VALÈNCIA BASKET CAMPIÓ I TRIPLET
Les de Rubèn Burgos van guanyar per la via ràpida al Perfumerias Avenida en una final que va tenir color taronja en tot moment. De la mà d’una MVP com Nadia Fingall, les valencianes van aconseguir el seu segon títol consecutiu i finalitzen una temporada històrica on s’han endut la SuperCopa, la Copa de la Reina i la Lliga.
Tant les de Salamanca com les de València, eren les favorites per arribar fins on han arribat, ja que van quedar en primera i segona posició a la classificació de la lliga regular. Són les dues grans bèsties, actualment, de la màxima categoria estatal i les que ja van disputar la final la temporada anterior. Així i tot, ja es coneix que sempre poden haver sorpreses als Playoffs i no s’havia de donar res per suposat. De fet, tant el Baxi Ferrol com l’Uni Girona, els dos rivals de
l’Avenida als quarts de final i semifinal, respectivament, han competit ambdues eliminatòries a les de Nacho Martínez. Les de Ferrol i les de Girona van guanyar a les finalistes per una renda de 12 punts al partit d’anada. L’Avenida, però, als partits de tornada disputats al Würzburg i davant de la seva entregada afició ha demostrat que és un equip per disputar les finals, no per quedar-se a les portes. Sobretot, amb la gran remuntada contra les de Roberto Íñiguez per 82 a 51 aquest passat diumenge.
El València, en canvi, vigents campiones del títol, no s’ha trobat pedres pel camí. A la semifinal, ja va deixar gairebé sense opcions al Casademont Saragossa en el primer enfrontament, guanyant-les per 27 punts (5380). A la tornada, sent les locals, van confirmar que són
6
Font: MIGUEL ÁNGEL
Font: VIR PINTADO
superiors i que la remuntada no era possible, derrotant-les aquesta vegada per 20 punts (60-80). D’aquesta manera, tot està per jugar entre el València i l’Avenida. El millor de tres partits es proclamarà l’equip campió d’aquesta temporada.
LA MAGNÍFICA TEMPORADA DEL BAXI FERROL
No és fàcil aconseguir l’ascens a la màxima categoria. Però el que tampoc és gens fàcil és fer la temporada que ha fet el conjunt de Lino López. El Baxi Ferrol, que l’any passat competia a Lliga Challenge, ha aconseguit fer una magnífica temporada. Les gallegues, a més de classificar-se per la Copa de la Reina, han acabat en la vuitena posició de la lliga i, d’aquesta manera, han disputat els Playoffs.
Al quedar vuitenes, s’enfrontaven a les primeres de la lliga en els quarts de final. Ni més ni menys que el Perfumerías Avenida. La gran sorpresa va arribar al partit d’anada, en un partit que ben segur el Baxi i la seva afició no oblidaran mai. Van derrotar l’Avenida, aconseguint una avantatge de 12 punts (61-49). En resum, s’ho van creure i un equip que la temporada anterior no competia en aquesta lliga, va guanyar a les líders.
El més important va ser el treball col·lectiu aconseguit per tot l’equip i, sobretot, el fet de creure-hi. A banda, però, dues jugadores catalanes van destacar especialment pels números obtinguts. La primera, Clàudia Soriano amb 11 punts, 5 assistències i 4 rebots i, la segona, Gala Mestres, anotant 17 punts i agafant fins a 9 rebots.
En el segon partit de l’eliminatòria, però, la temporada va finalitzar per les de Lino López, després que l’Avenida les
guanyés per 18 punts (87-69). Té molt mèrit el que ha aconseguit l’equip aquesta temporada, i falta per veure si ens continuaran sorprenent en la següent.
ANNA MONTAÑANA, MILLOR ENTRENADORA
La Federació Espanyola de Bàsquet va fer oficial l’elecció d’ Anna Montañana com la Millor Entrenadora de l’Any de la Lliga Femenina Endesa. Tot s’explica si tirem una mica enrere. La situació del Hozono Global Jairis no era gens positiva al mes de desembre. L’any 2023 s’acomiadava deixant l’equip a la desena posició, havent guanyat només cinc dels 14 partits disputats. Per això, Montañana va agafar el relleu d’Eric Surís, per encaminar el projecte cap a una altra direcció.
