competició, cosa que els ha portat al top3. A partir d’aquí, hi ha hagut una lluita salvatge durant les últimes jornades per saber l’ordre i els candidats al play-off. Mònaco, amb Mike James i Jordan Loyd al capdavant era el primer a desmarcar-se i s’assegurava la quarta posició. Empatats a 20 victòries, Maccabi i Partizan, en el seu retorn a l’Eurolliga, es quedaven la cinquena i sisena posició respectivament. En una última i apassionant jornada, Zalgiris, Fenerbache i Baskonia es jugaven les dues últimes places. Les derrotes dels dos últims asseguraven un lloc als de Kaunas mentre que la derrota dels de Joan Peñarroya afavoria els turcs que es quedaven amb la vuitena plaça i els deixava sense opcions al títol.

Madrid: Qui tampoc ha acabat de fer una temporada tan contundent com s’esperava ha estat el Madrid de Chus Mateo.

Trajectòria similar a l’equip blaugrana on anaven sumant victòries i perdent alguns partits inesperats. Liderats per Dzanan Musa i el gegant Walter Tavares el Madrid ha obtingut la 3a posició amb un balanç de 23 victòries i 11 derrotes. El rival a quarts, el Partizan d’Obradovic que ja sap el que és guanyar al WizInk Center. El Madrid haurà de guanyar a l’infern de Belgrad si vol ser a Kaunas.

Baskonia: Si per algun equip ha estat injusta aquesta Eurolliga aquest és el Baskonia. Els de Joan Peñarroya van fer un inici increïble de competició, arribant a liderar-la, de la mà d’un inspiradíssim Markus Howard. Els de Vitòria s’han passat 33 de les 34 jornades a posicions de play-off i una derrota a l’última jornada els va deixar fora de la lluita pel títol. Així doncs, tanquen la participació europea amb una 9a posició i amb un balanç de 18 victòries i 16 derrotes.

Darrere d’ells l’Estrella Roja, amb el badaloní Carles Marco al staff, i el campió de les dues últimes edicions, Anadolu Efes, que es quedava sense play-off i consumava el fracàs a Europa.

En dotzena i tretzena posició, i sense opcions reals d’entrar a la fase final, Olimpia Milà i València Basket amb 15 victòries, seguits amb 14, per la Virtus Bolonya de Sergio Scariolo. Per darrere, els dos equips alemanys, Bayern i Alba Berlín amb 11 victòries cada un. Les últimes posicions les ocupen Asvel i Panathinaikos, a qui es va sancionar amb dues derrotes, amb 8 i 9 partits guanyats respectivament.

Pel que fa als equips de l’ACB, trajectòries molt diferents entre els 4 equips representants.

Barça: Temporada irregular pel Barça que no ha acabat mai d’imposar-se tot i la seva, a prior, superioritat. La lesió de Mirotic va marcar clarament el joc culer durant les primeres jornades que, tot i que anava guanyant, no acabava de carburar del tot.

Liderats per un gran Nico Laprovittola i un Niko Mirotic, que tot i no jugar 10 partits ha acabat amb 16,1 punts de mitja. Un gran tram final de l’equip de Saras els donava la 2a posició amb un balanç de 23 victòries i 11 derrotes. Amb aquest resultat, el rival a quarts és un gran conegut per Jasikevicius: el Zalgiris.

València Basket: La temporada europea no ha estat gens fàcil per un València afectat per les lesions. Els d’Àlex Mumbrú no han aconseguit en cap moment desplegar el seu millor joc per intentar colar-se entre els 8 millors equips. Chris Jones i Bojan Dubljevic han estat els seus referents anotadors en una temporada difícil pels valencians. Una 13a posició, amb

6

15 victòries i 19 derrotes, que deixa amb mal regust tenint en compte les prestacions que podia donar l’equip.

ratxa de 4 victòries consecutives i fer-se amb la tercera posició, amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes. L’USK Prague va ser el rival de les salmantines als quarts de final. Tot i caure clarament a Praga, les de Pepe Vàzquez van saber capgirar la situació i van forçar el 3r partit amb un pavelló de Würzburg entregat a les seves jugadores i que van endur-se per 73-71. Al partit de vida o mort, les locals es van fer fortes a casa i van deixar a les blaves sense opcions de final a 4.

A l’Eurolliga femenina, Fenerbache va coronar-se com al millor equip d’Europa. Les turques, que eren les favorites, tenien un equip ple d’estrelles com la dues vegades campiona de la WNBA Breanna Stewart o Emma Meesseman entre altres, cosa que les feia un dels equips més temuts de tota la competició. A la final a 4 s’hi van trobar el Çukurova de Roberto Íñiguez que no va poder fer res davant l’allau de punts de les de Marina Maljkovic. La sèrbia, filla del mític Bozidar Maljkovic, ha creat un equip amb personalitat i talent que ha arrasat per allà on ha passat amb només dues derrotes en tota la temporada.

València Basket: Les de Rubén Burgos tanquen una gran participació en la màxima competició continental després de caure a quarts de final davant el Família Schio. Les valencianes van acabar la fase de grups en una meritòria 3a posició i amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes. Tot i el seu gran paper, les italianes van fer valer el seu paper de favorites i van endur-se l’eliminatòria. Les taronges es van fer fortes a la Fonteta però no va ser suficient per repetir la gesta a Itàlia.

A la final a 4 disputada a Praga també hi van arribar el Família Schio italià i el USK Prague de l’espanyola Maria Conde. Les de Conde, tot i jugar a casa, no van poder superar un Çukurova liderat per la tripleta Hayes-Crvendakic-Williams que va ser autora de 51 dels 78 punts de l’equip. Al partit pel 3r i 4t lloc, un final surrealista va acabar amb un triple sobre la botzina d’Egle Sventoraite, el primer de la seva carrera, que donava la tercera posició a les italianes.

EUROCUP

Pel que fa als equips espanyols, cap dels tres representants de la Lliga Femenina va poder arribar a la final a 4 de Praga.

Uni Girona: L’equip de Bernat Canut, després d’una temporada plena d’entrebancs i de lesions, no va poder superar la fase de grups i va quedar en 5a posició amb un balanç de 7 victòries i 7 derrotes. Les gironines, encreuades al mateix grup que Avenida, van fer-se fortes a Fontajau però les poques victòries com a visitant van fer impossible la classificació per vuitens en un grup molt igualat. La derrota a la pròrroga contra Çukurova o el -2 en la seva visita a Sopron són clars exemples d’aquesta igualtat durant tota la fase de grups.

L’EuroCup ja coneix el seu nou campió. El Gran Canària de Jaka Lakovic es va proclamar, davant del seu públic, com a guanyador de la segona competició europea. Els canaris agafen el relleu de la Virtus Bolonya de Scariolo que va aconseguir el títol la temporada passada. Els de Lakovic van superar al Turk Telekom en una final més competida del que s’esperava un cop començat el partit. Els de les illes, ajudats per un Gran Canària Arena ple, van començar molt més endollats i amb un Turk Telekom encara afectat per

Perfumerías Avenida: Tot i un fluix inici de la competició, amb canvi d’entrenador inclòs, va saber refer-se per acabar amb una

7

l’accident que havien tingut al matí. Liderats per la dupla Albicy-Slaughter, els de Lakovic aconseguien agafar una còmode renda de 17 punts al descans. Amb el pas pels vestidors, però, reacció visitant que deixava sense arguments l’atac canari. L’MVP de la competició, Jerian Grant, autor de 17 punts, es carregava l‘equip a l’esquenes i amb l’ajuda de Jones i Bouteille aconseguien capgirar el marcador. I quan més falta feien els punts, John Shurna apareixia amb un triple per posar el +5 al marcador. Cap dels dos equips veia la cistella amb facilitat i només s’aconseguia sumar des del tir lliure. Una recuperació d’Albicy suposava el +4 final i el títol es quedava a casa.

