Page 1

648 maig.indd 1

10/05/2019 1:16:04


648 maig.indd 2

10/05/2019 1:16:05


EDITORIAL Eleccions… JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES Eleccions? Eleccions! Altre cop? Però si ja vam votar. Només fa un mes. Eren les de Madrid. Ah! Si, es clar, el Sanchez, el Casado, i tota la colla ... quina mandra. Ara que si pacten, que si no, ... Em pregunto si tindrem nou ministre de Foment. Aquest és el qui ha de desencallar les obres de l’AVE. És una vergonya que encara estiguem així. Això acabarà sent pitjor que la Sagrada Família. Ho recordo bé, el president Aznar va signar l’arrencada del projecte, era l’any 2004. I pel que sembla arribarem als 20 any de obres. Com a mínim! Tan de bo es posin a fer el que toca per acabar-ho. I fa menys de dos any va ser les catalanes oi? Es clar, el 21D. Exactament, després del 155. Aleshores ara ens deuen toca les municipals. Les de la Colau ja fa quatre anys? Com passa el temps. Vols dir que algun dia votarem directament per a la regidoria de Sant Andreu, t’ho imagines? Estaria bé, oi? Ja Ja Ja! No se si un Regidor o Regidora podria decidir sobre com es pacifica la Meridiana. Es clar que cal reduir la contaminació, però posar-se tots els que defensen els cotxes en contra? Potser no és bona idea. Bé ho han fet al carrer Gran, i ben contents que estem tots els andreuencs, no? Tants anys que portaven alguns reclamant-ho, i al final se n’han sortit. I les casernes què? S’acabaran alguna vegada? Mira que portem anys esperant, diria que son més de 12! I no hi ha manera que es pugui acabar el projecte. Encara queden habitatges i el poliesportiu. Creus que hi podrien fer una piscina? Sense parlar dels Legionarios. Vols dir que aconseguiran treure’ls de casa nostra? Es veu que al debat que va organitzar l’AVV pràcticament tots els grups van dir que els Legionarios havien d’anar fora. Crec que ho van gravar i el vídeo està penjat (https:// www.youtube.com/watch?v=uIXHtG6hh34&feature=youtu.be). Escolta, i a la Fabra i Coats què? Ja van acabar l’escola, però encara quedava un institut, oi? No, calla, que ja funciona. Es diu IES Martí Pous, es va inaugurar fa un més i els nois i noies que estaven en barracons ja son al nou edifici. Encara que els barracons no desapareixen. M’han dit que serviran per posar els alumnes d’un nou institut que encara s’ha de fer. Un institut que anirà a l’altre costat de les vies, al triangle ferroviari. Ja va bé que facin un altre institut, però cal que tots els estudiants hagin de passar la meitat de la seva educació en barracons? Ei, que també hi ha les europees. Ostres!! No fotis. Per què les fem aquestes? A qui li importa? Vull dir, de veritat que serveixen per alguna cosa? Alguns diuen que si. Es veu que allà a Brussel·les es decideixen coses importants que ens afecten a tots. Però la veritat no em facis dir el què. Potser aquests polítics que van a Europa s’haurien de preguntar què fa que els ciutadans no ens preocupi gaire el que passi per allà. Potser nosaltres també ens ho hauríem de preguntar, oi? EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ:  GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, Mª DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

648 maig.indd 3

10/05/2019 1:16:05


Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

648 maig.indd 4

10/05/2019 1:16:06


VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... ACTUALITAT ANDREUENCA 10...... L’ENTREVISTA

Andreu Carrascal

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... DEBAT ELECTORAL

Propostes sobre les reivindicacions de l'AVV

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

monogràfic

14 .. 100 ANYS DEL

CASAL CATÒLIC 20 ..... Culura Teatre

22 ..... Esports

Història, Muntanyisme Futbol, Natació i Waterpolo

MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

648 maig.indd 5

10/05/2019 1:16:06


QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA

IMMOBILIARI

Es donen clases particulars de Guitarra i Banjo de tots els nivells i estils. David. 699653902.

Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, Club Natació Sant Andreu, 1ªpl. 110euros. Clara. Telf. 646162702

Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09

Es lloga plaça de parking carrer Palomar. Cotxe gran. Telf.:626223519 Joan.

Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36. S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna. Senyora s’ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia.

Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995. Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros. Telf: 660233600 Anna Es busca plaça de parquing de lloguer, cotxe gran, al voltant de Rubén Dario. Telf.686887503. Dolors.

C.N. SANT ANDREU Venc titol CN Sant Andreu. Telf. 626223519 Joan, preu 650. Venc titol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri. Preu 750. Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700. Venc titol CN Sant Andreu Javier Boada 639560404 Preu 630. Venc titol CN Sant Andreu telef 661621269 Neus. Venc titol CN Sant Andreu telf 666266216 Roger Preu 700euros.

Es lloga plaça de parquing al c/ Camil Fabra, Club Natació. Preu 110 Euros. Rosa Maria Tef: 679810280/932742394.

Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal Tel: 603491944. S’ofereix sra per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98) 648 maig.indd 6

10/05/2019 1:16:06


VIST AL TWITTER

648 maig.indd 7

10/05/2019 1:16:06


ASSEMBLEA GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ

Principals reivindicacions de cara al proper mandat

E

l passat 19 de març es va celebrar l’assemblea on el president Santi Serra va presentar la memòria d’activitats de l’any passat i va explicar als socis les propostes d’actuació de l’entitat per aquest any i concretament les propostes de l’associació pel Pla d’Actuació del Districte (PAD) 20192022. Tant els documents de memòria com el de propostes es poden consultar a la web de l’entitat (http://www.avvsantandreu. cat). Entre d’altres segueix al centre de les reivindicacions la finalització dels equipaments del pla Casernes (amb especial atenció a la construcció d’habitatge protegit), la remodelació de l’estació de Sant Andreu Comtal, la transformació i pacificació de la Meridiana així com diverses actuacions pendents relacionades amb l’educació i la sanitat. Durant l’assemblea també es van presentar els resultats dels comptes de 2018 i es va aprovar pressupost econòmic previst per el present any. Així mateix l’assemblea va donar el vot favorable a la renovació de l’actual junta de l’AVV per a continuar un altre mandat. AVV

Presentació de de les propostes d’activitat per aquest any /AVV SANT ANDREU DE PALOMAR

NUCLI ANTIC

Restauració de la Cúpula

E

l passat mes de març, l’Instiut Català del Sol (INCASOL) informava que estaven licitats poc més d’un milió d’euros per a la restauració de la cúpula de ‘església de Sant Andreu de Palomar. Prop d’un 40% del pressupost és aportat per l’Arquebisbat de Barcelona, i la resta és per part de l’Ajuntament de Barcelona ( 30%) i Generalitat (30%). Si finalment s’adjudiquen a una empresa, les obres podrien iniciar-se aquest any i estar enllestides durant el 2020. Val a dir que no és el primer cop que aquestes obres estan a punt de començar, de fet, aquesta mateixa notícia la publicava el Cap a Peus ara fa 12 anys, per tan caldrà ser prudents fins que no s’iniciïn les obres de manera definitiva. Els retards s’han acumulat per diversos motius tan econòmics com tècnics. Cal tenir present que restaurar una cúpula té unes dificultats afegides i precisa una bona planificació tècnica, sobretot a nivell arquitectònic. Sigui com sigui la cúpula de l’església, més enllà de la funció religiosa de l’edifici, és un símbol distintiu de Sant Andreu, patrimoni doncs del nostre paisatge i que finalment serà arreglat i deslliurat de la malla protectora que ara per ara l’embolica. Xavier Aragall

