Nov609 sant andreu de cap a peus

? Âż any XXXV I novembre 2015 I 609

polĂ­tica

AnĂ lisi dels primers 150 dies...

nova

...del nou Govern municipal

o

n voluntat

transformadora

EDITORIAL Primeres passes del nou Govern del Districte de Sant Andreu JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

N

ova legislatura i nou mandat municipal. Enguany tindrem una regidora que viu a Sant Andreu, a la qual donem la benvinguda. Laia Ortiz militant d’ICV i membre de BeC no és la primera persona que ostenta la regidoria andreuenca i és veïna alhora, l’han precedit Gemma Mumbrú i Ferran Julian, ambdós del PSC. La nostra entitat creu que és positiu que la regidoria la tingui algú que viu al Districte. És important doncs que qui governa el Districte sigui alhora veïna, però això no ens treu feina al veïnat. Hem de continuar insistint i empenyent perquè ningú oblidi Sant Andreu. Esperem només que no hàgim d’estar tres mandats seguits perseguint les inversions i les actuacions que necessita el nostre poble.

De moment aquest mandat comença com tots, recollint els fruits de les reivindicacions veïnals sembrades en el mandat anterior, per exemple la passera provisional per travessar les vies del

tren entre els carrers Joan Comorera i Sao Paulo, o l’enjardinament, també provisional, de la nova plaça que s’ha creat al costat de l’església de Sant Andreu de Palomar.

O, per posar un altre exemple que dóna els seus fruits just aquests dies, altre cop la nostra entitat, i gràcies al paper clau d’una sòcia, vam posar sobre la taula del govern anterior la necessitat d’adquirir la nau que l’Agència Tributària utilitzava a la Fabra i Coats. Tossuts, tossuts vam contactar amb els responsables de Patrimonio del Estado i finalment es comprarà aquesta nau.

En resum, som tossuts perquè ens n’han fet tornar, ens toca el paper d’insistir, pressionar, fer de palanca. Desitgem que amb la nova regidora es puguin conquerir moltes inversions i projectes que encara falten a Sant Andreu de Palomar. Nosaltres sempre hi som, esperem trobar-nos en el camí.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: FOTOGRAFIA D’ANDREU CARRASCAL, MUNTATGE DE DAVID GARCÍA COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCÍA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID BERNAL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA, NATÀLIA QUERALT I JÚLIA CLAVERO, FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE I JÚLIA CLAVERO CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Busquem redactors i redactores que vulguin adquirir experiència Si t’interessa el periodisme de proximitat, vine a fer pràctiques a la publicació local més antiga de Barcelona Mail: revistacapapeus@gmail.com Facebook: Sant Andreu de Cap a Peus Telèfon: 93 345 96 98 (de 6 a 8 de la tarda)

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 -9...... Economia solidària

La FESC a la Fabra & Coats

11 ......

Obres del TAV

13 .......

Futbol fabril

Situació encallada

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

L’esport com a eina de solidaritat

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Noves polítiques?

Anàlisi del nou Govern andreuenc

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

20 ....... Reforma de la Casa Bloc Preparats per acollir refugiats

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

22 ....... Tots amb l’Aitor

La UESA guanya i surt motivada

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>ATENEU L’HARMONIA - CASAL DE

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

FEDERACIÓ D’ENTI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

TATS DE SANT ANDREU DE PALO-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

MAR. C/ SANT ADRIÀ, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

639010087 I 605383212.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

22H. ESCACS, PINTURA, ACTIVITATS

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CULTURALS, TENNIS TAULA, ETC.

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA ( Estudiant universitària busca treball de cangur a les tardes i cap de setmana. Té experiència i ha treballat en diferents escoles bressol.

639471556 // 626312762 ( Estudiant universitària dona classes particulars a la tarda i els caps de setmana, tant a primària com a secundària. Premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca.

648794344 // 626312762 ( Noia universitària de quart de Treball Social fa de cangur o dóna classes particulars a nens/es de primària. Telèfon: 639 471 556 // 626 31 27 62 ( Noi universitari de Fisioteràpia dóna classes particulars a nens/es de primària i secundària (de totes les matèries). Ha estat premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca. 648 794 344 // 626 31 27 62 (S’ofereix senyora per a persones grans (anar de compra, al metge, de passeig i fer companyia). Serietat.

6

8 euros l’hora. 603 668 133 // 93 3600648 (de matins). ( M’ofereixo per fer neteja per hores, fer companyia. Disponibilitat total. Mª del Mar. Puc donar referències. Tel: 93 274 11 39

IMMOBILIARI

( Es lloga habitació tranquil·la, té antena de TV. baixos amb petit pati.

Preu: 250 euros. Es requereixen referències (Sant Andreu). Sra. Alicia.

93 274 03 09

C.N. SANT ANDREU

( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62

( Es ven plaça de pàrquing a la plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis.

Tel. 93 1138247

( Venc títol del CN Sant Andreu.

Telèfon: 93 311 28 07 // 626 312 762

( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35€ . Plaça a nivell de carrer. C\ Joan Torres 617 187 995

( Es ven títol CN Sant Andreu 700€.

661 73 77 60 Carme

( Es lloga plaça de pàrquing al carrer Torres i Bages 68. Plaça cotxe. 93 346 03 37

( Es ven títol CN Sant Andreu. 700€.

Tel.627 87 62 94 Jaime

DIVERSOS

( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic.

T. 649 166 725

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep

( Casa en venda. Carrer Otger.

Planta baixa i pis amb comunicació

( Es cedeix nínxol alt al Cementiri de Sant Andreu. T. 639702053 Teresa

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) MANIFEST

La Meridiana, mur físic i psicològic

L

es Associacions de Veïns i Veïnes que signem aquest comunicat volem posar de relleu la problemàtica que suposa l’Avinguda Meridiana per als nostres barris. Els punts que tot seguit exposem suposen els principals problemes i per tant esperem que es trobin solucions per a tots ells: Deficiències:

guda Meridiana sigui una veritable via ciclista, sense abocar els ciclistes i vianants a una disputa de les voreres. Carril bici segregat, segur i en calçada. Les voreres pels vianants.

2. Falta prioritzar el transport públic i la bicicleta. Cal facilitar el pas dels autobusos, millorar les estacions i facilitar la intermodalitat amb el metro i el bicing. Cal també facilitar un espai segur i segregat perquè l’avin-

4. El Mur innecessari. La Meridiana no només és un mur metafòricament parlant, és un mur físic i psicològic que divideix barris per la meitat i entre ells. Té la expressió més literal al tram comprès entre Fabra i Puig i el

L’Avinguda Meridiana ha de ser un eix cívic de referència a la nostra ciutat i, en aquest moments és únicament una autopista, per aquest motiu sol·licitem un projecte integral per tota l’avinguda. Aprofitem aquesta nova etapa municipal perquè La Meridiana es converteixi en un revulsiu pels nostres barris i deixi de ser un problema per als veïns i veïnes.

Volem deixar de ser la Ciutat Oblidada.

Signen: Associació de Veïns de La Sagrera, Associació de Veïns de Navas, Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, Associació de Veïns de Torre Llobeta, Associació de Veïns de Barri de Porta, Associació de Veïns Clot-Camp de l’Arpa, Associació de Veïns Sant Andreu Nord-Tramuntana, Associació de Veïns Congrés-Indians, Associació de Veïns Prosperitat, Associació de Veïns de Meridiano Cero.

cap a peus I novembre

1. La Meridiana ha de deixar de ser una Autopista. El control del trànsit sempre és a favor dels vehicles, amplada dels carrils, freqüència semafòrica, mitjana intransitable, il·luminació elevada...totes aquestes característiques comporten una clara priorització del vehicle per davant dels vianants afavorint velocitats, soroll i contaminació elevades.

3. La Meridiana espai deshumanitzat. L’avinguda té un traçat i disseny d’autopista, per diferents motius no ha evolucionat per ser part de la ciutat com ha passat en altres grans avingudes reformades recentment.

