Mai615

any XXXV I maig 2016 I 615

6Mai615.indd 1

23/05/2016 1:49:48

6Mai615.indd 2

23/05/2016 1:49:49

EDITORIAL Refugees Welcome junta de l’associació de veïns i veïnes

S’

ha constituït a Sant Andreu una secció local de l’entitat Stop Mare Mortum, que es reuneix a l’Harmonia el segon i quart dijous de mes a les 20h. L’objectiu del col·lectiu és la sensibilització dels andreuencs, davant l’arribada d’alguns refugiats a la Casa Bloc, i prevenir rumors i falsedats que puguin donar lloc a algun tipus de rebuig.

Els nous veïns que han arribat a la Casa Bloc són unes 30 persones, majoritàriament, de famílies ucraïneses, però també d’altres nacionalitats. S’hi estaran al voltant de sis mesos, durant els quals se’ls impartiran cursos de llengües i se’ls prepararà per a la inserció laboral. Tres entitats expertes en l’atenció de persones refugiades a les quals l’Estat n’ha delegat l’atenció, en seran les encarregades: Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), ACCEM i la Creu Roja.

Stop Mare Mortum Sant Andreu, del qual estan participant diferents membres de l’AVV, ha fet arribar propostes pedagògiques a les escoles, ha organitzat tallers antirumors i es farà una xerrada sobre els camps de refugiats el dia 21 de maig a l’Harmonia.

També s’està donant suport a cassolades i altres mostres de rebuig arran dels esdeveniments amb els refugiats que arriben

a Europa, buscant consol i ajuda, procedents principalment de nombrosos països en guerra. Cal recordar que la majoria d’aquestes guerres han estat causades o agreujades per polítiques dels estats europeus i occidentals.

A Sant Andreu, ja el setembre passat es van iniciar les primeres mobilitzacions, anomenades “un minut de vergonya, un minut de diginitat”, que van reunir diversos veïns impotents que volíem expressar el sentiment de vergonya que ens envaeix davant l’actitud dels governs europeus.

Actualment, la situació d’incompliment de les Convencions de Ginebra s’ha oficialitzat amb els acords amb Turquia, amb els quals el dret d’asil deixa de ser universal a la UE, obliga a què un refugiat arrisqui la vida perquè un altre rebi protecció (fórmula 1 per 1) i que considera Turquia un país segur quan aquest està intervenint directament en la guerra de Síria, no reconeix el refugi legal als sirians i quan s’han documentat diversos casos de guardacostes turcs atacant embarcacions de refugiats.

L’any passat va acabar amb 3.700 morts. Aquest any ja han mort més de 700 persones. Els andreuencs hem de dir prou.

edita: associació de veïns de sant andreu de palomar president: santi serra i cullell vicepresidenta: gemma armengol i rossell president d’honor: francesc porret

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

la revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.

)

93 345 96 98

portada: Júlia clavero i david garcía coordinació de redacció: david garcía mateu disseny i maquetació: david garcía equip de redacció: Sergi Corral, Dani Gómez, Adriana Valero, Núria Boté, JJ Aymerich, Pau Vinyes, montse tarré, Xavier Argall, Andreu Giralt, Irene Caixàs, Tanit de Pouplana, Jordi Rabassa, Jordi Urtasun, Jaume Gil, David Bernal, David García, Alain Garrido, Cristina Martín, mariona pujol, júlia perera, martí roma, alba cabrera, natàlia queralt, júlia clavero i clàudia sacrest, fotografia: Manuel A. Raigada, Andreu Carrascal, Marta Ibarra, cristina pla, josé navarrete, JAUME GIL i júlia clavero correcció: Ricard Ripoll, Alain Garrido, Meritxell Ribas publicitat: verónica gonzàlez (93.3450576 - 605 366 472) impressió: gráficas campás s.a periodicitat: mensual, de setembre a juliol (11edicions l’any) distribució: a domicili per als socis de l’associació de veïns i veïnes, als comerços anunciants i a les entitats de sant andreu de palomar

6Mai615.indd 3

23/05/2016 1:49:50

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

6Mai615.indd 4

23/05/2016 1:49:53

ENTITATS

SUMARI

>Grup de Pintors de Sant Andreu

>Foment

Ateneu

dreuenc. Can Guardiola, dill

l’harmonia,

grupintosde-

santandreu.blogspot.com.

t’espe-

rem. gaudeix l’art entre artistes.

Sardanista

An-

7 ......

Participació ciutadana

8 ......

Espai verd

10 .......

Els nous Carrer Gran

de 19 a 20.30 h. Can Galta Cre-

Els plenaris s’omplen a vessar

mat, dc de 19 a 20.30 h Cursets gratuïts de sardanes. T’ensen-

>Amics de la Fabra i Coats

yem a ballar, comptar i repar-

C/ Sant Adrià, 20. Local 12

t i r!w w w.f o me n tsar d a n i sta.

Tel. 609 88 57 53. Horari d’atenció: di-

entitatsbcn.net

Escola Can Fabra i el pati de ciment

jous, de 17 a 19 h >fundació casa asil. 93 345 35 29 >Ateneu Obrer de Sant Andreu.

(susanna). Busquem grans per-

abat odó, 71. 933112343 . de 17 a 20h de

sones per a persones grans.

dll a dj. www.ateneusantandreu.

T’hi apuntes? fes-te voluntari.

org >Esbart

Mare

Nostrum.

Lo-

>Orfeó L’ECO de Catalunya. abat

cal de Sant Pacià. dv. de 17.30 a

odó, 71. 933112343. orfeó: assajos dll

19.15h. si tens entre 6 i 13 anys i

i dj de 21 a 22.30h. coral plançons

vols aprendre a ballar dansa

(infantil): assajos dj de 17.30 a 19h.

catalana, vine!

monogràfic

14 ....... Refugiats

La mediatització de la Casa Bloc

grup cultural. >Associació >Centre d’estudis Ignasi Iglésias.

L’Ajuntament estudia quina proposta s’adequa més a la via

de

dones

Pal·las-Atenea. cuba, 2. can

ignasi iglesias, 33. 933463990. dm, 17 a

guardiola. 933111038. a totes

20h.

les dones que vulguin acon-

21 ....... Dani Gómez, activista

Tota una vida dedicada a la solidaritat

seguir una societat més justa. >Associació de puntaires. Centre

dijous a les 19h.

de Cultura Popular de Sant Andreu

>Cordada, Associació Excur-

C/ Arquímedes, 30 609 41 68 65. dime-

sionista i Ecologista. casal de

cres, de 17 a 19 h

sant andreu, carrer de sant

>Coral Sant Andreu. Local de Sant

dres de 10 a 14h i de 18 a 20h. es-

Pacià. 933525313. adults: dj de 21.45 a

cola de muntanya

24 ....... Azparren, nou entrenador

L’UESA prescindeix de Joan Esteva

adrià, 20. de dilluns a diven-

23.15h. secció infantil (de 4 a 16 anys): dj de 18.15 a 19.15h (petits) i de 19.15 a

>AGRUPACIÓ

20.30h (mitjans i grans).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >country

sant

pacià-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. Dm

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

de 20 a 21h o 21-22h i dmc de 19-20h o

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21h.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>cORAL CAPELLA GRAMALLA. Parrò-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

quia de Sant Andreu. assajos dm

LA GENT GRAN (addeg). cENTRE

21.30h. som una coral de gent jove.

cÍVIC DE SANT ANDREU. carrer

> et facilitem l’ajuda DE L’arquitectA ANNA JIMÉNEZ

si t’agrada cantar, t’esperem.

gran, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa. > t’oferim l’assessorament dE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART i José Antonio Melero López.

DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > tindràs descomptes en cursets organitzats per

>Casal d’avis Bascònia. bascònia, 42. 933459495. activitats, tallers i

>ATENEU L’Harmonia - CASAL DE

l’AVV: tAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

cursets per gent gran.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

Federació d’Enti> et proporcionem La mútua d’enterraments SINERA.

>Orfeó la Lira. coroleu, 15. dmc, 21

tats de Sant Andreu DE PALO-

a 23h orfeolalira@lycos.es. bus-

MAR. C/ Sant Adrià, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

quem cantaires per reforçar les

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 cordes. >Casal Catòlic Sant Andreu.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

>la lírica.

Pons i Gallarza, 58. 93 345 30 01.

639010087 i 605383212.

de dimarts a divendres de 17 a

laliricadesantandreu@gmail.com

22h. Escacs, pintura, activitats

> a més, l’AVV és membre de l’Assistència Mutual

www.laliricadesantandreu.cat

Culturals, Tennis taula, ETC.

Jurídica.

6Mai615.indd 5

23/05/2016 1:49:54

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA

( S’ofereix senyora per la neteja domèstica. 93 359 91 70 Ana Maria. ( S’ofereix senyora per la neteja, cura i acompanyament de persones grans. 93 360 06 48. Ángela.

IMMOBILIARI

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247 ( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995 ( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic. T. 649 166 725

( Es lloga plaça de pàrquing.

Fabra i Puig amb Neopàtria. Àngela Cusó: 93 346 83 72 // 607 21 12 17 ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55. ( Es lloga una plaça de pàrking al carrer Malats. 85 €. 93 345 03 21

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62 ( Venda de Títol Club Natació Sant Andreu. Preu 600 €- Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Es ven títol de CN Sant Andreu, preu 800 euros. 93 311 19 15, preguntar per Lluís Borraz.

( Es venen 2 títols CN SAnt ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer Andreu per 1100 euros. 93 346 71 54 Pilar.

Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55.

6

( Es venen 4 títols CN Sant Andreu, per 600 euros cadascun. Es venen junts o separats. Interessats trucar al 637.224.107. Sílvia.

DIVERSOS

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Venda PEUGEOT 307 HDi Diesel 110CV, 5 portes. 114.mmm km. Sempre en pàrquing. En perfecte estat de motor i frens, rodes noves (Acaba de passar ITV). Preu 3.000. Quim. 629 73 46 32 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2009. Preu 400 €. Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2011. Preu 500 €. Contacte Jordi.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

6Mai615.indd 6

23/05/2016 1:49:57

PARTICIPACIÓ

El plenari de Sant Andreu es queda petit... Alternatives?

L’actual Sala Andreu Cortinas només té un aforament de 58 persones assegudes, motiu pel qual moltes persones s’han de quedar sense poder-lo seguir presencialment

A

ctualment, els plenaris municipals del districte de Sant Andreu se celebren cada dos mesos a la sala Andreu Cortinas, situada dins el complex de la seu del districte a la plaça Orfila.

Aquesta sala té una capacitat aproximada de 58 persones assegudes, aforament que en diverses ocasions ha estat insuficient per acollir el total de l’assistència de la ciutadania andreuenca que hi ha volgut participar, fins i tot d’empeus.

Per tal d’esmenar aquest inconvenient i arribar a més gent, en l’actual mandat s’ha habilitat una sala annexa a la Cortinas, situada al hall que pot acollir també una cinquantena de persones.

A més, aquesta sala compta amb una pantalla per poder seguir el plenari en streaming (en viu i directe). L’Ajuntament

també penja les actes a la pàgina web del Districte, així com les gravacions de les sessions al seu canal de YouTube.

Però aquestes solucions no han corregit del tot el problema, essent deficients i poc equitatives per aquells qui vulguin assistir als plenaris. De fet, moltes vegades, el públic que arriba una mica més tard de l’inici de la sessió ja es troba que la sala està plena i ha de marxar.

Si bé els veïns i veïnes han agraït les millores, també s’ha de tenir en compte que l’afluència de públic varia en funció de la temàtica a tractar al plenari. Però, tot i així, les persones que arriben després de les 50 primeres s’han de conformar a veure i participar en l’activitat política pública a través d’una pantalla.

6Mai615.indd 7

Per trobar una alternativa al problema, es podrien plantejar diferents espais públics com l’Auditori de Can Fabra, l’espai Josep Bota de la Fabra i Coats o la mateixa plaça Orfila (a l’exterior), prenent de referència l’exemple del districte de Nou Barris, que ha celebrat algun ple a l’aire lliure dins la plaça del seu Ajuntament. Unes alternatives, però, que no permeten el marc legal muni-

L’actual reglament municipal no permet gaire marge de maniobra per buscar nous espais cipal. La normativa no és la idònia per facilitar l’aplicació d’aquestes idees.

La restricció més gran per moure els plenaris andreuencs del seu espai habitual, la sala Andreu Cortines, és bàsicament el reglament municipal i de Districtes, que limita l’ús d’altres espais públics amb

més capacitat a condicions excepcionals. És a dir, quan la sala designada es troba en obres o l’aforament és escàs de manera molt consecutiva i mantinguda.

Tant el nou govern municipal de Barcelona en Comú (partit de qui penja la regidoria del Districte) com d’ERC (organització política que presideix el Districte a través de Montse Benedí), són partidaris d’apropar el debat municipal a les persones. Ambdós partits coincideixen que cal treballar les normes reguladores del funcionament dels districtes, amb l’objectiu d’aconseguir que siguin més flexibles i puguin garantir una participació més accessible, real i efectiva dels veïns i veïnes andreuenques.

Val a dir que el Plenari del Districte és l’òrgan de representació, participació i debat polític a escala municipal. Les veïnes i veïns andreuenques poden participar sobre els punts de l’ordre del dia, sempre que ho sol·licitin abans de l’inici de la sessió.

cap a peus I maig

La pantalla de televisió a la sala annexa o les retransmissions virtuals no han resolt el problema

La sala Andreu Cortinas amb l’aforament complet durant el plenari del passat 5 de maig / david garcía

7

Alba Cabrera

23/05/2016 1:50:07

Un Sant Andreu de llegenda El poble celebra la diada de Sant Jordi entre pètals i pàgines tintades

R

oses per tots i cada un dels carrers, carrerons, rambles, places i cantonades. Qualsevol lloc es bo per muntar-hi paradeta i instal·lar-s’hi fins a esgotar el material.

Malgrat les previsions meteorològiques, els venedors i venedores de roses de tota mena: les clàssiques de flor vermella o les sorprenents amb pètals de colors; les dolces pels més llaminers; les més artesanals cosides a ma, entre d’altres, no s’han fet enrere. Mentre Dolores Pieto, venedora de roses des de fa 20 anys, explica orgullosa de que en poques hores n’ha venut 800, Mireia Castillo, gaudeix de la seva primera experiència com a venedora.

