Maig626

Una nova Meridiana: exemple del canvi a la mobilitat sostenible

626 maig.indd 1

03/05/2017 0:10:14

626 maig.indd 2

03/05/2017 0:10:16

EDITORIAL

Volem accions valentes!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

n la passada editorial denunciàvem les dificultats que estàvem tenint per reunir-nos amb la regidora, Carmen Andrés, així com la nostra decepció pel poc que s’està fent a Sant Andreu de Palomar. Doncs finalment el passat 25 d’abril vam poder tenir aquesta reunió i ens van assegurar més agilitat en la calendarització de futures trobades.

De totes maneres, segueix preocupant-nos que a la meitat del mandat els projectes no hi hagi manera que arrenquin. A hores d’ara en altres mandats havíem dedicat el monogràfic a analitzar punt per punt del Pla d’Actuació del Districte per veure quina quantitat de promeses s’havien complert. Però no cal analitzar gaire per veure que actualment poques de les propostes s’han complert. Segons la regidora els processos són llargs, les licitacions lentes, però ens assegura que cada un d’ells s’acabarà tirant endavant. La realitat, però, és que projectes com el parc, els equipaments i l’habitatge de les Casernes, la pacificació del carrer Gran i Meridiana, les expropiacions i urbanització pendents al Nucli Històric, l’institut i habitatge protegit de la Fabra i Coats, PERI Residència-Lanzarote, etc. no estan ara mateix en obres.

En el moment d’escriure aquest editorial comencen les obres per fer el mercat provisional que ha de permetre remodelar l’antic, i que esperem que agilitzin la pacificació del C/ Gran. Serem els primers que ens alegrarem de poder publicar, al final de mandat que aquests projectes estan realment acabats, o almenys en marxa.

Un altre motiu de preocupació són els dubtes que sembla que han sorgit al govern en les darreres reunions amb la proposta de reurbanització de la Meridiana que s’havia acordat en la Comissió de Seguiment. Esperem que rectifiquin i que actuïn sense por, amb la convicció que una ciutat sense els nivells actuals de contaminació i saturació de trànsit només serà possible amb decisions valentes, globals i contundents. Per la nostra part, seguirem fent pressió i per això ja us avancem que #SomMeridiana tenim previst fer un nou acte reivindicatiu el pròxim 17 de juny.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ (FOTOGRAFIA: XAVIER ARAGALL) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

626 maig.indd 3

03/05/2017 0:10:17

626 maig.indd 4

03/05/2017 0:10:19

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H.

SARDANISTA ANDREUENC.

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H

QUART DISSABTE DE MES

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES.

8........... URBANISME

El nou mercat

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I >AMICS DE LA FABRA I COATS

TATSBCN.NET

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12 TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE

10 ....... MITJANS

Taula Rodona

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

ORG

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI

12 ...... ENTREVISTA

Andreu Marfull

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT ODÓ,

71.

933112343.

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

NEA.

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

933111038. A TOTES LES DONES QUE

CUBA,

2.

CAN

GUARDIOLA.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>CORDADA, ASSOCIACIÓ

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

DIMECRES, DE 17 A 19 H >AGRUPACIÓ

EXCURSIONISTA

MUN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA. CAT

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

14 ....... NOVA MERIDIANA Canvi de mobilitat

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A 20H.

monogràfic

DEL

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

GENT GRAN (ADDEG). CASAL DE BARRI

O 20-21H.

L’HARMONIA. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

20 ....... MEMÒRIA

Jaume Miravitlles

24 ....... ESPORTS

Futbol i Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>CASAL SANT ANDREU. GESTIONAT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

PER: L’HARMONIA, FEDERACIÓ D’ENTI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20.

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

WWW.CASALSANTANDREU.CAT

5

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS,

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

CURSETS PER GENT GRAN.

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NIS TAULA, > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

>LA LIRICA DE SANT ANDREU

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

639010087 I 605383212.

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES.

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

>ATENEU HARMONIA

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

JURÍDICA.

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

626 maig.indd 5

03/05/2017 0:10:20

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados. 9euros/hora. 610057773, Lina Estudiante de Fisioterapeuta da clases de todas las materias, (Matemáticas,Física, Química,Inglés y lenguas) tanto a chicos-as de primaria como de secundaria. Ha sido Premiado por la Generalitat por su Treball de Recerca. Preguntar por Sergio 933112807 / 626312762.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09 Estudiante universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria. Móvil 626312762/ 648794344. También hace de canguro, de Lunes a Domingo.

Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Es necesita Sra per cuidar persona gran, amb referencies ... preguntar

626 maig.indd 6

per Margarita. Telf: 617187995 Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

Vendo título del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Es venen dos títols CN Sant Andreu per 1200 euros. Un de sol per 650euros. Nuria: 93/345.16.28.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Telef: 637224107

Es ven titol Club Natació Sant Andreu, per 650. Marta: 656601968-661311185.

Es ven Titol CN Sant Andreu, Telf: 93.346.47.25 Josep o Anna

DIVERSOS

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

Es ven moble auxiliar, per tele etc .amb dos calaixos en perfecte estat, mides 1,40cmsX53cms.

Preguntar Pilar. Preu 45euros.

93/1733285—93/8152131.

Es ven embarcació amb bon estat amb complements extras. Marca Zodiac marck11 Compac 3,80 x 1,67. Caracteristiques: motor fora bordaYamaha 8cv. Contacte: 609294141 Sr Juan.(Bon Preu).

Disposo habitació per llogar amb dret bany, rentadora, cuina. Planta baixa amb pati petit. Ambient tranquil. 240 euros mensuals.

Es requereixen referencies. Telef 93/274.03.09.

C.N. SANT ANDREU

MATERIAL DIDACTICO (flashcards, fichas, libros, etc.) para las CLASES de INGLES (Desde Beginners hasta Proficiency) busca nuevo/a propietario/a.

Contacta con Eva-Maria Sans en suenyoeningles@gmail.com.

Si tú no estás interesado/a, pero sabes de alguien que lo puede estar, por favor, no dudes en ponernos en contacto.

Es ven titol CN Sant Andreu per 700 euros. Josep: 93.346.4725 680.139.015 Es ven Titol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Es ven titol CN Sant Andreu per 749 euros, Angel 646309557

03/05/2017 0:10:20

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Més feina pels joves

M

olts economistes afirmen que la nova República catalana tindria una economia que podria millorar significativament les condicions de vida de la població catalana, entre altres coses perquè disposaria de 16.000 milions d’euros anuals d’impostos que van a Madrid i no tornen. Són molts diners, uns 2.300 euros per persona, 9.200 euros per a una família de 4 membres cada any.

