Bim 179

Butlletí d’Informació Municipal Número

179

Hivern 2012 Exemplar gratuït

Nadal solidari

Número179 / Hivern 2012

Ajuntament Departaments municipals Ajuntament www.torrent.es info@torrent.es tdic@torrent.es

Telèfons d’interés

BIM i Publicacions Municipals (bim@torrent.es) Casa de Cultura

96 111 11 11 /010

Ext.1472

Actes i Resolucions

96 111 18 21

Compromís: Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital

96 111 18 09

Cadastre Urbà

Ext. 1099 96 111 11 62

CCOO Compres Contractació

Ext. 1095 Ext. 1037 Ext. 1817 96 111 11 63

Csif Cultura

Ext. 1171

Educació

Ext. 1068

Estadística

Ext. 1047 Ext. 1048

Gabinet d’Alcaldia (alcaldia@torrent.es) Gabinet de Comunicació

96 111 18 01 Ext. 1175 Ext. 1170

Informació i Registre General

96 111 11 11

Informàtica i Telecomunicacions

96 111 18 28

Emat

96 111 18 52

Fcc Medi Ambient

96 156 53 53

Fundació Esportiva Municipal

96 156 23 46

Gabinet Psicopedagògic Municipal

Conservatori de Música Mestre Joan Roig

96 111 18 39 96 156 73 13

Consultori Sants Patrons. Cita Prèvia. Especialitats

96 192 48 50

Grua Municipal Mercat Central

96 155 94 52

Consultori Sants Patrons.

Informació

96 192 48 51

Mercat Sant Gregori

96 155 24 71

Nous Espais, Sa

96 156 54 56

Consultori Sants Patrons.

Admissió

96 192 48 52

Omac Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Piscina Municipal Parc Vedat (I)

606 724 628

Policia Local. Oficines

96 111 18 93

Policia Local Vedat

96 155 10 41

Policia Local Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Poliesportiu El Vedat

96 156 63 51

Poliesportiu Anabel Medina

96 157 33 78

Poliesportiu Parc Central

96 157 04 30

Protecció Civil

96 155 90 63

Relacions Exteriors i Unió Europea Secretaria General

Ext. 1052 96 111 18 03

Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports

Ext. 1034

Transport Urbà

Ext. 1177

Tresoreria Tributs no periòdics Tributs periòdics

96 111 10 91 Ext. 1038 Ext. 1815

Ugt

96 111 11 61

Urbanisme

96 111 18 12

Ajuntament. Altres dependències municipals Aigües de l’Horta

96 158 01 29

Auditori

96 158 10 77

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

96 111 18 68

Benestar Social

96 111 18 60

Biblioteca Metro

96 111 18 51

Brigada d’Obres

96 111 18 61

Camp de Futbol Sant Gregori

96 156 03 46

Casa de Cultura i Biblioteca

96 111 18 50

Centre d’Esplai Carrer de Toledo

96 156 49 76

Centre d’Informació Juvenil

96 111 18 53

96 367 73 75

96 111 18 70

Ecoparc c/ San Juan Bautista

96 156 31 92

Sanitat

96 111 18 57

96 156 49 97

Centre Social La Marina (Hernández Malillos)

Fac (Federació d’Associacions Ciutadanes)

96 111 18 64

Fernanbus

96 150 00 82

Fgv Telèfon d’informació

900 46 10 46

Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)

96 155 94 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 1 de Torrent

96 192 76 03

Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Torrent

96 192 76 06

Jutjat d’Instrucció Núm. 1 de Torrent

96 192 76 09

Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Torrent.

96 192 76 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Torrent

96 192 76 15

Recaptació de Torrent (Retosa)

091

(Emergències), Bombers Policia, Ambulàncies

112

Policia Local. Dependències

96 111 18 92

Policia Local (emergències)

092

Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte

96 155 22 23

Avisos i urgències.

Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28

96 197 42 65

Jutjat d’Instrucció Núm. 3 de Torrent

96 192 76 18

96 158 01 29

Jutjat de Primera Instància Núm. 4 de Torrent.

96 192 76 50

010

Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Torrent

96 156 07 59 96 156 07 60

Jutjat de Primera Instància Núm. 6

96 192 68 10

Jutjat Penal Núm. 18

96 192 68 00

Jutjat de Torrent (Violència) Núm. 1

96 158 01 94 96 158 01 93

Jutjats - Deganat

96 192 76 00

Jutjats - Registre Civil

96 192 76 27

Jutjats - Servici Comú

96 192 76 25

Avís d’incidències de l’aigua i del clavegueram Avís d’incidències urbanes

96 155 10 55

Taxis Aigües de l’Horta. Avaries Aigües de l’Horta. Atenció al client (de vesprada)

902250370 902250270

Altres telèfons d’interés Adisto - C/ La Marina, 1

96 129 27 45

Agència Repsol - Butà Oficines

96 155 02 28

Agència Repsol - Butà Magatzem

96 155 16 30

Artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)

96 156 46 58

Casa Museu de la Setmana Santa de Torrent

96 156 64 40

Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)

96 157 20 61

Cementeri Parroquial

96 156 35 74

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual)

96 155 25 38

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Federico Maicas)

96 155 51 40

Centre de Diàlisi - Alcer

96 157 21 95 96 156 49 03

96 111 18 63

Centre de Prevenció del Càncer de Mama

Consell Agrari Municipal

96 155 16 84

Centre de Salut Pintor Ribera.

Cita Prèvia Avisos a domicili Servei de Planificació Familiar

96 111 18 59

96 155 44 99

Policia Nacional (emergències)

Centre Social Xenillet Carrer de les Albades

96 111 18 58

Ext. 1675

Torrent Activa Carrer de Joan Xxiii 96 156 45 63

96 157 00 31

Dona - Departament

96 197 48 68

96 156 60 74

Centre de Comunicació i Serveis Interculturals

Consum

96 197 48 57

Creu Roja. Emergències

Regidoria de la Dona, Sanitat i Omic

Policia Nacional. Comissaria

96 111 18 29

Centre de Salut Torrent II. Drogodependències UCA

96 155 05 96

Ext. 1069

Recursos Humans

96 197 48 40

Creu Roja

Oficina de Promoció i Ús del Valencià

96 111 18 06

Centre de Salut Torrent II. Cita Prèvia.

Avisos Mèdics

96 156 27 68

Telèfons d’urgència

Pspv-Psoe

96 192 48 55

Correus

Ext. 1113

96 111 18 14

Consultori Sants Patrons. SAIP. Servei d’Atenció al Malalt

Consultori del Vedat

Obres Públiques

Pressuposts i Comptabilitat

96 155 13 23

96 197 42 79

Ext. 1123

96 111 18 07

96 197 48 75

Centre de Salut Torrent II. Centre de Salut Mental

Medi Ambient

Partit Popular

Centre de Salut Pública del Departament Núm. 9

96 197 42 60 96 197 42 84 96 197 42 95

Iberdrola (Atenció al públic)

902 201 520

Iberdrola (Avaries)

902 102 210

Inss

96 155 00 75

Mancomunitat de l’Horta Sud

96 157 20 11

Museu Comarcal

96 158 82 21

Registre de la Propietat Torrent 1

96 155 43 59

Registre de la Propietat Torrent 2

96 158 83 10

Registre de la Propietat Torrent 3

96 155 28 07

SERVEF / INEM

96 158 87 91

Tanatori Torrent Mémora

96 158 85 80 96 158 85 85

Tanatori Torrent Sant Josep

96 156 46 32 96 127 22 00

Tresoreria General de la Seguretat Social

96 158 80 30

Número179 / Hivern 2012

Butlletí d’Informació Municipal Número

179

Hivern 2012 Exemplar gratuït

Nadal solidari

Sumari179 La foto de la portada és el ficus de la plaça Bisbe Benlloch fotografiat per Chiara Torinos

Consell Rector President Juan José García Campos Vocals Enrique Carratalá Sánchez, Alejandro Linares Ramírez, María del Carmen Carpio Gutiérrez, José Vicente Gallego Madramany, Natividad Fajardo Palomo, Elsa Bresó Peiró, Miguel Ángel García Melero i Josep Medina Baixauli Direcció i coordinació Ana Coronado Gavilán Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz Han col·laborat Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Torrent, Fani Blanch, ARTIC, Departament de la Dona, Valentín Benlloch Barrachina, Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Departament d’Educació, Andrés Carrilero, María García, Asunción Ferrer, Jorge Sánchez Antúnez i Òscar Pérez Silvestre.

Imprimeix Gráficas Royanes, S.L. Edita Ajuntament de Torrent Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge de 10.000 exemplars.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

Número179 / Hivern 2012

4

la ciutat

NĂşmero179 / Hivern 2012

la ciutat

5

Torrent, Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana Després de la creació de la Regidoria de Turisme, i per acord unànime de la Corporació municipal, al gener de 2010 l’anterior alcaldessa, Mª José Català, acompanyada pel regidor de Cultura i Turisme, Modesto Muñoz, sol·licitava a la Conselleria de Turisme la declaració de Torrent com a Municipi Turístic. El consistori va presentar informes del director del Museu Comarcal de l’Horta Sud, Adrià Besó; del bibliotecari i historiador, José Ramón Sanchis, i del cronista oficial del municipi, José Royo, amb una memòria explicativa dels recursos turístics del municipi amb els béns d’interés cultural i les festes d’interés turístic. A l’abril d’aquell mateix any, l’Ajuntament entregava nous documents sobre guies turístiques, atractius naturals, monumentals i socioculturals del municipi. Dos anys més tard, la Conselleria de Turisme ha remés una resolució de concessió de la declaració de Torrent com a Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana.

L’Ajuntament ha demostrat a la Conselleria de Turisme que Torrent compleix la condició de destinació d’atracció turística pels seus atractius naturals, monumentals o socioculturals, i per la seua rellevància en un mercat turístic específic, ja que rep una quantitat significativa de visitants.

El 31 d’octubre, un decret de la Conselleria de Turisme declarava Torrent Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana*, i el 2 de novembre arribava la resolució firmada per la consellera de Turisme, Cultura i Esports, Lola Johnson, a l’alcaldessa, Amparo Folgado, per la qual es concedia este títol honorífic a la ciutat per la seua condició de destinació d’atracció turística.

Esta ciutat compta amb atractius naturals, monumentals, socioculturals i té rellevància en un mercat turístic específic, atés que rep un nombre significatiu de visitants en relació a la població en les festes més importants del municipi, com la festa de Sant Blai (en la qual una gran quantitat de visitants acudeixen per a participar i s’acosten a l’ermita de Sant Lluís Bertran per a demanar al sant que cure els seus mals de gola o que els en guarde, i compta amb el mercat ambulant gastronòmic, artesanal i lúdic que es disfruta al carrer

Número179 / Hivern 2012

de Ramón y Cajal que porta a l’ermita); també és excel·lent el gran desplegament que es realitza en les Falles i en la Setmana Santa (que en 2009 rebia el títol de Festa d’Interés Turístic Autonòmic per ser una festa que compta amb la figura única de la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció), al qual cal sumar la Festa de Moros i Cristians (que se celebra l’última setmana de juliol i és viscuda i contemplada per molt de públic). També disposem d’una zona residencial al Vedat i de la serra Perenxisa. A Torrent es cuida el patrimoni, com s’ha demostrat tornant al municipi l’estat original de la Torre, la rehabilitació dels Arquets de Dalt i de Baix i moltes altres iniciatives, com la nova del Centre Ambiental Municipal del Vedat, dutes a terme per l’Ajuntament. Este títol és un orgull per al municipi, que en les diverses festes que se celebren durant l’any compta amb el treball, el suport i la il·lusió de la seua ciutadania, sobretot en Sant Blai, Falles, Setmana Santa i Moros i Cristians, les festes més multitudinàries.  ·································· * Hi ha tres vies per a aconseguir este títol per a un municipi: la de destinació turística, la de destinació vacacional i la de destinació d’atracció turística. Este últim és el motiu pel qual Torrent destaca com a municipi turístic.

6

torrent, ciutat per a les persones

El I Congrés de Conservatoris Professionals de Música de la Comunitat, a Torrent. Els dies 9 i 10 de novembre tingué lloc al Conservatori Professional de Música de Torrent el I Congrés de Conservatoris Professionals de Música de la Comunitat Valenciana, organitzat per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació per mitjà de la Direcció General d’Innovació, Ordenació i Qualitat Educativa, que fou inaugurat pel secretari d’Educació, Rafael Carbonell. El tema central d’estudi

Rebaix de voreres en dos cantonades de Mestre Giner. L’Ajuntament realitza les obres d’adaptació de voreres al carrer del Mestre Giner, conegut com el Carrer Major, cantonada amb el carrer de l’Església i també al carrer de Marco, davant una petició realitzada per l’Associació de Veïns de La TorreCentre Històric. També s’han realitzat les obres d’ampliació i rebaix de voreres al carrer de la Puríssima. 

dagògiques, en mètodes de formació i en models d’intervenció. El congrés fou clausurat el 10 de novembre per la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, Mª José Català, qui participà en una taula redona amb l’alcaldessa, Amparo Folgado; el subdirector general de Qualitat Educativa, Manuel Tomás, i directors de conservatoris professionals de la Comunitat. 

fou l’avaluació en l’educació musical per a millorar, com a punt de partida del procés de renovació i millora contínua que requereixen els conservatoris de música per a donar una resposta adaptada i eficaç als ensenyaments musicals. El programa presentat va acollir experts en avaluació educativa i especialistes en ensenyaments musicals. També es va donar veu als centres docents dels conservatoris professionals, per tal que comunicaren les seues experiències en pràctiques pe-

 Informació facilitada per Fani Blanch, directora del Conservatori Professional de Música de Torrent

Reducció de la despesa d’il·luminació nadalenca i condicionament de l’enllumenat públic. L’Ajuntament ha reduït la despesa en il·luminació nadalenca municipal, ja que només s’il·luminen les entrades principals del municipi i els dos ficus de l’avinguda al Vedat, amb una reducció de la despesa que arriba al 70 % (l’any passat s’estalviaren 30.000 euros en despeses nadalenques). Les entrades del municipi que queden il·luminades amb els arcs de felicitació nadalenca són l’entrada nord (pel Parc Central), l’entrada sud (l’entrada de la Séquia de Picanya) i

la del Vedat a l’avinguda de Sant Llorenç.

El ficus de la plaça del Bisbe Benlloch i el de la rotonda de l’avinguda al Vedat, a l’altura del carrer del Pintor Genaro Palau, també queden il·luminats i han estat decorats per l’alumnat dels col·legis Torre Pinos i Monte-Sión.

L’Ajuntament està condicionant l’enllumenat públic del municipi per mitjà de l’empresa encarregada del manteniment. Els tècnics i treballadors de l’empresa han realitzat estudis diürns per comprovar l’estat dels fanals i millorarne l’eficiència energètica. 

Vicente Dómine va visitar les obres del nou Mercat Municipal. El director general d’Obres Públiques, Projectes Urbans i Habitatge va visitar el 26 de novembre les obres del nou Mercat Municipal, acompanyat pel regidor d’Urbanisme en funcions, José Gozalvo, i el regidor de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel. “Quan estiga finalitzat, el nou mercat serà un referent de la ciutat, modern i funcional, però respectant el llegat i la identitat del municipi”, explicava Dómine.

Les obres van a bon ritme i s’estan complint tots els terminis d’execució. 

Número179 / Hivern 2012

torrent, ciutat per a les persones

7

La cara renovada del barri de Sant Gregori. El barri de Sant Gregori compta amb dos noves engrunsadores de parc i s’ha pintat el tanca interna i externa del barri, a més d’haver-se arreglat els bancs. Estes actuacions les realitza la Brigada d’Obres des de la Delegació de Via Pública, Neteja Viària i Zones Verdes, i s’emmarquen en la iniciativa “Torrent, ciutat per a les persones”, un pla per a realitzar una gestió pròxima al ciutadà que permeta a l’Ajuntament conéixer les necessitats del veïnat. A més d’este barri, l’alcaldessa i els regidors de Medi Ambient i de Via Pública també visitaren el Parc Benemèrita on tenia fonament una part del parc infantil per a situar un sambori. Alhora, es realitza l’alçament dels murs de dos zones de terra per tal d’evitar despreniments cap al carrer del Camí Reial i s’estudia destinar una zona per higiene canina (pipicà). 

Rehabilitació de fatxades al barri del Xenillet. L’Ajuntament va concloure el tràmit de concessió i el pagament de les subvencions econòmiques de façanes de la primera convocatòria al barri del Xenillet amb la finalització de totes les obres finançades pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en col·laboració amb l’Ajuntament, dins de la iniciativa URBAN. Al setembre finalitzava la rehabilitació de les fatxades dels tres últims edificis al carrer de Sant Ramon 22 i 24 i al carrer de la Mare de Déu de l’Assumpció 10, amb la qual cosa s’han acabat les obres de 26 edificis que han deixat renovat el barri. L’alcaldessa va firmar el conveni de la segona convocatòria de rehabilitació de fatxades d’edificis privats al Xenillet amb els representants de cinc edificis ubicats en els carrers de Sant Ramon, Jesús, Albades, Xenillet, Malva-rosa, Mas del Jutge i Mestre Fortea. Amb l’URBAN* es corregeix el traçat urbanístic i es millora l’aspecte dels barris amb mobiliari urbà, il·luminació, arbres i contenidors soterrats en molts carrers; s’han col·locat sis nous contenidors al carrer de Jesús, un de vidre, un d’envasos, un de paper i cartó i tres d’orgànics.  ··························································

*S’estan invertint en este barri més de 14 milions d’euros en actuacions diverses: remodelació de carrers, tallers d’ocupació i formació, ajudes per a remodelació de fatxades, per als comerços i activitats per a fomentar el temps lliure entre els més menuts.

Número179 / Hivern 2012

Nou col·lector a la Colònia Blanca. Des de la Delegació de Medi Ambient, en col·laboració amb l’empresa Aigües de l’Horta, es realitza l’obra d’instal·lació d’un col·lector d’aigües pluvials que naix al carrer de Magallanes i es connecta a un col·lector ja existent al carrer d’Alcalá Galiano, amb un termini aproximat d’execució de tres mesos per a pal·liar amb reixes i embornals els problemes de les fortes pluges al carrer de Magallanes i Almirall Cervera que presenten més inconvenients per tindre punts baixos. Per mitjà de l’execució d’esta xarxa d’aigües pluvials s’eliminarà un antic col·lector que discorre per una parcel·la privada, que ara passarà per una parcel·la pública. L’origen de les aigües captades per estos col·lectors és únicament pluvial; així, s’arreplegaran les aigües procedents de l’escolament superficial dels carrers de Magallanes i adjacents. Al mes de juny s’instal·laren cinc col·lectors al barri del Xenillet gràcies a la iniciativa URBAN, dins del seu programa de rehabilitació de diversos carrers del barri, i també s’ha instal·lat una nova xarxa per a reg al Parc Central, amb aigua del pou de regants, així com l’adaptació de la bomba i instrumentació del pou.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

8

la ciutat / societat

La ‘Aurora’ y el ‘encendido’ oficial de luces de Navidad. El 8 de diciembre, más de 250 torrentinos salieron a la calle a las seis de la mañana para mantener la tradición de la Aurora en la que, en el día de la Inmaculada Concepción, tiene lugar el tradicional rezo del rosario de la Aurora desde MonteSión y se hace un recorrido por todas las calles del centro histórico, finalizando en el Consistorio. La comitiva,

formada por “aurorers” y los llamados “rubiador” y “bombista”, cantan y versan al ritmo del bombo. Durante el recorrido es costumbre, que los torrentinos abran sus casas, muestren el belén y ofrezcan turrón, dulces, café y mistela. Hasta el día de Reyes, todos los domingos y festivos vecinos y vecinas saldrán a la calle, a partir de las 06.00 horas, para cantar coplas por la ciudad. También el 8 de diciembre el

El Trinquet rehabilitado. El 24 de octubre Amparo Folgado, y el concejal de Urbanismo en funciones, José Gozalvo, firmaban el documento de recepción de la obra del Trinquet que ha recuperado su estado original y es un espacio que tendrá la actividad de antaño dotado con los equipamientos necesarios para su funcionamiento en competiciones oficiales. La rehabilitación de este espacio está enmarcada en la iniciativa URBAN, cofinanciada por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) y el Ayuntamiento. Se han ejecutado mejoras estructurales en elementos que afectaban a la integridad de la instalación, como las paredes, los muros de cerramiento, gradas y palco; también se han reconstruido los arcos de metal que sirven de soporte para la red metálica que lo cubre, y el pavimento ha sido remodelado construyendo un muro exterior. En el Trinquet de la calle Valencia los miembros del Club Pelotari de Torrent podrán participar en competiciones oficiales practicando su deporte favorito en su ciudad, evitando desplazarse a otros municipios. 

