Festes patronals Alfafar 2022

Page 1

Setmana Cultural Juvenil

Festes patronals del 26 d’agost al 8 de setembre

#TornemALaFesta


Es fácil iniciar un saluda con alguna expresión tipo “un año más nos disponemos”. Pero no es así. Después de dos años de pandemia COVID, estas fiestas no pueden ser como las anteriores. Celebrar este año las fiestas en honor a la Virgen del Don en nuestro pueblo de Alfafar, nos debe llevar a realizarlo con verdadera cultura de encuentro o, como decimos en valenciano, de germanor. Esta expresión de la cultura del encuentro es repetida constantemente por el Papa Francisco, desde el inicio de su pontificado, y me sirve para comentar dos breves ideas para “ser y hacer pueblo”. La fiesta, en su conjunto, es lugar propicio para encontrarnos, compartir, reírnos, cenar juntos, bailar… eso que tanto nos ha faltado en estos años. Por eso os animo a salir a las calles y a nuestra plaza para vivir intensamente estos días de fiesta. Es algo muy propio de los cristianos; el banquete y la celebración está en la esencia del evangelio. Aprovechemos estos días para eso: hacer fiesta, hacer pueblo. Sin olvidar ni el motivo ni la razón de las fiestas: nos une la fe el Cristo resucitado que nos dio a su Madre, la Virgen del Don. Y, por otra parte, al Papa le gusta utilizar la imagen del poliedro para explicar la cultura. Si la globalización social, en la mayoría de ocasiones, es redonda (que todos piensen y actúen de la misma manera), para los cristianos la cultura y el verdadero encuentro es poliédrico, con muchas caras; cada uno somos lo que somos, pensamos y vivimos como queremos y eso también es motivo de celebración. Contando con nuestras particularidades, salimos al encuentro con los demás para acoger, escuchar y crecer juntos. Eso también es hacer fiesta, hacer pueblo. Que estos días de fiesta sean para todo esto, dando gracias a Dios por la nueva ocasión de volver a reunirnos. Que nuestra Madre y San Sebastián, nos alienten a ello. Un fuerte abrazo, Javier, Cura-párroco de Ntra. Sra. del Don


Les festes del retrobament Després de dos anys sense poder celebrar-se, les festes patronals i populars d'Alfafar tornen a prendre els carrers del nostre benvolgut municipi. Les festes del 2022 han sigut les més esperades per tota la ciutadania, i és que tots volem tornar a gaudir d'estos dies tan emblemàtics i especials. Activitats, dansa, música, barracons, esport... tota una programació pensada per i per a les persones que formen part d'Alfafar. Des de finals d'agost la nostra localitat s'omplirà de l'alegria de la festa. Setembre és especial, perquè va ser triat per a la celebració de les festes patronals per la tradició del cultiu de l'arròs, principal motor econòmic d'Alfafar durant molts anys. Este mes és quan es recull la collita i l'arròs arriba als graners. Este costum històric i tradicional ens fa sentir orgull de les arrels d'Alfafar. Estos dies també farem honor a la Verge del Do, la nostra patrona, que ens fa albergar encara més el sentiment festiu, popular i tradicional de les nostres festes. Les nostres són unes festes de fraternitat i alegria, unes festes plenes de respecte i diversitat. Visquem les nostres festes amb intensitat, però recordem que hem de conviure amb el nostre veïnat. Respectem les normes, siguem cívics i pensem també en aquelles persones que treballen. En conclusió, celebrem unes festes respectuoses. Visquem intensament les festes del retrobament!

Juan Ramón Adsuara Monlleó Alcalde de Alfafar


Veïns i veïnes d’Alfafar, amics i amigues. Per fi, re-tornem a la festa. Es un plaer tornar a dirigir-me a tots per a dir-vos que tornen les festes patronals i populars d’Alfafar. Les festes del nostre poble. Unes festes que, més que altres anys, esperem tots en desig de disfrutar, de ballar, de cantar i, sobre tot, de abraçar a totes les persones que fa ja tres anys que no vegem. Uns dies on Alfafar mostra l’orgull que sentim de pertànyer al nostre poble, de ser alfafarencs. Només junts, continuem conseguint superar esta pandèmia, i només junts estem conseguint tornar a aquella vida, aquelles festes que disfrutarem en 2019, i que hem desitjat i podem dir que tornem a viure este 2022. Vullc fer una menció especial als Clavaris de Sant Sebastià i les Clavariesses de la Puríssima. Dugueu dos anys esperant que arriben estos dies, els de les vostres festes. Hem tingut moltes reunions, moltes converses, i encara recorde aquell dia que ens vàrem reunir per a cancel·lar les festes 2020, sense saber tot el que venia. Sou un exemple de perseverança, de fortalesa i de treball, esperant estos dies grans, on tots desitgem que disfrute i que viviu la festa. Aprofite este línies per a recordar a totes les persones que no estan hui entre nosaltres. Totes les persones que han contribuït a crear la tradició que hui volem mantindre i que ens han ensenyat tot allò que hui celebrem. No podem entendre el futur de la nostra festa sense saber d’on venim i sense conéixer les nostres costums i arrels. Des d'ací vos convide a participar en totes les activitats programades i compartir grans moments en família i en els veïns i veïnes d’Alfafar. Festes com la Font, els concerts, teatres, activitats infantils o esportives, fan que les nostres festes siguen les més participatives, unes festes per a totes les edats, per a tots els gustos. Unes festes per a totes les persones. Unes festes que van a ser les festes de la esperança, la il·lusió i la confiança. Les festes del retrobament. És moment de re-tornar a viure la festa. Enguany, #TornemALaFesta.

Eduardo Grau Gascó Regidor de Festes





Del 16 d’agost al 6 de setembre


Divendres 26 d’agost. 23:15h. Concert . Al Pàrquing Tauleta.


Dissabte 27 d’agost 2022. 18:00 h.

UDB Alfafar VS CD Utiel Col·labora:


La pegatina Dissabte 27 de d’agost 23:15 h. Concert . Al Pàrquing Tauleta



Diumenge 28 d’agost

23:15h. Concert. Al Pàrquing Tauleta.




Dimecres 31 d’agost. 23:15h. A la Plaça Ajuntament.


Dijous 1 de setembre 19:00 h. Inauguració de l’exposició temporal “Un sentiment etern”. Al Centre d’Informació Juvenil (CIJ). Fins a l’16 de setembre. Horari: De dilluns a divendres de 16:00h a 20:30h Dimarts i dijous de 9:00h a 14:00h



Divendres 2 de setembre 23.15 h. Concert. A la plaça de l’Ajuntament.





alfafar 2022

DIUMENGE 4 DE SETEMBRE 9:00H.




Dimecres 7 de setembre. 23:15 h. Pàrquing de Tauleta




Divendres 26 d’agost 17.00 h: Campionat de billar a tres bandes de les festes patronals i populars d’Alfafar. Del 16 d’agost al 6 de setembre, al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. Organitza: Club Billar CIMA. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar.

Dissabte 27 de d’agost 18.00 h: Partit de futbol benèfic a favor de la lluita contra el càncer al camp de futbol municipal d’Alfafar a benefici de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Organitza: UDB Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar.

Dilluns 29 d’agost 19.00 h: Masterclass de zumba a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Complex Esportiu Municipal d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar.

Dimecres 31 d’agost 10.00 h: Campionat Comarcal Horta Sud de Petanca per a Jubilats: a la zona de jocs de petanca del parc de les Palmeres. 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. Inscripcions fins el dia anterior. Organitza: Asociación Castellano-Manchega l´Horta Sud Dulcinea. Col·labora Ajuntament d´Alfafar. 19.00 h: VI Torneig Infantil i d’Adults d’Escacs a la plaça de l’Ajuntament. Inscripcions al SAC de l’Ajuntament i del barri d’Orba fins al 30 d’agost, d’11 a 14 hores. Col·labora: Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana. Organitza: Ajuntament d’Alfafar.

Dijous 1 de setembre 19.00 h: Inauguració de l’exposició temporal “Un sentiment etern”. Al Centre d’Informació Juvenil (CIJ). Fins a l’16 de setembre. Organitza: Fundació València CF i Penya Valencianista d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar.

Divendres 2 de setembre 19.30 h: Exhibició de pressing catch. Organitza Tyris Wrestling. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. Parc de les Palmeres.


Dissabte 3 de setembre 10.00 h: Volteta a peu infantil a l’entorn del carrer del Sol i adjacents. Inscripcions al SAC de l’Ajuntament i del barri d’Orba fins al divendres 31 d’agost i mitja hora abans de la prova. Organitza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar. Coordina: Ajuntament d’Alfafar. 12.00 h: VII Regata-exhibició de vela llatina a l’Albufera. Eixida al canal del Tremolar, a la zona del parc de bombers (carretera del Saler). Organitza: Associació Cultural de Vela Llatina d´Alfafar. Col·labora: Ajuntament d´Alfafar. 22.20 h: VIII Volta a peu nocturna 5K d´Alfafar. Eixida a l’av. dels Reis Catòlics, zona CEIP La Fila. 22.30 h: IX Gran Fons Nocturn 15K d’Alfafar. Eixida a l’av. dels Reis Catòlics, zona CEIP La Fila. Organitza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar i Ajuntament d’Alfafar.

Diumenge 4 de setembre 9.00 h: V Marxa Cicloturista per la Marjal fins a les Turbines. Inscripcions al punt d’informació del SAC de l’Ajuntament i del barri d’Orba fins a l’1 d´agost i també el mateix dia de la marxa al punt de concentració, situat a la plaça de l’Ajuntament. La inscripció es tancarà en arribar als 100 participants. A l´arribada a Les Turbines, el Club repartirà entrepà, aigua i beguda refrescant a les persones inscrites. Organitza: Club Ciclista d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 10.00 h: Campionat local de tir de les festes patronals i populars de 2022 al camp de tir de Torrent. Tirada de blancs a braços. Organitza: Societat de Caçadors d’Alfafar. Col·labora Ajuntament d’Alfafar.

Dilluns 5 de setembre 19.30 h: Exhibició de gimnàstica rítmica a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Club Gimnàstica Alfafar. Col·labora Ajuntament d’Alfafar.

Dimarts 6 de setembre 19.00 h: Taller participatiu d’esgrima inclusiva. Organitza: Club d’Esgrima La Robera Sala d’Armes. Col·labora: Club d’Esgrima Les Pirates d’Alfafar. Dirigit a xiquets, a partir de 3 anys, joves i adults. A la Plaça Ajuntament. 20.00 h: Finals del campionat de billar a tres bandes de les festes patronals i populars d’Alfafar. Categoria B. Al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. Organitza: Club Billar CIMA. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 20.30 h: Finals del campionat de billar a tres bandes de les festes patronals i populars d’Alfafar. Categoria A, al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. Organitza: Club Billar CIMA. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. Lliurament de premis al Centre Instructiu Musical d’Alfafar.


#TornemALaFesta

Festes patronals del 26 d’agost al 8 de setembre


Divendres 26 d’agost De 9:00 a 13:00 h. Repartiment de tiquets per al Sopar d’Entrepà de la Tercera Edat al SAC de l’Ajuntament i del Barri d’Orba. 17:00 h. Campionat de billar a tres bandes de les festes patronals i populars d’Alfafar. Del 16 d’agost al 6 de setembre, al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. Organitza: Club Billar CIMA. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 18:00 h. Gimcana ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Activitat Familiar. En Plaça Corts Valencianes. Organitza: Ajuntament d’Alfafar 23:15 h. Concert del grup Café Quijano. Al pàrquing Tauleta.

Del 16 d’agost al 6 de setembre


Dissabte 27 de d’agost 18:00 h. Partit de futbol benèfic a favor de la lluita contra el càncer al camp de futbol municipal d’Alfafar a benefici de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Organitza: UDB Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 19:00 h. Espectacle infantil Los Trotamundos. A la plaça de l’Ajuntament. Públic infantil. 23:15 h. Concert del grup La Pegatina. Al pàrquing Tauleta.

Dissabte 27 d’agost 2022. 18:00 h.

UDB Alfafar VS CD Utiel Col·labora:


Diumenge 28 d’agost 18:30 h. Espectacle infantil. Festa Màgica! A la plaça de l’Ajuntament. Públic infantil i familiar. 19:00 h. Trasllat de les imatges processionals des de la Casa de la Mare de Déu fins a la Parròquia 19:30 h. Escape room: Coneixes Alfafar? A la plaça de l’Ajuntament. Públic juvenil i adult. 22:00 h. Presentació de les festes i Colp Pirotècnic d’Inauguració 2022. A continuació Live show amb DJ: Manu Escribano i Zoraida Torres. A la plaça de l’Ajuntament. 23:15 h. Concert del grup Celtas Cortos. Al pàrquing Tauleta.


