646 marรง.indd 1
11/03/2019 23:44:01
646 marรง.indd 2
11/03/2019 23:44:02
EDITORIAL 8 de Març de 2019 JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
P
er què hem de reivindicar el 8 de Març? És que encara hi ha molta feina per fer i per això calen vagues com la de l’any passat i com la d’aquest any “Si nosaltres ens aturem, s’atura el món”.
Encara hi ha moltes desigualtats entre homes i dones al món laboral. És imprescindible reivindicar el treball femení i lluitar contra l’escletxa salarial, que avui dia encara és del 26% a Catalunya. A banda de l’escletxa salarial, també cal denunciar la feminització de la pobresa. Les dones joves, les migrants i les viudes de la tercera edat són les que estan en situacions més vulnerables. A Sant Andreu ho sabem prou bé. Entre les nostres veïnes hi ha moltes dones grans que viuen soles, amb pensions baixes i que molts cops depenen dels seus fills per poder sobreviure. La pobresa energètica les castiga a elles especialment. És totalment injust que el sistema deixi abandonades totes aquelles dones que al llarg de la seva vida han fet tasques vinculades a la llar. Per altra banda , les feines més mal regulades i remunerades recauen majoritàriament en les dones i a més, moltes d’elles es veuen obligades a fer doble jornada laboral: la feina fora de casa i la de casa. I és que la càrrega de les feines domèstiques i de cura de familiars encara recau en molts casos en les dones. Les cures a la llar de persones dependents està invisibilitzada i dificulta, en molts casos, la vida laboral i la independència econòmica. Més enllà de les reivindicacions laborals, cal denunciar amb veu ben alta i clara els casos de dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles, totes els tipus de violències masclistes i els micromasclismes, tant estesos encara a la nostra societat. Per tot això reclamem a les administracions que desenvolupin polítiques públiques que aportin solucions a les situacions d’exclusió i discriminació que pateixen les dones. No s’hi val mirar cap a una altra banda, ens hi hem d’implicar totes i tots.
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
646 març.indd 3
11/03/2019 23:44:02
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus
646 març.indd 4
11/03/2019 23:44:02
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.
VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA
VOCALIA DE SANITAT
GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER
EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,
INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS
AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-
RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-
VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS
PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES
“CAP NEN SENSE JOGUINES”.
SUMARI
8......... ENTREVISTA
Comitè de Vaga Feminista
L’ALTRA ENTREVISTA 10...... Mar Vallecillos
12 .... BREUS
Actualitat andreunca
LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT
CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU
I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS
COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
CARRER GRAN
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
TICA, ETC.
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST MANDAT.
VOCALIA D’HABITATGE
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
PROJECTE.
monogràfic
14 ....VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
ALTRES MASCLISMES 20 ..... TEATRE Dimensió de Gènere
24 i 25 ..... ESPORTS EN FEMENÍ Futbol i Waterpolo
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
FABRA I COATS
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS
LUPAMENT DEL PROJECTE.
HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.
CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
VOCALIA D’URBANISME
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
TATGE PROTEGIT.
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
VOCALIA DE PATRIMONI
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
INNECESSARI.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS
AVINGUDA.
AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.
SERVEIS DE L’AVV
Per una petita quota:
5
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.
646 març.indd 5
11/03/2019 23:44:02
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
FEINA Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36. S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna. Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia.
IMMOBILIARI Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, Club Natació Sant Andreu, 1ªpl. 110euros. Clara. Telf. 646162702 Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef:93/3460337 Jose. Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995. Es lloga plaça de parking (cotxe gran), c/ carrer Gran de Sant Andreu 481. Preu 80e 629734632/933456615. Joaquim Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros. Telf: 660233600 Anna
C.N. SANT ANDREU Venc 2 títols CN Sant Andreu. Tel:650803808 Anna. Preu 700 cadascun. Venc títol CN Sant Andreu Tel:639948621 contactar amb Puri. Preu 750. Venc títol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700. Venc títol CN Sant Andreu Javier Boada 639560404 Preu 630. Venc títol CN Sant Andreu Telef629734632/933456615 (Jordi) Preu 650 Venc títol CN Sant Andreu telef. 661621269, Neus. Venc títol CN Sant Andreu. Telf. 626223519 Joan, preu 650
Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal Tel: 603491944. S’ofereix sra per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.
Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)
646 març.indd 6
11/03/2019 23:44:02
ACTUALITAT: JUDICI DEL 1-O
S’inicia el judici al Govern i als líders de l’ANC i OC
E
l dia 12 de febrer s’iniciava l’anomenat judici del procés, en relació a les protestes del dia 20 de setembre i del referèndum de l’1 d’Octubre.