Més concretament, també es pot afirmar que hi haurà les condicions perquè els joves tinguin més feina. L’economista Modest Guinjoan ens recorda que ja ara la taxa d’atur dels menors de 25 anys a Catalunya és del 34,3%, mentre que a la resta de l’Estat és del 46,7% i que s’ha de tenir en compte que a Catalunya hi ha més de 250.000 empreses, amb una orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable.

També es podran fer lleis que permetin combatre l’atur premiant la contractació juvenil o la retenció de talent que ara ha de marxar a l’estranger. Convé recordar que ni els governs del PSOE ni els del PP han complert mai la sentència del Tribunal Constitucional que obliga l’Estat a traspassar les beques universitàries a la Generalitat, com han reclamat els diferents governs catalans amb la voluntat d’apujar-les de manera significativa.

I, finalment, s’ha de tenir en compte que la creació d’un nou Estat generarà molts llocs de treball; els economistes han estimat en uns 50.000.

La República catalana és una gran oportunitat per poder reduir l’atur i, en particular, l’atur juvenil.

Marta Sol Rico

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

cap a peus | maig

Amb la República catalana la situació encara podria millorar perquè recaptaríem tots els nostres impostos (16.000 milions d’euros més cada any) i podríem aplicar una

política econòmica més adequada a les característiques de les nostres empreses perquè fossin més competitives i poguessin generar més llocs de treball.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

626 maig.indd 7

03/05/2017 0:10:21

URBANISME ANDREUENC

Innovació i modernitat pels consumidors Sant Andreu tindrà mercat nou en dos anys

“

El Mercat de Sant Andreu tornarà a renéixer dintre de dos anys i escaig. La reforma comença a caminar.” Jo mateix escrivia aquesta frase fa un any i mig, tot i així segueix sent correcta. Els retards de les actuacions municipals a Sant Andreu són contínues, i la del Mercat no n’és una excepció. La reforma del mercat haurà de suposar un revifament d’una zona comercial molt envellida els últims anys. Segons diverses fonts les obres haurien d’estar acabades, ara sí, l’any 2019 i tindrien un cost d’uns 9 milions d’euros.

Per portar a terme els treballs de reforma del mercat serà necessària el trasllat a una carpa provisional. L’Ajuntament ha afirmat que durant la primera meitat d’aquest any el trasllat s’ha d’haver completat. La carpa se situarà al carrer de Sant Adrià i comptarà amb dos mòduls. Un acollirà els establiments de productes no alimentaris, mentre que el segon inclourà els paradistes de productes frescs i altres serveis.

El nou Mercat, que es construirà un cop finalitzat el trasllat, tindrà una estructura innovadora i moderna, totalment diferent de la de la resta de mercats de la ciutat. La voluntat és integrar el comerç del voltant gràcies a una estructura diàfana amb parets de vidre. És a dir, la relació entre mercat i botigues adjacents serà major, gràcies a la total transparència que oferirà el mercat.

A la vegada, l’altura del mercat serà menor per reduir l’impacte visual que provoca actualment. La reforma també preveu una millora substancial en la logística del mercat. Magatzems, cambres frigorífiques i recollida de brossa aniran soterrades.

8

626 maig.indd 8

Una novetat en aquesta nova etapa és la incorporació de la degustació a l’oferta habitual de producte fresc. Sant Andreu seguirà els passos del Ninot i de Sants, mercats acabats de reformar. És una aposta interessant, tot i que els resultats són incerts. Les dinàmiques de consum de les persones que compren als mercats tendeixen a ser difícils de canviar. Actualment el Mercat de Sant Andreu té capacitat per 46 negocis, 35 alimentaris i 11 no alimentaris. Segons l’Ajuntament, el 27% estan tancats fet que es vol revertir. La reforma pretén que tota la zona de la Plaça Mercadal pugui aprofitar el seu potencial comercial, tan mercat com botiguers propers. Sant Andreu és un barri amb una gran densitat de població i un nivell de vida acceptable, la reforma és una oportunitat per aprofitar-ho.

Del nou mercat hem rebut molta informació, però ara cal preguntar-se, com és que tenim un mercat i per què al lloc on es troba. Segons l’historiador andreuenc, Pau Vinyes, en el seu article al blog L’opinió andreuenca “la primera pedra del mercat es va posar l’any 1851”. La construcció d’aquest va suposar un revulsiu en l’urbanisme de Sant Andreu, amb l’enderrocament de diversos edificis i l’obertura de l’espai. Fins a principis del segle XX la fisonomia original del mercat no va patir grans canvis. Encara que davant de la demanda de botiguers i clients, es va projectar la construcció d’un sostre de ferro colat per tal de protegir del sol i la pluja les parades. L’any 1906 es va inaugurar la coberta metàl•lica que ha posat en alerta el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

Jaume Gil

L’Associació d’afectats de Polio i PostPolio de Catalunya (APPCAT) ha estat convidada a participar a la Fira de Comerciants i Entitats de Sant Andreu Sud, que es celebra el proper 27 de maig a la Rambla Onze de Setembre. Els podreu trobar a una de les carpes donant informació als veïns i visitants. Ja fa un any que l’associació està ubicada al Casal de Barri Can Portabella al C/Virgili, 18, on afirmen sentir-se molt ben acollits, i part del poble del que volen continuar formant part donat que se senten molt feliços de ser-hi.

Us animem a visitar-los i poder conèixer-los!

03/05/2017 0:10:22

Mónica Muñoz, soprano Aránzazu Garcia. contralt José Ignacio Lagos, tenor Tomàs Maxé, baix

CONFERENCIANT: El Pare Hilàri Raguer, monjo de Montserrat i historiador.

LLOC: Auditòri de Can Fabra (Biblioteca)

Coral Madrigalistes de Catalunya Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramanet Orquesta The Ripieno Consort

REVIVIM LA MEMÒRIA HISTÒRICA AL POBLE!

IMPORT DE LA ENTRADA: 10 euros Us hi esperem!

626 maig.indd 9

cap a peus | maig

CONFERÈNCIA LA GUERRA CIVIL I ELS ARXIUS SECRETS DEL VATICÀ, DILLUNS 8 DE MAIG A LES 19H:

CONCERT “REQUIEM DE W.A. MOZART” A LA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR DIUMENGE 21 DE MAIG A LES 18H:

9

Direcció: Àngel Villagrasa

03/05/2017 0:10:25

PANORAMA MEDIÀTIC

Taula rodona de mitjans de comunicació andreuencs

L

’Ateneu l’Harmonia va acollir el darrer dels actes que ha organitzat la Comissió 20 d’abril per recordar que el 20 d’abril de 1897 el poble de Sant Andreu de Palomar va ser annexionat a Barcelona per la força. Una annexió que va suposar un canvi molt important per al poble i que curiosament va afectar només als pobles situats al pla de Barcelona, i més enllà els situats al nord, mentre que altres poblacions com ara l’Hospitalet o Cornellà no es veieren afectades.

