Juny627

SANT ANDREU I EL COMERÇ DE PROXIMITAT 627 JUNY.indd 1

29/05/2017 0:05:12

627 JUNY.indd 2

29/05/2017 0:05:14

EDITORIAL

Pacificació del carrer Gran JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

A

principis de maig llegíem amb sorpresa un comunicat de l’Eix Comercial, fruit de la seva assemblea de socis i del qual se’n van fer ressò diversos mitjans de comunicació, que no podem deixar passar sense comentar. En el text es cita una entitat que pressiona per pacificar el carrer Gran, i això ens fa pensar que parlen de nosaltres, ja que n’hem estat els impulsors des de fa anys. Ara bé, després diuen que aquesta entitat vol “anar més enllà i peatonalitzar”, i acaba el comunicat dient que no estan d’acord amb “impedir la circulació a totes hores i cada dia”.

L’Eix Comercial sap perfectament que cap entitat ha pressionat mai per tancar la circulació totalment al carrer Gran, cosa que seria impossible per la necessitat de pas de serveis, de vehicles amb pàrquings a la zona i de càrrega i descàrrega. Mai ha estat aquesta la nostra proposta, ni tampoc la de l’Ajuntament, i els ho hem explicat moltes vegades. Per tant, no podem acceptar que facin públiques afirmacions sobre nosaltres que saben que no són certes, i més quan en el mateix comunicat demanen “deixar la demagògia i la imposició ideològica”.

La nostra proposta sempre ha passat pels canvis de sentit en algun tram i per la plataforma única. Actualment la situació de les voreres en aquest carrer és insostenible i creiem que cal un carrer Gran que no reservi un espai preferent i reservat pel vehicle motoritzat.

Cal un carrer Gran pacificat per raons de qualitat de l’aire, d’espai públic i relació veïnal, de mobilitat de la ciutat coordinant-ho amb l’actuació a Meridiana i a altres vies d’accés a la ciutat. Però també per salvar el comerç local.

El comunicat de l’Eix també posa en dubte la informació, l’opinió i participació de veïns i comerciants. Compartim la necessitat de tenir ja un projecte acabat sobre el qual treballar. Tot i que actualment se n’està parlant en la Comissió de seguiment, falta que les propostes de mobilitat es concretin sobre el paper. Ara bé, des del 2014 s’han fet estudis previs, processos de participació, sessions de participació amb entitats de veïns i de comerciants, sessions al carrer, i a més unes eleccions municipals en què va guanyar un partit que duia el projecte en el programa. I abans d’això l’AVV ja havíem fet xerrades amb els veïns del carrer i destaquem que amb ben poc esforç hem recollit unes 600 signatures.

Per tant, tot i entendre que els canvis poden fer por a alguns, no volem que es dilati l’execució d’un projecte aprovat per repetir processos participatius que ja s’han fet. Esperem que l’Ajuntament mantingui la determinació de tirar endavant la pacificació del carrer Gran, tal com ens ha assegurat, i compleixi el seu programa electoral.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ (FOTOGRAFIA: XAVIER ARAGALL) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

627 JUNY.indd 3

29/05/2017 0:05:14

627 JUNY.indd 4

29/05/2017 0:05:16

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H.

SARDANISTA ANDREUENC.

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H

QUART DISSABTE DE MES

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES.

8........... RÈQUIEM

Mozart a la Parròquia

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I >AMICS DE LA FABRA I COATS

TATSBCN.NET

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12 TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE

10 ....... LLIBRES

Llop Roig Editorial

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

ORG

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI

12 ...... ENTREVISTA

SomMeridiana

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT ODÓ,

71.

933112343.

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

NEA.

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

933111038. A TOTES LES DONES QUE

CUBA,

2.

CAN

GUARDIOLA.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>CORDADA, ASSOCIACIÓ

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

DIMECRES, DE 17 A 19 H >AGRUPACIÓ

EXCURSIONISTA

MUN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA. CAT

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

14 ....... COMERÇ AL POBLE

Botigues de proximitat

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A 20H.

monogràfic

DEL

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

GENT GRAN (ADDEG). CASAL DE BARRI

O 20-21H.

L’HARMONIA. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

20 ....... FIRA LITERAL

3a edició a la F&C

24 ....... ESPORTS

Futbol i Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>CASAL SANT ANDREU. GESTIONAT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

PER: L’HARMONIA, FEDERACIÓ D’ENTI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20.

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

WWW.CASALSANTANDREU.CAT

5

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS,

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

CURSETS PER GENT GRAN.

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NIS TAULA, > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

>LA LIRICA DE SANT ANDREU

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

639010087 I 605383212.

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES.

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

>ATENEU HARMONIA

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

JURÍDICA.

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

627 JUNY.indd 5

29/05/2017 0:05:16

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados. 9euros/hora. 610057773, Lina

Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Es ven titol CN Sant Andreu per 749 euros, Angel 646309557

Estudiante de Fisioterapeuta da clases de todas las materias, (Matemáticas,Física, Química,Inglés y lenguas) tanto a chicos-as de primaria como de secundaria. Ha sido Premiado por la Generalitat por su Treball de Recerca. Preguntar por Sergio 933112807 / 626312762.

Se ofrece Sra. de limpieza y cuidados gente mayor . Nuria tef.

648081251

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Telef: 637224107

Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09

IMMOBILIARI Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep

Es ven Titol CN Sant Andreu, Telf: 93.346.47.25 Josep o Anna

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

Es ven embarcació amb bon estat amb complements extras. Marca Zodiac marck11 Compac 3,80 x 1,67. Caracteristiques: motor fora bordaYamaha 8cv. Contacte: 609294141 Sr Juan.(Bon Preu).

Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902.

Es lloga plaça de Parquing per cotxe gran. C/Gran de Sant Andreu, 483 interior. Interessats truqueu al 629734632. Joaquim

Es necesita Sra per cuidar persona gran, amb referencies ... preguntar

Vendo título del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762 Es venen dos titols CN Sant Andreu, Contactar amb Salvador 699785159.

Estudiante universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria. Móvil 626312762/ 648794344. También hace de canguro, de Lunes a Domingo.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

627 JUNY.indd 6

per Margarita. Telf: 617187995 Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

Se vende silla de paseo doble DIVERSOS marca Cossato (con accesorios).

Buen estado. 125Euros.

Interesados llamar a Joaquim 629734632 Es ven Acordeó marca FRONTALINI 80 BAIXOS- 7 TONS. Josep Llinares: 625730780

C.N. SANT ANDREU

MATERIAL DIDACTICO para las CLASES de INGLES (niveles desde Beginners hasta Proficiency) busca nuevo/a propietario/a.Contacta con EvaMaria Sans en suenyoeningles@ gmail.com para más información.

Y, si tú no estás interesado/a, pero sabes de alguien que lo puede estar, por favor, ponnos en contacto.

Es ven Titol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848

Se necesita habitación de alquiler para una persona sola con referencias para los fines de semana y festivos. Margarita 617187995.

