BDL - Edició 8

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona, Laura Colell, Roger Mas i David Montero Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona I·lustracions: Roger Mas Maquetació i Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

EDITORIAL

Arriba el final de temporada i, inevitablement, toca posar les notes de final de curs; tot i que en l’apartat masculí encara queden dos dels grans esdeveniments de la temporada com són el Play-Off i la Final Four, toca despedir de la màxima categoria dos equips; un d’ells, el Zunder Palencia, va pujar l’any passat i la seva afició s’ha guanyat l’afecte de tots els equips de l’ACB. I per altra banda, toca acomiadar a un històric de la lliga com és l’Obradoiro, un club guiat des de fa molts anys per un dels millors entrenadors nacionals com és Moncho Fernández, va viure la cara més cruel de l’esport i competirà a la LEB Or el curs vinent.

En Clau femenina, el València basket ha aconseguit endur-se una Lliga Femenina Endesa molt competida per sobre del Perfumerias Avenida, en un any en què els equips catalans han aconseguit - almenys a pistamantenir la categoria un any més a la màxima categoria, tot i el que pugui passar després als despatxos ja no se sap. El que si sabem és que la Penya competirà l’any vinent a la Lliga Femenina Endesa després de superar a l’Estepona en una èpica final de la Lliga Challenge.

I en últim lloc ja s’han celebrat els primers campionats d’Espanya de formació, on el Barça - amb un sensacional Kasparas Jakucionis- i el Movistar Estudiantes van proclamar-se campions d’Espanya junior a Huelva. Ara és el torn dels U16 i des de BDL us farem un anàlisis detallat de tots els campionats que se celebrin aquest any.

Ball Don’t Lie

nivelgas@gmail.com · Tel: 665462382 3

C/ de la Indústria, 164, 08912 Badalona, Barcelona Telèfon: 933 87 26 42

EL + DESTACAT DE LLIGA FEMENINA

6

REPORTATGE

11

CARTA OBERTA

15 5

EL + DESTACAT DE LLIGA FEMENINA

VALÈNCIA BASKET CAMPIÓ I TRIPLET

Les de Rubèn Burgos van guanyar per la via ràpida al Perfumerias Avenida en una final que va tenir color taronja en tot moment. De la mà d’una MVP com Nadia Fingall, les valencianes van aconseguir el seu segon títol consecutiu i finalitzen una temporada històrica on s’han endut la SuperCopa, la Copa de la Reina i la Lliga.

l’Avenida als quarts de final i semifinal, respectivament, han competit ambdues eliminatòries a les de Nacho Martínez.

Les de Ferrol i les de Girona van guanyar a les finalistes per una renda de 12 punts al partit d’anada. L’Avenida, però, als partits de tornada disputats al Würzburg i davant de la seva entregada afició ha demostrat que és un equip per disputar les finals, no per quedar-se a les portes. Sobretot, amb la gran remuntada contra les de Roberto Íñiguez per 82 a 51 aquest passat diumenge.

Tant les de Salamanca com les de València, eren les favorites per arribar fins on han arribat, ja que van quedar en primera i segona posició a la classificació de la lliga regular. Són les dues grans bèsties, actualment, de la màxima categoria estatal i les que ja van disputar la final la temporada anterior.

Així i tot, ja es coneix que sempre poden haver sorpreses als Playoffs i no s’havia de donar res per suposat. De fet, tant el Baxi Ferrol com l’Uni Girona, els dos rivals de

El València, en canvi, vigents campiones del títol, no s’ha trobat pedres pel camí. A la semifinal, ja va deixar gairebé sense opcions al Casademont Saragossa en el primer enfrontament, guanyant-les per 27 punts (5380). A la tornada, sent les locals, van confirmar que són

Font: VIR PINTADO

Font: MIGUEL ÁNGEL

6

guanyés per 18 punts (87-69). Té molt mèrit el que ha aconseguit l’equip aquesta temporada, i falta per veure si ens continuaran sorprenent en la següent.

superiors i que la remuntada no era possible, derrotant-les aquesta vegada per 20 punts (60-80). D’aquesta manera, tot està per jugar entre el València i l’Avenida. El millor de tres partits es proclamarà l’equip campió d’aquesta temporada.