Nou dels encausats es troben en presó preventiva des de fa més d’un any, entre els quals Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, dirigents respectivament d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, acusats de rebel·lió per les manifestacions organitzades arran del registre policial de la Conselleria d’Economia, prèvia al referèndum. La resta son 10 membres del govern de la Generalitat, set d’ells també en presó preventiva i 3 en llibertat provisional. Cal tenir present que hi ha tres acusacions. D’una banda la fiscalia (que representa el poder judicial) l’advocació de l’Estat (que representa el govern de l’Estat) i l’acusació popular representada pel partit d’ultradreta VOX. Les acusacions son per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics, a les que VOX afegeix organització criminal. Les penes que es demanen son entre 25 i 15 anys de presó (segons la responsabilitat dels polítics) als quals cal sumar el mateix número d’anys d’inhabilitació per tenir càrrecs de responsabilitat política. Una instrucció amb molts punts poc clars Els advocats defensors sostenen que la instrucció del cas es basa en un seguit d’informacions que s’han sesgat amb l’objectiu de poder fer l’acusació de rebel·lió i sedició, amb especial esment en l’ús de la violència tant el 20 de setembre com l’1 d’Octubre. Alguns experts juristes parlen de desproporció de les acusacions i un ús indegut de la presó provisional. A més, tenint present l’impacte de jornada de l’1 d’octubre
i les mobilitzacions del dia 3, ha dut a plantejar aquest judici, per part dels advocats, com un judici polític que mostra les mancances i febleses de la separació de poders i la qualitat de la democràcia espanyola. El 16 de febrer sota el lema “L’autodeterminació no és cap delicte” s’organitzà una manifestació unitària que omplí la Gran Via de Barcelona amb 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana (500.000 segons els organitzadors) i el 21 de febrer es convocà una vaga general per protestar contra el judici, si bé va tenir un seguiment desigual si que les manifestacions convocades a la tarda del 21 van tenir un seguiment molt nombrós en a les principals ciutats del país. Un cop sentides les declaracions dels encausats, ha començat la fase de declaració de testimonis. Com que son més de 500, a dia d’avui no hi ha una previsió clara del temps que pugui durar aquest judici. Els primers encausats de l’1-O son andreuencs Aquest mes de març hi haurà també un judici relacionat amb l’1-O. El passat dissabte dia 2 de març es va fer un acte de suport a Iván Altimira, conseller del districte de la CUP i al David Carmona militant de la CUP, encausats per la Fiscalia arran d’un acte que unitari de campanya pel referèndum a la plaça de l’Assemblea de Catalunya de la Sagrera. L’acusació sorgeix arran de l’actuació de la Guàrdia Urbana que va provar d’interrompre l’acte en entendre que el Tribunal Constitucional ja havia prohibit el referèndum i qualsevol acte que hi estigués relacionat. La Fiscalia demana pel David dos anys de presó i prohibició pel sufragi passiu per un delicte d’atemptat a l’autoritat i per l’Ivan un any de presó i prohibició pel sufragi passiu per un delicte de resistència. Redacció
Acte de suport a l’Ivan i el David el passat 2 de març / CUP Sant Andreu
646 març.indd 7
11/03/2019 23:44:03
L’entrevista | Comitè de Vaga Feminista del districte de Sant Andreu |
“Les feministes plantem cara a l’ordre patriarcal i proposem una altra forma d’estar en el món”
Q
uè és el Comitè de Vaga Feminista, com s’organitza i qui en forma part? “El Comitè de Vaga Feminista del districte de Sant Andreu és un grup de dones que hem decidit organitzar-nos i treballar plegades per poder organitzar el 8 de març al districte i també per organitzar algunes accions de preparació de la vaga d’enguany. El conformen dones que formen part d’espais com l’Assemblea de Dones de Sant Andreu, la CUP, Arran, els diversos CDR del districte, dones llibertàries de la CGT, Ca la Dona, estudiants del SEPC del Joan Fuster, a part de veïnes del districte que s’hi sumen a títol personal”. Després de la vaga del 8 de març de l’any passat, com s’ha enfocat la d’enguany? “A la vaga feminista de l’any passat, que va ser un èxit sense precedents, ens vam coordinar únicament a través del Comitè de Vaga Feminista Perifèria Nord, que engloba els districtes de Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Totes les accions no mixtes del matí es van fer de forma conjunta. Enguany, també fem accions coordinades però, paral·lelament, s’han creat comitès de vaga de cada districte per poder treballar de forma descentralitzada i fer cercaviles i accions de proximitat. D’aquesta manera és més fàcil fer una feina més de fons i adaptada a les realitats de cada zona, a més de facilitar la participació de totes les dones dels diversos districtes.” Des del vostre punt de vista quins són els principals debats que cal impulsar avui? “El moviment feminista fa una crida global a un nou sentit comú per plantar cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista i depredador de la vida en el nostre planeta. Així mateix cal reflexionar sobre la greu problemàtica de la violència contra les dones, per acabar amb la xacra dels feminicidis i les agressions sexuals, amb mesures de coeducació concretes i accions jurídiques de protecció real a les víctimes. A més també cal fer visibles les grans desigualtats socials i laborals per raó de gènere que patim focalitzant el debat en trobar solucions immediates en àmbits com ara l’eliminació de la l’escletxa salarial i la feminització de la precarietat i les mesures de conciliació familiar i laboral, completament ineficaces i redactades sempre en femení.”
Durant el mes de febrer, el Comitè de Vaga ha duta a terme trobades per preparar la vaga del 8 de març
646 març.indd 8
I a nivell d’acció política, quins són el principals objectius? “El moviment feminista és transversal, global, divers, i per tant
11/03/2019 23:44:03
múltiple en les seves reivindicacions i lluites d’acció feminista. Des de la Comissió de Vaga del Districte de Sant Andreu ens considerem un grup de dones perifèric, de classe treballadora que lluitem per una societat antiracista, anticapitalista, anticlassista i lliure de LGTBIfòbia.
Per què el món funcioni volem canviar-ho tot, ens volem vives, combatives, rebels, lliures en un món millor per tothom. El repte que tenim enguany, és que el grup que s’ha creat per coordinar la vaga, tingui continuïtat per seguir treballant durant tot l’any”. Xavier Aragall
Com a principals objectius, per aquest 8M de 2019 a Catalunya hem consensuat la denuncia de quatre punts: en primer lloc la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim com a una altra forma de violència masclista. En segon lloc l’exigència de la despatologització (desvincular d’una visió mèdica) de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies, ja que considerem que la medicalització que respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut. En tercer lloc, denunciem la repressió contra el moviment feminista imposada per la Llei Mordassa des de les institucions de l’Estat. I en quart lloc exigim que s’eliminin les pràctiques laborals de subcontractació i terciarització, que precaritzen les condicions laborals de totes les persones.
El moviment feminista a Sant Andreu està ben articulat, està present en les entitats? “Com comentàvem anteriorment, el moviment feminista a Barcelona gaudeix d’una gran trajectòria de reivindicació i d’acció política ben integrada i centralitzada. cap a peus | març
El repte d’aquest any ha estat promoure i acompanyar l’emergència del moviment feminista en els diferents barris i districtes. A Sant Andreu la manca de teixit associatiu i organització prèvia ha comportat que les accions d’enguany s’hagin planificat amb relativa escassetat de temps. Si bé, un cop més, el poder d’aquest moviment s’ha vist reflectit en la quantitat d’entitats, col·lectius i persones que de forma espontània i plenament involucrades hem configurat aquest comitè; fent possible dur a terme accions concretes i pròximes al districte”.
9
I quins són els principals reptes actualment? “Creiem que les dones feministes de Sant Andreu, com cada 8 de març, tornarem a ocupar els carrers per fer visibles les nostres demandes, les nostres reivindicacions, els nostres treballs i els nostres cossos. En els últims anys s’ha aconseguit una força col·lectiva d’empoderament per sumar, per anar obrint espais i aconseguir canvis arreu. Però no n’hi ha prou! Aquest any hem volgut seguir sumant per reivindicar que les nostres vides segueixen marcades per les desigualtats, per les violències masclistes, per la precarietat, per les exclusions socials i laborals, pels desnonaments dels habitatges, pel racisme i la manca de responsabilitat de la societat patriarcal i de l’estat en els treballs de cures.
