BDL - Edició 7

Redacció: Sergi Curto, Sergi Carmona, Laura Colell, Roger Mas i David Montero

Correcció i Traducció: Sergi Curto, Sergi Carmona

I·lustracions: Roger Mas

Maquetació i Impressió: FORMAM, Serveis Gràfics

No portem ni seixanta dies d’aquests 2024 i ja han passat vàries coses molt rellevants pels enamorats de la pilota taronja.

El Reial Madrid s’ha proclamat campió de la Copa del Rei de Màlaga amb Campazzo i Poirier com a jugadors més destacats, hem vist l’exhibició de Mohamed Dabone amb l’Infantil de Barça per tornar la mini copa a les vitrines blaugranes en el mateix escenari on la generació del 2006 de Barça va guanyar-ne l’última amb noms tan destacats com Iker Garmendia o Dayan Nessah. A la lliga Acb hem vist com la Penya segueix en un bon moment de forma i on el tècnic català Salva Camps ha deixat de ser l’entrenador del Basket Girona per tal d’intentar canviar la dinàmica de resultats. Per acabar i no menys important, el Manresa de Pedro Martínez i Salva Maldonado continua demostrant un nivell altíssim, i de segur que tindrà molt a dir aquest segon tram de temporada.

Però si per alguna cosa ha destacat aquest Inici del 2024 ha estat per dos noms propis; dos dels millors jugadors catalans de la història, dos referents per a qualsevol nen o nena que comença en aquest meravellós esport i dues persones que més enllà de ser increïblement bons a pista, han demostrat ser unes persones encara millor fora d’ella. I sí, evidentment estem parlant de Ricky Rubio i Marc Gasol. El geni del Masnou s’ha recuperat dels seus problemes i s’ha vist amb forces de tornar a la dinàmica d’entrenaments del Barça sota les ordres de Roger Grimau; després de veure’l debutar amb 14 anys a la pista del Granada, de portar la Penya a viure uns anys màgics al costat del Rudy, de tocar el cel de París l’any 2010 amb el Barça, de veure’l portar la seva màgia a l’altre costat de l’oceà i de coronar-se com a MVP al mundial de Xina, a tots se’ns va aturar el cor quan va dir que es retirava de les pistes. Però després d’un llarg procés i de recuperar-se, tots estem desitjant veure el somriure de Ricky amb una pilota a les mans.

L’altre nom propi d’aquest 2024 ha estat Marc Gasol; l’actual president del Basket Girona ha decidit retirar-se definitivament de les pistes Després de ser un dels millors interiors dels últims anys a l’NBA I aconseguir un anell amb els Toronto Raptors. En Marc, que com van dir a la Sotana és de les poques persones del món que va canviar Los Angeles per Girona, ha estat un pilar fonamental dels èxits recents de la selecció espanyola al Costat del seu germà Pau, entre molts altres. Després de viure una carrera plena d’èxits amb la selecció i a l’NBA, en Marc va tornar ara fa uns anys a Girona per retornar-li allò que Girona li va donar a ell quan era un inexpert jugador de Bàsquet que va trobar de la mà de Pedro Martínez, el seu millor mentor. Primer com a jugador a la LEB OR i l’any Passat com a jugador a la Lliga Acb, el mitjà dels Gasol està apostant molt fort pel Bàsquet a Girona, tot i que les pistes de bàsquet el trobaran molt a faltar.

Ball Don’t Lie

EL REIAL MADRID ES PROCLAMA CAMPIÓ DE LA COPA DEL REI (96-85)

El conjunt blanc va superar al Barça en la gran final de la Copa del Rei i el base argentí Facundo Campazzo va ser proclamat el MVP.

Després de superar amb contundència al Valencia Basket i al Lenovo Tenerife respectivament, tots dos conjunts es trobaven en la gran final de Màlaga. El partit va començar amb un Madrid més endollat i amb les idees molt clares, provocant el primer parcial a favor dels blancs; però el conjunt de Grimau va aconseguir reaccionar i igualar el partit de la mà de Parker i “Lapro”.

El segon quart va seguir la tònica del primer; l’encert blanc permetia que el conjunt de Chus Mateo agafés petites avantatges al marcador, però la feina dels blaugranes darrere i l’encert de Kalinic permetia al conjunt de Grimau seguir molt Viu al partit. El tercer quart ha estat un quart on els atacs s’han imposat clarament a les defenses; el blaugrana Jabari Parker ha agafat la responsabilitat en l’equip blaugrana i ha aparegut quan l’equip més ho ha necessitat.

Però aquesta final encara li quedaven els darrers 10 minuts, i aqui ha estat on el Reial Madrid ha fet un pas més i ha aconseguit imposar-se al Barça en un últim quart espectacular guiat per Poirer i per l’encert exterior de Deck i Yabusele, que el conjunt de Grimau no va saber trobar resposta. Amb aquesta empenta final, el conjunt de Chus Mateo va trencar definitivament el partit i va erigir-senou campió de la Copa del Rei, agafant el testimoni de l’Unicaja de Màlaga, que va ser campió l’any passat a Badalona.

Des de BDL hem volgut analitzar la final entre el Barça i el Madrid i compartir les 4 claus que ens han semblat més rellevants per part de tots dos conjunts.

Per part del Reial Madrid:

Vincent Poirier: L’interior francès ha estat una de les claus de l’equip de Chus Mateo; com va reconèixer el seu tècnic en roda de Premsa, Poirier fa molt de temps que treballa a l’ombra de Tavares, però reconeix que el seu talent i la seva ètica de treball el fa diferencial. El conjunt blaugrana va plantejar una molt bona defensa sobre Tavares, però no comptaven amb

l’aparició estel·lar de Vicent, que va ajudar molt en el rebot i va erigir-se en una de les referències del campió quan més ho necessitaven. Sense dubte, un dels noms de la copa que no està tenint el reconeixement mediàtic que es mereix.