648 maig.indd 8

Il·lustració del projecte de restauració / CAPAPEUS 2007

10/05/2019 1:16:06


HABITATGE

Especulació immobiliària a Pons i Gallarza

E

l passat dissabte dia 30 de març els veïns de les cases que hi ha al Carrer Ponts i Gallarza, Renart i Riera de Sant Andreu van organitzar una manifestació per protestar contra la demanda de desnonament que ha dut a terme la nova propietat de les cases, una empresa de Vic, Vermonta SL, que té la intenció d’edificar-hi.

Mobilitzats des de desembre de 2017 amb la plataforma “De Pons i Gallarza no marxem” els veïns protesten pel que consideren que és una operació d’especulació immobiliària, doncs tal i com expressen en el seu manifest “entenem que la demanda de desnonament per finalització del contracte no té cap lògica ja que els seus llogaters estan al corrent de tots els pagaments i la propietat no té una necessitat habitacional per la qual reclami aquest habitatge, ja que es tracta d’una empresa. Per tant, estem davant d’una operació d’expulsió per especulació pura i dura.” Es tracta d’unes cases centenàries, dins l’entramat del casc antic, i és un cas que probablement es pot anar repetint a Sant Andreu. La no renovació del lloguer té com a efecte més immediat l’expulsió d’uns veïns de les seves llars i com efecte secundari en fer cases noves l’augment de preus que farà que els veïns de tota la vida difícilment puguin fer front als nous preus. Xavier Aragall

cap a peus | maig

Cartell reivindicatiu de la campanya “De Pons i Gallarza no Marxem” i manifestació pel carrer Gran el passat dia 30 de març /GEORGINA SURINYÀ

9

648 maig.indd 9

10/05/2019 1:16:06


L’entrevista | Andreu Carrascal | FOTÒGRAF DEL CAP A PEUS

“Ser fotògraf de la revista m'ha permès accedir a esdeveniments o llocs que d'altra manera no hagués pogut fotografiar ni experimentar"

L

'Andreu va viure la seva infància al barri veí del Congrés-La Sagrera, quan la Meridiana encara feia més de barrera divisòria que actualment. Però amb la seva parella -que casualment treballa a la Biblioteca de Can Fabra- com que ella era de Gràcia, van decidir anar a viure a un indret que tingués identitat pròpia i que per aquella època encara tenia uns preus d'habitatge assequibles. A més, l'Andreu treballa a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i diu que té el luxe d'anar cada dia content a la feina. Arxiver, fotògraf, cantant d'una coral... com arribes a assolir cadascun d'aquests rols? "Sóc un tastaolletes. Per les característiques de la meva veu greu, em vaig llançar a cantar a la coral 'Petit Comitè', un grup de música acapella de 7 components, 3 d'ells som andreuencs, vinculats al Centre Moral del Poblenou, però sempre intento que fem alguna actuació, fent alguns bolos al Fica't al SAT i a la carpa de les Festes Majors de Sant Andreu. També al Centre Moral he interpretat diversos anys el paper de Jesucrist a Jesucrist Superstar".

lligar l'ambició i fer que les fotografies que faig fossin de la millor qualitat possible. Ha estat posar-me un petit repte". Has anat creant arxiu fotogràfic pel Cap a Peus... "Ser fotògraf de la revista m'ha permès accedir a esdeveniments o llocs, com partits de futbol o el centre maçònic de Sant Andreu, que d'altra manera no hagués pogut fotografiar ni experimentar. Jo he guanyat en experiències per conèixer racons de Sant Andreu que no coneixeria d'altra manera i la revista es nodreix de les meves imatges. És un treball voluntari i potser de vegades poc agraït, però té la seva recompensa que cada mes hi hagi aquest petit miracle que surti un nou número d'una revista que fa tants anys que es fa".

Quina vinculació cultural tens avui amb el poble? "Tinc molta vinculació amb el Centre d'Estudis Ignasi Iglesias. Sóc amic del Jaume Seda, del Pau Vinyes, era del Martí Pous. Escric algun article per Finestrelles i intento estar a prop. Espero algun dia d'aquests vincular-me encara més al CEII. La història és el meu àmbit acadèmic, vocacional i professional, no hi vull fugir. Intento apuntar tot el que sé de la història de Sant Andreu a persones com en Jordi Rabassa o en Dani Venteo perquè Sant Andreu es conegui fora del poble i aparegui als llibres d'història".

Fins a guanyar la primera edició del premi Antoni Arisa d'Òmnium Cultural de Sant Andreu... "Antoni Arisa no vivia de la fotografia, però va fer de la seva afició un treball importantíssim. El CCCB va fer una exposició i va mostrar la importància d'aquest fotògraf plenament andreuenc. Òmnium rescata la seva figura i convoca un concurs per atorgar 3 premis de fotografies que reflecteixin la cohesió social de l'esport, l'escola, la tradició o la música, i vaig guanyar en la darrera temàtica. Em va agradar molt que el jurat fossin fotògrafs professionals com en Xavier de la Cruz o en Toni Micó de Fotoespai. També vaig participar en els concursos de fotografia del Centre de Cultura Popular lligats a la Festa Major, però sempre intento recordar i recordar-me que no sóc un professional de la fotografia".

I com et vas convertir en un dels fotògrafs més importants del Cap a Peus? "Vaig reenganxar-me a la fotografia amb el salt digital. A inicis dels 2000, feia fotografia familiar i de viatges. El que passa que a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes va arribar al 2006 l'arxiu del fotògraf Francesc Català Roca i em va incitar a anar més enllà per fer fotos més professionals. A més, treballar a l'arxiu amb el fotògraf de La Sagrera Jaume Orpinell em va inspirar". Llavors, vaig voler vincular-me socialment a Sant Andreu i el que fa l'Associació de Veïns i Veïnes em sembla interessant.I ja que m'agradava fer fotografies, fer aquest voluntarisme era una bona manera de

Quina és la foto de Sant Andreu que encara no has fet i t'agradaria fer? [Riu]. Fer la foto de la bandera de Sant Andreu de Palomar al balcó de l'Ajuntament com a municipi independent de la ciutat seria molt fort. També fer algun retrat d'algun personatge andreuenc mític i important en l'actualitat com l'Antonio Banyos, també estaria bé. Però jo penso que la suma de les petites coses fan grans les fites. Cada fotografia té la seva importància. Potser no li donem avui, però la hi donarem amb el pas dels anys". Alba Cabrera

