Mar613ok4

any XXXV I març 2016 I 613

Qüestió urbana

MOBILITAT

?

EDITORIAL El repte de la mobilitat, qüestió de vida o mort JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

F

a pocs dies la Guàrdia Urbana presentava el Balanç d’accidentalitat de l’any 2015 a la ciutat. Resumint, l’any 2015 ens ha deixat a la ciutat 11.794 lesionats per accidents de trànsit, entre greus i lleus, 9.095 víctimes i 27 morts. Causes principals de tanta accidentalitat? Manca d’atenció en la conducció, alcoholèmia, i, excés de velocitat. A aquestes 20.916 persones afectades cal afegir les 3.500 morts prematures a l’any per culpa de la contaminació. Una epidèmia. I què es pot fer per revertir aquestes xifres? En la nostra opinió aplicar mesures per reduir la velocitat; a menys velocitat menor gravetat en els accidents diuen els experts; promoció del transport públic i la bicicleta per reduir la contaminació; canviar la jerarquia de pas a totes les vies prioritzant la velocitat comercial dels transports no contaminants; ús compartit al carrer Gran de Sant Andreu, plataforma única i canviar el sentit al tram de Mossèn Clapés perquè ningú utilitzi Gran de Sant Andreu per arribar al centre de Barcelona; primer els vianants amb ús exclusiu de voreres més amples al passeig Torras i Bages i baixar les bicicletes a la calçada en uns carrils segregats i segurs; estrènyer els carrils de circulació del vehicle privat perquè hagin de reduir la velocitat a l’Avinguda Meridiana, cedir algun vial a la bicicleta i segregar-lo, adequar les fases semafòriques a les necessitats

dels autobusos; apostar pel transport públic i construir la nova Estació de Sant Andreu Comtal accessible... Aquestes són algunes de les demandes que fa la nostra entitat i que trobareu més detallades en aquest número de la revista. Quines mesures que s’han aplicat ja a la ciutat de Barcelona han contribuït en la reducció de l’accidentalitat? Doncs segons les dades del mateix ajuntament, la creació de les superilles i zones pacificades a 30, 20 o 10 km/h. Aquestes mesures que són ja realitat a la Vila de Gràcia han situat el Districte gracienc com el que registra menys accidents de tota la ciutat. Allò que diuen els experts: menys velocitat menys accidents. A l’altre extrem i com a zona més perillosa de la ciutat hi ha l’Eixample barceloní amb més del 33% dels accidents de tota la ciutat. A Sant Andreu ens hem de decidir: com volem ser en matèria de mobilitat? Com Gràcia o com l’Eixample? Aprofitem per recordar que la majoria de grups municipals que configuren el nou Ajuntament de Barcelona van recollir en els seus programes electorals moltes de les nostres reivindicacions. També el Govern les ha tornat a apuntar al Pla d’Actuació Municipal, per tant ha de ser fàcil executar-les totes en aquest mandat. Cal prioritzar les demandes de la ciutat oblidada que ens mereixem deixar de ser. Serem exigents, és qüestió de vida o mort.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: CRISTINA PLA COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCÍA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID BERNAL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA, NATÀLIA QUERALT, JÚLIA CLAVERO I CLÀUDIA SACREST, FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE I JÚLIA CLAVERO CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Vols publicitar-te al “De Cap a Peus”?

Truca ara al 605 366 472 o envia un mail a: vgllaveria@gmail.com

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 -9...... Baixa la persiana Tanca Licores García

10 ......

Model educatiu

11 .......

Concentració anarquista

L’ampliació de l’Ignasi Iglésias

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Mobilitat

Reformes pendents a St Andreu

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

Per la llibertat de la Mònica i Francisco

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

21 ....... La troballa del Junceda

Pau Vinyes troba un original inèdit

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

24 ....... “Play off” que s’allunya

L’última derrota deixa l’equip lluny de 2a B

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>ATENEU L’HARMONIA - CASAL DE

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

FEDERACIÓ D’ENTI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

TATS DE SANT ANDREU DE PALO-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

MAR. C/ SANT ADRIÀ, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

639010087 I 605383212.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

22H. ESCACS, PINTURA, ACTIVITATS

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CULTURALS, TENNIS TAULA, ETC.

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA

( S’ofereix senyora per la neteja domèstica. 93 359 91 70 Ana Maria.

( Es lloga plaça de pàrquing. Fabra i Puig amb Neopàtria. Àngela Cusó: 93 346 83 72 // 607 21 12 17

IMMOBILIARI

C.N. SANT ANDREU

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247

( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62

( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995 ( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic. T. 649 166 725

( Venda de Títol Club Natació Sant Andreu. Preu 600 €- Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Es ven títol de CN Sant Andreu, preu 800 euros. 93 311 19 15, preguntar per Lluís Borraz.

( Es venen 2 títols CN SAnt Andreu per 1100 euros. 93 346 71 ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer 54 Pilar.

Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55.

6

DIVERSOS

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Venda PEUGEOT 307 HDi Diesel 110CV, 5 portes. 114.mmm km. Sempre en pàrquing. En perfecte estat de motor i frens, rodes noves (Acaba de passar ITV). Preu 3.000. Quim. 629 73 46 32 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2009. Preu 400 €. Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2011. Preu 500 €. Contacte Jordi.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias defensa la conservació del conjunt del carrer del Pont

D

esprés de la notícia apareguda en la pàgina 10 de l’últim número de la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar “De Cap a Peus núm. 612”, el Centre d’ Estudis Ignasi Iglésias vol aclarir i desmentir algunes de les afirmacions fetes per aquest mitjà en el seu article dedicat a les cases del carrer del Pont signat per en Jaume Gil i na Montse Tarré.

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias no està d’acord amb les següents afirmacions fetes en el seu nom per

El CEII en cap cas vol que s’enderroquin totes les cases, i que només quedi la Casa de l’Oficial

ocupa la casa número 2 per tal que sigui l’equipament més gran. El Centre d’Estudis reconeix que la distribució interior de la casa número 2 dificultaria la creació d’un bon equipament i considerant només patrimonialment interessant la seva façana, proposa reestructurar o refer de nou l’edifici conservant la façana que dóna al carrer del Pont, un carrer, on qualsevol andreuenc/a que passegi, pot retornar a la primera meitat del segle XIX, ja que des d’aquella època, no s’ha modificat res en aquest carrer, situació única al nostre poble.

- El CEII accepta que tota la part industrial actual que hi ha a la banda del darrere així com els horts de les cases 6 i 8 siguin zona verda preservant-se el petit safareig que hi ha al número 6 i que dataria de la segona meitat del segle XIX. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias

cap a peus I març

aquest mitjà: “[el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias] està d’acord en mantenir dempeus només la Casa de l’Oficial” i en la frase posterior, on s’insisteix de nou amb la mateixa errònia afirmació: “L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias volen rehabilitar la Casa de l’Oficial com a equipament i convertir la resta del solar en zona verda”.

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) vol puntualitzar les següents afirmacions errònies per tal d’aclarir la seva veritable postura en referència a aquest conjunt de cases tal com s’ha indicat també en un informe entregat a la seu del districte: - El CEII considera tot el conjunt de cases situats entre els números 2 i 8

de dit carrer com a elements patrimonials de valor històric a nivell local i demana que es preservi tot el conjunt.