646 març.indd 9
Els dies previs a la vaga, el comitè ha realitzat actes reivindicatius/ Comitè de Vaga Feminista del districte de Sant Andreu
11/03/2019 23:44:04
L’ altra entrevista | Mar Vallecillos | PERIODISTA ANDREUENCA I AUTORA DE ‘MIRARÀS EL MÓN’
“El vincle amb els veïns i la manera com ens ajudem, té força política” Vallecillos creu que el sentiment de pertinença està vinculat avui al carrer, al mutualisme, al vincle amb la col·lectivitat, a un “jo” i un “nosaltres” fort i això a Sant Andreu és encara molt present
P
arlem amb la Mar Vallecillos, fa set anys que viu a Sant Andreu i acaba de publicar el llibre “Miraràs el món” editat per l’editorial andreuenca Triangle Edicions. Un recull d’articles que ha anat publicant a La Directa des de fa un parell d’anys. Aprofitem la publicació del llibre per parlar amb ella sobre procés d’escriure, sobre les idees que vol transmetre amb els seus articles on sempre hi és present la perspectiva de gènere. Com comences a escriure? “Sempre havia escrit però per vergonya no ho mostrava. Arran d’un taller d’escriptura creativa que vaig fer a l’Harmonia. Un taller que el feia la poeta andreuenca Sònia Moll, i va ser a partir de mostrar allà el que escrivia, que em vaig veure amb cor de fer-ho a la Directa. I com escrius? “Doncs no tinc un mètode establert. De fet, estic acostumada a escriure sota pressió, és a dir, escriure amb la urgència d’enviar l’article al diari abans no sigui tard. Son idees i reflexions que ja tinc donant voltes pel cap i que em surten a raig. Miro de tenir disciplina, però em costa molt”. Doncs en llegir-te no ho sembla! “He de dir, que els articles que més han agradat, són aquells que he escrit lluny de la calma i tranquil·litat, enmig d’un bon enrenou, escrivint al mòbil entre mig de molta gent...” Molt sovint fas una reflexió a partir d’una anècdota personal o d’un fet quotidià. “Quan em van proposar col·laborar periòdicament em feia por caure en el columnisme típic. Així, al primer article que escric l’inicio amb una anècdota com a provocació, ja que no vull fer un exercici periodístic típic sinó proposar reflexions a partir d’idees, perquè crec que la gent normalment connecta amb l’anècdota”. I la provocació va funcionar... “Sí, tot i que no era una cosa premeditada, vaig notar que el
646 març.indd 10
lector agraeix passar de l’anècdota personal a una reflexió de dimensió global. Em va sortir així perquè crec molt en una de les principals ensenyances del feminisme dels anys 70 que deia que “allò personal és polític”. De fet, trobem moltes idees polítiques als articles. “Sí, sí. Sóc d’una generació que es polititza a finals dels 90, i jo ho vaig fer en espais antisistema on ens plantejàvem capgirar el món tal i com se’ns presentava. I d’aquí surten idees com el fet de reivindicar la quotidianitat, combatre l’alienació, reconèixer l’altre, la potencialitat del suport mutu, el concepte del vincle amb els altres...” Als articles hi és molt present la relació amb els altres. “Sí, però reivindico també la soledat, una soledat de qualitat combinada amb un vincle de qualitat, perquè crec que la vida només es transmet a partir de la relació amb els altres. De fet, això és feminisme, posar la vida al centre, tenir-ne cura, reproduir-nos culturalment i socialment”. Podem dir que són idees i valors d’una generació concreta? “En part si, en el sentit que hi ha elements comuns com ara donar valor al temps, als espais en blanc en oposició a la sobre estimulació d’anuncis i missatges, l’actitud reflexiva etc. Però cal dir que he tingut contacte amb lectors més joves i també més grans que s’han sentit identificats amb els articles”. També reivindiques el barri... “Sí, per mi el barri és un subjecte polític. Quan arribo a Sant Andreu el seu dinamisme com a poble em reforça questa idea, l’entramat social d’allà on vius passa a ser el nou relat de la pertinença, el que abans era la pertinença de classe, ara en societats postindustrials es transforma, i la pertinença està vinculada al carrer, al mutualisme, al vincle amb la col·lectivitat, a un “jo” i un “nosaltres” fort. I això a Sant Andreu és encara molt present”. Això és important, oi?