648 maig.indd 10

10/05/2019 1:16:07


cap a peus | maig

11

La fotografia de dalt és l'entrega del premi a l'Andreu i la segona fotografia és la fotografía guanyadora del premi/ ANDREU CARRASCAL

648 maig.indd 11

10/05/2019 1:16:07


DEBAT ELECTORAL

Propostes per Sant Andreu

C

12

om ja és tradició el Cap a Peus va organitzar un debat electoral de cara a les eleccions municipals del 26 de maig. El dia 2 de maig l’auditori de la biblioteca de Can Fabra es va omplir de públic per escoltar les opcions representades actualment a la seu del Districte. Per Barcelona en Comú va participar la Janet Sanz, per Junts per Catalunya l’Anna Satorra, per ERC la Montse Benedí, pel Barcelona pel canvi-C’s va participar en Marcos Rodriguez, pel PSC la Montse Ballarín; per la CUP l’Ivan Altimira i pel PP el Miguel Torrubiano.

administracions per recuperar l’actual endarreriment. El lloguer social és vist com un model a potenciar, però no hi va haver un suport homogeni a les diferents propostes de l’AVV.

Durant una hora i mitja, els partits van exposar el seu posicionament davant les propostes i reivindicacions de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de cara al Pla d’Actuacions al Districte pel nou mandat 2019-2022 (per completar aquest esquema, podeu trobar el document amb totes les propostes a la web de l’AVV i el vídeo del debat):

Finalment, va haver-hi una bateria de preguntes:

1. La remodelació de la Meridiana, tal i com demana la plataforma Som Meridiana (on l’AVV s’ha adherit): Tots els partits van estan d’acord en donar continuïtat a la remodelació que ja s’ha iniciat i fer-la arribar fins a Fabra i Puig. No obstant, hi ha diferències sobre com gestionar l’impacte sobre la mobilitat que té reduir els carrils d’entrada per aquesta avinguda, ja que requereix invertir en rodalies i transport públic per fer facilitar l’abandó del vehicle privat com a mitjà de transport. 2. Reforma entrada a Barcelona: Menys clara va ser la posició sobre el fet d’avançar la reforma de Fabra i Puig cap a Vallbona, que implicaria enderrocar el mur del calaix ferroviari i necessita una reforma prèvia de la C-58, l’autopista que més cotxes hi aboca.

Esports: no tots els partits creuen que a Sant Andreu calgui incloure una piscina municipal més, preferent en el nou espai poliesportiu projectat a Casernes, tot i que sí que tots els partits creuen prioritari que l’equipament poliesportiu de Casernes es posi en funcionament el més aviat possible.

3. En relació al pla de Casernes: tots els partits van reconèixer la necessitat d’evitar més retards en la implementació del pla i aprofitar el fet que hi hagi planificat l’habitatge social i prioritzar-lo i que l’ajuntament lideri la pressió sobre les altres

4. El futur dels Legionarios: les diferencies entre partits van ser és clares. La recuperació del solar va tenir un suport força unànime. Però l’expulsió i enderroc de l’edifici, alguns partits defensaven el reallotjament mentre que d’altres prioritzaven l’expulsió, sense necessitat de gestionar aquest reallotjament.

Sanitat: hi va haver posicions similars davant la pregunta si es donaria resposta la demanda social que torni a haver-hi un servei de pediatria al CAP de Sant Andreu-Meridiana, malgrat no ser una competència municipal.

Educació 1: en relació a l’expropiació del solar del costat de l’Escola Mestre Gibert, els partits també van apostar per seguir endavant i fer-la efectiva. Alguns van destacar que hauria de servir per ampliar el pati i per fer noves instal·lacions per descongestionar l’escola. Educació 2: sobre la necessitat de planificar bé els accessos i entorn del nou institut de secundaria (l’IES Sagrera-Sant Andreu), del qual ja s’ha aprovat una dotació pressupostària, els partits van mostrar la seva predisposició a abordar aquest tema per evitar que l’institut sigui un espai segregat. Xavier Aragall i Alba Cabrera

ANDREU CARRASCAL

648 maig.indd 12

10/05/2019 1:16:08


ANDREU CARRASCAL

648 maig.indd 13

10/05/2019 1:16:09


Mapatge sonor Reptes científics Laboratori urbà Tallers i jocs Dones i ciència Concerts Exposicions

648 maig.indd 14

#Calidoscopi19 barcelona.cat/santandreu facebook.com/DistricteSantAndreu twitter.com/bcn_santandreu instagram.com/bcn_santandreu

10/05/2019 1:16:14


10-16 ANY

S

CAMPUS TECNÒ

ÒLOGIC

100% EN ANGLÈS

CASAL PER SETMANES

ÚS DE LES NOVES TECNOLOGÍES

648 maig.indd 15

AMB POSSIBLILITAT DE MENJADOR METODOLOGÍA “LEARNING BY DOING”

10/05/2019 1:16:17


Xavier Aragall El passat dia 30 d’abril el Casal Catòlic de Sant Andreu rebia la creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, un reconeixement que arrodoneix els actes de commemoració del centenari d’aquesta entitat. Al vestíbul del Casal s’hi pot visitar una exposició que repassa tots aquests anys. Juntament amb aquesta exposició, al mes de setembre es presentarà un llibre sobre la història del casal, i durant el mes d’octubre es reposarà l’obra de teatre “El retaule del flautista” que es va representar a finals dels anys 70, en uns anys de canvi d’especial importància tant pel Casal, com també pel país. Per començar cal remuntar-se als anys vint del segle passat, un inici vinculat al Centre Catòlic Eulalienc de Vilapiscina, on un grup de gent que volien fer activitats culturals ( i que el rector no els donava espai per fer-ho) van ajuntar-se amb un grup de joves andreuencs i van crear el Casal Catòlic de Sant Andreu. L’any 1920 van comprar l’edifici que és encara l’actual seu.

DANI GÓMEZ

648 maig.indd 16

A finals dels anys vint, les seccions eren un grup excursionista (Bon Camí), es feien classes d’esperanto, hi havia un servei de biblioteca i també es feien classes de catequisme. El dinamisme i popularitat del Casal va ser destacada en aquells anys, però tot va quedar aturat durant el període de la guerra i part de la postguerra. Durant la guerra civil s’hi instal·là la UGT i el cafè del casal esdevingué menjador social. Un cop acabada la guerra, canvi de nom obligat (Centro Católico Parroquial) i control del govern dictatorial, però la propietat de l’edifici va continuar essent dels socis. Fins el 1960 no es va poder recuperar el local de la planta baixa on hi havien posat l’Auxilio social (una institució d’assistència social del franquisme).