Dilluns 29 d’agost De 9:00 a 13:00 h. Repartiment de tiquets per al Sopar d’Entrepà de la Tercera Edat al SAC Ajuntament i Barri d’Orba. 12:00 h. Show/taller sobre el beatbox. A la plaça de l’Ajuntament. Per a tots els públics. 18:00 h. Gimcana ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Activitat Familiar. En Plaça Poeta Miguel Hernández. Organitza: Ajuntament d’Alfafar 19:00 h. Masterclass de zumba a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Complex Esportiu Municipal d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar.

Dimarts 30 d’agost 20:00 h. Presentació del llibre Relaciones Tóxicas, de l’autora Lara Tomás Molina. Al saló de plens de l’Ajuntament 22:00 h. Taller d’iniciació al món del DJ A la plaça de l’Ajuntament. Públic juvenil. 22:45 h. Macrofesta Clavaris-Clavariesses 2022. A la plaça de l’Ajuntament.


Dimecres 31 d’agost 10:00 h. Campionat Comarcal Horta Sud de petanca per a jubilats: a la zona de jocs de petanca del parc de les Palmeres. 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. Inscripcions fins el dia anterior. Organitza: Asociación Castellano-Manchega l´Horta Sud Dulcinea. Col·labora Ajuntament d´Alfafar. 19:00 h. VI Torneig Infantil i d’Adults d’Escacs a la plaça de l’Ajuntament. Inscripcions al SAC de l’Ajuntament i del Barri d’Orba fins al 30 d’agost, d’11 a 14 hores. Col·labora: Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana. Organitza: Ajuntament d’Alfafar. 21:30 h. Sopar d’entrepà de la tercera edat al pati del CEIP La Fila. S’obriran les portes a les 21 hores. A continuació, ball: Músiques per al record. 23:15 h. Orquesta Montecarlo. A la plaça de l’Ajuntament.


Dijous 1 de setembre 19:00 h. Espai de jocs circenses amb globoflèxia i maquillatge infantil. A la plaça de l’Ajuntament. Públic infantil. 19:00 h. Inauguració de l’exposició temporal “Un sentiment etern”. Al Centre d’Informació Juvenil (CIJ). Fins al 16 de setembre. Organitza: Fundació València CF i Penya Valencianista d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 20:30 h. Presentació del llibre 200 años de la Acequia del Oro. Desde las ordenanzas antiguas hasta su perspectiva de futuro, editat per la Comunitat de Regants del Canal de Reg del riu Túria. Al saló d´Actes de l´Ajuntament d´Alfafar. Col·labora: Ajuntament d´Alfafar. 23.00 h: Musical: La Fuerza del Destino. A la plaça de l’Ajuntament. Horari: De dilluns a divendres de 16:00h a 20:30h Dimarts i dijous de 9:00h a 14:00h


Divendres 2 de setembre 19:30 h. Exhibició de pressing catch. Organitza Tyris Wrestling. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. Parc de les Palmeres 20:00 h. Festa de la Font del carrer del Sol a la plaça de l’Ajuntament, amenitzada per diversos grups de danses. Organitza: Alfafar Balla Danses i Ajuntament d´Alfafar. 22:30 h. Sarau o bureo a la valenciana. Organitzat per Alfafar Balla Danses. Participa la rondalla So de Mareny. Al parc de les Palmeres. 23:15 h. Concert de Bajoqueta Rock. A la plaça de l’Ajuntament.


Dissabte 3 de setembre 10.00 h. Volteta a peu infantil a l’entorn del carrer del Sol i adjacents. Inscripcions al SAC de l’Ajuntament i del barri d’Orba fins al divendres 31 d’agost i mitja hora abans de la prova. Organitza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar. Coordina: Ajuntament. 12.00 h. VII Regata-exhibició de vela llatina a l’Albufera. Eixida al canal del Tremolar, a la zona del parc de bombers (carretera del Saler). Organitza: Associació Cultural de Vela Llatina d´Alfafar. Col·labora: Ajuntament d´Alfafar. 13.00 h. Festival de paelles a l’aparcament del carrer de la Tauleta amb festa de l’espuma. Quan s’encenga el foc, es repartiran la verdura, la tomaca, l’arròs i l’oli. Cal portar la llenya. Inscripcions fins al 31 d´agost al SAC de l’Ajuntament o del barri d’Orba, de 12 a 14 hores. Degustació de paelles a càrrec de l’Associació de Comerciants i Professionals d’Alfafar (ACYPAL). 18.00 h. Taller infantil de pintura. Organitza: Asociación de Acuarelistas Valencianos. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. A la plaça de l’Ajuntament. 20.00 h. Presentació del llibre Memòria d´Alfafar n. XIII: El Morenet d´Alfafar, editat per l´Associació d´Estudis d´Alfafar. Al saló d´actes del Centre Instructiu Musical d´Alfafar. 20.00 h. Missa dels Clavaris de Sant Sebastià 22.20 h. VIII Volta a peu nocturna 5K d´Alfafar. Eixida a l’av. dels Reis Catòlics, zona CEIP La Fila. 22.30 h. IX Gran Fons Nocturn 15K d’Alfafar. Eixida a l’av. dels Reis Catòlics, zona CEIP La Fila. Organitza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar i Ajuntament d’Alfafar. 00.30 h. Festa Remember-Ninety’s Party amb els Dj’s José Coll (Evento), José Conca (Chocolate) Miguel Serna (Rockola) i Los Gemelos (Puzzle). A la plaça de l´Ajuntament.


Diumenge 4 de setembre 9.00 h: V Marxa Cicloturista per la Marjal fins a les Turbines. Inscripcions al punt d’informació del SAC de l’Ajuntament i del barri d’Orba fins a l’1 d´agost i també el mateix dia de la marxa al punt de concentració, situat a la plaça de l’Ajuntament. La inscripció es tancarà en arribar als 100 participants. A l´arribada a Les Turbines, el Club repartirà entrepà, aigua i beguda refrescant a les persones inscrites. Organitza: Club Ciclista d’Alfafar. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. 10.00 h: Campionat local de tir de les festes patronals i populars de 2022 al camp de tir de Torrent. Tirada de blancs a braços. Organitza: Societat de Caçadors d’Alfafar. Col·labora Ajuntament d’Alfafar. 12.00 h: Missa de les Clavariesses de la Puríssima. 19:00 h: Tradicional cavalcada acompanyada per bandes de música. Recorregut: plaça de Vicente Blanch, carrers de Mariano Benlliure, de Francisco Baixauli, de Ramón y Cajal, de Julio Colomer, del Pintor Sorolla, dels Furs i de Mariano Benlliure. Per a participar en la cavalcada cal apuntar-se al SAC de l’Ajuntament o del barri d’Orba fins al 2 de setembre, d’11 a 14 hores. S’entregaran els següents premis en metàl·lic: Millor carrossa decorada (no llogada) Millor comparsa disfressada Premi a la millor disfressa individual

300 € 200 € 100 €

23.00 h: Entrega de premis de la cavalcada. A la plaça de l’Ajuntament. 23.15 h: Nit d’humor amb Valencia Comedy. A la plaça de l’Ajuntament.

alfafar 2022

DIUMENGE 4 DE SETEMBRE 9:00H.


Dilluns 5 de setembre De 10.30 a 13.00 h. Ludoteca al carrer, al parc de les Palmeres. 19:30 h. Exhibició de gimnàstica rítmica a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Club Gimnàstica Alfafar. Col·labora Ajuntament d’Alfafar. 22:30 h. Correfoc. Espectacle de foc a càrrec dels Dimonis de Mislata del carrer del Sol a la plaça de l’Ajuntament. 23:30 h. Festa DJ Tumbalea Revolution. A la plaça de l’Ajuntament.


Dimarts 6 de setembre De 10:30 a 13:00 h. Ludoteca al carrer, al parc de les Palmeres. 18:00 h. Festa de l’orxata a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Asociación de Comerciantes y Profesionales de Alfafar (ACYPAL). Col·labora: Horchata Costa i Ajuntament d´Alfafar. 19:00 h. Taller participatiu d’esgrima inclusiva. Organitza: Club d’Esgrima La Robera Sala d’Armes. Col·labora: Club d’Esgrima Les Pirates d’Alfafar. Dirigit a xiquets, a partir de 3 anys, joves i adults. A la plaça de l’Ajuntament. 19:00 h. Antipasti: circ, humor i música italiana. Espectacle per a tots els públics. A la plaça Sequer de Nelot. 20:00 h: Finals del campionat de billar a tres bandes de les festes patronals i populars d’Alfafar. Categoria B. Categoria A. Al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. Organitza: Club Billar CIMA. Col·labora: Ajuntament d’Alfafar. Lliurament de premis al Centre Instructiu Musical d’Alfafar. 23:15 h. Musical Sueños. La Historia de un Musical. A la plaça de l’Ajuntament.


Dimecres 7 de setembre 12:00 h. Volteig general de campanes 19:30 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Do, amenitzada amb grups de tabal i dolçaina i la Banda de Música. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do i Ajuntament d’Alfafar. A continuació, Ronda a la Mare de Déu la vespra de la festa, en companyia d’albades, tabal i dolçaina. 23:15 h. Orquesta Panorama. La orquestra més gran d’Espanya amb l’espectacle més gran de la història. Pàrquing de Tauleta.


Dijous 8 de setembre 12:00 h. Solemne missa major concelebrada en honor a la Mare de Déu del Do. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do i Ajuntament d’Alfafar. 14:00 h. Espectacular mascletà a la zona d’aparcament del carrer de la Tauleta. 22:00 h. Solemne processó a la Mare de Déu del Do, encapçalada per un grup de danses. Amenitzaran l’acte grups de tabal i dolçaina, l’Agrupació Musical d’Orba, els Amics de la Música d’Alfafar. Col·labora Alfafar Balla Danses. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do i Ajuntament d’Alfafar. 23:59 h. Gran espectacle de focs artificials. Mascletà nocturna. A la zona d’aparcament del carrer de la Tauleta.


Divendres 9 de setembre 21:30 h. Concert de Nico Montero. A la plaça de l’Ajuntament. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do. Del 9 al 17 de setembre, Novena de la Verge. 18:45 h. Exposició del Santíssim. 19:15 h. Pregària de la novena. 19:30 h. Santa missa.

Diumenge 11 de setembre 18:00 h. Trasllat de la Mare de Déu del Do al cementeri, acompanyada per un grup de tabal i dolçaina. A continuació, missa. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do i Ajuntament d’Alfafar.

Dissabte 17 de setembre 19:30 h. Missa del Lledoner i trasllat de les imatges de Sant Sebastià i de la Mare de Déu del Do fins a la Casa de la Mare de Déu del Do, passant pel carrer del Mestre Barrachina. Danses valencianes, tabal i dolçaina. Col·labora: Alfafar Balla Danses. Organitza: Parròquia Mare de Déu del Do i Ajuntament d’Alfafar.


#TornemALaFesta

Fiestas patronales del 26 de agosto al 8 de septiembre

CASTELLANO


Viernes 26 de agosto De 9.00 a 13.00 h. Reparto de tickets para la Cena de Bocadillo de la Tercera Edad en el SAC del ayuntamiento y del barrio de Orba. 17.00 h. Campeonato de billar a tres bandas de las fiestas patronales y populares de Alfafar. Del 16 de agosto al 6 de septiembre, en el Centro Instructivo Musical de Alfafar. Organiza: Club Billar CIMA. Colabora: Ayuntamiento de Alfafar. 18:00 h. Gymcana ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible). Activitat Familiar. En Plaza Cortes Valencianas. Organiza: Ajuntament d’Alfafar 23:15h. Concierto del grupo Café Quijano. En el Parking Tauleta. Sábado 27 de agosto 18.00 h. Partido de fútbol benéfico a favor de la lucha contra el cáncer en el campo de fútbol municipal de Alfafar a beneficio de la Asociación Española Contra el Cáncer. Organiza: UDB Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 19.00 h. Espectáculo infantil Los Trotamundos. En la Plaza del Ayuntamiento. Público infantil. 23:15 h. Concierto del grupo La Pegatina. En el Parking Tauleta. Domingo 28 de agosto 18.30 h. Espectáculo infantil. ¡Fiesta Mágica! En la Plaza del Ayuntamiento. Público infantil y familiar. 19:00 h. Traslado de las imágenes procesionales desde la Casa de la Virgen hasta la Parroquia 19:30 h. Escape Room: ¿Conoces Alfafar? En la Plaza del Ayuntamiento. Público juvenil y adulto. 22.00 h. Presentación de las fiestas Y Golpe de Inauguración de las Fiestas 2022. A continuación, Live Show con DJs: Manu Escribano y Zoraida Torres. En la Plaza del Ayuntamiento. 23:15h. Concierto del grupo Celtas Cortos. En el Parking Tauleta. Lunes 29 de agosto De 9.00 a 13.00 h. Reparto de tickets para la Cena de Bocadillo de la Tercera Edad en el SAC del ayuntamiento y del barrio de Orba. 12:00 h. Show / taller sobre el Beatbox. En la Plaza del Ayuntamiento. Para todos los públicos. 18:00 h. Gymcana ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible). Activitat Familiar. En Plaza Poeta Miguel Hernández. Organiza: Ajuntament d’Alfafar 19.00 h. Masterclass de Zumba en la plaza del Ayuntamiento. Organiza: Complejo Deportivo Municipal de Alfafar. Colabora: Ayuntamiento de Alfafar.