11/03/2019 23:44:04
“Sí i tant. La manera com ens organitzem i com ens ajudem té força política. Defenso molt el fet que els petits actes quotidians individuals poden arribar a fer molt. Es per això que en un dels articles faig meva una frase de la filòsofa Marina Garcés “l’honestedat es defensa individualment, però s’aprèn col·lectivament”. Parlant de Sant Andreu, vas col·laborar amb els murals reivindicatius del carrer Segre... “Sí, son reivindicacions feministes, murals pintats fa més de dos anys i que encara estan intactes, cosa difícil avui en dia per a un mural de carrer. Es van fer per denunciar la violència masclista. Per mi, la violència, és una expressió més de la dominació mas-
clista, que es reflecteix en la societat patriarcal, i reprodueix actituds agressives i valors competitius”. Una denuncia ben present i cada cop més important? “I tant, avui s’està produint una denuncia del masclisme en tota la seva magintiud. I es que no crec que hi hagi petits masclismes (els micromasclimes), hi ha actituds masclistes generalitzades i el seu impacte és global, i cal combatre’l a tots els nivells. A més, crec fermament que tots hi tenim molt a guanyar, també els homes en sortirien guanyant si feminitzéssim les relacions i l’organització social”. Xavier Aragall
cap a peus | març
11
MAITE BATLLE
646 març.indd 11
11/03/2019 23:44:08
BREUS
Centenari del Casal Catòlic
E
nguany el Casal Catòlic de Sant Andreu esta de celebració. I és que 100 anys no es celebren cada dia. Des d’aquell llunyà 1919 fins avui, un recorregut de llarga durada fet amb perseverança i amb l’objectiu de promoure la cultura entre els andreuencs i fer de la cultura una eina de cohesió social. De fet, les primeres seccions que es van crear van ser la secció artística, el grup excursionista Bon camí i l’Orfeó Andreuenc. L’actual edifici comprat per l’entitat el 1920, les ha vist de tots colors. Primer va ser una casa-fàbrica de teixits, més endavant seu del Casino el Progrés que va adaptar l’edifici. Durant la guerra civil va ser ocupat per la UGT, i durant la postguerra les autoritats franquistes la converteixen en seu de l’ Axuilio Social ( que eren uns menjadors socials de l’època. El 1942 repren les activitats, però el nom originari de Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar no el recuperaria fins el 1967. El Casal ha deixat i deixa una important empremta, entre d’altres fou el lloc d’on sorgí la primera iniciativa d’andreuencs que, preocupats per reivindicar la millora de les condicions de vida dels veïns, va constituir l’embrió del que acabaria essent l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu. Avui en dia l’esbart Joan Maragall i la coordinadora dels Pastorets son un bon exemple de la seva vitalitat cultural, però també l’entreteniment i l’esbarjo són un element destacat com ho son les seccions d’escacs, tennis taula. Sense oblidar que el casal acull també associacions tan destacades com la companyia de teatre musical La Lírica de Sant Andreu o el grup de música popular Safolk. El passat dia 3 de febrer el casal catòlic va fer una celebració on van participar totes les seccions i entitats vinculades. Un acte que vol ser l’inici d’un ampli calendari d’activitats que es duran a terme durant el 2019 entre les quals cal destacar que el proper dia set d’abril hi haurà una taula rodona d’antics presidents de l’entitat i també aquell dia s’inaugurarà l’exposició del centenari del Casal al vestíbul de l’entitat. Xavier Aragall
12
Celebració dels 100 anys del Casal Catòlic de Sant Andreu / CASAL CATÒLIC
Ens ha deixat el pare Funes, exdirector de “Els Padres”
E
l passat 6 de febrer moria el Pare Crispí Funes, als 82 anys d’edat. El Pare Funes, sacerdot de la congregació dels Fills de la Sagrada Família, havia estat fins fa uns deu anys, director de l’Escola Jesús, Maria i Josep “Els Padres”, fundat a Sant Andreu per el Pare Manyanet. Bona part de tota una generació andreuenca el recorda, el difunt era una persona de bon tracte, gran conversador i posseïdor d’una amplia cultura. Joan Pallarès-Personat
646 març.indd 12
11/03/2019 23:44:09
RECULL FOTOGRÀFIC DEL 8-M AL POBLE I A BARCELONA A Barcelona A Sant Andreu
AUTORES DE LES FOTOS: ALBA CABRERA, IRINA BALART, ANDREU CARRASCAL, MÒNICA COLL I JAUME SUBIRÀS
646 març.indd 13
11/03/2019 23:44:12
HARMO
646 marรง.indd 14
11/03/2019 23:44:12
HARMONIA
La violència de gènere no és l’única forma de masclisme
Xavier Aragall i Míriam Pérez
Les violències de gènere
Aquest monogràfic descriu aquesta situació, alhora que es fixa en algunes causes per entendre com pot passar. Causes com ara el masclisme invisible, aquell que sembla no existir ( i per tant costa de veure i combatre). També s’explica en com fer front a aquestes situacions, que en el fons ha de permetre visibilitzar i afrontar les desigualtats entre dones i homes.
646 març.indd 15
cap a peus | març
El passat 2018 es va publicar la segona Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) que recull dades de les violències masclistes patides per les dones al llarg de tota la vida. Un dels fets que cal destacar és que un 50% de dones enquestades deien haver patit en algun moment de la seva vida un acte de violència masclista, sense tenir en compte comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes (si incloem aquests fets menys greus la xifra augmenta al 64% de les dones enquestades).
15
11/03/2019 23:44:13
H
Què són les violències de gènere i ha un debat obert sobre a què es refereix el terme violència de gènere, ja que sovint s’empra com a sinònim de violència masclista o violència contra les dones. Tenint en compte que la gran majoria de víctimes d’aquestes violències són dones, es refereix aquí a la violència exercides sobre i patida per les dones. De fet, això és la suma de dos conceptes: d’una banda la violència, que tal i com indiquen els experts pot tenir diverses actituds i manifestacions, i aquestes van variant i adaptant segons els contextos socials (la família, l’escola, la ciutat el poble) i el també al temps (canvis entre avui i fa trenta o quaranta anys enrere) i edat de les persones (infantesa, edat adulta, vellesa). Ben sovint, hi ha expressions i manifestacions de violència que passen inadvertides i són invisibles, i per tant és difícil detectar-les. D’altra banda quan s’aplica la perspectiva de gènere, la violència es refereix a al fet que aquestes actituds i manifestacions violentes són entre homes i dones que mantenen o han mantingut una relació afectiva/sentimental. Com s’ha indicat abans la gran majoria de violències s’exerceix sobre les dones, per tant farem servir la definició de Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2008: “violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de
646 març.indd 16
relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions i coaccions, tingui com a resultat un mal o sofriment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix a l’àmbit públic com en el privat”. Relacions de poder, on es desenvolupen dos tipus de violència. Una d’explícita que inclou patiment físic, sexual o psicològic, tal i com es diu a la definició d’abans, i també una violència implícita o subtil arrelada a la cultura, als símbols o a la manera com està estructurada la societat. D’altra banda, és molt rellevant la visibilitat de la violència, i per tant és important observar bé l’iceberg de la violència masclista, ja que informa de la gran quantitat d’expressions de violència que són menys visibles i ens permet identificar clarament aquelles que són doblement amagades: les violències invisibles i alhora subtils, elements que trobem en l’humor sexista, la publicitat que cosifica les dones, el control, l’anul·lació de la dona en diversos àmbits social, i també els micromascilsmes, sobre els que més endavant ampliem el focus. Sovint es diu que les violències invisibles, són sempre el pas previ de les violències visibles. És a dir, quan s’arriba a agredir, matar o violar, és altament probable que abans hi ha hagut multitud de violències menys explícites com a pas previ.