Es ven titol CN Sant Andreu per 700 euros. Josep: 93.346.4725 680.139.015

29/05/2017 0:05:17

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) De pensions en perill a pensions garantides

T

66.000 milions d’euros- fos dels excedents catalans.

Amb un mercat de treball com l’espanyol, en el qual, fruit de les reformes laborals, es crea ocupació de baixa qualitat, temporal i salaris galdosos, la capacitat de ser sostenible del sistema de pensions espanyol és i serà molt complicada.

Aquesta decisió política condiciona la sostenibilitat de les nostres pensions.

Com que hi ha una relació directa entre el mercat de treball i la sostenibilitat del sistema de pensions, les pensions estarien més garantides a Catalunya perquè hi ha menys atur (més gent treballant), més activitat econòmica i un nivell de sous més alt, factors que en conjunt fan més alta la recaptació per a les pensions.

Catalunya necessita tenir un Estat, la República catalana, per poder construir el seu sistema propi de pensions.

De fet, si creem ocupació al ritme que ho hem fet el 2016 i alhora revertim les reformes dutes a terme per tenir un mercat de treball més saludable, podem tenir un sistema de pensions sostenible molt aviat a Catalunya.

D’altra banda, tal com explica Josep Ginesta, secretari general de Treball de la Generalitat de Catalunya, el menor dèficit català en moments de crisi i l’excedent de les pensions catalanes en moments de bonança econòmica explica que un 26% dels diners del fons de reserva de les pensions -la guardiola- que hi havia l’any 2012 -de més de

En matèria de pensions tothom pot estar tranquil que les pensions estaran garantides des del primer moment, perquè Catalunya és prou emprenedora. De fet, estaran més garantides del que ho estan ara.

Enric Llurba

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

cap a peus | juny

othom sap que avui dia les pensions a Espanya estan en perill perquè el Fons de Reserva de la Seguretat Social s’acaba aquest mateix any i a final d’any hi quedaran -2.750 milions d’euros (en negatiu) si es compleixen les previsions.

En aquestes circumstàncies, és molt probable que ben aviat baixessin les pensions.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

627 JUNY.indd 7

29/05/2017 0:05:17

RÈQUIEM A SANT ANDREU

Mozart a la parròquia

E

l diumenge 21 de maig es va celebrar a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar un fantàstic concert de música clàssica amb una de les obres més conegudes de W.A. Mozart, el Rèquiem en re menor KV 626.

Rèquiem, prové del mot llatí descans, i es fa servir per referir-nos a una missa de difunts. Normalment els compositors rebien l’encàrrec de compondre un rèquiem en la mort d’una persona important o reconeguda, però en el cas de Mozart el rèquiem està envoltat del misteri sobre l’encàrrec i la seva composició. Tot plegat molt condicionat per la pel•lícula Amadeus de l’any 1984 sobre la vida del compositor, on es mostra un Mozart composant al llit de mort el seu propi rèquiem. Però el fet és que l’encàrrec no va ser ben bé anònim i que el músic austríac el va començar a composar a les darreries de la seva vida, però sense tenir la mort en l’horitzó. Si que és cert que el va deixar inacabat i va ser el compositor Franz Xaver Süssmayr qui va acabar l’edifici, però els fonaments i l’estructura ja els havia escrit Mozart.

El Rèquiem va ser interpretat per la Coral Madrigalistes de Catalunya, l’Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramenet i l’Orquestra The Ripiendo Consort, dirigits tots ells pel Director Àngel Villagrasa. Va comptar amb les veus de Mònica Muñoz (soprano), Aranzazu Garcia (contralt), Jose Ignacio Lagos (tenor i Tomàs Maxé (baix) van ser les grans figures solistes del Concert, grans professionals amb veus extraordinàries.

El concert va ser tot un èxit i va gaudir d’una gran assistència de públic amb forces aplaudiments. Tot un èxit i esperem que concerts com aquest es puguin anar fent a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Xavier Aragall

JA FA 11 ANYS QUE ELS DIFERENTS GOVERNS DE SANT ANDREU HAN MANTINGUT LES SEVES PROMESES INCOMPLERTES. 11 ANYS ESPERANT UN NOU POLIESPORTIU, UN NOU CENTRE CÍVIC, UNA NOVA RESIDÈNCIA PER A GENT GRAN I MÉS DE 1.000 HABITATGES PROTEGITS, ENTRE D’ALTRES. AQUEST JUNY PARTICIPA PERQUÈ ELS EQUIPAMENTS DE CASERNES SIGUIN PER FI UNA REALITAT!

8

Fotografia pressa durant l’actuació / AVV

627 JUNY.indd 8

29/05/2017 0:05:22

APPCAT ha participat a la Fira de Comerç del poble

Us recordem que APPCAT (Associació Polio-PostPolio de Catalunya) queda a la vostra disposició al Casal Can Portabella.

Una abraçada. WEB: www.appcat.cat Facebook: https://www.facebook.com/appcatassociats/ Twitter: @AppcatPolio Telèfon: 633185011 Junta Directiva de l’APPCAT

cap a peus | juny

E

l passat 27 de maig, instal•lats a la Rambla Onze de Setembre del barri de Sant Andreu, hem participat en la seva Fira al Carrer. Volem mostrar el nostre agraïment als organitzadors per haver-nos convidat, així com a diferents entitats que ens han col•laborat amb nosaltres: L’Associació de Veïns, Masia Casal Can Portabella, Servei Tècnic Grau, i Advocats Campmany.

Gracies a tots ells hem tingut la sort de poder donar-nos a conèixer molt més al barri i gaudir d’un bon nombre de visites, fins i tot s’han inscrit nous socis. Així mateix hem rebut la visita de dues persones de ERC i també altres dues de PP, tots ells ens han donat ànims a seguir lluitant per la nostra causa. Només resta dir que el dia ha estat molt agradable i estem encantats i molt agraïts.

9

Stand que van tenir a la Rambla l’associació / APPCAT

627 JUNY.indd 9

29/05/2017 0:05:25

L’EDITORIAL LLOR ROIG

Un projecte andreuenc de difusió de la cultura

E

n el marc de la Nau Bostik de La Sagrera (a Sant Andreu de Palomar per desgràcia no tenim fàbriques culturals com la de l’arquitecte Xavier Basiana) el proppassat divendres 19 de maig es va presentar Llop Roig. Llibres i Cultura, nou projecte de l’andreuenc i historiador Pau Vinyes i Roig.

Unes cent persones es van aixoplugar en l’Espai Roman Polankik i van seguir fil per randa el bateig oficial de Llop Roig. La participació dels autors dels llibres editats pel segell Llop Roig va conjugar-se amb la música del grup andreuenc White Room -blues-rock del bo i autèntic-. Sorteigs d’un cap de setmana al Balneari de Rocallaura (Urgell) -obsequi de Viatges Pons-, samarretes i la recitació per part de Cristina Lanau d’excel•lents pomes va coronar la cirereta de la posada de llarg de l’editorial d’en Pau Vinyes. En finalitzar un brindis amb cava, gentilesa del Bar Versalles. L’actor Ferran Terraza va conduir amb gran encert i humor la vetllada.