La defensa de Deck sobre Satoransky: Sense dubte un encert per part del staff tècnic del Reial Madrid. Entre els 5 jugadors que poden ocupar la posició de base entre els dos

equips, Satoransky és el jugador físicament diferent; tant el Facu com Sergio Rodríguez són dos bases petits i molt ràpids, que destaquen per la seva visió de joc i pel seu talent ofensiu. Defensivament, són dos bases fiables - sobretot Campazzoperò que pateixen molt al pal baix o contra atacants més grans que ell, com és el cas de Satoransky. Per part blaugrana, “Lapro” i Rokas són molt semblants físicament als bases del Madrid, tot, i que el seu estil de joc no té res a veure. Dins d’aquest panorama, Satoransky és un jugador capaç de generar avantatges molt clars contra qualsevol base del Reial Madrid, i a més a més, el tècnic blaugrana dibuixa diferents situacions perquè el base txec rebi molt a prop de cistella. I això ho va saber contestar de manera brillant el staff tècnic blanc, posant a Gaby Deck sobre Satoransky. Amb aquest emparellament s’asseguraven que el base txec no podria imposar la seva superioritat física sobre Sergio o el Facu, i que la “tortuga” Deck podria defensar a un dels millors jugadors blaugranes a qualsevol lloc de la pista i evitar situacions de superioritat física molt clara.

Per part del Baça, des de BDL volem destacar dues coses:

La defensa de Da Silva : L’aler pivot del Barça estava cridat a ser una de les claus del conjunt de Grimau Gràcies a la seva versatilitat; el tècnic Català va utilitzar-lo a l’inici del partit per defensar al jugador més perillós del Madrid, al Facu Campazzo. L’estratègia de Grimau no va sortir malament i durant els primers minuts va aconseguir controlar la màgia del base argentí. Tot i que Da Silva és un jugador més gran, la seva capacitat física i la seva entrega van permetre que pugués fer aquest paper a la perfecció. Amb el pas del partit la rotació de Da Silva va desaparèixer.

El desgast de Willy i Vesely: Una de les claus del bon partit del Barça va ser que van minimitzar l’impacte de Edy Tavares, i això va ser feina dels interiors de Roger Grimau. Willy Hernangómez i, sobretot, Jan Vesely van estar molts minuts sobre Tavares perquè no entres en partit. Això va provocar que els dos pivots blaugranes fessin un sobre esforç darrere i no estiguessin tan fluids ni encertats de cara

a cistella en els moments decisius. Vesely va acabar amb 14 punts, però per culpa de les faltes no va poder acabar el partit. Des de BDL no creiem que el partit de Willy i Jan fos dolent ni molt menys, sinó que creiem que amb el plantejament de partit que van fer contra Tavares, van estar molt exigits darrere i no van poder brillar tant de cara a cistella quan l’equip més ho necessitava.

La Copa del Rei és un esdeveniment marcat en vermell per a tots els equips de la Lliga Endesa; és el primer gran objectiu per a molts equips i això provoca que tots ells donin la seva millor versió.

Des de BDL hem volgut analitzar quins equips, entrenadors o jugadors han sortit reforçats o dubtosos després de la copa de Màlaga; evidentment només hi ha un campió, però per a molts equips el fet de competir de tu a tu contra els equips més grans és una injecció de confiança per afrontar els pròxims reptes que tenen al davant. Tanmateix, alguns dels projectes que semblaven estar fets per poder ser un dels favorits a la Copa no han complert les expectatives que tenien dipositades.

L’Ucam Murcia de Sito Alonso: El conjunt de Sito ha estat una de les sensacions de la copa Sense cap mena de dubte; els seus 1/4 de final contra el Reial Madrid van ser el millor exemple del creixement que ha tingut l’equip durant aquest primer tram de temporada i tanca la competició essent l’equip que ha perdut de menys contra l’actual campió. Ja no només ens basem en el resultat, sinó en les sensacions que tra nsmet l’equip d’Alonso i la connexió que tenen amb la seva afició. Cal recordar que els de Murcia han arribat a Màlaga sense dos dels seus referents com són els suecs Hakanson i Birgander, tots dos lesionats mesos enrere. Però això no ha estat una excusa perquè l’equip s’unís encara més i diversos jugadors fessin un pas endavant molt interessant per afrontar els pròxims compromisos de l’equip.

Roger Grimau i el seu staff tècnic: El Barça va aconseguir sumar dues victòries de molt de

mèrit en les dues primeres jornades de la copa i va aconseguir portar al Reial Madrid al seu límit a la gran final de Málaga. Des de BDL creiem que el tècnic Català, molt qüestionat des de la seva arribada a la banqueta blaugrana, ha donat un cop sobre la taula i ha demostrat que el seu equip segueix creixent, i que el seu projecte està molt viu i amb l’ambició de ser els millors. El primer duel contra el Manresa de Pedro Martínez va ser un autèntic espectacle dels dos equips, i el conjunt blaugrana va assolir dominar el partit al tram final; per altra banda, el segon quart de l’equip de Grimau ha passat a ser història de la competició després d’anotar 40 punts en un sol quart i decantar per complet la semifinal contra el Lenovo Tenerife. Tot i que en un club de l’exigència del Barça sempre s’espera guanyar, el pas endavant que ha demostrat l’equip de Grimau segur que il·lusiona molt a l’afició culé.