Ayuntamiento realizó el ‘encendido’ de luces de Navidad en el ficus de la plaza Obispo Benlloch. En el acto, la alcaldesa, Amparo Folgado, estuvo acompañada por la clavariesa mayor de la Purísima Inmaculada Concepción, Belén Mateu Puchades, quien recibió la luz simbólica que da paso al encendido oficial de la Navidad. La banda del Círculo Católico ofreció un pequeño concierto de villancicos en la calle. 

Homologación oficial europea para el Sendero del Chorro. La ciudad ha conseguido la homologación oficial europea para el Sendero del Chorro por los trabajos llevados a cabo por el Ayuntamiento. Debido a esta labor de recuperación se podrá visitar nuevamente este sendero, que está comunicado con la presa del Pantano (y del que apenas quedaban restos del esplendoroso pasado que vivió en los años 50 y 60 entre los ciudadanos y veraneantes que acudían en fechas destacadas del año y en el verano). Hace dos años, el Ayuntamiento decidió hacer las obras necesarias para la puesta en valor del sendero en colaboración con la empresa SENDERO21. Entre los trabajos realizados destaca la instalación de la señalización y la pronta colocación de paneles (con una cita del maestro Victoriano Andrés) en el punto exacto donde estaba el merendero. Los trabajos han sido supervisados por técnicos de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada que ha concedido al Ayuntamiento la homologación oficial del sendero tras superar las inspecciones de seguridad impuestas por la Unión Europea. 

Número179 / Hivern 2012

societat

9

María José Català, consellera de Educación, Cultura y Deporte. El presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, ha remodelado su gobierno para incorporar a Juan Carlos Moragues, Manuel Llombart y Asunción Sánchez Zaplana, en un ejecutivo del que salen Dolores Johnson, Luis Rosado, Jorge Cabré y Maritina Hernández. La ex alcaldesa de Torrent, María José Català, tras la remodelación del Consell, continúa como consellera de Educación, cargo al que se le suman también las competencias de Cultura y Deporte. El acto de traspaso de carteras se realizó el 10 de diciembre. 

Alberto Fabra entrega el reconocimiento de Comercio Excelente al Forn La Foieta, Forn del Xenillet y a la Ferretería El Clau. El 12 de diciembre, tres de los comercios con más tradición de Torrent, los hornos La Foieta y Xenillet, y la Ferretería El Clau, recibieron de manos del presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, y del conseller de Economía, Industria y Comercio, Máximo Buch, la acreditación al Comercio Excelente. El acto del reconocimiento se llevó a cabo en la Feria de Muestras de Valencia, los comerciantes torrentinos estuvieron acompañados por la alcaldesa, Amparo Folgado, y por el concejal de Desarrollo Económico y Social, Santiago Miquel. 

EDICTE Pel Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 3 de desembre de 2012, s’ha aprovat inicialment la modificació de l’Ordenança Reguladora del Preu Públic per la Prestació del Servici d’Utilització d’Instal·lacions Esportives Municipals i de les activitats que en elles s’impartixen.

Número179 / Hivern 2012

Alumnado del instituto Tirant lo Blanch en el Consistorio. El 12 de diciembre, el salón de plenos del Ayuntamiento fue visitado por alumnado de 2 de ESO del instituto Tirant lo Blanch. La alcaldesa explicó al alumnado su experiencia como estudiante y como alcaldesa. Los alumnos le hicieron diferentes preguntas, curiosos por saber en qué consiste el trabajo de un alcalde y de un concejal además de otras cuestiones. La delegada de Bienestar Social les transmitió toda la información sobre la campaña Nadal Solidari que está llevando a cabo el Ayuntamiento para el Punto de Alimentos. 

De conformitat amb el que disposa l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, s’exposa al públic durant un termini de 30 dies hàbils perquè els interessats puguen examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. En el cas que no és presentaren reclamacions, l’acord provisional s’elevarà automàticament a definitiu,

sense necessitat d’acord plenari.

Torrent, 4 de desembre de 2012 L’Alcaldessa P.D. (Decret Alcaldía 503/2012) El Tinent d’Alcalde delegat de l’Área de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernitzacio i Seguretat ciutadana, Juan José García Campos

10

societat

Campaña ‘Nadal sense IVA’ El Ayuntamiento, a través de la empresa municipal Innovación Desarrollo Económico Activo Torrent (Idea’t), realizó el 14 y 15 de diciembre la primera campaña bajo el lema ‘Navidad sin IVA: límite 48 horas’, en la que los vecinos pudieron comprar productos en más de sesenta establecimientos comerciales adheridos a la campaña con un descuento equivalente al IVA y optar a 1.000 euros en cheques regalo, con el objetivo de fomentar el comercio local en Navidad, promocionar los establecimientos y fidelizar al cliente. Esta ha sido la primera jornada de comercios sin IVA que se organiza por parte del Consistorio junto a los establecimientos colaboradores. La campaña ha ayudado a fomentar entre la ciudadanía el hábito de realizar sus compras en los comercios de proximidad, para evitar la fuga de compras a otros núcleos comerciales. Uno de los atractivos de esta campaña ha sido el sorteo de diez cheques regalo de 100 euros cada uno que se llevó a cabo el 19 de diciembre para que los ganadores puedan consumir en los establecimientos adheridos a la campaña desde el día 20 de diciembre hasta el 31 de enero. Quienes realizaron compras en los establecimientos adheridos a la campaña entraron directamente en el sorteo y optaron a los cheques. Cada establecimiento contó con un talonario de 150 papeletas que se distribuyeron desde el 1 de diciembre hasta el 15 de diciembre. 

Comercios adheridos Campaña Navidad sin iva MODA Y COMPLEMENTOS, DEPORTES BASE, JULIAN'S, 101 IDEAS MODA, LA POMME, LENCERÍA LOLA MIQUEL, EDELWEISS LENCERÍA, ENIGMA ROPA, MARRÓN CHOKOLATE, CARMES MODES, LENCERÍA LA ROSSETA, SARA TORTOSA. NOVIA, COMUNIÓN Y FIESTA, VIVATI SL, PINOCHO'S, CUCOS, BOLQUERS MODA BEBÉ, GRANS I MENUTS, ZAPATERÍAS, CALÇAT INFANTIL NANI, CALZADOS LUQUE, CALZADOS MARABÚ, JOYERÍARELOJERÍA, CASADO JOYEROS, CORDÓN JOYEROS SL, JOIERIA ANDREU, RELOJERÍA CARRIÓN, JOYERÍA MONTORO, JOYERÍA-RELOJERÍA GARCÍA, JOYERÍA ANTONIO CORDÓN, HOGAR, MUEBLES Y DECORACIÓN, ELS TELERS DE MARIA, DECORACIÓN SÁNCHEZ, MUEBLEHOGAR, CADENA ELECTRODOMÉSTICOS REDDER, MARCOS ESTELA, MULTIMUEBLE TORRENT, ESTÉTICA Y BELLEZA, ESTILISTES PEL A PEL, CB, CORPOLINEA-TU CENTRO DE ESTÉTICA, BIOTHECARE ESTETIKA Y PELUKERIA, MB ESTILISME & MANS I PEUS, ALIMENTACIÓN, CARNICERÍA DE CABALLO JOSÉ LUIS, FRUTERÍA M.CABELLO, FRUTAS CABELLO, POLLERÍA MERCEDES, PRODUCTOS MANCHEGOS PEDRO, CARNICERÍA PEINADO ARCE, CARNICERÍA PEINADO (MERCADO), CARNICERÍA PEINADO (PADRE FEIJOO), EMBUTIDOS ONATE, VENDING, OPEN HOUSE 24, PARAR 24 PICAR, SALUD, SANEA CB, FARMACIA LLUECA, CENTRO ÓPTICO TORRENT SL, REGALOS, WWW.REGALOIDE.COM, QUÉ REGALAS?, PERFUMERÍA, PERFUMARTE, PAPELERÍA, AVE FÉNIX, FOTOGRAFÍA, EVENT FOTOGRAFÍA, INMOBILIARIAS, INMOBILIARIA MGF GLOBAL SERVICES, FERRETERÍA, FERRETERÍA EL TRÉBOL, FONTANERÍACALEFACCIÓN, CALEFACCIÓN J.L PARREÑO, VARIOS, FRANCISCO ROS E HIJOS SL - BUTANO, LA CARTUCHERÍA, INDUMENTARIA VALENCIANA, SERGIO ESTEVE-ESSENCIA VALENCIANA

Calidad y tradición navideña en los hornos de Torrent En los procesos de elaboración del horno tradicional la rapidez está reñida con la calidad del producto, por ello requiere un esfuerzo y una dedicación extra. Las palabras “tradición” y “calidad” definen un todo global de lo que es el gremio panadero. Dos palabras que albergan a un gran número de profesionales que, dejando de lado sus horas de descanso, cumplen los sueños de aquellos que cada mañana se acercan hasta su horno más cercano, su horno de confianza o el de toda la vida, y compran uno de los alimentos más esenciales del día a día, el pan.

Ser panadero es un trabajo en el que los profesionales nunca dejan de formarse y de utilizar nuevas técnicas aprendidas en cursos de formación especializados. Un oficio que requiere un sacrificio diario “Entramos a trabajar entre las 2 y las 3 de la madrugada para tenerlo todo listo a primera hora ya que son procesos largos y muy elaborados porque buscamos la calidad, no la cantidad”, afirma el presidente del Gremio de Panaderos de Torrent, Antonio Cuñat. Y es que en los procesos de elaboración del horno tradicional la rapidez está reñida con la calidad del producto, por ello requiere un esfuerzo y una dedicación extra.

Los hornos torrentinos llegan a las fechas navideñas con la ilusión de todos los años elaborando los productos más demandados por los niños, los jóvenes y los más mayores.

Desde pasteles de boniato hasta las pastas de arrope son algunos de los dulces típicos que los hornos elaboran sin cesar para que todos los hogares puedan disponer de ellos.

Son dulces navideños que se cocinan con sumo cuidado, procesos de cocción y de horneado que se realizan de forma constante para tener suficiente género desde primera hora del día. Todo ello sin olvidar la larga tradición panadera de Torrent en las fechas más destacadas del año con productos típicos del municipio, como por ejemplo el Gaiato de Sant Blai y los Sanblaiets, que se consumen con motivo de la celebración de Sant Blai, el 3 de febrero.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento.

Número179 / Hivern 2012

societat

11

Iv Edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent

La pianista Amparo Fandos; el porter del València CF, Vicente Guaita; el científic José Manuel Barat; l’Associació Valenciana de Caritat (Casa Caritat), i l’empresari Aldino Fernández han sigut els guardonats en la quarta edició dels Premis «Carta de Poblament».

El 25 de novembre, la ciutat va viure un dels dies més significatius de l’any amb el lliurament de cinc guardons en la IV edició dels Premis «Carta de Poblament». L’arribada dels premiats, autoritats, familiars, amics i representants del teixit associatiu i cultural del municipi fou amenitzada per un grup de tabal i dolçaina i pels gegants (la reina Germana de Foix i el rei Ferran) del Grup de Ball L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana, al peu de la Torre.

Com en les edicions anteriors, la cerimònia tingué lloc a l’interior de la Torre, on el delegat de Cultura, Modesto Muñoz, iniciava l’acte. A continuació va intervindre José Ortí Soriano, que va actuar com a secretari del jurat dels premis* llegint l’acta de nomenament i un resum biogràfic dels cinc premiats. Després va prendre la paraula Aldino Fernández, que va pronunciar un discurs en nom dels guardonats, valorant la concessió d’estos premis que reconeixen valors i impulsen

Número179 / Hivern 2012

la dinàmica de la ciutat. En la seua intervenció, l’alcaldessa, Amparo Folgado, va destacar la trajectòria de cada un dels premiats començant amb unes paraules de l’escriptor Víctor Hugo que diuen que la grandesa d’un poble no es mesura pel nombre d’habitants, sinó per cada una de les persones que el formen, i destacà les virtuts que han fet mereixedors d’estes distincions els premiats: “Torrent reconeix la grandesa de quatre persones i una entitat que fan gran la nostra ciutat en el seu dia a dia, perquè amb la seua activitat quotidiana traslladen els valors que la societat necessita en estos moments”. Tot seguit entregava els cinc guardons, que van ser arreplegats amb molta emoció, davant de l’atenta mirada de la consellera d’Educació, Formació i Ocupació (la torrentina Mª José Català), dels membres de la Corporació municipal i de la resta de públic present en la cerimònia.

El premi d’Arts i Lletres fou per a la pianista Amparo Fandos, per la seua

vida lligada a l’ensenyança de la música; el d’Esports per al porter del València CF, Vicente Guaita; el de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient per al doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments José Manuel Barat. El premi Societat i Concòrdia per a l’Associació Valenciana de Caritat, que va obrir la seua primera extensió fora de la capital amb l’Escola Infantil al carrer de Santa Llúcia de Torrent, i el premi a la Trajectòria Professional per a Aldino Fernández, per tota una vida dedicada a la seua empresa de materials i magatzems professionals per a la construcció, denominada BIGMAT Aldino.  ··············································· *El jurat d’esta quarta edició dels premis ha estat format pels Fills Predilectes de Torrent, José Ortí Soriano (músic trompetista) i José Hernández Yago (científic i músic violinista); pels Fills Adoptius José Deusa García i Miguel Lluch Cerezo (sacerdots); pels condecorats amb la Insígnia d’Or de la Ciutat, Manuel Herreros Casas “Champi” (pilot de motociclisme) i Vicente Carratalá Deval (un dels germans de l’Escola Esportiva Herca), i per José Royo Martínez (cronista oficial de Torrent).

12

societat

PREMI «CARTA DE POBLAMENT» D’ARTS, LLETRES I ESPORTS. PREMI D’ARTS I LLETRES

Amparo Fandos Miquel

D’esta torrentina destaca el seu gran interés per aconseguir que el Conservatori Elemental de Música de Torrent passara a ser de grau professional, l’organització de les setmanes culturals del Conservatori de Torrent i el programa “Per Nadal, música i solidaritat”. Té el títol de Dona Atenea i el Concurs Nacional de Piano porta el seu nom.

Amparo Fandos Miquel va nàixer a Torrent el 1942. Inicià els estudis musicals quan tenia quatre anys, i a punt de fer els sis feia el seu primer recital a la sala del Cine Avenida. Amb deu o onze anys organitza i dirigeix cors de xiquetes per al Concurs de Nadales que es fa en el teatre parroquial.

Quan té sis anys ingressa en el Conservatori Superior de Música de València en l’especialitat de piano. Alhora amb estos estudis cursa el batxillerat i els primers cursos de Magisteri. Durant la seua carrera pianística és becada pel Patronat d’Igualtat d’Oportunitats de la Universitat Literària de València. Obté el Premi Extraordinari de Piano Fi de Carrera i durant dos anys obté la pensió Santiago Lope de perfeccionament pianístic i fa alguns concerts; també aconseguix una beca per a fer un curs intensiu de cant gregorià i d’orgue. Orienta els seus estudis cap a la pedagogia musical, i en especial a la pedagogia del piano. Comença la labor docent l’any 1963 en el col·legi de les Mares Escolàpies de València, com a professora de música, piano i directora del cor. Alterna esta labor amb la de professora de música

de l’Escuela de Mandos de la Sección Femenina de Beniferri. Més tard, exercix com a professora de música en el Colegio Guadalaviar, professora de música d’infantil i primària i directora del cor del col·legi El Vedat i professora de música de l’Institut Sant Vicent Ferrer de Benetússer. L’any 1972, la Caixa d’Estalvis de Torrent encarrega José Hernández Yago i a Vicente Galbis García la creació de l’Institut Musical de Torrent (Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Torrent), els quals sol·liciten la col·laboració d’Amparo Fandos per a impartir les classes d’iniciació a la música i piano. L’any 1979, este institut musical passa a ser un centre reconegut per la Conselleria d’Educació com a escola de música i és contractada com a professora del Conservatori Superior de València, per a les aules d’extensió d’este conservatori a Torrent. El 1980 participa en el Congrés Mundial per a l’Educació Musical celebrat a Varsòvia. En 1983 es convertix en professora numerària del Conservatori de València, en comissió de servicis en l’acabat de crear Conservatori Elemental de Música de Torrent. En 1985

és nomenada directora accidental d’este conservatori i ratifica el càrrec de direcció al 1986.

Cal destacar el seu gran interés perquè el Conservatori Elemental de Música de Torrent passara a ser de grau professional.

Com a directora del centre va promoure cursos d’especialització en les distintes matèries que s’impartixen. Compagina esta activitat amb la docència del piano en este conservatori fins al 2000. Instaura les setmanes culturals del conservatori i el programa amb centres d’educació especial “Per Nadal, música i solidaritat”. L’any 2000, Amparo Fandos deixava la direcció per a dedicar-se a la direcció del Departament de Piano i a l’ensenyament d’eixe instrument. El 2003 s’inaugurava la nova seu del Conservatori Professional de Música de Torrent i l’Ajuntament li concedia el títol de Dona Atenea en reconeixement a la seua labor en pro de la música a Torrent. En el 2007 l’Ajuntament, a instàncies del Conservatori Professional de Música de Torrent, instaura el Concurs Nacional de Piano «Amparo Fandos». 

Número179 / Hivern 2012

societat

13

PREMI «CARTA DE POBLAMENT» D’ARTS, LLETRES I ESPORTS.PREMI D’ESPORTS

Vicente Guaita Panadero

Va ingressar en el planter del València com a cadet i ha anat passant per les diverses categories fins que arribà al València Mestalla. En 2008-2009, Guaita fa la pretemporada amb el primer equip i arriba a debutar en la Lliga i en l’Europa League. L’any següent és cedit al Recreativo de Huelva, on li donen el Premio Zamora al porter menys golejat de la segona divisió. En la temporada 2010-2011 torna al València CF, i la UEFA li atorga el premi al porter revelació de la Champions League. Des d’aleshores és el porter titular del València CF.

En 1987 vingué al món un torrentí que ha arribat a ser porter titular de l’equip de futbol València CF. És Vicente Guaita Panadero, fill de Paco Guaita i Loli Panadero. Encara que residix a Picassent, molts familiars i amics viuen a Torrent, per la qual cosa està molt lligat a esta ciutat, on a l’estiu fa el Campus Vicente Guaita. Ell diu que està molt orgullós d’este campus, ja que pot compartir activitats esportives amb els xiquets.

Guaita s’inicià en el futbol a través de l’escola del col·legi on estudià: “Comence en l’escola del CD MonteSión des de molt xicotet, i encara que m’anava bé en altres esports, vaig optar pel futbol perquè era el que més m’agradava i perquè tots els meus amics també el practicaven. He de reconéixer que no sempre vaig voler ser porter, però al final tots veien que tenia qualitats de porter. El meu primer entrenador va ser José María Palop; ell em va posar per primera vegada en la porteria, encara que a vegades

Número179 / Hivern 2012

m’avorria i volia ser jugador de camp.