10

Una mica d’història Llop Roig va néixer com a projecte el 1998 amb l’autoedició del llibre Una mica d’història. Com es passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar. El llibre tenia dues parts. La primera, una breu història de la vida quotidiana andreuenca des del Decret d’Annexió del poble de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, el 20 d’abril de 1897, fins l’aparició de la televisió vers la dècada dels anys seixanta del segle passat a càrrec de l’historiador Pau Vinyes i Roig. I, la segona, un recull dels articles històrics narrats per en Joan Vinyes i Riera, publicats a la revista veïnal Sant Andreu de Cap a Peus, editada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Al cap de 12 anys el projecte va renéixer de nou amb les publicacions dels manuscrits La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona (1931-1934) i Les Masies de Sant Andreu de Palomar i l’nventari de cases de pagès andreuenques. Finalment, s’ha convertit en Llop Roig. Llibres i Cultura. El primer llibre publicat en aquesta nova etapa ha estat Tintinaires de Catalunya. La presència de Les aventures de Tintín i Milú en terres catalanes, Joan Mora, una vida feta escultura -biografia-, No veuràs els meus ulls -poesia- i Pol i Quim -infantil- han estat els darrers llibres en editar-se.

Per Pau Vinyes Llop Roig: «vol esdevenir un referent en la publicació de llibres gràfics -art i fotografia-, infantil -creiem que els infants són els protagonistes del demà i se’ls ha cuidar amb responsabilitat literària-, assaig històric -el passat del nostre país és cabdal per conèixer qui som i cap on anem-, literatura i assaig -descobrir veus literàries perdudes pel pas del temps i descobrir-ne de noves-, còmic -el vuitè art té molt a dir- i sobretot el món local -la micro història és necessària per entendre la història global del nostre país.»

627 JUNY.indd 10

Llop Roig vol ser una eina que vagi més enllà d’editar llibres, que aprofundeixi en la difusió de la lectura, la història i els valors. Vol donar veu aquells que tenen molt a dir. També, vol ser un referent en el món cultural. Construir nous projectes al voltant de la cultura. I, sobretot, pretén seguir treballant per tal que la llengua catalana sigui una eina útil de futur i faci sentir als lectors i les lectores orgullosos del seu ús. Tanmateix, no tancarà cap porta envers a d’altres llengües però el català serà la llengua preferent del projecte.

Llop Roig Editorial

Acte de presentació de l’editorial / XAVIER DE LA CRUZ

Llibres que l’editorial oferia aquest Sant Jordi / XAVIER DE LA CRUZ

29/05/2017 0:05:31

CASA BLOC

Problemes per als refugiats acollits a la Casa Bloc Un sistema d’acollida rígid que mostra moltes mancances acaba deixant desemparats els qui havia de donar refugi

E

Les Casernes eren antigues residències destinades a allotjar a les viudes i families de militars espanyols / WIKICOMMONS

627 JUNY.indd 11

a famílies que amb prou feines comencen a recuperar-se del sotrac de marxar de casa, de deixar enrere família, amics, casa i feina (una vida) i arribar aquí amb el que duien posat, i que a més han d'aprendre llengua, costums i hàbits. Qui els llogarà un pis? Qui els donarà feina? Us ho imagineu?

Preocupa, doncs, la rigidesa d'un sistema que ni la bona feina de les ONG d'ajut als refugiats que duen a terme aquesta tasca, ni la feinada dels treballadors socials, ni l'existència de pressió ciutadana, ni la predisposició favorable per part de les administracions properes (Generalitat i Ajuntament) puguin fer variar la situació. L'angoixa i la incertesa d'haver de deixar el refugi que els havien donat ha fet moure les famílies de la Casa Bloc que s'han vist abocades a deixar-la.

El passat mes de maig, diverses famílies procedents de Veneçuela, Ucraïna i l’Índia posaven de manifest que el Ministeri de Treball i Seguretat Social els informava que havien de deixar el pis de la Casa Bloc i anar a viure al pis que haguessin llogat; si no, es podien buscar una pensió. Els afectats dirigien una carta al secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, per demanar ajuda davant d'aquesta situació i fer valdre el fet de ser una societat d'acollida tal com es reivindica a la campanya "Casa nostra és casa vostra". La Generalitat ha respost que miraran de donar resposta als casos afectats, essent probable que hagin d'anar a poblacions fora de Barcelona on el mercat d'habitatge és més accessible.

Planificar davant d'una situació que se sabia que acabaria passant El passat mes de març, el Cap a Peus feia una detallada descripció de la Casa Bloc com a centre de refugiats i ja posava en relleu que les dificultats d'aquesta fase de trobar pis i feina provocaven incertesa i malestar entre els refugiats.

El programa estatal té mancances (sobretot en tema d'habitatge), cert. Les competències són únicament i exclusivament de l'Estat, cert; però sabíem que aquesta situació acabaria passant i també que es repetirà. Avui són tres famílies que s'han mobilitzat, però de les 140 persones acollides a la Casa Bloc, aviat una trentena més es trobaran amb una situació igual. És evident que estem davant d'una manca de model i d'una manca de sensibilitat per part de l'administració responsable, i poc o res se'n pot esperar. Tanmateix, seria bo, doncs, que tant Generalitat com Ajuntament, que han desenvolupat programes d'ajuda al refugiat, i que han mostrat millor sensibilitat i predisposició a acollir de manera efectiva, puguin tenir la capacitat de preveure i gestionar aquestes situacions que tenen un component humà molt destacat.

Xavier Aragall

cap a peus | juny

l passat mes de febrer, la campanya ciutadana "Casa nostra és casa vostra" aconseguia reunir centenars de milers de persones que demanaven a les institucions un ferm compromís per acollir persones que fugen de les guerres i violències que hi ha als seus països. Malgrat la pressió ciutadana, poc s'ha avançat en l'acollida de persones, incomplint els compromisos adquirits per l'Estat espanyol davant la Unió Europea.

Però no només és preocupant que s'hi hagi fet poc. Preocupa també que s'ha fet malament. El sistema d'acollida, que depèn en exclusiva de l'administració central, preveu un procés de tres fases, en què la persona refugiada és acollida, seguidament dotada d'un assentament en pisos com el de la Casa Bloc i que finalitza amb una fase on la persona ja esdevé autònoma i se l'acompanya a cercar feina i habitatge.