11/03/2019 23:44:14
Si es fixa el punt de mira sobre com es viu aquesta violència i es mira altre cop a l’enquesta sobre violència masclista, on es veu com el grau de victimització és destacable, doncs la meitat de les dones enquestades diuen haver estat víctima. D’aquestes gairebé una cinquena part diuen haver patit fets molt greus (vegeu el gràfic), fets que es refeirexen a violència explícita en casos com ara amenaces greus, agressions físiques, intent de violació, violació, tocaments sexuals amb violència.
es pot dir que micromasclisme es refereix a “qualsevol mostra subtil, socialment acceptada, de sexisme o masclisme a la vida quotidiana”. És important el punt que indica socialment acceptada, doncs posa en joc tot un sistema cultural i de valors, una construcció social del gènere que posa de manera sistemàtica la dona en situació de desigualtat respecta als homes.
Els micromasclismes o la violència quotidiana S’ha d’ampliar el focus sobre aquest element, perquè tenen la doble combinació de ser invisibles, ser subtils ( és a dir que passen desapercebudes) i estan molt integrades en el dia a dia.
De fet, hi ha expertes que consideren que enlloc de parlar de micromasclismes, caldria parar de violencies quotidianes, i que per tant cal fer-hi front fent-les visibles, posant de relleu el poder destructiu que tenen sobre moltes dones i també fer-les passar de l’esfera privada a l’esfera pública per tal que sigui vist com un problema social i polític a resoldre.
Si bé la definició inicial que en va fer el psicòleg argentí Luis Bonino ara fa 20 anys feia referència als “comportaments invisibles de violència i dominació que gairebé tots els homes realitzen quotidianament en l’àmbit de es relacions de parella” ara
Fent front al masclisme: coeducació i actituds a casa Per definició, el masclisme s’explica com una actitud de prepotència dels homes vers les dones.
cap a peus | març
17
ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR D’INFORMACIÓ D’AMNISTIA INTERNACIONAL
646 març.indd 17
11/03/2019 23:44:14
I la societat ha interioritzat tant aquest concepte que asumeix com a ‘normals’ certes situacions quotidianes de micromasclisme. Recentment s’han publicat els resultats d’una enquesta realitzada a 300 dones d’entre 20 i 50 anys. Un 76% de les enquestades afirmava que, en un bar, quan demanaven una cervesa i el seu acompanyant masculí un refresc, els cambrers servien les begudes al revés. I una de cada tres dones ha notat que la miraven malament si demanava una beguda alcohòlica anant sola. El problema és que aquesta actitud de condemna no la tenen només els homes, sinó que altres dones també assumeixen que hi ha certes costums més pròpies del gènere masculí. I així es produeix una mena de conflicte intern on les mateixes dones tenen tant interioritzat el seu rol de gènere dèbil que critiquen les petites fites que s’estan aconseguint en la lluita per la igualtat. Això és el resultat d’una educació i unes costums tan arrelades a la societat que probablement costarà generacions canviar. El masclisme no és innat, sinó que és el resultat d’una sèrie de patrons educatius i culturals apresos des de la infància. Per això és vital treballar en la coeducació, basada en el principi d’igualtat entre homes i dones i la no discriminació per raons de sexe. En aquest sentit, a Sant Andreu, hi treballa la cooperativa Coeducacció, un equip de dones vinculades a la coeducació que treballen formant i acompanyant professionals de l’educació per incorporar a la seva tasca diferents eines i activitats que sensibilitzen sobre la igualtat de gènere.
Enguany, Coeducacció ha rebut el premi Ciutat de Barcelona 2018 en la categoria Educació, com a reconeixement a la seva tasca de traslladar la perspectiva de gènere a les escoles i al seu projecte Patis coeducatius, que han treballat, entre d’altres, a l’escola Baró de Viver. Tot i que aquestes accions a les escoles són importants i ja estan complint l’objectiu d’educar en la igualtat, el primer agent socialitzador de les nenes i els nens és la família, i és en aquest entorn on han de començar els canvis. Les mares i els pares són el principal referent educatiu pels infants i és vital que a casa es visquin actituds i costums que ajudin a construir un model d’igualtat: compartint les feines de casa, les decisions i l’educació i la cura dels fills. I no només això: el discurs ha de ser coherent amb aquestes costums. No existeixen joguines pròpies de nens o de nenes, ni aficions, ni colors a l’hora de vestir-los. S’ha de fomentar en les nenes i els nens el poder de decisió en totes aquestes qüestions sense que influeixi el seu gènere. És important revisar i ser conscients d’algunes actituds masclistes a casa. Malauradament, encara és molt habitual que la dona sigui l’encarregada de les feines de casa, de portar els fills al metge o de cuidar-los si estan malalts, encara que treballi fora de casa. I el típic “si et portes malament, li diré al pare”, que fomenta la idea que el rol dominant és d’ús exclusiu masculí.
18
Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) / GENERALITAT DE CATALUNYA
646 març.indd 18
11/03/2019 23:44:14
cap a peus | març
Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB
L’any passat, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el diari El País publicava una llista de petites accions quotidianes fetes per homes que segurament molts pares i moltes mares assumeixen com a normals i que, dites davant dels fills, van plantant la llavor del masclisme: frases com “avui m’han deixat de minyona” quan el pare cuida dels fills; dir que ell “ajuda a casa”, quan les tasques domèstiques són responsabilitat dels dos; que un pare no pentini mai la seva filla o que no la porti mai a classe de dansa, però sí porti el nen a futbol... i, sobretot, no parlar mai a casa obertament i amb respecte de temes com l’homosexualitat o els abusos masclistes en la joventut. En aquest sentit, és important estar molt alerta a les possibles senyals que podrien indicar que una filla està patint violència de gènere en una relació. Segons la guia publicada per
646 març.indd 19
la Fundació Anar (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc), actituds com deixar les amistats de banda, no sortir de casa si no és amb l’agressor, una contínua vigilància i assetjament per part d’ell o petites marques físiques, són prou greus com per intervenir urgentment.
19
Afortunadament, durant els últims anys s’han aconseguit moltes victòries en la lluita contra el masclisme i, cada cop més, les dones surten al carrer i denuncien actituds discriminatòries. Prova d’això és la vaga del 8 de març, que l’any 2018 va ser històrica: marxes a 120 ciutats espanyoles, vagues de 24 hores i centenars de milers de persones al carrer, homes i dones, demanant més igualtat de gènere. Tot i així, encara queda molt de camí per recórrer i moltes batalles a guanyar. La primera d’elles en l’educació de les nenes i els nens, per un futur més just per tots.