Però la rosa no ha estat l’única protagonista. No ens podem oblidar del llibre ni dels marca pàgines. Des de quiosquers, fins a propietaris de llibreries o papereries, han apostat aquesta vegada per fer negoci d’una manera diferent a l’habitual.

Situats alguns a la Plaça del Comerç i, la gran majoria, a la Plaça Orfila, han compartit espai juntament amb l’escola de música de Sant Andreu, que ha ofert diversos concerts al llarg del dia; amb

associacions com el Projecte d’Acció Comunitària per a les persones grans, RADAR, i membres de l’Associació de Veïns que, com cada any, intenten donar-se a conèixer i apropar la història del barri als veïns amb els llibres “Les Masies de Sant Andreu de Palomar” i “Classicisme i Modernisme al cementiri de Sant Andreu”.

Des dels més amateur fins als més veterans, els escriptors han signat llibres i han pogut conversar amb els seus lectors.

“Estic satisfet. Des del 2009 que no exposava els meus llibres i aquest any m’hi

he tornat a atrevir”, explica Tomás Martín Cifuentes, membre de la “Ploma d’escriptors” i autor de “Pampaneira, en la alpujarra” i “Paseando por Barcelona”. A l’Enric Benavent, veí de Sant Andreu des de fa dos anys i mig i professor d’Educació Social a la Universitat Ramon Llull, el que l‘ha impulsat a firmar llibres ha estat la seva afició per l’escriptura.

Sant Andreu per Sant Jordi és una llegenda. Més aviat, la llegenda del cavaller que, malgrat la seva mort, reviu cada any el 23 d’abril. // Júlia Clavero

Més enllà de llibres i roses, la plaça Orfila també va acollir l’escenari musical de la Diada / j. clavero

L’escola Can Fabra demana més pati verd 8

L’escola Can Fabra, situada al Recinte Fabra i Coats, és un projecte recent, la construcció del qual requereix diàleg entre l’equip directiu i el Consell del Districte. Només d’aquesta manera es pot vetllar per les necessitats reals del centre, així com reajustar l’equipaments en aspectes no previstos inicialment.

Precisament, en el projecte aprovat es dotava l’escola d’una pista asfaltada per futbol i bàsquet de mesures reglamentàries, unes dimensions que acaparaven tot l’espai del pati dels infants.

Així doncs, a la pràctica no és d’estranyar que es trobi a faltar un altre tipus d’espai per jugar, com un gran sorral pels nens i nenes d’educació infantil o una zona més verda amb herba, sorra o arbres.

La directora de l’escola, Carme Martínez, va plantejar aquesta qüestió al Consell del Districte de Sant Andreu i es va fer la proposta d’ampliació del pati dels infants d’entre 3 i 5 anys.

Immediatament es va començar a estudiar la proposta des de

6Mai615.indd 8

l’Ajuntament, però per qüestions de planejament urbanístic és impossible ampliar el recinte, segons apunten les fonts administratives. El problema rau en què s’ha esgotat el que s’anomena sòl d’equipament, que són aquells terrenys destinats a activitats humanes d’interès públic, social i comunitari com una escola o institut.

Segons afirma Blanca Port, consellera-portaveu del Districte de Sant Andreu, el recinte de l’escola està catalogat com a sòl d’equipament, mentre que el recinte de la Fabra i Coats consta com a sòl urbanitzable. Com que ja no es pot crear més sòl d’equipament segons el Sudoku del pla urbanístic, la voluntat política es veu limitada. No obstant això, el pati verd no és una fita inabastable, ja que encara queden altres alternatives per estudiar que no requereixin ampliació, com convertir una part d’asfalt de l’àrea de pati actual en zona verda.

Clàudia Sacrest

23/05/2016 1:50:14

TRADICIONS

El foc s’apodera de la nit andreuenca

La Satànica celebra el 10è aniversari del Bretolàs seguit es van presentar les diferents bèsties fent gala de la seva pirotècnia, iniciant així el correfoc que va recórrer tot Sant Andreu, finalitzant a la Plaça Orfila.

L’espectacle, però, havia començat molt abans del que hem comentat. Fa tres anys que la Satànica portava preparant el que el

La Satànica assegura que feia tres anys que preparava l’espectacle amb la Porta de l’Infern

Un nen petit, dalt de les esquenes del seu pare, es tapa les orelles pel soroll pirotècnic / jaume gil

F

Es feia de nit, la Porta de l’Infern s’il·luminava amb un vermell tenebrós, sortien els dos primers protagonistes a l’escenari. Eren els dos narradors que amb molta mitologia i fantasia van presentar l’acte.

Aquests van deixar pas a un gran espectacle de pirotècnia, on explosions, colors i fum es barrejaven generant sensacions d’allò més diverses als espectadors. Tot

Jaume Gil

Tots els assistents van poder observar de prop la bellessa de les 10 bèsties convidades a l’espectacle ties, però amb una característica especial.

Tothom va poder observar de prop la bellesa dels diferents animals, fossin amants del foc o li tinguessin respecte. Des de les cinc de la tarda van estar exposats a la plaça Can Fabra acompanyats de música ambiental, fins que l’acte va començar.

6Mai615.indd 9

cap a peus I maig

oc, llum, color, soroll i música van omplir el cel i els carrers de Sant Andreu una nit de dissabte que va evitar ser com qualsevol altra. La Satànica va celebrar el desè aniversari del Bretolàs, la seva bèstia de foc, amb un gran espectacle el passat 7 de maig. Per una colla “tenir una bèstia és un fet molt especial”, per això “volíem que la festa del desè aniversari fos tot un èxit”, explica el cap de colla de la Satànica, Adrià Esteve Sabaté.

La Satànica va convidar a diferents colles del territori per realitzar una trobada de bès-

poble de Sant Andreu va gaudir l’altre dia.

Un esdeveniment d’aquestes característiques necessita molts recursos econòmics i logístics. “Nosaltres posem tota la pirotècnia necessària per a totes les colles, com fan sempre els amfitrions, això requereix temps i col·laboració”, explica Adrià Esteve.

La Satànica és una colla que es va crear l’any 1987. Des del seu inici va voler tenir el Bretolàs, guardià de la Porta de l’Infern, un altre símbol de la colla. No va ser fins a l’any 2006 que els recursos econòmics van permetre construir la bèstia de tres caps.

9

El Bretolàs va omplir de foc els carrers de Sant Andreu en el seu desè aniversari / jaume gil

23/05/2016 1:50:30

Com serà el nou Carrer Gran?

Els pressupostos han d’incloure la reurbanització de la via principal del barri Una de les reivindicacions més importants dels últims anys per part de l’AVV podria tenir el seu final ben a prop. La peatonalització del Carrer Gran de Sant Andreu i posterior aposta per una pacificació, ja fos total o per trams ha estat un dels cavalls de batalla de l’associació. Recollida de signatures a favor de la proposta, diverses reunions amb el govern del districte, estudis que defensaven la viabilitat del projecte o la celebració d’actes com una xocolatada popular han estat contínues per reivindicar que una de les vies principals del barri no pot continuar amb la congestió actual de vehicles.