Un programa que té mancances, però sobretot té la gran incongruència de ser aplicat per igual en una gran ciutat com Barcelona o en una petita o mitjana població rural. Ni tampoc té en compte el fet que actualment hi hagi una emergència humanitària amb l'arribada a la Unió Europea de més d'un milió de persones que fugen d'una guerra que cada cop es complica més. És el cas que van posar en relleu un grup de refugiats de la Casa Bloc, a qui se'ls acabava el termini de la segona fase del programa, i els tocava haver de buscar feina i pis per si sols. És evident que si ens passés a nosaltres, veïns de Sant Andreu, ja ens costaria, i molt, trobar un pis de lloguer a un preu raonable, i ja no diguem una feina estable. Imaginem què pot suposar per

11

29/05/2017 0:05:32

l’entrevista | SomMeridiana| PLATAFORMA PEL CANVI DE MOBILITAT DE LA VÍA MERIDIANA

“La contaminació dels cotxes és un problema de salut pública i ja estem fent tard per resoldre’l”

P

arlem amb Susanna Pascual (SP) de l’AVV de la Sagrera, experta en medi ambient i vocal de medi ambient de la Plataforma pel Transport Públic (PTP,) i amb en Pau Maduell (PM) de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, que de la vocalia d’urbanisme ha estat seguint de fa temps temes com la reforma de la zona de l’estació l’alta velocitat de la Sagrera-Sant Andreu o la pacificació del carrer gran. Ara tots dos estan també a la plataforma Som Meridiana que aplega 10 associacions de veïns: Sagrera, Navas, Clot-Camp de l’Arpa, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu Nord-Tramuntana, Torre Llobeta-Vilapiscina, Congrés-Indians, Prosperitat, Meridiano Cero i la Federació d’associacions de veïns (FAVB). Reprenem un debat que ja vam tractar a l’anterior número de la revista.

12

La Meridiana va començar a ser objecte de mobilització ara fa uns anys.

PM: “Sí, el precedent que tenim ens duu a 2007 quan l’Associació de veïns de la Sagrera descobreix que la Meridiana està catalogada com una autopista, i per tant la gestió municipal ho té difícil per prendre decisions sobre com gestionar-la”.

SP: “La primera reivindicació va ser doncs demanar la seva catalogació com a via pública de Barcelona”.

I també hi hagué la reivindicació de la ciutat oblidada. De qui s’ha oblidat Barcelona?

PM: “Del nord de la ciutat. No s’ha fet una gran intervenció d’infraestructura. És un oblit de dècades i el 2014 quan el nou Ajuntament posa sobre la taula la reforma de la Meridiana, es planteja el fet de pressionar perquè aquesta reforma tiri endavant”.

SP: “Efectivament, l’objectiu és fer de grup de pressió, sobretot pensant en els processos participatius que s’organitzen des de la regidoria d’urbanisme per plantejar aquesta reforma”.

I us heu pogut fer escoltar?

PM: “Els processos participatius actuals -igual que els anteriorsno ens permeten tenir una gran capacitat d’influència”.

SP: “Tanmateix l’acció veïnal sí que pot tenir més capacitat de fer-se escoltar. I cal aprofitar ara que hi ha aquesta reforma sobre la taula per fer-nos escoltar. Això sí, crec sense la reivindicació veïnal tot aniria més lent i les decisions serien unes altres”.

Legislatures de quatre anys potser són un marge estret per projectes com aquest SP: “És evident que els càlculs dels partits van per davant la política de ciutat, i sembla mentida que no hi hagi consensos a llarg termini sobre accions tant estratègiques i importants”.

PM: “És un temps molt limitat, tots els ajuntaments de tots els colors s’hi han trobat. Crec que la complexitat que tenen la planificació, redacció i execució dels projectes no permet

627 JUNY.indd 12

coordinar-ho amb el temps de les legislatures”.

Als mitjans se’n parla prou sobre aquesta complexitat?

SP: “En relació a les polítiques de mobilitat, els mitjans sovint aporten confusió. La gran majoria de projectes importants s’inicien en governs municipals anteriors (planificació i expansió dels carrils bici, augment de l’oferta de Metro...) però sembla que tot es concentri ara”.

PM: “En els debats sobre quin espai han de tenir els cotxes, s’està obviant un debat clau que hi ha darrera: estem davant d’un problema de salut pública i ja estem fent tard per resoldre’l”. És per això que a SomMeridiana també hi ha la Plataforma per la Qualitat de l’Aire?

PM: “Sí, un cop constituïts ens vam adonar que ens calien uns coneixements més específics en termes de medi ambient així com de mobilitat. Per això també s’integrà la Plataforma pel Transport Públic. Són experts que ens poden aportar informació important, ja que la reforma de la Meridiana ha d’anar acompanyada d’una estratègia de mobilitat que la faci compatible amb la reducció de vehicle privat”.

SP: “També s’hi adhereixen el Bicicleta Club de Catalunya, i el grup Catalunya Camina, que reforcen el discurs de l’alternativa al cotxe”.

Amb tots aquests elements, el passat 22 d’octubre feu el primer acte reivindicatiu.

PM: “Sí, malgrat la pluja va ser un primer èxit”.

SP: “I va servir per tenir un manifest que recull de manera àmplia les reivindicacions (es pot trobar a la web de Som Meridiana) i també per aportar elements tècnics que ens van fer la PTP sobre les alternatives de transport públic i de model urbà a plantejar”.

Les 4 actuals alternatives de reforma, d’on surten?

SP: “És l’Ajuntament qui les planteja”.

PM: “Ara estem treballant en una cinquena opció que elabora molt més la proposta de transport públic que en els models actuals quedava per desenvolupar”.

I en quin punt està el projecte actualment?

PM: “Estem en la fase de projecte de conceptes, que elabora unes línies bàsiques”.

SP: “Però encara sense pressupost ni calendari detallat”.

En definitiva, cal un canvi de model.

SP: “…És urgent”.

PM: “Cada cop es fa més necessari un canvi de model, reduir cotxes, recuperar espais públics, compartir usos i serveis. Un canvi de cultura”.

Alba Cabrera i Xavier Aragall

29/05/2017 0:05:33

Per una Barcelona més equitativa

Barcelona dona ajuts de fins al 75% de l’IBI a persones amb pocs recursos econòmics

% 75

Presentació de sol·licituds fins al 30 de juny de 2017 —

—

#ajutsIBI barcelona.cat/ajutsIBI

IMPULSEM Consulta les bases a barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

— Ocupació als territoris — Emprenedoria individual i col·lectiva — Empresa mercantil i empresa cooperativa — Economies comunitàries i innovació social — Innovació social digital

627 JUNY.indd 13

29/05/2017 0:05:33

La decadèn de proximit 627 JUNY.indd 14

29/05/2017 0:05:36

Part del Mercat de Sant Andreu on les botigues romanen majoritàriament tancades / LAURA NIUBÓ

Xavier Aragall i Jaume Gil El comerç a Sant Andreu: situació actual del comerç de proximitat

“

Abans teníem cues llarguíssimes de gent, i mira ara...” comenta el meu tiet, paradista de tota la vida, davant la poca feina d’un dissabte al matí.

La típica frase que qualsevol persona d’avançada edat diu quan recorda la seva joventut. Un pensament nostàlgic que fa bona la frase del poeta Jorge Manrique, “qualsevol temps passat va ser millor”. Encara que deixant la poesia a un costat, és un fet que els hàbits de consum han canviat.

adència del comerç ximitat andreuenc 627 JUNY.indd 15

cap a peus | juny

Els canvis d’hàbits en el consum han alterat la manera com comprem i com ens relacionem i de retruc també ha tingut un important impacte en el teixit econòmic i social de Sant Andreu.