La taula rodona organitzada va ser precedida per una explicació a càrrec de l’historiador Jordi Petit del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i que va exposar com va ser explicada l’annexió per part dels mitjans de comunicació locals d’aquells anys.

Si bé els diaris de l’època editats a Barcelona variaven d’opinió segons l’alternança dels governs de torn ( liberals o conservadors), els diaris de Sant Andreu s’oposaven fermament a l’annexió forçosa, tret d’alguns casos on el caciquisme local hi posava cullerada. La nombrosa i diversa quantitat de diaris que s’editaven a Sant Andreu reflecteixen una dinàmica pròpia, forta i combativa.

A continuació hi hagué una taula rodona que reunia per primera vegada els mitjans de comunicació que avui hi ha a Sant Andreu: la pàgina web STAP, els diaris digitals l’Andreuenc i l’Exprés de Sant Andreu i Ràdio Trinitat. El Cap a Peus també hi va ser present com única revista en paper. Per primer cop parlàvem entre nosaltres sobre com s’informa avui del que passa a Sant Andreu. El resultat va ser molt positiu.

10

Influir en les reivindicacions del poble Molt interessant va ser el debat al voltant del concepte de Sant Andreu com a poble. Quan diem que Sant Andreu és poble, estem parlant de desenvolupar i mantenir un sentiment de comunitat, que permeti reconèixer-nos com a veïns que ens podem mobilitzar per ajudar-nos, per reivindicar i per compartir un imaginari col•lectiu.

Aquí els mitjans locals són molt importants per mantenir aquest fil conductor i fer-nos ressò d’iniciatives socials, activitats reivindicatives, moviments veïnals, esdeveniments culturals, tradicions, commemoracions, etc.

En aquest marc sorgí la reflexió sobre la necessitat que tots els mitjans “fessin pinya” i coordinessin el relat a l’hora de fer força i empènyer quan s’hagi de fer front a una reivindicació que afecti de manera important a Sant Andreu i permeti doncs fer pressió als responsables polítics.

En aquest sentit van sortir temes d’importància crucial per Sant Andreu i es va reflexionar sobre la dificultat de plantar-hi cara davant la magnitud dels actors i interessos que hi ha darrera.

Parlem de temes com la cobertura de les vies, la posada en funcionament de la nova estació de Sant Andreu Comtal, l’impacte del turisme sobre el mercat de l’habitatge, la contaminació de l’aire, etc.

La complementarietat dels mitjans Un dels temes destacats va ser la rellevància dels diferents formats que tenen els mitjans avui. Així, els diaris digitals amb presència a Internet apareixen recentment i permeten dinamitzar molt la informació sobre el que passa a Sant Andreu.

Dos diaris i una web permeten una àmplia pluralitat de fonts per informar-se. Des del Cap a Peus vam explicar que davant l’existència d’aquests nous mitjans, la nostra informació és més reposada i complementa la notícia i l’anàlisi del dia a dia feta a Internet, exposant també temes no tan afectats per la temporalitat.

Per la seva banda, Ràdio Trinitat duu a terme programes per a públics variats i posant en relleu problemàtiques de caràcter social. Avui amb la possibilitat d’emetre per Internet els ha eixamplat també l’acció més enllà de l’abast que els donava l’FM. En aquest sentit vam tenir l’agradable notícia de saber que l’Ateneu l’Harmonia està treballant sobre un projecte per tenir Ràdio l’Harmonia d’aquí a uns mesos.

626 maig.indd 10

Els mitjans locals a Sant Andreu tenen una participació activa en les reivindicacions socials i cu

03/05/2017 0:10:28

Aquí és on els mitjans hauríem de buscar uns mínims comuns denominadors i col·laborar més que competir per vèncer la desinformació i informar àmpliament als andreuencs, com a pas necessari i imprescindible per impulsar i reforçar la mobilització i la reivindicació.

Com perdurarà el record dels mitjans.

Finalment, cal destacar un element que va sortir durant el debat.

En el cas de De Cap a Peus, la revista té els arxius digitalitzats i disponibles per Internet de tots els seus números des de l’any 1980 fins ara. Però, no tots els mitjans andruencs funcionen així respecte a la preservació del seu arxiu. Si bé els diaris i revistes en paper es poden consultar en biblioteques, centres de documentació o fins i tot per Internet gràcies a la feina de digitalització que han fet les biblioteques, les versions digitals presenten el repte de sobre com es podran guardar i consultar els seus continguts en un futur. Actualment, és més ràpid consultar els mitjans digitals que els de paper i la tendència ha fet disminuir els mitjans físics. Però, quan parlem de l’emmagatzematge per a la documentació històrica, es pot donar la paradoxa que sigui més fàcil poder llegir diaris i revistes de finals del segle XIX, que no pas una edició concreta de l’Andreuenc o l’Exprés d’uns mesos enrere.

L’esperança de vida dels mitjans andreuencs no només depèn de les persones que els conformem sinó també que el poble conegui la seva existència i valori la seva tasca.

Xavier Aragall

D’esquerra a dreta: en Xavier Serrà, l’organitzador de la jornada; en Xavier Aragall, coordinador de la revista i en David García, fundador de l’Exprés de Sant Andreu / ANDREU CARRASCAL

cap a peus | maig

11

acions socials i culturals del poble / ANDREU CARRASCAL

626 maig.indd 11

Xavier Aragall durant la taula rodona / ANDREU CARRASCAL

03/05/2017 0:10:41

l’entrevista | Andreu Marfull | AUTOR DE LA TESI DOCTORAL SOBRE URBANISME ANDREUENC “LA CUESTIÓN URBANA EN SANT ANDREU DE PALOMAR (S.XIX-XXI)”

“El problema de Sant Andreu és l’especulació global”

C

12

amino de pressa pel carrer empedrat, arribo tard. M’espera al bar Versalles un arquitecte de professió que el 2010 es va veure obligat a canviar la seva vida i embarcar-se en un periple que l’ha portat avui a prendre’s un cafè amb mi. Andreu Marfull em rep amb una encaixada de mans mentre em presenta als seus tres fills que esmorzaran a la taula del costat. Un cop asseguts m’ensenya la seva tesi doctoral, La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, el perquè d’aquesta trobada.

Què t’ha portat a fer una tesi doctoral amb més de 40 anys?

“L’any 2010 em quedo sense feina i em proposo millorar les meves aptituds professionals a partir de la formació acadèmica.

Podríem dir que la tesi doctoral és la culminació de tot aquest aprenentatge”.

Per què aquest tema? Per què Sant Andreu?

