Juliol628bo

Dret al lleure educatiu: el debat obert de cada estiu 628 juliol.indd 1

30/06/2017 22:59:12

-------------------------------------------

DEFENSA ELS TEUS DRETS ENERGÈTICS. T’HI VA LA SALUT. ------------------------------------------VINE ALS 10 PUNTS D’ASSESSORAMENT ENERGÈTIC DE LA CIUTAT I RECORDA:

aquest estiu,

· No poder mantenir una temperatura adequada a casa a l’estiu és perjudicial per a la salut i condiciona la vida. · No et poden tallar el subministrament per manca de recursos econòmics. · L’aigua és un dret bàsic i està garantida a totes les llars de la ciutat.

Informa-te’n a: www.habitatge.barcelona Informació Barcelona Trucada gratuïta

628 juliol.indd 2

30/06/2017 22:59:15

EDITORIAL

De mobilitat i de vacances JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

I

amb Sant Joan han arribat els “petards”, la calor, els gelats, el final de les escoles, els ... En definitiva, arriben les vacances i d’una manera o altra tots intentem fer una aturada en el nostre dia a dia. És un bon moment per veure que hem fet la primera part de l’any. I ens permet agafar forces per entomar el que vindrà quan ens hi tornem a posar. Ja fa anys que l’Associació de Veïns treballa en els projectes d’urbanisme i de mobilitat que afecten casa nostra: projectes com la urbanització de les Casernes, o l’enorme nyap que tenim a la zona de vies del tren d’alta velocitat, que porten molt de temps adormits. Però nosaltres no descansem, aquesta primavera ha estat intensa en temes de mobilitat. Segons sembla, és un tema que està de moda a la ciutat. En particular ens hem entestat en el fet que el projecte de la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu acabi sent un fet durant aquesta legislatura.

Sabem que no tots els veïns veuen el projecte des de la mateixa perspectiva que nosaltres. Entenem que hi ha diferents maneres de visualitzar el futur urbanisme de Sant Andreu. Però això no ens desanima a impulsar el que creiem millor per a la globalitat de les persones que hi vivim. Pensem que ha de ser un espai a guanyar per les persones. Per altra banda hem reclamat que es potenciïn diferents carrils bici que han de connectar Sant Andreu amb la xarxa de la ciutat. Un clar exemple és el carrer Torras i Bages on hi ha d’haver un bon carril bici. També hem estat molt actius en un altre eix viari que ens amoïna. Es tracta de la Meridiana. Com a membres de la plataforma @SomMeridiana hem treballat durament perquè els nostres representants de l’Ajuntament de Barcelona entenguin que cal reduir el transit privat. La Meridiana veu passar cada dia 125.000 cotxes (a l’alçada de Fabra i Puig). Si, ho heu llegit bé: són molts!!! Aquest fet, per si sol, ha de fer reflexionar a qualsevol persona amb dos dits de front. No sembla raonable que aquesta xifra ha de disminuir significativament en els pròxims anys?

Aquest objectiu és el que ens empeny a reunir-nos amb totes les forces polítiques. Hem parlat amb tots, des del PP a la CUP, per demanar-los que ha de baixar el nivell de contaminació, que ha de baixar el soroll, que ha de disminuir la velocitat mitjana dels cotxes, que ha d’augmentar el temps que els semàfors verds són per als vianants, que hem de veure un bon carril bici i un bon transport públic a la Meridiana. Seguirem treballant perquè un dia no gaire llunyà, travessar la Meridiana no sigui una aventura. Bones vacances i fins a la tornada.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ (FOTOGRAFIA: XAVIER ARAGALL) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

628 juliol.indd 3

30/06/2017 22:59:16

628 juliol.indd 4

30/06/2017 22:59:18

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

TATSBCN.NET

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ >GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

QUART DISSABTE DE MES

8........... SomMeridiana

Acte Reivindicatiu

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE >AMICS DE LA FABRA I COATS

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI-

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

10 ....... Breus

Arxiu i Casernes

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU. >ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

ORG

NEA.

CUBA,

2.

CAN

933111038. A TOTES LES DONES QUE

ODÓ,

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

933112343.

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE >CORDADA, ASSOCIACIÓ

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

Record de l’atemptat

GUARDIOLA.

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT 71.

12 ...... 30 anys Hipercor

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

A 20H.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

>AGRUPACIÓ

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

DIMECRES, DE 17 A 19 H

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

EXCURSIONISTA

monogràfic

14 ....... CASALS D’ESTIU

Dret al lleure educatiu

20 ....... Concert Serrat

A la Fabra&Coats

MUN-

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, >CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA.

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

CAT

24 ....... ESPORTS

Futbol i Natació

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

GENT GRAN (ADDEG). CASAL DE BARRI L’HARMONIA. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

DEL

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA.

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I

O 20-21H.

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS, >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

NIS TAULA,

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. >LA LIRICA DE SANT ANDREU 639010087 I 605383212.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CURSETS PER GENT GRAN.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER >ATENEU HARMONIA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

4 CORDES.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

>ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DEL

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

CASAL DE SANT ANDREU

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

933111450

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

GRAN DE SANT ANDREU, 20. DE DILLUNS

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

A DIUMENGE DE 10 A 13.30 I DE 15 A 20H. ACTIVITATS CULTURALS DE LLEURE.

>FOMENT

5

SARDANISTA

ANDREUENC.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H CURSETS

628 juliol.indd 5

GRATUÏTS

DE

SARDANES.

30/06/2017 22:59:19

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados. 9euros/hora. 610057773, Lina

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Se ofrece Sr., de limpieza y cuidados Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: gente mayor. Nuria tef. 648081251 93/3460337 Josep Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09 Estudiante universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria. Móvil 626312762/ 648794344. También hace de canguro, de Lunes a Domingo.

Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Es necesita Sra per cuidar persona gran, amb referencies ... preguntar per Margarita. Telf: 617187995 Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

628 juliol.indd 6

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Telef: 637224107 Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

Es ven embarcació amb bon estat amb complements extras. Marca Zodiac marck11 Compac 3,80 x 1,67. Caracteristiques: motor fora bordaYamaha 8cv. Contacte: 609294141 Sr Juan.(Bon Preu).

Es lloga plaça de Parquing per cotxe gran. C/Gran de Sant Andreu, 483 interior. Interessats truqueu al 629734632. Joaquim

C.N. SANT ANDREU Es ven Titol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo título del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

Es venen dos titols CN Sant Andreu, Contactar amb Salvador 699785159.

DIVERSOS

El Casal Basconia busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’Informatica.

Preguntar per Jaume Dages (President del Casal Basconia) Tel: 622510430 / 933459495 Se vende silla de paseo doble marca Cossato (con accesorios).

Buen estado. 125Euros.

Interesados llamar a Joaquim 629734632 Es ven Acordeó marca FRONTALINI 80 BAIXOS- 7 TONS. Josep Llinares: 625730780 Se vende aire acondicionado móvil para tienda, comedor o habitación grande. Muy rápido perfecto funcionamiento con mando a distancia nada màs 100euros.

Telefono 627895342Ramon 933450562 MATERIAL DIDACTICO (flashcards, fichas, libros, etc.) para las CLASES de INGLES (niveles desde Beginners hasta Proficiency) busca nuevo/a propietario/a. Si te apasiona enseñar inglés, quizás te puedo ser de ayuda. Contacta con EvaMaria Sans en suenyoeningles@ gmail.com para más información.

Y, si tú no estás interesado/a, pero sabes de alguien que lo puede estar, por favor, ponnos en contacto.

30/06/2017 22:59:19

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Sobre el referèndum Sobre el referèndum es poden dir moltes coses. Només en comentaré algunes.

El president Puigdemont ja ha donat la data (1 d’octubre) i la pregunta: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent, en forma de república?» i ha assegurat que el referèndum es farà.

Quan diu que el referèndum es farà vol dir que el govern de la Generalitat de Catalunya està determinat a fer-lo i prepararà les condicions perquè es pugui celebrar amb totes les garanties. El govern espanyol diu que no es farà i que farà tots els possibles per evitar que es faci.

Què passarà? Ningú no sap del cert què passarà, perquè no endevinem el futur, però podem superar la incertesa preveient l’escenari més advers, que seria que el govern espanyol volgués impedir el referèndum suspenent l’autonomia de Catalunya o alguna mesura semblant.

Per què crec que pot guanyar el Sí? Perquè el Sí comporta una nova República que obre moltes oportunitats de començar a resoldre molts dels nostres problemes i perquè el No té molt pocs arguments engrescadors i recorre molt sovint a la mentida i a la por.

Alguns polítics espanyols, que volen evitar com sigui el referèndum, ens prometen la reforma de la constitució espanyola, però ignoren o fan veure que ignoren que aquesta reforma és impossible.

La constitució espanyola preveu per a la seva reforma una sèrie de condicions que són impossibles de complir.

Els obstacles són tants, que és evident que l’objectiu de la constitució espanyola en aquest punt no és permetre’n la reforma, sinó impedir-la. Ho afirmen constitucionalistes espanyols, com podeu llegir en l’article del jurista Ponç Feliu a El Punt Avui del 10 de març del 2015: http://www. elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/830486-de-fraus-i quimeres.html?tmpl=component&print=1&page Rafel Castellanos i Llorenç

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

cap a peus | juliol

En aquest cas, una Assemblea de càrrecs electes podria proclamar la independència i recórrer a les lleis internacionals per a celebrar un referèndum amb l’empara internacional.

D’una manera o altra farem el referèndum. Només cal que ens mantinguem ferms i continuem com fins ara amb mobilitzacions massives i pacífiques, quan es convoquin.

Una altra possibilitat és que se celebri el referèndum, que guanyi el Sí i es proclami la independència.

De fet, els percentatges de vot al Parlament de Catalunya equivalen a una victòria del Sí: El 48% de vot a favor de la independència i el 39% en contra equivalen a un 55% del Sí i a un 45% del No en un referèndum.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

628 juliol.indd 7

30/06/2017 22:59:19

SOMMERIDIANA

Una altra Meridiana és possible: posant fil a l’agulla El passat dia 17 de juny es van aplegar les entitats que formen la plataforma SomMeridiana per tal d’avançar en la reivindicació sobre com ha de ser la reforma integral de la Meridiana

C

om ja hem explicat en les darreres edicions del De Cap a Peus, estem davant d’una demanda que aplega tres eixos: la contaminació atmosfèrica, un canvi en la mobilitat (sobretot en l’ús del vehicle privat) i un canvi d’usos de preferència al trànsit a una pacificació i recuperació de l’espai per als ciutadans.

I és seguint aquesta lògica que la plataforma SomMeridiana aplega actors implicats en aquests tres eixos: deu associacions de veïns de la Sagrera, Navas, Clot-Camp de l’Arpa, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu Nord-Tramuntana, Torre Llobeta-Vilapiscina, Congrés-Indians, Prosperitat, Meridiano Cero; així com la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), i quatre entitats d’àmbit de ciutat molt actives en les temàtiques abans esmentades: la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Bicicleta Club de Catalunya i el grup Catalunya Camina.

Tres elements que estan a l’agenda de les grans ciutats del món i que faríem bé de mirar quines solucions s’estan buscant o proposant en ciutats comparables a la nostra. Es tracta d’un canvi que caldrà planificar bé, amb amplis consensos i que necessàriament passi per sobre de les estratègies electorals. Cal un compromís global més enllà de les dinàmiques partidistes i del calendari d’eleccions municipals.