10/05/2019 1:16:18


L

es seccions importants als anys cinquanta seran el grup excursionista, els escacs, el tenis taula l’esbart Maragall i també el bàsquet, una secció que ja no existeix però que va deixar empremta. Els anys seixanta aportaran canvis, el més important la recuperació del nom el 1967 el Casal tornava a ser el Casal. En aquells anys juntament amb els escacs i l’esbart, hi havia més seccions com l’Agrupament escolta Jaume I , el grup d’esplai, els pastorets, teatre, cinema, cine fòrum. Els anys setanta, seran uns anys de reactivació. Els temps estaven canviant, la societat també i el Casal no en va estar al marge. Va acollir iniciatives que volien recuperar espais de llibertat. D’aquesta època estaca el grup de teatre l’Ou Nou, fet per gent del casal i que proposava fer teatre de qualitat i en català. Cal remarcar la representació de l’obra El retaule del flautista (obra que es tornarà a fer aquest octubre en el marc dels actes del centenari) del dramaturg Jordi Teixidor, qui va fer una versió del conte d'El flautista de Hamelin que es va convertir en metàfora crítica dels darrers anys de la dictadura franquista.

L’any 1994, ara fa 25 anys, el Casal feia el 75è aniversari i

Avui en dia l’esbart Maragall i la coordinadora dels Pastorets son un bon exemple de la seva vitalitat cultural, però també l’entreteniment i l’esbarjo són un element destacat com ho son les seccions d’escacs, tennis taula. Sense oblidar que el casal acull també associacions tan destacades com la companyia de teatre musical La Lírica de Sant Andreu o el grup de música popular Safolk. Les seccions de tenis taula i d’escacs La secció de tenis de taula del Casal té una llarga història amb na trajectòria molt sòlida. Es dedica a l’ensenyament i perfeccionament d’aquest esport. És un club federat que participa en lligues a nivell català i estatal. D’aquesta secció cal destacar els equips de veterans que han obtingut nombrosos èxits. Des de fa 25 anys organitza l’Open de tenis taula memorial Enric Mingullón en col·laboració amb la Federació catalana de tenis taula on hi participen mes de vuitanta jugadors. La secció d’escacs es va crear l’any 1926 i participa en diverses categories de la Lliga catalana d’escacs, inclosa la divisió d’honor. Té una llarga llista d’èxits i ha tingut i té destacats jugadors que també han ensenyat als més joves. Té classes d’iniciació i perfeccionament i un projecte que vol ser una entitat capdavantera compromesa amb el joc net i la difusió dels escacs.

cap a peus | maig

També d’aquests anys és el grup Taca, grup d’artistes plàstics que no només pintaven sinó que també feien tertúlies i trobades per parlar de pintura, escultura i d’art. A Sant Andreu tots coneixem el mosaic d’homenatge a Joan Miró que hi havia a la plaça de la Pomera ( i segurament quan acabi l’actual remodelació hi tornarà a ser). Ja als anys vuitanta es va crear el Grup Benavinguts, una secció encara activa al casal i que organitza celebracions, festes i excursions.

comptava amb les seccions que podem trobar avui, però també amb d’altres que ja no hi són com ara el grup de pintura Taca que esmentàvem, el grup sardanista Nou Esclat, el bàsquet i l’agrupament escolta Jaume I.

17 L’esbart i els pastorets han estat seccions destacades del Casal durant aquests 100 anys / CASAL CATÒLIC

L’evolució del segell del Casal, permet observar el pas de la història durant el segle passat, fins a avui / CASAL CATÒLIC

648 maig.indd 17

10/05/2019 1:16:18


L’anècdota| Jaume Ribó i Eloi Puigdollers | MEMBRES DE LA JUNTA DEL CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU

“El motor del Casal és l’altruisme”

D

os membres de la junta del Casal porten molt de temps ben enfeinats amb els actes del centenari, mentre que segueix, sense parar, la gran activitat que generen les diferents seccions del Casal. Parlen de l’aniversari però, sobretot, de present i una mica de futur. 100 anys no es poca cosa. Es pot fer un balanç? “Molts anys, sí. Tot va començar per la inquietud cultural, i encara seguim. Els temps han canviat, i la forma d’organitzar el lleure. També l’oferta cultural, que ara gairebé tota és oferta per les administracions, però aquest Casal s’ha anat adaptant als temps, i ara, malgrat no sigui fàcil, seguim essent societat civil que s’organitza per oferir cultura i lleure”. I quin és el vincle amb la parròquia? “El rector de la parròquia era el consiliari del Casal (persona emblemàtica d'aquella època, anys 50 i gairebé tots els 60, va ser Mn. Josep Casanovas). Amb el pas dels anys, el paper del consiliari va ser cada vegada va ser més petit fins que en els estatuts de de l’entitat de 2005 va deixar d'existir. Per entendre aquest fet, cal tenir present l’empremta del rector Josep Camps, que va ser molt important als anys 70. Va reactivar-lo, va obrir mentalitats i l’entitat va ser de les que més es va

obrir a les noves llibertats en aquells temps de canvi i transició cap a la democràcia”. Com va anar això? “Doncs en una època on tot estava molt vigilat i controlat, el Casal va donar aixopluc a cine-fòrums, reunions polítiques, recitals de cançó ( amb censura i amb permís). Cal tenir present, que d’un dels grups que hi havia, el grup de cultura, en va sortir l’embrió del que acabaria essent l’associació de veïns i veïnes de Sant Andreu”. Parlem ara del present. Les dues seccions més visibles fora del casal son l’esbart Maragall i els Pastorets que es fan per Nadal... “L’esbart té una escola per nois i noies, un cos de dansa i un grup de veterans, tot plegat prop d’un centenar de persones. És un esbart de dansa catalana que a partir de la base folklòrica introdueix innovació coreogràfica”. Què vol dir això? “Doncs que cada dos o tres anys creem un espectacle nou, balls propis a partir de coreografies noves. Son espectacles de creació amb arrel històrica. Al mateix temps seguim fent dansa tradicional d’arreu dels països catalans”.

18

L’evolució del segell del Casal, permet observar el pas de la història durant el segle passat, fins a avui / CASAL CATÒLIC

648 maig.indd 18

10/05/2019 1:16:20


DREU Us veiem cada any per la festa major! “Exacte, és una de les parts més agraïdes, fem el ball de rams abans del pregó i ara també des de fa uns anys hem recuperat el ball de teixidores. I fora de la festa major ja fa 9 anys que s’ha consolidat la ballada a la fresca que fem al juliol a la plaça Orfila. Ens agrada el fet de tenir una ballada a l’any per als nostres veïns”. Però darrera dels balls de l’esbart hi ha molta feina, oi? “I tant, si mires el programa anual de ballades que es fan, ballarins, director, vestuari...tot a partir de treball voluntari. I si mirem els Pastorets, encara és més significatiu, ja que cal sumar-hi decorats, tramoies, efectes, etc. i aquí hi participa gent de totes les seccions ( esbart, escacs, tennis taula etc).