“La meva família és originària de Sant Andreu, durant uns 30 anys la bandera dels Tres Tombs va estar a casa meva. Aquest arrelament al poble m’ha fet veure la història d’un desencís, la història d’una planificació urbanística on es deien unes coses i se n’executaven unes altres”.

A què et refereixes?

“Des de finals del segle XIX fins a l’any 1976 tot allò que s’urbanitza a Sant Andreu no està previst als plans generals de Barcelona. A partir de llavors l’únic que es fa és legalitzar el que s’havia fet prèviament. Des del 76 no s’evita l’especulació, un clar exemple és la viscuda a la zona de les antigues Casernes de Sant Andreu. De fet, s’especula perquè el Pla General del 1976 preveu el dret a especular”.

Quines deficiències urbanístiques has detectat a Sant Andreu?

“A la meva tesi veig com la manca d’enllaços entre el nucli i els entorns és una de les principals, per exemple la separació Nou Barris-Sant Andreu amb la Meridiana. Això crea un desconeixement mutu entre les diferents parts de Barcelona. Un altre és la falta de protecció del patrimoni històric del poble de Sant Andreu, un fet molt greu a parer meu”.

Es pot dir que l’urbanisme perpetua la marginalitat i les desigualtats entre Sant Andreu i la resta de Barcelona?

“Així és, la ciutat de Barcelona no es veu igual si vius a Sant Andreu o si vius a Sarrià. L’urbanisme no es presenta per promoure cap marginalitat, però la realitat és diferent. Les actuacions que es duen a terme només tenen en compte la viabilitat econòmica, ja que tant sector públic com sector privat treballen pel benefici privat.

626 maig.indd 12

Per això les zones més turístiques estan millor urbanitzades que les que es troben als afores”.

Amb el que has treballat a la teva tesi, quin és el principal problema que ha de fer front Sant Andreu?

“En la meva tesi, amb una clara influència de Karl Marx, me n’adono de les dinàmiques del capitalisme: créixer fins a l’infinit, transformar constantment i deixar espais marginals. Això és resultat d’un marc legal i d’un model institucional que promou l’exercici desigual del poder. Veig amb claredat com aquest sistema té una carència destacada de principis d’equitat, de justícia social i universal. Per aquest motiu, es pot concloure que el problema de Sant Andreu és l’especulació global que porta el capitalisme. Per existir necessita desigualtat i marginació”.

Per últim, com rep la comunitat acadèmica el teu treball?

“Amb moltes reticències, negant l’interès del treball, però reconeixent que Sant Andreu no és objecte d’atenció, com sí que ho són Ciutat Vella o el Poblenou. En privat se’m recomana aprendre a “quedar bé”, i se’m diu que la vida és un “teatre”.

L’Acadèmia, en aquest sentit, manifesta dificultats en qüestionar l’exercici del poder, del qual en forma part. Així mateix, el treball es qualifica amb un Excel•lent”.

Jaume Gil

La tesi de l’Andreu no deixa ningú indiferent / JAUME GIL

03/05/2017 0:10:46

El nou circuit cultural als barris

BARCELONA DISTRICTE CULTURAL Teatre Dansa Audiovisual Música Circ

maig/juny 2017

WWW.DISTRICTECULTURAL.BARCELONA BcnDCultural #BcnDCultural17

626 maig.indd 13

03/05/2017 0:10:46

R U T A L’ E D IR T R O S R E P MÉS DE

60

CURSOS

PER TROBAR FEINA

a Apunta-t’hi, a Barcelona Activ barcelona.cat/plaxocatur

626 maig.indd 14

03/05/2017 0:10:47

Una nova Meridiana: cap a la mobilitat sostenible

cap a peus | maig

15 Xavier Aragall La proposta de reforma de la Meridiana ha generat un moviment veïnal, la plataforma Som Meridiana, integrada per 10 associacions de veïns que hi ha al voltant de les àrees veïnes a la Meridiana així com entitats vinculades a la mobilitat i el medi ambient. La pressió i participació veïnal pot contribuir a impulsar un canvi urbanístic de primer ordre: un canvi de paradigma en la mobilitat i amb clars efectes sobre la contaminació acústica i ambiental.

Imatges: AJUNTAMENT DE BARCELONA

626 maig.indd 15

03/05/2017 0:10:47

L

a Meridiana juga un paper destacat dins l’imaginari andreuenc. Amb gairebé set quilòmetres de llarg, Ildefons Cerdà va projectar aquesta avinguda com una de les grans vies d’entrada i sortida a la ciutat que estava eixamplant.

Cal tenir present que la seva forma no és recta el tot. Una mica abans de l’Hipercor l’avinguda es desvia, Cardà va evitar així la destrucció de gran part del nucli del poble de Sant Andreu.

Es va salvar el poble, però la gran avinguda configurà un espai dur, poc amable amb les persones. El tram que va de l’estació de Sant Andreu Arenal fins al Pont del Dragó és encara avui una autopista i fa que una gran part del límit de Sant Andreu acabi en un mur. Una paret que salva el desnivell generat pel soterrament de les vies de tren i que ara aquest projecte permet tenir per primera vegada un bri d’esperança per posar fi a aquest disbarat.D’altra banda, el tram que des de Sant Andreu Arenal va cap a la Sagrera, es pot configurar com un espai molt més pacificat amb més verd i més espai per a les persones.

626 maig.indd 16

03/05/2017 0:10:57

El naixement de la plataforma SomMeridiana L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona iniciava un procés participatiu amb l’objectiu de treballar per al projecte de pacificació de l’avinguda Meridiana. Va ser arran d’aquest procés que es veié la importància de l’oportunitat que es presentava: fer un canvi profund a la Meridiana. Aquest canvi però que implicaria també canvis en la manera de concebre la mobilitat. És per això que 10 associacions de veïns van començar a treballar juntes: Sagrera, Navas, Clot-Camp de l’Arpa, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu Nord-Tramuntana, Torre Llobeta-Vilapiscina, Congrés-Indians, Prosperitat, Meridiano Cero i la Federació d’associacions de veïns ( FAVB).

Però a Som Meridiana s’hi afegeix també entitats d’àmbit de ciutat com són la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire, la plataforma per a la Promoció del Transport Públic, el Bicicleta Club de Catalunya, i el grup Catalunya Camina. Entitats que ens permeten entendre la necessitat de realment fer un canvi de paradigma rere aquesta reforma.

A l’octubre del 2016 es va fer el primer acte reivindicatiu i aquest mes de febrer s’ha fet el Manifest de Som Meridiana que engloba totes les demandes del grup i que visualitza els punts fonamentals per al projecte de la remodelació de la Meridiana. Ara s’està treballant per tal que els partits polítics signin un compromís per la Meridiana. Un document, derivat del manifest, que reculli els principis bàsics que ha de tenir el projecte i que ha de poder garantir que la reforma es mantindrà més enllà de quin partit estigui manant a les institucions responsables.