Font: Opinión de murcia

El Valencia Basket: El conjunt taronja va ser una de les decepcions de la Copa de Màlaga; el conjunt d’Alex Mumbrú no va tenir opcions a les semifinals contra un Reial Madrid que va dominar el partit de principi a fi. Amb la plantilla que compta el Valencia i els últims reforços que han arribat a la capital de la Comunitat Valenciana s’esperava que el conjunt de Mumbrú pugues competir molt més contra el Madrid. Jugadors com Jones, Davies o Jovic haurien de ser una garantia per aquests tipus de partits. Des de BDL també creiem que el Valencia Basket no surt gens reforçat d’aquesta copa perquè, més enllà dels resultats, només un parell de dies després de marxar de Màlaga van començar a sortir rumors sobre Jaka Lakovic i un parell de jugadors del Gran Canaria que podrien recalar a Valencia Basket l’any vinent. Sense dubte, un mal símptoma que surti tot això amb tantes jornades abans que acabi la temporada de Lliga Endesa i Eurolliga.

Mario Hezonja: No en tenim cap dubte que el Reial Madrid és l’equip que surt més reforçat

de Málaga al proclamar-se campió, però un dels seus jugadors referents com és el croat Mario Hezonja va ser una de les notes negatives del conjunt de Chus Mateo a la final. El croat, un jugador de moltíssima qualitat i amb molt de caràcter, va ser una de les claus del Madrid en el seu partit de 1/4 de final contra l’Ucam; però a la gran final contra el Barça no es va veure una bona versió de Mario a la banqueta i han sortit imatges del postpartit que ben segur no agradaran a l’afició blanca. Tot i el bon partit a la primera part de la final, on es va enfilar fins els 12 punts, no va trepitjar la pista fins a l’expulsió de Deck a falta de menys de 4 minuts per acabar el partit. Després d’això se’l va veure visiblement molest durant la celebració del títol als vestuaris del Carpena. Per posar una mica més de picant al tema Hezonja, diversos mitjans han tret que l’aler croat ha tornat a rebutjat l’oferta de renovació del Reial Madrid i que el Panathinaikos collarà molt per tenir-lo l’any vinent.

Fuente: Marca

Font: diario DEIA

Font: MARCA

“LA GENT VE I EM DIU QUE S’IDENTIFICA

AMB MI PERQUÈ HAN PASSAT PER SITUACIONS SEMBLANTS”

Obrir Instagram o TikTok i trobar-te amb un creador o creadora de contingut de bàsquet ja és habitual. Molts jugadors que han decidit publicar vídeos jugant al carrer o en un pavelló ja compten amb milers i milers de seguidors. És el cas de Jeremiah Idom (Líban, 2001). Juga a lliga EBA amb el CB Cornellà i també és creador de contingut. Gràcies a la combinació d’humor i sinceritat en els seus vídeos, compta amb més de 500.000 seguidors a TikTok.

1. Què publiques exactament a les xarxes socials?

Soc un creador de contingut que vol aportar una mica de valor a qui està veient el vídeo, una mica d’inspiració i motivació. A vegades toco una mica l’humor per a ser més entretingut. Gravo partits de bàsquet i a vegades coses més personals. Em coneixen més per TikTok però intento moure’m per Instagram, Youtube i aviat en Twitch.

2. Tens més de 503.000 seguidors a TikTok. Per què aquesta xarxa social t’ha funcionat més que les altres?

Crec que a TikTok si una persona està molta estona veient un tipus de vídeo específic, després li sortiran més i més. Llavors

és fàcil créixer a TikTok, a les altres xarxes no tant. En aquesta pots passar a tenir 100.000 seguidors en un dia si ho fas bé.

3. Com va ser el teu inici? Vas tenir un “boom”?

Sincerament quan vaig començar era per una broma, perquè m’avorria. Durant la quarantena vaig començar i no m’esperava arribar on estic ara. No feia ni vídeos de bàsquet, feia vídeos d’humor, fent bromes. I un dia un d’aquests fent el ximple va triomfar, em vaig aixecar l’endemà i tenia 5.000 seguidors. Després vaig pujar a 10.000 i aquest estiu vaig créixer més i més.

4. Per què creus que agrada tant el teu contingut de bàsquet per xarxes?

Soc dels jugadors que ho ha tingut bastant complicat. Sempre he volgut ser jugador professional de bàsquet, però vinc de Grècia i ningú em coneixia, ho tènia complicat. Vaig decidir gravar-me per a veure com progressava com a jugador i ho vaig anar penjant perquè m’agradava, però per mi, era una manera de guardar els vídeos sense ocupar espai.

Font: Cedida

Font: Cedida

La gent em ve i em diu que s’identifica amb mi, perquè han passat per situacions semblants amb el seu equip, falta de confiança… La gent m’ha dit que els faltava veure la meva perspectiva, veure el que em va passar a mi, perquè quan els passi a ells saber-ho afrontar d’una manera més fàcil.

5. Quines complicacions vas tenir tu? Per què va ser complicat?

Quan em preguntaven quin era el meu objectiu i sempre deia ser jugador professional, la gent reia i pensava que era impossible. Sabent la gent això, tenia companys que m’ho posaven difícil. L’entrenador també no em posava en la posició que volia, perquè mesurant 1,78 cm a cadet em posaven d’interior. Quan estava a Grècia jugava de base-escorta i aquí a Espanya em van posar de 4-5, va ser un xoc, no em deixaven botar ni tirar

fora, només fer bloquejos. Em va enfonsar una mica, llavors el que feia era entrenar pel meu compte en un parc prop de casa meva. Per sort ara mateix jugo de 3 i a vegades de 4 amb el Cornellà. Si de petit m’haguessin format i ensenyat a jugar d’exterior, combinant això amb la meva altura de 1,93 cm i amb el meu físic, potser seria imparable.