En cap cas el CEII vol que s’enderroquin totes les cases quedant només la Casa de l’Oficial com un bolet enmig d’un camp.

- El CEII reconeix el mal estat en què està la casa número 6 i en molt menor grau la número 8 però en cap moment demana que siguin enderrocades. El CEII reconeix que en temps de crisi com els d’ara seria costós invertir diners en la seva recuperació i per això demana eliminar les parts més perilloses, assegurar la resta i deixar les edificacions com a restes arqueològiques visitables conjuntament amb la Casa de l’Oficial.

- El CEII, certament tal com indica aquest mitjà, vol salvar la Casa de l’Oficial i convertir-la en equipament però vol també preservar l’espai que

7

Les cases del carrer del Pont daten del segle XVIII i actualment es troben afectades / arxiu

HISTÒRIA COMERCIAL

La bodega de Sant Andreu de Palomar...

Tanca l’emblemàtica botiga “Vins i Licores García”

É

s divendres 29 de gener i tan sols uns minuts abans d’escriure aquestes 4 ratlles, m’he acomiadat d’un tros de la meva infantesa. D’una olor que em portava com un coet a altres temps més senzills, i d’un Sant Andreu que inexorablement canvia i de vegades no necessàriament a millor.

Avui, dijous dia 29 de gener m’he acomiadat de la bodega “Vins i Licors, Garcia”, al Carrer Gran de Sant Andreu, cantonada amb Carrer Malats, després de més de 60 anys al nostre poble.

Quan he entrat a la botiga, un senyor ja hi era i s’acomiadava tot comprant dues ampolles de vi blanc i una de negre, mentre que d’altres veïnes i veïns treien el nas per la porta i, amb la cara un xic melancòlica, saludaven aixecant la mà i la vista a qui durant 30 anys ha estat darrere del taulell, que, com no podia ser d’una altra manera, es diu Andreu.

Més de 30 anys aconsellant quin és el millor vi o cava; parlant amb tothom que s’apropava i col·laborant amb els actes que es fan a Sant Andreu.

Quan la botiga ha quedat sola, efusiva-

ment li he donat la mà i li he preguntat com era que tancava. La resposta: - La salut i les ganes d’estar a l’altra banda del taulell!!!

Dos motius de pes, he pensat. Xerrant, també m’ha deixat caure que no ha sigut possible trobar algú que continués el ne-

Aquest comiat marca el final d’una manera d’entendre les relacions entre qui ven i qui compra goci tal com a ell li hagués agradat.

No m’he pogut resistir de demanar-li d’entrar a la rebotiga, on jo ja hi havia estat de petit (gràcies a què el meu germà hi va treballar un temps quan era jove) i on les antigues ampolles cobertes de pols, els barrils desgastats pel pas dels incomptables litres de vi i els records penjats a les parets, em van fascinar.

Com no podia ser d’un altra manera, l’Andreu m’ha deixat passar a mi i a la meva companya.

Estava tot tal com ho recordava, a excepció, pot ser, que ja no hi havia tantes ampolles, ni l’olor de vi era tan intensa.

Cartells de licors i caves d’altres èpoques i fotografies esgrogueïdes omplien les parets, tot embolcallat en uns marcs i prestatges de fusta que respiren història.

En sortir de la rebotiga, una última mirada al meu voltant, i adéu.

Aquest comiat, més enllà dels records personals que hi pugui tenir, marca el final d’una manera d’entendre les relacions entre el que ven i el que compra.

Ara ja no som els que comprem, sinó els consumidors; i els que venen no són botiguers/es, sinó distribuïdors. El model de comerç i consum capitalista imperant en aquesta societat ja gairebé no deixa lloc a aquests comerços tan emblemàtics.

No vull que s’entengui aquest article com a un avís per navegants, ja que afortunadament, gràcies a l’esforç de molta gent a Sant Andreu de Palomar (comerços i veïnes), encara tenim moltes botigues on la gent és gent.

Xavi Serra

La Calçotada Ecològica Popular, una década fent caliu

8

P

rop de 6.500 calçots, 54 quilos de salsa i 450 persones van ser els protagonistes de la Desena Calçotada Ecològica de l’Harmonia Ateneu, celebrada el passat dissabte 5 de març.

A les vuit del matí ja hi havia alguns voluntaris als Jardinets de Can Fabra que començaven amb els preparatius.

Els Diables de Sant Andreu van començar a embolicar els calçots de Cal Rosset a quarts de 10. El fum dels tres focs encesos sovint inundava l’aire per les fortes ràfegues de vent. L’agrupament escolta Jaume I procurava perquè no faltessin taules ni cadires mentre que la resta de la Federació de l’Harmonia elaborava l’empedrat vegetarià amb la vinagreta a base de proteïna de soja texturitzada. Més d’una quarantena de persones en plena activitat frenètica perquè tot estigués a punt a les 14h, l’hora de la convocatòria pel gran tiberi.

Perquè l’espera fos distreta, una colla de xanquers i músics dels Diables van fer una cercavila a ritme de percussió que començava al carrer Segre, seguia per la plaça del Comerç i acabava al carrer Sant Adrià. L’espectacle infantil li va prendre el relleu, a càrrec de Ye Orbayu.

Quan faltaven pocs minuts, la gent ja va començar a aplegar-se a les taules i a comprar números pel Quinto. Des de veïns de Sant Andreu que segueixen la tradició cada any, fins a gent vinguda des de Brussel·les, que assistia per primera vegada. Tots comparteixen la mateixa resposta quan se’ls pregunta pel millor de la diada: el secret no es troba en la vinagreta ni en els calçots, sinó en el caliu. El caliu de poble.

Clàudia Sacrest Martos

El perfil de... l’Andreu García

Expropietari de la botiga “Vins i Licors, García”

N

Ara ha sigut quan l’Andreu ha decidit tancar una etapa de la seva vida i començar una de nova

tós de mantenir i que té ganes de canviar de vida. El que l’Andreu vol és acabar de recollir la seva bodega i anar a la recerca de “nous horitzons”.

Fins ara, cada dia s’aixecava sabent el que faria avui, sabia que havia d’anar a la botiga. Però ara s’ha adonat que vol viure més enllà d’una rutina. Li agradaria poder ser comercial de vins o caves i poder adquirir alguns coneixements d’informàtica per ja no ser tan conservador. Vol aprendre a comprar i vendre des de casa i no descarta mantenir les relacions comercials que tenia per poder emprendre algun projecte per Internet.

Considera que el millor que li ha donat el seu negoci han estat els seus clients, persones que en molt poques ocasions han ocasionat problemes i per les que s’ha sentit sempre molt recolzat.

També afirma que Sant Andreu és un lloc molt especial i que vol mantenir la seva relació amb aquest poble venint-hi a comprar al mercat i participant pot ser en algunes activitats del districte.

Com a licorer, comenta que el comerç local andreuenc ha perdut la força que tenia anys enrere degut a la poca inversió i promoció que ha tingut per part de les institucions, encara que la seva perspectiva comercial era molt encoratjadora abans que es construïssin els grans centres comercials de la perifèria.

L’Andreu assegura fermament que mai ha anat a comprar a La Maquinista de manera habitual perquè se sentiria molt hipòcrita si ho fes. Havent estat tots aquests anys darrere d’un taulell, s’emporta haver conegut persones excepcionals i haver après que cal posar-hi el millor de tu en els teus somnis, projectes o il·lusions, però també cal saber trobar el moment per tancar etapes de la vida i començar-ne de noves.