PER SABER-NE MÉS... Entrevista a Ricard Riol, President de la Plataforma pel Transport Públic (PTP) La PTP és una associació que té com a objectiu la defensa del transport públic col•lectiu. Creada fa prop de 25 anys ha estat pionera en la defensa del transport públic col•lectiu i el transport ferroviari de mercaderies pensant únicament en l’interès comú, sota els principis d’equitat social i protecció ambiental.

626 maig.indd 17

cap a peus | maig

Què ha de suposar la reforma de la Meridiana?

“La reforma parteix de reduir soroll, contaminació i accidents.

Per tant, ha de suposar la reducció de cotxes (reducció de l’ús del vehicle privat), però no únicament això, cal també oferir una mobilitat diferent, la qual cosa implica moure’s de forma diferent”.

Però per accedir a Barcelona...

“Canvis en la mobilitat implica bàsicament tres coses: que una part dels cotxes desapareixen, uns altres canvien de destinació i finalment hi ha una part del trànsit que es manté”.

I les característiques de la Meridiana ho fan possible?

“Comparat amb altes vies d’entrada, la Meridiana és menys agressiva que la Gran Via nord o la Diagonal sud. El problema és que la Meridiana és a peu de carrer. A la Gran via s’ha resolt una mica (amb les pantalles de reducció de so) i a la Diagonal, sobretot en el seu tram final més ampli, hi ha poc veïns i molta amplada i espaiositat. El que és interessant de la proposta de reforma és que es planteja una reducció en l’accés de cotxes”. És doncs un exemple de canvi?

“Amb la informació a la qual podem accedir avui i la gran quantitat de veïns que hi ha al voltant de la Meridiana s’entén l’actitud dels moviments veïnals: per primer cop es planteja reduir cotxes en una via d’accés directe amb poques alternatives de trànsit,

cosa que fa una reforma bastant única: hi ha il•lusió per canviar i responsabilitat per fer-ho bé”.

Tornem al canvi de mobilitat, com fem que desapareguin cotxes?

“No és un impossible, en les darreres dècades s’ha reduït força el nombre de vehicles. Una part d’aquests cotxes que han de desaparèixer provenen de fora de Barcelona. Cal diferenciar entre els que procedeixen de ciutats que com Montcada o Santa Coloma de Gramenet que tenen Metro o Rodalies, de ciutats que no en tenen. A les poblacions que tenen oferta de transport públic serà més fàcil i ràpid reduir-ne els vehicles que es traslladen cap a Barcelona”. CONTINUAR A LA SEGÜENT PÀGINA

17

Aspecte actual de la distribució de la Meridiana a l’altura de l’Hipercor / XAVIER ARAGALL

03/05/2017 0:10:58

Són molts vehicles?

“Al corredor del Besòs, hi ha una mitjana de 100.000 vehicles diaris entre entrades i sortides. I té una participació del 30% de transport públic. Hi ha marges per ampliar aquesta participació, la qual cosa suposaria reduir el nombre d’entrada de vehicles.

Si bé hi ha algunes saturacions en hora punta l’actual xarxa de Metro i de Rodalies té marges per ampliar. També és molt important la capacitat de reduir la mobilitat interna a la ciutat”.

Com es pot fer això?

“L’usuari és utilitarista, no és un militant del vehicle privat. Si hi ha oferta i fluïdesa opta pel transport privat. Si aquestes facilitats es redueixen, l’usuari opta per buscar alternatives. I si el transport públic ho facilita (amb més freqüències i rapidesa) la mobilitat canvia. Si es redueix la capacitat per a cotxes, cal ampliar les capacitats de transport públic. Si no treus privilegi de via al cotxe, el transport públic no augmenta de demanda”.

I pel que fa al trànsit que es manté?

“El transit que es manté, amb dos carrils en té més que suficient.

Aquí no es tracta de debatre entre 2 o 3 carrils, sinó de plantejar-nos quin model de ciutat proposem”.

I sobre el risc d’atraure transit que es desviï de la Meridiana? “És difícil que els carrers de Sant Andreu ofereixin fluïdesa als cotxes, i l’usuari busca sempre la màxima fluïdesa.

Per tant la reforma de la Meridiana ha d’apostar pel canvi.

Estem davant d’una proposta complexa. Tanmateix cal tenir present de la necessitat d’un pla de mobilitat darrera del dibuix del projecte. Perquè l’opció D vagi bé (veure a sota) cal que tant el bus interurbà com el tren de rodalies tinguin una planificació”.

El pla de rodalies...

Cal que es pugui fer una inversió destacada i que tingui retorn immediat en el pla rodalies, la qual cosa podria fer reduir molt el Bus interurbà. Per exemple, la doble via que arribaria fins a Vic

trauria molts vehicles dels accessos.

Per la seva banda, l’estació de Sant Andreu Comtal pot ser clau per reconfigurar les rodalies de Barcelona. Cal fer una obra relativament menor en l’àmbit d’infraestructures que permetria un augment de les capacitats de fins al 40%, podria donar servei amb un model semblant al de Ferrocarrils Catalans al Vallès. I pel que fa a Sant Andreu Arenal podria ser una terminal de reforç cap al Vallès, alleugerint la saturació de Plaça Catalunya”.

I els busos interurbans?

“El Bus interurbà no té un model ni té un pla. La discussió és oberta i se centra sobretot en el punt sobre a quin lloc cal fer les estacions. Per exemple, actualment l’estació que tenim a Sant Andreu Arenal no dóna accés a connexions radials, per això hi ha molta més densitat de viatgers a Sagrera-Meridiana ( 4 línies de metro i 2 de Rodalies) però allà no hi ha espai per regular (temps d’espera i maniobra dels busos). Una opció seria que la futura estació Sagrera-Ave oferís un espai per regular. És una alternativa sobre la qual cal reflexionar, ja que el model de reforma de la Meridiana hi està directament relacionat”.

Centrant-nos en la reforma a Sant Andreu...

“L’opció D obre una lluita important que cal no abandonar. Cal tenir present que implica defensar un model. Certament hi ha una oportunitat pel canvi. Avui en dia només es redueix el transit de vehicles privats si es qüestiona la mobilitat. Si no es fa res, la Meridiana acabarà per col•lapsar-se.

El tram 2 i el tram 3 pel que fa a carrils poden tenir un mateix tractament, és a dir reduir-ne un. El que és clar és que el tram 3, tal com està avui no és ciutat, i cal una reforma que urbanitzi i humanitzi. Però repeteixo, cal tenir present que darrere el dibuix de com quedarà, cal primer una planificació acurada que permeti treure cotxes de manera efectiva”.