11/03/2019 23:44:15
Cultura | Teatre
Dones en un món d’homes En el marc del Dia Internacional de la Dona, fem un repàs al paper femení en els escenaris catalans i parlem amb algunes de la directores dels espectacles de teatre amateur a Sant Andreu
D
ues dones. Germanes, empresàries i mares. Tenen maneres de fer sovint molt oposades i estan convençudes que, si estiguessin a la pell de l’altra, ho farien tot molt millor. Són la Montse i la Marta, les protagonistes de El que esperes de mi, la darrera obra dels Sant Pacià Teatre i segona col·laboració amb la dramaturga Sara Cañete després de l’èxit de l’any passat amb BritPop. Les protagonistes d’aquesta obra, la Montse i la Marta, són dues germanes d’aquelles que… “Ens veiem un cop l’any i ja n’hi ha prou”. Totes dues —qui no?— tenen una manera de concebre el món d’una única manera, la seva, i els costa acceptar que l’altra no actuï com esperen d’ella, tant pel que fa a la seva vida com, també, en la manera que eduquen els seus dos fills adolescents, en Bru i en Marc. Retrets, estressos, secrets i records amargs seran els ingredients d’un còctel explosiu d’emocions que sortiran a la llum en un còmic i tens sopar entre tots quatre personatges. Un sopar, d’altra banda, on es faran paleses les grans diferències entre aquestes dues germanes i, a la vegada, la seva fortalesa, tant a la feina com a casa.
20
Perquè si alguna cosa ens enduem quan cau el teló d’aquest El que esperes de mi, és que estem davant de dues dones imperfectes, que s’equivoquen. Dues dones de carn i ossos, com nosaltres, que també són dones independents i fortes, i que, com tantes altres, han viscut durant anys envoltades d’homes que les menystenen i que no les creuen capaces, començant per una figura paterna encara massa present, encara tinguda massa en compte. I si el món fos un escenari? Ja ho cantava James Brown: “És un món d’homes”. Però per què en un món amb el 51% de població femenina hi ha tants àmbits en què aquesta igualtat és merament irrisòria? També al món del teatre. Sí, és cert que dalt dels escenaris no hi falten dones. Però estan les actrius en igualtat de condicions que els actors? Quin tipus de papers representen? Qui els escriu? I, el que és més important, són representatius de la dona del segle XXI? O continuen perpetuant els mateixos estereotips sexistes de sempre? No, no hauria de ser un món d’homes, però ho és.
646 març.indd 20
És difícil definir-lo de cap altra manera quan el nombre de directores i/o autores als teatres públics de Barcelona no assoleix ni de lluny el 50%. Amb sort arriba al 35%, diuen des de Dona’m Escena, col·lectiu de dones feministes que s’aproxima a l’escena des d’una perspectiva de gènere i amb la intenció de donar llum a la reduïda presència de dones professionals al teatre català. I no és que no hi hagi dones darrera els escenaris. Oi tant que n’hi ha. Sílvia Munt, que va dirigir la temporada passada una de les millors obres del teatre català del 2018, Les noies de Mossbank Road, Carol López, Marilia Samper, Magda Puyo… Són algunes de les directores i creadores més destacades del panorama teatral català, però n’hi ha moltes més. No obstant això, bona part treballen gran part de la seva carrera en obres de sales petites, de les úniques que aproven l’examen de Dona’m Escena en programació paritària, d’altra banda, com la Beckett. Alícia Serrat, responsable d’alguns dels petits grans èxits musicals del Maldà Teatre, Cristina Clemente, Lali Álvarez, Lluïsa Cunillé… A molts dels seus companys directors, en canvi, se’ls crida en algun moment o altre per dirigir obres a les sales grans, s’aposta per ells. Xavier Albertí, director del TNC, preguntat a inicis d’aquesta temporada sobre el motiu pel qual no hi ha més creadores a la seva programació, deia: “Si mireu la meva agenda, veureu que totes les propostes que rebo són de directors i autors.” Potser és que es necessiten més dones al front dels grans teatres, seleccionant peces i apostant per talent femení? En aquests moments, tan sols el Mercat de les Flors (Àngels Margarit) i la Villarroel (Tania Brenlle) estan dirigides per dones. La resta, amb prou feines han tingut mai direcció femenina, com la gran majoria de festivals. Carme Portacelli, actual directora del Teatro Español de Madrid i responsable darrerament d’una de les millors adaptacions que s’han vist del Jane Eyre de Charlotte Brontë, Elisenda Roca, Carlota Subirós, Alícia Gorina, Helena Tornero, Carla Rovira… Abans que elles, n’hi ha hagut d’altres, i més abans,
11/03/2019 23:44:15
unes altres! Durant la primera meitat del segle XX, les dramaturgues i directores es podien comptar amb els dits de les mans. Dolors Monserdà i Carme Montoriol, de les primeres dones en escriure teatre a Catalunya; Maria Aurèlia Capmany, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual; Palmira Ventós Culell o, com se la coneixia aleshores, Felip Palma, autora de textos de denúncia de la hipocresia i la solitud en el matrimoni; Carme Karr, una de les veus feministes catalanes més il·lustres del segle passat; Caterina Albert, que sota el seu pseudònim Víctora Català es va donar a conèixer en el món literari amb el monòleg teatral La infanticida, guanyador dels Jocs Florals d’Olot del 1898...Totes elles van sentir a la pròpia pell la pressió social pel fet de ser dones que escrivien teatre, cosa que va dificultar enormement que continuessin la seva carrera. Elles van donar els primers passos, però, van ser les pioneres d’un llarg recorregut que avui continuen dramaturgues com Marta Buchaca, de qui precisament aquesta temporada hem pogut veure A mi no em diguis amor, portada als escenaris andreuencs per la companyia Clip Teatres.
“He ‘mamat’ la direcció escènica i la interpretació de molts professionals des de ben petita”, explica la Mª Teresa Arbonés, directora d’alguns espectacles de la Lírica de Sant Andreu, on normalment actua i canta. La Palmira Alguersuari, de l’Antifaz, per la seva banda, porta anys dirigint: “Vaig començar a dirigir quan la meva filla tenia 5 anys. Vam crear un grup de teatre amb nens i nenes i vam seguir dirigint-los a mesura que anaven creixent.” La Montse Miralles, en canvi, va arribar al grup teatral Antifaz a través d’un curset intensiu. Després d’aquell primer contacte, “em van oferir dirigir una obra per la Festa Major. Però m’esperava que triessin el brutal text de Tracy Letts, Agost.”, explica Miralles, que també ha col·laborat diverses vegades amb la Lírica.
cap a peus | març
La dona en un món amateur Potser les coses comencen a canviar. Els darrers anys s’ha donat llum i s’han posat de manifest moltes realitats fins ara callades. Estudis i xifres com les publicades per Dona’m escena han servit per donar visibilitzat a les desigualtat dins de la professió teatral, i les xarxes socials s’han convertit en una important plataforma de denúncia i reivindicació. Què passa, però, quan ens allunyem del terreny professional?