8

És important tenir present que per remodelar la Meridiana cal abans resoldre com es gestionarà la necessària reducció del cotxe privat. Com es planteja una mobilitat diferent? Quina estratègia per a Rodalies? Quina estratègia per als autobusos urbans i interurbans? Sense aquesta prèvia no es pot pensar en una reforma efectiva i eficient de la Meridiana. És, doncs, una reivindicació que va més enllà d’uns determinats pobles, barris o districtes de Barcelona, que afecta també tota la població metropolitana: la contaminació atmosfèrica, que està afectant de manera creixent la qualitat de l’aire i, per tant, és ja una necessitat de salut pública que es redueixi la contaminació.

També afecta la mobilitat, avui la Meridiana com a via d’entrada directa a la ciutat està al límit de la seva capacitat, i està fora de lloc que sigui l’única via d’aquestes característiques: vuit carrils de trànsit arran de carrer. Com a conseqüència de les dues anteriors, les persones que viuen a la seva àrea d’influència (entre 300 i 400.000) necessiten una nova pacificació i reconfiguració

628 juliol.indd 8

Alguns dels representants polítics que van acudir-hi / ANDREU CARRASCAL

de la Meridiana. Més espai per als ciutadans, transport sostenible i menys espai per al soroll, els fums i el constant flux de cotxes.

A partir d’aquest triple repte es va plantejar l’acte del passat dia 17 i per això SomMeridiana va aplegar experts en qualitat de l’aire, en mobilitat i transport públic així com tots els partits polítics amb representació a l’ajuntament.

Un primer pas és haver aconseguit que tots els partits hagin signat el “Compromís ciutadà per a la promoció i execució del projecte de la Meridiana”, una manera de fer palès que cal un compromís sòlid per abordar una reforma d’aquesta magnitud i que el càlcul electoral no faria més que empetitir els seus protagonistes i engrandir i allargar els actuals i futurs problemes de mobilitat i contaminació.

30/06/2017 22:59:22

El compromís, que es pot trobar al Facebook de SomMeridiana, al qual s’hi poden adherir entitats que ho considerin oportú, és un decàleg on s’esmenta entre altres temes el fet que el projecte ha de tenir com a objectiu la reducció contundent de la contaminació atmosfèrica i sonora, i una millora de les condicions de vida a l’entorn de l’avinguda; ha de preveure la totalitat de la via des del parc de la Ciutadella fins a Ciutat Meridiana – Vallbona; ha de canviar la preferència pels vehicles a la preferència per les persones; ha de tenir com objectiu també introduir un canvi de model de la mobilitat global cap a mitjans de transport més sostenibles: transport públic, bicicletes, etc.

Finalment cal destacar la necessitat d’unir els dos costats de l’avinguda per promoure la convivència de les persones i per fomentar també el comerç local de proximitat.

Queda molta feina per fer, és un projecte de llarg abast i d’un impacte que supera la pròpia reforma en si mateixa.

Per tant, caldrà seguir ferms en els propòsits actuals i sobretot evitar que es repeteixin els disbarats dels grans projectes que envolten Sant Andreu (Casernes, el tren d’alta velocitat i àrees d’influència, etc.) i que fa més de deu anys que estan encallats.

No ens podem permetre deu anys més d’aire contaminat (atès que supera els límits recomanats per l’OMS), ni de trànsit insostenible, ni d’espais on les persones són un element secundari.

Xavier Aragall

Durant l’acte la via va quedar tallada en un sentit / ANDREU CARRASCAL

cap a peus | juliol

9

628 juliol.indd 9

30/06/2017 22:59:25

PORTES OBERTES A L’ARXIU DE SANT ANDREU

CASERNES

L’Arxiu va organitzar una visita guiada amb l’historiador Manel Martín per conèixer el passat del Rec Comtal

Un any més a les Casernes encara queda molt per fer

L

’Arxiu de Sant Andreu va celebrar el passat 8 de juny el Dia Internacional dels Arxius amb una jornada de portes obertes que es va centrar, sobretot, en la història del Rec Comtal. Els veïns van poder conèixer de forma totalment gratuïta el fons històric de l’Arxiu i tota la documentació relativa al Rec que s’hi conserva des de l’any 1838.

El Rec Comtal era una canalització d’aigua derivada del riu Besòs que anava des de Montcada fins a la Barceloneta, i travessava els antics municipis de Sant Andreu i Sant Martí. Les seves principals funcions eren el regadiu dels cultius de la zona i l’aprofitament de l’energia hidràulica, a més del propi proveïment d’aigua.

La jornada a l’Arxiu va comptar amb la col•laboració de l’historiador Manel Martín, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i gran coneixedor del passat del Rec. El Centre d’Estudis Ignasi Iglesias fa dècades que treballa per reivindicar la importància de la història del Rec Comtal i, gràcies en bona part a la seva mediació, ha estat possible conservar tota la documentació que existeix actualment.

10

R

ecuperant el que deia el text de l’article d’ara fa un any, repetim que és preocupant que al poble es concentrin dues intervencions de gran impacte i que les dues portin una dècada de retard. Aviat hi haurà adolescents al barri que només hauran sentit parlar de plans incomplerts. No pot ser que diverses generacions d’andreuencs hagin de ser testimonis de la manca de planificació de les administracions i que el seu paisatge quotidià sigui el fruit d’un cúmul d’incongruències, i és que el passat 1 de juny va fer onze anys de l’aprovació definitiva del planejament a les Casernes, i per això el passat divendres dia 9 de juny les AAVV de Sant Andreu Nord Tramuntana i la de Sant Andreu de Palomar vàrem “celebrar”, irònicament parlant, un berenar popular a la plaça de Mossèn Clapes. Ja en són sis, els aniversaris amb coca per a tothom i la lectura d’un manifest per recordar a les administracions que cal desencallar aquest gran projecte de ciutat. Va ser un èxit de participació veïnal.

I ho repetim un altre cop: el pla de les Casernes tenia sentit si es feia el conjunt dels edificis amb els seus usos corresponents.