Tant l’arbrat com la il·luminació, la distribució del mobiliari urbà, les poques zones verdes entre d’altres aspectes no contribueixen a crear un espai acollidor que convidi al passeig ni ha estar-hi, afegint més dificultat al comerç que s’instal·la en aquesta via i dona servei al veïnat.

Pont de Sarajevo. Ja és hora de trobar una solució a aquesta barrera.

7

Fins sempre, Jaume!

E

l dia de la festivitat de la Mercè se’n va anar de vacances, com l’Ovidi Montllor, l’amic Jaume Robles i López. Encara li restaven uns quants anys per a jubilar-se.

Era jove i madur al mateix temps. La vida li va donar moltes vivències enriquidores, les quals va saber assaborir amb familiars, companyes, éssers estimats i amics.

Molts el recordareu com a cambrer del Versalles.

Servint comandes i taules amb eficàcia i elegància durant la darrera etapa d’en Pere Heredero. També, va fer de comercial per a diverses empreses. Germà de la Mercè Robles, activista dels Cinefòrums andreuencs. Actualment vivia a Torelló. La seva mort ens ha deixat una buidor difícil d’emplenar, però el seu record ens és ben present.

Allà on siguis Jaume, gaudeix força i tard o d’hora ens retrobarem de nou. Fins sempre, amic!

Els amics de Sant Andreu

“Reapropiem-nos de la vida”

El recinte fabril de la Fabra i Coats es consolida com l’epicentre nacional de l’economia social, solidària i responsable amb la quarta edició de la FESC Els dies 24 i 25 d’octubre es va celebrar la quarta edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) al recinte andreuenc de Fabra i Coats. Sota el lema de “Reapropiem-nos de la vida”, la FESC ha fet una crida a cercar “la sostenibilitat de la vida” i a perseguir “una mirada a l’economia, la societat i el medi ambient des d’una perspectiva feminista”, segons el manifest de l’edició d’enguany.

Endemés, l’organització també reivindica la necessitat de “conèixer-nos cap endins i cap enfora, créixer i enfortir-nos, conèixer com és la xarxa de l’ESS -Economia Social i Solidària-, qui som, on som, què fem, com ens interrelacionem i ens comuni-

Palos considera que l’economia solidària i social es fonamenta en “una economia al servei de les persones, amb una gestió democràtica, horitzontal i assembleària, on també és important, no només com es fan les coses, sinó també què fas, és a dir, quins productes, quins serveis ofereixes”.

L’organització de la FESC La fira s’articula al voltant de deu eixos temàtics, on s’agrupen les cooperatives del mateix àmbit. “Habitar”, “Vestir-nos”, “Alimentar-nos”, “Reculturitzar-nos”, “Educar-nos”, “Comunicar-nos”, “Cui-

dar-nos”, “Divertir-nos”, “Finançar-nos” i “Serveis a empreses” són els diferents camps, que interpel·len a totes les perso-

“Economia al servei de les persones, amb una gestió democràtica, horitzontal i assambleària” nes a situar-se en un primer pla protagonista de l’activitat econòmica.

En els diferents expositors, podem trobar cooperatives, entre moltes altres més,

Una de les idees és la de potenciar “un món socialment més just, equitatiu i sostenible”

8

quem amb el món que ens envolta”, posant èmfasi en què cal “fer-ho des d’una perspectiva feminista, acollidora, plural, subversiva, curosa, creativa, honesta i plena de coratge” per poder garantir “un món socialment més just, equitatiu i sostenible on la vida, en majúscules, retorni al centre de l’existència”, afegeix el manifest.

Xavi Palos, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i coordinador de la Fira, explica els motius de realitzar esdeveniments com la FESC: “Crèiem que hem de celebrar-los perquè encara hi ha persones que no coneixen les alternatives que existeixen en la vida, tenint en compte tots els seus aspectes econòmics. Pensem que és un bon format, ja que permet combinar un espai de trobada i de reflexió amb activitats lúdiques i, sobretot, també hi ha lloc pels expositors, que són els que expliquen directament quines són aquestes alternatives”.

Tot Can Fabra va omplir-se de parades i activitats que tenien com a objectiu publicitar, incentivar, interl·locutar

i conscie

Cristina Martín @CrisValbuena_

L’economia des d’un punt de vista feminista: quina posició ocupen les dones en el sistema capitalista?

El feminisme és un eix transversal i fonamental de l’economia solidària. A la FESC d’enguany trobem la Fundació Surt, associació que s’encarrega de la reinserció laboral de les dones. La seva presidenta, Fina Rubio, reflexiona sobre el paper de les dones en l’economia capitalista: “Hi ha lloc per la dona, però és un lloc molt determinat: subordinat, que no ens reconeix, que ens discrimina, que obre bretxes salarials i ocupacionals” i conclou que “és, per tant, un lloc que no volem”.

D’altra banda, la FESC també compta amb la Comissió d’Economies Feministes de la XES on es treballa com articular el feminisme dins d’aquesta organització.

Anna Fernández, membre de la Comissió, afegeix que “les dones ocupem un lloc brutal a la vida i l’economia és una part d’aquesta; això fa que, moltes vega-

des, la posició que tenim en l’economia està absolutament invibsilitzada”. A més, Fernández considera que “l’economia capitalista està afavorint aquesta invisibilització” i que l’economia solidària té “el repte de garantir que no es repeteixi aquest model”.

La solució passa, com indica el lema de la FESC, en reapropiar-nos de la vida.

Rubio explica que “qualsevol economia que vulgui ser solidària ha de posar en el centre la vida” i que, a més, cal que “trenqui amb aquesta separació entre l’economia de la cura i l’economia productiva”.

Fernández emfatitza que també cal “passar del treball invisibilitzat de les dones, que és el que sustenta aquesta economia capitalista, a una economia que posi la sostenibilitat de la vida en el centre”.

Cristina Martín, @CrisValbuena_

cap a peus I novembre

ocutar

com Crític, La Directa, La Marea i Metromuster (“Comunicar-nos”); Abacus, Iacta, La Ciutat Invisible, Pol·len Edicions i Verkami (“Reculturitzar-nos”); Alternativas Económicas, Servei Civil Internacional i Setem Catalunya (“Educar-nos”); Fiare Banca Ética, Coop57 i Fundació Goteo, Oikocredit Catalunya i Serveis Financers Islàmics (“Finançar-nos”); Habitatges La Borda, Pah Barcelona i Som Energia (“Habitar”); Col·lectiu Ronda i Labcoop (“Serveis”).

9

i conscienciar a/amb els visitants de la FESC / cristina pla

PREOCUPACIONS DE LA RESTAURACIÓ

Les terrasses andreuenques, al marge del conflicte La nova ordenança de terrasses no castiga al nostre territori Sant Andreu ha sortit airós, per una vegada, de la política municipal. L’ordenança de terrasses aprovada i executada per l’anterior govern municipal no ha tingut una forta incidència al barri. La normativa ha generat una gran preocupació al Gremi de Restauració de Barcelona, ja que veuen perillar gran part dels seus ingressos. Per això, l’actual executiu s’ha compromès a estudiar la problemàtica.

“La nova normativa no ha afectat als nostres comerços”. Representants de l’Eix comercial de Sant Andreu i Sant Andreu Nord Comerç són contundents a l’hora de valorar l’impacte al nostre barri. Encara que alguns bars han perdut taules, i això els ha obligat a acomiadar treballadors, com és el cas del bar “El Extremeño” del Passeig de la Meridiana. El punt més calent seria el passeig de Fabra i Puig, però

queda fora de la normativa.

La proliferació de terrasses, i per tant l’ocupació de la via pública va portar a l’anterior govern convergent a renovar l’ordenança de terrasses. La norma “unifica i estandarditza” les zones ocupades per la restauració. S’hi tracten aspectes com la distància entre els elements d’una terrassa, o la separació entre façana i vianants.