Els membres de l’AVV sempre han defensat que la pacificació del Carrer Gran contribuiria a una millora de la qualitat de vida, ja que es reduiria la contaminació ambiental i acústica.

Ara, el consistori estudia tres opcions per remodelar el Carrer Gran de Sant Andreu, en el tram comprès entre la Plaça Mossèn Clapés i la Rambla de Fabra i Puig. Totes tres opcions parteixen de la base de crear un espai que prioritza els vianants i focalitza la fisonomia del carrer en un eix plaça (semblant al nou model de Plaça d’Orfila). // Alain Garrido

Primera opció La primera opció pretén aplicar el model de plataforma única de manera estricta, és a dir, sense delimitar un espai de circulació, ja que els vehicles privats tindrien un règim horari especial predeterminat. Tampoc hi hauria zones de càrrega i descàrrega marcades, sinó que es durien a terme dins aquest horari fixat. Aquesta opció de carrer estaria caracteritzada per un paviment continu, amb

traçat irregular que unís el traçat de les façanes amb el paviment central. A més, una rigola central marcaria la circulació, sense determinar-la. Per últim, l’arbrat estaria disposat d’una manera molt menys densa per afavorir el caràcter lineal del camí; tots ells coberts de corones concèntriques per garantir la respiració de les arrels i el pas dels vianants per damunt.

10

6Mai615.indd 10

23/05/2016 1:51:06

Segona opció La segona opció seguiria aplicant el model de plataforma única, però dividint l’espai en dues bandes amb una via de circulació per a vehicles al centre, delimitada amb pilones. Això sí, tota l’amplada del carrer seria sense cap desnivell, garantint la còmoda mobilitat dels vianants. El carrer, exceptuant el pas de circulació, seria pavimentat amb peça de pedra artificial que s’adaptaria a les irregu-

laritats de les façanes (vegeu la diferència entre les dues opcions respecte a les façanes amb les fotografies adjuntades). En aquesta opció, tant l’arbrat com l’enllumenat i mobiliari estaria disposat segons les necessitats de crear un ordre respecte a la calçada. De fet, l’Ajuntament i l’AVV de Sant Andreu de Palomar ja han descartat dur a terme aquesta opció.

Tercera opció La tercera opció en estudi passaria per combinar les dues precedents establint un tractament unitari de les façanes i un marcatge sobreposat que permetria una reversibilitat futura. Com la primera opció, hi hauria un paviment continu (‘uns 60 centímetres d’amplada), amb traçat irregular que unís el traçat de les façanes amb el paviment central. D’altra banda, hi hauria fixades places d’estacionament, així com de càrrega i descàrrega en el decurs de la via de circulació. Aquesta via estaria delimitada per pintura o punts de llum integrats. La situació de l’enllumenat i l’arbrat emu-

laria el de la primera opció per tal de garantir l’eix-plaça que es vol aconseguir.

Sigui quin sigui el pla de remodelació escollit, el traçat a reorganitzar afectaria 268 arbres. L’estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona garanteix la viabilitat de la majoria de tots els exemplars, ja sigui en la seva ubicació actual o trasplantant-los segons la necessitat de la reordenació de l’espai. Únicament, un 11% dels exemplars haurien d’ésser eliminats i serien arbres que pel seu estat tenen baixes perspectives de futur.

cap a peus I maig

11

6Mai615.indd 11

23/05/2016 1:51:25

Sant Andreu Desaparegut reapareix al bar Versalles Pau Vinyes va fer la segona presentació del llibre coincidint amb el 119è aniversari de l’annexió del poble a Barcelona

E

l passat dia 20 d’abril l’historiador andreuenc va fer la segona presentació de la seva última obra de caire fotogràfic. El llibre està confeccionat en un 95% per fotografies inèdites personals o pertanyents als fotògrafs professionals de Sant Andreu.

A l’acte, que es va celebrar al bar andreuenc per excel·lència, hi van participar també com a ponents en Jordi Rabassa, historiador andreuenc i amic íntim d’en Pau que ha escrit la introducció del llibre; en Pere Heredero, expropietari del bar Versalles i en Manel Martí, director del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

En Jordi va iniciar la ronda de ponències explicant com Sant Andreu va ser forçat a annexionar-se a la ciutat comtal i l’oposició de la població andreuenca a aquest fet. Els andreuencs van intentar reivindicar-se amb la creació de la Junta Desagregacionista Andreuenca, que finalment seria ineficaç. L’historiador va afirmar que Sant Andreu és “un dels pobles amb més recerca historiogràfica de Barcelona”.

En la seva intervenció, en Pere va afirmar que “El Versalles és més que un bar per a Sant Andreu, un poble tradicionalment obrer. Andreuencs, estimeu aquestes parets perquè elles us estimen a vosaltres”.

Per continuar, en Manel va explicar el recorregut del desenvolupament de la recuperació i configuració de la història local andreuenca.

En acabar les ponències, en Pau va concloure definint la seva obra com un recull d’imatges que reflecteixen com es va viure des de Sant Andreu del Palomar moments històricament importants, principalment al segle XX. L’acte va concloure amb la projecció d’unes quantes imatges del llibre i el sorteig d’una rosa premiada amb la papereta número 23 i acompanyada d’una copa de cava per a tots els assistents.

Alba Cabrera

Escola d’Adults Pegaso Cursos de Formació Bàsica Alfabetització, Neolectors, Certificat, Graduat d’Educació Secundària per a Adults (GES), Preparació per a la prova d’accés a Cicles Formatius de Grau Superior, Preparació per a la prova d’accés a la Universitat.

Seminaris i Cursets Català de Conversa, Castellà per estrangers, Català Nivells 2 i Nivell 3, Informàtica: COMPETIC Inicial, COMPETIC Nivell 1, Nivell 2, Nivell 3, Anglès: Nivell 1, Nivell 2, Nivell 3, Tallers de Voluntariat.

PREINSCRIPCIONS: del 20 al 28 de juny 12

Sessions informatives: Dilluns 20 (a les 10h del matí o a les 18h de la tarda)  Cursets: d’Anglès, Català, Castellà i Informàtica.

Dimarts 21 (a les 10h del matí o a les 18h de la tarda)  Accés a cicles formatius de Grau Superior i accés a la Universitat.  Instrumental i GES (Graduat d’Educació Secundària).

Horari de Secretaria de dilluns a dijous, de 10 a 13 h. i de 17 a 20 h. Divendres de 10 a 13 h. e-mail: a8060231@xtec.cat / www.xtec.cat/cfapegaso C/Segadors, 2, 2a planta – Barcelona 08030

6Mai615.indd 12

Tel/Fax: 933 464 362

23/05/2016 1:51:26

6Mai615.indd 13

23/05/2016 1:51:30

“...Si és que hi ha cases d’algú” La sobreexposició mediàtica de la Casa Bloc transforma la percepció ciutadana sobre els refugiats

6Mai615.indd 14

23/05/2016 1:51:34

casa bloc en construcció. autor desconegut. arxiu històric coac. @refotografia

L

David García Mateu @davidgmateu

6Mai615.indd 15

cap a peus I maig

es darreres setmanes i mesos, la premsa escrita ha publicat riuades de tinta sobre els refugiats. Si ha sigut una informació més o menys encertada, això queda reservat al criteri individual. El que sí que s’ha de reflexionar col·lectivament és com contra-argumentar els estigmes i les idees preconcebudes que poden sorgir arran de l’estada temporal d’algunes persones refugiades a Sant Andreu. Els desencerts en l’autogeneració d’idees, sovint, com a conseqüència de la infotoxicació, comporten caure en el parany de la demagògia social. És per aquest motiu que tots els agents involucrats en la qüestió humanitària coincideixen en activar la pedagogia ciutadana respecte a la qüestió dels refugiats. Però per poder analitzar el fenomen que s’està produint a la nostra escala local, cal des-mediatitzar i rebaixar l’expectació que s’hagi pogut generar.