últim esforç donava esperances als de Duran però no va ser suficient i la seva història en aquesta EuroCup acabava aquí.

Gran Canària: Els de Jaka Lakovic han estat els clars dominants de la competició que han fet del seu pavelló un fortí on cap equip ha aconseguit guanyar-los. Els canaris van dominar clarament el seu grup, amb només 3 derrotes, i van aconseguir el factor camp en totes les rondes del playoff pel títol. Els de Lakovic han estat un equip molt solvent i fort liderats per un John Shurna, que ha format part del cinc ideal de la competició, i molt ben acompanyat d’AJ Slaughter i Nico Brussino. El badaloní Ferran Bassas ha estat també clau pels de les illes aportant 6,4 punts i 5 assistències per partit però sobretot amb la seva gran defensa i intensitat a pista. Balanç de 15 victòries i 3 derrotes i millor equip de la fase de grups de l’EuroCup.

Pel que fa als equips espanyols, només Penya i Gran Canària han representat a l’ACB. Tots dos, amb un excel·lent rendiment i amb una apassionant semifinal entre ells.

Joventut Badalona: La Penya tornava a l’EuroCup per segon any consecutiu després de la patacada rebuda la temporada passada en caure eliminats a la primera de canvi de la mà de l’Ulm alemany. Els de Carles Duran eren un dels favorits per endur-se el títol i així ho han demostrat durant tota la temporada. Gran primera fase on han fet de l’Olímpic un fortí i només el Bourg francès ha estat capaç d’endur-se la victòria de Badalona. Tot i això, algunes derrotes inesperades, com la del camp del Brescia deixaven als verd-i-negres sense opcions a ser líders i, per tant, sense el factor camp en totes les eliminatòries. 13 victòries i 5 derrotes i 2a posició pels de Durant, només per darrere del Prometey ucraïnès.

El primer rival en el camí cap al títol va ser el Bursaspor turc. Els homes d’Alimpijevic, tot i quedar vuitens de grup no venien de turisme a les illes i van competir de tu a tu. El domini en certes fases del partit no va ser suficient per endurse la victòria. A quarts era el torn del París. Aquest cop si, els grocs no van donar cap mena d’opció als francesos que van ser escombrats de la pista per culpa de l’encert local. A semis, la Penya va ser el rival més complicat però el factor camp va jugar molt per acabar classificant-se per la final on van derrotar al Turk Telekom.

A l’Eurocup femenina, l’Asvel francès va superar clarament el Galatasaray en una final a dos partits on les franceses no van donar cap opció a les turques. Liderades per una excel·lent Marine Johannes, reconeguda com a MVP de la final, han completat una competició gairebé immaculada amb només dues derrotes. Les de l’equip que presideix Tony Parker compten amb un gran equip molt ben dirigit per Johannes i amb la pólvora i els punts de Gabby Williams i Alexia Chartereau. La veterana Sandrine Gruda ha aportat l’experiència en un equip que comptava amb la madrilenya Laura Quevedo, i que ha tingut un gran paper durant la temporada.

A l’altra banda, la gran temporada de Teaira McCowan o Kamile Nacickaite no va ser argument suficient perquè Galatasaray pogués competir contra les franceses. Les turques, que només havien perdut 3 partits fins a la final, es van veure clarament superades, cosa que no treu la gran temporada europea de l’equip d’Alper Durur.

A vuitens esperava el London Lions que va competir de valent però els badalonins van fer de l’Olímpic un fortí i ja esperava el Hapoel Tel-Aviv. Partit dels grans on, tot i agafar un gran avantatge d’inici es va haver de patir per assegurar la victòria amb un ambient de gala a Badalona. Amb el factor camp perdut, el següent rival era el Gran Canària que es feia fort a casa per dominar pràcticament durant tot el partit, un

Pel que fa als equips de Lliga Femenina, dels 5 equips que hi havia en competició, cap d’ells va poder arribar semifinals

8

Casademont Saragossa: Les de Carlos Cantero van fer una fase de grups immaculada. 6 victòries en 6 partits. El seu gran rendiment en la primera fase les col·locava com unes de les candidates a arribar el més lluny possible. El seu camí, però, no va ser fàcil ja que a la primera ronda es trobarien un Nesibe Aydin que els posaria les coses d’allò més difícil. Tot i guanyar els dos partits les rendes no serien superiors als 5 punts.

sent Saragossa i Cadí La Seu els equips que van aconseguir arribar més lluny.

Cadí La Seu: En el seu debut com a primer entrenador, Jordi Acero ha aconseguit portar l’equip fins als quarts de final. En un grup complicat, on ha coincidit amb Casademont Saragossa, les de La Seu van aconseguir quedar segones de grup per davant del Braine belga tot i quedar empatades a 3 victòries i 3 derrotes. La fase final va ser una muntanya russa d’emocions per les urgellenques, després de guanyar per 9 punts el primer partit al Benfica, la tornada es va acabar decidint als instants finals en un partit que va acabar 66-59 per les portugueses. A vuitens, una espectacular victòria per 72-54 al Palau d’Esports davant el Flammes Carolo posava les coses molt bé a les d’Acero. Al partit de tornada, però, les franceses van dominar a plaer arribant a guanyar per 24 punts. Després d’anar tot el partit a remolc, un parcial de 0-12 final deixava l’eliminatòria vista per sentència. A quarts, tot i fer dos bons partits, el Galatasaray turc va ser massa per les d’Acero que tancaven, d’aquesta forma, una excel·lent temporada europea.

El següent rival, el Lublin sorprendria les de Cantero al primer partit que es van fer fortes al Principe Felipe i van passar a la següent ronda. A quarts, l’ESB Villeneuve es feia fort a casa i aconseguia endur-se una renda de 16 punts. Tot i fer un gran partit, la renda era massa elevada i la història a Europa acabava aquí per les de Saragossa.

Lointek Gernika: Gernika va ser el tercer dels equips classificats per la fase final. En un grup amb la Reyer Venezia, Estudiantes i Keltern, les noies entrenades per Anna Montañana van quedar segones de grup amb un balanç de 3 victòries i 3 derrotes. Tot i això, el camí no va ser fàcil ja que dues derrotes en les últimes jornades van complicar les coses a les basques que van classificar-se per tenir un millor bàsquet average que Estudiantes. Als encreuaments, el Gorzow va ser el rival de les de Montañana que, tot i guanyar el primer partit, no van poder endur-se la victòria de Polònia i van caure eliminades.

Movistar Estudiantes: La creu del grup H va ser Estudiantes que es va quedar fora de la fase final per l’average amb Gernika.

Les madrilenyes van tancar la primera fase amb un balanç de 3 victòries i 3 derrotes. Les dues victòries a les últimes jornades no van ser suficient per acabar classificant-se entre els millors equips de la competició.

