595 març 2018

DELS DIARIS de Catalunya s’ha basat sempre i estrictament en el dret de conquesta. No es tracta de se­ duir o convèncer els catalans, sinó de dominar­los. Per això, des de l’inici del procés so­ biranista, les autoritats espanyoles no han pres ni una sola mesura que no sigui repressiva i/o amenaçadora. A diferència del que van fer els canadencs amb els quebequesos o els britànics amb els escocesos, que combinaven algunes amenaces amb propostes seducto­ res de més autogovern, l’actitud espanyola ha estat implacable amb la repressió, els em­ presonaments i la usurpació de l’autogovern. No cal dubtar que l’Estat espanyol està obsessionat ara a desarticular el moviment independentista i escarmentar­lo per a unes quantes generacions.

Així que sembla ingenu pensar que si els independentistes moderen posicions, l’Estat tindrà misericòrdia. Fins ara ha passat tot el contrari. El ministre de Justícia ja ha avançat, perquè els jutges en prenguin nota, que no ha de quedar cap líder independentista sense inhabilitar i el Tribunal Constitucional s’ha sotmès a les pressions de l’executiu com si fos un terç legionari: “Con razón o sin ella”. Tanmateix, alguna cosa està passant entre els bastidors europeus quan el que està generant preocupació i fins i tot histèria en les au­ toritats espanyoles és la presència del president Puigdemont a l’escenari europeu posant en evidència la involució democràtica del sistema polític espanyol.

La vergonya que està passant Espanya i la irritació dels seus governants és tanta que fins i tot els porta a cometre errors tan greus com el fet d’enviar el rei a Davos a justificar­se, a jurar i perjurar que Espanya és una democràcia amb tots els ets i uts, i a acusar els cata­ lans de subversius. Algú s’imagina a la reina d’Anglaterra anant a un fòrum internacional a denigrar els escocesos? Segurament seria més fàcil imaginar­se el rei del Marroc mal­ parlant dels sahrauís. Som, doncs, en aquest nivell d’homologació. I han estat els darrers episodis d’aquest autoritarisme espanyol els que han portat el think tank britànic Econo­ mist Intelligence Unit a classificar el règim polític espanyol com a “democràcia defectuo­ sa” poques hores després que Felip VI fes el ridícul a Davos.

Tenint tot això en compte, queda clar que la gran batalla del moviment sobiranista català ha de ser la constant internacionalització del conflicte. És cert que la independència de Catalunya no va trobar grans aliats a Europa, però una cosa és la independència i un altra la reivindicació estrictament democràtica i de respecte dels drets humans en una Unió Europea que tampoc està en condicions d’acumular més desprestigi. De fet, els darrers missatges de les cancelleries urgeixen Rajoy a obrir vies de diàleg.

I observant aquestes noves actituds europees, però sobretot constatant l’obsessió del go­ vern espanyol per atrapar Puigdemont com un dels homes més perseguits del planeta, és obvi que el president ­legítimament elegit, destituït amb males arts i restituït per la majo­ Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 595 ­ Març 2018 ­ Pàg. 24