Per intentar ser concisos, abans de tot hem d’entendre què és un “refugiat”. Tal com explica l’advocat de l’ONG ACCEM, Vicente Figueroa, “és tracta d’aquella persona que té una sèrie de problemes en el seu país i que pot ser perseguit”. Si bé automàticament s’acostuma a pensar en la guerra, Figueroa comenta que no és l’únic exemple, ja que “també ens trobem casos amb rerefons polítics, religiosos, de raça o ètnia, d’un grup social determinat o orientació sexual, entre d’altres”. Unes pressions que poden provocar “que siguin perseguits i que la protecció que els ofereixi el seu país sigui insuficient o nul·la”. “Per aquest motiu es veu obligat a fugir del seu país, no per viure una vida millor” recalca Figueroa.

En el cas de Sant Andreu, la Casa Bloc s’ha erigit com el símbol d’acollida d’aquestes persones. L’edifici, però, ha engendrat un

15

23/05/2016 1:51:37

16

entramat administratiu considerable, ja que la instal·lació és propietat de la Generalitat; la competència de decidir les polítiques d’acollida i asil corresponen a l’Estat, qui ha externalitzat les tasques de gestió i de recursos en tres organitzacions: la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), l’ONG ACCEM i la Creu Roja; i per últim, l’Ajuntament, en xarxa amb altres entitats, és el que es responsabilitza de la integració d’aquestes persones nouvingudes al nostre entorn.

En el moment d’escriure aquest reportatge, l’edifici acollia 41 persones arribades pel seu compte a la ciutat mitjançant la sol·licitud d’asil. És a dir, no es tracten dels refugiats sirians, sinó de persones que, per causes diverses, van haver de fugir dels seus països per poder sobreviure i en alguns casos ja hi vivien a la ciutat. En el cas de Sant Andreu, l’acolliment d’aquestes persones s’està efectuant de forma gradual (el mateix edifici disposa de 90 places, pel que algunes encara resten buides), i a més, el Pla Estatal contempla que només s’hi estiguin 6 mesos d’aixopluc a la instal·lació.

6Mai615.indd 16

Ara, tal com apunta el membre del Pla Barcelona Ciutat Refugi, Pablo Peralta, el que es planteja des de l’Ajuntament és “dispersar” als inquilins per la ciutat, ja que s’ha analitzat com a element negatiu la visibilitat que ha adquirit l’equipament. Peralta mateix destaca que, fins ara, “mai s’han fet operatius especials ni res, quan a Barcelona des de fa anys viuen persones refugiades”. És per aquest motiu que un dels elements que s’ha de vigilar és la distància en què es col·loca el focus mediàtic, ja que es pot acabar vulnerant el dret a la intimitat d’aquestes persones. “Parlem del conflicte, parlem dels refugiats, però no d’aquestes persones en concret” aconsella Peralta, i recorda que s’han trobat amb persones que estan amenaçades de mort als seus països d’origen. A més, la membre del CEAR, Pascale Coissard, tampoc aposta “pels grans centres que poden acollir 100 o 200 persones, ja que això pot dificultar la seva inclusió social”. Unes xifres, però, que dins de l’impacte que poden oferir en un primer moment, en realitat tindrien “un impacte econòmic i social ínfim”, tal com apunta Coissard. “Si es compleix la quota

23/05/2016 1:51:42

“Construïda dins la filosofia d´una nova arquitectura racionalista, la Casa Bloc ha esdevingut símbol de l´edificabilitat contemporània al nostre país. Va ser dissenyada pel Grup d´Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l´arquitectura Contemporània (GATCPAC, 1930), tot seguint els corrents contemporanis europeus de l´època. Un dels propulsors d´aquest corrent arquitectònic, a qui el GATCPAC li va seguir l´exemple, va ser l´arquitecte suís Le Corbusier. [...] La Casa Bloc esdevenia un nou projecte de vivendes per a treballadors amb una línia més a l´avantguarda europea del moment, dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Calvé i Joan B. Subirats, tots membres del GATCPAC, [...] L´administració catalana volia emprendre polítiques socials d´habitatge envers les famílies obreres.” text extret de l’article “casa bloc, habitatge per a obrers”, del blog opinioandreuenca. blogspot.com, editat per l’historiador andreuenc pau vinyes i roig. fotografia: col·locació de la 1a pedra de la casa bloc. autor pérez de rozas. arxiu totogràfic de bcn. @refotografia.

6Mai615.indd 17

ment es pot comparar amb algun altre episodi similar. De fet, els professionals en la matèria alerten del perill que pot suposar l’ofec de solidaritat cap a les persones nouvingudes, o el que es pot conèixer com a “refugiat estressat”. Peralta pren distància i observa com “només arribar, ja volem que aquestes persones aprenguin català, castellà, que participin en activitats col·lectives, que els hi ensenyem la ciutat... i sovint perdem de vista la violenta situació de la qual provenen aquestes persones”. “El més important i elegant que algú pot oferir són les portes de casa seva obertes: quan vulguis, vine”, ressalta el membre de Barcelona Ciutat Refugi. Al cap i a la fi, són situacions que procuren d’unes línies de treball i una tranquil·litat, que sovint són incompatibles amb l’ajuda immediata per part de la ciutadania.

En aquest sentit, és interessant analitzar la metamorfosi de l’antimilitarisme envers la solidaritat que ha experimentat la nostra societat. Amb la guerra dels Balcans, Barcelona va ser un dels punts de referència en la mobilització dels carrers amb rerefons polític, i fins i tot es va crear el que s’anomenava Districte 11.

cap a peus I maig

europea que li pertoca a Espanya [16.000], només 1 de cada 10.000 habitants seria un refugiat sirià”.

Per tal de conscienciar a la població sobre com es treballa a l’edifici, la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, subscriu “la necessitat d’explicar amb transparència com funciona actualment la Casa Bloc; reduir el misteri entre els veïns, i que aquestes mateixes persones que s’han informat de com s’hi treballa, després contribueixin també a explicar-ho”. Una línia en la qual també es treballa des de la nova plataforma Stop Mare Mortum Sant Andreu. L’organització, oberta a tots els veïns, ofereix eines d’informació, reivindicació en l’àmbit europeu, d’empatitzar amb les persones que han hagut de marxar de les seves llars i jornades de formació, entre altres activitats. Tal com comenta un dels seus membres i també vocal de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Genís Pascual, “la idea és reunir gent interessada en el tema per fer campanya positiva”, alhora que es treballa de forma “coordinada i en xarxa” amb les institucions.