15

Actualment el consum de masses és en mans de grans empreses, com Mercadona o Inditex. Els establiments de comerç tradicional dedicats a l’alimentació s’han reduït un 60% en menys de 10 anys.

Els supermercats, per la seva part, han augmentat en més d’un 50%, segons les dades del Catedràtic de Comercialització i Investigació de Mercats, Ignacio Cruz Roche.

Aquestes dades ens permeten intuir el canvi de tendència que s’ha viscut en conjunt a Espanya. L’any 1994 els grans supermercats, com Eroski o Alcampo, en total ocupaven poc més del 25% de la quota de mercat, actualment gairebé el 60%.

29/05/2017 0:05:39

L

’hegemonia de les grans empreses no només es concentra en el sector de l’alimentació. La moda, l’electrònica, electrodomèstics i la de tots els sectors que tenen un volum de consumidors elevat estan dominats per empreses de gran capitalització i gran poder de mercat.

El petit comerç local es caracteritza per la falta de finançament i la necessitat de recorrer a l’estalvi familiar, fets que dificulten la competència en vers aquestes grans empreses.

L’escenari del consum de masses ha rebut amb sorpresa un nou actor, que des de fa 5 anys està revolucionant la forma de comprar. La democratització de l’accés a Internet ha provocat la mutació de multitud de relacions socials, i el consum no se n’escapa.

La compra mitjançant plataformes de la xarxa s’està convertint en un mètode habitual, el 20% dels consumidors espanyols fa la seva compra setmanal per Internet, segons la consultora PwC.

Els grans centres comercials són uns protagonistes importants en aquest nou escenari. Fomenten el consum centralitzat i focalitzat en una sèrie de marques i empreses. Sant Andreu, com Barcelona, des dels inicis d’aquest segle ha vist aquest canvi en primera persona.

L’any 1995 s’obre el centre comercial de les Glòries, l’any 2000 la Maquinista, 2001 Diagonal Mar i l’any 2002 Gran Via 2.

La rapidesa en què la ciutat s’ha dotat d’aquestes zones ha canviat radicalment la fisonomia de la mateixa, així com els hàbits de consum dels seus habitants. Aquestes zones han anat substituint els eixos comercials dels barris, per grans espais que emulen els espais públics amb l’única finalitat d’induir al consum.

El fenomen del shopping mall no és nou, és un model estatunidenc de principis del segle XX que ha anat evolucionant des de llavors. La seva gran rendibilitat econòmica el va portar a Europa als anys 70. Són llocs que es caracteritzen per ser homogenis i molt semblants els uns dels altres, situats a la perifèria de les ciutats i on s’acostuma a anar amb cotxe, construint així una ciutat dintre de la mateixa ciutat, sense crear un arrelament real amb el seu voltant.

Actualment s’estan redefinint i convertint en llocs que pretenen ser centres de la vida social dels habitants de les ciutats, “llocs on passar la tarda”. Així doncs, convertint la vida social en un simple intercanvi econòmic de compra i venda de necessitats i desitjos.

Molts investigadors parlen d’una relació entre l’auge dels centres comercials i la reducció del comerç local. Influeixen molts factors en el canvi de tendència, però la destrucció del teixit comercial dels barris és una realitat.

627 JUNY.indd 16

29/05/2017 0:05:43

Actualment s’estan redefinint i convertint en llocs que pretenen ser centres de la vida social dels habitants de les ciutats, “llocs on passar la tarda”. Així doncs, convertint la vida social en un simple intercanvi econòmic de compra i venda de necessitats i desitjos.

Molts investigadors parlen d’una relació entre l’auge dels centres comercials i la reducció del comerç local. Influeixen molts factors en el canvi de tendència, però la destrucció del teixit comercial dels barris és una realitat. A Sant Andreu el 32% de locals comercials estan buits i la rotació de negocis és molt elevada perquè es creï un arrelament al territori.

La proliferació de centres comercials i de cadenes de supermercats no són processos que es regeixin per lleis de la naturalesa, hi ha uns interessos econòmics darrere que determinen les actuacions polítiques que permeten la seva expansió. Les actuacions polítiques es tradueixen en canvis en la legislació.

La peça essencial aquí és la desregularització dels usos i característiques dels locals comercials.

El paper dels Ajuntaments també és clau. Davant d’un atac frontal contra els interessos dels seus habitants van decidir no utilitzar els seus recursos polítics per aturar-ho. El perquè del canvi de model és un tema complex que porta a divagacions sobre interessos econòmics i de poder. El fet palpable és l’increment de les grans cadenes en detriment del comerç tradicional.

Actualment la liberalització dels horaris, és a dir permetre l’obertura de locals comercials qualsevol dia i qualsevol hora, és l’última frontera que s’ha traspassat. La Comunitat de Madrid és el primer lloc on es va implantar aquesta mesura l’any 2012. El balanç que fa UGT i CCOO en declaracions a VozPopuli és totalment negatiu amb afirmacions com “s’ha tancat molt petit comerç que no ha pogut competir” o “els contractes que es creen són a temps parcial, contractes precaris a desig de l’empresari”.

L’auge dels grans centres comercials i del comerç electrònic no és maliciós en un sentit poètic o nostàlgic. La destrucció del comerç local és perillosa en un sentit humà i econòmic. Els doctors d’Economia i Dret, Santiago Álvarez y Helena Villarejo respectivament, en parlen extensament en una investigació conjunta: “La regulación de los grandescentros Comerciales: una aproximación sociològica y jurídica”. cap a peus | juny

La desregulartizació gradual de l’economia va començar als anys 80 als Estats Units i al Regne Unit de la mà de Ronald Reagan i Margaret Tatcher, obrint una nova era de l’economia occidental.

Aquest fet que pot semblar llunyà va arribar amb força a Espanya de la mà de Felipe Gonzalez als anys 80.

Dintre dels molts efectes que va tenir per l’economia espanyola, la desregularització del comerç és un dels que ha canviat més la fisonomia del país.

Catalunya amb el govern convergent de Jordi Pujol va seguir les petjades del govern central. El territori es caracteritzava per tenir un teixit comercial de petita i mitjana empresa. Els canvis en la legislació durant l’època convergent va marcar un camí del qual no n’hem sortit. Actualment ens trobem en una situació totalment oposada a la dels inicis de la democràcia.

17

Comerç al carrer és una iniciativa que es fa al poble diverses vegades l’any per fer més atractiu el comerç local / LAURA NIUBÓ

627 JUNY.indd 17

29/05/2017 0:05:47

Un dels punts rellevants del seu estudi és la diferenciació entre plaça pública tradicional i comercial. Mentre que la primera és un espai on sorgeixen relacions espontànies i de discussió comunitària, els grans centres comercials són dissenyats per estimular l’impuls de compra mitjançant la reproducció de la plaça pública tradicional. La simplificació de les relacions humanes comporta una simplificació de la cultura, i un empobriment que no es pot mesurar en termes econòmics.