6. Com compagines ser creador de contingut amb ser jugador del Cornellà? Com és un dia teu?

M’aixeco i entreno sobre les 9h del matí a Cornellà fins les 11h. Arribo a casa, em dutxo, després em preparo el menjar i de mentre vaig pensant quin contingut puc fer per TikTok. Si no em surt cap idea ho deixo per a un altre moment. Després em preparo la motxilla perquè entreno a la nit, però abans haig d’anar a treballar. Treballo en una papereria de Sarrià de 17h a 20h i quan acabo entreno amb l’equip fins a les 23:30h i després torno a casa.

7. Guanyes diners pel teu contingut? Amb visualitzacions o amb col·laboracions?

De les dues maneres. He arribat a estar tranquil guanyant diners per les visualitzacions de TikTok quan vivia amb els meus pares. Ara m’estic ficant més a Youtube perquè surt més rendible. Tinc un càmera que ve a tots els meus partits i els penjo sencers, com una pel·lícula, i a la gent li agrada molt.

Ara també he pogut crear connexions amb les marques també. Faig shootings, per exemple.

8. Què significa col·laborar amb marques?

Hi ha dos tipus: hi ha marques que t’envien el producte perquè els promocionis per les teves xarxes, com a roba, proteïna, vambes... I l’altre tipus no és tanta publicitat en el teu compte, sinó que utilitzen la teva imatge per a vendre un producte i et paguen per això.

9. Podries dedicar-te només a ser creador de contingut?

Sí que podria arribar a viure de les xarxes, però el meu primer objectiu és ser jugador professional. Per a mi és un hobby ara mateix, ho tinc com una cosa més secundària que fa un temps, perquè l’ingrés no és constant, depèn del mes.

10. Quines metes tens? Objectius?

El meu objectiu aquest any és aprendre de lliga EBA i després, depenent de com vagi, si tot va bé i ve un altre equip i m’ofereix més, seria parlar-ho amb el meu agent i veure què. Però ara vaig molt al dia.

11. Quins problemes t’has trobat per xarxes socials?

Hi ha comentaris que sobren. Hi ha vegades que comenten coses com si et coneguessin, com si visquessin amb tu.

Al principi m’ho prenia molt personal, però avui dia penso que no els donaré aquest poder de controlar com em sento emocionalment. M’ha arribat a passar també en partits, quan el propi rival s’enfada i em diu: “Després pujaràs un TikTok”.

12. Què li diries a un nen o nena que vol dedicar-se a crear contingut sobre bàsquet per xarxes socials? quins consells li donaries?

Si ets una persona que no ets capaç d’acceptar crítiques i entendre les opinions dels altres, millor que no creïs contingut. Si tens 10 anys encara no t’has consolidat amb valors com a persona i tampoc tens una altra perspectiva, només tens una, i seria exposar-te molt i et pot perjudicar.

Si ja ets més gran, et diria que no sentis pressió per crear contingut cada dia, fes-ho perquè t’agrada i ja està. A mi em passa, hi ha dies que hauria de penjar alguna cosa, però no tinc cap inspiració, llavors no em sento a gust. Si no tens cap idea avui, penses més i t’apuntes la idea quan surti i ja ho gravaràs demà. Tinc amics que em diuen que podria penjar més, però jo els dic que quan em surti, és quan sé que ho faré molt bé.

SER PROFESSIONAL AL BÀSQUET FEMENÍ

Ser jugador o jugadora de bàsquet ha estat, sempre, a l’abast de molt pocs. En el cas del bàsquet femení, encara més. Només unes escollides són les seleccionades per continuar la seva trajectòria esportiva més enllà del hobby. I, a diferència dels nois, sense el reconeixement que es mereix.

En els últims anys, una via per accedir-hi ha anat agafant cada cop més força i són moltes les jugadores que escullen aquesta opció: Anar als Estats Units. Tot i que ja fa anys que creuar l’Atlàntic és una opció, en els darrers anys hem pogut veure com han anat apareixent diferents “acadèmies” que s’ofereixen a fer d’enllaç entre les jugadores i les diferents universitats americanes. Elite Sports Academy o Pick Us, entre d’altres, són un exemple d’acadèmies que busquen les millors condicions possibles per les jugadores per a què, mitjançant una beca, pugin accedir a estudiar allà. L’opció de compaginar uns estudis, i aprendre un idioma, amb poder jugar a bàsquet de màxim nivell és un atractiu cada cop més important per moltes jugadores que decideixen marxar lluny de casa seva a la recerca d’una oportunitat.

A l’altra cara de la moneda hi trobem aquelles que decideixen seguir a casa seva, a prop de la seva gent i fent les mil i una per poder combinar l’esport de màxim nivell amb els seus estudis. Poques són les escollides per fer el salt directe a la màxima categoria, Lliga Femenina 1, mentre que una gran majoria construeix el seu camí a poc a poc i coneixent les diferents categories i, a vegades, combinant dos equips diferents. Tres o quatre entrenaments, partits i, de tant en tant, viatges. Ser capaç de tot això i alhora estudiar es torna complicat per a aquelles que escullen aquesta opció

Des de Ball don’t Lie hem contactat amb les diferents parts implicades per poder conèixer les dues opcions i saber com són les vides de dues jugadores, abans companyes d’equip, i que han escollit camins diferents. També hem volgut comptar amb la veu d’una de les acadèmies que més jugadores té actualment als Estats Units, com és Elite Sports Academy, i saber quin és el seu paper en tot plegat.

BÀSQUET I FAMILIA

La Irene Broncano (Barcelona, 26/04/2004) actualment és jugadora del F.C.Barcelona- C.B.Santfeliuenc a la Lliga Femenina així com del Lima Horta de Barcelona de Lliga Femenina Challenge on juga en qualitat de vinculada.