Tot i agafar l’equip en un moment molt delicat, la històrica i exjugadora valenciana va aconseguir tornar a il·lusionar tant a les jugadores com als aficionats. Amb l’entrenadora al
7
Font: JAIRIS
Font: DANIEL ALEXANDRE
capdavant, l’equip ha aconseguit emportar-se 12 victòries de 17 possibles. D’aquesta manera, el Jairis ha acabat quedant cinquè, amb 16 victòries en total, i disputant els Playoffs al final de temporada.
Amb la seva arribada, com hem comentat anteriorment, i els fitxatges de Chelsea Nelson, Lou López Sénéchal i Carmen Grande, es va viure la revolució tan espectacular a l’equip de Múrcia. Això, ha portat a Montañana a aconseguir el títol de millor tècnica.
TEMPORADA COMPLICADA PER UNIGIRONA
I CADI LA SEU
Temporada atípica per l’Uni Girona que ha vist com els problemes per lesions no han acabat de fer jugar com voldrien l’equip. L’equip, que confiava en Laura Antoja per retornar-les a la màxima competició europea, veia com l’adaptació dels nous fitxatges no era tan ràpida com s’esperava amb l’afegit de tenir jugadores importants amb lesions de llarga durada. Tot i el bon paper a l’Eurocup, les quatre derrotes a la lliga acabaven amb la destitució de l’entrenadora badalonina.
El recanvi d’Antoja seria Roberto Íñiguez. L’arribada del sempre polèmic entrenador havia de servir per sacsejar l’equip i intentar arribar amb les màximes opcions a competir tant a Europa com a la Lliga. Però un altre cop les lesions feien impossible aconseguir una certa continuïtat.
Nicholson, Canella, Labuckiene o Rebekah Gardner, qui es trencava el tendó d’Aquil·les, han passat més o menys temps per la infermeria gironina.
Malgrat tot, l’equip aconseguia arribar a les semifinals de la Lliga Femenina Endesa i endur-se el primer partit davant el Perfumerías Avenida. A Würzburg, però, les locals es feien fortes i aconseguien capgirar l’eliminatòria Per la seva banda, el Cadí La Seu va obtenir la permanència un any més a la màxima competició després d’una temporada on s’han fet fortes al Palau Municipal d’Esports.
Les de Fabián Téllez han sabut fer de casa seva un fortí i sumar victòries importants que, al final, han sigut claus per
8
Font: GIGANTES
a la salvació. De la mà d’una immensa Elise Ramette, que ha liderat l’equip, i una Júlia Soler que s’ha multiplicat en tots els aspectes del joc, les de La Seu han assolit l’objectiu principal de la temporada.
Després d’uns anys lluitant a la part alta, l’afició de la Seu s’ha hagut d’arremangar per ajudar l’equip en un moment complicat. L’alta complicitat i connexió creada durant aquests anys, sens dubte, ha estat clau perquè l’equip trobes forces d’on no hi havia i s’assolís la permanència.
Tant Uni Girona com Cadí La Seu, tenen per davant tot un estiu per configurar de la millor manera possible les seves plantilles i tornar a competir per tot la temporada vinent.
EL MIRACLE DEL BARÇA CBS
“El que hem fet és un puto miracle”. Així de clar i contundent es mostrava l’Isaac Fernández , entrenador del Barça CBS, després de la victòria al Palau Blaugrana davant l’Uni Girona i que els feia assegurar la permanència a la categoria després d’un any d’autèntica bogeria a l’entitat culer.
Amb una plantilla bastant diferent amb la que s’iniciava la temporada, l’equip culer ha vist com algunes de les jugadores marxaven, és el cas de Julia Drop o Destiny Harden, d’altres que arribaven però ràpidament es buscaven un altre equip, Angie Bjorklund o Taylor Wurtz, i d’altres que n’arribaven per aconseguir la salvació, Paula Estebas i Roselis Silva. I tot això amb un ambient no gaire agradable, que feia evident
9
Font: SPORT
Anna Cruz un cop obtinguda la salvació on assegurava que “no se’ns ha tractat amb professionalitat”.