Ara mirant endavant, amb 100 anys a l’esquena, com es planteja el futur? “Sempre diem que ara toca fer els 101, i continuar. Avui som uns 400 socis, veiem com tenim una generació intermitja que falta. Ara tenim gent gran i gent jove, tant els pastorets com l’esbart

I si mirem els números? “ És complicat, la seu és nostra però cal fer manteniment i posar-la al dia. Avui la quota dels associats suposa un 40% dels ingressos. La resta d’ingressos es produeixien a partir dels actes de la sala, el lloguer i el bar-restaurant ( el Cafè del Casal) que és obert al públic i també una subvenció municipal de 5.250€ per a diferents projectes, però cal tenir en compte que per l’edifici hem de pagar al mateix Ajuntament un IBI de 10.000€”. No obstant enfoqueu el futur amb empenta... “Sí i tant, malgrat l’ombra de la viabilitat econòmica, tenim unes seccions d’escacs i tenis taula que participen en competicions d’alt nivell, i com dèiem l’esbart té un bon dinamisme. A més el Casal no deixa de ser un espai on hi assagen grups de teatre ( Teatre entre caixes i a Lírica de Sant Andreu amb els seus musicals i sarsueles), dansa ( salsa i country) i el grup de música Safolk, que assaja i col·labora amb el casal”.

cap a peus | maig

De fet, els pastorets és una activitat ben especial... “ Sí perquè és el resultat de la implicació de totes les persones del Casal i se’n fan entre cinc i sis representacions. També s’hi sumen persones que havien estat vinculades al casal o fins ii tot d’altres que sense ser-ne sòcies hi actuen!”.

s’han posat al dia i han fet de cadena de transmissió. Però evidentment el rol de casal cultural ha canviat com dèiem abans”. En quin sentit? “Podríem dir que ara no es “casaleja” com abans. És a dir, les seccions funcionen, l’esbart assaja i les entitats que acollim fan les seves activitats, però les persones venen i després tornen a casa. El casal no és tant punt de trobada i de socialització com ho era abans”.

19

El teatre musical de la Lirica de Sant Andreu, també va ser present en l’espectacle del centenari/ CASAL CATÒLIC

648 maig.indd 19

10/05/2019 1:16:21


Cultura | Teatre

Va de comèdia

H

ola a tots de nou, content de retrobar-vos en aquest espai dedicat al teatre del Cap a Peus. En aquesta segona etapa que afronto, podrem compartir mensualment una petita revisió d’alguns dels espectacles teatrals de l’àmplia oferta dels escenaris de Sant Andreu. Fidel al precepte dels meus articles anteriors, intentaré amb ull crític exposar-vos, en un exercici d’opinió, els encerts i desencerts dels muntatges i les interpretacions que s’han presentat al nostre poble. No pretenc establir dogma, Déu me’n guard, ni ser referent de res, però considero que l’esforç i el compromís que demostra temporada rere temporada la família teatral andreuenca bé es mereix una mirada sincera de la tasca realitzada que defugi l’autocomplaença i l’aplaudiment gratuït, essent conscient que no tothom compartirà el meu punt de vista, que no és res més que això, un punt de vista més. Vagi per davant, el meu profund respecte i admiració per qui inverteix temps i anhels en tota expressió artística i cultural. Sense més preàmbuls, carreguem les tintes i entrem en matèria.

20

Clip Teatres: “Cancún” al Centre Cívic de St. Andreu Al llarg dels darrers tres caps de setmana del mes de Març, Clip Teatres va presentar al Centre Cívic de Sant Andreu “Cancún” de Jordi Galceran. De la mà de Pep Vidal; Marina Olomí, Iol Escofet, Andreu Mas i David Regué protagonitzen aquesta comèdia de situació, basada en les relacions de parella, on es planteja com els petits detalls i les decisions quotidianes, a primer cop d’ull banals, poden determinar el curs de les nostres vides de forma trascendent. Degut a la gran assistència de públic i a les dificultats del servei de bar per donar resposta a totes les peticions de la sala, la funció va començar amb 40 minuts de retard. Seria bo que els amics de Clip es plantegin la manera de racionalitzar aquest valor que els distingeix de la resta d’oferta teatral a Sant Andreu, per tal

que la seva gestió no vagi en detriment del plus que aporta. En termes generals, el repartiment és capaç de defensar amb força solvència un text farcit de situacions mancades de l’espurna necessària d’enginy per arrencar la riallada del respectacle més enllà del somriure. En el meu parer, Galceran no serà recordat precisament com un mestre del gènere per aquesta peça que resta a anys llum de les aclamades “El mètode Gronhölm”, “El crèdit” o “Dakota”. La trama, de forma massa recurrent, abusa del recurs de l’equívoc en la mateixa direcció, propiciant que certes escenes les percebis com ja viscudes i restant-li ritme i frescura al seu desenvolupament. Gran feina la d’en Pep Vidal en la gestió de les interpretacions. Bon salt qualitatiu de l’Andreu i en David que ofereixen bons moments damunt l’escenari. No obstant, en ocasions, demostren un cert relaxament en les essències del gènere: el ritme i el to. La Marina i la Iol són qui, amb criteri, defensen amb solvència els moments delicats en què la representació podria defallir per la pèrdua de tensió dels seus companys. Elles tenen ben assimilats els preceptes de la comèdia, són conscients de la seva importància i els saben defensar. Aquest fet però, els exigeix augmentar la seva figura a la tarima per reconduir aquests impassos de dificultat, traduint-se en una excessiva varietat de gest en l’expressivitat facial per part de la Marina i la pèrdua del matís en la proclama de la Iol quan es manega a elevats decibels. A banda d’aquests petits detalls, som front dues gates del teatre que es maneguen per l’escena amb la mateixa agilitat com ho farien les seves congèneres pels terrats. Així mateix, en David i l’Andreu han mostrat un pas ferm en la seva progressió interpretativa. Cal polir detalls relatius a la presència i el sentit del moviment a l’escenari, ser més curosos a l’hora d’aprofundir en la intenció que a voltes reclama el text i tenir ben present en tot moment el ritme que exigeix l’obra.

“Cancún” de Jordi Galceran. De la mà de Pep Vidal; Marina Olomí, Iol Escofet, Andreu Mas i David Regué / CLIP TEATRES

648 maig.indd 20

10/05/2019 1:16:21


Els actors d’”Ai carai” Roger Quevedo, Sergi Mas, Assumpció Castellet, Iván Hernán i Marta Torrents/ SANT PACIÀ TEATRE