Un aspecte que si que es pot mesurar econòmicament és el treball. Els establiments tradicionals, davant la falta de capital són intensius en mà d’obra, per contra els grans equipaments comercials són intensius en capital. És a dir, la creació de llocs de treball és major per part del comerç local. A la vegada el treball de les grans superfícies es caracteritza per ser temporal i precari.

El comerç local dinamitza els carrers, augmentant la qualitat de vida de les persones que hi viuen a prop. Crea lligams amb el territori que afavoreixen el sorgiment d’espais comuns de trobada on l’objectiu no és consumir. Dóna un fet diferenciador a les ciutats, fomentant així l’intercanvi cultural. Segons la professora de la Universitat del País Basc, Pilar Zorrilla El comerç local, però, necessita trobar un model de negoci capaç de superar els problemes que té al davant. L’especulació immobiliària, que porta a l’augment dels lloguers, la incapacitat de competir amb empreses de gran capital, i sobretot la ineficàcia de la regulació actual. Per aconseguir-ho és necessària una voluntat política real, i la unió del teixit comercial local.

El mercat, que està pendent de reforma, segueix essent un dels centres de comerç local del poble / LAURA NIUBÓ

18

Tot i així, hi ha comerços locals que han sapigut mantenir una clientela fixa / LAURA NIUBÓ

627 JUNY.indd 18

29/05/2017 0:05:59

apunt tècnic |Els hàbits de consum| XAVIER ARAGALL

FONT: AJUNTAMENT DE BARCELONA; AUTOR: JAUME GIL

cap a peus | juny

El darrer informe sobre hàbits de consum publicat per l’Ajuntament de Barcelona, constata que la botiga de barri i de proximitat es manté encara forta en dos hàbits de compra; l’alimentació fresca (carn, peix, xarcuteria, fruites i verdures, pa etc.) i la roba, calçat i parament de la llar. En el primer cas els mercats municipals s’enduen encara un 40% de les compres, seguides per les botigues de barri i especialitzades (28%) i pels supermercats amb un 26%. Destaca també que per a aquestes compres la gran majoria de consumidors hi va a peu (un 88%).

En el segon cas el comerç de proximitat encara suma un 50% de es compres. En el cas de la roba i calçat, les botigues de barri superen les vendes que efectuen els centres comercials (34%) i els grans magatzems (11%). En el parament de la llar centres comercials i grans magatzems sumen un 20% cadascun, mentre que el comerç de proximitat supera el 50% de les vendes realitzades. En aquest cas els desplaçaments cap a als punts de venda es distribueixen entre anar a peu ( un 40%) en transport públic ( 35%) i finalment en transport privat ( un 20%).

Amb aquestes dades a la mà, semblaria doncs que aquests són els sectors més ben posicionats en el comerç de proximitat a Sant Andreu i els seus eixos comercials, mentre que per l’alimentació ( tota aquella que no és fresca) i altres productes quotidians (com ara neteja) són els supermercats qui s’enduen clarament la majora i de vendes realitzades.

Però si bé aquestes dades són una fotografia estàtica, és més interessant mirar l’evolució d’aquests hàbits en els darrers quinze anys, que és quan es consolida el model de grans centres comercials, i a Sant Andreu concretament l’aparició i creixement de la Maquinista i Heron City. En el cas de l’alimentació fresca es fa difícil ja que no serà fins a 2010 que les enquestes municipals la separaran de l’alimentació general. Des de 2010 s’observa que els mercats es mantenen amb alts i baixos al voltant del 35-40% de les vendes, mentre supermercats i botigues de proximitat es disputen constantment el segon lloc. Amb l’alimentació en general, sí que hi ha dades dels darrers 15 anys i s’observa clarament la pèrdua del pes dels mercats, que passen del 35% del total de les vendes al 18%, mentre que els supermercats creixen enduent-se aquests compradors.

El mateix passa amb la roba i calçat i el parament de la llar. Fa 15 anys les botigues especialitzades i de proximitat s’enduien el domini total de les vendes (prop del 80%) mentre que els centres comercials tot just tenien el 15% de les vendes. Avui les botigues de proximitat han baixat a la meitat (un 40-45%) mentre que els centres comercials doblen xifres (entre un 25 i 35% de les vendes).

Cal destacar que el sistema de transport per anar a comprar s’ha mantingut força constant en els darrers 15 anys, 80% de desplaçaments a peu, això sí amb un augment creixent del transport públic per a cas de roba i calçat ( que reflectiria el creixement dels centres comercials) i del transport privat per al cas de parament de la llar( que reflectiria el model de botigues com IKEA)

19

Punts forts del comerç de proximitat Un treball universitari de la UPF sobre hàbits de consum feta a veïns de Sant Andreu, Santa Coloma i Nou Barris, ens apropa més a la realitat. El supermercat concentra en aquestes àrees un 75% de la nostra compra. Però també ens informa que si bé el preu juga un paper destacat, la comoditat és la raó bàsica per la que el consumidor tria el supermercat. En canvi el motiu principal per acudir al comerç tradicional i de proximitat, no és el preu, sinó que és la confiança i de manera molt destacada. D’aquestes dades es desprèn que millorant la comoditat alhora de poder anar a comprar, combinat amb la confiança de la qual ja es disposa, podria ser un revulsiu per fer recuperar els hàbits de consum cap al comerç de proximitat.

627 JUNY.indd 19

29/05/2017 0:06:01

FIRA LITERAL

La 3a edició a F&C acull més de 15.000 visitants El cap de setmana del 12 al 14 de maig va tenir lloc la tercera edició de la Fira Literal al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats

L

iteral és una fira que es defineix com una defensa de la llibertat d’expressió i de la paraula viva a través dels llibres, una lluita contra la ‘cultura oficial’ i contra la concepció de la literatura només com a negoci. Un punt de trobada entre editorials, autors i lectors de pensament crític.

Els impulsors d’aquesta fira són les editorials Tigre de Paper, Icària, Pol•len i Bellaterra, juntament amb l’Ateneu l’Harmonia. A la conferència inaugural, en Simón Vázquez, de l’editorial Tigre de Paper, deia que «la Fira és un lloc per compartir idees i pensaments a través dels seus millors recipients, els llibres.

Un lloc de comunitat, de trobada de persones que volen construir un món millor”.

Literal pretén anar més enllà d’una fira de llibres polítics. A l’espai del Mercat del Llibre, present durant els tres dies de la fira, es van poder trobar mostres de les diverses publicacions de les més de seixanta editorials i llibreries col•laboradores: llibres d’assaig, novel•les, llibres infantils, biografies... una passejada per tot un món de pensament crític i lliberal, ambientada amb música en directe i cervesa artesana.

20

dels actes més desLa Fira Literal pretén Un tacats de la Literal va ser anar més enllà d’una l’entrevista de Guy Standing efectuada per Anna fira de llibres polítics Gabriel i seguida per més de quatre-centes persones en directe. Standing és catedràtic d’Estudis del Desenvolupament a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS) a la Universitat de Londres. És membre fundador i co-president de BEN (Basic Income Earth Network), una ONG internacional que promou l’aplicació d’una renda bàsica universal. És autor, entre altres publicacions, de El Precariado: una nueva clase social (Pasado&Presente, 2013) i Precariado: una carta de derechos (Capitán Swing, 2014).