Alba Cabrera

cap a peus I març

ascut al carrer Garcilaso el 26 de març de 1959, l’Andreu García ha estat durant 30 anys el botiguer de Licores García, l’emblemàtica licorera ara tancada que feia cantonada al Carrer Gran amb Malats (C/ Gran de Sant Andreu, 278). L’Andreu, apassionat des de ben petit de les bodegues i amb l’oposició dels seus pares, va decidir amb molta il·lusió fer-se càrrec del negoci l’any 1985 del que es va enamorar quan el va veure per primer cop gràcies a un contacte que va conèixer a Sant Andreu quan de jove venia al Cercenado a comprar samarretes per jugar a futbol al Congrés.

L’Andreu va agafar la botiga en un moment idoni de la seva vida, doncs feia poc temps que la multinacional de productes químics on treballava com a comerciant havia tancat. Tot i que actualment viu fora de Barcelona, l’Andreu ha mantingut obert el seu negoci andreuenc fins al passat 30 de gener. El motiu de la seva marxa es deu als problemes de salut que té des de l’any passat. Després d’això, l’Andreu ja no es veia amb forces per reobrir i es va acomiadar del seu negoci amb l’última campanya nadalenca perquè tampoc ningú s’ha interessat per un traspàs.

L’Andreu ha decidit plegar, però ho fa satisfet i amb ganes. Té enyorances de poder fer coses quotidianes, petits gestos dels quals no n’ha pogut gaudir durant els anys que ha portat la botiga. A més, explica que el comerç local actualment és molt cos-

9

L’ampliació de l’escola Ignasi Iglésias, a debat La manca de places educatives a Sant Andreu obliga a prendre mesures polèmiques des del consistori, i les famílies del centre fan sentir la seva veu contra el projecte

E

l passat mes d’octubre l’administració va plantejar una proposta polèmica per intentar solucionar un problema endèmic al districte de Sant Andreu.

El Consorci d’Educació de Barcelona i l’equip de govern del districte es van reunir per abordar la manca de places educatives. Es va decidir dotar d’una línia més l’escola Ignasi Iglésias, i així “donar solució de futur a la necessitat del barri”, explica la consellera d’educació del districte, Blanca Port. L’AMPA i la direcció no veuen amb bons ulls aquest pla, “la qualitat de l’educació es veurà afectada seriosament” afirmen.

Els últims 8 cursos totes les escoles de

“Estem totalment en contra del projecte, és un pegat més de l’Administració” critica el president de l’AMPA de l’escola, Àlex González. L’AMPA defensa l’educació de proximitat i la familiaritat que ofereix l’escola actualment, “un senyal d’identitat des de fa 85 anys”. Defensen que la massificació de les aules comportaria un empitjorament de l’educació, ja que no es podria donar una atenció individualitzada als alumnes. Per tant, demanen a l’administració que agafi el problema d’arrel, que no massifiqui una escola i

que en construeixi una “com toca”.

La direcció del centre no veu amb bons ulls l’ampliació, però ha d’acceptar el pro-

La direcció del centre educatiu no veu amb bons ulls l’ampliació, però ha d’acceptar el projecte jecte, és un representant de l’administració. Tot i això dóna suport implícit a l’AM-

En els últims 8 cursos, totes els escoles de Sant Andreu han hagut d’assumir almenys un “bolet”

10

Sant Andreu i la Sagrera han hagut d’assumir almenys un bolet en algun dels seus cursos. Per exemple, una escola X que oferia 50 places de P3 va haver d’assumir 75 nens. Aquesta situació, juntament amb l’esperança que el districte creixi quan acabin les obres faraòniques de la zona de les Casernes, fa necessària una actuació immediata amb projecció de futur.

El Consorci d’Educació de Barcelona i l’equip de govern del districte creuen que la millor solució és l’ampliació del centre Ignasi Iglésias. “És l’única escola de Sant Andreu que només té una línia, i té possibilitat de creixement” afirma la consellera d’educació del districte. Tot i que entenen que pot afectar el tarannà de l’escola, no ho veuen com a un motiu de pes per no aprofitar l’oportunitat que ofereix l’espai de l’escola. Asseguren que amb aquesta ampliació s’estructura l’únic projecte viable tant educativament com econòmicament.

A l’esquerra, Mestres de l’Escola Ignasi Iglesias, anys 30. Autor desconegut. Fons Centre d’Estudis Ignasi

Iglesia

la possibilitat d’instal·lar mòduls, mal anomenats barracons, com a solució temporal. Aquesta possibilitat ha fet tremolar a

Per l’AVV, els barracons només han de ser una solució “per un curs, o per dos com a màxim” l’AMPA, la direcció del centre i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

“Estem molt contents que s’ampliï l’oferta d’escola pública a Sant Andreu, però no estarem mai d’acord en solucions temporals que s’eternitzen” afirma la vocal d’educació de l’AVV de Sant Andreu de

Palomar, Gemma Armengol. Exemples com els barracons de les escoles de Can Fabra o la Maquinista horroritzen a les famílies i l’AVV. Per això, l’associació farà front comú amb l’escola en aquest sentit.

“Els nostres impostos han de servir per projectes necessaris i ben estructurats, no per prendre mesures que perjudiquin l’educació dels nostres infants”. A més, Armengol afegeix que, “si s’ha de prendre com a mesura extraordinària, hem de demanar que els barracons només siguin una solució per un curs, o per dos com a màxim. Farem tota la pressió que calgui, junt amb els responsables de l’escola i l’AMPA de l’escola, perquè el Consorci d’Educació de Barcelona es comprometi en aquest sentit”.

Jaume Gil

L’APUNT Des de l’AMPA de l’Escola Municipal Ignasi Iglésias s’ha llançat una campanya virtual a change.org, perquè tots els veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, o bé persones relacionades amb la històrica escola, puguin signar la petició que demana a l’Ajuntament de Barcelona i al Consorci d’Educació “aturar el projecte d’ampliació a dues línies estructurals per aquest proper curs 2016/17”. La petició ja ha superat les 1.500 signatures. // Redacció

cap a peus I març

s Ignasi

PA, no els impedeix realitzar actes com la protesta festiva que van realitzar el passat divendres 26 de febrer o la recollida de firmes que han iniciat per parar el pla.

Des de l’equip de govern afirmen que el projecte es tirarà endavant, però que volen iniciar un diàleg entre l’AMPA i la direcció del centre per tal de “fer les coses ben fetes”. Si les converses no s’allarguen i donen llum verda a l’ampliació, es preveu tenir-la enllestida pel curs vinent.

Enllestida vol dir amb un edifici amb condicions. L’equip de govern, però, ha obert

11

Iglesias. @Refotografia. A la dreta, pàgina web de change.org amb la petició de l’AMPA de l’Escola Ignasi Iglésias i el nombe de signatures que ha recollit / redacció

Diferents col·lectius demanen l’excarceració de la Mònica Caballero i en Francisco Escolar a plaça Orfila El passat dissabte dia 5 de març a les 17h es van reunir a la placa Orfila una mica més de mig centenar de persones per demanar l’absolució de la Mònica Caballero i en Francisco Escolar del judici per l’Operació Columna.