La solidaritat que ha despertat l’arribada dels refugiats, difícil-

17

23/05/2016 1:51:48

Camp de refugiats d’Idomeni. Una nena passa entre les vies del tren / mario fornasari. flickr

18

Després, el cas del poble saharauí va saber combinar el missatge polític amb la solidaritat cap a les persones afectades a través de l’associació Sahandreu. I ara, com a últim punt d’aquesta línia evolutiva, ens trobem amb el conflicte de Síria, on a Sant Andreu l’interès s’ha enfocat majoritàriament cap als refugiats, en comptes de visibilitzar la realitat que suposa la guerra. Peralta recorda la necessitat de tenir en compte que el conflicte armat és la gènesi de totes les conseqüències humanitàries posteriors: “La gent que rebem, al cap i a la fi són persones que fugen de la guerra” sentència.

Una dada que sovint s’oblida és que a Barcelona, el país d’origen principal de les persones que en demanen asil no és Síria, sinó Ucraïna. I ja el segon lloc, però amb molta diferència del primer, és tracta de Síria. I a continuació ja ens trobem amb moltes de les persones que fugen de les Maras llatinoamericanes i les bandes, entre altres circumstàncies. Uns orígens i uns motius, que a diferència de les persones sirianes, no es visibilitzen en el camp mediàtic ni ciutadà.

6Mai615.indd 18

A més, hem de tenir en compte que alguns dels refugiats no ho són a títol individual, sinó que es tracten de famílies senceres. En aquesta qüestió, la intermediària del Districte entre institucions i la ciutadania en matèria de refugiats, Natahlie Souto, apunta que “als menors d’edat se’ls està emplaçant a les escoles de l’entorn proper a la Casa Bloc des del Consorci d’Educació”.

Una situació que no és nova per les escoles, ja que “acumulen una llarga experiència amb les aules d’acollida que sovint ja es trobaven plenes; és una realitat que ja existia”, recorda Souto.

La qüestió dels refugiats és una experiència social amb la qual la ciutadania es pot enriquir culturalment, tal com s’enfoca des de plataformes com Barcelona Ciutat Refugi o Sant Andreu Mare Mortum. La idea és formar al veïnat per trencar els estereotips i tòpics que puguin sorgir arran dels brots racistes, demagògics o xenòfobs. Només el record de l’exili en la nostra Guerra Civil ens pot ajudar a reflexionar i comprendre la situació d’aquestes persones que fugen per conservar la seva vida, en un país que no és el seu.

23/05/2016 1:51:59

l’entrevista | Lluís Caelles | Periodista d’internacional a TV3 i professor de periodisme a la UPF

“La major part dels refugiats abans restaven als països del seu entorn amb l’esperança de tornar a casa seva” David García Mateu

6Mai615.indd 19

“onades de”... i és possible que arribi a la gent en forma d’amenaça.

I la política internacional de la Unió Europea els ha girat l’esquena.

Crec que es governa amb molt curt termini. Encara que hi hagi gent que estigui d’acord amb acollir refugiats, després segurament pensen que al llarg del temps li generarà un desgast i un rebuig polític. Calculen que electoralment no és rendible.

Fins i tot Alemanya ha anat fent passes enrere. És un tòpic, però trobo que hi ha una manca de líders. Merkel va començar com una estadista, ja que sabia que Alemanya necessita gent; la seva piràmide de població és molt defectuosa i necessiten mantenir la línia productiva. Però la pressió li va anar pujant fins al punt que el seu partit la va fer recular.

Sorprèn que dels 5 anys que dura la guerra, el conflicte de l’asil humanitari a Europa no s’hagi desenvolupat fins al 2015.

No trobo respostes satisfactòries de “per què va ser el 2015 i no el 2013 o 2014”. S’acostuma a comentar que la major part dels refugiats abans restaven als països de l’entorn amb l’esperança de tornar a casa seva quan es suavitzés el conflicte, però aquest s’ha complicat molt més. És possible que la desaparició d’aquest horitzó vital a Síria els fes girar els ulls cap a un altre lloc. Que algú comencés a marxar i s’anessin obrint les fronteres, fins que s’han tancat.

cap a peus I maig

Per què amb la guerra de Síria en parlem majoritàriament dels refugiats i no del conflicte armat com va passar amb Ucraïna?

Trobo que hi ha dues raons bàsicament. La primera potser és molt bàsica: a Ucraïna la premsa estava al front, hi podíem anar. Però a Síria no hi ha periodistes occidentals explicant la guerra, perquè són objectius d’Estat Islàmic. Si ens agafen, ens maten directament.

T’hi va la pell, cosa que a Ucraïna això no passava. I la segona raó és que a Síria s’han generat 7 milions de desplaçats, dels quals 5 ja són fora del país. Des de la II Guerra Mundial que no veiem ciutats tan devastades com Alep. Ciutats on no es pot ni menjar. No queda res. En canvi, la guerra d’Ucraïna això no ho va generar.

Tot i que les demandes d’asil dels ucraïnesos són superiors.

Amb els ucraïnesos hi havia, en molts casos, un lligam intangible amb Espanya. Des de Txernòbil hi ha hagut nens que han vingut aquí a passar les vacances. De fet, després de 30 anys encara hi venen. I si ho vas multiplicant, això són moltes famílies que tenen enllaços amb Espanya.

Una relació amb Espanya que en el cas dels sirians no existeix.

Amb els refugiats de Síria s’ha petrificat la idea d’anar a Alemanya. Molts no saben exactament a on ni a què. Només hi ha una inèrcia. Alemanya es veu com el “paradís” i a la Merkel fins i tot li diuen la “mama Merkel”.

D’aquestes persones que fugen moltes vegades es dóna el missatge que són persones preparades, amb estudis, estabilitat econòmica... Això no pot fomentar el missatge classista sobre la societat receptora?

Tens raó en què el missatge és perillós. Quan diem que són gent igual a nosaltres, vol dir que estem assumint que hi ha gent que no és igual a nosaltres i que també està en camps de refugiats.

Estàs llençant per passiva que aquells que, per exemple, estan als camps de refugiats de Kenya; que són persones que han crescut en països tremendament miserables, ja “els toca estar on estan”.

Refugiats sempre hi ha hagut, però per què amb els sirians s’ha encès més la flama de la xenofòbia?

Crec que hi ha un component religiós del quan no se’n parla. És obvi que gairebé tots aquests milions de persones són musulmans, i això pot tenir alguna incidència sobre la psique col·lectiva.

Quan es parla de l’islam, s’acostuma a fer per associar-ho darrerament amb la violència.

El paper que han jugat determinats mitjans tampoc ajuda.

S’ha de tenir en compte la potència de la iconografia. Vèiem milers de persones avançant pels camins, per les vies del tren, seguint la ruta cap al nord. I molts mitjans de comunicació han recuperat la idea de: immigrants irregulars, sense papers... i fins i tot “riuades de,

19

23/05/2016 1:52:05

6Mai615.indd 20

23/05/2016 1:52:09

El perfil del...

