Núria Tomàs
Mònica Ramoneda

Avui estava a l’escola i no sé per què tenia molta necessitat de moure’m. Mooooltaaaa.
La Montse, la meva professora, se n’ha adonat i m’ha proposat que anés al pati a caminar una estona.
La idea de caminar m’ha semblat una mica estranya perquè semblava que em fes fora de classe però li he fet cas.

Deu ser que soc diferent?
Deu ser que no encaixo?
I mentre caminava pel pati, donant puntades de peu a l’aire, em venien algunes preguntes al cap.

Avui, quan el pare ha vingut a buscar-me a l’escola, li he explicat el que m’havia passat i les preguntes que em venien al cap:



Perquè jo necessito moure’m més que els altres.
T’entenc, a vegades a mi també em passa.

Alguna vegada has sentit que no encaixes? Busca, investiga i explora on sí pots encaixar. SIGUES TU MATEIX! perquè les teves diferències son allò que et fa especial.