La Mònica i en Francisco van ser jutjats els dies 8,9 i 10 de març a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henerales acusats per la policia nacional de pertànyer al Comandament Insurrecional Mateo Corral que suposadament va atacar la Basílica del Pilar el 2 d’octubre de 2013 i que se’l relaciona amb la FAI-FRI. Des de llavors, la Mónica i en Francisco porten 2 anys i 4 mesos a la presó preventiva acusats “injustament”, segons defensen el col·lectiu llibertari del Palomar Elissa i l’associació anarquista Efecto Pandora, dos grups anarquistes i “antiterroristes”.

Des d’aquestes dues entitats han volgut reivindicar amb una marxa pel carrer Torres i Bages, passant per Joan Torres, fins al carrer Gran de Sant Andreu la innocència d’aquestes dues persones de les quals una d’elles pertany a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu del Palomar.

Abans de fer la marxa, de caràcter totalment improvisat i que va dificultar el trànsit als carrers per on va passar, es va llegir un manifest a la plaça que demanava el desobeïment de la consigna d’apar-

12

tar-se d’aquestes persones acusades “falsament” com a terroristes. Després el grup de gent va començar a mobilitzar-se a ritme de frases com “l’Estat capitalista, és l’únic terrorista”.

Per la seva banda, el Col·lectiu Elissa ha volgut cridar l’atenció sobre el caràcter especialment rellevant d’aquest judici; un judici, segons afirmen, que pretén condemnar de manera exagerada a 44 anys de presó a aquests dos anarquistes com a venjança d’haver quedats absolts a Xilè

fa 6 anys pel Caso Bombas.

A més, ambdues organitzacions han publicat entrades al seu blog (efectopandora.wordpress.com i grupelissa.wordpress.com) afirmant que les autoritats acusen falsament als anarquistes perquè “molesten” i volent criminalitzar qualsevol acte o reivindicació anarquista, citant l’exemple del cas a Madrid dels titelles detinguts per suposadament fer apologia del terrorisme.

Alba Cabrera

COMUNICAT: als periodistes, cap assetjament ni amenaça més Des de la redacció i la coordinació del Sant Andreu de Cap a Peus volem denunciar públicament i amb fermesa les amenaces que va rebre la nostra redactora Alba Cabrera per part d’una sèrie de manifestants en la concentració que va anar a cobrir (article adjunt).

En el transcurs de la seva tasca, va haver de suportar assetjament verbal, i a més, es va veure obligada i forçada a esborrar de la seva càmera algunes de les fotografies que havia fet.

Més enllà de tractar-se d’un fet deplorable, considerem que aquest tipus d’actituds l’únic que fan és deslegitimar una protesta pacífica, reivindicativa i sostin-

guda per tota una sèrie d’arguments.

Creiem que és positiu el diàleg entre manifestants i els periodistes que realitzen la seva feina, però sempre des del respecte i el sentit comú.

El lliure i independent exercici periodístic és una de les garanties democràtiques de la societat. Esperem no haver de denunciar novament cap tipus d’agressió verbal més a una companya d’aquest humil mitjà de comunicació, o de qualsevol altre, així com la restricció de la feina que realitza i que recorda als temps més obscurs de la nostra història.

Redacció del Sant Andreu de Cap a Peus

Mobilitat, una qĂźestiĂł urbana

Sant Andreu encara tota una sèrie de projectes que posaran a prova la capacitat del consistori per tirar-los endavant

cristina pla

L

David García Mateu @davidgmateu

cap a peus I març

a nostra rutina està condicionada pels diferents desplaçaments que fem al llarg del dia. Els horaris laborals o les diferents tasques que realitzem al llarg de la jornada comporten fer desplaçaments de major o menor distància; calcular horaris i organitzar les tasques en un determinat ordre per poder ser ho més eficients possibles en el nostre esforç per poder arribar a tot. I en l’àmbit urbà, a més, hem de situar-nos a nosaltres mateixos com unes petites partícules que es mouen entre la resta de centenars de milers que van a un lloc i un altre. La ciutat bull de mobilitat, però poques vegades ens aturem a pensar què comporten tots aquests desplaçaments, i com podem millorar la nostra qualitat de vida i la del nostre entorn si modifiquem la mobilitat hegemònica actual.

Si bé al final tothom decideix de quina manera es vol traslladar d’un lloc a un altre a un determinat mitjà de transport, algunes actuacions polítiques poden influir en aquesta decisió final.

Aquest és el cas de l’hegemonia del cotxe, la qual es va consolidar a partir de la segona meitat del segle XX i que ara comença a veure’s compromesa. La pressió ambiental que genera la circulació dels vehicles privats per la ciutat comença a esdevenir un problema de salut pública greu. Només a Barcelona cada any moren 3.500 persones per malalties respiratòries relacionades amb l’alt grau de contaminació. Una mala qualitat atmosfèrica que només es pot fer front mitjançant la conscienciació social i l’actuació política real.

A propòsit d’això, també hem de tenir en compte que, si bé la gent de Barcelona i Sant Andreu podem utilitzar amb una major facilitat el transport públic, molta de la gent que ve de fora de Barcelona es veu obligada a utilitzar el vehicle propi per arribar fins al seu lloc de feina, ja que de la xarxa pública que dispo-

15

apunt tècnic | Un nou carril bici per

Setmanes enrere, l’Ajuntament va presentar un projecte per traslladar el carril bici del Passeig de Torras i Bages a la calçada. Aquesta idea pretenia fer del carril situat més a la dreta i proper a la vorera, convertir-lo en un carril limitat a 30 km/h i així facilitar la circulació dels ciclistes. L’actuació en si mateixa només consistiria a pintar a terra uns

16

sen no és suficientment eficient o pràctic. En aquest sentit, la regidora de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, apunta que “el reforç del transport públic és una de les prioritats d’aquest Govern municipal, que aposta per reduir l’ús del cotxe privat a la ciutat en un -21%, i avançar cap a un model de mobilitat més sostenible”. De fet, Vidal assegura que ja s’està treballant amb l’objectiu de “millorar les connexions metropolitanes amb els municipis i de l’entorn i possibilitar, per tant, una disminució de l’ús del transport privat per entrar a la ciutat”.

Una d’aquestes mesures que poden incentivar la pressió contra el vehicle privat seria l’actuació en les entrades a la ciutat, com pot ser la Meridiana. Aquesta via ràpida és un dels objectius de reforma per part del consistori i el moviment veïnal. Des de l’Associació Granollers Pedala, una entitat forana a Sant Andreu, però que es troba en contacte directe amb tota aquella gent que utilitza l’Avinguda com a via d’entrada a la ciutat, Benjamí Aguilar contempla dues opcions possibles: “facilitar les combinacions de transport públic caminant o amb la bicicleta” i així re-

baixar el nombre de persones que es veuen obligades a agafar el cotxe, o bé “posar restriccions a l’ús del cotxe” que circula tant per la Meridiana com per qualsevol altre via urbana o interurbana. Ja des d’un punt de vista més local, la vocal de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Montse Tarré, demana fer una “reforma dràstica” a la Meridiana. Més enllà de la disminució dels cotxes que circulen per la via mitjançant l’estretament dels carrils, la semaforització en favor del vianant o el trasllat del carril bici a la calçada de forma segregada (a l’estil Passeig de Sant Joan), Tarré reclama “rebaixar l’alçada del mur que tenim en anar cap a la zona de l’Heron City” i que segons la vocal, ja han descobert que “existeix un projecte viable per abaixar el mur”.