La veritat és que he tingut molts i molt bons entrenadors, per tant, no podria anomenar-los tots. Guarde bon record també de Jorge Mil, un dels meus últims entrenadors en Monte-Sión, que després va ser professor meu i ara és un gran amic”.

A l’edat de cadet ingressa en el planter del València i va passant per les diferents categories fins que arriba al València Mestalla, el qual en la temporada 2007-2008 aconseguix l’ascens a 2a B, i ell és el porter menys golejat de la categoria. En 2008-2009 fa la pretemporada amb el primer equip i arriba a debutar en la Lliga i en l’Europa League. L’any següent marxa cedit al Recreativo de Huelva, on li donen el Premio Zamora al porter menys golejat de la segona divisió. En la temporada 2010-2011 torna al València CF i eixe mateix any, la UEFA li atorga el premi al porter revelació de la Champions League. Des d’eixe moment és el porter titular del València CF.

Sobre quan es va adonar que tenia fusta de futbolista, argumenta: “Sempre m’he guiat pel treball del dia a dia i mai em parí a pensar si tenia o no tenia fusta de futbolista. He intentat treballar de valent i millorar cada dia.

Hui continue treballant i gaudint de la meua professió sense pensar en res més. Mai no m’he parat a pensar massa quan m’havia adonat que el futbol era la meua professió. Imagine que quan em va fer ser autònom i quan el salari que percebia em va permetre viure del futbol, però he de continuar treballant per a estar ací i perquè continue sent molt més temps la meua professió”.

Sobre què sent quan juga, diu que és una sensació difícil d’expressar: “Note que he complit un somni, però quan estic en el camp no vull despertar d’eixe somni. És un plaer inigualable.

Treballar en allò que u vol i gaudir amb el treball és una cosa sensacional. I jo tinc la sort de poder fer-ho.” 

14

societat

PREMI «CARTA DE POBLAMENT» DE CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

José Manuel Barat Baviera

L’especialització de José Manuel Barat és la de l’Enginyeria d’Aliments. La seua trajectòria va ser guardonada amb el Primer Premi d’Investigació Agrària de la Comunitat Valenciana “Antonio José Cabanilles” pel treball “Aplicació de noves tecnologies a l’elaboració del torró de Xixona”. És doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments, catedràtic, director del Departament de Tecnologia d’Aliments de la UPV i de tesis doctorals, coordina els directors de departament de la Universitat, en forma part del Consell de Govern, va ser membre de comissions de R+D+I, i és director acadèmic del grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UPV.

José Manuel Barat Baviera, fill de Manuel Barat Mora i de Carmen Baviera Miquel, naix a Torrent el 1969. Estudià al col·legi Monte-Sión i després va fer els estudis d’enginyer agrònom a la Universitat Politècnica de València en l’especialitat d’indústries agroalimentàries. Obté el doctorat en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb la qualificació de Cum laude l’any 2008.

Obtingué la seua primera plaça com a professor associat a temps complet l’any 1996, i des d’aleshores ha ocupat places de professor associat, titular d’escola universitària i d’universitat.

El 2009 ocupa la plaça de catedràtic d’universitat, i un any abans va ser elegit director del Departament de Tecnologia d’Aliments de la UPV, reelegit enguany, i triat com a coordinador dels directors de departament de la UPV. Des de 2008 és membre del Consell de Govern de la UPV i fou membre de comissions de R+D+I, econòmica i permanent. Des de 2010 és director acadèmic del grau en Ciència i Tecno-

logia dels Aliments de la UPV. Té una dedicació important en la gestió universitària, en l’àmbit específic del Departament de Tecnologia d’Aliments i en àmbits més generals, i manté una important tasca en la direcció de projectes d’investigació i tesis doctorals (dos de les quals foren guardonades amb premi extraordinari), realització de docència universitària a estudiants d’Enginyeria Agronòmica, Ciència i Tecnologia d’Aliments i estudiants de màsters. Porta endavant projectes i convenis amb empreses del sector alimentari. La seua especialització és la de l’Enginyeria d’Aliments i treballa amb investigadors del IDM per a la utilització i desenvolupament de portes moleculars que permeten protegir i alliberar molècules d’interés alimentari. És membre del comité editorial de la revista més prestigiosa en l’àmbit de l’enginyeria d’aliments, Journal of Food Engineering. Fa revisió d’articles per a revistes internacionals i participa en l’avaluació de projectes

industrials a l’efecte de certificació de tasques de R+D+I. Fou guardonat amb el Primer Premi d’Investigació Agrària de la Comunitat Valenciana “Antonio José Cabanilles” l’any 1998 pel treball “Aplicació de noves tecnologies a l’elaboració del torró de Xixona”. Participa en molts projectes de la UPV, nacionals, internacionals, de la UE i en convenis d’investigació amb empreses.

Ha fet dos-centes presentacions en congressos i és coinventor de patents relacionades amb un nou sistema per a la producció de torró, elaboració de fruites confitades d’alt valor sensorial, millora del procés d’elaboració de pernil curat, obtenció de peixos salats i dessalats amb millors característiques, i d’un nou sistema de sensors electrònics. També ha fet treballs per a les empreses Sánchez Romero Carvajal del grup Osborne, Dulcesol, Air ProductsCarburos Metálicos, Grupo Jorge SL, Metalquimia SA, Martínez Loriente SA, Resti Sánchez SA, Marín Giménez Hermanos SA i Conservas UBAGO SL. 

Número179 / Hivern 2012

societat

15

PREMI «CARTA DE POBLAMENT» DE SOCIETAT I CONCÒRDIA

Associació Valenciana de Caritat L’Associació Valenciana de Caritat (Casa de la Caritat de València) és una institució pionera a donar resposta a les necessitats dels més desfavorits. Oferix els servicis d’alberg, menjador, centre de dia, mòdul de convalescents, programes i servicis generals, i dos escoles infantils que acullen xiquets i xiquetes procedents de famílies sense recursos que no tenen suport familiar o social: l’Escola Infantil de València i l’Escola Infantil de la Casa de la Caritat de Torrent.

L’Associació Valenciana de Caritat va ser fundada en 1906 per l’alcalde de València, José Sanchis Bergón, per tal d’eradicar la mendicitat en els carrers de la ciutat.

Des del 1909 oferix els seus servicis a les instal·lacions ubicades en el passeig de la Petxina. És una institució del poble valencià, sense diferència de classes o ideologies, sota el protectorat de l’Ajuntament de València (per això la Presidència d’Honor recau en l’alcalde o alcaldessa de la ciutat). És totalment privada, independent i plural, sense cap connotació política o religiosa, no discrimina a ningú per raons de raça o creences i només exigix el respecte de tots els usuaris de les normes de convivència. La Casa de la Caritat no ha tancat les portes ni un sol dia, ha repartit més de 45 milions de racions de menjar, ha donat recer a centenars de milers de persones sense casa, i els seus servicis s’han ampliat progressivament d’acord amb les necessitats socials. L’associació busca fugir d’una atenció merament assistencial per a facilitar la reinserció social del col·lectiu que atén. Hi ha un equip de vora 200 volunta-

Número179 / Hivern 2012

ris que col·laboren en el menjador, escoles infantils, centre de dia, acollida nocturna, roba, classes de castellà, cine i biblioteca, mòdul de convalescència, eixides d’oci, activitats de Nadal, etc. Des del 2002, la gestió de la Casa de la Caritat està professionalitzada i compta amb un equip humà de 36 treballadors. Oferix alberg, menjador, centre de dia, mòdul de convalescents, programes, servicis generals i dos escoles infantils (la de València i la de Torrent). L’any 2011, la Casa de la Caritat va dur a terme 375.437 actuacions en tots els servicis. El president és Antonio Casanova (qui va arreplegar el premi), i el Comité de Direcció el componen Luis Miralles, vicepresident d’Assumptes Socials; Fernando Giner, vicepresident de Màrqueting i Comunicació; Joaquín Iborra, vicepresident de Relacions Institucionals; Antonio Gomis, tresorer, i Miguel Almazán, secretari.

Tots són càrrecs voluntaris. Guadalupe Ferrer n’és la directora gerent.

L’any 2003, la Casa de la Caritat rebia l’herència de dos casetes de Fernando Fuster Just, veí de Torrent, al carrer de San-

ta Llúcia, 38-40. Per a tornar a la societat torrentina este gest de generositat, la Casa de la Caritat va construir en estos terrenys una escola infantil per a xiquets i xiquetes en situació o risc d’exclusió social, on s’impartix el primer cicle d’educació infantil.

Amb una inversió que ha arribat al milió d’euros, va començar a funcionar a l’octubre del 2010 i per a posar-la en marxa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent.

El Comité Territorial de la Casa de la Caritat a Torrent, que informa de les necessitats socials que detecta en la ciutat i del funcionament del centre, està format per Amparo Folgado Tonda (presidenta d’honor com a alcaldessa de Torrent), Vicente Silla Alandí (president), José Vicente Palacios Bellver (vicepresident), Rafael Alonso Claver (secretari), Rafael Garrigues Ibáñez, Benito Nemesio Casabán, Gerardo Puchol Cervera, Salvador Fernández Calabuig, Aldino Fernández Roig, José Royo Martí, Tomás Moreno Planells, Vicente García Piles, Francisco Andreu Andrés, Francisco Capel Muñoz i Salvador Marín Silla. 

16

societat

PREMI «CARTA DE POBLAMENT» A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Aldino Fernández Roig

L’empresa d’Aldino Fernández Roig féu en 1999 un pas molt important per al seu futur quan es va adherir com a soci accionista al grup BIGMAT. L’any 2001, BIGMAT ALDINO traslladava les seues instal·lacions al carrer dels Llibrers, número 4, del polígon industrial Mas del Jutge de Torrent, on ocupa una superfície de més de 6.000 m2, amb zones d’aparcament, oficines, autoservici, exposició permanent de paviments i revestiments ceràmics per a banys i cuines, a més de locals de formació per a la clientela i per al personal de l’empresa. Des de 2004, l’empresa té el certificat de qualitat ISO 9000:2000.

L’any 1945 naix Aldino Fernández Roig, fill d’Agustín Fernández Lerma i Concepción Roig Llácer. Fa els estudis elementals al col·legi Monte-Sión i quan té deu anys es matricula en l’acadèmia del mestre Salvador Pardo, on cursa el batxiller. Després acudix a l’Escola de Comerç de València, la qual ha d’abandonar l’any 1965 perquè havia d’ajudar son pare, que es feia càrrec del magatzem de materials de la construcció per la jubilació del germà Aldino, qui l’havia regentat des de la dècada dels anys trenta. El magatzem estava en el número 20 de la que hui és l’avinguda al Vedat, i el nou magatzem passava a la plaça que actualment es denomina de les Corts Valencianes, amb la personalitat jurídica de persona física, representada per son pare. Esta és la primera vegada que s’empra la marca comercial de “Materiales de construcción Aldino”. Després de la jubilació de son pare, Aldino Fernández Roig es fa càrrec de l’empresa l’any 1977, i utilitza el mateix nom comercial de “Materiales de construcción Aldino”. Eixe any l’empresa trasllada les instal·lacions al carrer de la Constitució, on ocupa una superfície de 1.200 m2, fins a arribar als 3.000

m2 l’any 2000 (al final de 1989, havia passat a denominar-se Suministros Aldino, SA, nom que manté en l’actualitat). El 1999 s’adherix com a soci accionista al grup de compra BIGMAT, agrupació de magatzems independents de materials de construcció amb més de 600 magatzems i botigues implantades a Bèlgica, Txèquia, França, Itàlia, Portugal i Espanya.

Des d’aleshores, la seua marca comercial es denomina BIGMAT Aldino. En 2001 traslladava les instal·lacions al carrer dels Llibrers, número 4, del polígon industrial Mas del Jutge, on ocupa una superfície de més de 6.000 m2, amb zones d’aparcament, oficines, autoservici, exposició permanent de paviments i revestiments ceràmics per a banys i cuines, i locals de formació per a la clientela i el personal de l’empresa. Des del 2004 té el certificat de qualitat ISO 9000:2000.

Aldino Fernández ha participat en nombrosos seminaris, cursos de direcció i cursos de formació sectorial del Club de Gerents i de la Cambra de Comerç de València.

Va ser president del Club de Gerents de 1979 a 1987, primer president de la Comissió de Control dels nous òrgans de govern que Cai-

xa Torrent implantava després de la publicació del Reial Decret Llei 2290/1977 del 27 d’agost; en la renovació dels òrgans de govern de Caixa Torrent va ser el secretari del Consell d’Administració. Va participar en l’Associació Provincial de Magatzemistes de Materials de la Construcció des de la seua fundació i fou vicepresident i president del 1991 al 2004. Va ocupar una de les vicepresidències de la Federació Valenciana d’Empreses de la Construcció (FEVEC) de 1990 a 1994, i n’és membre electe de la Junta Directiva. Ha pertangut al Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València i ha rebut la Medalla de Plata de la institució el 2010; també és membre del Consell d’Administració de la societat mixta d’Aigües de l’Horta, SA per designació de l’Ajuntament de Torrent. A través de Suministros Aldino, SA va promoure el patrocini de l’equip Nou Bàsquet Torrent, dels Premis Literaris de l’Associació de Veïns del Vedat, de l’equip Ecològic Marxadella i de l’Agrupació de Penyes del València CF. També participà en el projecte «Jesús Planells» a Zimbabwe i amb la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia. 

Número179 / Hivern 2012

societat

17

Nadal solidari a beneficio del Punto de Alimentos El Ayuntamiento ha puesto en marcha una campaña solidaria de recogida de alimentos para las familias más necesitadas. Entidades culturales, festivas y sociales, empresas privadas y también ciudadanos de a pie colaboran a través de actos benéficos o entregando alimentos en dos puntos de recogida de la Avinguda al Vedat. Desde el 3 de diciembre, hasta mediados del mes, se han recogido más de 2.000 kilos de alimentos.

Torrent vive las navidades más solidarias de los últimos años, acordes a estos tiempos difíciles. La ciudadanía se ha volcado en acciones solidarias con el fin de atender a los más desfavorecidos en estas fechas tan señaladas.

Fallas, clavarías, hermandades, asociaciones sociales, vecinales o culturales, son muchos los colectivos que están desarrollando acciones solidarias, y el Ayuntamiento lleva a cabo una campaña, con el lema ‘Nadal Solidari’, de recogida de productos alimenticios para el Punto de Alimentos, dada la necesidad de urgencia que tienen las dos mil familias que acuden a recoger alimentos de primera necesidad, sobre todo en estos días tan señalados. Los mismos

Número179 / Hivern 2012

vecinos son los voluntarios que hacen turnos de forma ininterrumpida en las dos casetas de recogida de alimentos.

Un movimiento social que genera una oleada de solidaridad en Torrent. Se ha situado un stand de recogida de alimentos a los pies del ficus de la Avenida al Vedat – Plaza Obispo Benlloch y en Avenida al Vedat – Genaro Palau (abiertos de lunes a viernes de 10 a 13 horas y de 17 a 20 horas hasta el 5 de enero), y los fines de semana hay otro stand situado en la Avenida al Vedat, a la altura de las calles Genaro Palau y Reina Sofía (abierto de 10 a 13 horas). Desde el inicio de la campaña a principios del mes de diciembre, hasta mediados del mismo mes, se han recogido más de 2.000

kilos de alimentos, que van de la leche y aceite hasta el chocolate y galletas.

El tejido asociativo del municipio con mercadillos y actos solidarios, diferentes fallas (así como sus máximas representantes del 2012 y 2013), clavarías como la de la Mare de Déu dels Desamparats, la Purísima y el Rosari, hermandades de Semana Santa, cursos de escolares de colegios, empresas privadas, o vecinos de a pie, han demostrado la solidaridad ciudadana que hace que estas navidades más de 2.000 familias se alimenten de forma semanal a través del Punto de Alimentos.  Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento.

18

societat

Torrent solidari

La directora general de Personas con Discapacidad y Dependencia en ADISTO, y El Día Internacional de la Discapacidad. La sede de la Asociación de Discapacitados de Torrent recibió el 29 de octubre a la directora general de Personas con Discapacidad y Dependencia, Paula Collado. El presidente de ADISTO, José Bernal, la delegada de Bienestar Social y la de Fiestas acudieron a la sede donde Collado compartía la mañana con alumnado de ADISTO. Por otra parte, el 3 de diciembre, la Comisión de Discapacidad del Ayuntamiento situó una mesa informativa a los pies del Edificio Metro donde se expusieron los carteles de concurso de dibujo realizado el 30 de noviembre con motivo del Día Internacional de las Personas con Discapacidad. El concurso de dibujo tuvo lugar en el salón de actos del Ayuntamiento, donde participaron cinco centros educativos del municipio, Torrepinos, Squema, El Molí, Miguel Hernández y La Purísima; también actores de ADISTO representaron en el aula CAM la obra ‘Patracolá’. 

650 kilos de alimentos de las exaltaciones de las Falleras Mayores. A finales de octubre se hicieron las exaltaciones a las Falleras Mayores, y desde la nueva Junta Local y el Ayuntamiento se retiraron las entradas del acto a cambio de víveres para el Punto de Alimentos. Se recaudaron más de 650 kilos de provisiones no perecederas y el 20 de noviembre se entregó la ayuda. La alcaldesa, Amparo Folgado, y las Falleras Mayores, Rebeca Piles y Carla Gómez, visitaron las instalaciones del Punto de Alimentos y la delegada de Bienestar Social, Pilar Vilanova, mostró cómo se trabaja y lo recaudado por las fallas: 146 kilos de arroz, 167 paquetes de pasta, 108 litros de leche, 43 paquetes de galletas y 18 botes de 1 kilo de tomate triturado, legumbres (67 paquetes de garbanzos-alubias) y 24 de lentejas secas; también zumos, caldo de pescado, aceite, 10 kilos de azúcar y de sal, sobres de sopa, harina, tarros de comida preparada y fruta confitada.

Muchas fallas organizan actividades con trasfondo social que se canalizan a través de donaciones para el Punto de Alimentos. Entre éstas están la falla Nicolau Andreu y su concurso de Cortometrajes, las presentaciones de bocetos de Sant Valerià, actividades de la falla Reina Sofía, Sant Roc, con su semana cultural, o las actividades de la falla Cronista.

A estas donaciones se le suman las de las formaciones musicales de la Unió Musical y el Círculo Católico, asociaciones vecinales (FAVBUR, la FAC, etc.) y las de diversas clavarías, o asociaciones regionales como andaluces o rocieros, entre otras. 

FAVBUR recauda 1.000 euros en el IV Mercadillo Solidario. Esta actividad de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Barrios y Urbanizaciones se organizó en colaboración con el Ayuntamiento, el 2 de diciembre, para aportar el dinero recaudado en la reforestación de la zona de Macastre, castigada por el incendio del verano. El Ayuntamiento organizará, junto con el de esta población, una jornada donde las asociaciones acudirán a ofrecer la recaudación y participar en labores de reforestación. 

Se recaudan 10.000 euros para UNICEF. Como cada año se celebró la cena solidaria de UNICEF a la que asistieron representantes del tejido asociativo y autoridades locales y provinciales, entre ellos, la presidenta de UNICEF en Torrent, Consuelo Miquel, la consellera de Educación, Formación y Empleo, Mª José Català, y la alcaldesa, Amparo Folgado, junto a otros miembros de la Corporación Municipal. A la cena acudieron más de trescientas personas y se recaudaron 10.000 euros, también con sorteos y rifas. 

Número179 / Hivern 2012

societat

Merienda solidaria en Bellido. El Centro de Mayores Bellido organizó una merienda en la que más de un centenar de los asistentes disfrutaron de una taza de chocolate caliente con coca de llanda por tan solo un euro. Con esta iniciativa se han conseguido 222 litros de leche (37 cajas de 6 litros de leche cada una) para el Punto de Alimentos. 