Quin efecte té aquí, per exemple, el rol de cuidar dels nens i de la casa assignat tradicionalment a la dona? Fa uns dies, la investigadora Laura Sagnier escrivia un article on deia que entre les dones que conviuen amb un home i que tenen una feina remunerada, el 67% de les tasques de la casa recauen en elles i el 29% en ells. Quin temps queda, doncs, per a l’oci i les passions, com ara, el teatre? En aquest sentit, pot ser un exercici ben interessant endinsar-se en el panorama teatral amateur de Sant Andreu i preguntar a les seves protagonistes, dones que porten anys involucrades al teixit associatiu del barri i han actuat i dirigit en algunes de les seves companyies i grups teatrals. Moltes d’elles van arribar a la direcció per casualitat, per fer alguna substitució o per manca d’altres voluntaris. Però la gran majoria ha començat a realitzar tasques de direcció de manera natural, com un pas més en la seva trajectòria al teatre amateur.
21
Escena de l’obra ‘El que esperes de mi’ / SARA CAÑETE
646 març.indd 21
11/03/2019 23:44:16
Cultura | Teatre (2) I ara, la pregunta: Creus que, en el cas del teatre amateur, la vida domèstica té mes pes en les dones que en els homes, quan es tracta d’assolir responsabilitats de direcció i adaptació, o no? I això ens han contestat: Marta Tolrà, Sant Pacià Teatre: “En certa manera sí. Marxar els vespres d’entre setmana de casa i deixar a la família, és complicat. I sí, més encara sent dona. La parella i els fills han d’entendre molt bé aquest món, si no, es impossible. En això tinc molta sort. Si no fos així, ni dirigiria ni actuaria”. Isabel Arbonès, La Lírica de Sant Andreu: “En general és més difícil per la dona compaginar treball i vida familiar. En el cas d’una activitat amateur, que normalment implica dedicar un temps extra després del treball, la casa i la família, el tema es complica. Però només la il·lusió i la immensa satisfacció que comporta l’activitat justifica totes les dificultats. Pel que fa a dirigir, sí, crec que pel fet de ser dona sembla que hagis de demostrar més la teva vàlua. Espero que de mica en mica es vagi normalitzant. Històricament els homes han dirigit i
no parlo només de teatre. Ara és un bon moment per recordar a tothom que hem de treballar, tots plegats, perquè l’interès no estigui en el sexe de qui dirigeix, sinó en el seu treball”. Palmira Alguersuari, Grup Teatral Antifaz: “Dins l’Antifaz té el mateix pes, tant pels homes com per les dones. Tots sabem que quan ens dediquem a dirigir, hem de deixar de fer moltes coses de la nostra vida privada, o ens hem d’organitzar de forma diferent per fer-les.” Myrna Cambra, La Lírica de Sant Andreu: “No. Si més no, no en el meu cas. Fa molts anys que compagino la meva vida privada amb el teatre. De fet, el teatre és la meva vida. Simplement es tracta d’un canvi de rol. Però sí que continuen sorprenent-me i entristint-me certes actituds i reticències que m’han mostrat alguns homes, companys d’escena, només pel simple fet de ser una dona. De totes maneres, és qüestió de temps que això es normalitzi. Cada cop som més dones les que estem assumint rols que majoritàriament havien sigut masculins, no només en tasques de direcció, sinó en àrees més tècniques com ara la il·luminació, el so, l’escenografia, etc. Sóc optimista. Anem pel bon camí”.
Radiografia del percentatge de dones als teatres de Barcelona / DONA’M ESCENA
646 març.indd 22
11/03/2019 23:44:16
Montse Miralles, La Lírica i Grup Teatral Antifaz “Jo puc parlar de la meva experiència personal en el món professional. La meva vida privada i la meva feina sempre han estat paral·leles, però he de reconèixer que, de vegades, comporta algunes renúncies. En el món amateur, de ben segur que passa el mateix. Assolir feines de direcció, a part dels horaris extrems d’assajos, comporta una feina prèvia a casa. Totes aquestes hores no es poden comptabilitzar, senzillament les has d’anar esgarrapant d’allà on puguis. Compaginar direcció de teatre, feina i fills ha de ser una missió gairebé impossible. Ara bé, estic convençuda que si algú pot assumir aquest rol al complet i amb tota la intensitat necessària, és la dona”.
com a via d’esbarjo i escapament del dia a dia intens i feixuc”. Diversos punts de vista corresponents a l’experiència individual de cadascuna. Però totes elles testimonis imprescindibles que no hem de deixar d’escoltar. Com els de les tres protagonistes de l’espectacle teatral Paradigma, del grup Pacheca Collective, acte central del Districte pel Dia Internacional de la Dona, una tragicomèdia sobre la situació actual de la dona a través dels lapidaris monòlegs d’una dona amb depressió post-part, d’una empresària farmacèutica, i d’una treballadora de la neteja. Mª del Mar Gallardo
Mª Teresa Arbonés, La Lírica de Sant Andreu: “Encara que tinc una família molt gran, i entre la feina, els nens i la casa m’han deixat molt poc temps per a altres activitats, mai m’he perdut un assaig. He intentat compaginar-ho tot per fer allò que més m’agrada sense haver de renunciar a gairebé res. És molt complicat, no ho nego, però pel fet de ser dona no m’he sentit mai qüestionada per fer una activitat extra que suposadament comporta no estar a casa complint amb “el teu deure”. Al teatre li dec poder fer una vida social, per a mi del tot necessària
cap a peus | març
23
646 març.indd 23
11/03/2019 23:44:16
Esports | FUTBOL
C
om acabes sent la capitana de l’equip femení del Sant Andreu? “Era un projecte nou i m’ho van oferir, també crec que van veure que era la indicada veient l’experiència”.