Tenir poques coses i aïllades l’una de l’altra no és més que un pegat urbanístic, irrespectuós amb els veïns i que demana a crits una resposta decidida per part dels responsables municipals.

Xavier Aragall

Martín va explicar que, abans que la Revolució Industrial arribés a Barcelona, la producció agrària estava determinada per la sèquia. El pas del Rec també determinava la localització dels molins, que els habitants de l’Edat Mitjana feien servir per produir pa i altres béns de consum. Per tant, el Rec Comtal es va convertir en un recurs estratègic per a Barcelona.

L’aparició de les noves fàbriques i el creixement urbà de la ciutat van provocar la pràctica desaparició del Rec, fins al punt que actualment queda menys de l’1% de la superfície original. La sèquia comtal va arribar a cobrir més de mil hectàrees de conreu, de les que avui només en queden unes vuit, que pertanyen a la finca Ponderosa, a Vallbona (Nou Barris).

L’Arxiu Municipal de Sant Andreu va néixer l’any 1982 per iniciativa d’un grup de veïns, amb la finalitat de recuperar la documentació històrica i de realitzar diversos estudis sobre el passat de Sant Andreu. L’any 1988 va passar a ser un servei de l’administració del Districte, i actualment aplega fons documentals municipals i altres fons de procedència privada.

Míriam Pérez

628 juliol.indd 10

Imatge de la trobada d’enguany / AVV SANT ANDREU DE PALOMAR

30/06/2017 22:59:26

LEGIONARIS A SANT ANDREU Davant de la imminent fira militar que els legionaris van celebrar el passat dissabte 1 de juliol, les entitats que formem part de la federació de l’Ateneu L’Harmonia han redactat aquest manifest on van convidar a les entitars per adherir-se. També van organitzar un acte a la Plaça Comerç adreçat a les families de Sant Andreu per divendres 30 de juny, amb l’Arcadi Oliveres, per expressar que Sant Andreu és un poble de pau i que cap guerra ens és llunyana.

El manifest deia el següent: Hi ha 65 milions de persones desplaçades per culpa de la guerra i la fam.

1 de cada 122 persones del planeta està fora de casa seva de manera forçada.

El teu poble, les teves amistats, la gent que estimes, els teus projectes… ho deixes tot enrere i marxes.

No pas perquè busquis un futur millor sinó per sobreviure.

Però el camí de l’exili no és un camí d’esperança. Les dificultats per a poder establir-se en un entorn on viure dignament són infinites. La gran majoria de les persones refugiades estan en països en vies de desenvolupament. Només un de 10 arriba a Europa. Turquia, el Congo, Pakistan, Liban i Sudan, són els països amb més persones refugiades del món. I més de la meitat de les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se són menors d’edat.

Però no a tothom li va malament, la guerra. Darrera de cada guerra hi ha interessos econòmics, el capitalisme és així de cruel. L’any 2014 Espanya va vendre 3 mil milions d’euros en armament, concretament a 12 països en conflicte bèl•lic.

Malauradament, mentre hi continuïn havent organitzacions que fomentin la guerra, que en siguin partícips i alhora còmplices, mentre continuïn fomentant l’enfrontament, la injustícia i la violència, seguirem vivint en un món on la pau sembla que no hi tingui cabuda.

Tot i així, diuen que l’esperança mai s’ha de perdre, i volem creure, que hi ha un fil de llum, un lloc a l’horitzó on la pau hi té cabuda, un lloc on la convivència, la solidaritat, el respecte pels drets humans, el feminisme, el medi ambient i el diàleg en són els autèntics protagonistes. Un espai on les guerres no hi són benvingudes. Un espai on el respecte cap als drets humans n’és la principal premissa i hi ha una veritable transformació social.

cap a peus | juliol

Per tot això ens sembla absolutament inadmissible que al nostre poble es facin actes que fomentin la cultura de la guerra o que trivialitzin la guerra confonent-la amb una activitat lúdica i cultural.

Cap guerra ens és llunyana, i Sant Andreu és un poble de pau, que creu en el diàleg entre els pobles, en les relacions honestes i no abusives, que se solidaritza amb el que pateix i no en fa negoci, que acull la diferència i construeix un futur millor.

11

Per aquest motiu expressem el nostre rebuig a l’activitat prevista pel proper 1 de juliol organitzada per la Hermandad de Ex-Caballeros Legionarios*, entitat que malauradament ja ens té acostumades a actes d’exaltació militarista. Denunciem la passivitat de les diferents administracions públiques en posar fi a aquestes situacions. Expressem el nostre compromís en promoure relacions de fraternitat, solidaritat i dignitat amb les persones desplaçades, tant per motius econòmics com per conflictes armats. Expressem el nostre profund desig que Sant Andreu sigui una xarxa amb molts nusos, un espai de lluita, de cultura, de transformació, de creació, de trobada.

Cap guerra ens és llunyana.

Federació d’Entitats Socioculturals i de lleure de Sant Andreu de Palomar

628 juliol.indd 11

30/06/2017 22:59:26

Homenatge a les víctimes de l’atemptat d’Hipercor

E

l 19 de juny de 1987, a les 16.12 hores de la tarda, es va aturar el cor de molts barcelonins i barcelonines. Era un divendres a la tarda i moltes famílies passejaven pel centre comercial Hipercor, situat a l’ avinguda Meridiana, per fer la compra del cap de setmana. En aquell moment va esclatar una bomba que la banda terrorista ETA va deixar a un Ford Sierra aparcat al pàrquing soterrani del centre comercial. Van morir 21 persones i 45 en van resultar ferides de diversa gravetat.

Trenta anys després, l’Ajuntament de Barcelona va homenatjar les víctimes en un emotiu acte que va tenir lloc el passat 19 de juny al parc de Can Dragó. L’homenatge va comptar amb la participació activa dels familiars de les víctimes, que es van mostrar agraïts que, encara que fos tres dècades tard, per fi tinguin la consideració que mereixen.