Amb els seus inicis a Maristes Ademar, ràpidament va passar a formar part d’una de les millors pedreres de bàsquet femení, el Femení Sant Adrià, on hi va completar tota l’etapa de formació. Allà és on va créixer com a jugadora i on va aconseguir ser subcampiona de Catalunya i Espanya a Infantil així com Campiona de la Minicopa de la Reina. A més a més, va debutar amb el sènior de l’entitat on va disputar unes fases d’ascens a Lliga Femenina. A nivell internacional, la seva bona feina a la pedrera lila la va portar a ser convocada, en fins a dues ocasions, amb la selecció espanyola obtenint una plata a l’Europeu de Grècia’22 (U18) i al Mundial de Madrid’23 (U19) així com un bronze al Mundial U18 de 3x3 a Hongria.

Un cop acabada l’etapa de formació, arribava el moment de decidir què fer. Quedar-se o marxar. La decisió, ens comenta la Irene, va ser fàcil perquè “considero que ho tenia tot aquí, tant a nivell esportiu com familiar” i tot i que admet que “no tancava la porta a res” ja que sempre havia sigut una opció a tenir en compte.

La Bronki, com la coneixen els seus amics, actualment està estudiant Infermeria a la Universitat de Barcelona. Ella, a diferència dels seus companys de carrera, no segueix el ritme normal i s’ha de “partir l’any en dos” per tal de facilitar

més l’estudi i els entrenaments. Tot això, ens diu, és gràcies al programa Tutoresport UB, que és la manera en què la Universitat de Barcelona facilita als esportistes d’alt nivell poder compaginar els estudis amb l’activitat esportiva. “Sempre que puc assisteixo a classe”, assegura. Tot i que no en té l’obligació, i per la seva forma de ser, intenta no deixar de banda tot el que és acadèmic però sempre tenint en compte que, ara com ara, “prioritzo els entrenaments o partits abans que els estudis”. La sort, comenta, és que “si per casualitat un examen em coincideix amb un partit, no hi ha problema per canviar-lo”.

A nivell esportiu, el dia a dia de la Irene es basa en compaginar els entrenaments amb el Lliga Femenina 1 del Barça CBS, quatre dies a la setmana al matí, i els del Lliga Femenina Challenge del Lima Horta, dos dies a la tarda. Actualment, diu mentre riu, “ho porto molt bé ja que, tot i que l’acumulació d’entrenaments es nota, des dels dos clubs em controlen molt bé les càrregues” i això l’ajuda a poder mantenir un alt nivell en tots els entrenaments. La part dura, però, va ser la pretemporada on “anava una mica superada ja que no estava tan acostumada””.

A tot això, la Irene ha de sumar els vols i/o desplaçaments amb els dos equips ja que tots dos juguen categories nacionals i això els suposa haver de desplaçar-se per tot el territori. Per tant, com s’ho fa per estudiar? “M’he d’organitzar bé i aprofitar les hores mortes” comenta. Sense una bona organització, el fet d’estudiar i jugar es tornaria molt complicat. Així doncs, i planificant-se prèviament totes les hores d’entrenament, la Irene “aprofito les tardes que no tinc res o les hores entre entrenaments” o, també, quan pot anar a classe “em quedo a la biblioteca i així aprofito l’ajuda que també em donen els meus companys”.

Aquesta falta de temps, òbviament, també afecta a la seva vida social i als amics. Tot i això, la Irene és plenament conscient de “la sort que tinc de tenir els amics que tinc” ja que en tot moment “són conscients de la vida que porto ara mateix i em recolzen al 100%”. Qui també li ha fet costat sempre i són un dels pilars a la vida de la Bronki són els seus pares. “Sense ells no sabria que fer” comenta amb un somriure. El Rafa i l ’Ana són els seus màxims seguidors

vagi on vagi i “m’ajuden en els bons moments però sobretot en els dolents, em sento molt recolzada pels dos”.

Pensant en el futur, la Irene és conscient que “tot i que la meva família és molt important, soc plenament conscient que algun dia pot tocar marxar”. Ara mateix, assegura tenirho tot aquí però sempre deixant la porta oberta a un futur lluny de casa seva.

EL SOMNI AMERICÀ

La Laura Lacambra (Viladecans, 09/03/2004) actualment és estudiant i jugadora de la University of Maryland, Baltimore Country ( UMBC ). Allà hi estudia un Grau en Bioquímica i Biologia molecular així com un diploma en Psicologia. És el segon any d’un viatge que va començar l’any passat quan va decidir iniciar l’aventura dels Estats Units.

Nascuda a Viladecans, va tenir els seus inicis en el bàsquet a la seva escola, el Sant Gabriel de Viladecans , on s’hi va estar fins a l’any de mini de 2n any, que va fer el pas a l’Almeda . Al club de Cornellà s’hi va estar fins a Infantil A, on va aconseguir una merescudíssima segona plaça al campionat de Catalunya Infantil i 7a al Campionat d’Espanya a Galícia. Després d’aquest any arribava el moment de canviar i el seu destí seria el Femení Sant Adrià . Allà és on coincidiria amb la Irene Broncano durant els següents 4 anys. Amb el conjunt lila viuria, com a Cadet de 1r any, una 2a plaça al campionat de Catalunya i d’Espanya sent part del Cadet A. També, igual que la Irene, seria part de l’equip sènior de l’entitat disputant els partits a Lliga Femenina 2.

La Laura, a diferència de la Irene, va tenir sempre molt clar que volia “veure món i sortir de casa” i tot això amb el suport

incondicional dels seus pares. El més important, explica, són “les facilitats en l’àmbit acadèmic i esportiu per poder aconseguir els meus objectius vitals”. És per això que no s’ho va ni pensar i va començar l’aventura a Baltimore.