648 maig.indd 21

conèixer en ella l’època daurada del gènere als Lluïsos de Sant Andreu, amb actors com en Sánchez o en Comella, amb qui va compartir escenari i segueix compartint les grans virtuts d’una gran generació de còmics. Però l’Assumpció té un estil únic i brilla amb llum pròpia, una marca personal, el pot de les essències, que li permet representar de manera excel·lent la mare malalta d’Alzehimer que embolica la troca. La Marta Torrents és un jove valor d’Antifaz que s’ha convertit en una asídua d’SPT. Trepitja ferm i segueix creixent dia a dia. Difícil repte compartir escena amb aquest repartiment d’actors i defensar el personatge a l’alçada dels companys... i ho assoleix, amb escreix. Tan sols cal reclamar-li una major tensió en moments puntuals on es pot desxifrar pel gest que tira de recursos i no d’ànima. L’acompanya l’Ivan Hernán que compagina moments de força i caràcter de qualitat amb d’altres més dubitatius. Té bon potencial i el camí a recórrer passa per tenir una major cura de la seva presència escènica, especialment en els impassos de no intervenció, i una major riquesa en l’expressió, preferentment corporal. Excel·lent feina realitzada per la direcció i el seu equip. L’Andreu torna a sorprendre amb una escenografia que aposta per la reducció de la caixà escènica mitjançant la disposició oblíqua de l’estança on transcorre l’acció. Aquest fet facilita la visibilitat de l’espectador en les intervencions dels personatges des de les portes d’accés al suposat despatx i proporciona als actors un biaix que els ajuda a evitar l’abús del pla frontal o lateral. Finalment, destacar la promoció de l’obra realitzada a través de les xarxes socials. Joan Trias

cap a peus | maig

“Ai Carai” Sant Pacià Teatre (SPT) Després d’un llarg periple, la comèdia ha tornat a Sant Pacià Teatre (SPT). “Ai Carai” és la proposta d’Andreu Puga que ha comptat aquest mes d’Abril amb un repartiment d’alçada: el prolífic Roger Quevedo, en Sergi Mas, molt selectiu en les seves aparicions, la gran actriu Assumpció Castellet i els prometedors Marta Torrents i Iván Hernán. Aquesta peça de Josep Maria Benet i Jornet compagina elements de la intriga i el bodevil, té cura del missatge i es revesteix d’una bona dosi de teatre de l’absurd en plena dècada dels 80. Un joc de situacions on en Carles, periodista madur, ha de gestionar el desgavell ocasionat per un amic que acaba d’atracar un banc, l’escassa salud mental de la mare i una nòvia joveneta i infidel que l’enganya amb el seu fill. En Sergi i en Roger, periodista i atracador respectivament, ens ofereixen una interpretació magnífica. Estem parlant de dos primeres espases del teatre amateur del nostre poble. Quevedo es revela com un valor segur de la comèdia, pel ritme, la bis còmica, el gest, la contenció... estima el gènere i el gènere l’estima a ell. Tan sols se li pot retreure que pot millorar la dicció. En Mas, que respon al perfil d’actor atractiu i trapella, demostra un cop més que si algú domina la paraula, el ritme, la dicció i l’entonació, és ell. En boca seva, els paràgrafs prenen vida a una velocitat trepidant, dotant-los d’un color i uns matisos que sols pot oferir qui té clarividència de la situació representada. En algún tram se li agrairia que rebaixi un pél les revolucions. A tot plegat, suma-li l’aparició de la Castellet. Aquesta dona imparteix càtedra. La seva sola presència estimula la rialla del públic. Es manega com peix a l’aigua en la comèdia. És un plaer re-

21

10/05/2019 1:16:22


Història de l’esport andreuenc

Penya Aeronàutica de Sant Andreu

L

’antic territori del municipi de Sant Andreu de Palomar no ha disposat mai d’un camp d’aviació propi. Tot i això, l’any 1931 va veure néixer una associació dedicada al món de l’aeronàutica, primer amb el nom Penya Aeronàutica de Sant Andreu, i l’any 1933 amb la denominació d’Aeronàutic Club Sant Andreu. Al setmanari L’Andreuenc, editat per Pere Comas, hi trobem la primera notícia sobre la penya: “Un grup d’entusiastes de Sant Andreu, aficionats a l’aviació, acaba de constituir-se en entitat, per tal de realitzar un programa extens d’activitats aeronàutiques. Aquesta entitat, amb el nom de Penya Aeronàutica de Sant Andreu, té el propòsit de fomentar l’afició a l’aviació entre el jovent de la barriada, i amb aquest motiu es proposa actuar en tots els aspectes possibles: vols de bateig, vol de vela, conferències, visites, etc. <Penya Aeronàutica de Sant Andreu> és adherida a l’Aeròdrom Canudas, on s’efectuaran les pràctiques a motor. La secció de vol a vela començarà immediatament la construcció d’un planejador d’escola, els plans dels quals han estat facilitats pels <Falsiots> de <Palestra>. Conferències sovintejades a càrrec de professionals de l’aviació i una biblioteca profusament proveïda de les revistes més solvents, completaran els treballs de divulgació i propaganda. La Penya Aeronàutica Sant Andreu espera que el seu intent tindrà una acollida entusiasta per part de la joventut santandreuenca i amb aquesta esperança fa una crida a tots els que simpatitzin amb l’aviació” (“Notes”. L’Andreuenc, 1 d’agost de 1931, p. 11.) La penya organitzà, el 20 d’octubre de 1931, una visita a l’Aeròdrom de Canudas amb autocar. Entre els assistents es van sortejar vols gratuïts amb avió. L’octubre d’aquell mateix any trobem noves referències a L’Andreuenc: “La Penya Aeronàutica de Sant Andreu té força avançats els treballs de la construcció de l’aparell planejador –tipus escola– i és un goig pels seus components poder convidar a tots els que vulguin tenir el gust de veure com se construeix un aparell d’aquesta mena, a visitar l’estatge de la Penya (Sant Andreu, 52 pral. Avenç Democràtic Republicà) qualsevol dia feiner de 9 a 11 de la vetlla” (“Notes”. L’Andreuenc, 1 d’agost de 1931, p. 11.) El promotor del vol a vela Marià Foyé era l’encarregat d’oferir cursets gratuïts sobre aeronàutica als associats i no socis de la penya andreuenca. Arran del canvi de denominació, hi ha més referències a l’entitat. La renovada associació declarava en els nous estatuts: “no es podrà tractar mai sobre assumptes de caràcter polític ni religiós”. I en cas de dissolució, els béns sobrants d’aquesta serien lliurats a qualsevol fi d’aviació catalana. Segons els estatuts de l’entitat, lliurats per ser aprovats al Govern Civil de Barcelona el 9 de febrer de 1933, la seu social era el carrer de Coroleu,

648 maig.indd 22

números 40 i 42. És a dir, tenien l’hostatge dins de l’edifici del Centre Auxiliar la Llum Andreuenca –més coneguda com “La Rosa”. Sembla que van decidir canviar de domicili arran de la seva refundació com a Aeronàutic Club Sant Andreu. Els socis podien ser numeraris o protectors; la quota que pagaven els numeraris era de 24 pessetes, i els protectors el doble d’aquests darrers, i esdevenien socis fundadors de l’associació. Un consell directiu era l’encarregat de dirigir l’associació i estava format per Francesc Puig i Colom –president–, Joan Albert Estrader –vicepresident–, Emili Pérez Saiz –secretari–, Isidre Sirvent i Sirvent –vicesecretari–, Laureà Escorigüela i Iranzo –tresorer–, Jaume Renard Homedes –vocal primer– i Pere Baliarda i Villalonga. El consell es dividia en dues comissions, la d’Aeronàutica i la de Règim Interior, la primera formada pels directius Joan Albert, Jaume Renard i Laureà Escorigüela, i la segona per Emili Pérez, Isidre Sirvent i Pere Baliarda. A l’assemblea general de socis, celebrada el 8 de febrer de 1933, s’acordava, a proposta del president de la Penya, que tots els socis que fessin vols sense motor pagarien una quota setmanal de 25 cèntims. També es decidí, a tall de prova, rebaixar la quota de soci numerari a 1 pesseta mensual, en comptes de les dues pessetes que establia el reglament intern. Entre les activitats de l’Aeronàutic Club Sant Andreu descobrim, segons la premsa andreuenca de l’època, xerrades sobre el món de l’aviació, sortides culturals a aeròdroms catalans, pràctiques de vol a l’aeroport de Barcelona i la divulgació del món de l’aviació a través de la seva biblioteca especialitzada. També, alguns dels seus associats publicaven articles sobre aviació a la premsa de l’època, i especialment a la revista L’Andreuenc. Després de la Guerra Civil es perdé el rastre d’aquesta entitat aeronàutica. Suposem que no va poder ser legalitzada de nou ja que la majoria dels seus associats eren de tendències republicanes i catalanistes. Pau Vinyes i Roig