L’acte va començar amb la lectura d’un poema de John Donne, que va llegir l’actriu i dramaturga Àngels Aymar. Es tracta d’un fragment de Meditación XVII, d’on Ernest Hemingway va treure el títol de la seva obra Per qui toquen les campanes. Després, un grup de ballarins voluntaris no professionals van interpretar una dansa, acompanyats per les notes d’un piano, que va arrencar les primeres llàgrimes als assistents. El moment més emotiu es va produir quan els familiars van dipositar un objecte personal de cada una de les víctimes en vint-i-una cadires buides, que simbolitzaven el record i el buit que un dia van deixar en tantes famílies.

Com a cloenda, els assistents es van desplaçar fins a l’entrada de l’Hipercor per descobrir un faristol que recorda, en català, castellà i anglès, l’acte que va marcar un abans i un després en la lluita contra el terrorisme a Catalunya i a Espanya.

L’atemptat d’Hipercor es recorda com el més mortífer d’ETA i va generar una commoció social en tota la població barcelonina. Milers de persones van sortir al carrer per condemnar aquest acte i mostrar el seu rebuig a la violència terrorista. A dia d’avui encara pesa en la memòria de gran part dels barcelonins i barcelonines, tot i que les víctimes lamenten que les autoritats sí hagin oblidat l’horror que han hagut de viure durant aquests anys.

Tot i així, l’acte d’homenatge del passat 19 de juny els consola, ja que, malgrat ser breu, va estar ple de simbolismes. I, sobretot, no hi va haver cap intervenció de les autoritats polítiques presents, sinó que el protagonisme va ser per les víctimes, els seus familiars i el record.

L’Ajuntament també ha gravat un vídeo per recordar la barbàrie de l’atemptat d’Hipercor, que es va difondre durant els dies previs a l’homenatge. El vídeo va comptar amb la col•laboració dels familiars de les víctimes i, a més de reivindicar la pau i el record, també tenia la finalitat de donar a conèixer el context polític i històric en què es va produir el succés.

L’atemptat d’Hipercor va tenir lloc en una època en què les negociacions entre ETA i el Govern Espanyol passaven per un moment d’incertesa. Barcelona es preparava per les Olimpíades de 1992, i la ciutat es va convertir en objectiu de la banda terrorista, després de la desarticulació del comandament Madrid al gener de 1987. Tot i que els autors materials van ser detinguts tres mesos després, al setembre, res no podrà fer oblidar el dolor a les famílies, que encara lluiten perquè les víctimes siguin recordades.

Míriam Pérez

Òmnium Sant Andreu, la 35a seu territorial de l’entitat

12

El passat dimecres 7 de juny, es va celebrar l’acte de constitució de la 35a seu territorial de l’entitat Òmnium. A l’acte hi van assistir, a més a més de socis de l’entitat, diversos representants polítics i d’entitats de Sant Andreu com ara Felipe Aranguren, conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu; Roger Mestre, Conseller del PdCat; Quim Pañart, conseller d’ERC; Santi Serra, president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu; Jaume Seda, president del Centre d’estudis Ignasi Iglésias; Miren Azpiri Akarregi, directora de Serveis Socials del Bon Pastor; Enric Guardiola Bohigas, de l’Agrupació Excursionista de Muntanya, i Montserrat Cortés, vicepresidenta de la Societat Cultural i Esportiva la Lira. També hi havia representants d’altres seus territorials de Barcelona, com ara el president d’Òmnium Sants-Montjuïc, Jordi Redondo.

L’acte es va iniciar constituint la mesa electoral formada per Marta Garsaball, membre de la Junta Directiva d’Òmnium, Carles Méndez i Rafel Flos, els dos socis, veïns i membre fundadors de la gestora, que van exposar la feina feta fins ara i les propostes de futur.

628 juliol.indd 12

La ja presidenta de la seu, Lourdes Pinyol, va relatar l’origen de l’equip de la gestora i la memòria d’activitats de juny 2016 a juny 2017. El Pla de Treball previst pel qual queda del 2017 va ser exposat per Anna M. Santamaria i a continuació, en Jaume Pérez, futur tresorer de la seu, va comentar el pressupost assignat per als projectes previstos. En Josep Castells va presentar els deu membres que configuren la nova junta territorial i es van celebrar les votacions que durant el recompte Clara Gorrias i David Garcia van oferir una actuació musical. Després es va passar al parlament d’en Jaume Seda, president del centre d’estudis Ignasi Iglésias, com a representant de les entitats presents a l’acte, junt amb Felipe Aranguren, conseller de Cultura del districte de Sant Andreu, com a representant institucional.

Seguidament, Marta Garsaball proclama els resultats electorals i proclamar la nova seu i junta territorial. Com a cloenda de l’acte, Jordi Cruixart, president d’Òmnium, va fer una xerrada sota el títol “Cap al Referèndum i la República Catalana” que va ser llargament aplaudit pel públic assistent.

Núria Boté

30/06/2017 22:59:26

Figures de la política catalana i espanyola durant l’acte / NACIÓ DIGITAL

ARA.CAT

Imatge de la representació musical que va acompanyar l’acte / EL PAÍS.CAT

Integrants d’Ômnium Cultural Sant Andreu / ÒMNIUM CULTURAL

628 juliol.indd 13

30/06/2017 22:59:26

628 juliol.indd 14

30/06/2017 22:59:27

Nens i nenes jugant a l’esplai de Sant Pacià / ANDREU CARRASCAL

Xavier Aragall Els casals d’Estiu

E

stirant el fil dels Casals d’estiu aquest monogràfic aborda la creixent importància de l’educació en el lleure, l’impacte que té en l’educació dels infants i n’analitza també els principals elements de debat: 1. L’educació en el lleure (en general) Ara fa tres anys, l’oficina del Síndic de Greuges publicava l’Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars” el qual ens permet tenir força informació d’un àmbit del qual és difícil obtenir dades. Així, en l’informe s’estableix que quan es parla de lleure educatiu s’està fent referència al conjunt d’activitats organitzades i adreçades a infants i joves amb finalitats lúdiques i educatives.

cap a peus | juliol

Quan arriba l’estiu i s’acaben les escoles, s’inicien tot un seguit d’activitats que han de permetre compaginar les vacances dels infants amb la feina dels pares. Són els casals d’estiu i constitueixen una àmplia oferta d’activitats que combinen lleure i educació.