És a l’estat de Maryland on la viladecanenca ha conegut “una vida molt ocupada i molt diferent de la de Catalunya”. Un dia en la vida normal de la Laura comença a les 5:30 quan s’aixeca per preparar-se per entrenar. Després d’una hora de treball al gimnàs li esperen tres hores i mitja d’entrenament i que finalitzen amb una bona sessió de recuperació amb els fisioterapeutes. Amb tot el matí ocupat, les tardes són l’espai per anar a classe en un horari lectiu de 13:00 a 19:00. A més a més, se li ha d’afegir els 2 o 3 partits per setmana amb els vols corresponents. Tot i aquest horari, confessa, “és una rutina molt llarga, però n’estic molt contenta”. Amb un horari tan compacte, les hores d’estudi poden ser difícils de trobar i és per això que la Universitat disposa d’una Biblioteca d’atletes a la qual “tenim l’obligació d’anar-hi 6 hores a la setmana”. A diferència de com s’estudia a Catalunya, ens comenta, “tens molta més feina per casa, per tant, el més important de tot és saber organitzar-se” i, afegeix, “tot i que perds

Fuente: Ucam Murcia

temps de poder gaudir, si t’organitzes i portes la feina al dia, això treu pressió als exàmens finals”.

A Baltimore, els inicis no van ser fàcils. Tot i les ganes de començar una nova aventura, arribava a una ciutat desconeguda i una cultura totalment diferent. Ella, però, va tenir molta sort. “La comunitat, tant d’atletes com d’estudiants, t’ajuda molt a l’inici” ens comentava la Laura. Els seus primers mesos allà va poder comptar amb l’ajuda de les veteranes de l’equip que li deien “com fer segons quines coses, com comportar-se o costums que per nosaltres són molt normals, com fer dos petons per saludar, i que allà són culturalment diferents”. A més a més, en aquells primers mesos “trobava a faltar la família i els amics” però la facilitat per comunicar-se ho millorava tot, “els trucava cada setmana amb videotrucada o whatsapp” i tenia la sort de “comptar amb una segona família que en els dies com Nadal o Acció de Gràcies no em deixaven mai sola”. Qui també fa que la integració sigui més fàcil és l’staff d’entrenadors. “Estan molt pendents de tu” ens assegura la Laura, que recalca com és d’important per tot el conjunt de l’equip que les nouvingudes estiguin “personal i emocionalment estables” per fer-ho tot més fàcil.

On si va notar un canvi molt gran, ens comenta, és en la vida a la ciutat. A diferència d’aquí “tot està molt

comercialitzat, no fan vida de carrer” ens diu la Laura amb una mica de tristesa mentre assegura que “trobo a faltar anar a prendre un cafè en una terrassa amb els amics”. La gran diversitat cultural existent als Estats Units, juntament amb la diferència d’hàbits, fan de la vida a la ciutat una cosa totalment diferent però que “per ells és tot molt normal” i ens explica, encara ara, amb una mica de sorpresa com de naturals van ser els seus companys i companyes quan “vam tenir un tiroteig a la Universitat del costat i per ells era la cosa més normal del món i jo estava aterrida”.

Mentre viu el present i tot allò que li està aportant l’experiència, la Laura no perd mai de vista el futur i, ara mateix, té clar que “em vull quedar aquí uns quants anys, sobretot per les oportunitats que puc tenir a nivell laboral”. Esportivament, “vull aprofitar tot el que em doni el bàsquet aquí” però és conscient que els estudis que està fent “poden obrir-me moltes portes perquè aquí aposten molt per la ciència”. Sense tenir res tancat i si tot va bé, sembla que el somni americà de la Laura durarà uns quants anys i “quan torni m’agradaria treballar per Europa i continuar coneixent cultures”.

EL VINCLE

I com es viu el somni americà? Des de fa uns anys, han anat sorgint diferents acadèmies de reclutament de jugadores per poder fer aquest salt. Una d’elles és Elite Sports Academy. Aquest projecte està destinat únicament al bàsquet femení i ajuda a les jugadores, un cop acabada l’etapa formativa, a trobar una beca esportiva per jugar a bàsquet i estudiar als Estats Units. Durant aquest any ha donat accés a més de 50 jugadores a viure el seu primer any a EE.UU, està en contacte amb més de 30 universitats i compta amb més del 50% de les jugadores espanyoles de NCAA D1 que han passat per les seves mans.

L’Adrià Castejón, Fundador y CEO d’Elite, ens ha explicat una mica el procés que les jugadores han de seguir de cara a poder viure la seva experiència. Tot i tenir una gran quantitat de

jugadores amb ells, ens comenta l’Adrià, “es fa un anàlisi dels equips i les jugadores per tal de trobar l’encaix perfecte tant per la jugadora com per la Universitat”.

Les jugadores que arriben a Elite Sports saben el que volen i arriben a ells per “poder tenir la possibilitat de combinar estudis i bàsquet al màxim nivell” i tenir la possibilitat de jugar amb les millors alhora que et crees un futur acadèmic. Des de fa un temps, a més a més, durant l’estiu es realitzen gires americanes per tal que les jugadores puguin conèixer que es trobaran i com serà viure l’experiència. Amb això, es pretén entrenar i millorar, però sobretot, portar a les jugadores a un ambient semblant al que viuran i donar més visibilitat davant les nombroses universitats presents durant aquells dies.

Tant la Laura com la Irene són, només, dos exemples dels milers i milers que tenim arreu de Catalunya i l’Estat espanyol. Elles, com tantes d’altres, busquen poder continuar fent allò que tant els agrada alhora que es garanteixen un futur acadèmic i laboral.