Martes 30 de agosto 20.00 h. Presentación del libro Relacionas Tóxicas, de la autora Lara Tomás Molina. En el salón de plenos del Ayuntamiento de Alfafar. 22:00 h. Taller de iniciación en el mundo del D.J. En la Plaza del Ayuntamiento. Público juvenil. 22:45h. Macrofiesta Clavarios-Clavariesas 2022. En la Plaza del Ayuntamiento. Miércoles 31 de agosto 10.00 h. Campeonat comarcal Horta Sud de petanca para jubilados por equipos: en la zona de juegos de petanca del parque de las Palmeras. 31 de agosto, 1 y 2 de septiembre. Inscripciones el mismo día de la prueba hasta media hora antes de empezar, en la zona de juegos. Organiza: Asociación Castellano Manchega l´Horta Sur Dulcinea. Colabora Ayuntamiento d´Alfafar. 19.00 h. VI Torneo Infantil y de Adultos de Ajedrez en la plaza del Ayuntamiento. Inscripciones en el SAC del ayuntamiento y del barrio de Orba hasta el 30 de agosto de 11 a 14 horas. Colabora: Federació d’Escacs de la Comunidat Valenciana. Organiza: Ayuntamiento de Alfafar. 21.30 h. Cena de Bocadillo de la Tercera Edad en el patio del CEIP La Fila. Se abrirán las puertas a las 21 horas. A continuación, baile: Músicas para el recuerdo. 23:15h. Orquesta Montecarlo. En la Plaza del Ayuntamiento. Jueves 1 de septiembre 19.00 h. Espacio de juegos circenses con globoflexia y maquillaje infantil. En la Plaza del Ayuntamiento. Público infantil. 19.00 h. Inauguración de la exposición temporal “Un Sentimiento Eterno”. Al CIJ. Hasta el 16 de septiembre. Organiza: Fundació València CF y Penya Valencianista d’Alfafar. Colabora: Ayuntamiento de Alfafar. 20:30h. Presentación del libro 200 años de la Acequia del Oro. Desde las ordenanzas antiguas hasta su perspectiva de futuro, editado por la Comunitat de Regants del Canal de Reg del riu Túria. En el salón de Actos del Ayuntamiento de Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 23.00 h. Musical: La Fuerza del Destino. En la plaza del Ayuntamiento. Viernes 2 de septiembre 19:30 h. Exhibición de Pressing Catch. Organiza Tyris Wrestling. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. Parque de las Palmeras 20.00 h. Fiesta de la Font de la calle del Sol en la plaza del Ayuntamiento, amenizada por varios grupos de danzas.Organiza Alfafar Balla Danses y Ayuntamiento de Alfafar.


22:30 h. Sarao o Bureo a la valenciana. Organizado por Alfafar Balla Dances. Participa la rondalla “So de Mareny”. En el Parque de las Palmeras. 23.15 h. Concierto de Bajoqueta Rock. En la plaza del Ayuntamiento. Sábado 3 de septiembre 10.00 h. Vuelta a pie Infantil en el entorno de la calle del Sol y adyacentes. Inscripciones en el SAC del ayuntamiento y del barrio de Orba hasta el viernes 31 de agosto y media hora antes de la prueba. Organiza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar. Coordina Ayuntamiento de Alfafar. 12.00 h. VI Regata-Exhibición de Vela Latina en la Albufera. Salida en el canal del Temolar, en la zona del parque de bomberos (carretera del Saler). Organiza: Associació Cultural de Vela Llatina d´Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 13.00 h. Festival de paellas en el aparcamiento de la calle de la Tauleta con fiesta de la espuma. Cuando se encienda el fuego, se repartirá la verdura, el tomate, el arroz y el aceite. Hay que llevar la leña. Inscripciones hasta el 31 de agosto en el SAC del ayuntamiento o del barrio de Orba, de 12 a 14 horas. Degustación de paellas a cargo de Associació de Comerciants i Professionals d’Alfafar (ACYPAL). 18:00 h. Taller infantil de pintura. Organiza Asociación de Acuarelistas Valencianos. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. En la plaza del Ayuntamiento. 20:00h. Presentación del libro Memòria d´Alfafar nº XIII: El Morenet d´Alfafar, editado por Associació d´Estudis d´Alfafar. En el salón de actos del Centro Instructivo Musical d´Alfafar. 20:00 h. Misa de los Clavarios de San Sebastián 22:20 h. VIII Vuelta a pie Nocturna 5K d´Alfafar. Salida en Avda. Reyes Católicos, zona CEIP La Fila 22.30 h. IX Gran Fondo Nocturno 15K de Alfafar. Salida en Avda. Reyes Católicos, zona CEIP La Fila. Organiza: Club d’Atletisme Els Taulains d’Alfafar y Ayuntamiento de Alfafar. 00.30 h. Fiesta Remember-Ninety’s Party con los Dj’s José Coll (Evento), José Conca (Chocolate) Miguel Serna (Rockola) y Los Gemelos (Puzzle). En la plaza de l´Ayuntamiento. Domingo 4 de septiembre 9.00 h. VII Marcha Cicloturista por la Marjal hasta las Turbinas. Inscripciones en su punto de información del SAC del ayuntamiento y del barrio de Orba hasta el 1 de agosto y también el mismo día de la marcha en el punto de concentración, situado en la plaza del Ayuntamiento. La inscripción se cerrará en los 100 participantes. A la llegada a las Turbinas, el Club hará entrega de bocadillo, agua y bebida refrescante a los/las inscritos. Organitza: Club Ciclista d’Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 10.00 h. Campeonato local de tiro de las fiestas patronales y populares de 2022 en el campo de tiro de Torrente. Tirada de blancos a brazos. Organiza: Societat de Caçadors d’Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 12:00 h. Misa de las Clavariesas de la Purísima.


19:00 h. Tradicional cabalgata acompañada por la banda de música. Recorrido: plaza de Vicente Blanch, calles de Mariano Benlliure, de Francisco Baixauli, de Ramón y Cajal, de Julio Colomer, de Pintor Sorolla, del Furs y de Mariano Benlliure. Para participar en la cabalgata hay que apuntarse en el SAC del ayuntamiento o del barrio de Orba hasta el 2 de septiembre, de 11 a 14 horas. Se entregarán los siguientes premios en metálico: Mejor carroza decorada (no alquilada) 300€ - Mejor comparsa disfrazada 200€ - Premio al mejor disfraz individual 100€ 23:00 h. Entrega de premios de la cabalgata. En la Plaza del Ayuntamiento. 23:15 h. Noche de Humor: Valencia Comedy. En la Plaza del Ayuntamiento. Lunes 5 de septiembre De 10.30 a 13.00 h. Ludoteca en la calle, en el parque de las Palmeras. 19.30 h. Exhibición de gimnasia rítmica en la plaza del Ayuntamiento. Organiza: Club Gimnàstica Alfafar. Colabora Ayuntamiento de Alfafar. 22.30 h. Correfoc. Espectáculo de fuego a cargo de Dimonis de Mislata des de la calle Del Sol a la plaza del Ayuntamiento. 23:30 h. Fiesta D.J. Tumbalea Revolution. En la plaza del Ayuntamiento. Martes 6 de septiembre De 10.30 a 13.00 h. Ludoteca en la calle, en el parque de las Palmeras. 18.00 h. Fiesta de la horchata en la plaza de l´Ayuntamiento. Organiza: Asociación de Comerciantes y Profesionales de Alfafar (ACYPAL). Colabora: Horchata Costa y Ayuntamiento de Alfafar. 19.00 h. Taller participativo de esgrima inclusiva. Organiza: Club de Esgrima La Robera Sala d’Armes. Colabora Club de Esgrima Les Pirates d’Alfafar. Dirigido a niños, a partir de 3 años, jovens y adultos. En plaza Ayuntamiento. 19.00 h. Antipasti. Circo, humor y música italiana. Espectáculo para todos los públicos. En la plaza Sequer de Nelot. 20.00 h. Finales del campeonato de billar a tres bandas de las fiestas patronales y populares de Alfafar. Categoría B. En el Centro Instructivo Musical de Alfafar. Organiza: Club Billar CIMA. Colabora: Ayuntamiento de Alfafar. 20.30 h. Finales del campeonato de billar a tres bandas de las fiestas patronales y populares de Alfafar. Categoría A. en el Centro Instructivo Musical de Alfafar. Organiza: Club Billar CIMA. Colabora: Ayuntamiento de Alfafar. Entrega de premios en el Centro Instructivo Musical de Alfafar. 23:15 h. Musical: Sueños. La Historia de un Musical. En la Plaza del Ayuntamiento. Miércoles 7 de septiembre 12:00 h. Volteo general de campanas


19.30 h. Ofrenda de flores a la Mare de Déu del Do, amenizada con grupos de tabal y dolçaina y la banda. Organiza: Parroquia Mare de Déu del Do y Ayuntamiento Alfafar. A continuación, Ronda a la Mare de Déu en la víspera de la festa, en compañia de albades, tabal y dolçaina. 23:15 h. Orquesta Panorama. La orquesta más grande de España con el espectáculo más grande de la historia. Parking de Tauleta Jueves 8 de septiembre 12.00h. Solemne Misa Mayor concelebrada en honor a la Mare de Déu del Do. Organiza: Parroquia Mare de Déu del Do y Ayuntamiento de Alfafar. 14:00h. Espectacular Mascletà en la zona de aparcamiento de la calle de la Tauleta. 22:00h. Solemne procesión a la Mare de Déu del Do, encabezada por un grupo de danzas. Aminizarán el acto grupos de tabal y dolçaina, l’Agrupació Musical d’Orba, els Amics de la Música d’Alfafar. Colabora Alfafar Balla Danses. Organiza: Parroquia Mare de Déu del Do y Ayuntamiento Alfafar. 23.59h. Gran espectáculo de fuegos artificiales. Mascletà Nocturna. En la zona de aparcamiento de la calle de Tauleta. Viernes 9 de septiembre 21:30 h. Concierto de Nico Montero. En la plaza del Ayuntamiento. Organiza: Parroquia Mare de Déu del Do. Del 9 al 17 de septiembre Novena de la Virgen : 18:45 h. Exposición del Santísimo 19:15 h. Rogaría de la Novena 19:30 h. Santa Misa Domingo 11 de septiembre 18.00 h. Traslado de la Mare de Déu del Do al cementerio, acompañada por un grupo de tabal y dolçaina. A continuación, Misa. Organiza: Parroquia Mare de Déu del Do y el Ayuntamiento de Alfafar. Dábado 17 de septiembre 19.30 h. Misa del Llidoner y traslado de las imágenes de San Sebastián y de la Mare de Déu del Do hasta la Casa de la Mare de Déu del Do, pasando por la calle del Mestre Barrachina. Danzas valencianas, tabal y dolçaina. Colabora Alfafar Balla Danses. Organiza: Parròquia Mare de Déu del Do y Ayuntamiento de Alfafar.


Horarios fiestas patronales 2022 Domingo 28 de agosto

19:30 Concentración en la Casa de la Virgen y traslado de las imágenes procesionales hasta la Parroquia

Sábado 3 de sept.

20:00 Misa de los Clavarios de San Sebastián

Domingo 4 de sept.

12:00 Misa de las Clavariesas de la Purísima

Miércoles 7 sept.

Víspera de la fiesta 12:00 Volteo general de Campanas 19:00 Misa rezada 19:30 Ofrenda de flores a la Virgen, Pregón y Ronda a la Verge. También se recogerán en la ofrenda alimentos no perecederos para Cáritas Parroquial.

Jueves 8 sept.

Día de la Virgen del Don 9:00 Misa rezada 12:00 Misa solemne 22:00 Procesión general

Del 9 al 17 sept.