Xavier Aragall

18

Imatge virtual de l’Opció D de la proposta. Reducció d’un carril i tram central arbrat per a bicicletes / AJUNTAMENT DE BARCELONA

626 maig.indd 18

03/05/2017 0:10:59

apunt tècnic | Les opcions més destacades per al tram 2 i 3 | XAVIER ARAGALL La proposta de reforma de la Meridiana, presenta quatre opcions, des de la que suposa un menor canvi mantenint els actuals carrils fins a opcions més interessants, com l’opció D, que redueix un carril, amplia de manera destacada l’espai per a les persones, la qual cosa suposa canviar realment la mobilitat en apostar per la reducció dels cotxes. El manifest Som Meridiana al qual s’hi ha afegit l’Associació de veïns de Sant Andreu de Palomar, considera que l’opció D és la més apropiada, ja que s’ajusta a les demandes d’obtenir un canvi d’ús de la Meridiana, passar de la preferència dels vehicles a les persones i reduir els paràmetres de contaminació actual als que estan exposats els seus veïns.

Tram 2 Opció C Aquesta opció proposa una proposta similar al que es va fer a la reforma de la Diagonal de Barcelona: -Es mantindrien els quatre carrils, però estarien separats pel carril bici a banda i banda.

-S’incrementaria l’arbrat però caldria reduir l’actual amplada de les voreres.

Tram 2 Opció D Aquesta opció proposa construir un carril bici central molt ample i amb força increment d’arbrat:

-Tanmateix, es proposa fer en dues fases, en una primera es mantindrien tres carrils més un per Bus i en la segona fase finalitzaria amb dos carrils per banda, més el de Bus.

cap a peus | maig

-Reduir un carril per sentit i mantenir l’actual amplada de les voreres.

19 Tram 3 Opció D Per al tram 3, l’opció més apropiada seria la D, ja que suposa un veritable trencament: -Redueix el nombre de carrils a tres, el que suposa recuperar el canvi de nivell (desapareix el mur).

-Millora la connectivitat entre barris, creant una mitjana àmplia amb important presència d’arbres i el més destacat és que la vorera que avui toca amb el mur esdevindria un bulevard. *Les tres recreacions són obra de l’Ajuntament de Barcelona

626 maig.indd 19

03/05/2017 0:11:01

Cultura | MEMÒRIA HISTÒRICA SANT JORDI 2017 AL POBLE

La vida de Jaume Miravitlles

L’associació cultural Tot Història ha presentat al poble l’obra que recull la biografia del comissari de propaganda del govern republicà de la Generalitat

P

20

renent com a precedent el llibre que l’historiador andreuenc Pau Vinyes va presentar a la Ciutat Comtal uns dies abans sobre la biografia de l’Hilari Salvador, l’últim alcalde de la Barcelona de la Segona República, l’auditori de Can Fabra va acollir en Ramon Batalla, historiador i autor del llibre.

El relat d’aquestes biografies oblidades per la versió oficial de la història, amplien la visió de la societat sobre el passat que ens va convertir en el que avui som i que molts han oblidat i han tornat a cometre els mateixos errors.

Batalla explicà a un grup reduït d’uns 10 assistents que va decidir reivindicar el gènere historiogràfic per fer una explicació més didàctica del que havia passat a Catalunya durant el segle passat. El llibre recull 33 anys de la convulsa vida d’en Jaume Miravilles, un home que va conèixer personalitats com Francesc Macià o Josep Pla, que va escriure llibres i articles a La Vanguardia i al Telexpress i que va viure en l’exili a diversos països.

Durant el col•loqui que va tenir lloc el passat 31 de març i aprofitant el context històric de la vida d’en Miravitlles, els assistents andreuencs també van voler destacar que els seus familiars que van estar al front recordaven la poca implicació i el mal tracte dels comissaris russos que Stalin havia enviat per ajudar al bàndol republicà.

Nadiu de Figueres, en Miravitlles va ser un activista polític precoç. Detingut als 12 anys juntament amb Salvador Dalí per cremar una bandera espanyola a l’escola quan els aliats van

Ramon Batlla durant l’acte a la Biblioteca Can Fabra / PAU VINYES

626 maig.indd 20

guanyar la Primera Guerra Mundial. Quan tingué 16 anys va anar a viure a Barcelona a estudiar enginyeria i commogut pel moviment comunista i el vessant catalanista, es va involucrar amb el grup radical Estat Català abans de la dictadura de Primo de Rivera. Li farien també un consell de guerra als 18 anys i romandria a presó després d’haver participat del Complot del Garraf, que es plantejaven assassinar el dictador.

Llavors va ser quan va escapar a l’exili a Paris. Allà es relacionaria amb els soldats de Prat de Molló que farien la insurrecció contra la dictadura el 1926 a més de participar de la primera pel•lícula de surrealisme de Luis Buñuel i Dalí. Als anys 30, tornà a Catalunya i el detingueren. Es faria conegut per aquest fet, ja que a Figueres es van recollir més de 4.000 firmes demanant la seva llibertat que finalment li va ser concedida. Després s’afiliaria al Bloc Obrer Camperol de Joaquim Maurin aconseguint treure el millor resultat de la història del partit en la comarca de Girona. Però al 934, analitzà que el vot obrer i anarquista camperol tenia els dies de vida contats a Espanya perquè el moviment no travessava la frontera catalana. Ja no li interessava el radicalisme obrer. Va buscar la socialdemocràcia i s’afilià a Esquerra Republicana.

Les crítiques en contra de la seva personalitat van aflorar després d’aquest gir polític. Però aquesta decisió va suposar que Miravitlles s’encarregues a partir de 1936 després del cop d’estat dels franquistes contra la Segona República de crear un comitè de premsa i propaganda de la Generalitat del president Lluís Companys a favor de la República que duraria uns 3 mesos. Seguidament, crearien un organisme directament associat al govern de la Generalitat i sense ser partidista perquè perdurés durant tot el conflicte. Personalitats com l’Agustí Centelles, el fotògraf Rober Capa, l’Antoni Clapé o en Joan Anglada hi van participar del projecte i van configurar els símbols de la república catalana antifeixista per apel•lar a la diplomàcia internacional i solucionar les diferències entre els republicans, sabent que la guerra ja estava perduda. En acabar la guerra, va marxar a l’exili al continent americà i no tornaria a Barcelona fins al 1964.

Miravitlles va ser un George Orwell en català: va anar comprenent que la naturalesa del comunista no era tan meravellosa en un moment que aquest era un moviment de molt prestigi. Ell va escriure molt sobre la seva pròpia experiència als anys 70 i 80, convertint-se en un testimoni de primera mà que va evolucionar la seva mirada de jove revolucionari cap a una visió més moderada.