Hores i hores d’entrenaments, estudi i sacrifici. Deixant a un costat moltes coses i vivint, d’una forma o altra, experiències úniques que també seran essencials pel seu desenvolupament i creixement vital.

AQUEST INICI D’ANY HA VINGUT CARREGAT DE MOVIMENTS, NOTÍCIES I SORPRESES EN EL MÓN DEL BÀSQUET. AQUÍ REPASSAREM ELS MILLORS TITULARS DEL QUE PORTEM D’ANY - I QUINS TITULARS!

PREPARATS PERQUÈ SÓN TREPIDANTS, COMENCEM.

EL BALL D’ENTRENADORS EN L’EUROLLIGA

I és que fins a la data ja són set els equips que han canviat al seu director d’orquestra en base dels resultats obtinguts, l’Eurolliga s’està convertint en una lliga molt atractiva per als grans jugadors i entrenadors, i la competència per a ser el rei d’Europa cada any serà major.

Aquesta és la llista. Us atreviu a dir que no hi haurà més moviments fins a final de temporada?

Asvel: Va canviar a TJ Parker per Gianmarco Pozzecco, que també va ser substituït per Pierric Poupet.

Estrella Vermella: Va canviar a Dusko Ivanovic per Ioannis Sfairopoulos.

Zalgiris: Va canviar a Kazys Maksvytis per Andrea Trinchieri.

Virtus Bologna: Va canviar a Sergio Scariolo per Lucca Bianchi.

Baskonia: Va canviar a Joan Peñarroya per Dusko Ivanovic.

Fenerbache: Va canviar a Dimitris Itoudis per Sarunas Jasikevicius.

Anadolu Efes: Va canviar a Erdem Ca i estan a la recerca de nou coach.

RICKY RUBIO I LA SEVA MÀGIA

L’MVP de l’últim Mundial guanyat per Espanya va comunicar la tornada a les pistes de la mà del F.C.Barcelona que, de moment els acompanyarà en els entrenaments diaris, fent així un pas més en la seva recuperació.

Des de Ball don’t lie li desitgem la major de les sorts en els següents passos de la recuperació. Recordar que, si Ricky somriu, el bàsquet somriu.

LEO FIEBICH POSA DIRECCIÓ A LA WNBA

La jugadora de 24 anys del Casademont Zaragoza, està liderant el conjunt aragonès aquesta temporada, posarà direcció a la WNBA i s’incorporarà una vegada finalitzada la Lliga Femenina Endesa a la disciplina del Nova York Liberty, equip que va ser subcampió de l’última WNBA.

Font: Twitter @pasionbasketNBA

Font: twitter @nyliberty

IRATI ETXARRI

TORNA A JUGAR DESPRÉS DE LA LESIÓ

I no hi ha millor notícia aquest 2024 que la recuperació de la brillant jugadora navarresa del Spar Girona.

Irati va saltar a la pista en el final del primer quart davant el Ensino, un moment molt emotiu i que Fontajau va retornar en forma d’una gran ovació.

Irati que desborda talent, va finalitzar la trobada amb 12 minuts jugats, 7 punts, 2 recuperacions, 1 rebot i 1 assistència. Números de jugadora especial, des de Ball d’ont lie, ens alegrem que Irati torni a fer brillar el bàsquet femení.

MARTA FERNÁNDEZ TORNA AL BÀSQUET

La històrica exjugadora mallorquina ha estat presentada com a Assessora Estratègica de l’àrea femenina del Club Unicaja de Màlaga. Una forta aposta del club per al creixement del bàsquet femení tant a nivell de club com a nivell estatal.

La nova assessora ha afegit que pretén ajudar en tot el que necessiti l’equip en tot moment, tant estructuralment com en el dia a dia de les jugadores per ajudar a una millor professionalització del bàsquet femení. També apunta que es treballarà a ajudar les jugadores joves a compatibilitzar l’esport professional amb els estudis, tasca que actualment no ajuda a compatibilitzar aquestes dues situacions.

LA RETIRADA DE MARC GASOL

Després de pujar l’equip de la Leb Or a l’ACB i fer una gran primera temporada en la primera lliga nacional, el llegendari pivot Marc Gasol no va començar a les ordres de Salva Camps la temporada 23/24.

No va donar cap explicació i va deixar la porta oberta a la decisió de tornar a jugar. Però a finals del mes de gener, Marc va comunicar amb un gran vídeo homenatge, la seva retirada com a jugador professional, tancant així la porta que va deixar entre oberta aquest inici de temporada i deixant clar que la seva vocació ara per ara serà dirigir el club des dels despatxos.

Des de Ball d’ont lie, només podem donar les gràcies per tots aquests anys de glòria que has donat al bàsquet.

MICHAEL RUZIC LA NOVA PERLA DE LA PENYA

Va ser un fitxatge inusual per a un club pedrera, que normalment atrau a joves de primer any per a tenir-los dues o tres temporades a la cantera, per així poder moldejar-los i que estiguin llestos per fer el salt a la màxima categoria. Però aquest estiu es va donar l’oportunitat de portar aquest jove croat d’últim any júnior, que prometia molt, però no havia passat pels motlles de la millor pedrera d’Europa. Tot i això, des del primer dia d’estiu es va posar a les ordres dels preparats físics i dels entrenadors per a aconseguir aquest ADN Penya que barreja, la joventut, la valentia, el talent i la màgia. Michael Ruzic ho va interioritzar amb una gran ètica de treball i va aprofitar les oportunitats, tan és així que les dues parts han arribat a un acord per a allargar el contracte que els unia fins a 2029.

La Penya i la seva fàbrica de jugadors continua funcionant.

