
A casa d’en Dani encara hi ha molt de desordre i moltes capses i coses per col·locar i endreçar, tot i que fa ja gairebé dos mesos que ell i la seva família —la seva germana Olívia, els seus pares, i en Rufo, el gos—, s’han canviat a una nova ciutat, a causa de la feina de la mare, que és arquitecta. Allà viuen a una casa més gran i amb jardí, que a en Dani li encanta, i ha començat també a una nova escola.
—Nens, endreçau ja les vostres coses, que el pare diu que ja està el sopar —els avisa la mare, mentre segueix recollint capses.


Al seu darrer aniversari, la seva tieta Carla, que és ballarina de clàssic, li va regalar unes sabatilles noves i una supermotxilla molt gran i dels colors de l’arc de sant Martí, i li va dir que era màgica, perquè hi cabria gairebé tot. En Dani hi guarda els llibres i quaderns de classe, les sabatilles de ballet, la seva bufanda preferida i moltes més coses.
—Dani, a la botiga me van explicar que aquesta motxilla és màgica, no solament pels colors, sinó perquè com més coses hi poses, més n’hi caben —la tieta Carla és molt fantasiosa, però en Dani s’ho passa molt bé amb ella.