L’entrevista | Sílvia Comitre | CAPITANA DE L’UESA FEMENÍ
UESA
On comences a jugar a futbol? “Des dels 10 anys que hi jugo. Quan vam adoptar al meu germà vam començar a jugar els dos. Vaig començar a l’Europa, passant pel Martinenc, Barceloneta, Guineueta i finalment ara al Sant Andreu”. Quin nivell creus que te l’equip actualment? “Tenint en compte que era un projecte des de 0, crec que hem aconseguit molt en poc temps. En la categoria que estem donem la talla malgrat que podem millorar”. Les rivals més forts? “La segona divisió ha pujat molt el nivell. l’Hospitalet i el Santa Perpetua són els rivals més forts i són els dos primers classificats”. El futbol femení està infravalorat? “Molt, moltíssim, tot i que cada cop va agafant més reconeixement. Avui dia la societat en si pot fer més per valorar el futbol femení, també els mitjans de comunicació”.
24
El masclisme és present també al futbol femení, què haurien de fer els clubs per intentar erradicar-lo? “Els clubs haurien de prioritzar tant el futbol femení com el masculí, que hi hagués igualtat de condicions. De mica en mica aquestes coses fan i es valoren i eviten després desigualtat i actituds masclistes”. El futbol femení… algun dia podrà equiparar-se al futbol masculí? “No crec, és molt complicat. Tampoc és el que hauríem de buscar ara mateix. Ara interessa que els clubs apostin més pel futbol femení i anar agafant protagonisme també a la societat”. Us sentiu recolzades pel club? “Sent la primera temporada estem contentes però esperem que per la propera temporada encara ens sentim més recolzades”. Si hi hagués un Barça-Sant Andreu, amb qui aniries? “Sóc del Barça i del Sant Andreu, però tant si jugués jo com si no, aniria amb el Sant Andreu, sempre”. Gerard Álvarez
646 març.indd 24
El Sant Andreu va de cap als playoff La metamorfosi dels de Mikel Azparren des del mes de gener ha estat espectacular. Després de la gran victòria davant el Terrassa, els andreuencs han acumulat victòries 6 victòries consecutives, inclús davant de tot un equipàs com el Llagostera, i les darreres davant del Granollers (2-0), de la Fundació Grama (0-3) i de l’Ascó (5-0). Això, sumat a què els de Terrassa han patit una baixada de rendiment important, fa que els andreuencs es trobin a un pas de la quarta posició. L’equip sembla recuperat de l’excés de partits de la primera volta i ara està demostrant el per què a finals d’estiu totes les travesses deien que eren els favorits per entrar als playoff. A això sumem l’estat de gràcia de Kuku, màxim golejador quadribarrat i el bon estat de forma de jugadors com Jaume Villar, Josu, Segovia o el fixatge d’hivern Sergi Garcia. Ve un mes de març important, on els d’Azparren jugaran fora del Narcís Sala fins a tres jornades seguides. La prova de foc serà aquest nou “tourmalet” davant la Pobla (17/03), el Sants (20/03) i contra el líder, l’Hospitalet (24/03). Si el Sant Andreu segueix en tan bon nivell i segueix acumulant bons resultats, l’aficionat quadribarrat pot seguir somiant i molt amb els ansiats playoff per probar d’ascendir a segona divisió B. Gerard Álvarez i Alba Cabrera 11/03/2019 23:44:17
Esports | WATERPOLO
El Sant Andreu lluitarà per la Len Trophy
cap a peus | març
CNSA
Q
uan fa poques setmanes l’equip femení de waterpolo del Club Natació Sant Andreu va superar la fase de grups de l’Eurolliga i es va classificar per la ronda de quarts de final, ja se sabia que s’havia superat un sostre històric i que formar part del selecte grup dels vuit millors equips del continent feia preveure un rival temible. Efectivament, el bombo va emparellar les noies de Javi Aznar amb el poderós Olympiakòs del Pireu, equip que compta amb la base de la selecció grega i que any rere any es troba entre els aspirants al títol. Aliè als pronòstics i amb la il-lusió per bandera, l’aficionat andreuenc va omplir la Pere Serrat el passat 23 de febrer per gaudir d’un partit sense precedents, i on l’única referència propera es remunta a l’any 2009, en què l’equip masculí va jugar els vuitens de final de la Copa LEN contra el també grec Panionios. Per la seva part, jugadores i cos tècnic eren perfectament conscients de a qui s’enfrontaven i tot i el plantejament valent i una bona primera part, la superioritat de les gregues es va transformar en un contundent 7-16 final que deixava l’eliminatòria sentenciada. Quinze dies després, l’equip va viatjar a Grècia amb l’objectiu de fer un bon paper i donar la cara en el feu de les favorites. Malgrat les nul.les opcions de remuntada, l’equip va jugar com si l’eliminatòria encara estigués en joc i va tornar amb una digna derrota per 10-6. Tal i com marca la normativa europea, els qua-
646 març.indd 25
tre perdedors de les eliminatòries de quarts de final tindran un nou repte: la final a quatre de la LEN Trophy, la segona competició de clubs a Europa que es jugarà el 12 i el 13 d’abril en una seu encara per determinar, i on les noies d’Aznar podrien aspirar a alguna cosa important.
25
La setmana abans del transcendental duel europeu, les andreuenques van quedar a les portes d’una altra fita històrica, perdent la final de la Copa de la Reina contra un altre totpoderós, el Sabadell, per 11-9. L’equip d’Aznar va anar per davant durant moltes fases del partit i qui més qui menys va confiar en el miracle, però el matx va ser massa llarg i finalment les vallesanes van fer servir la seva experiència i varietat de recursos per revalidar el títol. A quarts de final el Sant Andreu va derrotar les amfitriones, el Sant Feliu, dirigides per l’exentrenador andreuenc Manolo Suárez (7-17), mentre que el Mediterrani, el Sabadell i el Rubí eliminaven el Terrassa, el Mataró i el Saragossa respectivament. En la ronda de semifinals les nostres tampoc van patir massa per doblegar el Rubí (6-14) mentre el Sabadell accedia a la final derrotant el Mediterrani. Entre una i altra competició l’equip segueix jugant els seus partits de lliga amb l’objectiu de mantenir el segon lloc i accedir a les semifinals del play-off en les millors condicions possibles. JJ Aymerich 11/03/2019 23:44:17
Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. 646 març.indd 26
11/03/2019 23:44:18
646 marรง.indd 27
11/03/2019 23:44:18
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com La revista local més antiga de Barcelona 646 març.indd 28
11/03/2019 23:44:19