Tot i la baixa afectació de la normativa de les terrasses, alguns locals han acomiadat treballadors

El passeig de Fabra i Puig, u dels punts calents, resta fora de la normativa de les terrasses / cristina pla

10

“500 establiments hauran de perdre la terrassa, el que en èpoques de l’any representa el 30-40% dels seus ingressos”.

El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, denúncia així, la inestabilitat del sector, i reclama solucions a curt termini.

El govern municipal obre les portes a la FAVB i als veïns a participar en la Comissió Tècnica de Terrasses, per tal de trobar una solució adient pel sector, ja malmès, de la restauració. // Jaume Gil

Oblidats per les festes de la Mercè Les festes de la Mercè són emblema de la ciutat de Barcelona, on es fa bandera no només de ser capital catalana sinó de ser també capital cultural europea. Tanmateix, no són unes festes que els andreuencs se sentin com a seves, ja que quasi tots els actes, tant principals com secundaris, se solen celebrar lluny del poble històric. Sense anar més lluny, en aquesta passada edició de les festes de la Mercè només va haver un acte que se celebrés a Sant Andreu: una visita comentada a l’exposició Indisposició General, que tenia lloc a la Fabra i Coats el dissabte 19 de setembre a les sis de la tarda.

Això vol dir que dels 1’8 milions de persones que l’Ajuntament ha donat com a xifra de participació a l’esdeveniment, només

un petit reducte van venir fins a Sant Andreu. No perquè no volguessin, sinó perquè de les 500 activitats que el consistori barceloní havia programat, només una s’ha celebrat a Sant Andreu.

Majoritàriament, les festes de la Mercè d’aquest any 2015 han tingut dos epicentres principals: el castell de Montjuïc, sent l’escenari de 60 actes, i el Parc de la Ciutadella, concentrant-ne 59.

La resta, respectivament, han tingut altres escenaris: alguns de clàssics, com el palau de la Virreina, la Plaça de Catalunya, el palauet Albéniz, el passeig Lluís Companys, l’Avinguda Reina Maria Cristina, la Plaça Sant Jaume o el propi Ajuntament; i d’altres que s’han acomodat en la programació en els últims anys, com és el cas del parc del Fòrum. // Martí Roma

INFRAESTRUCTURES

Les obres del TAV, un gran engany

Q

El parc que ha de cobrir les lloses i els ponts que han de connectar els barris han deixat de ser un futur engrescador. Les estructures de formigó que omplen la trinxera de les vies s’han convertit en un paisatge apocalíptic que separa encara més les persones que vivim als dos costats.

I els col·lectors, vials de trànsit, estació de busos, línies de metro, equipaments, ... es troben en la mateixa situació, o fins i tot molt pitjor.

Per què aquest gran projecte no tira endavant? Definitivament els diners no són el problema, perquè ja estan als pressupostos. És que potser hi ha un problema de manca de voluntat?

Nosaltres pensem que se’ns està enganyant. Durant anys s’ha donat llargues als veïns i a les entitats que els representem.

Exigim que aquest engany s’acabi d’una vegada. Que les tres administracions responsables es posin a treballar i donin al projecte l’impuls que necessita. Volem l’estació JA!

Pau Maduell, vocal de la comissió de seguiment del projecte de l’AVE a l’AVV de Sant Andreu de Palomar

L’escenari de les obres del projecte del TAV evidencien el bloqueig de la infraestructura / c. pla

L’

Ajuntament de Barcelona i el projecte RADARS han organitzat la II Setmana de la Gent Gran. La iniciativa, que va tenir lloc entre el 5 i el 10 d’octubre, té l’objectiu de vetllar pels drets de la gent gran així com

L’edició d’enguany ha ofert activitats gartuïtes de tota mena, com tallers o xerrades assegurar una vellesa digna i segura.

L’edició d’enguany ha ofert activitats gratuïtes de tota mena. Des d’activitats esportives com el Chi Kung o la gimnàstica fins a xerrades, cinefòrums, tallers o exposicions. Totes elles per reflexionar sobre la manera d’entendre i gestionar el fer-se gran, saber canalitzar el malestar emocional i poder compartir experiències.

Les activitats s’han celebrat a la biblioteca, la Fabra i Coats, etc.

El projecte d’acció comunitària RADARS és una xarxa de prevenció́ que té l’objectiu de garantir el benestar de les persones grans. Treballen per reduir la seva solitud, el risc d’aïllament i l’exclusió́ social.

El actes previstos han tingut lloc en instal·lacions del barri: al Centre de Serveis Socials, a la Biblioteca Ignasi Iglésias, a la Fabra I Coats, etc. A més, el programa d’enguany ha preparat un recorregut pels llocs més emblemàtics del barri.

La setmana de la gent gran es celebra en el marc del dia internacional de la gent gran, l’1 d’octubre, proclamat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 14 de desembre de 1990.I és que Sant Andreu és cultura .// T. de Pouplana.

cap a peus I novembre

uants anys fa que esperem el final de les obres de les vies? Qui és responsable de la situació en la que ens trobem avui? Perquè no hi ha ningú que reconegui els errors?

Com pot ser que ningú faci res per resoldre-ho? Quants cops hem fet aquestes preguntes?

No volem oblidar el passat, però preferim mirar endavant. La situació de les obres del projecte del tren d’alta velocitat és molt i molt preocupant.

Ens trobem a mig camí d’un projecte que no avança i que any rere any es va degradant. Amb un munt de diners consumits, que no sabem si serviran d’alguna cosa. Deixant de banda la gran estació de la Sagrera; la resta del projecte està en molt mal estat.

L’estació de Sant Andreu Comtal que avui és un infern per a les persones amb mobilitat reduïda, i que incompleix totes les normatives d’accessibilitat i de seguretat, necessita una solució. El projecte de la nova estació està encallat des de fa anys en tràmits burocràtics entre el Ministeri espanyol, ADIF, i l’Ajuntament; mentre que la Generalitat fa anys que s’ha desentès d’aquest projecte.

Sant Andreu acull la II Setmana de la Gent Gran

11

EXCLUSIVA

L’Ajuntament estudia traslladar la Universitat Oberta de Catalunya a l’edifici d’Hisenda

El consistori va comprar el complex a finals d’octubre per convertir-lo en un equipament municipal L’antiga seu d’Hisenda podria convertir-se en el recinte de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquests darrers dies, l’equip municipal del districte està estudiant un possible acord amb el rectorat per arribar a un acord.

L’adquisició de la nau es va fer per un milió d’euros, sorgits dels 96 milions del superàvit L’edifici, d’uns 12.000 metres quadrats, portava anys en desús i el govern d’Ada Colau l’ha adquirit per un milió d’euros, partida pressupostària sorgida dels 96 milions de superàvit dels comptes de l’Ajuntament.

L’AVV reclamava una nova revitalització del complex des de la passada legislatura i veu amb bons ulls l’hipotètic trasllat de la

El número 200 del carrer Gran, porta anys amb la reixa baixada des de que va marxar Hisenda / c. pla

UOC. Santi Serra, president de l’associació, pronostica l’arribada de funcionaris i estudiants que “dinamitzarien el comerç i restauració de la zona”. Des de l’entitat sempre han defensat que l’edifici fos ocupat per un negociat de l’Ajuntament que

tingues repercussió positiva per al barri com ho van ser les dependències d’Hisenda. Aquesta nova ubicació de la UOC portaria veïns d’altres barris de Barcelona o ciutats del voltant.

dra i il·lustració a Sant Andreu, i el 2009 en tancar-se la històrica seu del carrer Avinyó van traslladar-s’hi les classes

i mirar d’aturar el pla urbanístic que preveia la construcció de tres pavellons, una piscina d’estiu i obrir un nou carrer i suposava enderrocar quatre naus de l’escola.