18:45 Exposición del Santísimo 19:15 Rezo de la Novena 19:30 Santa Misa

Viernes 9 sept

21:30 Concierto en la plaza por Nico Montero

Domingo 11sept.

18:00 Traslado de la Virgen y Misa en el Cementerio.

Sábado 17 sept .

19:30 Misa estacional en el Llidoner y Traslado de las imágenes procesionales hasta la Casa de la Virgen


Itinerarios

Domingo 28, Traslado de las imágenes 19:30 Traslado desde la Casa de la Virgen Itinerario: Reyes Católicos, San Pascual, Dr. Ferrán, San Antonio, Cánovas del Castillo, Plaçeta del Forn, Del Sagrario, Iglesia. Miércoles 7, Víspera de la fiesta 19:30 Ofrenda a la Virgen del Don, Pregón y Ronda a la Verge Itinerario: Iglesia, Isaac Peral, Plaçeta del Forn, San Cayetano, Reyes Católicos, San José, Dr. Ferran, Ramón y Cajal, San Roque, San Antonio, Cánovas del Castillo, Sagrario, Iglesia. Jueves 8, Día de la Virgen del Don 22:00 Procesión Itinerario: Iglesia, Del Sol, Cid Campeador, Rafael Ridaura, Francisco Baixauli, Mariano Benlliure, Blasco Ibáñez, Colón, Francisco Vila, Iglesia. Domingo 11 18:00 Traslado y Misa en el Cementerio. Itinerario ida: Iglesia, Del Sol, Reyes Católicos, San Pascual, Cementerio. Itinerario vuelta: San Pascual, Reyes Católicos, Ramón y Cajal, Tauleta, Cánovas del Castillo, Plaçeta del Forn, Sagrario, Iglesia. Sábado 17, Misa del Llidoner 19:30 Misa estacional en el Llidoner y Traslado de las Imágenes. Itinerario: Isaac Peral, Mariano Benlliure, Francisco Baixauli, Maestro Barrachina, Reyes Católicos, Casa de la Virgen.


Cofradia mare de déu del do


Para todos los que vivimos en Alfafar, las fiestas patronales en honor a nuestra Madre del Don, son un motivo de gozo y alegría. La finalidad de la Cofradía de la Virgen del Don es fomentar e infundir el amor y la devoción a María entre todos los hijos de Alfafar y las Fiestas Patronales son como la expresión final de todo un año de culto, reuniones, actividades etc. La Junta de la Cofradía se propone mantener viva la devoción y conseguir el mayor esplendor posible en los actos de las fiestas, al mismo tiempo que colaborar en la organización general de los festejos. Nos sentimos muy honrados de poder trabajar para que todos vivan lo mejor posible las fiestas y de poder contribuir a mantener vivas las tradiciones de nuestro pueblo, lo que nos han trasmitido nuestros antepasados y hemos visto vivir a nuestros padres y abuelos. Es lo que queremos conservar y mejorar para transmitirlo a nuestros hijos. La devoción a la Virgen del Don es uno de los pilares fundamentales de Alfafar. Por eso queremos que nuestro trabajo sirva a este propósito y os invitamos a participar en todos los actos de culto a la Virgen del Don. La Junta Directiva


Clavariesses de la puríssima

Carmen Seguí Giménez Laura Carrillo Arques Marta García Martínez Nuria Pérez Moreno Patricia Abad Pérez Andrea Expósito Gimeno Celia Aliaga Pla Marta López San Andrés


Clavaris de sant sebastià

D´esquerra a dreta

Fila 3: Andreu Egaña Badia, Pablo Gisbert Puchalt, Héctor Bargues Raga, Rubén Cervera García. Fila 2: Jorge Molinero Bou, Héctor Martínez Cabanes, David Collado Muñoz, Jordi Ruíz Micó. Fila 1: Raúl Navarro Asensi, Jorge Gascó Moreno, Borja Ortíz Pérez, Ignacio Giner Puchalt, Sergio Fortea Carmona.


#TornemALaFesta


OCI I DIVERSIONS DELS ANYS 40 i 50 Per Vicent Sala Moya (un xiquet de la postguerra)

Espanya va viure una llarga i dura postguerra. Fins a 1952 el país no va començar a recuperar els nivells de vida de 1935. Els anys de la dècada dels 40 van ser els més durs, van ser anys de pobresa per les destrosses de la guerra, per l'aïllament internacional d'Espanya i per l'assot constant de pertinaces sequeres. En la dels 50, sense deixar de ser dura, la situació es va endolcir un poquet en tots els àmbits socials i polítics. Aquells anys no van ser fàcils però la gent necessitava trobar distraccions, coses que compartir amb els altres i que donaren alegria a la seua vida, que van marcar una època. A continuació, en tractaré algunes. Diu el refranyer: "Qui canta el seu mal espanta", i els espanyols cantaven les cançons que escoltaven en els aparells de ràdio que hi havia en aquella època, perquè la televisió encara no havia arribat al nostre país, arribaria a les acaballes dels anys 50. Cantants com Antonio Molina, Antonio Machín, Marifė de Triana, Bonet de San Pedro, Juanito Valderrama, Angelillo, Conchita Piquer, Sara Montiel, Juanita Reina, Carmen Sevilla, entre altres, amb les seues cançons d'amor, de treball, d'emigració i altres temes socials, feren que la gent gaudira escoltant-les i cantant-les.

A més de cançons, teníem pa, oli i sal. Recorde que, en els anys 50, el berenar emblemàtic i quasi obligat de xiquets i xiquetes era: pa, oli i sal. Aquell pa que pastaven les nostres mares a casa, amb rent de cervesa, que després portaven a coure al forn de llenya del veïnat. Quantes vegades he acompanyat ma mare al forn, a recollir el pa acabat d’eixir del forn, atret per aquell inoblidable i deliciós aroma del pa recentment enfornat! No et podies resistir a clavar-li la dent malgrat els advertiments materns: “Espera't que et cremaràs!”. Després el pa es guardava en una gerra i aguantava tota la setmana en perfectes condicions. Una alternativa al pa oli i sal era: pa amb xocolate. Però xocolate del “bollet”, famós per la seua forma cilíndrica, elaborat “a la pedra” (una fórmula tradicional valenciana), fet a mà, un a un, a base de cacau, sucre de canya, farina d'arròs i canyella. La fabricació d'aquest xocolate la va iniciar l'empresa Xocolates Comes de Sueca, fundada en 1870. Posteriorment, “el bollet”, també s'elaborava a Torrent, en l'empresa xocolatera de Rafael Andreu, fundada en 1920. La historieta espanyola, els tebeos, eren el mitjà de lectura més popular d'aquells anys, sobretot perquè estaven a l'abast de la major part de les economies familiars i, a més, comptaven amb la possibilitat de l’intercanvi; feien les delícies de xiquets i majors. Cal


destacar: Roberto Alcázar i Pedrín, el TBO, El guerrero del antifaç, Hazañas bélicas, El Capitán Trueno... També les xiquetes tenien les seues revistes, no oblidem que en aquella època hi havia una clara diferenciació per sexes: Azucena, Florita, Sisí i Claro de luna eren els títols per a elles. Entre les revistes més populars per a majors estaven La Codorniz, que s'autodenominava "La revista més audaç per al lector més intel·ligent", i El Caso, que divulgava els successos que es produïen a Espanya, que en aquella època estava quasi tancada a la informació. La ràdio va ser el mitjà de comunicació per excel·lència d'aquells anys. Algunes cases tenien el seu propi aparell i no era gens estrany que els que no el tenien anaren a casa d'algun familiar o veí per a escoltar, sobretot, aquells programes que tenien més fama i de què tots parlaven a l'endemà. A més del parte o noticiero, com es deia en aquella època, alguns dels programes estrela foren: “El consultori d'Elena Francis”, dirigit al públic femení. El programa s'estructurava al voltant d'unes cartes que enviaven les radiooients que tenien dubtes en diverses matèries i l’experta, Elena Francis, els donava un consell. “Matilde, Perico i Periquín”, un serial radiofònic que contava les aventures i el dia a dia d'una família, interpretada per les veus d’uns grans actors de la ràdio:

Matilde Vilariño, Matilde Conesa i Pedro Pablo Ayuso. La cançó del Cola-Cao, que era el seu patrocinador, es va fer famosa. També estaven en primera línia els discos dedicats amb unes cançons que sonaven molt a sovint com: "Luna de miel", "Su primera comunión", "Camino verde", "Canastos", "Mirando al mar", "Quiéreme siempre" i moltes altres. Xiquetes i xiquets tenien el seu raconet, es radiaven contes clàssics que feien les delícies dels més menuts. Serials com "Ama Rosa", escrita i dirigida per Guillermo Sautier Casaseca, va estar en antena diversos anys. Són inoblidables Pepe Iglesias amb "El Zorro"; "Cabalgata fin de semana" i "Carrusel deportivo" amb Bobby Deglanė; "Ustedes son formidables" amb Alberto Oliveras, i la simfonia que sonava del "Nuevo Mundo", que es va fer famosa. Tampoc podem oblidar aquelles veus tan importants en la ràdio: José Luis Pécker amb els seus programes "Un millón para el mejor", "Las diez de últimas", "Cambie su suerte"; Matías Prat Cañete que parlava de bous i futbol; Joaquín Soler Serrano; Joaquín Prat i molts més. Les primeres emissions de televisió a Espanya van començar en 1956, però hagueren de passar diversos


anys, fins a ben avançats els anys 60, perquè entraren en les llars del país. Al principi es difonien produccions estrangeres, sèries com: "Bonanza", "Los intocables", "El Fugitivo ", etc. Eren freqüents els programes de varietats: "Gran Parada", "Salto a la fama", entre altres. Anar al cine era una forma d'evasió després d'una setmana de treball. Aquelles pel·lícules espanyoles: La hija de Juan Simón, La revoltosa, Marcelino pan y vino, La violetera, Dónde vas Alfonso XXII, El último cuplé; i altres estrangeres com: Murieron con las botas puestas, Lo que el viento se llevó, Casablanca, Candilejas, Cantando bajo la lluvia, Solo ante el peligro i un infinit més, que feren les delícies d'aquell públic que anava cada cap de setmana a gaudir-ne. No podem oblidar el ball, que va ser, per excel·lència, el punt d'encontre de xics i xiques. El ball era una de les poques opcions en què la moral de l’època permetia la proximitat de les parelles en públic. Eren els anys dels 50 i principis dels 60 del segle passat, quan les xiquetes i els xiquets encara jugàvem en els carrers dels nostres pobles. Eren molt pocs els carrers que estaven asfaltats. El reduït nombre de vehicles de motor garantia, a més de la pau acústica, la seguretat en la nostra activitat lúdica. Només el pas dels carros, tirats per les cavalleries, amb la seua proverbial lentitud

i esmussar dels eixos de les rodes, pertorbaven lleument la pau dels nostres carrers i de vegades interrompien, durant breus instants, el desenrotllament dels nostres jocs. El sistema educatiu de l'època no era partidari de la coeducació, les xiquetes anaven a escoles de xiquetes, ateses per una mestra; i els xiquets anàvem a una escola de xiquets, atesos per un mestre. Lògicament, les xiquetes i els xiquets no compartíem jocs; les xiquetes jugaven amb les xiquetes a jocs que es consideraven propis del seu gènere, i els xiquets féiem el mateix. No obstant això, les xiquetes i els xiquets compartien jocs en l'àmbit del veïnat, o en les reunions de matrimonis amics, acompanyats de les seues respectives proles. No cal ni dir que, amb l'arribada de la pubertat, la relació lúdica xiques-xics era cada vegada mes freqüent. No teníem mòbil, tampoc tauleta electrònica, ni tan sols teníem televisió. La cultura tecnològica de les tres pantalles era pura fantasia, només els més imaginatius dels nostres avantpassats s'atrevien, a manera d'elucubració, a pronosticar: Algun dia, a la vora del foc, veureu una funció de teatre. Per tant, no disposàvem de les noves tecnologies per a jugar i entretindre'ns, però disposàvem d'una desbordant imaginació, perquè, muntats en el pal d'una granera o sobre una canya, que obteníem dels canyars, ens sentíem invencibles


guerrers cavalcant a lloms dels nostres coratjosos, veloços i renilladors corsers. Però, a més d'una desbordant imaginació, també disposàvem d’immenses ganes de jugar. Els nostres jocs no sols ens divertien, sinó que, a més, constituïen una seriosa i obligada activitat a realitzar després de la jornada escolar i en període vacacional o festiu. També jugàvem, com no, a jocs reglats heretats dels nostres pares. Les regles d'estos jocs no figuraven en cap manual escrit, ens arribaven per tradició oral i eren aplicades, en el desenrotllament dels jocs, segons el “lleial saber i entendre” dels participants amb més edat o major perícia, les indicacions i decisions dels quals eren acceptades de bon grat per la resta dels jugadors. Ara procediria nomenar i comentar tots i cadascun d'estos jocs, però, per no cansar més els lectors, ho deixaré per a una altra ocasió. BONES FESTES!