15

La gran novetat dels darrers anys ha estat que el tradicional associacionisme educatiu de caus, esplais (al Cap a Peus núm.

603 -consultable on-line- trobareu un monogràfic sobre l’escoltisme a Sant Andreu) i escoltes, etc. ara s’hi suma també tot el conjunt de serveis de lleure que porten a terme entitats, empreses o administracions públiques.

628 juliol.indd 15

30/06/2017 22:59:27

L’associacionisme educatiu ha destacat sempre en el camp del lleure educatiu (Esplai Natzaret) / WIKICOMMONS

Per al cas de l’associacionisme educatiu, la Direcció General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya va comptabilitzar el 2013 que cada estiu al voltant de 220.000 nens i joves participen en activitats de lleure educatiu, ja siguin colònies, campaments, rutes, camps de treball o colònies urbanes. Dels serveis de lleure no en tenim dades però la quantitat de casals d’estiu que s’organitzen només a Sant Andreu (veure apunt tècnic) ens indica la gran quantitat d’opcions existents.

Com ja hem analitzat en diferents temàtiques abordades al Cap a Peus, els canvis socials i econòmics d’aquest tombant de segle tenen un impacte global, ja que va des dels canvis d’hàbits de consum i compra, fins a l’ús que fem de l’espai públic (carrers, parcs i places). En aquest cas el lleure educatiu permet facilitar la conciliació familiar (on van els fills mentre els pares són fora treballant) alhora que aporten temps educatiu fora de l’horari estrictament escolar (recordem que avui la formació i l’educació esdevé clau per poder integrar-se al mercat laboral amb un mínim d’expectatives d’èxit).

Dit d’una altra manera, tal com indica una recerca de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill, les activitats extraescolars van experimentar un gran creixement a mesura que la dona s’incorporava al mercat laboral “com a instrument que garantia a les famílies treballadores que els seus fills estaven en entorns segurs durant la jornada laboral”.

2.La creixent importància de l’educació en el lleure (per canvis socials) Amb el temps, l’educació en el lleure va anar assolint una presència clau pel nou paper que jugava en la conciliació

628 juliol.indd 16

30/06/2017 22:59:28

familiar. Quantitativament, l’informe del Síndic de Greuges ens parla que a Catalunya prop de 600.000 joves i nens que participen en activitats fora de l’horari escolar, la gran majoria són esportives, un 64%, mentre que un 39% són no esportives, entre les quals destaquen música, dansa i idiomes.

En paral•lel també augmenta de forma considerable la varietat de propostes d’educació en el lleure, principalment les pensades per a períodes de vacances, alhora que cada cop més es consoliden els equipaments d’oci per a infància i adolescència entre els quals es troben espais de joc, ludoteques o les biblioteques infantils. I aquesta és la gran transformació, tot el seguit d’equipaments i activitats es converteixen “en espais educatius amb grans possibilitats formatives” tal com s’assenyala a l’informe de Txus Morata “El lleure educatiu davant la societat del segle XXI” presentat en el marc del congrés del lleure educatiu del 2015.

De fet, a aquest tipus d’activitats, entre les quals recordem hi ha els casals d’estiu, se les acabarà encabint dins el marc de l’educació no formal, que se situa a mig camí entre l’educació formal, és a dir, la que es fa a l’escola i que té ben definits els objectius d’aprenentatge i l’educació informal, que vindria a ser la que s’aprèn a casa o en diversos intercanvis informals.

Aquesta creixent importància fa posar en alerta el fet que el no poder accedir a fer aquestes activitats, bàsicament per motiu econòmic, pot tenir un notable impacte en la cohesió social. Així, l’informe del Síndic de 2014 ens informava que per exemple la meitat de fills de treballadors no qualificats no poden participar en aquests tipus d’activitat. De fet, l’informe desgranava tres elements clau que hem de tenir en compte, i dels quals Sant Andreu no en resta al marge: la desigualtat en l’accés, l’accessibilitat dels equipaments i espais públics i finalment les possibles mancances en el caràcter inclusiu d’aquestes activitats.

4. Principals elements de tenir en compte: La desigualtat en l’accés: una de les conclusions de l’informe del Síndic de Greuges destacava precisament que si bé hi ha un elevat nombre d’infants que participa en activitats

cap a peus | juliol

3.Impacte en l’educació dels infants: aprenentatge i cohesió social Si sumem les hores d’activitats de lleure educatiu d’un infant durant en els 9 anys d’educació infantil i primària, aquestes poden acabar essent tantes hores com les que equivalen a un curs escolar. Hores que de ben segur acaben tenint un impacte. Im-

pactes que, tal com podem veure en l’informe de Morata abans esmentat, repercuteix en molts variats aspectes de l’Infant començant per la configuració del caràcter i la personalitat. S’ha estudiat l’impacte del lleure educatiu en la forma de pensar, de fer amics, d’aprendre a relacionar-se així com saber utilitzar el temps lliure i desenvolupar aficions. En el cas d’activitats esportives promouen la responsabilitat, la participació, l’adquisició de normes o d’hàbits saludables. Per al cas concret de l’associacionisme educatiu (caus, esplais, etc) s’han pogut detectar com el lleure educatiu permetia fins i tot desenvolupar competències que després són útils per al camp professional en aspectes destacats com ara la comunicació, la creativitat, la capacitat de treball en equip i fins i tot capacitats relacionades amb habilitats directives i de lideratge.