La tradición de las clavarías al servicio de la solidaridad. La clavaría de la Mare de Déu dels Desamparats dona productos de primera necesidad al Punto de Alimentos en el segundo traslado de cada mes. La clavaría acordó que aportarían alimentos no perecederos mensualmente, hasta mayo. La clavaría entregó en septiembre 80 litros de aceite, en octubre 100 litros de leche, y así sucesivamente, pues los clavarios contactan con el Punto de Alimentos para saber qué necesita y decidir el producto que aportarán.

40.000 euros de la paga extra de los concejales para Ayudas de Emergencia Social. Tras la medida impuesta por el Gobierno Central de suprimir la paga extra de Navidad de los funcionarios, el Ayuntamiento acordó suprimir la paga extra de la Corporación Municipal y demás personal de confianza del Ayuntamiento. La medida fue aprobada en el pleno del 26 de julio (como ya informamos en el número anterior), y el 5 de noviembre también se aprobaba una modificación presupuestaria en virtud de la cual se destinarán 40.000 euros a la delegación de Bienestar Social, a la partida de Ayudas de Emergencia, con cargo al importe presupuestado para la paga extra de Navidad. 

Número179 / Hivern 2012

19

Campaña Escolar y Rastrillo solidario a beneficio de la Asociación Española Contra el Cáncer El 17 de octubre la Caixa Rural de Torrent acogió la entrega del premio de la XV Campaña Escolar de la Lucha Contra el Cáncer. Trece colegios participaron recaudando 3.600 euros. El colegio La Purísima fue el que más recaudó con una aportación de más de 600 euros. Seis alumnos de 5º y 6º de primaria representaron al centro educativo y recibieron una cámara de fotos como obsequio. La Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), también organizó un rastrillo solidario a lo largo de la primera quincena del mes de diciembre en la Avenida al Vedat número 13. 

Chapas de diseño para ARTIC en el proyecto solidario de la falla Cronista Vicent Beguer. El 6 de octubre, la falla Cronista Vicent Beguer Esteve presentó un proyecto solidario en el que una renombrada nómina de artistas falleros infantiles han diseñado chapas exclusivas para promover una conciencia social basada en el respeto y la diversidad. “Som el futur de la festa... i de la societat” es el lema del proyecto que centra su discurso en la transmisión de valores positivos a los niños y cuyos fondos están destinados a ayudar a ARTIC (Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca). Más de quince artistas falleros de fallas infantiles, de la sección especial de Valencia y los ganadores de los primeros premios de Torrent, han diseñado en las chapas valores como la integración, la diversidad, la igualdad, el respecto a los animales, la solidaridad, o la convivencia, interpretados por artistas como: Alberto Abril, Aleart, Angel Navarro, Carlos Benavent, Cate y Rosa, David Moreno, Imaginarte, Javier Igualada, José Gallego, Marina Puche, Mario Gual, Miguel Hache, Oscar Villada, Pedro Rodríguez, Sergio Alcañiz, Sergio Amar y Ortífus. El presidente de ARTIC, Alfonso López, agradece a la comisión el apoyo que reciben. 

20

societat

Torrent solidari

La corte de honor de las Fallas 2012 y su solidaridad con la Escuela Infantil de Casa Caridad. La corte organizó el 9 de diciembre la pre-

sentación del proyecto solidario que va a desarrollar durante este curso a beneficio de la escuela infantil de Casa Caridad, con motivo de la cena anual

Cruz Roja reparte en Torrent más de 25.000 kilos de alimentos y la recaudación de dos cuestaciones. El 14 de noviembre, el presidente del Comité Local de Cruz Roja, Sergio Lorenzo, la alcaldesa y la delegada de Bienestar Social visitaron el almacén de alimentos de la Cruz Roja, donde acababan de recibir 25.000 kilos de comida (que pueden abastecer a 1.600 vecinos) del programa de alimentos del Parlamento Europeo convenido con el Ayuntamiento (enmarcado en la

Suelo industrial gratis, a cambio de generar empleo. Tras el anuncio del Consell de ceder suelo industrial de forma gratuita a las empresas que gene-

de cortes de honor y falleras mayores.

En el acto se proyectó un video en el que se presentaba el proyecto, y posteriormente, la Fallera Mayor de 2012, Inma García Barat, dio paso a las intervenciones de su corte que explicaron a la alcaldesa, Amparo Folgado, al vicepresidente de Casa Caridad, Luis Miralles, y a miembros del Comité local de Casa Caridad, en qué consiste el proyecto y su objetivo. Después se hizo una rifa entre los asistentes y la puesta en escena de la actuación teatral Ací no hi ha lladre que robe en pau de la falla Ramón i Cajal. Los beneficios obtenidos por la rifa y la entrada al acto se destinan a la compra de juguetes para los niños de la escuela. 

segunda fase del Programa Europeo de 2012, que se gestiona en las delegaciones del Gobierno). Cruz Roja ha realizado el concurso de compras a la comisión europea atendiendo a recomendaciones de nutricionistas e incorporando vegetales, frutas y proteínas; así, se han incluido judías, melocotón, atún, pasta con leche y, en cuanto a la alimentación infantil, además de la leche de continuación y cereales, se han incluido potitos.

En el ámbito municipal, esta actividad se reflejada en el convenio de intervención social entre Cruz Roja y Ayuntamiento.

Por otra parte, el 17 de noviembre, la Cruz Roja realizó una Cuestación de la Banderita en el Edificio Metro, en el mercado de San Gregorio y en el Centro Comercial Las Américas. La alcaldesa, la delegada de Bienestar Social y la Fallera Mayor estuvieron en el Edificio Metro para colaborar y prestar apoyo. Se han recaudado 2.700 euros entre las cuestaciones del 8 y del 17 de noviembre, destinados a reforzar proyectos sociales locales contra la pobreza, para la infancia, para las personas mayores y ludotecas para menores en riesgo de exclusión social.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento.

ren empleo, la alcaldesa y el concejal de Desarrollo Económico anunciaron que el municipio llevará a cabo la misma iniciativa en términos similares a los determinados por el Consell. El Ayuntamiento cederá solares de titularidad municipal y terrenos en el Alter Industrial en desuso a empresas que den puestos de trabajo en el municipio y que cumplan con los parámetros establecidos por el Consistorio.

Esta medida forma parte del Plan de Empleo que el Ayuntamiento pondrá en marcha en 2013 para el fomento de empleo y la disminución de la tasa de paro en la ciudad. Este plan estará orientado al fomento empleo joven, el ‘emprendedurismo’ y la potenciación de la industria y el comercio en Torrent, adherido

a los programas de empleo de las administraciones públicas valencianas y con la colaboración de instituciones universitarias públicas y otras entidades.

La alcaldesa anunciaba esta medida acompañada por el concejal de Desarrollo Económico, Santiago Miquel, en la inauguración de una jornada organizada por empresa de empleo municipal IDEA’T bajo el lema “Tres claves para optimizar los resultados de la empresa”. En esta jornada se dieron a conocer claves para ahorrar invirtiendo en investigación e innovación y se pusieron de relieve los instrumentos de financiación en el desarrollo tecnológico industrial, la eficiencia energética y el Networking. 

Número179 / Hivern 2012

societat

21

Curso de manipulador de alimentos para desempleados. El 9 de noviembre finalizaba el curso de manipulador de alimentos para desempleados organizado por la empresa municipal Innovació i Desenvolupament Económic Actiu Torrent, Idea’t, un curso de 9 horas al que asistió un grupo de desempleados del municipio. Desde la delegación de Desarrollo Económico y Social se apoya este tipo de iniciativas que ofrecen una salida de formación y abre las puertas de un posible empleo en la hostelería ya que el alumnado dispone de su carné de manipulador de alimentos tras el curso. 

El cooperativismo para el autoempleo. El 14 de noviembre se firmó un convenio de colaboración entre el Ayuntamiento y la Federación Valenciana de Empresas Cooperativas de Trabajo Asociado (FEVECTA), a través de la empresa municipal IDEA’T, para aunar recursos que potencien la prestación de servicios de información, asesoramiento y tramitación para la creación de empresas cooperativas como salida laboral. 

Jornada del Día de la Persona Emprendedora en Feria Valencia. El 15 de noviembre el Ayuntamiento, a través de la empresa municipal Innovació i Desenvolupament Económic Actiu Torrent (IDEA’T), en colaboración con el Instituto de la Pequeña y Mediana Industria Valenciana (IMPIVA), puso a disposición de los vecinos (entre ellos alumnado de los centros educativos Madre Sacramento y Serra Perenxisa) tres autobuses gratuitos para asistir a la jornada del Día

Número179 / Hivern 2012

de la Persona Emprendedora en el recinto de Feria Valencia. Allí, el concejal de Desarrollo Económico, Social y Empleo, Santiago Miquel, intercambió impresiones con Kenneth Morse, asesor de Obama en materia de “emprendedurismo”.

En el encuentro, Miquel estuvo acompañado por la consellera de Educación, Formación y Empleo, Mª José Català, el secretario autonómico de Formación y Empleo, Santiago Martí, y la gerente de IDEA’T, María Muñoz. 

Más de doscientos emprendedores solicitaron licencias en 2012.

Este año en Torrent se han iniciado 216 expedientes de emprendedores solicitando licencias para establecimientos. Los técnicos de IDEA’T, empresa municipal encargada de la innovación y desarrollo económico activo, han asesorado a 164 emprendedores de los cuales 72 se han dado de alta en establecimientos comerciales desde el pasado mes de junio. Son cifras que reflejan el ánimo y la visión de futuro de los ciudadanos que buscan emprender como salida laboral. Del balance de empresas creadas durante 2012 se desprenden datos positivos. Desde enero hasta principios de noviembre, los emprendedores han solicitado tres tipos de licencias de actividad: licencias ambientales, que van del lavado de vehículos hasta una clínica de fisioterapia, de las que hay 53 expedientes iniciados; licencias de reglamentos de espectáculos, vinculadas a la hostelería, de las que se han iniciado 53 expedientes; y comunicaciones ambientales, desde una tienda de ropa hasta una autoescuela, de las que se han solicitado 110.

Desde IDEA’T se impulsan diversas acciones de fomento del comercio local para atraer al público de la ciudad y del resto de la comarca a realizar sus compras en Torrent. 

22

societat

El grup d’albades Els Llauradors de Torrent entregà la «Granera d’Or» a Vicent Rebollar. La sala d’actes de la Caixa Rural de Torrent fou l’escenari de l’homenatge a Vicent Rebollar Cerdà per la seua dedicació a l’estudi i difusió del valencià i de la cultura popular. El grup d’albades Els Llauradors de Torrent va entregar a Rebollar la «Granera d’Or», màxim guardó de l’associació. Vicent Rebollar té publicades cinquanta-dos obres entre valencià i castellà, de les quals destaquem Contalles i relats d’estiu, La família, Almenara passat, present i futur, Poemes d’un valencià, Nit de contes i relats, així com deu volums de Contes infantils valencians, més deu de Personatges valencians i altres deu volums de Personatges del contat d’Almenara. L’homenatge es va realitzar el 28 d’octubre amb l’assistència de l’alcaldessa, Amparo Folgado, i membres de las corporaciones municipales de Torrent i d’Almenara, on va nàixer l’homenatjat. Després d’una breu biografia personal i acadèmica, fou condecorat amb el distintiu. «Des de hui, em sent un torrentí més. Per a mi és un orgull rebre este premi per tota la meua trajectòria, la qual ha sigut possible gràcies a l’ajuda de la meua dona i els meus fills», va manifestar el guardonat. L’alcaldessa va afirmar que a partir d’ara «Vicent Rebollar és un fill adoptiu més de Torrent, ja que per a la ciutat és tot un honor comptar amb un home incansable en la seua voluntat de recuperar el nostre patrimoni». L’acte finalitzà amb una actuació musical, ball tradicional valencià i un dinar. 

El músic José Ortí Soriano rep el premi «Insignes de la Música Valenciana». El 24 de novembre es donaven els premis de “La Música de l’Acadèmia”, organitzats per l’Acadèmia de la Música Valenciana. Entre els premiats estava el músic torrentí i director artístic de la Unió Musical de Torrent (UMT), José Ortí Soriano, que va rebre el premi de «Músic Insigne de la Música Valenciana» de 2012. L’alcaldessa, Amparo Folgado; el regidor de Cultura, Modesto Muñoz; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Música, Bernardo Adam Ferrero, i el president de la UMT, Juan Benavent, van estar presents en l’acte. 

Setmana Santa de Torrent 3.0. La Junta Central de Germandats ha instal·lat dos codis bidi en cada un dels passos processionals, que permeten als visitants del Museu de la Setmana Santa saber-ho tot sobre el pas amb un clic. L’alcaldessa, Amparo Folgado; el president de la Junta Central de Germandats, José Vicente Yago; la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, Conchín Gómez, i la delegada de Festes, Ana Penella, comprovaren els codis bidi en una visita al museu. “Per a nosaltres és una cosa innovadora i econòmica que ofereix un valor afegit al museu i permet que els visitants obtinguen informació automàticament des del web de la JCG”, expressa José Vicente Yago. També des de la Junta Central de Germandats s’ha iniciat una campanya de promoció del museu amb díptics informatius en castellà, valencià i anglés, que estaran disponibles en les oficines de turisme de la Comunitat Valenciana. 

La Reina de l’Encontre de 2013. La Junta Central de Germandats de la Setmana Santa de Torrent i l’alcaldessa, en representació de l’Ajuntament, van realitzar la visita institucional a la pròxima Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció en el casal faller de La Plaça. És Marta Puchol Miquel, de la Germandat del Santíssim Crist de la Bona Mort, una reina que va ser cambrera sent una xiqueta i que ara fa realitat un dels seus somnis: encarnar una figura única de la Setmana Santa. D’altra banda, Mariola Garrido Penella i Belén Yago Cervera seran les cambreres del 2013 que acompanyaran la Reina. L’alcaldessa, Amparo Folgado, amb el president de la JCG, José Vicente Yago, i el regidor de Cultura, Modesto Muñoz, va entregar un ram de flors com a mostra de benvinguda a la responsabilitat que té la figura de la Reina. Molts amics i familiars de Marta es reuniren per a acollir la pròxima Reina de l’Encontre, que serà nomenada de forma oficial al mes de gener.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

Número179 / Hivern 2012

societat

23

a la violència de gènere

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1999. Per a commemorar este dia, la Delegació de la Dona va preparar diverses activitats que es realitzaren del 22 al 30 de novembre, com ara l’acte oficial de l’Ajuntament en repulsa a la violència exercida sobre la dona amb el desplegament d’un llaç morat des de la fatxada de la Casa Consistorial, el minut de silenci en record de totes les víctimes del maltractament, la lectura d’un manifest

Número179 / Hivern 2012

condemnant esta actitud violenta i fomentant la mobilització i sensibilització de la societat, la instal·lació d’una taula amb material divulgatiu sobre la prevenció de la violència contra les dones a la plaça del Bisbe Benlloch, la gravació de missatges en vídeo contra la violència per part de la ciutadania, la marxa solidària contra la violència de gènere “Caminant tots junts. No a la violència”, l’emissió d’un programa especial sobre la violència de gènere en la ràdio municipal, la xarrada i col· loqui sobre testimonis positius de dones que han superat la violència, amb

el lema “De víctimes a supervivents”, de la Fundació Ana Bella (la creadora de la fundació va fugir de sa casa amb els quatre fills després d’onze anys de maltractaments i creà esta fundació per ajudar les dones maltractades), es va projectar la pel·lícula Provoked, es mostraren les exposicions del concurs de dibuix “Actuem contra la violència masclista” i la de fotografia Traficando la ilusión. També hi hagué tallers de prevenció contra la violència de gènere en centres educatius. 

24

torrent al cor

Les nostres botigues tradicionals encara donen vida al poble Després d’una pausa transitòria de esta secció –sols per causes de no disponibilitat temporal–, reprenem les cròniques de «Torrent al cor» parlant de dos comerços que han donat una oferta al veïnat de Torrent, basada en una iniciativa en temps difícils, una vocació de servici i sobretot d’una especialització forjada a força de dedicació de diverses generacions de la mateixa família. Les botigues en el cor de Torrent són la papereria i impremta de Regino Esteve i la ferreteria de Luis Lorente, anomenada Ferretería La Llave.

Regino Esteve Molins i la seua dona Carmen Simó Urios

Façana de l'antiga impremta i papereria

Papereria e imprenta de Regino Esteve Per l’any 1941, Regino Esteve Molins i la seua dona Carmen Simó Urios inicien les activitats d’un negoci d’impremta i papereria al Carrer Major, número 13. A pesar dels anys difícils de postguerra, hi ha dos factors que fan que tiren endavant: el primer és que l’oferta de papereria donava servici als estudiants de Torrent, com jo mateix, amb el subministrament de llibretes, llapisseres, bolígrafs, gomes d’esborrar, tebeos…, i als comerços, entitats i associacions amb l’edició de fullets, factures, rebuts, etc. L’altre factor que no vull deixar de mencionar d’esta parella emprenedora és la seua dedicació, que en l’argot col·loquial diríem “gent molt treballadora!”.

VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

···································· Un reconeixement a estes dos botigues que, des d’eixa gestió familiar i tradicional, han superat la competència de multinacionals i grans superfícies, que, com tots sabem, no són capaces de donar com Luis i Regino i mantindre les botigues amb eixa càlida atenció, eixe servici i eixe assessorament personal que les nostres necessitats domèstiques han requerit.

Enhorabona per això, i gràcies per la vostra col·laboració. ····································

Antic edifici del Realón on hui s’ubica la ferreteria

La ferreteria La Llave en l'actualitat

Tres generacions dels Lorente a la Ferreteria La Llave La història de la ferreteria La Llave comença l’any 1920, quan Francisco Dinnebier, d’origen alemany i escapant de les conseqüències de la I Guerra Mundial, fundà a la ciutat de València un negoci de ferreteria. Francisco era el sogre de Rafael, germà de Luis Lorente Mir. Va ser l’any 1941 quan es va obrir la ferreteria a Torrent, concretament al carrer de Ramón y Cajal número 26, i on començà a treballar Luis Lorente Mir, el pare de Luis Lorente Royo, qui actualment regenta la ferreteria amb el seu fill Luis Lorente Femenía.

En 1953 va passar al número 4 de la plaça del Bisbe Benlloch, i l’any 1978 es va establir al carrer de Sagra número 1, on continua fins a hui.

Número179 / Hivern 2012

torrent al cor

Regino Esteve Simó encara hui està a peu d’impremta, i estime que ja fa més de 50 anys des d’aquell moment que, encara sent estudiant i com cada dia, estava llegint a la finestra de la botiga, i els xiquets li demanaven que els passara el tebeo que estava llegint. «Ja està!

Vendré tebeos!». I fins a hui, Regino ni ha parat ja en la faena, ni ha estat quiet, perquè a més de la papereria i la im-

25

premta, la seua afició confessa és el teatre. Per això ha participat com a actor i guionista en obres i llocs tan famosos a Torrent com el Parroquial, el Convent i el saló d’actes de Caixa Torrent.

Hui, ja en la quarta generació, la papereria i impremta continua donant un servici modern i efectiu, amb una atenció i dedicació cordial i familiar, i un estil casolà i tradicional. 

Fotografies de esquerra a dreta i a dalt a baix: Regino en la maquina d’impremta; Regino ballant. Impremta i papereria a l'actualitat.

L’especialització i la dedicació de les tres generacions (els pares, els germans i el fill de Luis) que han treballat per este comerç ha servit per a atendre les necessitats –sobretot domèstiques– del veïnat de Torrent. Ja pots demanar-li a Luis la peça, la ferramenta o l’escaire més estrany que necessites, que allí, al prestatge o al magatzem, te la traurà d’una caixeta de cartó que vés a saber els anys que té o d’on l’ha aconseguit.