Un futur per a l’alqueria del Pi des del seu origen Josep M. Tarazona Mas

Resulta sempre gratificant poder presentar iniciatives, sorgides des de la societat civil, que realitzen de forma altruista la important tasca de recuperar la història i el patrimoni cultural com a llegat de les generacions que ens han precedit en el temps, el qual defineix els senyals d’identitat d’un poble que estimem i del qual es sentim orgullosos. Ara fa 13 anys, vaig promoure en representació de l’Associació d’Estudis d’Alfafar l’expedient de sol·licitud per a la protecció de l’alqueria del Pi i la seua consideració com a Bé de Rellevància Local. He de destacar la intensa i rigorosa tasca dels companys i amics Vicent Baixauli Comes, Juan Antonio Ferrer Juárez, Enrique García Pedro i Vicent Puertes Lozano en la recerca de materials i arguments que aparegueren l’any 2009 al primer volum de Memòria d’Alfafar i que, per primera vegada, visibilitzaren la necessitat per protegir i recuperar l’alqueria. Estàvem davant un bé immoble muni-

cipal, que desmanyatat i emporugit, el seu propietari havia demostrat una falta de sensibilitat i vigor política que l’havia portat als pitjors dels abatiments. L’avinentesa d’alcaldes, regidors i tècnics, per ignorància o desinterès, havien fet que l’antiga alqueria de Sapatos patirà la més infamant de les situacions possibles. La denúncia que vaig efectuar juntament amb l’amic Rafael Cariñena Ridaura a la Llista Roja del Patrimoni posava l’accent sobre el perill real al qual estava sotmès l’alqueria. Quan començàrem, hi hagué qui desprestigia la iniciativa amb una agosarada i torbadora sol·licitud de Bé d’Interès Cultural. Però, l’erosió i la degradació havien de ser revertits. La labor vigorosa però discreta de l’Associació d’Estudis d’Alfafar acabava amb el marasme i la ignomínia que envoltava l’antiga explotació agrícola i casa dels Ferrandis. Finalment els organismes autonòmics es manifestaren a favor de la seua protecció


i consideració com a Bé de Rellevància Local. Juntament amb consideracions constructives i històriques que ja al·legàrem, la Conselleria resolia en una proposta d’actuacions que passava per la identificació de les possibles activitats a desenvolupar, el manteniment i reconeixement dels cossos principals i la restauració amb tècniques constructives i materials compatibles. I des de la recerca històrica i la tasca investigadora és quan millor podem valorar la importància de l’alqueria del Pi a Alfafar. Els fets històrics que envolten l’alqueria permeten vorejar, aprofundir i comprendre els canvis experimentats a Alfafar en el transcurs dels segles XVIII i XIX. Enric de Miranda, senyor de Guardamar, va adquirir l’alqueria l’any 1653 al convent de la Presentació. Inversor i membre de l’oligarquia financera valenciana del segle XVII, Miranda va invertir en terra al sud de la Particular Contribució de la ciutat de València i, principalment en les poblacions d’Alfafar, Benetússer, Catarroja, Albal i Paiporta. L’alqueria de Miranda es va convertir en una important finca agrícola de 54 fanecades regada per Favara i situada un lloc estratègic com el Camí Reial de Xàtiva, des d’on controlava i dirigia totes les explotacions en propietat. La finca de l’alqueria de Miranda a Alfafar

tenia un paper rellevant en la comercialització de la producció agrària ja que posseïa un celler i una almàssera en una hisenda on predominava el conreu de vinya i olivera, voltada de moreres, amb un marcat caràcter comercial. Des de l’adquisició per Miranda, a mitjan segle XVII, l’alqueria es va dotar de construccions annexes i noves prestacions fins a arribar a ser un lloc de referència vora el camí reial en el segle XVIII. De fet, l’alqueria no apareix al plànol de Cassaus de 1695 per convertir-se en una construcció perfectament identificable i d’entitat al plànol del delmari de Russafa de segona part del segle XVIII amb el nom d’alqueria de Ferrandis. No sabem amb exactitud la data de transmissió als Ferrandis, perquè la denominació de Miranda i Ferrandis per a l’alqueria es barregen els últims decennis del segle XVIII. El que coneixem amb certesa és que Gregorio Ferrandis fou el primer dels propietaris de la família i que a l’últim decenni del XVIII la seua propietat havia estat transferida a la seua dona i descendents. Així doncs, amb tota la documentació arxivística que hem pogut reunir, estem en condicions d’afirmar que el conjunt de la propietat dels Ferrandis a Alfafar conformava un nucli residencial, un centre socioeconòmic amb autonomia pròpia dins del lloc i que funcionava com una unitat productiva que produïa no sols allò necessari per als sues moradors, la família camperola que l’habitava, sinó uns excedents per als seus propietaris. Efectivament, les fonts documentals consultades com la del volum relatiu a la diòcesi de València, manada recopilar per l’arquebisbe Fabián y Fuero, ens mostra d’un emplaçament diferenciat a l’horta d’Alfafar i que era arrendat per a l’explotació de la finca agrícola que l’envoltava. “Las tres Casas unidas vulgarmente llamadas la Alqueria de Vila, alias de Ferrandis, la una de Bautista Ferrandis; la otra de Valéra Rodénes; y la otra de Chistóval Ferrandis; las habitan Francisco Vila, y otros”.


Podem retrocedir en el temps per tal de conèixer els primers Ferrandis al poble d’Alfafar. Al cens de 1646 no trobem cap habitant d’Alfafar en eixe cognom i és l’any 1678 quan Gregori Ferrandis Ramon naix a Alfafar del matrimoni de Josep Ferrandis i Alberola de Torrent i Paula Ramon Ximeno, nascuda l’any 1642 a Alfafar. Familiar del Sant Ofici, obrer major de la parròquia i amb diversos càrrecs municipals va forjar el futur d’un llinatge que va tindre una presència activa en el poble d’Alfafar, i que en el temps va derivar en diverses branques però que, entre totes, permet traçar una nissaga diferenciada amb una hisenda prominent i sanejada; uns trets que mantingueren bona part dels seus descendents. Christoval Ferrandis Rodenas, José Ferrandis Albors, José Ferrandis Almenar i la seua neboda Josefa Ferrandis Siurana casada amb Vicente Aleixandre Tarazona formaren part d’eixa nissaga que va viure a l’alqueria de Ferrandis fins a la primera part del segle XX, en eixe període també anomenada del Pi o de Sapatos. L’alqueria com a centre d’interpretació de l’arròs i un centre cultural de referència és una magnífica solució, sense oblidar que estem davant una alqueria d’horta, centre matriu d’un espai agrícola desaparegut vora l’antic Camí Reial de Xàtiva. Els aspectes etnològics i històrics no poden desaparèixer d’un projecte que dignifique l’alqueria com un element constructiu i patrimonial de l’horta de València. La seua vinculació a l’arròs, com molt bé ha fonamentat Vicent Baixauli Comes atenent els antics sequers i usos que la família Sapatos tenia junt a l’alqueria, ha de completar-se amb un vincle amb els espais urbans que encara mantenen elements propis de la tradició agrícola de l’horta d’Alfafar com la Font Baixa o Sant Jordi. A la partida de la Font Baixa resten encara antics sequers i graners d’arròs, a més de parcel·les que estigueren dedicades, fa decennis, al planter. Un espai agrícola en plena àrea urbana que barreja el testimoni de l’horta i del conreu

de l’arròs, futur per a l’alqueria i el que representa per a Alfafar. Iniciatives que no posen en valor l’alqueria amb els paisatges culturals històrics d’Alfafar, l’horta i la marjal, i amb altres elements patrimonials i culturals, dignes de protecció i conservació, significaran un pas més en la destrucció, adulteració i profanació del nostre patrimoni cultural i social. La percepció d’un canvi climàtic irreversible esdevé ara mateix un tema central de discussió, que ha depassat els estrictes cercles científics per convertir-se en un poderós moviment social que demanda la conservació i aprofitament dels espais agrícoles periurbans com els que s’han mencionat. Hem aconseguit que els que no coneixien, conegueren i els que no volien fer, feren. Sols resta felicitar totes les persones implicades des de l’inici en la protecció i coneixement de l’alqueria del Pi per l’exercici de responsabilitat social que representa la recuperació del patrimoni local, i que sense cap dubte constitueix la principal garantia per aconseguir la seua estima i conservació, a més de poder garantir la seua transmissió a les generacions que ens han de succeir en el temps. Deixant cada pedra dins del seu temps s’impulsa altre valor que defineix el progrés i la cohesió social d’un poble: la conservació i recuperació del patrimoni local.


IN MEMORIAM DE LLORENÇ José Fco. Catalá Vila Cronista oficial

El 29 d’agost de 2019, just quan començàvem les nostres festes patronals, ens va deixar Llorenç Giménez Tarazona, després que el càncer fera mossa en ell. Llorenç era un fill de la vila, concretament del barri de La Fila, que va nàixer al carrer de Sant Josep l’any 1954; tenia, per tant, 65 anys quan ens deixà. Alfafarenc de soca i arrel, en la seua joventut, va viure amb intensitat la vida d’Alfafar. Sent estudiant va estar molt lligat a la Biblioteca Municipal, de la qual inclús va ser bibliotecari i, en 1979, formà part del primer ajuntament democràtic com a regidor d’Educació. Quan tenia 17 o 18 anys Llorenç ja sorprenia els seus amics contant acudits en sessions que a voltes duraven dos hores. Estudià magisteri i fou cofundador de l’Escola la Gavina i després mestre de l’Estat per oposició. Fa més de vint anys prengué l’excedència i es va dedicar a contar contes als xiquets en valencià. Fou un vertader difusor de la llengua i la cultura valenciana i del nom d’Alfafar per tot arreu on anava. Llorenç sembrà vida, imaginació i consciència. Com un artiste més, contava contes, ho passava bé i vivia del seu ofici. Disfrutava del seu treball i era aplaudit allà on anava; quan era jove no s’imaginava mai que podria viure d’això. Sense la seua estima i compromís amb la llengua i la cultura popular, seríem un poble molt més pobre. Al col·legi contava històries per plaer; tots jugàvem, cantàvem i hi havia expressió lliure. En 1996, veient que el cridava molta gent i que en les vacances anava a

biblioteques, pensà a demanar l’excedència. Fou la seua una decisió arriscada, però sempre tenia la seguretat de poder tornar a la funció pública, opció que no hagué de materialitzar mai. A ell el mantenien en el seu ofici les escoles, biblioteques, associacions culturals, fundacions, etc. Ens ha deixat un llegat d’una vintena de llibres infantils en valencià com El fantasma dels ulls blaus, Els animals agraïts o La mona i la palmera cocotera, però també endevinalles, acudits i cançons. A més a més, col·laborà en programes de la ràdio i televisió valencianes. Entre altres premis, comptava amb l’Empar Lanuza, el de la Crítica Serra d’Or i el de l’Associació de Biblioteques Valencianes. L’Ajuntament d’Alfafar li va dedicar un passeig al barri de l’Orba en vida i, al produir-se l’òbit, l’alcalde li dedicà la dansada de la Festa de la Font d’aquell any i l’Ajuntament, volent-lo homenatjar, li donà el seu nom a la Biblioteca Municipal. A la seua mort, molts recordàvem, a través de les xarxes socials i de la premsa escrita, no sols la seua labor com a transmissor oral de la cultura popular valenciana, sinó la seua persona compromesa i com a promotora del valencià. El fet de contar, també va ser per la llengua, sempre treballà en la línia en valencià, tant amb castellanoparlants com valencianoparlants, i allà on anava sempre el rebien bé. La seua mort congregà centenars de familiars, d’amics i de representants de la política i la cultura valenciana.