Standing va definir el precariat com una nova classe social emergent formada per persones que, tot i tenir accés a un lloc de treball, viuen en la precarietat. L’autor defensa que «l’accés a la feina ja no és sinònim d’estabilitat.

Hi ha un grup social cada cop més nombrós que viu en unes condicions laborals precàries, que estan acostumats a les feines temporals i a ser explotats, tant durant l’horari laboral com

627 JUNY.indd 20

fora d’ell».

Diumenge va tenir lloc la intervenció a la Fira de Leila Khaled, activista en la lluita del poble palestí. L’entrevista va ser a càrrec de David Segarra i la van seguir en directe més de mil persones, ja que el conflicte israelià-palestí va estar molt present a la Literal.

Khaled va néixer a Palestina i, amb quatre anys d’edat, l’any 1948 (any de creació de l’Estat d’Israel) es va veure obligada a fugir juntament amb la seva família als camps de refugiats del Líban.

Als quinze anys, s’uneix a la Fundació del Moviment Nacionalista Àrab, precursor del Front Popular pera l’Alliberament de Palestina (organització política palestina laica i d’esquerres).

El 1969 i el 1970, va protagonitzar el segrest de dos avions per cridar l’atenció internacional davant l’oblit que patia Palestina.

El primer resultà tot un èxit, i el segon, arran de la intervenció de les autoritats israelianes, acabà amb la mort del seu company i la seva detenció a Londres. Posteriorment, fou alliberada a través d’un intercanvi de presoners i, des d’aleshores, viu a l’exili. Actualment, continua participant en la lluita del poble palestí a través d’organitzacions com el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, el Consell Nacional Palestí i la Unió General de Dones Palestines.

Khaled va néixer a Palestina i, amb quatre anys d’edat, l’any 1948 es va veure obligada a fugir

Leila Khaled és coautora de la seva pròpia biografia, El meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària (Tigre de Paper), on explica la dramàtica experiència que va viure amb només quatre anys de vida.

Explicava a l’entrevista que, per ella, la nakba (terme que designa l’èxode palestí) «significa que el poble palestí ha patit el robatori de la seva pròpia terra. Ens han robat la nostra identitat, perquè ara no tenim pàtria. Ara som un poble que tenim l’obligació de lluitar i ens mereixem la vida, no el patiment o la maldat».

Actualment, continua participant en la lluita del poble palestí a través d’organitzacions

29/05/2017 0:06:02

Durant tota la Fira, en la qual hi va haver un trànsit constant de públic, no van faltar obres de teatre i música en directe a l’escenari central per acompanyar el Mercat del Llibre, a més d’altres conferències i entrevistes seguides de debats amb la participació del públic.

També els més petits van poder gaudir del seu racó, l’espai kanAlla, on es van organitzar diverses activitats especialment pensades per a ells. Amb la participació de diverses editorials de llibre infantil radical (Takatuka, Birabiro, Pol•len, Piscina un petit oceà i Bellaterra) els nens i nenes va poder gaudir de contacontes i històries d’arreu del món.

Amb aquesta tercera edició, la Fira Literal, que augmenta cada any la xifra d’assistència, s’ha consolidat com una cita clau del pensament crític a Barcelona.

Míriam Pérez

WWW.LITERAL.CAT

Festes de la Primavera a l’Ateneu Harmonia

(Toni Espinar)

cap a peus | juny

627 JUNY.indd 21

29/05/2017 0:06:10

Cultura | Teatre

Clip Teatres representa Lluny de Nuuk amb gran èxit

U

na de les millors característiques de les representacions de Clip Teatres és que, per ells, no n’hi ha prou amb preparar una versió del text, assajar-la i convidar al públic a veure el resultat.

Per ells, anar al teatre ha de ser tota una experiència, que comença justament quan entres a la sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu.

Just a l’entrada, una pregunta formulada amb solemnitat, però molt amablement: «vostè ve de part del nuvi o de la núvia?». I és aquí quan l’espectador comença a sentir-se part de l’obra,quan pràcticament comença a viure en primera persona cada emoció que transmeten els actors.

La representació de Lluny de Nuuk, obra de l’autor teatral Pere Riera, comença situant-nos al casament de la única filla d’una família adinerada que posseeix una fàbrica de caramels.

Entre bromes i dolços, l’espectador té la sensació d’estar a punt de veure una comèdia familiar.

I després van sorgint les mentides, l’egoisme, la naturalesa fosca de l’ésser humà, la maldat que hi ha en cada un de nosaltres i que es pot manifestar quan ens veiem amenaçats.

Crida l’atenció el contrast de la presència constant de la dolçor dels caramels amb l’acidesa i l’amargor dels sentiments dels personatges.

Quan l’espectador manté la tensió durant tota l’obra fins al final, quan s’esgarrifa amb cada mirada que es dediquen els actors, quan sent l’alleujament de les converses més trivials,... és que l’actuació és brillant i està molt ben construïda.

La perfecta combinació de l’ambientació, uns diàlegs intel•ligents, la cuidada posada en escena de tots els actors i una direcció que s’endevina apassionada, dóna com a resultat una experiència teatral difícil d’oblidar.

La Marta Genís debuta amb aquesta obra com a directora, i ens explica que es va decidir per Lluny de Nuuk perquè «és una obra plena de sorpreses i misteri que manté al públic viu i despert fins al final, i els personatges són molt rics per interpretar. La dramatúrgiad’en Pere Riera és molt bona, i no tenia cap dubte que seria un èxit, com ha sigut.

Els secrets d’aquesta família atrapen a l’espectador, perquè treure els draps bruts sempre desperta curiositat».

22

627 JUNY.indd 22

29/05/2017 0:06:12

Lluny de Nuuk s’ha representat durant el mes de maig amb gran èxit de públic al Centre Cívic de Sant Andreu i esperem veure molt aviat noves propostes de Clip Teatres.

cap a peus | juny

Mentrestant, ara que s’acosta l’estiu, algunes de les companyies teatrals de Sant Andreu aprofiten per tancar una extensa i fructuosa temporada.

Però el teló encara no ha baixat del tot, i des del Cap a Peus no volem deixar de recomanar-vos les propostes més destacades d’aquest mes.

El 10 de juny l’Ateneu L’Harmonia acull una adaptació de Toc Toc, l’èxit del francès Laurent Baffie. El famós comediant fa una aproximació plena d’humor al trastorn obsessiu compulsiu, conegut amb les sigles TOC. Després de representar-se a diversos països, el Grup de Teatre Garbuix i E.A. Pegaso la porten a Sant Andreu.

A l’Ateneu de Sant Andreu estan en ple festival Firateneu’17, un final de curs per fer balanç de la temporada.

En l’apartat teatral, el Grup Pla B representa Dubte Raonable, text de Reginald Rose, que enfronta dotze homes d’un jutjat popular.