Luis, a més de ser un expert en la seua faena, he de dir que sempre ha sigut un

gran col·laborador en esta secció, bé amb opinions, assessorament o documents gràfics. Vull dir amb això que, sense dubtes, també té Torrent al cor.

Entre els molts documents que Luis conserva en eixe magatzem “màgic” que té en la botiga, em criden l’atenció els catàlegs dels productes d’altres èpoques, que els dibuixaven amb ploma tal com eren, i dels quals reproduïm una mostra amb l’avís que el catàleg tenia moltes, però que moltes pàgines com estes. 

Dalt, ouera en l'antic catàleg, i Luis amb el seu fill en la ferreteria. Baix, Consuelo Lorente Royo a finals dels cinquanta, a la porta de la ferreteria.

Número179 / Hivern 2012

26

societat

Cursos de Supervivencia doméstica para hombres y Cocinar es cosa de todos. En la Casa de la Dona, en noviembre se hicieron los cursos de Supervivencia doméstica para hombres de seis horas (donde un grupo de quince hombres recibió lecciones de cocina, costura, plancha y prevención de accidentes domésticos), y el de Cocinar es cosa de todos, que trató sobre la Alimentación saludable (verduras, cocina andaluza, y Menú Navideño económico y saludable), organizados por la delegación de Igualdad, con el objetivo de aprender a cocinar para hacer un reparto equitativo de las tareas. 

El Centre Catòlic de Cultura Popular de l’Ermita celebra els 25 anys. Vint-i-cinc anys està treballant este centre en la formació i fent art, per la qual cosa festeja merescudament la seua trajectòria. 

Los manchegos celebraron su semana cultural. Del 14 al 18 de noviembre la Asociación Cultural Castilla La Mancha realizó su XXI Semana Cultural con diferentes actos, entre ellos comidas de hermandad y bailes para disfrutar de sus costumbres, como su particular matinal de gachas y una comida de migas. 

El 20% de descuento en actividades de la FDM con el Carnet Jove. El 28 de noviembre la alcaldesa, Amparo Folgado, y el concejal de Economía y Hacienda, Juan García, recibían al secretario autonómico de Familia y Solidaridad, Enrique Navarro, y al director general del IVAJ.GVA JOVE, Marcos Sanchis, para firmar un compromiso de adhesión del consistorio al programa Carnet Jove y colaborar potenciando el ejercicio de actividades de tiempo libre e impulsar la prestación de servicios a la juventud. El Ayuntamiento se compromete a fijar unas condiciones especiales para los jóvenes titulares del Carnet Jove, que consisten en un descuento del 20 % en las actividades deportivas promovidas por la Fundación Deportiva Municipal (FDM), y el IVAJ.GVA JOVE a facilitar, a través de la Red de Información Juvenil de la Comunitat, la distribución de la información y del material promocional emitido por los servicios municipales en soporte informático y expedir distintivos del Carnet Jove a todas las dependencias municipales adheridas. 

Número179 / Hivern 2012

societat

El Ayuntamiento reconoce el trabajo de los voluntarios de Protección Civil. El 1 de diciembre, la agrupación local de Protección Civil celebraba su cena de Navidad acompañada por numerosos representantes del tejido asociativo, cajas de ahorros y autoridades del municipio, entre los que se encontraban el concejal de Seguridad Ciudadana, Jorge Planells, el Jefe de Protección Civil, Rubén Boscá, el intendente principal jefe Accidental de la Policía Local, José Pascual Martínez, y el comisario de la Policía Nacional de Torrent, Enrique Brisa, quienes llenaron un salón en el que los voluntarios de Protección Civil fueron los protagonistas. La alcaldesa, Amparo Folgado, estuvo con los voluntarios durante la cena y entregó diplomas en reconocimiento a su duro trabajo velando por la seguridad de los ciudadanos. 

Inici de la nova edició del Voluntariat pel Valencià. La sala d’actes de la Casa de la Cultura va acollir el 15 de novembre la presentació oficial de la campanya Voluntariat pel Valencià organitzada per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

L’acte va comptar amb la presència i actuació del contacontes Llorenç Giménez. En l’actualitat, Torrent es situa com un dels municipis amb més parelles lingüístiques de tota la Comunitat Valenciana, unes 500 en els darrers 9 anys. 

Escriu als Reis en valencià. Un any més, amb la campanya “Escriu als Reis en valencià”, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament proporciona als xiquets i xiquetes de Torrent la carta per a escriure als Reis d’Orient. L’Oficina les reparteix a totes les escoles de Torrent i també a les botigues de joguets i a les biblioteques. La carta ajuda a aprendre vocabulari de manera lúdica amb el full d’adhesius amb lèxic dels joguets, que també incorpora. 

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià treballa pel valencià també des de les xarxes socials. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià ha creat comptes en Facebook i Twitter, perquè les xarxes socials obrin moltes possibilitats per a l’aprenentatge de la llengua i perquè pensa que és important treballar també pel valencià des de les xarxes socials. L’objectiu fonamental que es pretén aconseguir amb esta nova iniciativa, tant des de Facebook com des de Twitter, és, a més de difondre tota la informació sobre les campa-

nyes i actes de foment del valencià que organitza, publicar continguts de llengua: normativa lingüística, vocabulari, sintaxi per a millorar l’ús de l’idioma, etc. La idea és obrir un espai d’interacció amb els usuaris destinataris per a resoldre dubtes de tipus lingüístic, preguntes sobre les campanyes municipals o sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua.

La presència en les xarxes socials permet establir una nova manera de comunicar-se amb el ciutadà, més directa i senzilla, de manera que les

Número179 / Hivern 2012

27

V Concentració de cotxes clàssics. A l’avinguda al Vedat es van exposar el 4 de novembre més de cent cotxes clàssics en la V Concentració «Ciutat de Torrent» organitzada per Classic Motor Club de l’Horta. Una multitud de curiosos es van acostar a l’avinguda principal per a delectar-se amb models d’automòbil que hui en dia són difícils de contemplar en la via pública.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

persones interessades en temes de llengua podran rebre directament tota la informació que necessiten relacionada amb el valencià. A través del Facebook i del Twitter, l’Oficina publica diàriament fitxes de lèxic per temes, fotomuntatges i vídeos que són molt útils per a l’aprenentatge del valencià. Per això, és important fer-se seguidors de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià en TWITTER: https://twitter.com/promvaltorrent, i en FACEBOOK: http:// www.facebook.com/oficinavalenciatorrent. 

28

cultura

Música en honor a Santa Cecilia

La Unió Musical de Torrent realizó su XXXVI Semana Musical en honor a la patrona de los músicos interpretando su XL Concierto Extraordinario en L’Auditori. La alcaldesa, Amparo Folgado, el concejal de Cultura, Modesto Muñoz, el presidente de la UMT, Juan Benavent, el director artístico de

la UMT, José María Ortí Soriano, y la Musa de la Música, Carmen Verdet, recibieron a los nuevos músicos sobre el escenario. Desde el 17 de noviembre se hicieron diversas actuaciones y conciertos, como un pasacalle, el Ciclo de Intérpretes de la UMT, con el Grupo de Flautas, las actuaciones de la

Coral Polifónica, la Orquesta Jove y las Agrupaciones de Cámara de la UMT, el homenaje al músico John Cage en el centenario de su nacimiento con la actuación del Sexteto de Metales de la UMT Brass FM, una cena de clausura y una Gala Lírica de canción española y zarzuela. 

La Banda del Círculo Católico celebró Santa Cecilia con diferentes actos y, como cada año, la banda incorporaba nuevos músicos que fueron recibidos en el Ayuntamiento por la alcaldesa, el concejal de Cultura y el presidente de la banda. Los doce nuevos músicos se unieron

al pasacalle desde el Consistorio hasta la Parroquia de San José y l’Auditori acogió un concierto en el que se estrenó la Orquesta del Círculo Católico y actuaron la Banda Juvenil y la Banda Sinfónica. La alcaldesa entregó las insignias de oro a ocho de los directores que han pasado

por la banda, junto al presidente de la banda, Juan Carlos Piles, el director de la Banda Sinfónica, Vicente Cogollos, y la directora de la Escuela del Círculo Católico, Mª José Olmo. También se hizo una comida de hermandad por el 125 aniversario de la Banda. 

Cine infantil a l’Ajuntament Sala d’actes de l’Ajuntament. A les 12.00 hores. Entrada lliure.

Diumenge, 16 de desembre: Dreamwoks el gato con botas Diumenge, 23 de desembre: Vicky el vikingo y el martillo de Thor

NADAL DE TEATRE A L’AJUNTAMENT Sessions de teatre infantil i familiar a la sala d’actes de l’Ajuntament a les 12.00 hores.

Entrada lliure.

Dimecres, 26 de desembre.

La Monda Lironda Teatre.

El secreto de Wenceslao (castellà).

Dijous, 27 de desembre.

Rodamons Teatre, Coop.V. Menut Espectacle (valencià).

Dissabte, 29 de desembre.

Grup de teatre infantil de la falla Cronista Vicent Beguer Esteve. La Bella No Dorment (valencià).

Dijous, 3 de gener. Teatre Buffo. La princesa i la sort (castellà).

DIVENDRES DE CINE CELEBRITIES MERYL STREEP / BETTE DAVIS Divendres 22:00 hores. Casa de Cultura. Entrada lliure.

11 de gener: Los Puentes de Madison.

18 de gener: La Loba.

Número179 / Hivern 2012

cultura

29

La Fusta, la Pedra i el Ferro, una exposición del escultor Vicente Ortí en el EMAT Del 8 de noviembre al 7 de enero l’Espai Metropolità d’Art de Torrent (EMAT) acoge la exposición del reconocido escultor torrentino Vicente Ortí, premio Carta de Poblament del año 2010 de Arts, que investiga sobre la naturaleza primitiva y las formas totémicas.

En su interés por la figura humana busca conjugar la piedra, la madera o el hierro para elaborar unas piezas que, además de contundentes, muestran gran plasticidad y abstracción en un contexto de naturaleza que las individualiza y resalta.

La muestra permite al público conocer la experiencia del escultor, un universo simbólico que se combina con una técnica ancestral que bebe en la época de los antiguos picapedreros. Vicente Ortí aporta a cada obra pureza, líneas depuradas, belleza y esquematización formal.

Matices que revelan un homenaje a la historia de la humanidad. En definitiva, a la naturaleza de la cual proviene el ser humano con los tres materiales aliados que ha usado a lo largo de la historia: la piedra, la madera y el hierro.

En la rueda de prensa que se hizo antes de la inauguración de la exposición el escultor Vicente Ortí disertó sobre el proceso de realización de su obra y la alcaldesa, Amparo Folgado, destacó la internacionalidad de las obras del escultor, de quien dijo: “Un hombre que se siente torrentino y ha realizado exposiciones desde Australia hasta Estados Unidos.

Sus obras son para tocarlas y sentirlas, él no busca, él encuentra y de ahí nace la relación entre el artista y los diferentes materiales que utiliza”. Por su parte, el concejal de Cultura, Modesto Muñoz, también apuntaba: “Vicente Ortí elabo-

Número179 / Hivern 2012

ra desde la abstracción una particular forma de ver y plasmar la figura humana. Refleja su afán para encontrar una manera de renovar la expresión plástica, experimentando para encontrar nuevas formas de crear, pero sin perder el sentido primitivo de la madre natura”. En este sentido, no es de extrañar que su obra recuerde a las visiones del pasado, tótems primitivos, que sirven de reflexión sobre las manifestaciones artísticas prehistóricas y que con posterioridad se han encontrado en el arte de las civilizaciones africanas. Esta influencia, que marcó la trayectoria de grandes artistas del siglo XX, también se hace patente en la obra de Ortí.

Acerca del tiempo que utiliza para la creación de sus obras Vicente Ortí apuntó: “Eso siempre es muy relativo, pues el proceso creativo no se puede medir, tengo piezas que realizo en tres o cuatro meses y otras que no termino hasta quince años más tarde. La obra puede ser fácil de realizar pero es difícil de encontrar su sentido y ubicación”.

Vicente Ortí Mateu es doctor en Bellas Artes y profesor titular de la Universitat

Politècnica de València, ha expuesto sus esculturas en diferentes países y muchas de sus obras figuran en colecciones públicas y privadas de Huesca, Alicante, Albacete, Castelló, Valencia, Huelva y Madrid. En 2010 el Ayuntamiento reconoció su trayectoria con uno de los premios de la Carta de Poblament, en concreto el de Arts. Ahora, la mejor manera de conocerlo es explorando su particular universo, que nos conecta con los orígenes del ser humano.  A la inauguración de la exposición acudió numeroso público.

escriuen els grups municipals

EDICTE El Ple de l’Ajuntament, en la sessió extraordinària del dia 16 d’octubre de 2012, va aprovar provisionalment la modificació de les següents ordenances fiscals i ordenances reguladores de preus públics: Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles: article 5.4, article 7.2 i Disposició final.

De l’impost sobre vehicles de tracció mecànica: article 4.2, article 5.b i Disposició final.

De l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres: article 1, article 5 apartats 3 i 6, i Disposició final.

De la taxa per prestació del servici de concessió de llicències o comunicacions ambientals i d’obertura d’activitats subjectes a la normativa d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics: article 2 apartats 1 i 4, article 6.2, article 8 i Disposició final.

De la taxa per la prestació del servici d’expedició de llicències urbanístiques: articles 1, 2, 6, 7.1, 8 i Disposició final.

De la taxa per la prestació dels servicis administratius en proves i expedients de selecció i habilitació de personal: article 5. Disposició final.

De la taxa per la prestació del servici de retirada de vehicles de la via pública: article 4. Disposició final.

De la taxa per concessió de plaques, patents i altres distintius que imposen o autoritzen les ordenances municipals: article 6 i Disposició final.

De la taxa per prestació del servici públic de clavegueram: article 3.2 i Disposició final.

De la taxa per l’adjudicació de l’ús de locals i instal·lacions ubicades en els mercats municipals: article 6.1 i Disposició final.

De la taxa per l’aprofitament especial del domini públic per l’entrada de vehicles a través de les voreres: article 7 i Disposició final.

De la taxa per utilització de terrenys d’ús o domini públic amb parades, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions, indústries de carrer o ambulants, rodatge cinematogràfic i utilització per vehicles de tracció mecànica de camins rurals: article 2, article 6 apartats 1, 3 i 4, article 8 i Disposició final.

De la taxa per l’ocupació del subsòl, sòl i vol de la via pública: article 5, article 8.2 i Disposició final.

De la taxa per atorgament d’autorització municipal per al repartiment en via pública de publicitat i repartiment de publicitat domiciliària: article 2.3, article 7 i Disposició final.

De la taxa per la prestació del servici de celebració de casaments civils: article 4 i Disposició final.

De la taxa per l’ús privatiu i aprofitament especial d’instalacions i edificis municipals.

article 5, i Disposició final.

De la taxa per l’ocupació temporal del domini públic local o de terrenys d’ús públic amb terrasses integrades per taules i cadires, vetladors i altres elements anàlegs per a activitats d’hostaleria: article 4.2 i Disposició final.

Del preu públic per la prestació del servici d’utilització d’instal·lacions esportives: articles 5 i 7, i Disposició final.

Preu públic per l’ús de fotocopiadores en les instal·lacions municipals: articles 1, 2, 3 i 4.

Del preu públic per la prestació de servicis i realització d’activitats i tallers del departament d’igualtat: article 3, article 4 apartats 1 i 3, article 5 i Disposició final.

Modificació guia de carrers fiscals o índex alfabètic de vies públiques municipals. (Nova guia de carrers fiscals en valencià) Igualment, el Ple, en la sessió extraordinària del 16/10/2012, aprovà provisionalment l’establiment de les taxes i dels preus públics que a continuació es detallen, així com l’aprovació provisional de les seues ordenances corresponents: Ordenança fiscal reguladora de la taxa per expedició de documents administratius.

Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servici d’ajuda a domicili.

Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servici de publicitat en la ràdio municipal.

Ordenança de mobilitat i circulació de Torrent.

En no haver-se presentat cap reclamació en el període d’exposició pública i, per tant, entenent-se definitivament adoptat l’acord d’aprovació de modificació o d’adopció de les ordenances respectives, es publica per tal que entre en vigor, de conformitat amb l’article 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Localsm i l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. Contra l’aprovació definitiva, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la sala del mateix orde del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la forma i en els terminis que estableixen les normes reguladores de tal jurisdicció.

Sento Beguer Miquel Portaveu de la Coalició Municipal Compromís

Balanç 2012 Hem volgut aprofitar l’avinentesa d’aquesta columna d’opinió per tal de parlar de manera molt resumida sobre la tasca desenvolupada pel nostre grup municipal de Compromís al llarg del 2012.

Abans que tot vull agrair la faena feta, així com la confiança de totes aquelles persones i entitats que han col·laborat en la presentació de mocions, esmenes al pressupost, esmenes a les ordenances, propostes, preguntes adreçades al govern (volem saber), etc... Som totes i tots els responsables de dur endavant aquest projecte, que encetà el Bloc en 2006 amb la “Política des de baix cap a dalt”, i que posteriorment, amb la creació de Compromís, s’ha ampliat amb les polítiques de “L’Economia del Bé Comú” junt les del “Rescatem Persones”.

Enguany han sigut més de 30 mocions, 100 esmenes i reclamacions, i 50 preguntes, des de les proposades per d’aconseguir un pressupost més prudent i real que el presentat, passant per les reclamacions de la injusta Taxa Tamer, les accions contra els desnonaments i la vergonyant plusvàlua que els ajuntaments cobren a aquestes persones una vegada han perdut la seua vivenda, entre altres.

També volem destacar el seguiment polític del programa electoral del partit guanyador, el Partido Popular, que són les mateixes des del 2007, i sempre amb els mateixos incompliments, com l’Hospital, que encara no tenen ni els terrenys, el projecte fantasma del soterrament de les vies del metro (que hui en dia continua exposat en l’Ajuntament), la restauració de la pedrera explotada en la Serra Perenxisa (que està dins d’un parc natural), la recuperació del nostre patrimoni com la muralla de la Torre (soterrada per tones de lloses), la creació d’un parc tecnològic d’1 milió de metres quadrats a l’Alter, etc... Sobre moltes d’aquestes promeses del PP el nostre grup de Compromís ha presentat alternatives, com varen ser els terrenys de l’Hospital (en sòl públic i evitant les expropiacions), el soterrament de les vies metro (supeditant la seua construcció a l’obra pública i no a la urbanització privada de l’horta històrica de Torrent, el Safranar), etc...

Vos adrecem al tant al nostre despatx de l’Ajuntament, per a quasevol proposta o consulta ciutadana, així com la nostra plana web, que són les eines principals per mantindre informada la ciutadania de Torrent de la nostra acció municipal.

Moltes gràcies per llegir-nos i bon nadal a totes i tots.

Torrent, 3 de desembre de 2012 L'alcaldessa PD (Decret d'Alcaldia 503/2012), el tinent d’Alcaldia delegat de l’Àrea de Govern, Economia, Hisenda, Personal, Modernitzacio i Seguretat Ciutadana, Juan José García Campos.

Número179 / Hivern 2012

sección

Andrés Campos Casado Portavoz del Grupo Socialista

Juan José García Campos Portaveu del Grup Popular

Soñar los cambios es posible

Nadal i Solidaritat

Felicitar las fiestas con más de 11.000 parados y con un porcentaje cercano al 25% de ciudadanos y ciudadanas en riesgo de exclusión social es muy difícil.

Son unas fechas en las que tradicionalmente se hablaba de familia, de alegría, de ilusión, enmarcadas en el final de un año y el principio de otro, que nos impregnaba de esperanza y nuevos objetivos. Ahora, en lugar de esto, hablamos de crisis, de miedo, incertidumbre, de recortes y de desesperación.