La condesa de Ripalda y el palacio de Alfafar

En síntesis relatamos la vida de Josefa I.Paulín de la Peña, nacida en 1825 en Cullera en una familia con padre indiano. En 1840 se casa con Antonio Romrée, conde de Romrée cuyo padre participó con tropas valonas belgas en la Guerra de la Independencia y se casó con la nieta de Gaspar Cebrián que en el siglo XVIII adquirió una gran alquería y tierras en Alfafar, cerca de la antigua Vía Augusta. En esa alquería, vivió muchos años Josefa Paulín con su marido y sus tres hijos. En 1855 fallece el conde y dos años después se casa en la iglesia de la Virgen del Dón de Alfafar, con José J.Agulló, conde de Ripalda. El matrimonio rehabilita la alquería y la convierte en una elegante Quinta. En 1862, ambos están empadronados en Alfafar, aunque como cortesanos viajaban regularmente a su residencia de Madrid. Tuvieron tres hijas, gran familia emparentada con varios títulos nobiliarios españoles. En 1876 fallece en Alfafar el conde de Ripalda. El hijo mayor Carlos Romrée es militar, al terminar se retira a Alfafar y construye un imponente “chateau” francés con dos torres cuadradas, jardines y un gran huerto adquiriendo diversas especies arbóreas.

La condesa viuda de Ripalda, enferma, viaja a tratarse a Paris donde fallece en 1895, allí está enterrada con una de sus hijas. En la Exposición Universal de Paris de 1900, su hijo Carlos adquiere numeroso mobiliario artístico para enriquecer su palacio, ocupa catorce vagones de mercancías del tren que para en la estación de Alfafar. Un biznieto de la condesa, es el dramaturgo Edgar Neville Romrée de origen inglés que a través de sus escritos habla de toda esta historia. En 1965, vende el palacio que es derribado en una operación inmobiliaria. Dos años después se derriba en Valencia el castillo que la condesa encargó en 1889 al arquitecto Joaquín Mª Arnau, otro “chateau” con la característica torre que tanto anima estas páginas. Al igual que el de Alfafar, el gran desconocido, ambos palacios modernistas y estilo ecléctico fueron señalados hitos en la arquitectura local. En Alfafar aún recordamos “l´hort i palau del Comte”.


LA SÉQUIA DE L’OR

Séquia de l’Or és el nom popular del Canal de Reg del Riu Túria. La séquia arreplegava les aigües sobrants del riu de poc més avall de Montolivet i les portava a les terres dels arrossars de València i Alfafar. A més de les aigües sobrants del riu, la séquia recollia les escorrenties de la ciutat; per això les aigües portaren molts nutrients, raó per la qual s’anomena de l’Or, és a dir, que les seues aigües eren or per als arrossars. Comença a construir-se en 1822, per això enguany en celebrem el segon centenari. Actualment, la séquia continua abastint les marjals, si bé la presa d’aigües es fa a Quart de Poblet i arriben pel marge dret del nou llit del Túria, així com de la depuradora de Pinedo. En 1787 ja va ser presentat a la Batlia General del Reial Patrimoni un projecte per a recollir les aigües en qüestió. Este projecte no prosperà i fou al començar el trienni lliberal quan, en 1821, Vicent Blanch i Juan, diputat per la frontera d’Alfafar que representava els terratinents, juntament amb un altre interessat que desconeixem, acudí al cap polític superior amb un projecte per a utilitzar les aigües sobrants del riu Túria en el rec dels arrossars d’Alfafar. Ja en 1822 el cap polític superior manà que els interessats en el projecte es reuniren en juntes en cada poble

i en la ciutat, per a elegir representants que acudiren a València per a tractar el projecte. Celebrades les juntes particulars de cada poble, el cap polític superior convocà la primera junta general el 19 d’abril de 1822, a la Casa de la Misericòrdia, per anomenar pèrits i comissaris que reunits entengueren i examinaren el projecte, la formació del pla i el càlcul dels costos. Per Alfafar, Benetússer, Sedaví, Massanassa i Lloc Nou, hi assistiren nou representants; i com a veïns de València, altres nou, en atenció al fet que els seixanta nou propietaris de la ciutat posseïen mes terres que tots els dels pobles junts. Els representants de València elegiren dos comissaris: Antonio Casanova i el baró de Santa Bárbara, i els representants dels pobles n’elegiren altres dos: Vicente Blanch i Juan, i Francisco Martínez Gimeno, els dos d’Alfafar. S’acordà també que els perits foren quatre: dos arquitectes i dos agrimensors, i nomenaren Joaquín Tomás i Mariano Cabrera, arquitectes de València, i Vicente Casanova i Tomás Coltell, veïns de València, com agrimensors. El projecte tenia com objectiu regar les quatre mil cinc-centes fanecades d’arròs que hi havia en la frontera d’Alfafar, on des de mitjan segle XVIII s’havien fet establiments i hi havia una manca d’aigua per a


poder conrear l’arròs almenys des del 1780, data en què es sol·licitaren caudals extraordinaris de la Reial Séquia de Moncada. El rec portaria el benestar a milers de famílies, de propietaris i colons, que ara patien necessitats. Era un projecte que conduiria l’aigua fins a la barraca del Col·lector a Alfafar, i s’estimava que podia aportar dos moles d’aigua, quantitat més que suficient. Calia formar un assut en el riu que fera regolfar l’aigua, foradar el paretó i construir una almenara i la séquia amb els corresponents canals, sifons, partidors i ponts.

Ja en agost s’aprova unànimement la mancomunitat d’ambdós fronteres i termes per al cost de les obres i de tot el que havia de practicar-se fins al punt on es dividixen per a l’aprofitament respectiu de cada frontera, ja que des d’allí seria ja una despesa particular. S’elegiren comissionats per a la frontera d´Alfafar: el baró de Santa Bàrbara, Antonio Casanova, Vicente Blanch i Vicente Martínez. I, per a la de València: José Tamarit, Antonio Vives, Manuel Tamarit i Vicente Quilis, facultats per a portar a terme l’empresa. Jaime Roig Labiesca fou elegit tresorer.

Molt prompte, el 26 de juliol de 1822, tingué lloc una important reunió, al palau del Temple, de representants de les fronteres de València i Alfafar. Estava present José Torres Marc, administrador de l’Estat del Llac Nacional de l’Albufera. Vicente Blanch, coneixedor de l’existència d’un projecte per a portar aigües sobrants del Túria a la frontera de València, proposava prendre les aigües mancomunadament per ambdós fronteres i que els terratinents de la frontera de València contribuïren al cost fins al punt d’introducció en terres d’Alfafar. El projecte canviaria de ser el projecte d’Alfafar i passaria a ser un projecte compartit amb València. La pressa d’aigües es faria a l’altura de Barqueta, baix de Montolivet.

Presentat a la Junta de Diputats-representants el nou pla o croquis per a la conducció de les aigües, estes mamprengueren el 27 de juliol de 1822. La Junta de Comissió considerà que per a la realització de l’obra, de manera que el rec poguera donar vida a la pròxima collita, era indispensable fer-se amb cabals, i per això calia que la Comissió Econòmica posara al cobrament un repartiment de quaranta reials de velló per fanecada. Les obres es feien sense cap aportació del Crèdit Públic, eren una empresa dels terratinents que s’havien organitzat en juntes. Verificada una tercera par de l’obra, hi hagué canvi de règim. Fou resposta la monarquia absoluta en la persona de Fernando VII, i el


20 d’agost de 1823, Antonio Casanova, administrador del Reial Estat de l’Albufera, en nom propi i amb el suport dels diputats-representants, dirigí instància al batle general dient que les ocurrències polítiques i la falta de cabals havia paralitzat obres que reportarien una gran utilitat a ambdues fronteres. Havia canviat l’autoritat però no la representació del diputats, i assenyalava que l’expedient de tot el que s’havia fet obrava en poder de l’escrivà Julian Carbonell, secretari de la Junta de Representants. Pregava que, conegut este, es servira convocar la Junta de Representants, perquè continuara en els seus quefers i portara avant el projecte, ja que alguns creent-lo cancel·lat havien terraplenat la séquia que estava oberta.

fou atesa. El que sí aconseguí fou que el rei per RO de 25 de maig de 1825, es servira que el projecte passara al governador del Consell Reial, perquè este evacuara immediatament la consulta que li demanava. Poc després, l’intendent general rebé del Consell Reial el projecte que ens ocupa. I este, establida la utilitat sense menyscabament de la salut pública, informà que no es descobrien oposicions relatives que pogueren destorbar i en què solien mesclar-se aprehensions. El benefici públic no havia de cedir, puix qualsevol detriment de les terres que es prengueren s’esmenaria segons dictava la justícia.

El fiscal informà la instància dient que tot el que es practicà en el projecte fou per una autoritat il·legítima creada per la rebel·lió. Les coses havien de tornar a l’estat legítim que tenien abans del 7 de març de 1820, data en què el rei jurà la Constitució. Totes les accions del Govern revolucionari eren nul·les i, en conseqüència, la representació dels representants era nul·la. S’havia de convocar noves juntes i verificar les accions per mitjans legítims.

Per una altra part entenia que les diligències que es practicaren no foren actes de govern. Per tant, resultava un inconvenient de gravetat la convocatòria de noves juntes generals i la creació de les particulars, quan hi havia repartiments cobrats, depòsits fets, cabals invertits, préstecs contractats i deutes i comptes pendents; la qual cosa exigia la subsistència de les diligències practicades, sobretot quan ho foren per particulars reunits en juntes i no pel Govern ni les institucions abolides.

Instat també el capità general, màxima autoritat del Regne de València, el militar demanà facultats per a autoritzar el projecte provisionalment. Petició que no

Vist l’informe, la fiscalia del Consell remeté el projecte a la Reial Audiència de València, i esta posà unes condicions que foren acceptades pels terratinents


amb l’excepció de la que disposava cobrir tota la séquia. La conseqüència més important d’este dossier va ser que les eleccions a representats no es repetiren, i la major novetat que hi hagué en la tramitació fou la convocatòria d’un període d’audiència en què els interessats pogueren expressar-se. Però passava el temps i resultà que l’expedient s’havia extraviat als tribunals superiors de Madrid. Els terratinents acudiren a SAS l’infant Carlos María perquè es dignara manar la fi de l’expedient, i que una vegada verificat el projecte, en el poc de temps que quedava per a treballar les terres, pogueren plantar l’arròs. Petició que va ser acollida per l’infant, que va intervindre davant del Consell Reial. El 8 de gener de 1829, la Majordomia Major transmeté RO al secretari del despatx de Gràcia i Justícia, dient que el rei s’havia assabentat de la consulta que havia fet a S. M. el Consell Reial i que s’havia servit manar que no hi havia inconvenient que s’aprovara el que proposava el Consell Reial sobre el projecte de conducció d’aigües sobrants del Túria, sempre que l’execució observara els capítols del reglament que formaria el capità general de València. El Reial Patrimoni coneixeria este assumpte amb inhibició de qualsevol altra autoritat. La séquia no devia estar coberta i el cost de l’obra havia de ser sufragat pels que aprofitaren l’aigua en proporció al benefici que reberen.

El projecte tants anys desitjat estava aprovat i la Batlia General tenia jurisdicció per a portar-lo a cap, amb la qual cosa es nomenaren quatre vocals i es constituí una junta que presidia el batle general, Casto de Vargas. El vocals per Alfafar foren Vicente Blanch i José Ferrandis, i per València, Valentín Planells i el marqués de San Joaquín. L’administrador del Reial Estat de l’Albufera feu saber a la Junta que S. M. els infants facilitarien, de les seues rendes, un avanç de dotze mil reials de velló amb què podria començar l’obra. Però com l’oferiment no era suficient, demanaren a S. M. que augmentaren l’avanç seixanta mil reials de velló, en qualitat de reintegrament després de recollida la collita propera. Petició que els infants acceptaren de bon grat. Superats tots els impediments que sorgiren, els tècnics informaren que el dia 21 de juliol de 1829, a les onze hores i trenta cinc minuts, havia entrat l’aigua en la nova séquia, així com de l’alegria i la satisfacció sentida que havien vist en els semblants de propietaris i colons. Assenyalaven també que seria inútil el treball si no se’n procurava la solidesa i seguretat, ja que totes les obres eren provisionals per l’escàs temps que havien tingut per a socórrer la collita que anava a perir. La Junta manifestà la seua satisfacció davant el resultat favorable i acordà que el president donara compte a S. M. i a S. M. els infants.