IDK Guipuzcoa: La trajectòria de les basques ha estat de les més complicades. Les d’Azu Muguruza només van poder sumar una victòria en sis partits. En un grup amb el campió,

9

l’Asvel francès, i el Latter Montpellier, equips que es van classificar, només van poder sumar una victòria davant el Zabiny Brno.

derrotes a les últimes jornades posaven en perill l’accés als quarts després d’acabar amb un balanç de 3-3. Als quarts de final esperava el Tenerife. Tot i competir molt bé, i guanyar al Nou Congost, els de Txus Vidorreta van fer valer el factor camp per endur-se l’eliminatòria.

CHAMPIONS LEAGE

Lenovo Tenerife: El primer dels equips ACB classificat per la final four és el Tenerife. Els de Txus Vidorreta, vigents campions de la competició, s’han classificat per segon cop consecutiu per la lluita pel títol. Els canaris, líders a la fase de grups amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes, van quedar enquadrats al grup ACB de la fase de guanyadors. Bilbao i Múrcia, juntament amb Darussafaka van ser els rivals. Rendiment excel·lent dels de Vidorreta que amb un balanç de 5-1 es classificaven pels quarts de final. Allà es van trobar el Baxi Manresa i es van fer forts al Santiago Martin per classificar-se per la final four.

La Champions League ja coneix els seus 4 finalistes. Unicaja, Telekom Baskets Bonn, Lenovo Tenerife i Hapoel Jerusalem disputaran el cap de setmana del 12 al 14 de maig a Màlaga, la final a 4 per decidir-ne el campió.

En aquesta edició fins a 6 equips espanyols han disputat la competició amb camins molt diferents i alguns, insòlits fins ara.

Baxi Manresa: Els manresans eren l’únic equip català a la competició. Els homes de Pedro Martínez han estat un dels equips forts de la competició després de l’èxit aconseguit l’any anterior arribant a la final a 4.

Unicaja: Si algun equip ha fet mèrits per proclamar-se campió aquest és l’Unicaja. Els d’Ibon Navarro han aconseguit arribar a la final four després de començar el seu camí a la fase prèvia.

Dues victòries fàcils contra el Den Bosch holandès i el Levice eslovac van servir per classificar-se a la fase de grups. Allà, 5 victòries i 1 derrota, a l’última jornada, van servir per passar a la fase de guanyadors. Nova fase i mateix guió que a l’anterior, 5 victòries i 1 derrota i classificats pels quarts de final. UCAM Múrcia seria el rival. Dues victòries fàcils servien per arribar a la final four, on podran comptar amb l’ajuda dels seus aficionats i del seu pavelló.

UCAM Múrcia: Els de Sito Alonso s’estrenaven a la competició en un grup complicat amb Tofas i Estrasburg com a rivals directes i un desconegut Szombathely que es ficava de ple en la lluita per les primeres posicions. Un balanç de 4 victòries i 2 derrotes els hi donava la segona posició i se les haurien de veure amb el Pinar Karsiyaka turc de cara a classificar-se per la fase de guanyadors. L’eliminatòria es va viure amb polèmica ja que els murcians van trobar-se amb molts problemes en el

A la fase de grups, balanç de 4 victòries i 2 derrotes per classificar-se directament a la fase de guanyadors. El nivell pujava i les coses es van complicar més de l’esperat i dues

10

seu partit a Turquia. Això, però, no els va evitar guanyar els dos partits i classificar-se al grup d’equips ACB. Segona posició per ells amb 4 victòries en 6 partits i es creuarien amb un Unicaja clarament superior a l’eliminatòria que no donaria opcions als de Sito.

aconseguir passar directament a la fase de guanyadors i van ser el tercer dels equips del grup espanyol. Les coses no van anar com segurament s’esperava i una única victòria en els sis partits disputats els va fer quedar en última posició i quedar eliminats de la competició.

Surne Bilbao Basket: Una de les sorpreses a la primera fase clarament va ser Bilbao. Els homes de Jaume Ponsarnau van quedar en primera posició amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes. A un grup amb Bahcesehir, Igokea i Nymburk van

Río Breogán: L’aventura a Europa dels homes de Veljko Mrsic va ser la més curta de totes. Els de Lugo no van aconseguir passar la primera ronda de classificació i van caure davant el FMP serbi.

C/ de la Indústria, 164, 08912 Badalona, Barcelona Telèfon: 933 87 26 42

11

ENTREVISTA HELENA OMA QUE GAUDEIXIN DE L’ETAPA DE FORMACIÓ I QUE SI S’HA D’ARRIBAR, S’ARRIBARÀ Victòria contra Araski, capgirar un mal inici contra València i una grandíssima final on a sobre perdeu a la Vega Gimeno quan encara faltava molt de partit. Deunidó quina Copa no?

la Copa i perdre o guanyar la Copa. Òbviament jo sempre deia guanyar la Copa i, al final, han estat les dues.

Crec de veritat que encara no soc conscient pel fet que ara ja estic pensant directament en el final de temporada i no he tingut el temps de gaudir una cosa que ara ja ha passat fa un temps. La gent m’ho recorda i em diuen “ei que ets MVP!”.

Al final, el que vaig fer al partit és el que he fet durant tota la temporada i durant la meva carrera i justament en aquell partit doncs s’apareix la sort i passa.

Sí, crec que hem somiat molts cops amb aquesta Copa. Des del moment que vam saber que jugaríem la Copa a Saragossa ens hem imaginat com seria guanyar-la i, al final, ha sigut una realitat. Sí que podíem tenir la por aquesta de ser amfitriones i perdre el primer partit que era el més decisiu. Després ja, un cop estàs a semis i arribes a la final, ja competeixes contra el Big Three (València, Girona i Perfumerias) i mai se sap.

Crec que l’equip va treure una cara que, tot i que s’havia vist algun cop durant la temporada, crec que va sobrepassar les nostres aspiracions i sobretot la nostra “Rasmia” que donem als partits. Sens dubte ha sigut una autèntica bogeria.

No tinc cap dubte que quan acabi la temporada i miri la vitrina de casa i ho vegi diré… ostres, has sigut MVP!

I a sobre, amb la vostra gent, a Saragossa.

Sincerament, no sé d’on ha sortit tanta gent i com va venir tanta gent al pavelló, ja no només de les altres aficions sinó també de Saragossa. Jo recordo acabar la final, celebrar-ho una mica i que ens diguessin que no teníem temps ni per dutxar-nos que ens estava esperant un autobús i que havíem de marxar. Va ser sortir del pavelló i ja estava ple de gent.

En el tram del pavelló fins a Plaça Espanya, la de gent que hi havia seguint-nos no era normal i un cop allà la de gent que havia sortit a celebrar era impressionant i jo pensant si de veritat hi havia tanta gent a Saragossa.

Ha sigut una bogeria també pel fet que, un cop acabada la copa, quan vas pel carrer o quan vas a comprar, en qualsevol situació, la gent ens reconeix i és una passada tot el que estem vivint i sens dubte a l’afició no se li pot retreure res.

Immillorable.

I a més a més, MVP de la final. Què vas pensar en aquell moment? T’esperaves que pogués arribar un premi així?