LA MAGNÍFICA TEMPORADA DEL BAXI FERROL No és fàcil aconseguir l’ascens a la màxima categoria. Però el que tampoc és gens fàcil és fer la temporada que ha fet el conjunt de Lino López. El Baxi Ferrol, que l’any passat competia a Lliga Challenge, ha aconseguit fer una magnífica temporada. Les gallegues, a més de classificar-se per la Copa de la Reina, han acabat en la vuitena posició de la lliga i, d’aquesta manera, han disputat els Playoffs.

Al quedar vuitenes, s’enfrontaven a les primeres de la lliga en els quarts de final. Ni més ni menys que el Perfumerías Avenida.

La gran sorpresa va arribar al partit d’anada, en un partit que ben segur el Baxi i la seva afició no oblidaran mai. Van derrotar l’Avenida, aconseguint una avantatge de 12 punts (61-49). En resum, s’ho van creure i un equip que la temporada anterior no competia en aquesta lliga, va guanyar a les líders.

ANNA MONTAÑANA, MILLOR ENTRENADORA La Federació Espanyola de Bàsquet va fer oficial l’elecció d’Anna Montañana com la Millor Entrenadora de l’Any de la Lliga Femenina Endesa. Tot s’explica si tirem una mica enrere.

La situació del Hozono Global Jairis no era gens positiva al mes de desembre. L’any 2023 s’acomiadava deixant l’equip a la desena posició, havent guanyat només cinc dels 14 partits disputats. Per això, Montañana va agafar el relleu d’Eric Surís, per encaminar el projecte cap a una altra direcció.

El més important va ser el treball col·lectiu aconseguit per tot l’equip i, sobretot, el fet de creure-hi. A banda, però, dues jugadores catalanes van destacar especialment pels números obtinguts. La primera, Clàudia Soriano amb 11 punts, 5 assistències i 4 rebots i, la segona, Gala Mestres, anotant 17 punts i agafant fins a 9 rebots.

Tot i agafar l’equip en un moment molt delicat, la històrica i exjugadora valenciana va aconseguir tornar a il·lusionar tant a les jugadores com als aficionats. Amb l’entrenadora al

En el segon partit de l’eliminatòria, però, la temporada va finalitzar per les de Lino López, després que l’Avenida les Font: DANIEL ALEXANDRE

Font: JAIRIS

7

capdavant, l’equip ha aconseguit emportar-se 12 victòries de 17 possibles. D’aquesta manera, el Jairis ha acabat quedant cinquè, amb 16 victòries en total, i disputant els Playoffs al final de temporada.

Nicholson, Canella, Labuckiene o Rebekah Gardner, qui es trencava el tendó d’A quil·les, han passat més o menys temps per la infermeria gironina.

Malgrat tot, l’equip aconseguia arribar a les semifinals de la Lliga Femenina Endesa i endur-se el primer partit davant el Perfumerías Avenida. A Würzburg, però, les locals es feien fortes i aconseguien capgirar l’eliminatòria Per la seva banda, el Cadí La Seu va obtenir la permanència un any més a la màxima competició després d’una temporada on s’han fet fortes al Palau Municipal d’Esports.

Amb la seva arribada, com hem comentat anteriorment, i els fitxatges de Chelsea Nelson, Lou López Sénéchal i Carmen Grande, es va viure la revolució tan espectacular a l’equip de Múrcia. Això, ha portat a Montañana a aconseguir el títol de millor tècnica.