Alba Cabrera

03/05/2017 0:11:03

PER SABER-NE MÉS SOBRE SANT ANDREU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA...

L’esclat de la república del 1931 va significar un avanç en les llibertat democràtiques i socials. Tot i això, encara quedava molt camí per recórrer. El sindicat majoritari a Catalunya eren els anarquistes de la CNT i de ben lluny el seguia la UGT, el sindicat socialista.

Al camp els de la Unió de Rabassaires eren els únics amb presència en tot el territori. La CNT-FAI, aquests darrers la branca radical de l’anarquisme ibèric, no les tenien totes amb la República ja que els titllaven de burgesos acomodats al nou règim. Pels anarquistes la República no havia resolt els veritables problemes dels obrers. Esclataren diversos conflictes laborals com el Casas Viejas, a Andalusia, i els de Sallent i de la Seda, fàbrica situada al Prat de Llobregat, a Catalunya.

En l’àmbit andreuenc la secció local de la CNT es solidaritzà amb els vaguistes. El 6 de desembre de 1933, després del triomf de les forces conservadores en les eleccions legislatives de l’anterior novembre, esclatà una vaga general que fou reprimida per la Guàrdia Civil. L’Estat declarà l’estat d’emergència i les eleccions municipals catalanes -les primers i úniques que organitzava la Generalitat de Catalunya en virtut de l’Estatut del 1932- previstes per al desembre s’hagueren de posposar al gener de 1934. En aquestes segones eleccions republicanes, tornaria a guanyar l’esquerra, un fet que va fer que Franco organitzés el cop d’estat de l’extrema dreta i que desencadenaría la Guerra Civil. *Edició per Alba Cabrera dels textos utilitzats -i ampliats posteriorment per Pau Vinyes i Roig- en l’exposició “República i guerra a Sant Andreu de Palomar (1931-1939)”, organitzada al Centre Cultural de Can Fabra el novembre-desembre de 2015. Comissaris de l’exposició: Gerogina Rifé, Jordi Rabassa i Pau Vinyes amb la col•laboració de Jaume Domènech.

cap a peus | maig

9 d’agost de 1932 a Sant Andreu de Palomar / JOSEP SAGARRA

626 maig.indd 21

03/05/2017 0:11:04

Cultura | TEATRE + EL MES D’ABRIL ANDREUENC EN FOTOGRAFIES

El grup de teatre ADULTerats representa una versió mixta de l’obra El Florido Pensil

D

22

urant el cap de setmana de Sant Jordi, els llibres i les roses no van ser els únics protagonistes a Sant Andreu.

També ho van ser el teatre, els records d’un temps passat, la nostàlgia, la reflexió, i un bon grup d’actors i actrius que van aconseguir traslladar-nos en el temps a l’època de la postguerra amb la representació d’El Florido Pensil al teatre de l’Ateneu.

L’obra està basada en el llibre homònim escrit per Andrés Sopeña Monsalve, recrea el sistema educatiu que es rebia a l’escola durant l’època franquista. La representació comença amb els protagonistes, adults, que van recordant petites anècdotes de la seva època d’estudiants, fins que ens conviden a viure-les amb ells, representant els seus records de quan eren nens i nenes.

A l’escenari, pupitres de l’època, una bandera espanyola, i les fotografies de Franco i Primo de Rivera presidint la classe, una mostra de la ideologia nacional catòlica en què es basava l’ensenyament.

L’obra està interpretada pel grup ADULTerats, una de les agrupacions de teatre de l’Ateneu de Sant Andreu, que cada any representa en aquestes dates l’obra que han estat assajant durant mesos. Els mateixos actors i actrius ens explicaven que fins ara havien representat sobretot obres de comèdia, i que és el primer cop que s’enfronten a un text «més seriós, amb més rerefons. És una història dura de sentir i potser per part del públic, els que hagin viscut aquella època, també sigui una mica dur veure-ho i recordar-ho. Però està plantejat amb bon humor, està fet per arrencar somriures. Està explicat des de la perspectiva d’uns nens i això fa que es vegi des d’un punt de vista més tendre».

Un element de la funció que aporta aquesta frescor infantil i aquesta tendresa ve donat per la projecció de fotografies dels actors i les actrius quan eren petits, tant al principi com al final de la representació. Un moment que, sobretot al final, i just després de la interpretació del ‘Cara al sol’ per part de tots a l’escenari, talla el riure per un moment per donar pas a l’emoció i la nostàlgia.

El actors van intercalant diàlegs dels personatges infantils amb apunts que dirigeixen directament al públic com a adults, una dificultat afegida al fet d’interpretar nens i nenes. Els ADULTerats reconeixen que «és una de les coses que més ha costat durant els assajos, però la orientació de la Núria Olivé, directora de l’obra, ens ha ajudat a trobar el camí per interpretar cada personatge i ens ha guiat perquè els nens tinguessin aquest punt d’innocència que fes riure, que és el que volíem aconseguir».

La versió d’El Florido Pensil del grup ADULTerats té la particularitat que és mixta, i és el primer cop que es barregen personatges masculins i femenins en la representació de l’obra de

626 maig.indd 22

Imatge del cartell de l’obra / ATENEU DE SANT ANDREU

Sopeña. Tot i així, i fidel a la realitat de l’època, els nens i les nenes estan separats a les escenes de l’escola. Precisament en aquests moments de l’obra podem veure les grans diferències en l’educació masculina i femenina: el paper submís de la dona a casa davant la definició de l’home com a ‘representació de Déu a la família’. Una afirmació que serveix per afegir un punt reivindicatiu a l’obra i denunciar que, tot i que els temps han canviat, encara queda camí per fer en aquest aspecte.

Moments per riure, com les escenes d’unes nenes castigades aguantant els renys dels seus pares o els nens desafiant el professor a l’escola. Moments que esgarrifen el cor, com quan una de les nenes explica que el seu pare està exiliat per ser ‘rojo’ i que fa anys que no el veu. Moments de dualitat, com l’escena on l’alumne Artola es confessa amb el sacerdot, Don Secundino, que és una de les més divertides de l’obra, però al mateix temps deixa de manifest la doble moral de l’església de l’època.

Aquesta versió d’El Florido Pensil, que es fa curta i deixa amb ganes de més, no deixa indiferent al públic, que viu cada escena amb nostàlgia en el cas dels més grans, i amb sorpresa en el cas dels més joves, però que acaba amb un gran aplaudiment per part de tota la grada com a agraïment a una gran representació per part d’un grup d’actors i actrius amateurs.

Està clar que a Sant Andreu es fa bon teatre i és tot un privilegi poder gaudir d’una oferta tan variada, que seguirà durant el mes de maig amb les representacions de Lluny de Nuuk, de Clip Teatre, al Centre Cívic Sant Andreu, i Tinta de Lorca, una representació sobre la vida i obra de Federico García Lorca per part de Grup Teatral Antifaz a la Sala Sant Pacià.