Sí, a sobre això. No me l’esperava gens ja que a més no vaig ser la més destacada pel que fa a punts-valoració. La Markeisha Gatling va fer un partidàs també i no m’ho havia imaginat mai. Amb els meus amics, a més, sempre teníem una broma entre nosaltres on em preguntaven que preferia: ser MVP de

12

I ara toca play-off, com veus a l’equip de cara a aquest tram final de temporada?

nosaltres només pel fet d’haver guanyat i que ara voldrem guanyar també la Lliga però sabem que és molt complicat i que per fer-ho hem d’anar pas a pas.

Tot i no començar com nosaltres esperàvem vam treure moltes coses. Contra Gernika no vam estar bé a nivell de duresa, de tensió i ens va fer sortir una mica del partit però continuem endavant. I amb la tornada a casa, tot i que serà dur, sempre és millor i en cas de continuar endavant doncs ja et trobes un gran rival també i, si perdessim, la temporada no l’haurem tirat per no passar. A aquestes alçades ja hem aconseguit el millor que podíem aconseguir i hem d’estar també contentes amb això.

A l’Eurocup, excel·lent primera fase on acabeu invictes i després passeu dues rondes fins a caure a quarts davant l’ESB Villeneuve, que us va faltar en aquella eliminatòria?

Aquella eliminatòria va ser una patada al cul. El partit a França, sobretot.El dolent d’aquestes eliminatòries és que són a dos partits i vam jugar el primer allà. El problema aquí és que quan jugues contra equips que no coneixes tan bé, tot i haver vist partits de Lliga i fer scouting, no acabes de saber ben bé com són fins que jugues contra elles. Nosaltres anàvem amb molta il·lusió i sabíem que seria un partit molt dur en un camp molt complicat i d’un equip francès que ja sabem que, com tota la lliga, són tàctica i físicament superiors en aquest sentit. Marxar d’allà amb una diferència de 16 punts sabíem que ens feia molt complicat, que no impossible, el remuntar. A casa vam guanyar el partit però no de 16.

Sentiu més pressió per haver guanyat la Copa i pel que es pugui esperar ara de vosaltres?

No, jo no ho noto. Sí que és cert que després de la temporada que hem fet i que estem en una posició alta a la classificació, pots pensar que per ser 4es has de guanyar tots els partits però això aquest any no va així. La Lliga aquest any ha estat la més igualada en els últims anys i està clar que qualsevol pot perdre i guanyar contra qualsevol. Tot i això, crec que estem en una situació diferent perquè veient que el “Big Three” que tenen més pressupost i que, a més, se’ls demana arribar a competir pels títols i guanyar-los, nosaltres no estem així.

El Club a nosaltres no ens exigeix guanyar títols. Guanyar la Copa va donar-se perquè el treball de l’equip ha estat magnífic però no tenim ara la pressió. Al final ens l’acabarem posant

D’aquell partit hi ha una cosa que ens ha remarcat molt el Carlos de cara al play-off. El no sortir com ens va passar allà i en cas de perdre, doncs que sigui del mínim possible. Aquell partit ens va servir per tenir més experiència i aprendre tant a nivell de lliga com a nivell individual de cara a un futur i situacions semblants.

Font: Helena Oma

13

I ara el següent pas és l’Eurolliga que us heu guanyat estar a la selecció però sincerament crec que em va millora a per mèrits propis. Que suposa això per un Club com l’hora del meu joc el 3x3.

Saragossa? I veurem a Helena Oma jugar l’Eurolliga amb Saragossa?

De la selecció que si vas formar part el 2019 és la de 3x3. Com vas viure aquell Europeu? I què té de diferent Si veurem a l’Helena Oma jugar Eurolliga allà dependrà també aquesta modalitat? de si al final s’aconsegueix. Hi ha moltes coses darrere que es necessiten per jugar a l’Eurolliga. Ja vaig tenir la sort de Ja de ben petita jo jugava a 3x3 i de fet tenia un equip amb les poder jugar-la a Girona però fer-ho a Saragossa seria molt meves companyes d’equip i anàvem fent tornejos a prop de més maco. Un club que ja porta una gran trajectòria amb Terrassa o com el de Sitges. pocs anys dintre del femení i que hagi assolit aquest objectiu en pocs anys diu molt del club i de la ciutat. És un projecte Crec que el 3x3 és una manera de no parar durant l’estiu. Tot molt maco i ambiciós però hem de ser conscients que jugar i que m’agrada descansar, nosaltres tenim un estiu molt llarg l’Eurolliga no és poca broma. Hem de tenir un equip complet que són 4 mesos. Hi ha moltes companyes que opten per anar i amb plantilla llarga perquè si ja va ser complicat, i més amb a jugar altres lligues, altres amb la selecció i el 3x3, tot i no lesions, durant aquest any amb l’EuroCup doncs Eurolliga permetrem estar amb temes de selecció, em permet seguir encara pitjor. Tant de bo puguem jugar i gaudir-la. rodant. Personalment és una forma d’alliberament. Estàs tu i tres companyes més i treus el millor de tu mateix. A més, Què va ser el que et va fer decantar-te per Saragossa a m’ajuda molt per aplicar coses al 5x5 perquè, per exemple, l’estiu? com tot va tan ràpid no penses tant en l’error i això és una cosa que m’agrada molt emportar-me del 3x3. D’altre banda, Carlos Cantero. Jo quan vaig marxar a Lugo vaig tenir la sort és una modalitat molt diferent i tot el que es viu fa que sigui de coincidir tant amb ell com amb Vega i Merritt. Després un ambient molt maco. d’aquell any, ell tenia contracte a Lugo i finalment el tallen i va a Saragossa i ja em truca per venir però jo ja havia dit que si Últimament, per desgràcia, hem vist com jugadores com a un any més a Lugo. la Irati Etxarri o la Maria Araujo han patit una lesió que tu també vas patir el 2020, com és la ruptura del lligament I ja aquest any, després de la situació que vam tenir a Lugo, encreuat. Creus que el calendari té molt a veure? vaig voler venir aquí per ell i per com està estructurat el Club.

Sempre he dit i diré que a Saragossa tenim la millor estructura Un dels factors que pot fer que hi hagi més risc de lesió són per poder jugar a bàsquet. No hem de pensar en res i el Club l’acumulació de partits i, sobretot, el gran número en poc ens ho dona tot perquè nosaltres haguem de jugar només a temps. Durant el mes de desembre ens vam trobar que els bàsquet i això et dona molta tranquil·litat a l’hora de jugar. equips que teníem doble competició vam jugar fins a 9 partits i no teníem cap descans. I, a sobre, el poc temps de descans I si continuem mirant al futur… És la selecció un objectiu del que disposavem doncs algunes jugadores tenien selecció ara mateix? com el cas de l’Irati o Maria i no van tenir temps de descansar i, al final, el cos no ho aguanta tot i és molt difícil que no es Et diria que m’agrada marcar-me objectius i reptes però trenqui. A alt rendiment estem sotmeses al nostre cos i tenim també soc de les que pensa que tot arriba quan toca i com ha molt d’impacte i fa que siguem més propenses a lesionar-nos de ser. He de gaudir del moment. Poder estar a la selecció és un gran somni perquè a més a categories inferiors sempre era Com vas viure aquella etapa? l’últim tall i mai podia estar a la selecció ja sigui de formació o catalana, que només hi vaig anar amb l’absoluta. Crec Va passar en un moment que mentalment no estava bé, que també que això també pot ser un gran exemple per les nenes que pot ser un petit risc de lesió. Quan et lesiones hi ha moltes coses venen darrere el ser conscients que, el fet de què en certs que poden afectar però al final, tot i tenir una bona preparació moments de la teva etapa de formació no siguis seleccionada física hi ha coses que no es poden evitar. En el meu cas, no estava no significa que no tinguis talent o siguis més dolenta, bé mentalment però almenys em va passar en el millor moment simplement que has de continuar treballant. que em podia passar ja que va ser l’any de la COVID. Poc després de l’operació ja ens van haver de tancar i tot i que no podia anar a Tot i això, estic molt contenta perquè tinc la possibilitat d’estar rehabilitació i agafar el to muscular necessari en aquell moment, amb el 3x3 que és una cosa que m’encanta i tant de bo poder em va ajudar a no trobar a faltar el bàsquet.

