Diu la llegenda que fa molt, molt de temps, en l’extensa planura africana, més enllà dels mars, on el sol embolcalla els arbres i on neix la humanitat, existia una tribu de rostres bruns i de somnis silenciosos.
que els joves escoltaven amb admiració i respecte, mentre les dones alletaven els nadons i les adolescents dansaven al so d’ancestrals ritmes cadenciosos.
Una nit, el més vell, que sempre romania en silenci, aixecà el braç, va alçar la mirada i, amb el gest, va callar les veus, va emmudir els tambors i va detenir els cossos vibrants. I digué: —Una nit, tindrem dues llunes.
Una profecia, una dona especial i un nen que portarà esperança a una tribu africana en temps de foscor.