Des del consistori fins ara només s’ha encetat un procés per pacificar l’Avinguda Meridiana mitjançant la participació de les entitats i veïns i veïnes dels barris de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. La regidora de mobilitat apunta que la reforma hauria de comportar “la millora de la integració del carril bici i la recuperació de les voreres pels vianants”, així com una “reforma

bici per Torras i Bages? | DAVID GARCÍA

pictogrames amb la silueta d’una bicicleta i el límit de velocitat. L’AVV de Sant Andreu de Palomar ja ha presentat les seves al·legacions a la possible actuació, ja que considera inapropiat situar als ciclistes entre carrils a 50 km/h sense segregar, amb autobusos circulant el mateix carril i esquivant els vehicles que s’aturen en doble fila. // Redacció

amb el que és una obra necessària, innegociable i urgent per aquest àmbit de la ciutat de Barcelona”. Mentrestant, el Govern central no ha mogut fitxa i Sant Andreu Comtal continua igual (o pitjor) que anys enrere. Unes obres sobre les quals Aguilar suma una reflexió poc recorrent però rellevant: “Les estacions de Renfe i rodalies cada cop són llocs més inhòspits, amb cada cop menys personal i activitat, alhora que només hi resten màquines. Si volem afavorir aquesta revalorització de la xarxa de transport públic i de la xarxa ferroviària, hauríem d’anar en direcció contrària. És a dir, concentrar activitat al voltant de les estacions, fer-les espais on l’experiència de pas sigui bona i millori la qualitat de vida dels seus usuaris” analitza Aguilar.

Una qualitat de vida que també pot millorar a Sant Andreu mitjançant la reforma de la seva artèria principal, tal com apunten diferents col·lectius veïnals i polítics. Tarré es mostra convençuda que la pacificació del carrer Gran és un projecte que “tard o d’hora es farà”, i que l’Ajuntament ja ho té assumit. De fet, Vidal ja ha declarat que, “tot i que els calendaris encara no estan tan-

cap a peus I març

integral de la il·luminació, la distribució del mobiliari urbà, els parcs infantils i les zones verdes existents per tal d’humanitzar i fer més acollidora la via”. Mentrestant, però, alguns col·lectius veïnals veuen amb preocupació que la legislatura avanci i no doni temps a encetar finalment el projecte.

En matèria de mobilitat són reiterats els projectes oblidats o en procés etern. Mobilitat també és accessibilitat, i a Sant Andreu Comtal aquesta és inexistent. Segons denuncia Benjamí Aguilar, “aquí s’està discriminant a tot un sector de la població; més enllà dels discapacitats permanents, a tots aquells que en un moment puguem tenir circumstàncies de mobilitat reduïda, perquè portem cotxets o qualsevol cosa”. “És absurd com una ciutat que vol ser smart city tingui una estació en aquestes condicions” comenta Aguilar. Des de l’administració municipal, Mercedes Vidal assegura que “l’Ajuntament de Barcelona continua exigint al Ministeri de Foment que es dugui a terme l’execució del projecte de l’estació de Sant Andreu Comtal”, i reclama que “el nou Govern de l’Estat tingui més sensibilitat que l’anterior

17

cap a tu | Per on milloraria la mobilitat de Sant Andreu de Palomar? | PER JÚLIA PERERA Maria Moral A totes les parades de metro hauria d’haver-hi escales mecàniques, perquè hi ha molta gent que va en cadira de rodes, o gent gran que li costa caminar i no pot baixar bé les escales.

No demanem ni ascensor, simplement escales mecàniques.

Xènia Babià El problema més gran són els carrers d’un sol carril, específicament el Carrer Gran, que és el que creua tot Sant Andreu i per on passa tothom. Que sigui només d’una direcció complica la mobilitat pel barri.

I respecte als busos trobo que hi ha molt pocs pel centre o les vies principals.

18

cats, s’està treballant perquè aquesta sigui una de les principals actuacions del districte en matèria de pacificació del trànsit i millora i consolidació de l’eix comercial”. Una idea a la qual Aguilar suma l’experiència comparativa amb Granollers: “Una de les últimes grans operacions que s’han fet és tota la peatonalització i pacificació del centre de la ciutat, i els primers que et dirien ara que això no ho treguis, són els comerciants. Hem revalorat tota la zona del centre de forma espectacular. Ara ningú s’imagina el centre de Granollers” comenta Aguilar, fent al·lusions a les possibilitats que podria obrir la pacificació del carrer Gran per Sant Andreu.

Ja a una escala més global, Tarré advoca per un projecte més complex, com és el de les supermançanes. La vocal de l’AVV defensa que, implantant un sistema de mobilitat similar al de Gràcia, “podríem guanyar en qualitat de vida i seguretat vial; allà ningú aparca al carrer i a més és el districte que té menys accidents de tota la ciutat, perquè en reduir la velocitat, els accidents que hi puguin haver són menys greus”. Un resultat que Ta-

Cristina Toledo A part de l’aparcament de cotxes, els problemes que trobo en la mobilitat del barri són el bus, que passa cada molta estona, i haurien de regular millor la freqüència, l’escassetat de carrils bici i la manca de zones habilitades on aparcar la moto.

Carmen Sesma Em fa molta ràbia que hagin canviat les parades d’autobús. Per què les han canviat? El 73, que és el que jo agafo per anar a la Vall d’Hebron abans parava davant de Can Drago, i ara resulta que para més amunt. I la parada de Torres i Bages també l’han mogut de lloc.

Albert Traveria

El barri, en general, ofereix molt poques facilitats (per no dir cap) per moure’s en bici. La disposició dels carrers complica creuar Sant Andreu de sud a nord, perquè l’únic carrer transitable per bicis que ho fa és el Carrer Gran, però és de sentit únic. Torras i Bages o a Meridiana, són vies massa ràpides per anar en bici.

rré planteja de la següent manera: “volem ser com la Gràcia que suma menys accidents, o bé apropar-nos al model de l’Eixample que lidera l’estadística de sinistralitat i morts?”.

l’entrevista | Ricard Riol | PRESIDENT DE L’ ASSOCIACIÓ PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC

“És socialment just deixar de fer un carril bus per no treure places d’aparcament o circulació?”

Tanit de Pouplana

bem que cotxes amb 20 anys de vida, són pocs sostenibles per la ciutat…

La retirada dels vehicles dièsel ha de donar lloc a opcions més sostenibles: des del mateix transport públic –que és molt subvencionat- a l’estímul del vehicle elèctric. En cap cas un ciutadà ha de rebre més diners públics per seguir anant en cotxe que per anar en transport públic.

Per últim, són suficients les mesures actuals per fer un canvi real en la mobilitat?

Sovint plantegem escenaris de canvi sense adonar-nos que ja estem en ple procés de transformació de la mobilitat. Els tramvies i les bicicletes han tornat als nostres carrers, tenim una de les xarxes de metro més adaptades i importants d’Europa, la mobilitat privada interna a Barcelona s’ha reduït notablement, la moto i vehicles cada vegada més innovadors demanen pas (roda elèctrica, patins, etcètera). El que hem de fer és intentar-nos adaptar i sempre que puguem avançar-nos, però la demanda ens va pel davant.

cap a peus I març

Quines mesures s’han de prendre per a què aquelles persones que entren per la Meridiana amb cotxe ho deixin de fer?