14

PREGUNTES RÀPIDES Un record de la Copa?

La videotrucada amb el meu pare després de guanyar.

Ell no va venir perquè pateix molt i el vam trucar amb la família i els amics i vam plorar molt.

Millor jugadora amb qui has compartit equip?

Laia Palau I la millor rival?

Breanna Stewart Un entrenador?

Carlos Cantero, Bernat Canut i Fernand Varela.

Tens algun ritual prepartit?

Posar-me un àudio de meditació Ídol de la infància?

Pau Gasol Quin consell donaries a les jugadores més joves que volen arribar a dalt?

Que gaudeixin de l’etapa de formació i que si s’ha d’arribar, s’arribarà. Treballant i sacrificant-se, tot arriba. I si arriben, que continuïn treballant moltíssim.

La JET és… el meu bàsquet. On vaig començar i on vaig aprendre tot per arribar on soc.

Almeda és… el meu trampolí.

La Seu és… el meu lloc secret.

Girona és… casa meva.

Lugo és… la meva família.

Saragossa és… el meu futur.

Carlos Cantero és… el messies.

15

Font: Helena Oma

LLIGA FEMENINA CHALLENGE

PLAY-OFFS

Amb el final de la lliga regular es va poder concloure el nom dels vuit equips que lluitarien per l’ascens a la Lliga Femenina Endesa. Només el Baxi Ferrol va poder fugir d’aquesta guerra final quedant en primera posició de la classificació. D’aquesta manera, el conjunt gallec va aconseguir l’ascens de manera directa a la màxima categoria femenina professional.

Els equips que les perseguien, des del segon fins al novè classificat, van començar el cap de setmana del 15 i 16 d’abril a disputar la primera batalla dels Play-offs. L’eliminatòria de quarts de final va ser en format anada i tornada, on els equips que havien quedat en millor posició tindrien avantatge jugant al seu camp en el segon partit, disputat el dissabte 22 del mateix mes.

Vuit equips disposats a arribar a la gran batalla final del dia 30 d’abril per guanyar-la i obtenir l’esperat ascens a Lliga Femenina Endesa.

QUARTS DE FINAL - COM ARRIBEN? OSÉS CONSTRUCCIÓN ARDOI vs RECOLETAS ZAMORA OSÉS CONSTRUCCIÓN ARDOI:

En la temporada 22/23 el conjunt de Juancho Ferreira tenia com a objectiu prioritari mantenir la categoria i ho han aconseguit.

Guanyant un total de 14 partits i perdent-ne 16, les de Navarra són les novenes classificades i, d’aquesta manera, s’han guanyat el lloc als Play-offs.

La plantilla, amb la mitjana d’edat per sota els 25 anys, ha destacat per ser un equip jove però amb moltes ganes de competir. La temporada anterior van quedar setenes a la lliga regular i van perdre el partit de quarts de final dels Play-offs. Enguany, sabien que tampoc ho tindrien fàcil per arribar a la final a quatre perquè el seu rival era, ni més ni menys, el Recolectas Zamora. En la penúltima jornada de la lliga van perdre al camp de les rivals gairebé per 20 punts (74-56).

Font: Jesús Caso

16

RECOLETAS ZAMORA:

Les de Zamora, amb un balanç de 23 victòries i 7 derrotes, han aconseguit ser les segones de la Lliga Challenge. Han sigut el principal rival de les líders (Baxi Ferrol) i s’han quedat a una posició de tenir l’ascens de manera directa. No ho han pogut aconseguir, però arriben a quarts de final disposades a guanyar. Entre altres fets destacables, el conjunt dirigit per Ricardo Vasconcelos és un dels equips amb millor nombre de pilotes robades per partit: 10,29.

Hi ha molt de talent en tota la plantilla, però tenen una estrella que destaca: Nneka Ezeigbo. La pivot nigeriana de 24 anys té la millor valoració de tot l’equip: 20,9 i la segona millor de tota la lliga. Per si això no fos suficient, durant aquesta temporada ha anotat una mitja de 15,7 punts per partit i és la segona jugadora que més ha jugat de l’equip, amb gairebé 30 minuts per partit, per sota d’Isabel Latorre. Al partit d’anada de quarts de final va ser la MVP amb una brillant actuació a Pamplona: 22 punts i 19 rebots.

Ezeigbo ha sigut una peça fonamental durant la temporada en el seu equip i no va ser diferent en aquesta primera batalla.

59-67 69-36

CAB ESTEPONA vs VANTAGE TOWERS ALCOBENDAS ESTEPONA:

Guanyant un total de 14 partits i perdent 16 jornades, el conjunt malagueny ha ocupat la vuitena posició de la classificació en la temporada 22/23. El conjunt andalús, que va viure un canvi d’entrenador a principis d’any quan Francis Tomé va substituir a Pablo Bernabé, continua tenint una de les jugadores més destacables de la lliga: Ana Pocek. En la seva segona temporada amb l’Estepona, ha continuat sent diferencial i l’arma ofensiva de l’equip. La jugadora interior ha sigut MVP en diverses ocasions també aquesta temporada i no va ser diferent en l’anada de quarts de final, anotant 29 punts i agafant 10 rebots, aconseguint 39 de valoració.

L’Estepona arriba a quarts de final sabent que en la fase regular ha perdut els dos partits contra les rivals, però no per gaire diferència en el marcador: Al camp d’Alcobendas van quedar 76-74 i, a la segona volta jugant a casa, també van perdre per 66-70.

Font: Cap Estepona

17

VANTAGE TOWERS ALCOBENDAS:

Són les terceres classificades i ho han aconseguit guanyant 22 partits dels 30 que han disputat. L’equip dirigit per Julián Sánchez arriba de la millor forma a la primera cita dels Play-offs; han tancat la fase regular amb 12 victòries consecutives, només dues menys que les líders. Les de Madrid són, també, el segon equip que més punts a favor ha anotat de tota la lliga.

Font: Manu Martínez

La seva jugadora americana de 27 anys, Rachel Howard, ha sigut MVP en 5 jornades de la lliga. Howard, que ha agafat el timó de l’equip aquesta temporada, arriba als Play-offs sent la cinquena màxima anotadora de la competició amb 15,2 punts per partit, sent una molt bona tiradora des de totes les posicions.

67-62 94-73

AL-QÁZERES vs CELTA ZORKA RECALVI ALTER ENERSUN AL-QÁZERES:

Aquesta temporada les de Càceres han aconseguit una millor posició a la classificació en comparació a l’anterior, en la qual van quedar onzenes. Aquesta vegada arriben als quarts de final dels Play-offs gràcies al fet d’haver quedat setenes.