Dani Gómez Creient de les persones, de la fe i la voluntat humana

6Mai615.indd 21

Captivat per la solidaritat internacional, en Dani ha construït el seu món laboral envers ella

cap a peus I maig

T

ot just fa un any que va néixer Stop Mare Mortum, una plataforma ciutadana que reivindica un canvi en les polítiques migratòries. Tot just fa uns dies que aquesta iniciativa cívica ha estat guardonada amb el premi Mercè Conesa a la millor iniciativa solidària. En Dani Gómez ho explica amb orgull, un somriure incipient s’insinua en el seu rostre. Aquest andreuenc, pare de família, és militant de la plataforma que defensa la llibertat de moviment de qualsevol ésser humà. Un home culte, apassionat i entregat a la seva feina.

Captivat per la solidaritat internacional, en Dani ha construït el seu món laboral envers ella. Actualment treballa dins de l’àrea d’incidència política de la Fede- organitzacions per a la justícia global, una federació d’ONG’s que treballen pel desenvolupament, la pau i els drets humans. Segurament, aquesta voluntat d’ajuda neix en el seu nucli familiar. Quan era petit, els seus pares, de tradició cristiana, van acollir famílies que fugien de dictadures i guerres. Va créixer doncs entre valors de respecte, empatia i solidaritat. En Dani però, es declara creient de les persones, de la fe i la voluntat humana. Segons ell, tots els éssers humans som, en essència, el mateix. Tot i que després cadascun de nosaltres ens vestim amb tradicions, creences i valors di-

ferents, o aparentment diferents. “Jo practico al carrer, no a l’església. Jo crec en les persones”.

Enginyer de formació, combina la seva vida laboral amb feines voluntàries relacionades amb el món educatiu. Afirma que si tornés a estudiar, potser es decantaria per les ciències polítiques. “Penso que va ser una error del sistema posar-me en la branca de ciències”. La seva estada per l’atur el desperta un cert interès per l’ensenyament i el nou paradigma de l’educació. Cursa el màster per ser professor i es comença a interessar per les noves formes d’ensenyament i la motivació de l’alumnat. Ara com ara forma part del projecte Camí Endins, una iniciativa que pretén donar eines als pares perquè eduquin els seus fills a millorar la seva interioritat i és membre de l’AMPA de les Dominiques.

Originari del Vallès, en Dani és un enamorat del barri. “Sant Andreu té vida pròpia. És un barri familiar i amb molta iniciativa social”. Li agrada el caliu de la gent i la voluntat de canvi que es respira en el barri. El parc de la Pegaso és el seu racó preferit; li agraden els espais verds i caminar entre natura. Viatjar és una de les seves passions i confessa ser un devora llibres.

21

Tanit de Pouplana

23/05/2016 1:52:09

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Torna-hi Neil LaBute!

Coses que dèiem ahir per Forat Sense Fons / sergi panizo

22

N

eil LaBute (Detroit, Michigan, 1963) és l’autor de Coses que dèiem avui, l’espectacle que va sacsejar l’Ateneu de Sant Andreu del 6 al 8 de maig.

El títol fa referència a una cançó dels Beatles, Things we said today, i fa referència a una de les tres peces breus: (Romance, Les fúries i Helter Skelter) que configuren l’obra. Totes situacions íntimes, tenses, delicades o decididament violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública.

A Romance dos homes (Sergi Camargo i Jordi Peri) que havien mantingut una relació de parella fa temps es retroben després d’anys de no veure’s. A Les fúries, la Paula (Sara Pérez) cita en Jimmy (Sebas Ocaña) per explicar-li la seva decisió de deixarho córrer, però les coses es compliquen quan en Jimmy es presenta a la cita acompanyat de la seva germana Xesca (Marina

6Mai615.indd 22

Casadellà). A Helter Skelter, una parella sopa en un restaurant i tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella (Vanessa Puig) ha descobert que el seu marit (Albert Montilla) li és infidel.

Forat sense fons va treballar de valent per aconseguir aquest tour de force, la majoria de personatges anaven in crescendo i sorprenien rèplica darrere rèplica.

Miquel Àngel Mateu (direcció) i Montse Calix (ajudant de direcció) van saber crear un clima d’humor amarg perquè els espectadors caiguessin en el parany i la sotragada final fos més forta, un desenllaç digne d’òpera que va deixar els espectadors clavats a les butaques.

Tres peces marcades per la tragicomèdia, la ruptura de parella, el desengany i la fatalitat.

Irene Caixàs

23/05/2016 1:52:11

Al Centre Cívic la vida continua Clarita y Estela d’Alejandra Donneses es va veure del 8 al 24 d’abril al Centre Cívic de Sant Andreu.

Clarita (Matilde Fonollar) i Estela (Bibiana Bigorra) es troben casualment a l’oficina del banc. Tot i tenir una personalitat oposada, una és simple i desinhibida i l’altra estructurada i reprimida, entaulen un diàleg divertidíssim que els fa passar l’espera. Totes dues han arribat a la maduresa amb la solitud com a comú denominador, però això no els frena de reviure el passat amb humor i nostàlgia.

Pilar Seijo va dirigir aquesta comèdia que va emocionar el públic i ens va permetre veure el futur amb optimisme, tal i com afirmen Clarita i Estela: la vida continua.

Disbauxa als Catalanistes Diumenge 8 de maig al Centre Cultural Els Catalanistes es va representar el sainet musical en un acte Chateau Margaux en forma de concert per l’Associació Artística Tercer Timbre. Aquest sainet còmic i líric en un acte amb música del mestre Fernandez Caballero i lletra de José Jackson Veyan Divendres 20 de maig Ana Alto, Fabio Banchelli, Marina Camilleri, Lúa Cardenas, Janna Errando, Albert Lanzas, Graciela Puera, Clara Sans i Sandra Ucelay presentaran el cabaret L’Amfitrió

La Lírica de Sant Andreu: dos espectacles en un mes Per tancar Sant Jordi la Lírica de Sant Andreu va presentar Luisa Fernanda al Casal Catòlic, una comèdia lírica en tres actes amb música de Federico Moreno Torroba i llibret de Guillermo Fernández- Shaw i Federico Romero Sarachaga.

Així mateix, dissabte 21 i diumenge 22 faran un concert dramatitzat basat en l’obra de Víctor Hugo anomenat 23623. Si us vau perdre l’espectacle que van fer al novembre aquesta és la vostra: veus amb directe, vestuari, projeccions, interpretacions...

Donasses a l’Harmonia Ensayo de Señoronas de Silvia Palumbo i Las Señoronas és un concert teatralitzat que parteix d’un repertori d’autores amb una mirada que fuig de l’androcentrisme, el sexisme i l’heterosexisme. Es tracta d’un recital de tres “donasses” (Amanda Heguelin, Angie del Santo i Silvia Palumbo) que canten i toquen cançons creades per altres dones de diferents èpoques i procedències.

Si voleu gaudir de ritmes diversos i d’una bona dosi d’humor no dubteu a anar a l’Harmonia dijous 19 de maig. // Irene Caixàs

cap a peus I maig

23

Luisa Fernanda per la Lírica de Sant Andreu

6Mai615.indd 23

23/05/2016 1:52:11

esports | Futbol i Waterpolo

Mikel Azparren, nou entrenador de la UE Sant Andreu Es produeixen els primers canvis al club després de les darreres dimissions a la directiva i un cop acabada la temporada

L’

últim entrenador arribat al Narcís Sala la present temporada, Joan Esteva, deixa el club després de sis mesos a la banqueta del primer equip. Novament, es torna a produir un canvi en aquest càrrec de màxim encarregat de la banqueta quadribarrada; una de les peces claus de l’equip.