Mesures de restricció de l’automòbil, a ser possible simultànies amb millores del transport públic viari i ferroviari. Les restriccions poden ser tecnològiques (prohibició dels vehicles més contaminants), econòmiques (peatge o impost sobre l’aparcament) o físiques (reducció de carrils, superilles...). Les mesures de transport públic han de ser interurbanes, solucionant el problema de mobilitat aigües amunt, especialment a Rodalies i intercanviadors com la Sagrera TAV. I en el cas q en el seu poble no tinguin transport públic o sigui ineficient?

Hauria de prevaler el dret a la salut sobre l’elecció del mode de transport particular o lloc de residència. Als episodis d’elevada contaminació es recomana la gent no fer activitat física al carrer en comptes de prohibir l’excés de trànsit. Si tenim dret a l’aigua neta (bevem 2 litres diaris), per què no reconeixem el dret a l’aire net (respirem uns 8.000 litres al dia), que està científicament relacionat amb la nostra salut? L’excés de cotxes ha de quedar aparcat fora de les zones més contaminades.

L’actual xarxa de transport públic de Barcelona pot absorbir els desplaçaments q es fan avui dia en transport privat?

En termes generals Barcelona té una molt bona oferta de transport públic. Fora de l’hora punta té molta capacitat no aprofitada.

En hora punta tenim problemes de capacitat a corredors principals que no tenen metro ni tren, com el Pg. de la Zona Franca – Mitre, on es va planificar la línia 9 del metro, i la Diagonal, on es va planificar el tramvia. La xarxa d’autobús ha de culminar la migració cap a un sistema d’alta freqüència que treballi en xarxa i superi els estrangulaments viaris.

Si eliminem les places públiques per aparcar, no deixarem el transport privat en mans de les famílies amb més possibilitats econòmiques?

La democratització del cotxe és una quimera: ni l’administració té capacitat econòmica, ni la ciutat disposa d’espai suficient, ni la salut de les persones ho podria assumir. Cal invertir aquest argument. El transport públic és la mobilitat de les economies més limitades. Així, és socialment just deixar de fer un carril bus per no treure places d’aparcament o circulació? Per democratitzar la mobilitat no podem privatitzar l’espai públic.

Com s’ha de valorar la retirada de vehicles dièsel de més de 20 anys? Segurament aquests cotxes pertanyen a famílies sense possibilitats de comprar-se un de nou. Tot i que sa-

19

Troballa inesperada d’un Junceda original

L’historiador Pau Vinyes va trobar prop d’uns contenidors d’escombraries una il·lustració original

S

Dibuix d’en Junceda localitzat en un contenidor del carrer Gran de Sant Andreu, el 28 de gener de 2016

del nostre país. Els seus treballs van ser publicats a capçaleres com ‘En Patufet’, ‘¡Cu-Cut! O ‘Papitu’. De la seva llarga trajectòria professional també en destaca la seva faceta de caricaturista. L’any 2003, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya va crear els Premis Junceda, que adopten el seu nom com a mostra de reconeixement a la seva tasca com a renovador de la il·lustració contemporània. // Alain Garrido

A la redacció del Sat Andreu de Cap a Peus vam rebre fa poques setmanes una emotiva carta que ens feia recordar el que va ser l’edifici de Can Portabella per una de les nostres lectores.

Aquí les línies que ens va fer arribar Dolors Cerdanya: “Mort el pare a la guerra, al cap de pocs anys la mare va arribar a Sant Andreu amb dues criatures de tres i cinc anys, procedent de Sant Antoni de Vilamajor.

Amb l’ajut d’algun familiar que vivia al barri va assolir guanyar-se la vida fent feines per les cases de sol a sol.

Al cap de molts anys, quan la situació laboral es va anar estabilitzant la mare va entrar a treballar a Can Portabella o, com bé dieu en l’última revista De Cap a Peus, a La Sociedad Lanera Barcelonesa.

Amb aquestes lletres sols us volia fer arribar l’impacte emotiu que m’ha ocasionat veure La Torre, nom amb el qual també l’anomenaven els treballadors, convertida en Casal de Barri, doncs era a la casa de l’Amo l’espai on treballava la mare.

Serveixin aquestes breus línies per agrair-vos el treball que feu per preservar la Memòria Històrica de Sant Andreu”.

Dolors Cerdanya Guinart

cap a peus I març

orpresa majúscula i joc de l’atzar.

Fa unes setmanes (el 28 de gener) l’historiador i habitual col·laborador d’aquestes pàgines Pau Vinyes i Roig va trobar un dibuix original d’en Junceda als contenidors del carrer Gran amb Riera de Sant Andreu. Un grup d’homes buidaven un pis i els trastos que no es guardaven per vendre els llençaven a les escombraries. L’instint de curiositat d’en Pau el va fer apropar i, meravella!, entre aquelles andròmines troba un quadre amb una il·lustració d’una noia donant engrunes a uns coloms. Reconeix la signatura, “no en tenia cap dubte” recorda exclamat, “era la d’en Junceda”.

“Vaig preguntar si me’l podia quedar”, explica en Pau. Els dies posteriors va indagar sobre l’origen d’aquesta relíquia: és la portada del conte de ‘La rondalla dels aucells’, publicat el 1913 dins la col·lecció de llibrets de la revista ‘En Patufet’. “Per comprovar l’autenticitat del dibuix vaig anar a la Biblioteca Nacional de Catalunya i vaig escanejar l’exemplar del llibret”, afegeix.

Joan Maria García Junceda i Supervia, més conegut com Junceda, va ser un dels dibuixants i il·lustradors més prolífics i destacats de principis del segle XX

Emocions suscitades pel record de l’antiga torre de Can Portabella, ara Casal de Barri

21

Santa Eulàlia, una festa de ciutat?

S

anta Eulàlia, la màrtir cristiana condemnada a patir tretze horroroses tortures, tantes com anys tenia, per demanar pietat pels cristians perseguits, s’ha convertit en la copatrona de la ciutat de Barcelona.

Per això, en el seu honor, la capital catalana commemora des del segle XVIII, la Festa de Santa Eulàlia, considerada com la principal celebració d’hivern de la cultura popular d’arrel tradicional.

Als actes litúrgics i institucionals d’aquesta jornada s’hi han afegit activitats populars com correfocs, cercaviles, sardanes,

gegants i castellers. Malgrat que es tracta d’una festa de ciutat, només la Plaça de Sant Jaume, la Plaça de Santa Maria o el passeig del Born, per cèntrics i turístics, són els únics espais que poden esdevenir escenaris d’aquests actes. Sembla que l’Ajuntament no té la intenció de considerar espais com ara la plaça Massades, Can Fabra o la la Plaça Orfila de Sant Andreu.

El fet que un any més, ni les places, ni els carrers ni els espais del Districte de Sant Andreu s’hagin tingut en compte perr acollir aquests actes, fa plantejar-se el metacentralisme de l’Ajuntament de Barcelona. // Júlia Clavero

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Com passar del riure més hilarant a les llàgrimes més amargues amb cinc obres “Assassins tots” de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez per Clip Teatres

22

Del 12 al 28 de febrer Clip Teatres va presentar Assassins Tots al Centre Cívic de Sant Andreu. Clip Teatres va preparar la sala Imma Planas com si fos un ring de boxa. Al mig de la sala hi havia l’escenari amb les cadires dels actors a cada vèrtex, i al voltant els espectadors.