Amb les que seran les seves rivals a quarts de final dels Play-offs, el conjunt extremeny ja s’hi va trobar en la primera jornada de lliga al mes d’octubre. L’equip de Jesús Sánchez va començar amb bon peu guanyant-les per 74-59. Tot i això, en el segon partit contra elles van perdre per 10 punts. Havent acabat la fase regular, l’equip es presenta a l’eliminatòria havent guanyat cinc dels deu últims partits i, a destacar, per més de 20 punts a Adareva en la darrera jornada per tancar la lliga.

Font: CB AL-QÁZERES

18

CELTA ZORKA:

Les de Vigo arriben a la primera cita dels Play-offs havent quedat quartes a la lliga; l’equip dirigit per Cristina Cantero ha guanyat un total de 21 partits i n’ha perdut 9. Després de la victòria a Cordoba per gairebé 30 punts en l’últim partit de la fase regular, el conjunt gallec arriba a quarts de final amb les seves 10 jugadores sènior, menys Laura Prats, que es va trencar el lligament creuat anterior a principi de temporada.

A la plantilla sobresalta la jugadora millor valorada, Murjanatu Musa, amb 23,2 punts. La nigeriana de 22 anys ha anotat 13,8 punts per partit a la fase regular i, també, és líder en rebots, promitjant 12,9. En aquesta línia, cal destacar que les de Cantero són el conjunt amb major promig de rebots: 39,5.

53-57 55-51

Font: Celta Baloncesto

LA CORDÁ DE PATERNA vs JOVENTUT BADALONA CLUB JOVENTUT BADALONA:

El Club Joventut Badalona arriba a quarts de final havent quedat cinquenes i havent guanyat un total de 21 partits. El conjunt de Jordi Vizcaíno va acabar molt positivament la primera volta de la lliga; al mes de gener empataven a punts amb el Baxi Ferrol i Recoletas Zamora, quedant els tres equips amb 29 punts en la part més alta de la classificació. A la segona volta no tot van ser bons resultats i el conjunt va quedar per sota el marcador en sis ocasions. Una d’aquestes derrotes va ser en la penúltima jornada contra les de Paterna per 60 a 72 i les de Badalona van haver de dir adéu a les opcions d’acabar en tercera posició a la Lliga Challenge. Dues setmanes més tard, es tornen a veure les cares a la primera cita dels Play-offs.

Aquesta temporada el club de Badalona va apostar per una jugadora amb talent de LLiga Femenina 2 que havia conquistat fins a tres MVP la temporada anterior, sent una de les jugadores més destacades. Alexus Johnson ha sigut un dels motors principals del conjunt verd-i-negre i ha continuat en una molt bona línia a la competició de Lliga Challenge. Els números ho mostren i es va confirmar en la jornada 22, quan la nord-americana va ser la millor, amb 30 punts de valoració.

Font: David Grau

19

PATERNA:

Les de Paterna arriben als quarts de final havent guanyat els tres últims partits en la fase regular. En el primer any del conveni entre Paterna i València Basket, l’equip ha quedat en sisena posició de la lliga, havent guanyat 17 partits i havent-ne perdut 13, i classificant-se per jugar els Play-offs per guanyar la plaça a la màxima categoria.

Talent jove barrejat amb aquelles que més experiència tenen sobre la pista. Jugadores com Noa Morro, Emily Kalenik, Awa Fam, Laia Lamana i Elena Buenavida, són jugadores joves que han debutat aquesta temporada amb l’equip dirigit per Gloria Estopà.

Totes elles han pogut progressar dia a dia i aprendre de l’experiència i veterania de jugadores com la capitana Itziar Germán i Virginia Sáez.

53-57 58-70

Fuente: JM Lopez

SEMIFINALS Recoletas Zamora, Vantage Towers Alcobendas, Celta Zorka Recalvi i La Cordà de Paterna. Són els quatre equips que van aconseguir guanyar la primera batalla dels Play-offs i transportar-se a les semifinals. El passat dissabte 29 d’abril el Pavelló de Navia (Vigo) va convertir la ciutat en una localització important pel bàsquet femení durant aquell cap de setmana. Quins dos equips aconseguirien l’últim passaport per la Lliga Femenina Endesa 2023-24?

CELTA ZORCA RECALVI VS VANTAGE TOWERS ALCOBENDAS

El Celta Zorka Recalvi, que aspirava a tornar a la lliga d’elit deu anys després, tenia l’avantatge de jugar a casa i ho feia contra Vantage Towers Alcobendas. L’equip madrileny arribava a la semifinal havent guanyat per més de 20 punts a l’Estepona a quarts.

L’inici de partit va ser fluix per part de l’equip amfitrió, les de Vigo, mentre que les de Madrid es van trobar còmodes tant defensivament com en atac, en el qual Rachel Howard destacava. El marcador va lluir un empat a la meitat del partit, gràcies al fet que les gallegues no van baixar els braços en cap moment. Al sortir dels vestuaris les de Cristina Cantero van tenir un

20

espectacular encert des de la línia de tres, anotant un total de 15 triples. Anne Senosiain va anotar pràcticament de manera consecutiva 6 d’ells, fent un 6/7 en triples. Gràcies al gran encert, el Celta Zorka Recalvi va obtenir el bitllet a la final dels Play-offs guanyant per 71-80.

RECOLETAS ZAMORA VS LA CORDÀ DE PATERNA

A l’altra semifinal, Recoletas Zamora es va enfrontar a La Cordà de Paterna. Les de Gloria Estopà venien de vèncer al Club Joventut Badalona al seu camp i això les omplia de motivació per aquesta cita.

Es va veure en el primer quart del partit, quan les valencianes marxaven per 10 punts de diferència en el marcador. Defensivament, van aconseguir allunyar de la cistella a Ezeigbo i que a les de Zamora els hi costés trobar punts fàcils. A falta de 5 minuts per acabar el partit va semblar que les segones classificades a la lliga, Recoletas Zamora, s’apropaven i tenien opcions per igualar el partit. Tot i això, gràcies als 43 punts que entre Laia Lamarra i Noa Maria Djiu Morro van anotar i la il·lusió de tot el conjunt valencià, les de Gloria Estopà aconseguien l’altre bitllet per la final (56-70).

Font: FEB

Font: FEB

FINAL PATERNA 57 - 67 CELTA Després dels 40 minuts més decisius de tota la temporada, el Celta va proclamar-se campió dels Play-offs de Lliga Femenina Challenge i va assegurar la seva plaça a Lliga Femenina Endesa per la temporada vinent. La final va estar molt igualada, deixant el marcador 32-38 al descans, favorable a les locals. Al tercer període, les de Paterna van posar-se per davant el marcador per primera vegada (50-46). L’equip de Gloria Estopà jugava amb un sentiment especial, sabent que en aquell partit tenia lloc la retirada de la gran Itziar Germán. La valenciana deixava les pistes als seus 37 anys, després d’haver sigut una peça clau per les de Paterna durant aquesta temporada.

Tot i això, el Celta va reaccionar ràpidament i en els últims deu minuts de la final, l’equip gallec va sentenciar el partit fent un parcial de 7-21. La jugadora destacada de la final va ser la base catalana Regina Aguilar, anotant 21 punts, agafant 7 rebots i fent 25 de valoració.