Finalment, el passat dia 8 d’octubre s’anunciava l’acord pel qual el nou govern municipal s’ha compromès a revisar el planejament urbanístic. L’acord ha arribat a partir de les converses entre el districte de Sant Andreu, la mateixa Llotja i la Generalitat (de qui depèn l’escola), i contempla que els equipaments esportius es construeixin, però a partir de reordenar les instal·lacions dins de la mateixa parcel·la.

Alain Garrido

La Llotja es salva 12

Amb la revisió del pla urbanístic que afectava part de les instal·lacions de l’Escola La Llotja, s’evita l’enderroc d’una part d’aquesta seu que l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja té al carrer Pare Manyanet de Sant Andreu. Aquesta seu està dedicada a l’ensenyament d’escultura, talla de pedra, fosa, forja i il·lustració, i és hereva de l’escola de disseny creada a Barcelona. el 1775 El seu nom popular es deu al fet que les primeres aules es van instal·lar al pis alt de l’edifici de la Llotja de Mar. Actualment, la seu central de la Llotja es troba al barri de Sant Gervasi. El 2003 van començar les activitats de fosa, pe-

L’acord contempla salvar els edificis de la Llotja mitjançant una reordenació del projecte d’il·lustració que suposen gairebé la meitat dels alumnes que té la Llotja.

A finals del mes de maig, els alumnes de la Llotja van acampar al pati de l’escola durant una setmana per tal de protestar

Xavier Argall

Club Esportiu Fabra & Coats: el renaixement

“Considerem la nostra ideologia diferent de la resta de clubs de Barcelona.

L’encarem com una tasca social. Hem triat aquesta filosofia” 1922: neix el “Club Deportivo Hilaturas”, batejat més tard Club Esportiu Fabra & Coats, format per treballadors de la fàbrica.

Sergi Moyano: “aleshores feien futbol onze, nosaltres fem futbol sala”.

Història esportiva

Gerard Niño: “Hem crescut molt. El 2013 vam ser 80, l’any passat vam acabar sent 130, i aquest setembre hem tancat inscripcions sent 200”.

@ReSantAndreu

Els jugadors vestien les ratlles blanques i negres amb orgull, i no era per menys, ja que fins a l’any 63 l’humil equip va viure el triomf temporada rere temporada, arribant a disputar l’ascens per pujar a Segona Divisió.

La construcció del Miniestadi, entre altres canvis, va fer que el Barça optés per vendre els terrenys del club dels treballadors al Club Natació Sant Andreu, el qual va optar per enderrocar les tribunes del camp i construir allà les seves instal·lacions.

“Hem fet dos tornejos solidaris. Els nens jugaven i les famílies portaven menjar”

cap a peus I novembre

Sergi Moyano: “L’any passat, seguint la El camp d’esports del Club Esportiu Filatures a l’actual Rambla de Fabra i Puig, a nostra ideologia, vam les actuals instal·lacions del Club Natació Sant Andreu el 18 de juliol del 1939 fer dos tornejos soliGerard Niño: “Consi/ fotos reflex tomàs fàbregas. fons tomàs fàbregas catarineu daris. Els nens venien derem la nostra ideoa jugar a futbol i les famílies portaven menjar. Tot el menjar relogia diferent de la resta de clubs de Barcelona. L’encarem com captat va ser donat a una fundació”. una tasca social. Tenim uns quinze nens que són derivats de serveis socials, i aquests nens no paguen per jugar. Els seus Amb la construcció d’aquestes instal·lacions el Club Esportiu pares o els seus tutors no s’ho poden permetre i el club els ofeFabra i Coats es va quedar sense camp, i va desaparèixer de reix aquesta oportunitat”. les competicions fins a l’any 2013. Va ser aleshores quan un conjunt de pares de jugadors de futbol de Sant Pacià es van El C. E. Fabra & Coats tenia una afició entregada i nombrosa, organitzar amb un equip directiu per refundar el Club. En Sergi arribant a gairebé cinc mil espectadors en els darrers anys. Per Moyano i en Gerard Niño són dos nois de 22 anys que van aquell aleshores el terreny de joc era molt reduït, 93 x 50 meformar part d’aquest conjunt i, actualment, exerceixen com a tres, fregant els límits necessaris per competir, i estava situat coordinadors del Fabra & Coats. a 11 de setembre, on actualment hi ha el popular Club Natació Sant Andreu. I no és coincidència.

Gerard Niño: “Ens agradaria abastar totes les edats. Ara per ara tenim futbol pels més petits, patinatge pels que no els agrada Gerard Niño: “Treballem amb valors com la companyonia o el el futbol, tornejos pels respecte. Ens esforcem perquè tots els nens juguin per igual i adolescents i una lliga que cap d’ells es cregui millor que els altres. Aquí venim a pasnocturna pels més josar-ho bé i prou. Hem triat aquesta filosofia i de moment ens va ves. Actualment el nosmolt bé”. tre director està lluitant Sergi Moyano: “tampoc separem per nivells, separem per preper aconseguir noves ferència d’amics, i també dels pares, segons els horaris que els instal·lacions tancades va millor. No prioritzem competir”. on poder fer activitats per gent més gran com ara classes de dansa. Aquest és el somni L’any 1965 el Fabra & Coats i el Club Esportiu Comptal passen que tenim respecte l’evolució del nostre club. Ara per ara, però, a formar part de la pedrera del FC Barcelona. Així neix l’Atlètic ens centrem en tirar endavant i seguir creixent”. // Júlia Perera de Catalunya.

13

S ixto MartÌnez cumplió el servicio militar en un cuartel de Sevillla. En medio del patio de ese cuartel, había un banquito. Junto al banquito, un soldado hacía guardia. Nadie sabía porqué se hacía la guardia del banquito. La guardia se hacía porque se hacía, noLa Burocracia / 3 che y día, todas las noches, todos los días, y de generación en generación los oficiales transmitían la orden y los soldados obedecían. Nadie nunca dudó, nadie nunca preguntó.

Si así se había hecho, por algo sería.

Y así siguió siendo hasta que alguien, no sé que general o coronel, quiso conocer la orden original. Hubo que revolver a fondo los archivos. Y desEduardo Galeano pués de mucho hurgar, se supo. Hacía treinta y un años, dos meses y cuatro días, un oficial había mandado montar guardia junto al banquito, que estaba recién pintado, para que a nadie se le ocurriera sentarse sobre pintura fresca.

é

D

David García Mateu @davidgmateu

es de la nit del 24-M, en la que els veïns i veïnes de Barcelona van atorgar la vara d’alcaldessa a Ada Colau, els projectes teòrics del programa de Barcelona en Comú havien de començar prendre forma. Tots els engranatges del nou projecte polític havien d’encaixar en el funcionament institucional i de l’administració pública. La base de la nova legislatura, en la seva autodefinició, no era continuar amb les formes habituals de poder. La gestió del poder, allò que tot subjecte polític anhela, ara no s’hauria de mecanitzar en condició vertical. La teoria de Barcelona en Comú projectava aquesta gestió de forma transversal, oberta a la ciutadania; oferint la pròpia plataforma de confluència, com a pont entre demandes socials i de control sobre l’administració pública, amb l’objectiu posat en el benefici col·lectiu.

La condició d’urgència que pateix la ciutat a diferents escales, ha promogut un efecte rebot sobre la pròpia candidatura. Si bé s’acostumen a deixar 100 dies de marge per a què el nou equip de Govern s’estableixi a la institució, el clam popular ha demandat una major celeritat en les actuacions. I no només la ciutadania. L’oposició ja s’ha fet notar i ha demostrat contundència per criticar qualsevol moviment fora de l’statu quo establert fins ara. Ara bé, no només l’oposició ha mostrat discrepàncies amb algunes decisions presses a hores d’ara.