L’EUROLLIGA DEL REIAL MADRID

Fita per a recordar el que va aconseguir el Reial Madrid en l’Eurolliga. Començant la sèrie amb aquelles dues primeres derrotes davant el Partizan que van posar molt difícil el pas als playoffs de l’Eurolliga. Després d’un lamentable succés, l’equip blanc va quallar una remuntada increïble per a acabar amb el 3-2, i amb l’equip ficant-se en la Final Four. Finalment, alçant-se amb el títol continental amb un històric llançament de Sergio Llull en la final enfront del gran Olympiacos.

Enguany, aquest curs el club blanc incorpora a Facundo Campazzo per a intentar dominar per segona vegada consecutiva Europa.

Font: twitter @sport

Font: www.penya.com

Font: Mundo Deportivo

LA COPA DEL REI A BADALONA

Després de 38 anys tornava la Copa del Rei a Badalona i no va defraudar a ningú. La ciutat, ja bolcada al bàsquet de per si mateix, es va omplir d’aficionats de tots els colors i es va respirar un ambient festiu que serà recordat durant anys. Davant del pavelló Olímpic de Badalona es va establir el punt de trobada entre les aficions, allà embolicats per un gran ambient de festivitat, passaven les hores prèvies els aficionats, intercanviant bufandes, samarretes i/o opinions, també es van poder gaudir de concerts proposats per l’organització. Dins del pavelló la festivitat va anar incrementant i es va aconseguir que, en els temps morts entre partits o a les mitges parts, les aficions gaudissin de diferents actuacions o d’un excel·lent repertori de música posada pel DJ.

La Penya, el gran amfitrió va estar a l’altura en una primera batalla contra un equip de nivell Eurolliga com el Baskonia, però en semifinals se’ls va escapar la victòria davant un Lenovo Tenerife que gràcies a un espectacular tap en l’últim segon va decantar la balança cap als illencs.

D’altra banda, cal destacar a l’equip de Ibon Narro, que acompanyats pel càntic ‘’Ibon té un pla’’ va derrotar als dos gegants com ho son el Barça i el Madrid, aconseguint així una plaça per a la gran final.

Seguint el pla de l’Ibon Navarro, Unicaja es va proclamar campió de la Copa del Rei de Badalona 2023.

Font: gigantes

LA COPA DE LA REINA A SARAGOSSA

Fet històric el viscut enguany en l’edició de la Copa de la Reina, i no sols per l’espectacular bàsquet desenvolupat per les jugadores de l’equip aragonès que van trencar la maledicció de l’amfitrió, sinó per la gran visibilitat i repercussió que va tenir aquesta edició. El gran joc de l’equip va acabar tombant a un dels grans, com ho és el Perfumeries Avinguda, en la gran final davant l’atenta mirada de 10.800 espectadors.

Helena Oma, es va consagrar com la jugadora més valuosa de la final aconseguint així el trofeu d’MVP. Aprofitem per a desitjar-li una bona i ràpida recuperació, les pistes de bàsquet necessiten jugadores com ella.

Un cop sobre la taula tant de l’esport femení com del Casademont Zaragoza, no podia quedar fora de la nostra llista.

Font:

PARRA I EL MILIÓ

Altre fet destacat s’ha pogut veure aquest estiu. Es tracta de l’adeu de Joel Parra de la Penya, deixant el club de tota la seva vida per a anar, no gaire lluny, a tot un senyor Eurolliga com el F.C. Barcelona.

Parra va finalitzar la temporada a un nivell excel·lent i amb tan sols 23 anys va liderar a la Penya a disputar fins a 3 semifinals en la temporada 22/23. No era d’esperar que, amb una perla nacional així, els grans equips van començar a tantejar el terreny. Així va ser, el Barça es va pagar a el milió d’euros que valia la clàusula de sortida del jugador, deixant així les arques plenes a Badalona, però el cor buit d’aquells aficionats que van veure en un jove de la casa, una llum per a tornar a guanyar títols.

Font:

ACTUALITZACIÓ DEL CONVENI COL·LECTIU I LA LLIGA FEMENINA ENDESA

Octubre de 2023 serà recordat fer el primer pas cap a la professionalització del bàsquet femení a Espanya. I fins i tot tenint una lliga d’altíssim nivell, encara arrosseguem un bagatge de gran precarietat laboral en la gran majoria dels clubs femenins, deixant al descobert la gran bretxa salarial i de condicions entre les lligues femenines i masculines. No cal llevar heroïcitat al que fan tantíssimes jugadores i staff de primer nivell per a compaginar esport d’elit amb simplement el fet de poder viure, estudiar o en alguns casos haver de treballar.

Aconseguir un salari mínim de 16.000 euros anuals (alhora ridícul, però tan esperançador), així com aconseguir contractes de jornada completa durant la vigència del contracte o la regularització de les baixes per maternitat, són la primera pedra per a arribar a una professionalització de les dones en el món del bàsquet.

Aquest conveni estarà en vigor una vegada aquest ratificat i publicat en el BOE, no hi ha una data específica per a això encara.

Federación Española Baloncesto

PRESSUPOST VALÈNCIA BASKET FEMENÍ

Aques tpot ser l’any on s’estan fent els primers passos per a la reivindicació de les condicions en el bàsquet femení. Com en altres cursos, el València Básquet ha presentat un dels pressupostos més elevat de la península, sent aquesta una aposta de primer nivell per al femení i un mirall a seguir per a tots.

El pressupost total és de 2,5 milions, que inclouen salaris i altres despeses generades per l’equip i competicions.

Juan Roig, el president del club, té clar l’objectiu com a club i voldrà mantenir als equips taronjas entre els grans d’Europa.

Font: Valencia Basket Web