11 anys després del descens de les de Vigo, l’equip torna a portar a la ciutat a la màxima categoria nacional durant la propera temporada.

21

BAXI FERROL Per trobar l’última derrota del Baxi Ferrol a la Lliga Femenina Challenge hauríem de tirar quatre mesos enrere, fins al mes de gener.

Finalitzant la competició amb 14 victòries consecutives, l’equip de Lino López ha aconseguit acabar la temporada guanyant un total de 27 partits i, per tant, encaixant només 3 derrotes. Ocupant de manera indiscutible la primera posició de la classificació, les gallegues retornen a la principal lliga femenina un any després del descens.

Fuente: Mero Barral

L’equip es va proclamar campió dues setmanes abans d’acabar la lliga, després de guanyar per 76-52 al Sernova Renovables Real Canoe en l’antepenúltima jornada. En una tarda especial a A Malata el Baxi Ferrol va confirmar el seu ascens, amb grans versions de Claudia Soriano i Jessica Fequiere, anotant 16 punts cadascuna. Soriano, la base catalana de 20 anys que va arribar a l’equip el juny de l’any passat, ha sigut la primera jugadora renovada del conjunt que la propera temporada competirà la màxima categoria. D’altra banda, Fequiere, és una de les millors tiradores de dos punts de Lliga Femenina Challenge, amb un 57,5% d’anotació. La jugadora canadenca ha triomfat durant aquesta temporada amb les de Ferrol i ha sigut una líder per l’equip.

22

ENTREVISTA TXELL ALARCÓN

“PER MI ÉS UN SOMNI PODER ARRIBAR A FORMAR PART DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA ABSOLUTA” Pick nº 32 per les Washington Mystics, que se sent al ser escollda al draft de la WNBA? En un principi et quedes “en shock” ja que és el que tota nena petita que juga a bàsquet somnia. Estic molt contenta, per mi és una motivació extra per seguir aprenent i creixent.

Passa el teu futur immediat per Washington?

No, les dues parts hem decidit que segueixi desenvolupant-me a Europa, en el meu cas actualment a Espanya. Veurem any per any com avança el tema.

Prioritzes seguir creixent a Espanya, i perquè no a un equip Eurolliga, o marxar cap als Estats Units?

De moment estaré una temporada més a Vitòria formant part del club Araski AES, no em tanco les portes en un futur jugar fora d’Espanya i ojalà en un equip d’Eurolliga.

Ets la 11a jugadora espanyola seleccionada després de noms com Raquel Carrera, María Conde o Maite Cazorla entre d’altres i de llegendes com Nuria Martínez o Amaya Valdemoro. Està el mercat espanyol cada cop més obert a la WNBA? No sé si el mercat espanyol està cada cop més obert a la WNBA, el que si es veu i es demostra cada temporada més, és lo bé que s’està treballant a Espanya. El nivell de la lliga cada any es supera, també cal destacar el nombre creixent de jugadores joves que tenen l’oportunitat de jugar en aquesta lliga.

Pel que fa a Araski, vau aconseguir classificar-vos per la Copa i ara us heu quedat a una victòria de les posicions de play-off. Com valores la temporada de l’equip?

Malgrat aquest final semi agre la valoració de la temporada és positiva, hem aconseguit l’objectiu principal que era la permanència i a més a més hem pogut gaudir d’una Copa de la Reina.

23

Que us ha faltat per donar aquest pas més i estar entre els 8 millors equips?

Com sempre dic, els finals de lliga sempre són molts durs, sobre tot mentalment, però si que és veritat que al tram final vam tenir varies jugadores lesionades o amb molèsties que no van poder gaudir ni ajudar de la manera que ho van fer anteriorment.

És la selecció absoluta un objectiu més proper després d’aquesta temporada?

Per mi és un somni poder arribar a formar part de la selecció espanyola absoluta, independentment seguiré treballant molt i si algun dia ha d’arribar ja arribarà.

Mirant una mica enrrere, que va significar per tu Promete?

A nivell individual, tot i ser el primer any a Vitòria, has millorat els teus números respecte la temporada passada i has estat candidata a millor jugadora revelació. Com t’has sentit i com valores la teva temporada?

Jo arribava a Vitòria amb l’objectiu de treball i aprendre molt, de que no se’m caracteritzes només pel meu tir exterior i tenir més recursos treballats i crec que ho he aconseguit, però òbviament ho puc treballar molt més d’aquí en endavant. El meu balanç en general ha estat positiu però no em conformo i ja tinc ganes de posar-m’hi a treballar.

Pel que fa a la selecció, després de quedar-vos sense Mundial i Europeu pel COVID, l’estiu passat vas guanyar l’europeu U20 i, a més a més, vas ser màxima anotadora i MVP de la final. Com ho vas viure?

Va ser brutal, poder premiar tot un mes de treball i esforç amb una medalla d’or em sembla la millor recompensa possible.

Per mi no hi hagués hagut millor club per fer el meu salt de junior de primer any a sènior professional. A part del canvi esportiu que suposava, també hi havien molts aspectes de la vida d’un adolescent que anaven a canviar i a Promete em van ajudar molt.

Quin paper hi juga Cesar Aneas en tota aquesta experiència?

Ell va ser la peça clau, ja no tan sols a Promete sinó a l’etapa al Femení Sant Adrià també. Des del primer moment em va donar molta confiança, em donava responsabilitats difícils que em van ajudar a créixer. Sempre li estaré molt agraïda.

I abans, el teu salt a Lliga Femenina 2 va ser de la mà del Femení Sant Adrià on hi vas estar 6 anys. Què recordes d’aquella etapa?

Van ser uns anys que sempre tinc presents en la meva professió.

Són aquells moments que em venen al cap quan tinc un mal dia, quan jugava i gaudia sense res a canvi, les amistats que m’han quedat i els grans entrenadors i staff que hi ha.

24

PREGUNTES RÀPIDES Millor jugadora de la Lliga?

Leo Fiebich Amb quina jugadora t’hagués agradat jugar?

Maite Cazorla Camp preferit?

Mendizorroza Millor record que tens com a jugadora?

Quedar campiona d’Europa U20 Jugadora preferida?

Moltes, Cristina Ouviña, Rebekah Gardner, Alba Torrens…

Que ha significat per a tu la Madelen?

Un recolzament en tots els aspectes Jugadora més difícil de defensar?

Tanaya Atkison Un ídol?

Laia Palau i Juan Carlos Navarro, entre altres

25

JUNIOR PREFERENT LA PENYA TOCA EL CEL A HUELVA I EL BÀSQUET GIRONA ACONSEGUEIX EL CINQUÈ LLOC 6 equips catalans han disputat aquest mes de maig els campionats d’Espanya Junior a la localitat de Huelva. El Joventut de Badalona, el Barça i el C.B Hospitalet en masculí i el Bàsquet Girona, el Femení Sant Adrià i el Barça CBS per part femenina.

La Penya, que era l’actual campió d’Espanya, va aconseguir revalidar el títol davant el Reial Madrid amb una exhibició col·lectiva dels nois de Jimeno. Dirigits per un sensacional Conrad Martínez i un Ruben Prey determinant, van assolir doblegar al potencial Blanc a la final amb l’ajuda d’Iker Garmendia i l’encara Cadet, Karim López.