El ambiente festivo propio de estas fechas ya no es igual. Por recortar se ha recortado hasta en el espíritu que todos compartíamos, más allá de nuestras creencias.

El señor Rajoy ha abierto la caja de Pandora y, como ocurre en la mitología Griega, con ella ha escampado males a toda la sociedad.

Todas las acciones del PP deterioran la vida de las personas y de las familias: Copagos sanitarios que atacan a la dignidad de la gente, copago en justicia impidiendo el derecho constitucional que dice que “todos somos iguales ante la ley”, pero ahora sólo serás igual si puedes pagarte la igualdad, copagos en el transporte no urgente, aumento en las tasas de los universitarios/as, bajadas en los salarios (Devaluación fría), subidas de impuestos directos e indirectos, engaño a los pensionistas y deterioro de su poder adquisitivo, incumplimientos sistemáticos de su programa, incumplimiento de compromisos impagando a proveedores, recortes en educación, cultura y bienestar social.

Así una larga lista de una agenda oculta que, lejos de ser consecuencia de la crisis, responde más a la complicidad de un PP plegado a los intereses de los poderes fácticos y financieros.

Las decisiones e imposiciones del PP no se hacen pensando en el bien común de la gente, ni en las familias, ni en los más necesitados, ni en los trabajadores/as, ni en los autónomos/ as, ni en los empresarios/as de la pequeña o mediana empresa, ni en los dependientes, ni en los proveedores de la administración, y así un largo etcétera de colectivos que representan al 95% por ciento de la sociedad.

Estas decisiones son para un 5% que defiende sus privilegios frente al interés general, colectivos que sustituyen al poder público, que deciden la vida de millones de ciudadanos y que jamás se someten a las urnas puesto que para eso ya tienen un cómplice, el PP, que trabaja a la sombra de los que verdaderamente mandan y no les importa utilizar esta crisis como cortina de humo y acometer la brutal política neo liberal a costa del estado de Bienestar social.

Con este panorama es muy difícil felicitar las fiestas pero, aún así, sean optimistas y no dejen de luchar con sus ideas, con sus convicciones y con sus creencias, pero háganlo defendiendo la justicia social y el interés general. En esa puesta en común nos encontraremos muchos y el camino será un poco más fácil para la gran mayoría, y entre todos y todas haremos cambiar la realidad que juntos padecemos.

Soñar los cambios es posible, cambiar los sueños es rendirse.

Deia l’escriptor i investigador Harlan Miller que “Tant de bo poguérem ficar l'esperit del Nadal en pitxers i obrir un pitxer cada mes de l’any”. I és per què en esta època tan especial en la que recordem el naixement de Jesús en Betlem, tots estem més receptius cap als altres. Un temps en què estem més amb la família, els xiquets i els amics. Temps de records, celebracions i en el que ens afecten més els problemes dels altres. És precisament en Nadal quan més actes solidaris se celebren de tot l’any. Per això, des de Benestar social, s’ha posat en marxa la campanya “Nadal Solidari” apel·lant a la solidaritat de tots els torrentins i torrentines, per a ajudar un poc més al Punt d’Aliments. És en estes dates quan les persones que més necessiten l’ajuda dels altres precisen de la nostra col·laboració, per això va nàixer esta campanya que esta sent molt positiva, la qual cosa demostra el compromís de tota la societat torrentina.

Este espai del BIM destinat al Grup Popular, vull dedicar-ho en esta ocasió, a agrair a tota la ciutat de Torrent, la solidaritat i el compromís demostrat amb el Punt d’Aliments, un servici creat per l’Ajuntament en 2009, junt amb diverses ONG de la ciutat i que atén setmanalment a 2.000 persones.

Com a exemple, dir que cada dia el Punt d’Aliments repartix 500 litres de llet, 150 d’oli, 340 kg de creïlles i 100 kg d’arròs entre els usuaris que han acreditat davant de Servicis socials tindre necessitat. Açò suposa destinar des de l’Ajuntament de Torrent, 150.000 euros al Punt d’Aliments.

Per això és tan important que tota la ciutat estiga bolcada a ajudar les famílies que, per falta de treball o per disposar de molt pocs recursos, precisen de la nostra solidaritat, almenys per a cobrir el més bàsic com és l’aliment.

Des del Grup Popular volem agrair a tots, la gran acollida de la campanya “Nadal Solidari” i agrair també la col· laboració de totes les associacions de la nostra ciutat que, al llarg de l’any, realitzen campanyes solidàries a favor del Punt d’Aliments. En Torrent, gràcies a la solidaritat de tots, l’esperit del Nadal sí es guarda en pitxers i podem obrir un cada mes, les necessitats continuaran sent les mateixes al gener, al febrer i així fins al pròxim mes de desembre. Gràcies a la labor i a la solidaritat de tants torrentins i torrentines, als voluntaris i al compromís de l’Ajuntament i les entitats col·laboradores, el Punt d’Aliments continuarà atenent les famílies que ho necessiten durant tot l’any.

Només em queda desitjar-vos a tots un molt Feliç Nadal i espere que el pròxim 2013 siga molt millor per a tots, que l’any que deixem arrere. Tant de bo millore la situació econòmica i tornem a la senda de la recuperació i a la creació de llocs de treball, que és el que més necessitem.

Felices fiestas y Feliz Año Nuevo.

Número179 / Hivern 2012

Bon Nadal

31

32

educació

Celebració del Dia Internacional de la Infància

Trenta escolars en ple votaren propostes sobre discapacitat, llibertat d’expressió i activitats ludicosolidàries. Xiquets i xiquetes de la ciutat van exercir de polítics durant el Dia Internacional de la Infància. L’Ajuntament va obrir les portes del saló de plens per a acollir les propostes de trenta escolars dels centres de primària de Torrent en el quart Consell del Xiquet.

Esta iniciativa es du a terme des de la Delegació d’Educació i el Centre d’Informació Juvenil, per a fer partícips de la vida civil els més menuts i involucrarlos en la millora de la ciutat.

L’alcaldessa, Amparo Folgado, la delegada d’Educació, Mª Carmen Benavent, i el delegat d’Hisenda, Juan García, escoltaren totes la propostes d’estos representants dels escolars, moltes de les quals seran elevades al Ple municipal i veuran la llum, com les anteriors propostes de col·locació

de cistelles de bàsquet al Parc Central o la millora de parcs i decoració amb grafits. Entre les propostes més destacables estan les del col·legi Antonio Machado, que ha proposat l’organització per part de l’Ajuntament d’una festa solidària en què confluïsquen activitats recreatives, unflables, jocs populars i es faça difusió dels drets dels xiquets i l’entrega d’aliments i joguets per als xiquets necessitats; la del centre de La Puríssima, basada a crear un campionat entre tots els col·legis de Torrent en modalitats d’esport minoritari, i la de Madre Sacramento, que proposa gravar un vídeo musical (lipdub) per a divulgar els drets infantils i la col·locació de cartells en autobusos i parades. La part més social la van tractar els escolars del col·legi Joan XXIII, que van debatre sobre la protecció dels xiquets contra el maltractament. Contra això han proposat activitats ludicoeducatives entre

pares i xiquets, així com escoles de pares amb xarrades i assessorament davant de conflictes en la família. La idea principal és que els xiquets i les xiquetes compartisquen més temps amb els seus pares “i passen menys hores en el bar o en el carrer”, tal com manifestava un representant del centre.

La visió social va anar més lluny i tractaren la discapacitat i també l’enduriment de les multes dels qui aparquen en places reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Els menors van comentar que els futurs infractors podrien dedicar hores de servici social a l’atenció d’estes persones perquè “aprenguen a viure com ells el seu dia a dia”. Després de l’aprovació de les propostes per clara majoria, va concloure el ple i els escolars es feren una foto de grup. L’alcaldessa s’ha compromés a elevar els acords d’este Consell del Xiquet al Ple municipal. 

Els escolars van visitar l’exposició d’instruments tradicionals fets amb canya i fusta.

Més de quatre-cents escolars de diversos centres educatius han visitat el Museu Comarcal de l’Horta Sud amb motiu de l’exposició “Instruments tradicionals fets amb canya i fusta” realitzada per la Falla Santa Lucía durant la II Setmana Cultural de l’associació. Els escolars comprovaren en el museu que la matraca artesanal que hi ha allí funciona i van conéixer els diferents instruments musicals elaborats amb canya i fusta. Tots els dissabtes, els fallers realitzen un taller pràctic amb canyes per a fer estos instruments, amb els quals es pretén difondre el patrimoni musical valencià i la creativitat entre els més menuts. 

Número179 / Hivern 2012

educació

33

Música i solidaritat per a defendre els drets dels xiquets en el Dia Internacional de la Infància. També la sala d’actes de l’Ajuntament es va obrir un any més per a convertir-se en un altaveu de tolerància, respecte i llibertat per als milions de xiquets i xiquetes en el Dia Internacional dels Drets del Xiquet. Músiques de tots els estils es van donar la mà a favor de la pau. Els guanyadors del concurs de rap, amb contingut referit a este dia, actuaren i van rebre el seu premi en esta gala que va donar pas a una actuació del grup de teatre d’ADISTO. En l’acte va estar present la Comissió de Família i Infància, composta pels membres de Servicis Socials de l’Ajuntament, el Gabinet Psicopedagògic, la Unitat de Prevenció, l’associació Laura Vicuña, els membres d’ADISTO, Creu Roja, el COF i representants d’UNICEF. 

Els ornaments nadalencs dels escolars guarneixen la ciutat. Els més menuts donen una lliçó d’austeritat i demostren que es poden fer els adorns nadalencs més autèntics amb tan sols unes botelles de plàstic, palletes de colors i càpsules de café. El 4 de desembre, l’alcaldessa, Amparo Folgado, i la delegada d’Educació, Mª Carmen Benavent, van rebre alumnat dels centres educatius Monte-Sión i Torre Pinos al saló de plens del Consistori per a acceptar els ornaments nadalencs que han realitzat amb material reciclat per a decorar dos ficus de l’avinguda al Vedat.

Els escolars entregaren els guarniments, que estan penjats en el ficus de la plaça del Bisbe Benlloch i en el de la rotonda de l’avinguda al Vedat, a l’altura del carrer del Pintor Genaro Palau, il·luminats i decorats des del 8 de desembre, Dia de la Immaculada. i de l’encesa oficial que tingué lloc als peus de l’Ajuntament, on les clavariesses de la Puríssima van entregar el fanalet il· luminat a l’alcaldessa mentre tocava la banda del Cercle Catòlic.

Com s’ha comentat en la pàgina 8d’esta revista, l’Ajuntament va decidir posar il·luminació nadalenca en les tres entrades principals del municipi.

L’entrada nord (Parc Central), l’entrada sud (entrada de la Séquia de Picanya) i la del Vedat (av. Sant Llorenç), que estan il·luminades amb els arcs

Número179 / Hivern 2012

de felicitació nadalenca. Este Nadal, l’Ajuntament ha reduït el pressupost en il·luminació un 70%, fet que comporta un estalvi de 26.000 euros respecte de l’any anterior. També s’ha reduït la despesa en material promocional del consistori un 25 % i s’han canviat les targetes nadalenques per felicitacions electròniques. D’altra banda, s’ha

concentrat tota la publicitat dels actes institucionals nadalencs en un sol cartell, amb la reducció consegüent en este sentit. Les activitats nadalenques com la Cavalcada dels Reis d’Orient o els mercats ambulants ambientaran diversos punts de la ciutat.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

34

medi ambient

EL CENTRE AMBIENTAL MUNICIPAL DEL VEDAT El 10 de novembre es va inaugurar el nou Centre Ambiental. En l’acte, l’alcaldessa, Amparo Folgado, va estar acompanyada pel director general de Qualitat Ambiental, Vicente Tejedo; pel regidor de Medi Ambient, José Gozalvo, i membres de la Corporació municipal, als quals se sumaren nombrosos veïns.

Després de la inauguració es va visitar este espai de 2.800 m2, rodejat per més de 24.000 m2 de bosc de pins, carrasques i espècies autòctones de bosc mediterrani. El centre compta amb un edifici central amb dos àmplies aules, una sala per a exposicions, una sala diàfana, oficines i lavabos. És un espai enjardinat, delimitat per una tanca perimetral, amb bancs per al descans, papereres i jocs infantils. Està dotat amb set cabanyes de fusta i un menjador bar a disposició dels usuaris i dels visitants. El centre també inclou a la planta baixa una exposició sobre l’aigua. L’empresa Natura i Cultura és l’encarregada de gestionar-lo.

L’Espai de l’Aigua, un museu “viu” per a l’aigua al Vedat. Com va arribar l’aigua a Torrent o com funciona el seu cicle integral tenen resposta en L’Espai de l’Aigua, on hi ha una exposició permanent apta per a tots els veïns i visitants sobre este bé tan preat, realitzada per l’empresa mixta Aigües de l’Horta, en col·laboració amb l’Ajuntament. El 24 de novembre s’inaugurà este espai situat a la planta baixa del Centre Ambiental.

L’alcaldessa, el director general de l’Aigua, José Alberto Comos; el gerent d’Aigües de l’Horta, Javier Anguiano; el secretari autonòmic de Formació i Ocupació, Santiago Martí, i el regidor de Medi Ambient, van donar a conéixer este espai de l’aigua, el seu origen i el bon ús que n’hem de fer. La primera cosa que el visitant trobarà és una escala il·lustrada amb panells que porta fins a l’Espai de l’Aigua fent un resum de la seua història. Els antecedents històrics de l’aigua a Torrent, el sistema de regadius de Torrent a través d’un esquema sobre les infraestructures tradicionals de l’aigua (des de les fonts fins a les séquies principals del municipi); també hi ha dos plafons il·lustratius del cicle natural de l’aigua que mostren esquemàticament com es comporta l’aigua en el seu estat natural, i informació sobre el cicle urbà de l’aigua i l’empresa Aigües de l’Horta.

Per a conéixer el sistema que utilitza l’empresa mixta en l’eficiència del ci-

cle urbà es poden consultar els panells sobre la tecnologia en la distribució de l’aigua potable, el sanejament a través del clavegueram, la depuració i l’aprofitament dels recursos hídrics. Per a finalitzar l’exposició hi ha una part dedicada exclusivament al bon ús de l’aigua amb una sala de projeccions audiovisuals i altres activitats didàctiques, a més de taules per activitats, mural grafiti i una zona reservada a exposició de material hidràulic antic. Este museu compta amb tres àrees didàctiques que recullen la història de la ciutat i la seua relació amb l’aigua, el cicle integral i l’aigua potable.

Turisme verd al Vedat. És una nova experiència divulgativa i amb recursos turístics i d’interés per al visitant del Centre Ambiental. El conjunt disposa d’una zona d’allotjament en set cabanyes de fusta equipades amb climatització, lavabos, dutxa i lliteres de fusta per a huit persones cada una, per la qual cosa, a més d’activitats, tallers i xarrades, es podran realitzar campaments.

Este centre està pensat com un espai on realitzar programes d’oci familiar per mitjà de la promoció del turisme sostenible, aniversari ecològic, desdejunis, dinars i sopars per a una alimentació sana, vegetariana i ecològica; estes són algunes de les activitats que es podran realitzar a partir d’ara.  Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

El Mes del Medi Ambient. Durant tot el mes de novembre es van realitzar diferents activitats relacionades amb la naturalesa. Entre les activitats programades, veiem fotos dels més xicotets en l’obra teatral Hi ha que salvar una flor, i de l’excursió nocturna pel Vedat.

Número179 / Hivern 2012

medi ambient

Més de 100 fotografies en El I Concurs de Fotografia «Hort de Trénor» Es donaren nou premis de les categories «Hort de Trénor», «Jardins i Paratges Naturals» i «Macrofotografia» L’Espai Jove de l’Edifici Metro acollia el 28 de novembre el I Concurs de Fotografia «Hort de Trènor», patrocinat per Caixa Rural Torrent. És la primera vegada que es realitza un concurs de fotografia especialitzat en este espai verd de Torrent, en el qual es lliuraren nou premis en tres categories i es van presentar 115 fotografies. L’alcaldessa, Amparo Folgado, va entregar els premis consistents en xecs regal d’uns grans magatzems de productes audiovisuals i llibres. En la categoria «Hort de Trénor», el primer premi va ser per a Andrea Gil Navarro, amb una quantitat econòmica de 200 euros, a més d’altres dos accèssit que van rebre 100 euros cada u. En la categoria «Jardins i paratges naturals», el guanyador fou Pedro Miguel Abellán, amb un premi de 150 euros; els dos accèssit van rebre 75 euros.

I en la categoria de «Macrofotografia», la guanyadora va ser Salomé Bielsa Valls, que també va rebre 150 euros.

L’Hort de Trenor és un espai natural amb unes 300 espècies que realcen el seu valor botànic. Fou reformat per l’Ajuntament i reinaugurat l’any passat amb activitats, tallers mediambientals, exposició de plantes i visites guiades. La recuperació i reforma integral del parc es va basar principalment a tornar a l’enclavament natural el seu valor botànic, donant una perspectiva didàctica a través d’un hivernacle i una zona per a escolars. D’ací va nàixer la idea de fer un concurs de fotografia. Es van crear quatre zones representatives de la flora de la Comunitat (fitoepisodis): el carrascar de la Font Roja, el savinar mixt del Racó d’Ademús, la pineda marítima de la Devesa del Saler i la sureda de la serra d’Espadà. Un dels laterals del parc s’ha dedicat a la plantació d’arbres fruiters, un espai de pas obligat d’estudiants i escolars. Per a això es van identificar per mitjà de cartells informatius totes les espècies, tant arbòries, com arbustives o herbàcies, a més de col·locar panells informatius que faciliten els recorreguts de reconeixement i la informació complementària de les associacions de plantes representatives dels entorns assenyalats. 

Número179 / Hivern 2012

L’Hort de Trénor, Andrea Gil.

Paisajes y jardines de Torrent, Pedro Miguel Abellán

Macrofotografía de una Libelula de la Serra Perenxisa, Salomé Bielsa

35

36

sección

PRESENTACIÓN DE LOS EQUIPOS DE BALONCESTO Más de setecientas personas asistieron el 4 de noviembre a la presentación de sus equipos. Hacía años que el Pabellón Vedat no acogía a tantos invitados. La ocasión lo merecía, porque pocas veces se justifica una presencia masiva como cuando se trata de compartir la alegría. Asistíamos a

la presentación conjunta, por primera vez, de los clubes de baloncesto UBF Torrent, Nou Bàsquet Torrent y la nueva Escola de Bàsquet Torrent. Nadie quiso perderse el encuentro. Un público entregado asistió al desfile de sus nuevos equipos para la temporada 2012-2013. Unos equipos que sabrán defender el escudo de sus camisetas con esfuerzo y dignidad, como lo hacen los jugadores amateurs que aman su deporte.

Unos equipos consolidados: 4 categorías en la Escola, 9 en el NBT y 4 en el UBF. La Fundación Deportiva Municipal ha cedido por primera vez La Escola a los clu-

bes de Unión de Bàsquet y al Nou Bàsquet Torrent. Y el resultado ha sido un éxito.

Desde los más pequeños hasta los veteranos recorrieron el espacio que separaba los laterales de la cancha con el banquillo central donde cada equipo fue fotografiándose. Y en todos ellos sin excepción se adivinaba la ilusión de un nuevo inicio de temporada, con las aspiraciones intactas hacia la consecución de todos los objetivos por lograr.

La Escola de Bàsquet presentó a sus jugadores –de cuatro a trece años- que competirán en la liga local. Deportistas

Lliga Intermunicipal de Bàsquet.