17

Equipaments culturals com ara centres culturals i biblioteques poden acollir casals d’estiu / ELESSAR (WIKICOMMONS)

628 juliol.indd 17

30/06/2017 22:59:29

de lleure educatiu, la seva participació està molt afectada per desigualtats d’accés, amb la qual cosa els infants socialment menys afavorits tendeixen a participar menys en aquestes activitats.

Precisament a principis del mes de juny l’ONG Educo es feia ressò del creixent nombre de llars que no poden dedicar recursos a aquesta despesa, i per tant els infants passen les tardes sols a casa mentre els pares encara treballen. Són els nens de la clau, ja que porten a sobre o penjada al coll la clau de casa.

Aquest fenomen esdevé especialment preocupant a l’estiu on els menors es passen tot el dia sols a casa.

Quan s’ajunta la impossibilitat per part dels pares de poder conciliar vida laboral i familiar i el poc o nul suport familiar o social és quan més risc hi ha. En termes generals, les principals mesures que han de poder compensar aquestes desigualtats serien la promoció de beques, serveis gratuïts, participació de voluntariat, etc.

Les mancances en el caràcter inclusiu, coeducatiu i intercultural: l’informe del Síndic també es fa ressò de la baixa participació en el lleure educatiu d’infants amb discapacitats així com el fet que sovint les activitats com els casals d’estiu no sempre presenten una composició social heterogènia i comparable amb la realitat dels pobles o barris on es duen a terme aquestes activitats. És a dir, que no esdevenen llocs de trobada on es puguin establir relacions interculturals entre infants d’orígens socials diferents.

Aquest és un element clau per la cohesió social del futur. Els infants que han compartit escola i temps lliure, quan són grans tenen més vincles que els uneixen i afavoreix per tant a tenir una societat més cohesionada i respectuosa amb la diferència.

18

L’accessibilitat dels equipaments i dels espais públics: el darrer dels elements sobre e que cal tenir una especial atenció és el dèficit que tenen els agents del lleure educatiu a l’hora de poder accedir a equipaments i espais públics ( escoles, poliesportius, centres cívics, biblioteques, etc) on poder dur a terme les activitats.

En aquest cas hi ha tot un seguit d’elements a tenir en compte, com ara si la propietat és municipal o de la Generalitat, la possibilitat de poder acollir aquestes activitats, les traves legals, etc.

El que si que ens indica l’informe del Síndic, és que en el cas de les escoles que aprofiten les instal•lacions en horaris no lectius són els equipaments que més permeten reduir les desigualtats d’accés en el lleure educatiu alhora que fan que l’escola esdevingui una institució de referència.

Seria bo que a Sant Andreu poguéssim tenir una bona anàlisi d’aquests tres elements, perquè actualment no tenim una radiografia acurada de la situació actual, i de ben segur que ens caldria poder detectar aquestes mancances per poder posar-hi remei abans no sigui massa tard i impacti negativament en la cohesió social del poble.

628 juliol.indd 18

Il·lustració de cartells d’esplais / XAVIER ARAGALL

30/06/2017 22:59:29

l’entrevista | Maria Jesús Larios | REDACTORA DE L’INFORME SOBRE EL DRET AL LLEURE EDUCATIU PRESENTAT A LES ADMINISTRACIONS PEL SÍNDIC DE GREUGES EL 2014

“El lleure educatiu no s’ha de contemplar tant com un mecanisme de mantenir ocupats als nens durant l’estiu sinó com a activitat formativa”

628 juliol.indd 19

En el Síndic de Greuges es fa un informe anual sobre els drets dels infants que cada any es presenta al Parlament. En el cas de l’informe sobre el dret al lleure educatiu del 2014 va ser un informe extraordinari. No té periodicitat sinó que es fa quan hi ha una situació de desigualtat o vulneracions de drets / ALBA CABRERA

educatiu de l’escola. Caldria que estiguessin molts més connectats i integrats l’un amb l’altre. Amb els sistemes d’educació més alternatius que han sorgit a Catalunya durant els darrers anys, s’ha evidenciat que cada cop és més difícil separar entre l’educació formal i l’educació en el lleure perquè amb el lleure també s’aprèn moltíssim i pot ser tan senzill com organitzar una excursió o unes colònies”.

Quin és el principal problema que han de fer front els esplais per organitzar aquest tipus d’activitats?

“El problema és que molts d’aquests esplais no tenen un local fix i cada any han de fer una reivindicació per continuar persistint. Els esplais per fer colònies necessiten pagar una casa de colònies. Per tant, per molt que sigui accessible, moltes vegades no poden fer-ho si no reben ajuts o beques. L’administració contempla donar-les però no ha organitzat cap pla concret per repetir-les”.

Com valores l’acollida del lleure educatiu andreuenca?

“La xarxa d’entitats de Sant Andreu és potent i això és molt positiu. Les administracions han de potenciar aquestes xarxes. És molt important que les escoles obrin durant l’estiu perquè siguin un espai públic per als esplais o per a les persones que hi viuen als voltants. I per a això, cal fer plans de barri que agrupin a les escoles amb totes les entitats per tenir aquesta connexió i evitar que els nens es quedin sols durant llargues hores de la tarda”.

A part de les escoles, a on més es poden organitzar activitats que garanteixin aquest dret?

“Altres equipaments essencials per al desenvolupament del dret del lleure que ha de tenir un poble o un municipi són els parcs.

El lleure també es desenvolupa als parcs quan surts a jugar de l’escola. Per tant, en un poble, barri o ciutat s’han de tenir parcs infantils suficients però també parcs per als adolescents com pistes d’skate o espais més per la seva edat perquè puguin tenir independència com espais cívics”.