En menys de dos anys han pasat fins a cinc entrenadors diferents per la banqueta andreuenca. Aquest canvi cons-

Pel que fa a la plantilla de la temporada vinent, Azparren ha destacat que “en aquesta plantilla hi ha jugadors molt vàlids” i ha expressat que “intentarem treballar perquè hi hagi estabilitat en un projecte que sigui il·lusionant”.

D’altra banda, Àlex Redondo passa a ser el director esportiu d’aquest nou Sant Andreu. Redondo ha explicat que “vam decidir apostar per Azparren perquè respon al model de club que volem”

En menys de dos anys, han passat fins a cinc entrenadors diferents per la banqueta andreuenca

Redondo: “Vam decidir apostar per Azparren perquè respon al model de club que volem”

tant provoca una debilitat en relació a l’estil de joc, la fluïdesa i la regularitat.

A partir de la propera temporada, Mikel Azparren agafa les regnes del conjunt andreuenc i es converteix en el nou entrenador del primer equip de la UE Sant Andreu. Fins l’any passat, Azparren va ser jugador del Sant Andreu durant tres 24 temporades. El conjunt quadribarrat, per tant, ha estat el darrer equip del jugador navarrès abans de retirar-se.

“Vull que cada aficionat del poble estigui orgullós del Sant Andreu”, ha afirmat el míster en la seva presentació. Sobre com jugarà l’equip, el tècnic andreuenc ha manifestat que “el Sant Andreu ha de ser un equip actiu i molt intens. L’objectiu és fer bé la feina i que l’afició marxi satisfeta de cada partit”. Qüestionat per la seva elecció com a entrenador, Azparren ha explicat que s’estava preparant per ser entrenador del Sant Andreu i està totalment a punt i molt content”.

6Mai615.indd 24

Balanç de la present temporada 55 punts, 15 victòries, 10 empats, 13 derrotes, 54 gols a favor i 46 gols en contra ( diferència de +8). Una temporada força irregular, lligada a la inestabilitat a la banqueta i a la directiva andreuenca, deixa a la UE Sant Andreu en la 7a posició, a 11 punts de la promoció d’ascens. Quan l’equip es trobava lluitant per la permanència va capgirar l’objectiu i va intentar situar-se entre els quatre primers per jugar el play off d’ascens a Segona Divisó B. La manca de regularitat en els partits decisius va anul·lar les possibilitats de qualsevol ascens i va determinar la continuïtat de l’equip a la Tercera Divisió.

Jordi Urtasun Cortés

i ha defensat que “Azparren està sobradament capacitat i coneix perfectament el Sant Andreu. A més a més, coneix els juvenils i hi confia”. El director esportiu senyala que “la incorporació de la meva figura al costat d’Azparren respon a la necessitat de dotar el club d’estabilitat esportiva”.

Acord d’afiliació amb el Districte 030 La UE Sant Andreu arriba a un acord d’afiliació amb el club dirigit per Albert Trillo, el Districte 030. Fundat el 2012, el primer equip del club ha aconseguit situar-se en la Tercera Catalana. L’acord permet mantenir un vincle entre els juvenils i el Sant Andreu per tal que guanyin minuts i experiència i puguin arribar a jugar en el primer equip.

El

23/05/2016 1:52:12

El CN Sant Andreu jugarà el “ play off ”

L’

equip masculí de waterpolo del Club Natació Sant Andreu ha complert un altre dels objectius que s’havia marcat per aquesta temporada. Després de classificar-se per jugar la Copa del Rei, competició de la qual havia estat absent l’any passat, i de realitzar un brillant paper en perdre la final contra l’Atlètic-Barceloneta de forma ajustada, ha finalitzat la fase regular de la lliga nacional en setè lloc i la classificació per al play-off, que l’any passat també es va escapar.

La segona volta dels homes de Xavi Julià ha estat molt més regular que la primera, i ben aviat es va poder aconseguir una plaça entre els vuit primers que ja no s’ha abandonat fins al final.

Després de l’aturada de la lliga per la disputa del Campionat d’Europa de seleccions, el Sant Andreu va debutar amb una victòria contra el Navarra

(7-5). Després van venir tres derrotes consecutives, la primera de mèrit contra l’Atlètic Barceloneta per un digne 10-7, però les altres dues a casa i per la mínima: contra el Mataró (9-10) i contra el Catalunya (8-9), en duels resolts en els darrers instants. El cuer Sant Feliu va servir per recuperar el to amb una victòria clara abans d’afrontar l’exitós repte de la Copa del Rei (4-14).

Després de la Copa els madrilenys del Canoe es van poder revenjar de la victòria andreuenca en semifinals amb una victòria a la Pere Serrat, de nou per la mínima (9-10). Una nova aturada de la lliga per la disputa del Campionat Preolímpic de seleccions va servir per encarar les dues darreres jornades del campionat amb el repte de desfer l’empat al qual s’havia arribat amb el Mediterrani.

La victòria al camp del Rubí per 9-10 va precedir la darrera derrota de la fase

regular, contra el Sabadell (6-13) contra qui serà, precisament, el rival del Sant Andreu a quarts de final del play-off.

L’equip femení, per la seva banda, encara té pendent un partit abans d’acabar la fase regular, però ja amb la tercera plaça assegurada i per tant, un any més, un lloc al play-off. La victòria al camp del Rubí (10-16) va ser el darrer partit de les noies de Javi Aznar abans de la disputa de l’Eurolliga, i després de l’experiència europea, la lliga nacional va seguir amb victòries contra el Terrassa (12-13), Dos Hermanas (15-4), i Sa-

La regularitat dels de Xavi Julià en la segona volta els ha permès estar entre els vuit primers

cap a peus I maig

ragossa (8-15), abans de jugar la Copa de la Reina a Sabadell. Les andaluses del Dos Hermanas van ser les rivals a quarts de final, amb victòria andreuenca (17-6), però a semifinals el rival era el Sabadell, amfitrió i campió de la competició, que tot i vèncer les nostres (17-5) no van poder revalidar el títol perdent la final contra el Mataró. Pel que fa al Sant Andreu, la lliga va seguir amb una victòria contra el Moscardó de Madrid i dues derrotes contra el Mataró per 10-6 i contra el Sabadell per 6-14, pocs dies després que les del Maresme es proclamessin campiones de la Copa LEN, la segona competició europea i les vallesanes ho fessin de nou a la Copa d’Europa.

Les setmanes vinents, doncs, permetran saber la classificació final dels dos equips andreuencs en les seves respectives lligues.

JJ Aymerich

25

El president de la UE Sant Andreu presenta a Mikel Azparren com a nou entrenador del primer equip / uesa

6Mai615.indd 25

23/05/2016 1:52:13

6Mai615.indd 26

23/05/2016 1:52:16

6Mai615.indd 27

23/05/2016 1:52:18

6Mai615.indd 28

23/05/2016 1:52:22