Segell de l’entitat aeronàutica / ARXIU DEL GOVERN CIVIL DE BARCELONA

10/05/2019 1:16:22


El perfil de... AE Muntanya

L

’Agrupació Excursionista Muntanya (AE Muntanya), és una entitat que aviat farà 90 anys i compta amb tot un seguit de seccions que mantenen ben viva l’estima de l’entitat per la muntanya. Per presentar-la, la junta directiva, de manera coral, ens explica la gran quantitat d’activitats que fan i alhora ens permet copsar que estem davant d’una entitat que és, sens dubte, part del patrimoni humà de Sant Andreu.

648 maig.indd 23

En l’àmbit de sortides cal destacar també la marxa nòrdica, una de les seccions que s’ha iniciat recentment. Es tracta de caminades que suposen força activitat física i que estan tenint cada cop més practicants. La secció de fotografia té un calendari de sortides temàtiques on es combina la caminar i fer fotos. Durant l’any es fan diverses mostres fotogràfiques a la sala d’exposicions de l’entitat. També es fan tallers per aprendre o millorar tècniques de fotografia i un cop al mes s’organitza una tertúlia fotogràfica. Així mateix, l’AE Muntanya organitza el concurs fotogràfic Pere Gaspar (que fou president de l’entitat i impulsor de la secció de fotografia) un concurs obert que rep fotografies d’arreu amb tres tipus de temàtica; muntanya, natura i també una de secció de temàtica lliure. L’exposició del concurs es fa al Centre Cívic.

cap a peus | maig

A l’AE Muntanya hi trobem activitats com les excursions, escalada, espeleologia, esquí de fons i marxa nòrdica. Però també hi ha una secció de fotografia i una vocalia de cultura. Tot plegat fa que al cap de l’any s’hi realitzin nombroses sortides, excursions, caminades, visites culturals, concursos i tallers fotogràfics, exposicions etc. A més cal sumar-hi l’arxiu històric que aplega més de 60 anys del butlletí de l’entitat, l’arxiu fotogràfic propi i els fons fotogràfics que han donat els socis ( i no socis) i no només relacionats amb la muntanya sinó també amb Sant Andreu. La secció de muntanya és la més destacada, l’entitat té un calendari que proposa, estiu i hivern, excursions i ascensos a cims. Es tracta sortides de diversos nivells de dificultat i distància. Fa poc s’ha creat el Grup de Joves, que també organitza sortides més centrat en alta muntanya i que permet adaptar-se al seu calendari ( estudis, vacances etc). Dues seccions destaquen pel nivell tècnic que requereixen, es tracta del SEAM (secció d’escalada i alta muntanya) i el GERS (grup d’exploracions i recerques subterrànies). El SEAM duu a terme ascensos d’alta muntanya al Pirineu, i si és una sortida hivernal amb un grau de dificultat especial i delicada. També es practica l’esqui de muntanya. La manca d’instructors d’escalada i d’esquí de muntanya fa que aquesta secció ara no tingui la rellevància que havia tingut. Pel que fa al GERS, la secció d’espeleologia, és petita i discreta,

però un actiu important de l’entitat que ha tingut tot un seguit d’èxits en la descoberta de coves i cavitats subterrànies. A part dels cursos d’espeleologia i de les exploracions subterrànies ( una al mes) ha col·laborat en recerques com ara la contaminació atmosfèrica als avencs del Garraf.

23

Finalment i per poder donar continuïtat als socis que amb el pas dels anys han de deixar de fer muntanyisme, hi ha les caminades i les sortides culturals. Com a entitat adherida a l’associació d’entitats excursionistes de Barcelona, participa en el Barnatresc i el Naturtresc i també col·labora en l’organització de la caminada internacional de Barcelona que es fa un cop l’any. La secció de cultura organitza sortides culturals per Catalunya i ja a la seu de l’entitat un taller de bonsais i un cicle d’audiovisuals de muntanya. Xavier Aragall

10/05/2019 1:16:22


Esports | FUTBOL

El passadís dels campions

P

odem estar molt i molt orgullosos de la temporada de la UE Sant Andreu, no només per la conquesta de la Copa Catalunya, que ara en parlarem, sinó per la gran temporada que han fet els homes de Mikel Azparren en totes les competicions que han disputat. La Copa del Rei va ser la primera fita andreuenca, arribant als setzens de final i disputant una gran eliminatòria contra l'Atlético de Madrid del "Cholo" Simeone. Mentrestant, els quadribarrats superaven rondes a la Copa Catalunya, sense arribar a pensar que l'acabarien guanyant uns mesos més tard. A la contra, l'excés de copes ha minvat molt a l'equip d'Azparren a la lliga, on tot feia pensar que amb una primera volta irregular no es podrien lluitar els play-off d'ascens. Tot va canviar a partir de finals de gener, l'equip andreuenc, lliurat de jugar competicions entre setmana, va dedicar tot el seu potencial a la lliga i ha fet una segona volta espectacular, guanyant tots els partits a casa i aconseguint victòries importants com en el camp del Llagostera. L'equip ha arribat amb opcions d'entrar al playoff fins el final i això s'ha de valorar veient el desgast físic d'una temporada molt llarga.I, compte, amb un títol sota el braç. El Sant Andreu va conquerir la seva segona Copa Catalunya de l’història, en aquest cas davant d'un Vilafranca lluitador que no va saber aprofitar les seves oportunitats i el Sant Andreu va aconseguir marcar molt d'hora i sentenciar al final. L'Hospitalet va viure una gran final amb conquesta quadribarrada, una alegria més pels aficionats andreuencs.

24

El districte es va vestir de gala per rebre els jugadors i cos tècnic, amb la tradicional visita a l’esglèsia de Sant Andreu i posteriorment la celebració al balcó de la seu del districte a la Plaça Orfila. Mentrestant a la lliga, una autèntica final és la que es va viure al camp de l'Horta, on qui guanyés pràcticament s'assegurava la seva presència al playoff d'ascens. Tot va acabar amb un empat a 3, que tenia més gust de victòria pels Hortencs. L'autèntica final es va viure al Narcís Sala, en el derbi per excel·lència entre el Sant Andreu i l'Europa. Amb un estadi que feia goig, es va oferir la Copa Catalunya a l’afició. El Sant Andreu va dominar clarament el partit, però no va acabar d'afinar la punteria, això sumat a una actuació arbitral que va deixar molt que desitjar, el derbi va acabar amb empat a 0, 8é empat consecutiu en el derbi.