Amb el primer ring comença el combat, al principi són diàlegs per parelles, però poc a poc es van eixamplant fins arribar a combats de quatre. Manel és un venedor a qui no ascendeixen i se sent recelós amb els seus caps. Loli, la seva dona, és lluitadora de mena i no està disposada a quedar-se amb els braços plegats. Per altra banda, els seus amics, en Pep i la Diana, semblava que tenien la vida solucionada gràcies a la mare del Pep, però ara aquesta s’ha enamorat d’un jove eslau i la parella pateix per la seva herència. Dues parelles amb dos problemes diferents, disposades a fer un Estranys en un tren de Hitchcock.

I un seguit de dubtes que van sortint: coneixem realment aquells que estimem? Fins on estem disposats a lluitar per aconseguir un ascens o una herència? És millor ser honrat o que no et trepitgin?

Dirigida per Ricard Rebellón l’obra és una hilarant comèdia que en més d’una ocasió em va fer pensar en l’humor de Plats bruts (Assassins tots està escrita per Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez), de fet, sovint veia el López en el personatge que interpretava Ferran Devesa i em feia un fart de riure. També excel·lent el tour de force de les noves dames de Clip Teatres (Marta Genís i Pili Fuentes). Per acabar, Pep Vidal genial en el paper de babau.

L’”Avar” de Molière per Sant Pacià Teatre I fem un salt en el temps de més de 300 anys per endinsar-nos en una altra comèdia que es representà als locals de Sant Pacià del 13 al 21 de febrer.

Harpagon (Ignasi Tolrà) és un home ric i avar que fa viure gairebé en la misèria als seus fills Elisa (Marta Torrents) i Cleant (Javi Ferreiro). Per tenir més diners Harpagon vol casar-los amb un parell de viudos rics, com Anselm (Andreu Puga). Però els seus

fills ja estan enamorats d’algú altre, ella de Valeri (Javi Ferreiro) i ell de Marianna (Neus Muñoz). Com a bona comèdia clàssica són el reguitzell de criats qui els ajuden a treure les castanyes del foc i que tot acabi bé: Sageta (Pau Maduell), Frosina (aplaudim la desimboltura de Maria Teresa Giró), Clàudia (Arlet Arànega), Bacallà (Joan Trias), Bricandacivada (Biel Moliné) i Mestre Jaume (Albert Maseda). També hi apareixen altres personatges per tenir un bonic colofó: el Mestre Fritz (Roger Quevedo) és el corredor d’Harpagon i el comissari (Santi Maseda) que intenta posar ordre als desvariejos d’Harpagon.

Sant Pacià Teatre va muntar un clàssic amb una escenografia molt enginyosa, amb una simple rotació del decorat s’invertia el jardí i l’interior de la casa, i a través d’una gran vidriera es podia veure el que passava a dins i a fora. Em va recordar molt a Les dones sàvies de SPT de ja fa uns anys on Pau Maduell (el director d’aquest muntatge) interpretava un personatge molt semblant al Valeri de L’Avar.

“La forma de les coses” de Neil Labute per Sant Pacià Teatre Tot just Roger Quevedo acabava de treure’s la disfressa de Mestre Fritz a L’Avar que pràcticament ja estrenava (com a director) La forma de les coses de Neil Labute del 4 al 13 de març a l’Ateneu l’Harmonia Es tracta d’una tragicomèdia sobre l’art i la vanitat humana, d’una gran broma farcida d’hipocresia. Adam (Sergi Mas) és un noi indefens i voluble que s’enamora d’Evelyn (Marta Fernández), una estudiant d’art segura d’ella mateixa, formen una parella molt curiosa. Aquesta nova relació alterarà l’amistat de l’Adam amb el Tony (Joan Trias), el seu millor amic, i la Jenny (Marta Valls), el seu amor platònic de joventut, que estan a punt de casar-se.

Ja fa uns 8 anys que Julio Manrique va fer una excel·lent direcció d’aquesta obra que va encisar públic i crítica. I el muntatge de Sant Pacià Teatre el recorda molt: la disposició del públic, la banda sonora, la cura pels detalls... Com que ja l’havia vista ja coneixia la sorpresa final i vaig poder delitar-me amb l’actuació

dels actors, m’avançava al que ja vindria i encara vaig poder aplaudir amb més força quan es van tancar els llums.

Per cert, si us agrada aquesta obra, Forat Sense Fons farà un altre espectacle del mateix autor, Neil Labute, Coses que dèiem avui la primera quinzena de maig.

“Testimoni de càrrec” d’Agatha Christie per Forat Sense Fons De moment el 2016 és l’any d’intercanvis d’elencs, especialment des dels grups planters als de més cos. Ja ho vam veure a L’Avar de SPT i ara tornarà a passar amb Testimoni de càrrec de Forat Sense Fons, on hi haurà actors i actrius d’Adulterats, Rere el Teló i Pla B. Sir Wilfirid és un advocat criminalista que acaba de sortir de la convalescència d’un atac de cor i que, no fent cas de la recomanació mèdica, accepta la defensa d’un cas d’assassinat d’una dona gran i folrada de milions amb qui un home més jove, Leonard Vole, mantenia una sospitosa amistat. Tot apunta que la solució és Christine, l’esposa alemanya de Vole, que li pot donar una coartada.

Agatha Christie ja comença a ser un clàssic de l’Ateneu de Sant Andreu i segur que mantindrà l’atenció dels espectadors amb aquesta trama judicial del 12 al 20 de març (dissabte a les 21.30h i diumenge a les 18.30h).

L’Avar / jordi esplugas

I per acabar el març una peça que arriba uns 10 dies tard, ja que seria ideal pel 8 de març, dia de la dona treballadora, Les troianes d’Eurípides (amb l’adaptació de Jean- Paul Sartre del 1965). Després de més de deu anys de guerra la ciutat de Troia ha quedat arrasada, els homes han estat aniquilats, les dones deambules entre les cendres. Els gemecs de les troianes cap a un futur incert potser ens recordaran els gemecs d’altres dones, d’altres guerres.

Per si en volem saber més, abans de començar l’espectacle David Vidal Castell (professor de literatura i periodisme de la UAB) farà una introducció a l’obra.

Palmira Alguersuari dirigeix aquest espectacle d’Antifaz que tindrà lloc dissabte 19 a les 22h i diumenge 20 a les 18.30h als locals de Sant Pacià. Prop de Setmana Santa les dones s’enfrontaran al seu via crucis. // Irene Caixàs i Vicens

cap a peus I març

“Les troianes” d’Eurípides-Sartre pel Grup Teatral Antifaz

23

esports | Futbol i Waterpolo

S’escapen les opcions de jugar la promoció a Segona B La bona dinàmica de resultats va permetre canviar els objectius i aspirar a jugar el play off. L’última derrota però, obliga a pensar que l’ascens deixa de ser possible

E

n el grup cinquè de Tercera Divisió, a falta de set partits per acabar la temporada, comencen a definir-se les places que ocuparà cada equip de la categoria. La primera posició, sens dubte, serà per l’AE Prat, que encapçala la classificació amb 65 punts; vuit més que el CF Gavà, amb 57. A partir d’aquí, hi ha cinc equips lluitant per la segona, tercera i quarta plaça de la promoció d’ascens.