Amb tot i això, l’equip i l’staff, en un exercici de professionalitat i treball dur, anaven sumant victòries, gràcies també a l’ajuda d’algunes júniors i jugadores vinculades a l’entitat. La derrota davant Spar Gran Canària, de més de 30 punts, feia veure les coses molt complicades però les dues victòries a casa, una al Juan Carlos Navarro i l’altra al Palau, davant Gernika i Uni Girona el donaven la tan anhelada salvació
Faltarà veure, un cop acabada la temporada, si podrem gaudir de quatre equips catalans a la màxima categoria o si els diferents problemes apareguts durant la temporada acaben fent caure l’equip de Sant Feliu.
GRAN CANARIA I BEMBIBRE A CHALLENGE
Tot i la igualtat mostrada fins a l’última jornada, Spar Gran Canària i Bembibre seran equips de Lliga Femenina Challenge la temporada vinent. Dos descensos totalment diferents però que porten als dos equips a la segona categoria del bàsquet femení.
Bembibre no ha viscut la seva millor temporada i, amb tan sols una victòria en tot l’any, ja fa setmanes que coneix el seu futur.Les de Bea Pacheco no han sapigut trobar el seu lloc en aquest Lliga i només van poder guanyar al Barça CBS per 5952 en un llunyà 22 de desembre. Tot i els més de 10 punts per partit de la parella Garraud-Toussaint, les baixes prestacions defensives de l’equip els han fet estar tota la temporada a l’últim graó de la classificació
Spar Gran Canària, en canvi, s’ha vist condemnat al descens després d’unes últimes setmanes de lluita acarnissada amb Celta i Barça CBS. Tot i guanyar 5 dels últims 9 partits, l’average particular amb les gallegues, amb qui van perdre de 12, les ha condemnat a la 15a posició. Tot i tenir a dues de les màximes anotadores de la categoria com Loville i Fall o comptar amb el fitxatge d’una referent del bàsquet estatal com Astou Ndour, les canàries no han arribat a temps a un descens que ha estat més car que mai.
Aquestes dues places seran ocupades per l’Ardoi, campió de la Fase Regular de la Lliga Femenina Challenge, i la Penya, després d’aconseguir guanyar a la Cordá de Paterna i el CAB Estepona en la Final a 4 disputada a terres andaluses.
10
Font: TWITTER SPAR
CARTA OBERTA A CARLES DURAN
Carles Duran va agafar la direcció de l’equip en un moment límit tant esportivament com als despatxos. Els deutes econòmics feien trontollar la viabilitat del club i esportivament vivíem ancorats dins la zona de descens.
Tot i això, Carles Duran l’any 2018 va fer-se càrrec del primer equip, juntament amb Laprovitola, va aconseguir una gesta inoblidable i d’un valor incalculable, per molts aficionats, aquest acte i els aconseguits durant les següents temporades fan que Carles Duran mereixi penjar la seva samarreta al sostre de l’Olímpic.
Com ja hem comentat, les proeses no van acabar amb la salvació d’aquella temporada, les següents temporades de la Penya milloren any a any i són d’un creixement continuo fins a col·locar l’equip al punt de mira d’Europa (Eurocup), essent aquests els millors anys de l’última dècada verd-i-negre.
Més enllà dels èxits esportius, Carles Duran ha causat sensació per ser un entrenador únic, format al club i amb
més de 25 anys dins de l’entitat, ha compartit l’alegria i la satisfacció amb els aficionats, d’igual manera que les decepcions, les derrotes i les crítiques. Malauradament, la memòria en l’esport d’elit és de curt termini, però els aficionats al bàsquet (no només a la Penya) recordaran amb nostàlgia i admiració les hores dedicades al club, per portar-lo allà on es mereix.
Més enllà d’aquesta última temporada, on un conjunt de males decisions i lesions, han provocat la seva marxa prematura del club, l’entrenador serà recordat pel seu caràcter i sentiment ‘’penyero’’, amb accions icòniques com el mític ¡¡TOMA!!, dins del vestuari o les reiterades mostres d’excitació sobre el parquet dirigides a l’aficionat badaloní, que en algun moment acabarà reconeixent les grans proeses aconseguides per l’època Duran.
Fins aviat, Carles.
Tota la sort del món.
15
Font: La vanguardia
16
Impressió digital / Òfset
C/ Guifré 261, Local · 08912 Badalona www.printersbdn.com · printers@printersbdn.com
17 formam s e rv e i s gràf i cs Disseny
gràfic · Maquetació · Manipulats · Disseny Web C/ Guifré 261, Local · 08912 Badalona www.formam.es · hola@formam.es Impressió Digital /Òfset