TEMPORADA COMPLICADA PER UNIGIRONA I CADI LA SEU Temporada atípica per l’Uni Girona que ha vist com els problemes per lesions no han acabat de fer jugar com voldrien l’equip. L’equip, que confiava en Laura Antoja per retornar-les a la màxima competició europea, veia com l’adaptació dels nous fitxatges no era tan ràpida com s’esperava amb l’afegit de tenir jugadores importants amb lesions de llarga durada. Tot i el bon paper a l’Eurocup, les quatre derrotes a la lliga acabaven amb la destitució de l’entrenadora badalonina.

El recanvi d’Antoja seria Roberto Íñiguez. L’arribada del sempre polèmic entrenador havia de servir per sacsejar l’equip i intentar arribar amb les màximes opcions a competir tant a Europa com a la Lliga. Però un altre cop les lesions feien impossible aconseguir una certa continuïtat.

Les de Fabián Téllez han sabut fer de casa seva un fortí i sumar victòries importants que, al final, han sigut claus per Font: GIGANTES

8

a la salvació. De la mà d’una immensa Elise Ramette, que EL MIRACLE DEL BARÇA CBS ha liderat l’equip, i una Júlia Soler que s’ha multiplicat en tots els aspectes del joc, les de La Seu han assolit l’objectiu “El que hem fet és un puto miracle”. Així de clar i contundent principal de la temporada. es mostrava l’Isaac Fernández, entrenador del Barça CBS, després de la victòria al Palau Blaugrana davant l’Uni Girona i que Després d’uns anys lluitant a la part alta, l’afició de la Seu els feia assegurar la permanència a la categoria després d’un any s’ha hagut d’arremangar per ajudar l’equip en un moment d’autèntica bogeria a l’entitat culer. complicat. L’alta complicitat i connexió creada durant aquests anys, sens dubte, ha estat clau perquè l’equip trobes Amb una plantilla bastant diferent amb la que s’iniciava la forces d’on no hi havia i s’assolís la permanència. temporada, l’equip culer ha vist com algunes de les jugadores marxaven, és el cas de Julia Drop o Destiny Harden, d’altres Tant Uni Girona com Cadí La Seu, tenen per davant tot un que arribaven però ràpidament es buscaven un altre equip, estiu per configurar de la millor manera possible les seves Angie Bjorklund o Taylor Wurtz, i d’altres que n’arribaven plantilles i tornar a competir per tot la temporada vinent. per aconseguir la salvació, Paula Estebas i Roselis Silva. I tot això amb un ambient no gaire agradable, que feia evident Font: SPORT

9

Anna Cruz un cop obtinguda la salvació on assegurava que Bembibre no ha viscut la seva millor temporada i, amb tan “no se’ns ha tractat amb professionalitat”. sols una victòria en tot l’any, ja fa setmanes que coneix el seu futur.Les de Bea Pacheco no han sapigut trobar el seu lloc en Amb tot i això, l’equip i l’staff, en un exercici de professionalitat aquest Lliga i només van poder guanyar al Barça CBS per 59i treball dur, anaven sumant victòries, gràcies també a l’ajuda 52 en un llunyà 22 de desembre. Tot i els més de 10 punts per d’algunes júniors i jugadores vinculades a l’entitat. La derrota partit de la parella Garraud-Toussaint, les baixes prestacions davant Spar Gran Canària, de més de 30 punts, feia veure les defensives de l’equip els han fet estar tota la temporada a l’últim coses molt complicades però les dues victòries a casa, una graó de la classificació al Juan Carlos Navarro i l’altra al Palau, davant Gernika i Uni Girona el donaven la tan anhelada salvació Spar Gran Canària, en canvi, s’ha vist condemnat al descens després d’unes últimes setmanes de lluita acarnissada amb Faltarà veure, un cop acabada la temporada, si podrem gaudir Celta i Barça CBS. Tot i guanyar 5 dels últims 9 partits, l’average de quatre equips catalans a la màxima categoria o si els particular amb les gallegues, amb qui van perdre de 12, les ha diferents problemes apareguts durant la temporada acaben condemnat a la 15a posició. Tot i tenir a dues de les màximes fent caure l’equip de Sant Feliu. anotadores de la categoria com Loville i Fall o comptar amb el fitxatge d’una referent del bàsquet estatal com Astou Ndour, GRAN CANARIA I BEMBIBRE A CHALLENGE les canàries no han arribat a temps a un descens que ha estat més car que mai.