Esta és de manera quasi telegràfica la memòria dels fets ocorreguts entre 1822 i 1829. Però no vull acabar el treball sense fer una referència expressa a Vicente Blanch i Juan, el iaio diputat. Ell va ser el que en 1821 presentà el projecte al cap polític superior i la seua participació fou decisiva per a formar la mancomunitat d’ambdós fronteres. Va ser diputat representant, vocal, comissionat, comissari i pagador de la Junta, a més de diputat per la frontera d’Alfafar. S’encarregava sovint de la faena de camp, oïa els llauradors i els seus ulls eren els de la Junta. La documentació que hem consultat el presenta com un dels homes més destacats de l’empresa. Ell mateix es dirigia a l’administrador de l’Albufera, al batle, al capità general, a l’audiència o als mateixos infants, i sempre ho feia en el moment més adequat. El meu antecessor, Josep Lacreu Sena, amb motiu del centenari de la seua mort, li va dedicar un opuscle en 1964 i el considerà propulsor de la séquia. José Fco. Catalá Vila


El Morenet d´Alfafar

El Morenet d’Alfafar fou un artista del món de l’espectacle valencià de les dècades 50 a 70 del segle XX. Recitava com ningú poesies que arribaven al fons del cor de l’oient, a banda de ser un gran rapsode i còmic. Francisco Vila Verdeguer va passar pels millors teatres de València i d’altres ciutats espanyoles. Havia nascut a Alfafar el 1917, al número 17 del carrer que avui porta el seu nom, aleshores anomenada Penyeta. Era fill de Vicente Vila i Vicenta Verdeguer. Des de molt jove volia ser artista i ho va aconseguir amb el seu afany. No hi havia poble en festes que el Morenet d’Alfafar no actuara al seu escenari, fent al públic riure amb els seus acudits i alhora fent plorar recitant les poesies. Anys més tard, el 1964, va treballar a l’emissora de Ràdio Castellar i després a Ràdio Popular amb els programes: El Sabor del Aplauso, Tertulia de Artistas, Rimas al Viento y Poemas al Corazón. Paco Vila va assolir l’èxit del públic radioient de l’emissora de Ràdio Popular. També va portar a la fama nombrosos artistes al seu programa El Sabor del Aplauso, com Antoñita Peñuela i Los Pimont. El 1960 va treballar de rapsode i humorista a la companyia musical de Lolita Sevilla, amb l’espectacle Garbo i Salero de España, fantasia lírica folklòrica. Amb aquest espectacle, Paco va estar de gira per tot Espanya. El 5 de gener de 1961 va actuar el famós cantant de boleros Antonio Machín al Musical d’Alfafar. Tot va ser organitzat per Paco Vila. No hi cabia una agulla al frontó, on es va dur a terme l’actuació. Va col·laborar incansablement amb la Penya Ciclista Pérez Llácer d’Alfafar als campionats nacionals de ciclisme de fons en ruta: Aficionats 1964, Professionals 1966.

Va casar amb Anita Muñoz el 26 d'agost de 1968, tenint una filla anomenada Ana Mar Vila Muñoz, que segueix els passos del seu pare a la ràdio. Després d’una dolorosa malaltia que el va allunyar dels escenaris i de la ràdio, va morir el 25 de juliol del 1973. Al seu enterrament al Cementeri general de València, va anar en massa el poble d’Alfafar i moltíssims artistes del teatre i la cançó. L’Associació d’Estudis d’Alfafar, aquest any 2022 vol retre un homenatge a Paco Vila, el Morenet d´Alfafar, donant a conèixer a noves generacions d’alfafarencs qui va ser el gran rapsode i artista còmic a Memòria d´Alfafar. L’exemplar número XIII es basa absolutament en la figura de Francesc Vila Verdeguer. La presentació del llibre serà D.M. al saló d’actes del Centre Instructiu Musical, on el Morenet va ser soci i va treballar incasablement per aquest centre. El dissabte dia 3 de setembre a les 8 de la vesprada, amb l’assistència de la vídua i la filla i la resta de família de l’homenatjat, convidem els socis i tots aquells que ho desitgin, a l’acte d’homenatge d’aquesta gran figura del món de l’espectacle, un poc oblidat pel pas del temps. JUAN ANTONIO FERRER JUAREZ President de l´Associació d´Estudis d´Alfafar.


Danzas y artificio festivo en las procesiones de Alfafar Juan Antonio Ferrer Juárez

El pasado domingo, día 19 de junio de 2022, festividad del Corpus Christi, se celebró por la tarde la solemne procesión. Antes de desfilar el cortejo religioso, el grupo Associació cultural Alfafar ‘Balla danses’, recorrió el itinerario de la procesión, danzando por primera vez el Ball dels cabuts o nanos y La magrana de les cintes. El grupo bailó especialmente en cada uno de los tres altares que se habían colocado en las siguientes calles: Isaac Peral, Maestro Barrachina y Cánovas del Castillo. Quien suscribe estas líneas contempló con admiración el arte y la preparación de los danzantes. El grupo Balla danses lleva desde el año 2014 ejecutando bailes tradicionales valencianos. Con la colaboración del Ayuntamiento y de la bailadora Rosa Nicolás, se ha creado un taller de danzas valencianas. Ese mismo año se dieron de alta como Associació Cultural. Las seis cabezas dels cabuts se realizaron en el año 2020, pero a causa de la pandemia del Covid no se pudieron estrenar hasta octubre de 2021 en la celebración de los Premis 9 d’Octubre del Ayuntamiento de Alfafar. Cada cabeza tiene su propio nombre: Curro, Lola, Nelson, Waris, Sebastián y Don. Mi satisfacción al ver estas danzas del Corpus recorriendo las calles de Alfafar, me motivó escribir este artículo, con el que comenzaré dando las gracias al grupo Balla danses por recuperar la tradición de bailar antiguas danzas y dar esplendor al acto religioso, tal y

como se ejecutaban antiguamente por las calles de Alfafar en las procesiones del Corpus y de la Virgen del Don. Según documentación que poseo, publicada ya en mi libro La Parroquial Iglesia del Lugar de Alfafar, el baile más antiguo es la danza de los pastores, que se bailó por ocho jóvenes en la procesión de la Virgen del Don, el domingo 12 de septiembre de 1858. En la procesión salieron veinticuatro niñas vestidas de santas encima de un carro triunfal. En 1860, en la procesión del Corpus —que se celebraba en Alfafar, el domingo siguiente al jueves del Corpus—, se ejecutaron las siguientes danzas: els cavallets, con seis niños encima de unos caballos de cartón; els nanos, seis jóvenes con cabezas de cartón conocidos como els cabuts, y los pastores, más tres pastoras con arcos y dos momos con banderas. Así mismo aparece por primera vez la figura de los mancebos (macips). Son cuatro jóvenes vestidos con vestiduras renacentistas de terciopelo y seda en colores rojo y blanco, que portan ramos de espigas de trigo y racimos de uvas, acompañando la custodia del Santísimo. También figuraba el arca llevada por cuatro sacerdotes y guerreros romanos. En 1862, en la procesión del Corpus, aparece la danceta dels morets. La procesión de la Virgen del Don se aplazó a causa del cólera, y el 19


de noviembre de 1865, bailaron los seis nanos, seis cavallets y las danzas de los pastores con el gaiato y pastoras con arcos y cintas. En 1868, en la procesión de la Virgen del Don, surge la figura de la reina encima de un carro triunfal. Esta solía ser una joven de familia muy pudiente que iba acompañada de dos camareras y un ángel. Cada año la reina era una joven distinta. El carro era tirado por caballos. En la procesión de la patrona de 1874, sale por primera vez la danza de los marineros. En 1877, sale la danza de las marineras, y cuatros años más tarde se ejecutan las danzas de marineros y marineras. Cada danza se bailaba por ocho jóvenes de distinto sexo. Así mismo se bailaban las danzas de pastores y guerreros. Los guerreros eran la danza dels bastonets. La danza de los griegos se bailaba por las calles del recorrido de la posesión de la Virgen del Don en 1894. En 1889, salen por primera vez cuatro gigantes. En 1900, igual que en el Corpus y en la Virgen del Don se bailó la danza de los griegos. Esta danza podría ser la de els porrots de Silla. En 1908 desaparecen todas las danzas en las procesiones de Alfafar. Está anotado en el archivo de la Casa Insa de Valencia, que desde 1857 a 1978, se alquilaban los trajes del Hallazgo de la imagen de la Virgen del Don. Dice así: «Consta de siete guerreros que llevan en las manos pila,

estrellas, campana, dos escudos que dice uno Oh María y el otro Oh Gran Don y una bandera blanca con una cruz encarnada. Un rey don Jaime con armadura dorada y capa real con corona y dos pajes». El viernes 8 de septiembre de 1979, dejaron de salir durante unos años, después de ciento veintidós años de su participación en el acto religioso, según la documentación que se posee. En 1985, después de seis años sin salir, los personajes del hallazgo en la procesión de la Virgen del Don se incorporan de nuevo a ella. Los jóvenes del Movimiento Júnior de la parroquia son los encargados de escenificar al rey don Jaime y su sequito. Los trajes son subvencionados y confeccionados por la Cofradía de la Virgen del Don, que el año anterior, en 22 de mayo de 1984, había sido erigida y aprobados los estatutos por el arzobispo de Valencia don Miguel Roca Cabanellas. A mediados de los años 90 deja de salir el séquito del rey don Jaime. Puede ser ahora la oportunidad, al haberse recuperado algunas de las danzas por la Associació cultural Alfafar ‘Balla danses’, que bien por la Cofradía de la Virgen, las comisiones de fallas o por parte de alguna asociación, se volviera a promover el Hallazgo de la imagen de la Virgen del Don por el recorrido de la procesión, ya que nuestros antepasados, años tras años, lo escenificaron. Todo ello para que, niños, jóvenes, adultos y mayores tengamos patente siempre en Alfafar la venerada leyenda de nuestra patrona la Virgen del Don.


La participació de la banda del CIMA al Festival de Lleida


Feia vora tres anys que la banda de música del CIMA, antecedent de la Banda Primitiva i l’associació cultural més antiga del poble d’Alfafar, no havia pogut participar fora de l’àmbit local. La pandèmia patida després de l’intercanvi cultural i musical de 2019 en terres austríaques amb la banda de Graz-Liebenau i la cancel·lació de la participació en el certamen de Diputació de 2020, obligava a que la societat guanyarà en estímuls i il·lusió i tornarà a l’activitat tan desitjada. Des del mes de gener de 2022, la inscripció en el XVIIé Festival Internacional de Lleida de 2022 amb el nom de Fem Banda presagiava una nova dinàmica d’assajos i concerts a fi de preparar la participació el mes de juliol a Lleida. D’excel·lent des dels vessants associatiu i musical podem qualificar la participació de l’agrupació musical del CIMA a terres lleidatanes. Amb 42 músics i més de 50 acompanyants la societat musical d’Alfafar es presentà a terres catalanes amb el propòsit d’interpretar les peces musicals que havia assajat i preparat sota la batuta del mestre Francesc Llorens Arnal. Lo cant del valencià de Pedro Sosa, Rapsodia Valenciana de Manuel Penella, la marxa mora Rataiz del compositor local Vicente Ramón Tarazona Pons, i les obres Into de Raging River, la Quinta Simfonia& Mambo nº 5 juntament amb la Santa Espina se sentiren pels carrers i places de Lleida interpretades pels musics d’Alfafar. Hem de destacar el caràcter internacional del festival i la possibilitat de compartir repertoris i experiències amb altres bandes provinents de Portugal i Itàlia. L’activitat fou frenètica i calgué aprofitar cada moment. El dia 1 de juliol, la banda va realitzar el primer dels concerts a la vila d’Alcoletge, de més de

3500 habitants, a la comarca del Segrià. L’endemà, l’agrupació musical del CIMA va desfilar pels carrers de la ciutat de Lleida juntament amb les altres bandes participants per finalitzar al centre històric de la Paeria, on totes les bandes s’uniren per celebrar la consecució del festival. Després, els representants de les diferents agrupacions acudiren a la recepció que va oferir l’Ajuntament, l’entitat organitzadora de la Banda municipal de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida, a la casa dels Gegants de Lleida, des d’ on es feren els parlaments i pugueren intercanviar-se de plaques commemoratives i llibres entre les institucions i les bandes participants. La nit del dos de juliol, la banda d’Alfafar va oferir un magnífic concert al poble de Torres de Segre, el qual va presentar la regidora de cultura i primera tinent d’alcaldia Pepita Ruestes i del qual van gaudir molts dels veïns i veïnes de la població a la plaça de Lluís Pelegrí. El dia 3 de juliol, últim del Festival, la banda del CIMA d’Alfafar va fer de nou una desfilada fins a la plaça Paeria, lloc on es reuniren la totalitat de les bandes per oferir un concert conjunt a tots els assistents. Anècdotes, forts llaços d’amistat, hospitalitat i una gran il·lusió per continuar fent banda i música fou el sumari del Festival de Lleida en el qual la banda del CIMA d’Alfafar va representar al nostre municipi i va oferir una bona mostra del moviment bandístic valencià. Josep M. Tarazona Mas


40 aniversari barracó el catre

Enguany el Barracó El Catre celebra el seu 40 aniversari, si bé realment serà el 41 donat que no el pogueren celebrar el any passat pel tema de la pandèmia. Des dels seus inicis l’any 1.981 s’han arribat a convertir en un barracó de referència dins de les festes del poble, tant per la seua manera d’entendre la festa dels barracons, cuidant la cuina tradicional valenciana que ells mateixos preparen, com per la seua capacitat camaleónica per a disfressar-se. Durant els dies 29 i 30 d’agost podrem disfrutar, al costat del barracó, d’una retrospectiva fotográfica que han preparat per a recordar estos anys.