Entre les pròpies files de Barcelona en Comú vam trobar casos similars, com va ser la disconformitat amb la incorporació de Jordi Martí en la gerència de l’Ajuntament. El sentiment de contrarietat en una part del col·lectiu ciutadà, que va apostar electoralment per la “nova política”, va fer entreveure que en realitat

cap a peus I novembre

nova política ? o voluntat transformadora ?

fotografia: andreu carrascal muntatge: david garcía mateu

15

16

no es tracta de “nova política”. Si bé la línia oficial defensava la suma de Martí com un subjecte amb experiència i coneixement de la Casa Gran (argument similar al que s’utilitza per defensar el paper d’ICV-EUiA en el govern de confluència), el transfons del missatge era, l’adaptació del nou Govern a la institució ja creada. Ara bé, amb voluntat transformadora. Per tant, el joc de paraules “nova política” esdevé eslògan.

Res del que es vol dur a terme és “nou”. Tota la teoria ja va ser meditada dècades enrere. Només cal recordar els anys setanta, quan el fervor social va esdevenir subjecte polític, amb pretensions organitzatives i d’autonomia pròpies. Un espai que va quedar delimitat pel cadenat del 78. Ara l’Ajuntament disposa de molt poc espai de maniobra per legislar a favor dels drets fonamentals i poder aplicar després aquestes lleis. Les voluntats poden quedar presses de la teranyina burocràtica i administrativa de la mateixa institució. El xoc del discurs “renovador”, amb els densos i vells procediments administratius. Burocràcia política enquistada, tal com cal·ligrafiava Eduardo Galeano. Per tant, seria més correcte dir que es pretén una transformació de les estructures administratives en favor “del públic” (que no “per al públic”). Empoderament ciutadà. La creació d’una institució a l’abast de les classes populars. Però tenint en compte el perill que pot comportar una arma de doble tall. A finals dels anys setanta el desenllaç que es va produir va ser el contrari: l’embadaliment social.

Davant d’aquest tempteig regeneracional, però, l’organització social i mediatitzada no ha trigat a reaccionar. Les campanyes mediàtiques han esdevingut un motor polític (o contra-polític), amb una forta capacitat de posar determinats temes sobre la taula, amb l’objectiu focalitzat en l’erosió del subjecte polític.

Abans, els poders fàctics podien provar d’aturar qualsevol moviment que desestabilitzes el seu “correcte” funcionament. Ara, els mateixos mecanismes que poden popularitzar determinades polítiques alternatives, els poden eliminar o menystenir de l’opinió pública. Tal com s’ha observat en certa part de la premsa catalana, existeix la capacitat d’utilitzar conflictes permanents com a fets noticiables. El cas del top manta resulta dels més evidents. Un problema social, d’arrel internacional, que cau en un context deshumanitzat per la informació diària i no de profunditat. Si bé la resposta inicial del nou equip de govern, format per persones que ja havien treballat el tema anteriorment, havia sigut l’establiment del diàleg amb el col·lectiu manter, la situació encara provoca certa desestabilització política. Un perjudici encomanat a la utilització de la pressió policial, més pròpia d’anteriors governs, però que es pot reconduir sense arribar a

Les voluntats de l’Ajuntament poden quedar presses de la teranyina burocràtica

Els barracons de les escoles andreuenques, l’estat de les obres del projecte del TAV o els habitatges a Can Fabra, ocuparan la taula política / a. carrascal

ciutadans (ara en negociació) o substituir les nomenclatures borbòniques dels carrers, així com reformular l’ordenança de civisme, són qüestions que el nou curs polític ha d’encarrilar per no interferir en les esperances ciutadanes. I no només aquestes que citem; tal com va analitzar El Crític, el pla de xoc, proposta estrella de Barcelona en Comú durant la campanya electoral i que hauria de “posar fre a les desigualtats de la ciutat, garantir els drets socials bàsics i democratitzar l’Ajuntament mitjançant mesures específiques” que, segons el mateix pla, exigien “valentia política i sentit comú”, només s’ha complert parcialment.

El Govern municipal ha dut a terme 11 de les 35 mesures que es “podien aplicar de manera immediata”.

Aquestes circumstàncies comporten certa reflexió, principalment en la dicotomia que es genera a l’hora de calcular els tempos: celeritat, però consens i treball col·lectiu. Les obres de l’estació de La Sagrera serà un dels escenaris ideals on analitzar la capacitat de veïns i administració per arribar a acords. Per ara, la zona comercial que ha de finançar l’obra continua a l’ordre del dia. Colau no va replantejar aquesta qüestió a la ministra de Foment, Ana Pastor. Una trobada, que per cert, no va comptar amb una taula de treball anterior sobre la matèria entre alcaldia i organitzacions vinculades al projecte. La ciutadania i les entitats esperen una participació transversal i no paternalista per part del Govern. *Article revisat de El Carrer 137

cap a peus I novembre

la policia com a recurs davant la manca d’estratègies clares i definides.

Les expectatives mai són fàcils de complir. Ho podem contemplar en la peça complementària sobre les Casernes. I encara menys en una societat tan polaritzada i plural. Tot i això, hi ha altres qüestions en les quals, el Govern ja ha posat fil a l’agulla.

O millor dit, les ha suspès cautelarment per analitzar-les més endavant, com poden ser la concessió de llicències turístiques, la paralització del concurs que pretenia privatitzar dues escoles bressol o la supressió de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 (i l’eliminació de facto de la pista de gel a Plaça Catalunya pel Nadal). Barcelona en Comú també ha aturat la signatura del projecte d’ampliació de la Maquinista per revisar-ho i garantir que no es posi en perill la futura escola de la Maquinista, prevista en l’operació del centre comercial. També cal recordar la retirada de l’acusació contra els vaguistes del 29-M (i la intenció de no personar-se novament contra activistes en els tribunals), o l’ampliació econòmica en 2,8 milions d’euros per la partida de beques menjador, entre altres mesures.

Però més enllà d’aquesta circumstància, l’equip de Govern ha de desenvolupar totes aquelles idees plantejades en campanya electoral. Per ara, els seus primers dies de Govern han estat basats, principalment, en proclames i gestos dels quals s’espera que esdevinguin polítiques. Les declaracions d’intencions, com revisar els impostos municipals en relació amb les rendes dels

17

apunt tècnic | L’Ajuntament assumeix més anys de retards a Casernes | DAVID GARCÍA

D

esprés de 9 anys, Casernes presenta el mateix estat desèrtic. I les condicions dels solars no semblen que evolucionaran gaire urbanísticament en els anys més immediats. Així ho apunta el mateix regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, que ocupa el càrrec des de fa escassament 150 dies. Tal com va declarar al Sant Andreu de Cap a Peus durant “l’aniversari” dels 9 anys sense els equipaments de Casernes, “els projectes prioritaris, honestament, poden portar dos o tres anys més”. Aquests equipaments més urgents es tractarien de l’escola bressol i la residència de gent gran. Uns serveis que trigaran a arribar per culpa dels retards en les aprovacions i licitacions de les obres. Segons Montaner: “En aquest tipus d’obres, dos anys és la mitjana que s’acostuma en arrencar”.

D’altra banda, el regidor d’habitatge també va anunciar que apostaran per l’habitatge de lloguer social, i que cercaran nous vincles amb cooperatives immobiliaries com la de la FAVB, ja que “vénen a ser solucions mixtes” de participació

público-privada. A més, el dret a superfície “tendirà a desaparèixer, perquè no ha sigut una bona solució”, destaca Montaner. En aquest cas, es beneficiarà el parc de lloguer que ara està en 10.300 habitatges i esperen augmentar-lo en 4.000 més en els pròxims 4 anys.

Tot i el negre panorama que es dibuixa a l’horitzó de la nova legislatura, el regidor és optimista i creu que “podrem complir una part important de les coses en què ens hem compromès”. Un positivisme que pot tenir dues lectures: una major urbanització del complex de Casernes, o bé, la manca de paraula quan es parla “d’una part important”. És a dir, el no compliment amb la totalitat de les propostes que van fer en campanya electoral.