648 maig.indd 24

UESA

La dada a destacar, l'Europa no va voler fer el passadís de campió als andreuencs, una acció amb molt poc far play. Malgrat això, des dels esports del Cap a Peus ens sumem al passadís que els hi van fer els jugadors de la secció d'eSports del club. Tocarà seguir lluitant i insistint. Una gran temporada, entrin o no en playoff i que s'ha de valorar amb tots els seus factors. Gerard Álvarez QUÈ ÉS LA VFO? També coneguda com a Virtual Football Association, és la lliga on competeix la UESA en la secció d’ eSports. Aquesta lliga engloba a quasi la totalitat d’equips del videojoc FIFA de tota Espanya, tant siguin oficials, com amateurs o com grups d’amics. Consta de cinc divisions, tot i que en el seu origen van arribar a ser fins a 7. Ara, s’ha volgut reduir el nombre de divisions per tal que sigui més fàcil arribar a les divisions més altes. La UESA va iniciar la seva aventura a la sisena divisió i amb el pas de les temporades s’ ha consolidat a tercera. Setmanes enrere va començar la nostra participació en aquesta última temporada de FIFA 19, donat que durant l’ estiu no es competeix de manera seriosa, com també passa en els altres esports. De moment la dinàmica és bona, l’ equip està amb una actitud fantàstica i les coses van sortint a poc a poc. Queda moltíssima competició, però el grup vol acostar-se més cap a segona divisió. Us animem a tots a que ens seguiu en aquesta aventura, us prometem emocions fortes durant els pròxims mesos... Estic segur que ho aconseguirem. I si ens voleu ajudar entre tots, encara més! David Albizu, coordinador de l’UESA eSports

10/05/2019 1:16:23


Esports | NATACIÓ I WATERPOLO NATACIÓ

Vall i Zamorano, al Mundial

L

es nedadores del Club Natació Sant Andreu, Jessica Vall i Àfrica Zamorano, tenen ja el bitllet per participar en el Campionat del Món de Natació que es disputarà el proper estiu a la ciutat coreana de Gwangju el proper estiu. Totes dues ho van aconseguir en el marc del Campionat d’Espanya Open celebrat a Sabadell a principis d’abril, i on un cop més, l’equip dirigit per Jordi Jou va marcar la diferencia, amb un total de dinou medalles, set d’elles d’or.

mínimes d’accés, per la qual cosa pot ser aquesta la darrera oportunitat d’un bon grup de nedadors, no només estatals sinó de tot el món, per aconseguir una plaça a Corea. La cita és el cap del setmana del 15 i 16 de juny i s’hi donaran cita noms de primer nivell. JJ Aymerich CNSA

Àfrica Zamorano va aconseguir el seu passaport en les eliminatòries dels 200 esquena, amb un temps de 2:09:60, mentre que Jessica Vall ho va fer en les eliminatòries dels 100 braça amb un temps de 1:07:40, aconseguint també el rècord d’Espanya en els 50 braça deixant la nova marca en 30:89.

cap a peus |maig

El rigor en els criteris de classificació per al mundial, però, han fet que diversos nedadors estatals, entre els quals alguns del Sant Andreu, hagin quedat a les portes de poder assolir la seva plaça, per la qual cosa la Federació Espanyola ha decidit que el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que es disputarà un cop més a la piscina Pere Serrat i que enguany arriba a la quarantena edició, sigui vàlid per la consecució de les marques

WATERPOLO

Vuitenes d’Europa

L

es noies de l’equip de waterpolo del Club Natació Sant Andreu han entrat per dret propi a la història de la secció en aconseguir aquest any els millors resultats des que el 1992 es va refundar per tornar a competir. De la mà de Javi Aznar, l’equip ha obtingut un vuitè lloc final a Europa després de quedar quartes classificades en la final a quatre de la LEN Trophy, segona competició europea a la qual van accedir després de quedar eliminades a quarts de final de l’Eurolliga per l’Olimpiakos de Grècia. La fita d’obtenir una medalla era un repte de màxima dificultat, però no per això menys il·lusionant. L’equip es va desplaçar a la ciutat russa de Kirishi amb l’objectiu d’anar partit a partit. La semifinal va enfrontar-les amb les italianes de l’Orizzonte de Catania, que acabaria essent el campió, sortint derrotades per 12-8 en un matx on van donar la cara fins el darrer quart. En la final de consolació, amb la medalla de bronze en joc, les rivals van ser les locals, el Kinef Kirishi, que tot i la decepció d’haver perdut la seva semifinal contra les hongareses de l’UVSE de Budapest, no van desaprofitar el factor camp i es van endur el duel per un 11-15 força digne per les nostres. En la finalíssima les italianes es van imposar a les hongareses per un ajustat

648 maig.indd 25

25 10-9. Pocs dies després, el Sabadell es proclamaria per cinquè cop campió d’Europa a la seva piscina de Can Llong. Ara l’equip es troba centrat en la disputa del play-off pel títol de la lliga nacional de Divisió d’Honor, últim repte de la temporada. Després d’acabar la fase regular en segona posició, el seu rival a semifinals serà el sempre complicat Mataró. L’altra semifinal la jugaran el Sabadell contra el Mediterrani. Per la seva banda, l’equip masculí ha acabat la temporada en un brillant sisè lloc a la Divisió d’Honor. De la mà del tècnic Dani Ballart, l’equip ha lluitat fins l’última jornada de la fase regular per obtenir el cinquè lloc, que dona accés a jugar competició europea l’any vinent. Però la combinatòria de resultats de la darrera jornada no ho va fer possible. En la disputa del play-off, el Sant Andreu va quedar emparellat amb el Barcelona en l’eliminatòria de quarts de final. El primer partit, jugat a la piscina de la Nova Escullera, es va saldar amb un clar 13-4 favorable als portuaris. El segon partit, però, jugat a la Pere Serrat, va tenir un caire totalment diferent i els andreuencs van quedar a les portes de forçar el partit de desempat, però no va ser possible en caure derrotats finalment per un ajustat 7-9. JJ Aymerich

10/05/2019 1:16:23


Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva. 648 maig.indd 26

10/05/2019 1:16:24


AJUTS DE FINS AL 80% PER A PROJECTES QUE ACTIVEN L’ECONOMIA DELS BARRIS

LES ECONOMIES QUE TRANSFORMEN

E U Q L E

F Consulta les bases a barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

648 maig.indd 27

edició

3a

M E S L IMPU

S #impulsemelquefas

10/05/2019 1:16:24


FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com La revista local més antiga de Barcelona 648 maig.indd 28

10/05/2019 1:16:24

Profile for AVV Sant Andreu

Maig 648  

Maig 648  

Advertisement