Míriam Pérez

03/05/2017 0:11:07

RECULL FOTOGRAFIC DEL DE CAP A PEUS D’ABRIL SANT JORDI 2017

FERMIN MUGURUZA EN CONCERT

CRISTINA PLA

ANDREU CARRASCAL

cap a peus | maig

ANDREU CARRASCAL ANDREU CARRASCAL

ANDREU CARRASCAL

626 maig.indd 23

23

ANDREU CARRASCAL

03/05/2017 0:11:25

Esports | EL FUTBOL I LA NATACIÓ FUTBOL

Tres partits, quatre rivals i dues places en joc per a la promoció d’ascens

A falta de tres partits per tancar la temporada, el FC Vilafranca, el Terrassa Olímpica 2010, la UE Sant Andreu, i el FC Ascó es disputen la tercera i quarta plaça, que tanquen la zona de promoció

E

l conjunt quadribarrat cedeix la quarta plaça de la classificació del grup cinquè de la Tercera Divisió al Terrassa Olímpica 2010, quan només queden tres jornades per acabar la temporada. Els dos equips empaten a punts, però per la diferència de gols, el Terrassa es manté per davant del Sant Andreu. L’empat a casa contra el CE Europa (0-0) i la victòria de l’equip egarenc contra la UE Vilassar de Mar (2-0) tanca la jornada 35 amb la pèrdua de la plaça d’ascens per part de l’equip de Mikel Azparren. Durant les cinc jornades anteriors, els andreuencs s’havien mantingut en aquesta quarta plaça, que tanca la zona de play off. La UE Olot (74) i el CF Perelada (71), primer i segon classificat, respectivament, ja s’han assegurat jugar la promoció d’ascens.

La tercera i quarta plaça, en canvi, té quatre candidats: el FC Vilafranca (61), el Terrassa Olímpica 2010 (59), la UE Sant Andreu (59) i, el FC Ascó (54).

Els tres partits restants per acabar la temporada, només nou punts en joc, acabaran de decidir quins són els dos equips que jugaran la promoció d’ascens a Segona B. La UE Sant Andreu fa gairebé quatre mesos que està imbatuda. Durant els últims 17 partits, el conjunt quadribarrat només n’ha perdut un, contra l’EC Granollers (3-2), el 5 de febrer. La bona dinàmica que caracteritza l’equip al llarg de tota la temporada permet està lluitant amb opcions clares d’acabar entre els quatre primers i jugar el play off per a recuperar la categoria perduda fa dues temporades. El balanç actual es defineix amb 16 victòries, 11 empats i 8 derrotes.

Mikel Azparren renova una temporada amb la UE Sant Andreu El conjunt de la senyera i l’entrenador del primer equip, Mikel Azparren, han arribat a un acord per a prolongar el contracte del tècnic navarrès una temporada més al capdavant de la banqueta andreuenca. Azparren va incorporar-se al cos tècnic quan va penjar les botes després de tres temporades defensant la quadribarrada. L’estiu passat va agafar les regnes del primer equip.

El director esportiu, Àlex Redondo, ha confirmat la renovació: “Volem seguir creixent amb el projecte que vam començar l’estiu passat. Estem molt contents amb la feina feta i volem donar-li continuïtat amb independència dels resultats finals d’aquesta temporada”. Ha explicat que el Sant Andreu té un projecte a llarg termini i que cal anar temporada a temporada i complir els objectius marcats. “Vull agrair la confiança que demostra el Club, des del president Manuel Camino i la Junta Directiva fins a la direcció esportiva. Estic on vull estar, feliç, content i orgullós”, ha assegurat l’entrenador andreuenc, Mikel Azparren.

24

Renovació de Mikel Azparren / UESA

626 maig.indd 24

Sobre el Sant Andreu, el tècnic ha assegurat que és casa seva i que el fet que es valori la feina abans que acabi la temporada demostra la confiança del Club en el projecte esportiu. “A més de les paraules, el Club demostra la seva confiança en fets”, destaca Azparren.

Jordi Urtasun

03/05/2017 0:11:27

NATACIÓ

Jèssica Vall ja té bitllet per al mundial

L

a nedadora del Club Natació Sant Andreu Jèssica Vall ha rebaixat la mínima exigida per disputar el Campionat del Món a Budapest. Ho ha aconseguit en dues proves: els 100 braça, amb un temps d’1:07,52, i en els 200 braça, amb una marca de 2.25.17.

La fita l’ha obtinguda en el marc del Campionat d’Espanya Open de Primavera a Pontevedra; la competició en la qual tots els esportistes de l’equip nacional cerquen la rebaixa de les mínimes del mundial. L’actuació de l’andreuenca ha estat, com ja és habitual, espectacular, proclamant-se campiona d’Espanya en les seves proves favorites: 50, 100 i 200 braça.

El campionat, pel que fa a la participació andreuenca, ha tingut un altre nom propi: el de la jove Lidón Muñoz, que ha assolit dos ors, en els 200 lliures i els 200 papallona, a més d’una plata en els 50 lliures. En aquesta darrera prova ha quedat classificada just darrere de la seva companya d’equip, Marta González, que s’ha fet amb l’or.

El tercer nom a destacar ha estat el d’Àfrica Zamorano. La jove olímpica s’ha fet amb l’or en els 200 esquena, a més d’altres podis en diferents proves. El complex sistema de selecció per anar al mundial per part de la Federació Espanyola, aquest any més estricte que mai, no ha permès a la jove andreuenca fer-se amb una plaça de forma automàtica per a la cita hongaresa d’aquest estiu, però ha entrat finalment en el grup d’esportistes repescats que participaran en el campionat.

Altres noms propis del Campionat d’Espanya pel que fa a la participació andreuenca han estat Joan Giralt, Mario Navea, Albert Escrits i Alba Guillamón. Els nedadors han sumat les seves medalles al total de 19 que ha aconseguit la delegació capitanejada pel tècnic Jordi Jou hagi aconseguit una espectacular xifra de participació en finals A, arribant fins a 35, la qual cosa suposa la presència d’almenys un nedador del Sant Andreu entre els vuit millors en gairebé totes les proves del certamen.

JJ Aymerich

cap a peus | maig

25

D’esquerra a dreta, l’Àfrica Zamorano, l’Albert Escrits i la Jèssica Vall en la seva última concentració a Tenerife / CNSA

626 maig.indd 25

03/05/2017 0:11:28

626 maig.indd 26

03/05/2017 0:11:31

626 maig.indd 27

03/05/2017 0:11:31

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

626 maig.indd 28

03/05/2017 0:11:41