L’obra, famosa per l’adaptació cinematogràfica de Sidney Lumet, es podrà veure el cap de setmana de l’1 i 2 de juliol.

I també dins el Firateneu’17, els grups de teatre infantil i juvenil del centre mostraran la feina feta dels últims mesos als tallers.

Serà al llarg del cap de setmana del 10 i 11 de juny, i l’1 de juliol.

M. del Mar Gallardo i Míriam Pérez

627 JUNY.indd 23

23

Instantànies de la representació de l’obra / ALZIRA VIDAL

29/05/2017 0:06:17

Esports | EL FUTBOL I LA NATACIÓ FUTBOL

Un any més a Tercera Divisió

La UE Sant Andreu tanca la temporada com a cinquè classificat, a quatre punts de la zona de promoció

E

l conjunt andreuenc ha lluitat fins al darrer partit, però no ha pogut aconseguir l’objectiu de jugar el play off.

La bona dinàmica de resultats assolits al llarg de la temporada no s’ha mantingut en els quatre últims partits. Dos empats i dues derrotes han impedit sumar els punts necessaris per aconseguir la tercera o quarta plaça. La UE Olot, amb 80 punts, aconsegueix la primera posició del grup cinquè de Tercera Divisió. La segona plaça és pel CF Peralada, amb només tres punts menys (77) que el campió de lliga.

Ja feia mesos que aquests dos conjunts s’havien assegurat jugar la promoció d’ascens, gràcies a la còmode avantatge respecte als seus perseguidors. El Terrassa Olímpica 2010 aconsegueix la tercera plaça en la darrera jornada de lliga. Inbatut en els vuit darrers partits, amb set victòries i un empat, es consolida com un dels forts de la categoria, amb clares opcions d’ascens. I amb 64 punts, a la quarta plaça El CF Vilafranca tanca la zona de promoció.

L’equip de Mikel Azparren, amb quatre punts menys (60) s’ha quedat a les portes del play off.

Tanca la temporada amb un registre de 16 victòries, 12 empats i 10 derrotes. Per sota dels quadribarrats, es troben l’FC Ascó,

amb 57 punts i el CF Pobla de Mafumet, amb 55.

Respecte als altres equips de Barcelona, el CE Europa s’ha acabat consolidant a la zona mitja de la taula, amb 47 punts i acaba la temporada com a dotzè classificat. El CE Muntañesa, amb 42 punts, aconsegueix la permanència, dos punts per sobre del primer descendit, el Manlleu (40). I pel que fa al Júpiter, juntament amb el filial del Sabadell, són els altres dos equips que perden la categoria.

El CE Districte 30, campió de lliga El filial de la UE Sant Andreu ha aconseguit el títol de lliga del grup IV de Tercera Catalana i puja a Segona Catalana. L’equip de Gerard Lucas ha completat una brillant temporada, amb 22 victòries, 6 empats i només 4 derrotes. Pel que fa al registre golejador, lidera el grup amb una xifra de 115 gols a favor.

Nova temporada Des del club ja s’està preparant la nova temporada per aconseguir l’objectiu marcat: recuperar la Segona Divisió B. Aviat s’iniciarà el mercat d’estiu i s’informarà de les altes i baixes a la plantilla de l’equip quadribarrat.

Jordi Urtasun

24

LIGA DE SUPLENTES HATTRICK

627 JUNY.indd 24

29/05/2017 0:06:17

NATACIÓ

El Sant Andreu, campió d’Espanya de clubs

L

’equip de natació del Club Natació Sant Andreu va participar els passats dies 5, 6 i 7 de maig a la Copa d’Espanya de clubs de Divisió d’Honor, una competició en la qual hi participen vuit clubs de tot l’estat i on cada un d’ells presenta dos participants en cada prova més els equips de relleus.

La suma total de punts obtinguts pels nedadors segons la seva classificació en cada una de les proves determina la classificació final en categoria masculina i en categoria femenina. El certamen va tenir lloc a les instal•lacions del Club Natación Santa Olaya de Gijón.

La resta de punts van venir de la mà de les proves de relleus: or en els 4x100 lliures; plata en els 4x200 lliures i els 4x100 lliures; i bronze en els 4x50 estils i els 4x100 estils.

Ara tots els ulls estan posats en la celebració, un any més del Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que tindrà lloc a la piscina Pere Serrat del Sant Andreu els dies 13 i 14 de juny i que servirà de posada a punt per les principals figures mundials de cara al Campionat del Món de Budapest.

JJ Aymerich

El Sant Andreu es va proclamar campió en categoria femenina, amb una puntuació final de 666 punts, destacant de forma clara sobre el segon classificat, el Terrassa (512) i el tercer, el Real Canoe de Madrid (490). A la cua de la taula, el Mediterrani i el Madrid-Moscardó baixen a Primera Divisió cedint el seu lloc l’any vinent a l’UCAM de Múrcia i al Barcelona.

En les proves individuals, els andreuencs més destacats van ser el fondista Albert Escrits (or en 1500 lliures i bronze en els 400 lliures), Mario Navea (plata en 100 i 50 braça), Arnau Rovira (or en els 200 i els 400 lliures) i Juanjo García (or en els 200 braça).

Cal sumar també el bronze d’Atlas Guerrero en els 100 lliures.

627 JUNY.indd 25

cap a peus | juny

La victòria andreuenca es va fonamentar sobre els nombrosos podis obtinguts per les nedadores de Jordi Jou. Cal destacar, com sempre, Jèssica Vall, que va fer or en 200, 100 i 50 braça.

Un altre nom propi destacat va ser Lidón Muñoz, or en 50 papallona, 200 lliures i 50 esquena. I també resultats rellevants els obtinguts per Àfrica Zamorano, or en 200 estils i 200 esquena, i plata en 100 i 50 esquena.

La fondista Judith Navarro va fer or en els 400 i en els 800 lliures, i Marta González va fer el mateix en els 50 i els 100 lliures.

A aquestes nedadores cal afegir el segon lloc d’Alba Guillamón en els 100 papallona.

La rúbrica va venir de la mà de les proves de relleus, amb el primer lloc en els 4x100 lliures, els 4x200 lliures i els 4x50 lliures.

La traca final va venir en la tercera jornada dels campionats, en què l’equip dels 4x100 estils, format per Jèssica Vall, Lidón Muñoz, Àfrica Zamorano i Marta González van batre el rècord d’Espanya de la prova rebaixant-lo en més de quatre segons i deixant-lo en 4.04.48, una marca digna de campionat d’Europa.

L’equip masculí, per la seva banda, va quedar classificat en el segon lloc, amb 534 punts, per darrere del Real Canoe (632) i del Terrassa (479). L’Alcobendas i els amfitrions del Santa Olaya baixen a Primera Divisió i el seu lloc serà ocupat l’any vinent pel Palma de Mallorca i el Mediterrani.

25

Les camiones de l’equip femení / CNSA

29/05/2017 0:06:19

627 JUNY.indd 26

29/05/2017 0:06:21

627 JUNY.indd 27

29/05/2017 0:06:21

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

627 JUNY.indd 28

29/05/2017 0:06:24