La Delegació d’Esports, per mitjà del Consorci Comarcal Esports Horta, ha creat una Lliga Intermunicipal de Bàsquet davant la falta de grups per municipi. Com a esport no majoritari, les poblacions tenen problemes a l’hora de convocar una fase local municipal, ja que el nombre mínim per a formar un grup són quatre equips. Torrent, com a municipi exerceix la presidència del consorci, ha dissenyat una fase intermunicipal entre diversos equips de la comarca de l’Horta Sud. S’han format cinc grups, amb un total de 40 equips: un benjamí mixt (8 equips), un aleví femení (7 equips), dos alevins masculins (5+5 equips), dos infantils masculins (5+5 equips) i un cadet masculí (5 equips). Les poblacions que presenten equips en esta lliga intermunicipal són Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, el Barri del Crist, Massanassa, Picanya, Quart de Poblet, Silla, Xirivella i Torrent. La competició s’iniciava el 27 d’octubre i continuarà fins al mes de maig. Cada grup serà controlat pels tècnics esportius d’estes poblacions i se centralitzaran els assumptes administratius en la Fundació Esportiva Municipal de Torrent. 

Canvi de gestió dels camps de futbol Sant Gregori. L’Ajuntament estalviarà més de 60.000 euros amb el canvi de gestió dels camps de futbol municipals Sant Gregori. El consistori, per mitjà de la Regidoria d’Esports, opta per fer externa la gestió, sota la supervisió de la Fundació Esportiva Municipal, sense canvis d’horaris i continuant amb el dret d’ús dels actuals clubs del municipi. Ciutats com València, Madrid o Sant Sebastià ja han implantat este sistema i són referents d’excel·lència en gestió esportiva i estalvien costos per als ajuntaments.

Tal gestió ix a licitació pública perquè puga presentar-se qualsevol entitat in-

teressada. D’altra banda, els clubs del municipi han acollit de forma positiva esta decisió de l’Ajuntament i s’han posicionat com a possibles interessats en la gestió, ja que els possibilitaria una via d’autogestió, finançament alternatiu i més professionalització de les seues estructures. Com a resultat del canvi, i en la mateixa via de reducció de despesa en les arques municipals, la Fundació Esportiva Municipal assumirà la gestió de l’aparcament de les instal·lacions esportives de Parc Central, la qual cosa representarà un estalvi de 40.000 euros anuals. 

MARÍA GARCÍA

 Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

Número179 / Hivern 2012

sección

ilusionados que se inician en el baloncesto pero que ya están integrados en la competición. El objetivo de este club está cumplido: los niños se familiarizan con el baloncesto y con el trabajo en grupo. Entrenados por monitores titulados, 24 querubines, 19 pre benjamines, 25 benjamines y 15 alevines serán las promesas de los grandes clubes. Sin olvidarnos de las nuevas generaciones que ya vienen empujando antes de empezar a andar, hijos de aguerridos jugadores que han hecho historia en el club. Al mismo tiempo, el NBT y el UBF cuentan

con grandes canteras desde hace años, cuyo cuidado y esmero les ha permitido tener a un equipo en categoría nacional.

Pero si bien los equipos de nacional son el escaparate del club, no debemos olvidarnos de la importancia que tienen los equipos que juegan en los grupos de preferente y autonómica. Precisamente son esas bases las que permiten aspirar a las más altas categorías. Y ambos clubes lo tienen claro, como mostraron en una presentación donde todas las categorías tuvieron la misma importancia y reconocimiento. Esta presentación ha

37

sido única, con un álbum recordatorio, un vídeo entonado y la mención de Juanma Aznar, ex jugador del NBT. En definitiva, una auténtica exhibición de alegría y buen ambiente donde intervinieron la alcaldesa, Amparo Folgado, el concejal de Deportes, Enrique Carratalá y los presidentes de los clubes: Cándido Martínez y Joaquín Juan. Ya tomada la tradicional foto de familia sólo queda esperar lo mejor de cada equipo. En palabras del gran Michael Jordan “El talento gana juegos, pero el trabajo en equipo y la inteligencia gana campeonatos”. 

Curs de monitor de futbol base. La Fundació Esportiva Municipal, en col· laboració amb la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, encetà un curs de monitor de futbol base a l’Espai Jove de l’Edifici Metro que va durar un mes i va finalitzar a l’octubre. Hi participaren, majoritàriament, jugadors dels clubs torrentins Ciutat de Torrent i l’Evangélico FC. El regidor d’Esports lliurà els diplomes acreditatius. 

El XIII Open Intenacional i XX Campionat Nacional de Karate FEUAM a Torrent. Xiquets i jóvens procedents de diverses províncies del país i d’altres parts del món es reuniren l’1 de desembre en el XIII Open Internacional i XX Campionat Nacional de Karate FEUAM Memorial Ángel M. Duato, fundador de la Federació Unificada d’Arts Marcials, al pavelló del Vedat, amb l’assistència del regidor d’Esports, Enrique Carratalá, i la presidenta de la FEUAM, Amparo Martínez. 

Número179 / Hivern 2012

38

esports

El Club Gimnasia Rítmica Torrent logra dos oros y dos platas en tres competiciones. Este Club de Gimnasia Rítmica empezó la temporada de competiciones de conjuntos con muy buen pie. El 3 de noviembre se realizó el I Trofeo de Quart de Gimnasia Rítmica y el conjunto alevín del Club Gimnasia Rítmica Torrent, formado por Sandra González, Carla Capella, Sandra Aguirre, Laura Blanco y Sonia Morata, realizó una coreografía de manos libres donde la elegancia y coordinación fueron la base para que este equipo joven se subiera al segundo puesto del podio, logrando la medalla de plata y la copa. Esta primera competición les sirvió de motivación, pues en el primer fin de semana de diciembre, el Club asistió a dos competiciones diferentes y demostró el gran trabajo de las gimnastas y las entrenadoras en lo que va de temporada.

El 1 de diciembre participó el conjunto alevín del Club Gimnasia Rítmica Torrent de Sandra G, Laura, Sonia, Sandra A y Carla C, quienes compitieron contra nueve equipos de la provincia de Valencia, en el Trofeo Interclubes celebrado en Burjassot, y obtuvieron el segundo puesto a tan solo 0’05 puntos de conseguir la medalla de oro; y al día siguiente, en el Trofeo Mediterráneo organizado en l’Alcudia, el mismo conjunto alevín (con dos medallas de plata a sus espaldas) obtuvo la mejor puntuación no sólo de su categoría, sino de toda la competición, y tras una brillante actuación, el pabellón al unísono ovacionó a las gimnastas que verían reconocido su esfuerzo y actuación con una merecida medalla de oro.

Por su parte, el conjunto infantil del Club GR Torrent -formado por Nuria, Olga, Andrea, Miriam y Cristina-, que también participó, realizó una coreografía complicada, combinando los aparatos de aro y mazas con muchos ejercicios de riesgo y plasticidad; obteniendo así la medalla de oro.

Estas gimnastas y más compañeras participan también el 22 de diciembre, en la última competición de la temporada, y ese mismo día por la tarde celebran su festival de Navidad en el Polideportivo Anabel Medina.  ·························································································································· (Para más información: Club Gimnasia Rítmica Torrent.

C/ Constitución 3-13.Tel. 96 1565412 / 636580321 www.clubgrtorrent.com / clubgrtorrent@hotmail.com

Ezekiel Zayas, Campeón en el Open Internacional de Londres de Brazilian Jiu-Jitsu. Ezekiel Zayas Latorre forma parte de una minoría de deportistas españoles que se dedica profesionalmente al Brazilian Jiu-Jitsu, una modalidad de lucha que se desarrolló en Brasil a partir del Jiu-Jitsu japonés, y se especializó en la lucha de suelo, buscando siempre las finalizaciones (luxaciones, estrangulaciones...) hacia el oponente.

El Brazilian Jiu-Jitsu tiene una base de defensa personal pero también tiene una gran parte competitiva y deportiva que es la que más se entrena en las academias, Este torrentino, especialista en Jiu-Jitsu, empezó a entrenar Brazilian Jiu-Jitsu hace más de una década y vio que éste era el tipo de lucha que buscaba pues es un estilo que se adapta a quien lo practique, independientemente del físico, y se puede realizar durante toda la vida. Ezekiel, que ya había practicado Judo y Aikido en la Escuela Deportiva HERCA, tiene 37 años y es profesor en su propia academia ASES Jiu-Jitsu de Valencia, que montó en 2006, tras haber estado viviendo tres años en Japón. Ha entrenado y aprendido con muchos maestros nacionales, brasileños y japoneses. Aparte de ser profesor de JiuJitsu, también compite. Uno de los títulos de los que se siente más orgulloso es el que consiguió cuando quedó tercero en el Campeonato Panamericano en el 2006 en Los Angeles, ya que fue su primera medalla en una competición importante, a partir de ahí, ha conseguido tres subcampeonatos de Europa, en 2009, 2011 y 2012, año en el que también ha conseguido ser Campeón en el Open Internacional de Londres. Vive el Brazilian Jiu-jitsu como un estilo de vida que abarca muchos aspectos: enseñanza, deporte, salud, disciplina, respeto, amistad, familia... Siempre intenta transmitir a los alumnos que el Jiu-Jitsu es mucho más que aprender unas técnicas eficaces, pues ayuda a llevar una vida sana, enseña a respetar a los compañeros, y fomenta el compañerismo. Ezekiel viaja bastante, tanto para competir como para dar seminarios donde le llaman. Además de su época en Japón, y por poner un ejemplo, este año ha dado clases en Almería, Santiago de Compostela, Albacete, Mutxamel (Alicante) o Hamburgo (Alemania), y compitió en Lisboa y Londres.  ·························································································································· (Más información en www.asesbjj.com y en www.ezekielzayas.com)

Número179 / Hivern 2012

història de la ciutat

39

UN TRANVÍA PASÓ POR TORRENT (1895-1963) JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

En el BIM TORRENT dispuestos a recuperar viejas historias para entretener e informar a nuestros lectores, removiendo papelorios y desempolvando las fotos carcomidas que andan revueltas en los cajones, medio siglo después de su desaparición, hablamos de las cosas del tranvía disco 21 que desde las Torres de Quart llegaba a Torrent. Buen viaje y mejor lectura.

Lavanderas en la calle Gómez Ferrer mientras se aleja el tranvía, hacia los años 20.

Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960)

l próximo verano se cumple el cincuenta aniversario de la desaparición del tranvía en Torrent y aunque durante varias décadas los torrentinos convivieron con aquel desvencijado, incómodo y maloliente transporte, su recuerdo se fue diluyendo con el paso del tiempo. Todavía en los primeros años ochenta, por el desgaste natural del asfalto, afloraban en la calle Gómez Ferrer algunos restos de raíles sobre los que circulaba el pesado vehículo pero con las mejoras urbanas en el municipio; capa sobre capa, el alquitrán enterró definitivamente el testimonio material de su huella en nuestro suelo. Atrás quedaban los días finiseculares del XIX que lo vieron asomando por nuestras calles con gran algarabía por parte de la sociedad torrentina. Los corrillos de lavanderas mientras restregaban la ropa, agachadas en la acequia, cuchichearían sobre las incidencias del moderno transporte, el despistado labrador se apartaría sobresaltado porque el tranviario había hecho sonar su pito al dirigirse al

Número179 / Hivern 2012

apeadero y tal vez algún équido, alterado, se encabritaría a su paso.

El tranvía de sangre se movía tirado por caballos sobre raíles, como el tren, pero dentro de la urbe y, apenas transcurrido un lustro, sería sustituido por el tranvía de tracción eléctrica. La línea de Torrent fue una de las primeras que se electrificaron en Valencia. Los estridentes chirridos y la loca velocidad de aquellas estructuras móviles se fueron incorporando paulatinamente en el vivir cotidiano de la ciudad y la población tuvo que adaptarse a un nuevo ritmo de vida impuesto por el desarrollo tecnológico y a cambiar su percepción del entorno porque no sólo había irrumpido el tranvía en 1895 sino que el trenet ya se le había adelantado un par de años y el alumbrado eléctrico, otra maravilla del siglo, pronto se encendería en el centro de Torrent. La prensa de la época saludó entusiasmada los felices adelantos y dedicó extensas informaciones a la inauguración del deseado transporte en nuestra ciudad pues era vehículo de progreso, civilización y cultura entre los pueblos… y además un sabroso negocio aunque ambicioso para una socie-

dad con un poder adquisitivo endeble.

La trayectoria del tranvía no estuvo exenta de problemas y desde su arranque comenzaron las críticas por su pésimo servicio. Las continuadas deficiencias, la mala gestión de las compañías, la competencia posterior con automóviles y autobuses, su perpetuo déficit y su escasa rentabilidad, acabaron por suprimir, primero, la línea hasta nuestra ciudad y, luego, en toda Valencia.

El tranvía llegó a caballo En el último cuarto del siglo XIX la fiebre tranviaria se propagó por Valencia.

La explotación del servicio despertó el apetito de muchos particulares que se lanzaron en busca de alguna concesión.

El primero de los tranvías valencianos entró en funcionamiento en 1876, después los servicios que prestaba en la capital se extendieron con un notable sistema de líneas interurbanas que comunicarían Valencia con los pueblos más importantes de la comarca, entre

40

història de la ciutat

El tranvía de tracción animal sobre el puente del barranco se cruza con algunas tartanas, principios del siglo XX. Un segle de fotografia i fotògrafs a Torrent (1839-1939).

Modelo de coche imperial de la línea de Catarroja.

Los pasajeros también podían viajar en el piso superior.

Las tartanas cubrían los trayectos que no alcanzaba el tranvía. Tartana de Torrent hacia 1910. Un segle de fotografia

ellos Torrent. El cronista Beguer Esteve cuenta que en 1889 el Ayuntamiento autorizó a José Bort Babiloni para explotar una línea de tranvías de Torrent a Valencia, por Mislata, y otra a José Sanz Gasull, también a Valencia por Paiporta y Picanya. El proyecto de Bort pasó a la sociedad Gil Roger, López y Compañía que lo presentó en 1890. Su oferta fue la mejor y, mediante subasta pública, la Dirección General de Obras Públicas le adjudicó la concesión el 12 de septiembre de 1892 por un periodo de sesenta años, transcurridos los cuales el concesionario debía entregar en buen estado de servicio el tranvía con todas sus dependencias y material fijo y móvil, pasando a ser todo propiedad del Gobierno en la parte que ocupara carreteras del Estado, y de los ayuntamientos de Valencia y Torrent, en la parte correspondiente a calles o vías municipales de ambas localidades. Finalmente Gil Roger, López y Compañía transfirieron los derechos de la concesión a la Sociedad Pla Hermanos en mayo de 1894 cuando las obras de montaje de la línea se encontraban bien avanzadas.

El 25 de abril de 1895 todos los preparativos estaban dispuestos para la inauguración de la línea. La jornada se presentaba abrasadora porque el poniente había disparado los termómetros hasta los cuarenta grados, algo inusual a un mes de iniciarse la primavera. Las principales autoridades valencianas se dieron cita en la calle Guillem de Castro, sede social de la empresa.

Se reunieron trescientos invitados que ocuparon diez carruajes y a las cuatro y cuarto de la tarde, horario solar, partieron hacia Torrent. En todos los pueblos del itinerario, los ciudadanos curiosos, se amontonaban para presenciar el paso de la comitiva y algunos vitoreaban a los distinguidos expedicionarios.

En Torrent fue donde se despertó mayor interés pues no eran frecuentes los acontecimientos relevantes. Las calles se engalanaron para la ocasión y más de mil personas de las ocho mil que habitaban el municipio, con el alcalde Tomás Baviera y la corporación entera a la cabeza, recibieron al tranvía y a los selectos pasajeros que en él viajaban.

Los invitados recorrieron las dependencias de las cocheras y las cuadras y a las cinco y media el deán de la Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados, José Cirujeda y Ros, bendecía la línea acompañado por el clero local. Autoridades e invitados fueron agasajados por los hermanos Pla con una opípara merienda «hubo un verdadero derroche de emparedados, pastas, dulces, helados Jerez, Champagne y tabacos habanos».

A las siete se clausuraron los actos y los expedicionarios regresaron a Valencia saciados y con las axilas humedecidas.

La línea a Torrent partía de las Torres de Quart y circulaba inicialmente por la calle Borrull de la que se desviaba en diagonal a la calle Quart a la altura de la Estación del ferrocarril de Aragón.

A las afueras continuaba por la cárcel Modelo y proseguía por Mislata, Xirivella y Alaquàs. En Torrent, según el recorrido descrito por Beguer Esteve, cruzaba el puente del barranco construido en 1865, seguía por la calle Vora Sèquia (Gómez Ferrer), se desviaba por la calle Santo Tomás y la plaza del Raval (Maestro Giner) hasta la Plaza Mayor y continuaba por la calle Sagra para salir de nuevo a Gómez Ferrer y encaminarse a Valencia, efectuando el regreso por la calle Quart. El trazado de la línea alcanzaba los 9.167 metros.

El trayecto se realizaba en cuarenta y cinco minutos y costaba veinticinco céntimos de peseta.

Las dependencias del tranvía estaban situadas en la calle Gómez Ferrer, hacia la esquina a la carretera a Picanya. Albergaban cuadras para cincuenta y dos caballos, cocheras para treinta y cuatro carruajes, diferentes departamentos para material, pajeras, talleres, depósitos de pienso y habitaciones para algunos empleados. Contenían un amplio lavadero para la limpieza de los carruajes y el centro del edifico formaba un espacioso patio. El material móvil lo componían doce coches cerrados, dos jardineras y un imperial. Los carruajes cerrados se habían fabricado en Valencia por el industrial Vicente Lladró, que poseía la concesión de la línea hasta el cementerio de Valencia y el resto de los carruajes se construyeron en Inglaterra por la casa Falson.

El tranvía sustituyó los servicios de tartanas y de coches galera, los únicos medios de locomoción que comunicaban Torrent con Valencia por caminos vecinales y carreteras secundarias en los que se invertía hasta hora y media para llegar a la capital. Apunta Ibáñez Clemente que tres tartanas de cuatro pasajeros, cada una, sobraban para el pasaje que se trasladaba a la capital.

Sólo algunos hombres de negocios y unos pocos estudiantes eran los que las utilizaban. Aunque a decir de Silvino Beneyto el servicio de galeras se instaló porque el servicio de tartanas resultaba insuficiente. La instalación de las líneas interurbanas desagradó tanto a los tartaneros, que aprovechaban cualquier revuelta para ocasionar daños e incluso incendiar los puentes de madera en el trayecto de los tranvías. Para evitarse

Número179 / Hivern 2012

història de la ciutat problemas Hermanos Pla compró a los tartaneros los treinta y dos caballos que utilizaban en sus carros para tirar de los coches de su propiedad y a ellos los emplearon en las plazas de conductores.

El tranvía eléctrico y sus repercusiones Los tranvías de tracción animal sucumbieron a las ventajas que aportaba la aplicación de la tracción eléctrica, ya se habían realizado pruebas, en este sentido, en Bilbao y San Sebastián en los años noventa. La línea torrentina inició el proyecto del cambio de tracción sobre los planos diseñados por el ingeniero Carlos Blanco Pozo y por fin, el 19 de noviembre de 1898, se autorizaba la electrificación. Al parecer la idea consistía en electrificar la línea en el trayecto entre las calles Santo Tomás, la plaza del Raval y la calle Sagra, pero los vecinos de la barriada protestaron porque si el tranvía de tracción animal ya molestaba a los carros de labranza y comercio, con el motor eléctrico, las caballerías de dichos carros podrían espantarse lo mismo que al ver un tren o una bicicleta. Al final todo el trayecto discurrió por la calle Gómez Ferrer, construyéndose un apartadero para que la máquina realizara la maniobra en la plaza del Obispo Benlloch; no obstante, el 24 de julio de 1899 la Sociedad Pla Hermanos, representada por Juan Bautista Pla Aparici, se desentendió de los derechos sobre la línea Valencia a Torrent y la cedió a la Compañía General de Tranvías, representada por su director gerente Francisco P. Gras aunque, una vez más y aprovechando la profunda crisis de la nueva empresa motivada por la competencia establecida con la Sociedad Valenciana de Tranvías, la Compañía General de los Tranvías Eléctricos de Valencia, Sociedad Lyonesa, constituida en la ciudad francesa de Lyon, absorbió las líneas de la Compañía General de Tranvías, entre ellas la de Torrent. La Lyonesa, en última instancia, electrificó la línea y el nuevo servicio de tracción eléctrica quedaba inaugurado el 18 de junio de 1900. En 1912 la compañía francesa se unió con la Sociedad Valenciana de Tranvías formando un nuevo grupo empresarial, la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia (CTFV, conocida popularmente como Cacaus, Tramusos, Faves i Vi), que gestionaría la línea hasta su declive.