Tot i la igualtat mostrada fins a l’última jornada, Spar Gran Canària i Bembibre seran equips de Lliga Femenina Challenge Aquestes dues places seran ocupades per l’Ardoi, campió de la la temporada vinent. Dos descensos totalment diferents però Fase Regular de la Lliga Femenina Challenge, i la Penya, després que porten als dos equips a la segona categoria del bàsquet d’aconseguir guanyar a la Cordá de Paterna i el CAB Estepona femení. en la Final a 4 disputada a terres andaluses.

Font: TWITTER SPAR

10

REPORTATGE

30 ANYS DEL CIM D’EUROPA Fa trenta anys el món va viure grans esdeveniments, entre ells podem destacar l’estrena de la sèrie de TV ‘’Friends’’, les eleccions guanyades per Nelson Mandela a Sud Àfrica o la mort de Kurt Cobain als 27 anys del cantant de la banda de rock Nirvana. Però en el món de l’esport català, i més concretament badaloní, un fet històric deixarà empremta per sempre més dins la història de l’esport Europeu.

L’any 1991 l’equip guanya la Lliga ACB i perd la final de la copa d’Europa contra un poderós KK Partizan de Belgrad, una guerra d’aigua freda en forma de triple a l’últim segon de partit, va deixar a la Penya sense el títol més esperat d’Europa.

La temporada de 1994, la Penya aconsegueix redimir-se d’aquella dolorosa final i aconsegueix, amb Zelko Obradovc a la banqueta, l’anhelat títol europeu. La Copa d’Europa va ser culminació d’uns anys d’esplendor verd-i-negre, on el club va regnar dins la competició Nacional i va dominar Europa. Però a finals de la dècada dels 90 el club va entrar en greus problemes econòmics, l’adeu d’alguns jugadors i la retirada de Jordi Villacampa van fer de detonant de la caiguda del primer campió d’Europa català.

No va ser fins als primers anys del 2000, on l’ADN Penya va fer remuntar el vol del club, amb noms propis com van ser-ho Rudy Fernandez, Pau Ribas i Ricky Rubio. Amb ells, la Penya conquereix la Uleb Cup (actual Eurocup) i la Copa del Rei l’any 2008.

Actualment, la Penya segueix essent una fàbrica de joves talents, i que en l’actualitat es considerada com a una candidata a guanyar algún dels propers anys la Eurocup tal com ho va fer l’any 2008.

Font: EUROBASKETWEB

11

A S S E S O R IA C U E S TA 12

LA FINAL El 21 d’abril del 1994 la Penya va arribar a la final després de derrotar a semifinals al F.C.Barcelona. Al pavelló Yad Eliahu (La mà d’Elies) ho tenien tot preparat per gaudir d’un dels finals més increíbles del bàsquet europeu, entre l’Olimpiakos BC i la Penya.

El transcurs del partit va ser dur, amb marcadors ajustats i amb un clar domini dels ex NBA Zarko Paspalj y Roy Tarpley per part de l’Olimpiakos, mentre que Ferran Martinez i Jordi Villacampa dirigits per un gran Rafa Jofresa intentaven aguantar les embrnzides rivals.

La Penya perdia 57-53 quan faltaven 4 minuts pel final i els badalonins veien com s’escapava per segon cop la proesa de la glòria europea. Però Jordi Villacampa no havia dit l’última paraula i va iniciar la remuntada amb un triple i una gran defensa, que va culminar Corny Thompson amb l’inoblidable triple quan falten 20 segons pel final i que va col·locar el 57-59 al marcador.

Després d’uns tirs lliures d’infart i d’un rellotge aturat a 4 segons, la Penya va endur-se el títol cap a Badalona.