Actualment, als solars dels antics edificis militars encara hi falta l’escola bressol, la residència per gent gran, el poliesportiu, un centre cívic, l’alberg de joves, diferents tipus d’habitatges protegit, la zona verda i diferents equipaments que, després d’una dècada, encara estan per determinar.

18

Els solars de Casernes pateixen un principi de desertització, fet que provoca l’estancament de l’aigua els dies de pluja severa / andreu carrascal

cap a tu | Has notat algun canvi des de l’entrada del nou Govern municipal? | PER ANNA PORTELLA I MARIONA PUJOL

Queralt Malé Bas . 20 anys. Estudiant No he notat cap canvi, ni he vist que hagin fet res de nou. Jo segueixo actuant igual i el meu entorn també. Potser hi ha incertesa pel tema dels refugiats a la Casa Bloc, però res més.

David Ensenyat Seguí. 18 anys. Estudiant

Francisco Martín Castillo. 80 anys. Taxista jubilat Pues la verdad que tampoco he notado mucha diferencia, las calles están un poco más arreglades y más limpias, però no he notado un gran cambio. Tengo que decir que soy un hombre poco interesado por la política y sigo poco los últimos acontecimientos

Joan Galàn Mas. 19 anys. Estudiant Doncs no he notat cap canvi substancial al meu barri però crec que se li ha de donar temps al govern perquè porten relativament poc a l’ajuntament i potser ara no veiem les accions que han fet però d’aquí un any o dos si que seràn més visibles.

Víctor Zapata Rocha. 20 anys. Estudiant No he vist cap canvi substancial, però sí que he vist un canvi en el discurs. La voluntat de canvi existeix, però crec que s’aniran topant amb tots els problemes d’institucionalitat. Ja han vist que no podran complir moltes propostes.

150 dies tampoc és temps suficient per poder avaluar.

cap a peus I novembre

L’únic que he vist, i no ho han impulsat des de l’Ajuntament de Sant Andreu sinó des del de Barcelona, és que la Casa Bloc serà allotjada pels refugiats sirians i és una manera de ocupar tots aquets pisos buits.

Núria Mascuñán Lafuente. 51 anys. Historiadora de l’art Al barri he notat poques coses, per exemple estan fent un centre cívic a la zona sud que feia falta, perquè només en teniem un a la zona nord, també s’han arreglat alguns carrers i en 100 dies i poc que porta el nou govern trobo que és un plaç curt per demanar canvis significatius.

19

LA CRISI SIRIANA

La Casa Bloc, preparada per acollir refugiats

L’emblemàtic edifici de l’arquitectura racionalista serà la nova llar per a dos centenars de persones que fugen de la guerra de Síria, entre d’altres conflictes A finals de setembre, l’alcaldessa de barcelona, Ada Colau, va anunciar que Barcelona acolliria aproximadament uns 800 refugiats del conflicte a Síria. I a partir d’aquest mes de novembre, dos centenars d’aquestes persones residiran a la Casa Bloc de Sant Andreu durant els seus primers dies d’estança a la ciutat.

Actualment, la Casa Bloc compta amb 169 habitatges de lloguer social i 14 locals, tres dels quals pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona. Des del Museu del Disseny de Barcelona -que s’encarrega de la rehabilitació d’un dels habitatges com a Pis-Museu- asseguren que tots els pisos de la Casa Bloc estan formats per una planta baixa amb un menjador, una cuina, un lavabo i una terrassa o galeria, a més d’un altell de dues o tres habitacions.

Aquests darrers dies però, s’han enllestit les últimes reformes de 34 dels habitatges; doncs, fins fa poc temps, un dels cinc blocs que configuren l’edifici estava ocupat íntegrament per viudes i orfes, familiars de militars nacionals de la Guerra Civil.

El Periódico defineix que el procés d’acollida de l’alcaldessa està dotat d’un pressupost de 10 milions d’euros, on la Casa Bloc tindria cabuda en la tercera fase del mateix. A la seva arribada, els refugiats seran atesos al Fòrum pel personal del 20 Servei d’Emergències Mèdiques, treballadors socials i psicòlegs del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Després, es farà una recollida de les dades dels refugiats, del seu estat psicològic i la seva situació sociosanitària.

I finalment, seran traslladats en menys de 12 hores a la Casa Bloc, on romandran un període de 7 a 10 dies fins que cada família refugiada tingui una destinació més definitiva, assignada segons la situació personal de cadascuna d’elles. Malgrat l’elaboració d’aquest organigrama, encara no es coneix de manera exacta quin tipus

> Barcelona acollirà 800 refugiats del conflicte sirià, 200 dels quals vindran a la Casa Bloc > Dels 169 habitatges de l’edifici racionalista, un total de 34 habitatges es destinaran als refugiats > La reforma dels pisos de l’antiga residència compten amb un pressupost d’uns 10M€

d’aprofitament es donarà a aquest espai del patrimoni andreuenc que se cedirà pròximament als refugiats.

Segons l’Ajuntament barceloní, la Casa Bloc és un edifici d’immobles situat al Passeig de Torres i Bages 95-101 en forma de S que va trencar el concepte d’habitatge social del segle XX, convertint-se en un dels millors exemples de l’arquitectura racionalista. Els pisos de la Casa Bloc es van pensar inicialment com a habitatges per als obrers durant la Segona República (1931-1939). Ideats i dissenyats pel grup d’arquitectes GATCPAC, els domicilis de la Casa Bloc van apostar per un urbanisme que proposava dignificar la manera de viure. Eren pisos que volien dotar als treballadors d’una opció vital més justa, compromesa amb la convivència i defensora de la identitat col·lectiva.

Però, per a qui vulgui jutjar-ho amb els seus propis ulls, el Museu del Disseny de Barcelona obre les portes del Pis-Museu de l’edifici Casa Bloc cada dissabte amb cita prèvia a partir de les 11 del matí.

Alba Cabrera

L’edifici de la Casa Bloc que acollirà els refugiats sirians és el situat al carrer Residència / cristina pla

El perfil de...

Jordi Banacolocha Actor

D

Fill del Casal Catòlic, ara recorda amb enyorança les 17 temporades al TNC i el seu pas per diferents sèries

ment els informàtics érem uns autèntics privilegiats”, confessa, “però això anava en contra meu: com podia deixar un treball així per entrar en un món tan complicat com el teatre?”, afegeix.

Mentrestant, en Joan Bas -que també formava part de l’Ou Nouva començar a recórrer a en Jordi quan necessitava algun actor per les sèries on treballava com a realitzador. “Va ser d’aquesta manera tan poc brillant com vaig entrar al món de la professionalització”, explica.

Però el salt definitiu va arribar quan tenia 40 anys. En Jordi es va plantar i va decidir agafar totes les ofertes que rebia, tot i haver-ho de combinar amb la feina a la Pegaso. Va ser així com en Sergi Belbel el va veure actuant al SAT, el que el portaria l’any 1991 a esdevenir “un autèntic actor professional”, tot i que no deixaria la Pegaso fins nou anys més tard.

Fa poc més d’un any la seva trajectòria teatral va ser guardonada amb el premi Arlequí. Actualment, ja jubilat després d’anys mantenint ambdues feines, en Jordi admet que “ara tinc la possibilitat de dir que no al que no m’agradi, però em resulta molt difícil, sobretot quan porto cinc mesos sense fer res”.

Tot i que en Jordi recorda amb enyorança les 17 temporades consecutives actuant al Teatre Nacional de Catalunya i el seu pas per sèries com Nissaga de poder, Ventdelplà o la recent Isabel (entre un gran llistat) conclou reconeixent que “és hora de deixar pas als altres”.

Adriana Valero @Adrianadengra

cap a peus I novembre

es que s’aguantava dret, en Jordi Banacolocha va viure de ben a prop el món del teatre. El seu pare era el director de la secció artística del Casal Catòlic, on cada 15 dies estrenaven obra. Però no va ser fins que en Joan Artés el va substituir temporalment en la direcció del Casal, quan en Jordi va fer el seu primer paper dalt un escenari –deixant de banda els Pastorets-, amb només 15 anys. “Quan el meu pare va tornar a dirigir el teatre, ja no em podia deixar a la banqueta, no va tenir més remei que claudicar”, confessa entre rialles.