El tranvía también benefició a los pueblos al suroeste de Torrent como Real de Montroy, Montserrat, Turís, Al-

Número179 / Hivern 2012

borache, Macastre y Yátova. Existía un servicio de galeras que hacía dos viajes al día para acercar a los usuarios de aquellas localidades hasta una posada próxima a las cocheras y allí se subían al tranvía para continuar el viaje a Valencia. Además las tartanas acercaban a los pasajeros hasta los merenderos del Xorro y el Vedat desde el apeadero de la placeta dels tramvies (plaza del Obispo Benlloch). El emprendedor Vicente Marín Ferrer, abogado y periodista, con la apertura en 1914 de su hotel en El Vedat estableció un servicio de coches desde aquella parada para llevar a los viajeros hasta su establecimiento. Las gacetillas del momento anunciaban que las obras del replanteo del futuro tranvía que conduciría a los huéspedes hasta el hotel ya habían comenzado. Parece ser que el empresario había adquirido los raíles para tal fin pero al estallar la Gran Guerra, aprovechó la contienda para vender el hierro. Mauricio Jalvo, en su proyecto de apertura de la avenida en 1926, aún planteaba la subida del tranvía hacia El Vedat en sus bocetos. Silvino Beneyto habla de un movimiento de viajeros diario de 1.500 a 2.000 durante la primera década de su puesta en marcha. El tranvía fue otro de los atractivos para que la burguesía de la capital se desplazara a nuestra ciudad como lugar

41

de veraneo en vista de sus peculiaridades medioambientales. Propone Tomás Roselló que la familia Giner-Cortina construyó su palacete, actualmente en ruinas, porque el tranvía pasaba junto a su parcela.

Hacia 1915 trabajaban en la línea de Torrent noventa y cuatro empleados.

Victoriano Andrés López comenta que había tres jefes, uno de cochera y dos de línea, para setenta y seis individuos entre conductores y cobradores. En la cochera había quince empleados en limpieza, orden y aseo de los coches y las vías y todos ellos estaban sometidos a un severo reglamento.

Las precarias condiciones laborales de los trabajadores provocaron varias huelgas hasta el estallido de la Guerra Civil. En marzo de 1900 los dos semanarios locales, tan enfrentados en sus intereses, como El Regional y El Torrentino coincidieron en denunciar la situación laboral de los empleados del tranvía ya que rozaba la esclavitud. El Torrentino realizó una colecta entre sus redactores para paliar las perdidas de los tranviarios por los días no trabajados llegando a recaudar alrededor de las veinticinco pesetas. El sueldo de los empleados se cobraba en el día.

Los cocheros ganaban once reales y diez y medio los revisores y conducto-

Anuncio de la compañía de tranvías en agosto de 1899 insertado en el semanario local La Crónica.

Tranvía serie 100 con dos remolques de camino a Torrent, 1950. Fueron los más difundidos en Valencia.

Proyecto de tranvía de tracción eléctrica de la línea de Torrent del ingeniero Carlos Blanco.

De «El legado documental del ingeniero Carlos Blanco Pozo» de V. García Ortells

42

història de la ciutat

En la plaza Obispo Benlloch hacia 1945. Torrent imatge gràfica…

Accidente en Mislata del tranvía disco 21 de la línea de Torrent de camino a Valencia, 10 de febrero de 1936. Foto Desfilis. Valenpedia, archivo digital Las Provincias.

res. Su jornada empezaba a las cuatro de la mañana y finalizaba a las nueve y media de la noche en invierno y a las once, doce o una de la madrugada en verano. El término medio diario era de diecisiete horas en la línea de Torrent a Valencia, teniendo únicamente media hora para comer, de la cual utilizaban diez minutos limpiando el coche y preparando las cuentas. Los días no trabajados, casos de enfermedad, no eran remunerados y los días de descanso o las vacaciones eran sólo un sueño.

Sus demandas consistían, entre otras mejoras, que el jornal alcanzara los trece reales, y que la jornada laboral se redujera a trece horas1. La huelga terminó el diez de marzo y la compañía tuvo que ceder. En 1913 los trabajadores de la línea de Torrent se quejaban por el acuerdo que adoptó la empresa para que una reducción de la jornada a doce horas también se hiciera extensiva a las líneas rurales.

Estampas de un viaje El servicio del tranvía se hizo imprescindible en la vida de los torrentinos.

En 1928 se le asignó el disco número 21 para distinguir la línea. Recuerda Ibáñez Clemente que «en él se formaban tertulias, se entablaban amistades y se formalizaban tratos comerciales». Tampoco era imposible hablar con el conductor o con el cobrador y hasta echarse un pitillo con ellos. Las pescaderas con sus cestas de pescado fresco se bajaban del apeadero de la placeta dels tramvies a primera hora de la mañana y tras la inspección veterinaria, allá por los años veinte, recorrían las calles para su venta. En los cincuenta alguien viajaba con los carretes de las películas que se iban a proyectar en el cine parroquial y en los primeros sesenta en el viejo 21 se subían los componentes del grupo Los

Melódicos para actuar en la capital y hacer sus bolos.

La reducción de costes en la línea para obtener mayores beneficios repercutía en la calidad del servicio y los pasajeros expresaban frecuentemente su malestar por tales deficiencias. En 1902 los vecinos de Torrent protestaron por la supresión de un convoy que servía de estación de espera en el apeadero de la población con lo cual no les quedaba más remedio que esperar en la vía pública y «cuando la concurrencia de pasajeros sea excesiva, resultará siempre que los más ágiles o menos atentos, asaltarán los convoyes a su llegada, y a los ancianos y a las señoras les será imposible el acceso, así hayan estado aguardando los primeros». Los inoportunos retrasos en el trayecto por las maniobras del convoy les disgustaba del mismo modo y señalaban la precaria situación de los empleados y de sus consecuencias para la seguridad del pasaje porque «los conductores de sus vehículos, lo mismo que los cobradores, no dispongan del tiempo necesario para comer, y que esta cotidiana labor, tan indispensable a la vida, la realicen en funciones de servicio y a presencia del público, lo cual no solo resulta poco respetuoso, sino que pudiera muy bien causar desgracias, pues si el conductor ocupa las manos para llevarse la comida a la boca, forzosamente ha de abandonar las manivelas del coche, y muy fácilmente pudieran ocurrir serios percances». En 1914 se solicitaba del Gobernador que obligara a la CTFV «a aumentar el personal de cobradores en la línea de Torrente, pues en cada convoy, formado por dos o tres coches, sólo va uno de estos empleados, a quien no es posible en manera alguna exigirle el exacto cumplimiento de sus deberes con el público». Otras veces las quejas venían por lo expuesto que se encontraba el público en el vagón «En el tranvía de la línea de Torrente venían ayer, como de costumbre, numerosos viajeros, cuando por el sitio denominado la Rambleta pasó un automóvil a una velocidad considerable, y debido a la reciente lluvia, salpicaba el barro ensuciando a los viajeros que iban en la plataforma del tranvía; tanto es así, que a un señor militar que se dirigía hacia el cuartel, le fue imposible presentarse.»

El material móvil más anticuado y de peor calidad de la compañía circulaba por las líneas rurales. Durante los años cuarenta, la época dorada del transporte eléctrico, en la línea 21 aún funcionaban las antiguas jardineras de las postrimerías del XIX, coches con estructura diáfana cuyas ventanillas llegaban hasta el suelo y se cubrían con lonas si

Número179 / Hivern 2012

història de la ciutat es que se conservaban. La pésima calidad de la infraestructura provocó sonados accidentes. En 1929 «José Vilanova Garull, tranviario, vecino de Torrente, iba ayer por la tarde prestando servicio en un tranvía de Torrente, y al sacar la cabeza para ver a un perro que había atropellado, un poste le dio un golpe en la cabeza, ocasionándole heridas contusas…». Mucho más grave fue el accidente de 1936; en el paso a nivel de Mislata, un tren de la línea de Llíria arrollaba a un convoy de Torrent que regresaba a Valencia; murieron cuatro personas. La prensa denunciaría el estado ruinoso de la línea «el vehículo siniestrado era un convoy viejo y destartalado, como todos los que circulan por esta línea, cuyos frenos parece ser no obedecieron al mandato del conductor». En 1952 el estado de la línea había llegado a una degradación mayor y en un accidente similar perecieron cinco personas.

Durante la guerra la CTFV fue incautada por la Unión Sindical de AutoTranvías y la línea fue gestionada por un comité obrero. En los años cuarenta el material obsoleto continuó en circulación y también las críticas a la compañía. El semanario Torre alertaba sobre la subida de precios y de que ésta no iba acompañada por una mejora en los servicios, «Se rumorea que la Compañía de Tranvías pretende subir el billetaje ¡Claro! Ahora tenemos zepelines con calefacción, y camareras con bombones para el trayecto…»; manifestó las carencias en el sistema de frenado de los maquinistas, «pues el pasaje ha de «aterrizar» con paracaídas»; aludía a la incomodidad del viaje por ir la gente tan hacinada que a veces se accidentaba, «hemos visto a una pobre mujer con el brazo en cabestrillo porque se le había encajado y tuvieron que quebrárselo para que lo bajara» o lamentaba la pésima higiene,

las corrientes de aire, el frío y las goteras en los techos. Jaime Anchel exponía en 1949 las deficiencias del tranvía que padecían los usuarios de Torrent «Los transportes públicos de pasajeros, concurren todos en un mismo grupo financiero. Los tranvías con algunos modelos de tipo colonial, circulan dos convoyes menos que diez años atrás, cuando la población de Torrente y pueblos de ruta, era 60% de la actual y no existía el Grupo de viviendas de Chirivella. Su recorrido con la serie de cruces, que no siempre se realizan con precisión, se hace interminable, sin que hayan sido adoptados sistemas de señales u otros métodos que eviten las largas paradas de los cruces. La organización del servicio, no tiene previsto las frecuentes averías, ni las aglomeraciones de público a determinadas horas y fiestas señaladas, llevando siempre mucho más pasaje del que le corresponde, con la natural incomodidad del viajero. Los viajes no tienen prevista duración, máxime si hay aglomeración, averías o relevos.»

En la década de los cincuenta la compañía de tranvías sufre una profunda crisis de la que no se recuperará. Para que el sector permaneciera a flote tenía que subir unas tarifas cuyos precios se habían mantenido inalterables durante muchos años pero corría el riesgo de enfrentarse con los depauperados bolsillos de la clase obrera que sobrevivía a las miserias de la postguerra. Los servicios interurbanos se llevaron la peor parte de la crisis y por otro lado la compañía había paralizado cualquier tipo de inversión en las líneas puesto que los plazos de las diferentes concesiones estaban a punto de expirar. La reversión de la concesión de la línea a Torrent finalizaría el 26 de abril de 1955. Una vez vencido el plazo ni el Estado, su legítimo titular, ni los ayuntamientos afectados mostraron ningún interés por hacerse

Rodeando la plaza del Obispo Benlloch en una inusual nevada, 11 de enero de 1960. Archivo BIM TORRENT.

cargo del tranvía. Así las cosas, CFTV anunciaba su renuncia a la explotación de las líneas a medida que se agotaban los plazos de las concesiones. El tranvía de Torrent realizó su último recorrido el domingo 7 de julio de 1963. En su lugar se estableció un servicio de autobuses de la compañía VASA, integrado por nueve unidades, que se prolongaba hasta El Vedat. Una vez desparecido el tranvía el Ayuntamiento solicitó de la Dirección General de Carreteras la pavimentación de la calle Gómez Ferrer para mejorar la calzada. Se eliminaron los cables y las vías quedaron cubiertas, pero el recuerdo del tranvía no se ha borrado. ......................................................................................

1. En 1891 un directivo de otra compañía podía cobrar unas 12.500 pesetas anuales, omitiendo otras prebendas, mientras que en esa misma época un tranviario ganaba alrededor de las 1.000 pesetas. ......................................................................................

BIBLIOGRAFÍA Y FUENTES CONSULTADAS ANCHEL HARO, Jaime, «Las comunicaciones entre Valencia y Torrente», Torre, 11 de junio de 1949, p. 4; ANDRÉS LÓPEZ, Victoriano, «Apuntes y datos muy curiosos referentes a esta villa» (introducción y transcripción de J. R. Sanchis Alfonso y José Royo Martínez), Torrens, núm. 11, (1997), Torrent, 1997, pp. 5456 y 94; BENEYTO TASSO, Silvino, «Guía histórico descriptiva de la villa de Torrent» (introducción y transcripción de J. R. Sanchis Alfonso y José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, (1996), Torrent, 1996, p. p. 110-111; DOMÉNECH CARBÓ, Antonio; Los tranvías de Valencia.

Transporte y Estructura Urbana, Valencia, 2007; BEGUER ESTEVE, Vicente, «La música en Torrente (1840-1970)». Obra Completa, vol. I, Torrent, 1997, pp.

24-25 y bajo el pseudónimo de Jesús de Salta, en «Las comunicaciones con Valencia», Revista Fiestas Patronales, 1963; «El Regional», de 8 de marzo de 1900 y «El Torrentino», de 11 y 18 de marzo de 1900 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910), Torrent, 1997; GARCÍA ORTELLS, Virginia, «El legado documental del ingeniero Carlos Blanco pozo en su archivo de empresa: el Archivo Histórico de FGV». Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, diciembre 2007, núm. 13, pp. 198 a 219; GIMÉNEZ CHORNET, Vicente, Ferrocarriles y Tranvías. El inicio de los ferrocarriles y tranvías de vía estrecha en Valencia, 1999 y en «Los tranvías de Valencia», 150 años de ferrocarril en la comunidad Valenciana, 1852-2002, 2002; IBÁÑEZ CLEMENTE, José María (JIC), «Desaparece el tranvía». Torrente. Boletín de Información, julio de 1963, p. 5, «Balcón a la calle. Aquellos tranvías», Torrente. Boletín de Información, p. 4 y «Torrente en mis recuerdos», Revista de Fiestas Patronales, 1976; Las Provincias, de 26 de abril de 1895, p. 2; Levante, de 26 de abril de 1895, p. 2 y 11 de febrero de 1936, p. 8; PUIG GARCÍA, Manuel, «La Crónica», 20 de febrero de 1898, p. 2 en Torrent i la seua prensa…; IBORRA LERMA, José Manuel, Historia básica de Torrent, Torrent, 1982, p. 123-124; OLAIZOLA ELORDI, Juanjo y VAÑÓ GINER, Llucià, «Los tranvías y trolebuses de Valencia». El trenet de Valencia, 1998; ROYO MARTÍNEZ, José, Torrent en la prensa de Valencia. La Voz de Valencia (1901-1917), Torrent, 2006, p. 90, Torrent en la prensa de Valencia. Diario de Valencia (1911-1936), Volumen I (1911-1927), Torrent, 2009, pp. 143, 201, 218, 219, 223, 300, 443, 599 y 600 y Volumen II (1928-1936), pp. 732 y 1.235 a 1.241; ROSELLÓ JAUNZARÁS, Tomás, «El palacete de Torrent: El chalet de la familia Giner-Cortina del arquitecto José Mª Manuel Cortina Pérez (1919-2009)», http://www. uv.es/dep230/revista/PDF635.pdf; Torre, de 30 de octubre de 1948, p. 4, 24 de diciembre de 1948, p. 3, 29 de enero de 1949, p. 4 y 11 de marzo de 1950, p. 2. ) y VIDAL CORELLA, Vicente, «La Valencia de otros tiempos. Historia y anécdota de los tranvías valencianos». Las Provincias, 26 de octubre de 1969, p. 41.

Número179 / Hivern 2012

43

Dibuix d’Aarón Parra. Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO)

n o B l a d a N Programa d’activitats –––––––––––––––––––––––––––––––––– Nadal Solidari Campanya solidària d’arreplega d’aliments Del 3 de desembre al 5 de gener. De dilluns a divendres, de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00 h. Punt d’arreplega: Avinguda Al Vedat (davant de l’Ajuntament)

Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 13.00 h. Punt d’arreplega Avinguda Al Vedat (entre Genaro Palau i Reina Sofia) Dies 4 i 5 de gener, de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00 h. Punt especial de final de campanya de Las Provincias, plaça dels Moralets.

–––––––––––––––––––––––––––––––––– Enguany els adorns nadalencs de l’arbre de Nadal els han fet els xiquets i xiquetes de les escoles de Montesión i de Torrepinos

–––––––––––––––––––––––––––––––––– 8 de desembre 20.00 h. Ajuntament Encesa de llums tradicionals Festivitat de la Puríssima –––––––––––––––––––––––––––––––––– 9 de desembre Lora X, en busca de la trúfula perdida 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Cine infantil. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 16 de desembre Dreamwoks el gato con botas 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Cine infantil. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 19 de desembre 10.00 h. Auditori Trobada de nadales Organitza La Gavella –––––––––––––––––––––––––––––––––– 21, 22 i 23 desembre Mercat medieval.

Avinguda al Vedat (Genaro Palau)

–––––––––––––––––––––––––––––––––– 23 de desembre Vicky el vikingo y el martillo de Thor 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Cine infantil. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 24 de desembre 24.00 h. Plaça Major Revetla de la Nit de Nadal FMCT amb el patrocini de l’Ajuntament de Torrent –––––––––––––––––––––––––––––––––– 25 de novembre Los tres mosqueteros 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Cine infantil. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 26, 27 i 28 de desembre II Campus de Tecnificació de Bàsquet De 10.30 a 13.30 h Pavelló municipal el Vedat Organitza N.B.Torrent –––––––––––––––––––––––––––––––––– 26 de desembre La Monda Lironda Teatre El secreto de Wenceslao 12 .00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Teatre. Entrada lliure

–––––––––––––––––––––––––––––––––– 27 de desembre Rodamons Teatre, Coop.V Menut Espectacle 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Teatre. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 28 de desembre 4a Sant Silvestre Solidària 20.30 h. Organitza FDMT –––––––––––––––––––––––––––––––––– 29 de desembre Grup de teatre infantil de la falla Cronista Vicent Beguer Esteve La Bella No Dorment 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Teatre. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 31 de desembre 24.00 h. Plaça de l’Església Campanades 24.00 h. Plaça Major Revetla de Cap d’Any FMCT amb el patrocini de l’Ajuntament de Torrent

–––––––––––––––––––––––––––––––––– 2 de gener De 9.30 a 13.30 h Torneig de Reis 3x3 de Bàsquet.

Pavelló el Vedat Organitza UBF –––––––––––––––––––––––––––––––––– 3 de gener De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.30 h Torneig Reis 3x3 de Bàsquet Pavelló el Vedat Organitza UBF –––––––––––––––––––––––––––––––––– 3 de gener Teatre Buffo La princesa y la suerte 12.00 h. Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent.

Teatre. Entrada lliure –––––––––––––––––––––––––––––––––– 4 i 5 de gener Avinguda al Vedat Mercat de Reis –––––––––––––––––––––––––––––––––– 5 de gener 18.30 h. Avinguda al Vedat Cavalcada dels Reis

www.torrent.es