Font: EUROBASKETWEB

13

EL LLEGAT Diuen que el més complicat per un restaurant no és aconseguir una estrella Michelin, sinó mantenir-la en el temps. La Penya de la temporada 94 va experimentar la duresa de ser els millors, la cruel i maquiavèl·lica experiència de ser els campions d’Europa, sense perdre l’essència del club bressol. Les dificultats burocràtiques, esportives i econòmiques van sacsejar sense compassió l’estructura del club que, va viure un periple fosc des de la marxa del gran capità Jordi Villacampa l’any 1997 fins al ressorgí amb les joves promeses a l’inici del nou segle XXI. Les actuals generacions no són coneixedores de l’esplendor verd-i-negre que, durant una època va lluitar amb els grans clubs d’Europa i que en una ocasió va coronar-se com a campiona del Vell Continent. És necessari recordar d’on venim, el que hem aconseguit i el com es va aconseguir. És necessari que les noves generacions s’empapin d’aquesta essència, l’essència de la Penya, aquella que porten tants jugadors arreu del món, des del mític Nino Buscató, passant pel matraco Margall, pel capità Jordi Villacampa, i pels actuals Rudy, Ricky, Ribas o Albert Ventura.

El llegat no és el record de la copa d’Europa guanyada, sinó que és la identitat de la Penya aquella que porten tants joves i que ben segur seguiran portant durant molt més de 30 anys.

Com va dir Zelko després de coronar Europa “Somos el mejor equipo de Europa. Este club no solo es baloncesto sino un modo de vida”.

Font: PEÑAWEB

14

REPORTATGE CARTA OBERTA A CARLES DURAN Carles Duran va agafar la direcció de l’equip en un moment límit tant esportivament com als despatxos. Els deutes econòmics feien trontollar la viabilitat del club i esportivament vivíem ancorats dins la zona de descens.

més de 25 anys dins de l’entitat, ha compartit l’alegria i la satisfacció amb els aficionats, d’igual manera que les decepcions, les derrotes i les crítiques. Malauradament, la memòria en l’esport d’elit és de curt termini, però els aficionats al bàsquet (no només a la Penya) recordaran amb nostàlgia i admiració les hores dedicades al club, per portar-lo allà on es mereix.

Tot i això, Carles Duran l’any 2018 va fer-se càrrec del primer equip, juntament amb Laprovitola, va aconseguir una gesta inoblidable i d’un valor incalculable, per molts aficionats, aquest acte i els aconseguits durant les següents temporades fan que Carles Duran mereixi penjar la seva samarreta al sostre de l’Olímpic.

Més enllà d’aquesta última temporada, on un conjunt de males decisions i lesions, han provocat la seva marxa prematura del club, l’entrenador serà recordat pel seu caràcter i sentiment ‘’penyero’’, amb accions icòniques com el mític ¡¡TOMA!!, dins del vestuari o les reiterades mostres d’excitació sobre el parquet dirigides a l’aficionat badaloní, que en algun moment acabarà reconeixent les grans proeses aconseguides per l’època Duran.

Com ja hem comentat, les proeses no van acabar amb la salvació d’aquella temporada, les següents temporades de la Penya milloren any a any i són d’un creixement continuo fins a col·locar l’equip al punt de mira d’Europa (Eurocup), essent aquests els millors anys de l’última dècada verd-i-negre.

Fins aviat, Carles.

Més enllà dels èxits esportius, Carles Duran ha causat sensació per ser un entrenador únic, format al club i amb

Tota la sort del món.

Font: La vanguardia

15

16

Impressió Digital /Òfset C/ Guifré 261, Local · 08912 Badalona www.printersbdn.com · printers@printersbdn.com

Impressió digital / Òfset

formam

Disseny gràfic · Maquetació · Manipulats · Disseny Web C/ Guifré 261, Local · 08912 Badalona www.formam.es · hola@formam.es

serveis gràfics

17

18