Per unes festes respectuoses GAUDIM LA FESTA PER UNES FESTES LLIURES D'AGRESSIONS Enguany comptarem amb dos Punts Violeta organitzats per la Regidoria d'Igualtat. Els punts violetes són espais d'informació, sensibilització i prevenció que se situen en zones festives. Una sana convivència és responsabilitat de totes les persones, per això us convidem a participar A més, els punts violetes són espais segurs amb l'objectiu d'atendre i ajudar a les víctimes de qualsevol mena d'abús o agressió o assetjament sexista. Durant les festes apostem per la llibertat i diversió, no intèrprets o pressuposes i sobretot viu i conviu. Recorda: Només si és si L'alcohol no és una excusa La violència i la por no són divertits: per unes festes lliures de violències

CONTROLA’T: EN PREVENCIÓ DE CONSUM DE SUBSTÀNCIES EN ESPAIS D'OCI Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA) Si en aquestes festes no vols beure alcohol o consumir altres drogues, no ho faces! No seràs l'única persona que ho decidisca així. Recorda que hi ha molta gent que no utilitza l'alcohol per a divertir-se. En canvi, si has decidit beure alcohol o consumir altres substàncies i vols assumir menys riscos, tingues en compte que: És preferible que ingerisques aliments prèvia a la ingesta d'alcohol ja que el cos podrà assimilar-lo millor. Evita mesclar substàncies. Els efectes d'aquestes mescles són imprevisibles. Intenta controlar i/o tindre clara la quantitat d'alcohol que ingeriràs.


CONTROLA’T : 3 de setembre 22:30

Lloc: Plaça Ajuntament

Dias 27 agosto

(en Tauleta, 23:00 h.)

28 de agosto

(Plaça Ajuntament, 22:15 h.)

y 3 de septiembre

(Plaça Ajuntament 00:30 h.)


NORMES PER AL MUNTATGE DE BARRACONS EN LES FESTES PATRONALS ALFAFAR 2022 1.- AUTORITZACIÓ DE MUNTATGE DELS BARRACONS Serà necessari per a obtenir l'autorització de muntatge presentar per registre d'entrada en l'Ajuntament sol·licitud de muntatge especificant en aquesta sol·licitud: a) Nom, adreça, número de telèfon i correu electrònic del/la titular o responsable del barracó. En cas de canvi de nom del/la titular del barracó, hi haurà de comunicar-se a l'Ajuntament, no podent ser una persona que no conste en l'associació o llistat dels seus components. b) Llistat de tots/as els/as components del barracó amb números de telèfon o correus electrònics d'almenys 2 d'ells/as. c) Ser major d'edat el/la titular de la sol·licitud i els/as components del barracó. d) Declaració jurada especificada de conéixer i acatar el que es disposa en les presents normes, tant en matèria tècnica com de conducta. 2.- ELS BARRACONS Els barracons, excepte els ja construïts i que s'han instal·lat fins ara, no podran excedir de 3 metres i disposaran en tot moment de la identificació pròpia del mateix (nom i nombre de barracó), així com d'un llistat de totes les persones que ho componen amb el seu DNI. 3.- MUNTATGE DELS BARRACONS Una vegada obtinguda l'autorització, es podran muntar els barracons Des del dissabte 20 d'agost a partir de les 9.00 hores Al COMENÇAMENT DE LES FESTES FINS Al DIA DE LA INAUGURACIÓ (divendres 26 d'agost). Transcorregut aquest termini no es podrà muntar, perdent el dret i el lloc per a anys successius. Els barracons podran obrir el divendres 26 d'agost a la vesprada. Cada barracó serà responsable i autònom per al transport i instal·lació d'aquest, no estant permés que els mitjans tècnics i humans de l'Ajuntament siguen utilitzats per a aqueixa fi, excepte quant a la connexió d'aigua i electricitat a la xarxa municipal. 4- PERÍODE PER A REALITZAR EL DESMUNTATGE. Els barracons han d'estar desmuntats el diumenge 11 de setembre a les 21.00 hores. Cada barracó serà responsable de la retirada d'aquest. Transcorregut aquest termini la parcel·la ocupada haurà de quedar lliure i neta. En cas de no ser així, es considerarà com a abandó. L'Ajuntament procedirà llavors a la retirada d'aquest, cobrant les despeses ocasionades als/as titulars del Barracó, sense responsabilitzar-se dels danys que es puguen ocasionar ni al barracó ni al seu contingut. A més, aquest barracó perdrà el dret i el lloc per a anys successius. 5.- HORARIS DELS BARRACONS S'estableixen dos horaris: a) DIUMENGES, DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES I DIJOUS: OBERTURA: 8:00 h. del matí. TANCAMENT: 3:00 h. de la matinada Es podrà ambientar amb música el barracó DES DE LES 12:00 HORES. DEL MIGDIA FINS A les 15:30 HORES I DE LES 18:00 HORES FINS A 2:00 HORES DE LA MATINADA. De les 15:30 hores a les 18:00 hores i a partir de les 2:00 hores de la matinada s'apagaran els equips de so a fi de no causar molèsties al veïnat. b) DIVENDRES I DISSABTES: OBERTURA: 8:00 hores del matíTANCAMENT: 4:30 hores de la matinada Es podrà ambientar amb música el barracó DES DE LES 12:00 H. DEL MIGDIA FINS A les 15:30 HORES I DE LES 18:00 HORES FINS A les 4:00 HORES DE LA MATINADA. De les 15:30 hores a les 18:00 hores i a partir de les 4:00 hores de la matinada s'apagaran els equips de so a fi de no causar molèsties al veïnat. Amb caràcter general els barracons podran disposar d'ambientació musical en els horaris assenyalats, que haurà d'estar a un volum moderat a fi de no causar molèsties al veïnat i a la resta de barracons. En cas d'existir reclamacions, i a requeriment de la Policia Local, haurà d´abaixar-se el volum de la música. Els barracons han d'apagar els equips de música el dissabte 3 a les 20.00 hores, el diumenge 4 a les 12.00 hores i el dimecres 7 de setembre a les 20.00 hores, durant una hora aproximadament, per a no interferir en els actes litúrgics vinculats a la missa dels clavaris de Sant Sebastià en honor al sant, les clavariesas de la Puríssima i l'Ofrena i posterior Ronda a la Mare de Déu. 6.- NOUS BARRACONS Els llocs lliures es concediran per antiguitat, prèvia petició efectuada per registre d'entrada en l'Ajuntament, a qualsevol veí o veïna d'Alfafar que ho sol·licite. Qualsevol canvi que s'efectue entre els barracons haurà de ser comunicat a l'Àrea de Festes de l'Ajuntament d'Alfafar com a titular de la via pública, per a aprovació d'aquest. 7.- LLUM, AIGUA I ABOCAMENTS El subministrament dels barracons serà a càrrec de l'Ajuntament. Es facilitarà solament a aquells barracons que hagen obtingut el permís de muntatge. Les connexions d'aigua i llum per part de l'Ajuntament, solament s'efectuaran quan, obtingut el permís de muntatge, reunisquen les condicions tècniques i ho confirmen, amb el seu vistiplau, les persones que indique l'Ajuntament.


Queda prohibit l'ús de l'aigua o electricitat subministrada als barracons per a una finalitat diferent de la de donar servei d'il·luminació i higiene al barracó. La utilització indeguda comportarà el tall del subministrament per part dels serveis tècnics municipals. Els abocaments de desguàs seran reconduïts amb gomes de suficient longitud, per a no ocasionar els abocaments en la via pública. 8.- BARRACONS I ACTES PÚBLICS Tots els actes públics organitzats per l'Ajuntament dins dels programes de festes, tindran preferència sobre qualsevol mena d'activitat en els barracons. Per cap motiu es permetrà que les activitats dels barracons interrompen o interferisquen a qualsevol acte de les festes. Serà suficient amb la comunicació verbal de qualsevol membre que organitze o patrocine aquests actes. Durant el període de les festes podrà consumir-se begudes alcohòliques per majors de 18 anys en la zona dels barracons. 9.- ACTES EXTRAORDINARIS ORGANITZATS PELS BARRACONS Qualsevol esdeveniment extraordinari que desitgen realitzar els barracons fora de les seues activitats quotidianes, haurà de ser sol·licitat la seua autorització per registre d'entrada a l'atenció de la Regidoria de Festes amb una setmana d'antelació al començament de les festes. La Regidoria autoritzarà o denegarà segons estime oportú. En aquesta sol·licitud s'indicarà dia i hora d'inici i final de l'acte, lloc concret delimitat, persones que ho organitzen i s'especificarà detalladament el tipus d'acte. Per cap motiu es permetran actes extraordinaris sense el permís de la Regidoria de Festes. L'Ajuntament no cedirà material d'infraestructura en el període de Festes. 10.- INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DELS BARRACONS El barracó s'haurà de mantenir en condicions higièniques i bon estat, havent-se de fer càrrec els seus responsables de la neteja de la seua zona una vegada tancat i dipositar la brossa en els contenidors. No es permetrà que els barracons estiguen en estat d'abandó tant d'instal·lacions com d'higiene. L'ocupació de la via pública amb taules i cadires no podrà repercutir negativament en la seguretat del vianant ni tampoc en l'ús fluid per part de la ciutadania de les zones de passeig. No es permetrà la instal·lació en la via pública d'equips de so. Els electrodomèstics situats a l'interior dels barracons han d'estar enlaire, sobre un moble, palet o similar per a evitar accidents. 11.- LA VENDA Al PÚBLIC Solament podran sol·licitar-ho entitats i societats sense anime de lucre. Per a poder vendre al públic s'haurà de sol·licitar per registre d'entrada a l'atenció de la Regidoria de Festes, especificant para quins productes se sol·licita permís. La Regidoria donarà el corresponent permís si així ho estima oportú. 12.- MESURES CONTRA INCENDIS. Cada barracó haurà de disposar d'un extintor contra incendis de pols ABC, com a mínim de 6 kg. de càrrega i d'eficàcia 21ª, 113B i C. En els barracons es permetrà cuinar al costat del barracó sempre que s'utilitze asador o similar que impedisca el contacte directe amb el sòl, quedant prohibit fer foc sobre el paviment o calçada. Els equips de cuina que funcionen a gas hauran d'estar en perfecte estat d'ús revisant la caducitat de les gomes dels equips. Queda terminantment prohibit fer fogates directament sobre la calçada, voreres o espais no delimitats a tal fi per l'Ajuntament (inclòs el dia del festival de paelles) 13.- PIROTÈCNIA Queda terminantment prohibit el tret d'artificis pirotècnics en la zona d'ubicació dels barracons. 14.- SANCIONS CAL RECORDAR QUE Al MARGE DE TOTES LES NORMES ANTERIORMENT EXPOSADES CAL RESPECTAR LA LEGISLACIÓ VIGENT I QUE EL SEU DESCONEIXEMENT NO EXIMEIX DEL SEU COMPLIMENT. Es recorda que en l'Ordenança Reguladora de les normes bàsiques per a la convivència ciutadana i bé govern de l'Ajuntament d'Alfafar BOP - Nº 194 de 17 d'agost de 2010, s'arrepleguen les sancions pertinents a barracons. Amb la finalitat de facilitar i fomentar la convivència ciutadana entre les persones residents en el municipi i dotar a l'Ajuntament d'un instrument que li permeta sancionar les conductes inadequades i perjudicials a aquesta, dins del terme municipal d'Alfafar, es prohibeix amb caràcter general: Alterar a l'ordre i la tranquil·litat pública amb escàndols, renyines, tumults, o proferint crits i en general causar molèsties innecessàries als altres ciutadans. Causar molèsties durant la celebració de festejos autoritzats, processons o desfilades permeses, faltant al respecte als participants o assistents, o dificultant la celebració de l'acte. Es considerarà falta de respecte creuar o transitar entre la comitiva o interrompre-la d'alguna manera. Les conductes tipificades en l'ordenança municipal de protecció de l'espai urbà. Les conductes tipificades en l'ordenança municipal d'abocaments i neteja en via pública. Aquelles altres no relacionades anteriorment que vengen tipificades i establides en disposicions vigents de naturalesa estatal, autonòmica o local. A més, en el cas de no apagar l'equip de música i no tancar el barracó, segons l'horari establit, comportarà el tancament del barracó infractor l'endemà.