Paral·lelament als seus inicis com actor amateur, en Jordi va entrar a l’escola d’aprenents de la Pegaso, on treballaria més de 40 anys. Als inicis dels 70, amb la davallada dels casals, en Jordi s’inicia amb un grup de teatre independent, l’Antifaz, fent bolos arreu de Catalunya. A mesura que el grup creix, sorgeixen dues tendències que portaran a la fundació d’un segon col·lectiu: l’Ou Nou, un grapat d’actors andreuencs que comparteixen la voluntat d’intentar professionalitzar-se.

Tot i això, durant aquesta etapa en Jordi va seguir a la Pegaso, on va rebre uns cursos d’informàtica que el portarien a treballar dins aquesta especialitat amb només 20 anys. “En aquell mo-

21

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Dues macroproduccions i dues comèdies La cartellera de la tardor començarà a omplir-se al novembre Passions a Oklahoma Fruit d’un curs estiuenc amb l’actriu Montse Miralles, el Grup Teatral Antifaz li va proposar tot un repte: dirigir Agost de Tracy Letts, una obra de passions i emocions.

L’obra es va estrenar l’any 2007 a Chicago i a Nova York, tot just un any després ja guanyava els Premis Pulitzer i Tony. Aquí es va representar fa uns cinc anys al TNC amb un repartiment estel·lar: Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German i tres anys més tard s’estrenava al cinema amb Meryl Streep i Julia Roberts.

Enmig de la calor d’agost d’Oklahoma, el patriarca dels Weston desapareix. Violet, la matriarca de la família, dopada de calmants a causa del seu càncer de gola, intenta crear-se una realitat alternativa i no para d’etzibar clatellades a tota la família, especialment a les seves filles. Barbara, la filla gran, acabada

d’arribar i que intenta encarnar la part culta i civilitzada de la família vol prendre el relleu. Karen és la mitjana, finalment enamorada de l’home de la seva vida. I Ivy, la petita que ha restat a la casa familiar i està enamorada del seu cosí. Però la nissaga Weston s’esborrona, tot és una farsa i poc a poc s’aniran desvelant totes les mentides de la família Ens trobem davant d’un repte monstruós, però Antifaz no s’espanta de res (és la primera vegada que un grup de teatre no professional fa Agost) per aixecar aquest espectacle. L’escenografia també promet, amb un escenari pelat el grup de teatre ha construït una casa amb habitacions, golfes, cuina, sala d’estar, eixida... És una peça complexa, perquè en el fons són cinc obres em una, les escenes són paral·leles en diferents ambients de la casa i l’espectador haurà de seguir el personatge que més li convingui (o fins i tot tornar un altre dia per no perdre cap detall!).

La podreu veure del 8 al 22 de novembre a Sant Pacià, dissabte a les 21.30h i diumenge a les 18.30h

He somniat que era feliç

22

L’altre gran muntatge d’aquest novembre serà Els Miserables del 20 al 29 de novembre al Casal Catòlic de Sant Andreu (divendres i dissabte a les 21h i diumenge a les 18h) La Lírica de Sant Andreu ens presenta un muntatge amb més de 60 actors, alguns d’ells sorgits d’un càsting que es va realitzar amb motiu d’aquesta estrena. Molta il·lusió, esforç i feinada per oferir més dies d’un espectacle (habitualment eren quatre, i aquesta vegada en seran sis) que de ben segur que serà un èxit. Ja el tenen ben apunt i esperen amb ànsia l’estatge que faran per deixar-lo ben polit, com tots els seus productes Aquest musical està basat en la novel·la de Victor Hugo, publicada el 1862. L’acció transcorre a França al llarg dels primers vint anys del segle XIX, per tant, enmig de les Guerres Napo-

La Lírica presenta un muntatge amb més de 60 actors en una macroproducció teatrral

El Grup de Teatre Antifaz presenta “Agost” a Sant Pacià / josep peñarroya

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: el Jaumet, la Pia, la Txell, la Cristina, el Pol , en Tito, el Ramón i el Marc, actors de Els Miserables / maydo gargallo

“Un matrimoni de Boston” i “De què parlàvem” I just a les antípodes, al Centre Cívic se’ns presentarà un espectacle molt intimista, protagonitzat per Marina Olomí, Teresa Giró i Carla Vidal, Un matrimoni de Boston de David Mamet. Vaig tenir la sort de poder veure la preestrena que se’n va fer aquest estiu al teatre a la fresca. Andreu Puga dirigeix aquest excel·lent combat dialèctic entre dones. Un espectacle deliciós que podrem gaudir del 13 al 22 de novembre, divendres i dissabte a les

22h i diumenge a les 18h.

Si us ve més de gust una comèdia lleugera podreu riure amb De què parlàvem d’Alan Ayckbourn a l’Ateneu de Sant Andreu, del 21 al 29 de novembre (dissabte a les 21.30h i diumenge a les 18.30h). Aquesta hilarant comèdia comença quan un marit cornut confon la dona de l’amant de la seva dona per la seva mare... Forat Sens Fons sempre ha presentat unes comèdies ben fresques i divertides, segur que ens faran passar una estona ben agradable.

Princeses de color de rosa, cantants delicades i projectes de dansa al SAT La Cia. La Bleda presentarà Tut-turutut... la princesa! del 31 d’octubre al 15 de novembre, una paròdia del món de les princeses roses. El 22 veurem Zaquizamí de la Cia Roberto G. Alonso és un espectacle de dansa on es fa al·lusió al racó on van a parar els trastos vells i cobren vida per jugar Gràcies a l’EnciSAST! l’Elena Gadel presentarà el seu segon disc en solitari: Delicada.

Finalment, al DanSAT, del 20 al 21 de novembre es presentarà el Dancing Partners, quatre peces d’un intercanvi artístic internacional. Hi haurà: Until the end de Thomas Noone Dance; Hands Down de Company Chamaleon; Small Crime de Spellbound Contemporary Ballet; Controfase de Spellbound Contemporary Ballet i Chapters of Little Prince de Norrdans.

Irene Caixàs

cap a peus I novembre

leòniques. L’expresidiari Jean Valjean s’esforça per redimir-se, però la societat, especialment Javert (un guardià de la presó) no li ho posarà fàcil. Quina és la naturalesa del bé i del mal? Qui imparteix justícia? Què és l’ètica?

Fins on arriba l’amor romàntic i el familiar? Són algunes de les qüestions que hi apareixen.

La Lírica ha fet alguna petita adaptació al text original, fins i tot en alguna escena han volgut retre homenatge a la pel·lícula homònima de Tom Hopper. Són petites modificacions per fer-la més entenedora i per facilitat els canvis d’escena.

Les Mis té una codirecció per Tito Calvo i Jaume Gomez, però amb un seguit de comissions per treballar els diferents aspectes del musical: coreografia, cant, cor, actuació, decorats, projeccions, vestuari, so... El repartiment l’encapçala: Ramón Pallejà (Jean Valjean), Marc Calvo(Javert), Cristina Mantolan, Carla Falder, Irina Blavia (Cosette) i Cristina Esteve (Fantine) que s’encarregarà de fer-nos vibrar amb He somniat que era feliç.

