En Guillem era un nen de 7 anys, moreno, amb algunes pigues i molt alegre. Era divendres i li tocava revisió amb el seu metge, així que es va vestir i se’ n va anar amb la seva mare a l’ hospital.
Quan va arribar, estava una mica nerviós perquè tenia moltes ganes de veure al seu metge. Mentre estava a la sala d’ espera, va adonar-se compte que havia perdut un botó del seu jersei. Aquell jersei era el seu preferit, i sempre se’l posava quan tenia visita amb el seu metge. Què podria fer ara?
Va pensar que, si demanava ajuda a la gent, potser el trobaria per així poder tenir-lo abans d’ entrar a la consulta del metge.
Així que va començar a preguntar. Primer va veure a un avi que estava assegut a una cadira.
—Hola, senyor! Ha vist un botó?
—Hola, petit! Com et dius? I com és el teu botó?
—Em dic Guillem! I el meu botó és blau i molt petit.
—Doncs no l’ he vist, però si el trobo, et buscaré per donar-te’ l.