El Barça, que arribava a la cita de Huelva amb les baixes de Dayan Nessah i Samuel Mathis, es va veure superat a quarts de final per la Penya després d’un triple in extremis de Conrad. Els blaugranes van tenir una fase de grups molt dura on se les van veure amb el Casademont Zaragoza d’Aday Mara o l’Unicaja de Mario Sant-Supery.

El C.B. Hospitalet va treure el bitllet a Huelva després de superar al Bàsquet Manresa al 3r i 4t lloc del Campionat de Catalunya. L’equip del Baix Llobregat va fer tota una exhibició contra l’equip del Bages i va arribar a Huelva com a premi a la seva temporada. L’equip català va lluitar fins als 1/8 de final on la superioritat física i el talent del Casademont Zaragoza no els va permetre disputar els 1/4 de final.

Entre tots els jugadors dels equips catalans, destaquem les actuacions de 5 d’ells.

JOVENTUT DE BADALONA

Font: EUROLLIGA

21 - KARIM LÓPEZ

Font: EUROLLIGA

00 - RUBEN PREY

Font: EUROLLIGA

5 - CONRAD MARTÍNEZ

El base Català s’ha erigit com el referent ofensiu de l’equip verd i negre; un cop més, ha estat el líder del seu equip, i ha aparegut quan més el necessitava el seu equip. Tot I no ser un jugador físicament molt gran, Martínez ha impactat a tothom amb el seu coneixement del joc, la seva facilitat per anotar punts i la capacitat per carregar-se l’equip a l’esquena en els moments més complicats.

El portuguès ha realitzat un campionat espectacular; tot, i la seva alçada i envergadura, se l’ha vist molt còmode jugant a camp obert i atacant de fora a dins. Sense tenir un físic tan potent com algun dels jugadors interiors dels altres equips, la seva intel·ligència i versatilitat l’ha coronat com un dels millors jugadors del campionat.

Una de les sorpreses de l’equip Badaloní; aquest exterior mexicà nascut l’any 2007 ha sigut el complement ideal a la parella Conrad-Prey. Amb unes condicions físiques espectaculars i una capacitat d’anotar superlativa, ha tingut un paper molt rellevant dins els esquemes de Jimeno.

26

BARÇA

Font: EUROLLIGA

7 - DAME SARR

Font: EUROLLIGA

32 - KASPARAS JAKUCIONIS

El base lituà, que ja ha debutat a la Lliga ACB, ha estat el líder dels blaugranes un cop més. Amb un control de la situació gens habitual amb un noi de 16 anys i una capacitat per anotar de qualsevol manera, ha estat el líder de l’equip de Grimau. Defensivament, s’ha mostrat molt sòlid i ha donat molta seguretat.

L’exterior blaugrana ha demostrat un cop més la seva facilitat anotadora i la seva privilegiada condició física. Amb l’absència de Nessah, Sarr ha assumit els galons al costat de Kasparas quan l’equip més ho ha necessitat i ha estat pràcticament impossible de defensar per als rivals. L’exterior Italià, amb protagonisme al primer equip de la mà de Jasikevicius, és un dels diamants de la pedrera blaugrana.

En clau femenina, el Bàsquet Girona - actual campió de Catalunya- va ser l’equip català que millors resultats va obtenir a Huelva i va quedar com a cinquè millor equip d’Espanya després de superar al Baloncesto León. Les gironines van tenir un inici de campionat molt dur, però la seva perseverança i la força del grup les va ajudar a superar al Barça CBS a 1/8 de final i a competir molt bé contra l’Unicaja de Màlaga en els 1/4 de final. Comandades per una brillant Claudia Acín i un bloc molt unit, les gironines van ser una de les sensacions dels campionats després de ser el millor equip català durant tot l’any.

El Femení Sant Adrià va tancar el campionat com el 8è millor equip d’Espanya; les noies de Joan Rubio van demostrar de quina pasta estan fetes a la Final a 4 de Catalunya i van arribar a Huelva com el millor 2n equip català després de passar una temporada amb molts alts i baixos. Les adrianenques van superar al BT a 1/8 de final i van tenir molt a prop la victòria contra un dels favorits a 1/4 de final com era el Valencia Basket. Esther Rodellar, Ale Valsera i Irene Asensio van ser les tres jugadores més destacades de l’equip, però el treball de tot el bloc i la feina de cada una d’elles va ser espectacular.

El Barça CBS va caure a 1/8 de final i va quedar fora dels 8 millors equips del campionat; després de superar en un final ajustat a la U.E.Mataró al 3r i 4t lloc de Catalunya, les catalanes van tenir un inici de campionat molt plàcid, superant als seus rivals amb força autoritat. Però a 1/8 es van creuar amb un Bàsquet Girona més coral i tot i portat la iniciativa en el marcador els primers 20 minuts, no van poder superar a les gironines. El conjunt català comptava a les seves files amb dues de les millors jugadores de tot el campionat com són la Judit Valero i la Júlia Garcia.

27

Tot seguit destacarem les 5 jugadoresmés destacades dels equips catalans.

BASQUET GIRONA 11 - CLAUDIA ACÍN

10 - MARINA MELERO

Aquesta exterior gironina ha estat la millor jugadora catalana durant tot l’any; amb una facilitat per anotar molt poc habitual, Acín ha estat la líder de les gironines en tot moment i ha estat un malson per a les defenses rivals. El seu 1c1 era un garantia pel seu equip, i ha estat capaç d’anotar des de la llarga distància contra defenses més tancades.

La base gironina ha entès a la perfecció el que necessitava el seu equip en tot moment; quan les defenses rivals se centraven a aturar a Acín, Melero assumia el rol d’anotar o de buscar la millor opció per les seves companyes. Ha fet un campionat de menys a més i va acabar sent clau perquè les gironines quedessin en cinquena posició.

FEMENI SANT ADRIÀ 11 - ESTHER RODELLAR

4 - ALE VALSERA

L’exterior “lila” ha sigut una de les referents de l’equip de Sant Adrià; es tracta d’una jugadora amb un 1c1 molt potent i amb la capacitat d’arrossegar a les seves companyes gràcies al seu lideratge. Rodellar ha evolucionat el seu tir des de la mitja i llarga distància i això l’ha fet ser encara més difícil de defensar.

Aquesta base del Sant Adrià ha estat una de les sensacions del campionat; molt elèctrica i amb bona capacitat per dirigir al seu equip, ha fet un pas endavant pel que fa a anotació i el seu equip ho ha notat. Defensivament, és una jugadora molt intensa i que no deixa que l’equip rival pugui jugar còmode

28

BARÇA CBS 11 - JUDIT VALERO

Probablement estem parlant de la jugadora catalana més completa; amb un físic molt Fort i una mà privilegiada, és sense dubte una de les jugadores catalanes amb més projecció. Durant el campionat ha rendit a un bon nivell, però s’ha trobat una mica sola de cara a cistella, on només la genial base Júlia Garcia l’ha pogut alliberar de tenir tota la responsabilitat ofensiva.

Font: FAB

formam serveis gràfics

Disseny gràfic · Maquetació · Impressió Digital Manipulats · Disseny Web C/ Guifré 261, Local · 08912 Badalona www.formam.es · hola@formam.es

Font: Basquet Girona

29