23

esports | Futbol i Waterpolo

Joan Esteve, nou entrenador de la UE Sant Andreu El conjunt quadribarrat frena la constant devallada amb una golejada històrica, després de cinc partits sense guanyar

E

l 0-4 contra el CF cuperar el distintiu perPeralada (19è dut que el definia com classificat) supoel tercer equip de la sava la gota que feia ciutat, per darrere del vessar el got. De la Barça i l’Espanyol. zona alta a la zona Fora del terreny de mitja i de la zona mijoc, s’han produit una tja a la zona baixa. sèrie de canvis que Aquesta golejada en capgiren l’organigracontra al Narcís Sala ma del club. Per una reafirmava la dinàbanda, Manuel Camimica de resultats neno es consolida com gatius i condemnava a president de la UE definitivament l’equip Sant Andreu a tots els andreuenc a la zona efectes, després d’una baixa de la classificajunta d’accionistes ció. La nova derrota que consolida aquesta contra el Manlleu feia mandat. D’altra banda, El president de la UE Sant Andreu, Manuel Camino, acompanyat de la regidora del Districte de baixar posicions fins Sant Andreu, Laia Ortiz, entregen el donatiu per valor de 4.095€ a la família de l’AItor / j. urtasun com a conseqüència a la zona de descens. de l’entrada de l’equip Després de viure un malson que va cona la zona descens, la directiva decideix demnar l’equip a la franja vermella de la canviar novament l’entrenador del primer categoria, va sortir el sol al Narcís Sala equip. Manolo Márquez, després de quai es van tornar a sentir les celebracions tre mesos al capdavant de l’equip, cedeix dels gols de l’equip del poble; fins a sis el càrrec al nou entrenador andreuenc, vegades en un sol partit. La històrica goJoan Esteve. El barceloní arriba procelejada, 6-0 contra la UE Rubí, posa fi a la dent del CE Ferreries, equip que milita al ratxa de resultats negatius de la UE Sant 24 Andreu. Després de cinc partits sense veure la victòria, els quadribarrats destapen l’euforia dels aficionats amb tres punts imprescindibles per a seguir vius a El partit disputat al Narcís Sala contra l’AE Prat va tenir el protagonisme fora del la categoria. El bon inici de la UE Sant terreny de joc. Aquest matx va començar a jugar-se a les xarxes socials, setmanes Andreu la present temporada a Tercera abans del xiulet inicial, amb el hashtag #totsamblaitor. Més enllà del resultat (1-3), Divisió contrasta amb l’actual 15a plaça, la iniciativa solidària de la UE Sant Andreu va centrar les càmeres amb el jovenet amb només 12 punts dels 33 possibles Aitor, present a la llotja del Narcís Sala, acompanyat dels seus pares. L’Aitor és (tres victòries, tres empats i cinc derroun nen de 5 anys, veí de la Sagrera, que pateix la Síndrome Duplicació MECP2, tes). L’equip centenari del poble va tenir una malaltia genètica minoritària que afecta majoritàriament els nens i provoca a tocar l’ascens a 2a Divisió, després de patologies en el desenvolupament muscular i mental. Tota la recaptació obtinguda, signar una de les millors temporades de 4.095€, es va donar a l’associació “Miradas que hablan”, dedicada a la investigala història quadribarrada (2009/2010). ció d’aquesta malaltia, per fer possible que tant l’Aitor com qualsevol altre nen que Cinc anys més tard, la UESA es troba a la pateixi pugui tenir una millor qualitat de vida.

Tercera Divisió, amb dificultats per a re-

L’entrada de l’equip en zona de descens provoca el cessament de Manolo Márquez a la banqueta

#Totsamblaitor

Comencen les lligues per al Natació Sant Andreu

grup 2 de la Lliga Preferent Balear. Esteva té experiència a la Segona Divisió B, on hi ha entrenat l’Sporting Mahonés (2009-2011) i el Constància (2012-2014).

Aquest no és l’únic canvi que afecta a la vessant més esportiva. Ramón Maria Calderé, jugador quadribarrat del 1900 al 1903, torna a la UE Sant Andreu per a col·laborar amb la secretaria tècnia del club. L’ex jugador blaugrana i també experimentat entrenador, intentarà capgirar la situació negativa de l’entitat i formarà part del nou Sant Andreu.

Aquesta temporada, molts dels rivals del conjunt quadribarrat es troben a localitats

UE Sant Andreu 6 – 0 UE Rubí AEC Manlleu 2 – 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 0 – 4 CE Perelada CE Europa 0 – 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 1 – 3 AE Prat

Jordi Urtasun @urtasun89

L’equip masculí, amb una plantilla pràcticament nova, està patint la falta de rodatge en competició campionat el Barcelona es va endur els punts de la Pere Serrat en vèncer per 9-10 en un partit agònic i resolt al final de tot. Semblava que en la segona jornada, la visita al camp del Terrassa havia de ser un obstacle insalvable, però els vallesans també han patit una profunda renovació i els nostres es van endur els punts en vèncer per 10-11, una victòria que feia molts anys que no es produia i que feia tornar l’optmisime a les files andreuenques. En el tercer partit visitava la Pere Serrat l’actual subcampió de lliga, el Mediterrani, i en un altre partit taquicàrdic els de Sants es van endur la victòria amb un 8-9 final que deixava amb la mel als llavis un Sant Andreu que la va tenir, un cop més, a tocar. El plus de la mala fortuna es va produïr a la quarta jornada, en què l’equip va visitar Pamplona per enfrontar-se al Navarra. El partit estava controlat fins el tercer quart, però les coses no van sortir com volien els nostres, i tot i la lluita incansable fins al final, els tres punts es van quedar a Iruña (1110). Caldrà, doncs, donar un extra d’ànim a un equip que ha pogut guanyar o perdre

tots els partit jugats fins ara, però que es planta al novè lloc de la taula amb tres punts i les properes jornades com a repte per recuperar el sabor de la victòria.

Les noies de Javi Aznar han tingut un inici força diferent. La disputa de la Copa Catalunya els va servir per agafar el to abans de l’inici de les competicions estatals. En els quarts de final el rival va ser el Badia, equip de la primera divisió, que va ser eliminat amb contundència: 18-3 a Sant Andreu i 2-26 a Badia. La final a quatre va tenir reminiscències de la temporada passada: les nostres es van desfer del Mediterrani amb autoritat (712) i es plantaven a la final contra el rival habitual, el Sabadell, que es va desfer del Mataró. La final va caure, complint el pronòstic, del costat vallesà (16-4). Pocs dies després la piscina Pere Serrat va ser l’escenari de la supercopa, a la qual les nostres van accedir com a subcampiones de lliga i copa la temporada passada, i on de nou van ser derrotades pel Sabadell (12-5) tot i que amb una imatge força millorada i amb tot a punt per l’inici de

Les noies del Club Natació han iniciat la competició reina amb dues victòries solvents la lliga nacional. La competició reina ha començat amb dues victòries solvents, la primera a la Pere Serrat contra el Rubí (13-6) i la segona a terres navarreses contra el recentment ascendit Waterpolo 98-02, amb un resultat de 8-18. Per tant, tot va com s’esperava per mirar de reeditar els èxits de la temporada passada, als quals caldrà afegir el repte de fer un bon paper en el retorn de l’equip a la competició europea. // JJ. Aymerich

cap a peus I novembre

properes a Barcelona o fins i tot a la mateixa ciutat. Gràcies a la curta distància dels desplaçaments, els aficionats andreuencs poden veure també els partits fora de casa. Per a propiciar aquesta movilitat d’aficions, s’han arribat a acords amb alguns equips per a aconseguir preus populars pels visitants. Els socis de la UE Sant Andreu poden comprar entrades per a veure partits a camps contraris per només 5€. D’altra banda, també les aficions rivals poden adquirir entrades pel Narcís Sala pel mateix import. Amb aquests acords es permet a les aficions gaudir més intensament del seu equip i donar-li el màxim suport, tant a casa com als desplaçaments més propers.

H

an començat ja les lligues nacionals de waterpolo per als equips masculí i femení del Natació Sant Andreu, amb sort desigual. L’equip masculí, dirigit per Xavi Julià, i amb una columna vertebral pràcticament nova, està patint les inclemències del poc temps d’adaptació dels jugadors nous i l’infortuni d’una lliga tremendament igualada amb la majoria de rivals. En la primera jornada del

25