A més del Gavà, el FC Vilafranca, el CE

al Sant Andreu acabar jugant la promoció d’ascens implica guanyar un mínim de tres partits dels set pendents i que el CE Europa i el CF Montañesa no puntuïn durant tres partits. Tenint en compte el potencial d’aquests dos equips, resulta complicada la combinació d’aquests resultats.

Seguint amb les accions solidàries que el club està duent a terme, el futbol base està recollint aliments per a destinar-los a

La derrota contra el Sabadell B al Narcís Sala (2-4) posa fi a la bona ratxa de bons resultats

El futbol base està recollint aliments per destinar-los a la gent més necessitada

Europa, el CE Sabadell FC B i el CF Montañesa tenen només una diferència de cinc punts des del segon fins el sisè classificat; el Montañesa, amb 52 punts. Tot just després d’aquests preferits pel play off, es troba la UE Sant Andreu, amb 44 punts. La derrota contra el Sabadell B al Narcís Sala (2-4) posa fi a la bona ratxa 24 de resultats positius de l’equip de Joan Esteve i deixa els quadribarrats molt lluny de l’esperat ascens.

Fa uns mesos, les aspiracions del conjunt andreuenc demanaven assegurar la permanència a la Tercera Divisió. L’arribada al club del nou entrenador, Joan Esteve i Ramón Maria Calderé a la secretaria tècnica van suposar l’inici d’una bona dinàmica de resultats. La suma de tres en tres va permetre l’equip escalar posicions a la classificació fins a quedar-se a les portes; a vuit punts de la zona de promoció i amb 21 punts en joc fins a final de temporada.

La difícil carambola que podria permetre

la gent més necessitada. En el partit contra el Sabadell B s’ha permès l’entrada gratuïta a aquells aficionats que han anat al camp amb una bossa de menjar, per un valor mínim de 6 €.

Vota online per la UE Sant Andreu L’Ajuntament de Barcelona està elaborant el Pla d’Actuació Municipal (PAM); l’eina que definirà els objectius i prioritats del govern municipal durant aquest mandat (2016-2019). La novetat d’enguany és la implementació de la plataforma digital decidim.barcelona; un espai interactiu que permet conèixer, valorar i donar suport a les diferents propostes que seran incorporades al PAM. La Unió Esportiva Sant Andreu ha presentat un parell de propostes a través del Consell d’Esports del Districte. La primera és la Reforma Integral del Camp

Municipal Narcís Sala. Durant la legislatura passada es va engegar un procés de reforma integral que va permetre canviar la gespa artificial, la coberta de tribuna, la instal·lació elèctrica, la creació d’un espai per a persones amb mobilitat reduïda, nous vestuaris, lavabos i altres serveis a la zona del Gol Nord. El club demana que s’executin les fases pendents d’aquest projecte durant la legislatura vigent per tal de gaudir d’un camp de futbol accessible, salubre, modern i segur. La segona proposta és la construcció d’un segon camp de futbol a Sant Andreu de Palomar. L’any 2005 la UESA va accedir a la concessió del camp de futbol antigament conegut com a AISS, però aquest va desaparèixer arran de les obres de la Línia 9 del metro. Es va construir un camp provisional a la vora, imprescindible pels

La UESA proposa que es construeixi un nou camp de futbol al Districte per substituir el provisional entrenaments i la competició del futbol base. L’entitat quadribarrada proposa que es construeixi un nou camp de futbol al Districte que aculli l’activitat que actualment es realitza en aquest camp provisional. Fins al 9 d’abril es poden votar aquestes dues propostes. Per a ferho s’ha d’estar empadronat a la ciutat de Barcelona, accedir al portal decidim.barcelona, registrar-se com a usuari i cercar les dues propostes que s’han presentat dins del Districte de Sant Andreu i l’eix de Bon Viure/Esports.

Jordi Urtasun

El CN Sant Andreu, eliminat de l’Eurolliga

L

El CNSA no competia a Europa des de l’any 2008 i hi havia una desbordant il·lusió per competir més

l’Uralotxka. Qualsevol opció de classificar-se passava per vèncer en aquest partit, ja que només els dos primers tenien accés a l’eliminatòria de quarts de final. Malgrat que les andreuenques van plantar cara i van tenir el partit igualat fins més enllà de la mitja part, la major experiència i potencial esportiu de les russes van acabar essent determinants per emportar-se la victòria per 14-20, en un partit amb una suma escandalosa de gols.

Virtualment eliminades, les noies de Javi Aznar havien de confiar en el miracle i imposar-se al Kirishi el diumenge al matí.

Les russes ja estaven matemàticament classificades i podien treure el peu de l’accelerador, i era necessari mantenir la il.lusió fins el final. Malgrat tot, no va poder ser i el pronòstic es va fer realitat amb un marcador final prou digne: 10-16.

Tot plegat va deixar clar que el potencial dels equips que aspiren a vèncer a Europa és un element difícil de superar, però amb l’experiència d’haver pogut retornar a la competició europea, l’equip afronta ara el tram final de la temporada en què encara té objectius importants per aconseguir: mantenir la seva plaça de play-off per aspirar a repetir la final de l’any passat a la lliga, i tornar a fer el bon paper que les va portar a la final de la Copa de la Reina la temporada passada, competició que aquest any es jugarà a Sabadell. A mig plaç, començar a pensar en el retorn a Europa l’any vinent, a la recerca de millor sort.

Pel record, un cop més, l’extraordinària capacitat organizativa del Club Natació Sant Andreu i la massiva assistència de públic per veure de nou waterpolo europeu a la Pere Serrat.

JJ Aymerich

cap a peus I març

a piscina Pere Serrat de Sant Andreu va acollir els passats 5 , 6 i 7 de febrer una de les quatre subseus de la fase preliminar de l’Eurolliga femenina de waterpolo, l’actual denominació de la històrica Copa d’Europa. El Sant Andreu no competia a Europa des del 2008 i hi havia una desbordant il.lusió per tornar a veure waterpolo d’elit mundial al poble, tot i que qui més qui menys era conscient de l’enorme dificultat que implicava la tasca de classificar-se per la següent ronda, sobretot després de saber-se l’entitat dels rivals a batre.

La primera jornada es va inaugurar amb l’encontre que enfrontava els dos equips russos de la competició, l’Uralotxka Zlatoust i el totpoderós i aspirant al títol Kinef Kirishi. El Kirishi va complir amb el pronòstic i es va imposar per 14-5. A continuació va tenir lloc l’esperat debut del Sant Andreu, que s’havia d’enfrontar amb el desconegut i inquietant Bayer Uerdingen alemany, del qual es tenia poca informació. Finalment les germàniques no van ser rivals i van caure derrotades per un contundent 30-11, que permetia assolir el primer dels objectius: sumar la primera victòria per mantenir intactes les opcions de classificació.

La segona jornada, l’endemà dissabte, va servir per veure de nou la superioritat del Kirishi que es va desfer sense contemplacions del Bayer. Seguidament, però, tots els focus estaven posats en el duel que havia d’enfrontar el Sant Andreu contra

25