Alba Cabrera

cap a peus | juliol

Quins aspectes abraçava el concepte de lleure educatiu a l’informe?

“Abraçava des de les activitats que s’organitzen des de l’escola fins a les activitats complementàries de les vacances, aglutinava tot. Per exemple, les colònies és una activitat que hi ha escoles que les fan i d’altres que no les fan. L’administració hauria de garantir que tots els nens anessin de colònies. I això no estava regulat ni ho està encara”.

I els temes més rellevants de l’informe?

“Sobre els temes més rellevants que vam tractar com a problema i que encara continuen sent-ho, és la segregació dels nens que tenen accés a aquest dret segons la seva economia familiar i la seva condició social. Hi ha estadístiques que ens diuen que hi ha un percentatge d’un 30% més de l’accés al lleure dels fills de famílies amb més capacitat econòmica respecte a altres famílies que tenen menor capacitat”.

En què es beneficia un nen que pot accedir al dret de lleure educatiu?

“El lleure educatiu no s’ha de contemplar tant com un mecanisme de mantenir ocupats als nens durant l’estiu sinó com a activitat formativa. Un nen que hagi gaudit del dret al lleure educatiu té més possibilitats de desenvolupar-se plenament, de ser més feliç, de tenir més amics i amigues i de desenvolupar altres capacitats que potser no se’ls transmeten des de casa o des de l’escola amb l’ensenyament formal”.

Què han de fer les administracions per garantir aquest dret? “És molt important no només garantir-ho sinó també que les administracions facin aquest paper pedagògic cap a les famílies, per què hi ha algunes famílies que poden no reconèixer aquest component educatiu del lleure”.

No sembla fàcil que les administracions puguin arribar a tothom per igual sense implicació...

“Les administracions han de prendre un paper actiu per arribar a les famílies. Han de fer campanyes, plans municipals, acords en el finançament de les entitats de lleure perquè puguin arribar a totes les famílies. És cert que hi ha molts tipus de lleure i subvencionar a tots esplais i entitats pot semblar complicat. Però la majoria d’elles són entitats que funcionen pel voluntariat i que són bastant accessibles econòmicament”.

I què més proposa l’informe?

“Acabar amb la separació entre el lleure educatiu i el sistema

19

30/06/2017 22:59:29

COOPERATIVISME ANDREUENC

Alternatives al capitalisme

Sant Andreu acull un cicle de formacions sobre el cooperativisme

G

20

estió privada o gestió pública, propietat privada o propietat pública, aquesta és la decisió que normalment està sobre la taula quan es parla d’una activitat econòmica. L’economia social i solidària trenca amb aquesta dualitat entre públic o privat. La propietat col•lectiva sembla una utopia, però és més real del que realment pensem. Coòpolis juntament amb la XES de Sant Andreu van organitzar, aquest passat mes de juny, un cicle de formacions sobre el cooperativisme com a realitat. Els recintes de l’Harmonia, la Biblioteca de Bon Pastor i el Centre Cívic de Navas van acollir les diverses formacions.

D’on prové el terme economia social i el d’economia solidària?

L’expert en història del cooperativisme a Barcelona i membre de la cooperativa Ciutat Invisible, Ivan Miró, en va donar la resposta a la formació celebrada a l’Harmonia. El concepte d’economia social neix a mitjans del segle XIX, com a resposta davant l’atac frontal que pateixen les classes populars per part del nou ordre mundial. La revolució industrial, iniciada al Regne Unit al segle XVIII, va portar la fi de l’Antic Règim, la fi del feudalisme, l’inici d’un nou sistema econòmic i polític: el capitalisme i la democràcia parlamentària. Aquest sistema va portar a la desaparició gradual de les terres comunals, que permetia la supervivència de les comunitats rurals. Davant una situació de despossessió de terres i d’explotació febril les classes populars van crear alternatives inspirades en corrents com l’anarquisme o el marxisme.

Miró va focalitzar en el cas català en aquest debat europeu.

Múltiples organitzacions obreres es van crear a finals del segle XIX en les zones de gran concentració industrial. Aquestes lluitaven per les millores de les condicions laborals, dels salaris i de la higiene. Lluites que ara ens poden semblar trivials, però que van sembrar la llavors dels futurs sindicats com la CNT. Aquestes organitzacions de lluita obrera es van dotar de coo-

peratives de tot tipus, per tal de ser independents. Aquest tipus de relacions econòmiques s’engloben dintre del que coneixem com a economia social Després de fer un repàs dels alts i baixos del moviment cooperatiu, Miró va mostrar amb claredat el trencament que va suposar la instauració del franquisme. “La mort de l’ecosistema del moviment, la mort de les relacions socials que van fer gran el moviment, va suposar un fre en sec”. Tot i això, les iniciatives d’economia alternativa van tornar a sorgir als anys 70. Aquestes van fer una crítica a l’economia social, introduint el concepte de l’ètica. Per tal de marcar distancies amb l’economia social, es van autoanomenar economia solidària. Miró va concloure la xerrada amb un missatge d’esperança, repassant la gran quantitat de cooperatives que hi ha a Barcelona.

Les altres formacions van permetre als assistents familiaritzar-se amb els tecnicismes de la cooperativa. La de Bon Pastor tenia com a títol: “Com constituir una cooperativa de treball?”, en aquesta es va aprofundir en com es realitza el procés de constitució de l’empresa i com gestionar-la. En l’última es va desenvolupar el concepte de la intercooperació, és a dir la retroalimentació entre cooperatives. Per exemple, si una cooperativa necessita un servei de disseny gràfic, doncs buscar una altra cooperativa que n’ofereixi el servei.

Coòpolis, entitat que va realitzar les formacions, és una cooperativa situada al recinte de Can Batlló. Es defineix com “un dispositiu de foment i promoció de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona”. Els seus objectius principals són: la creació de noves cooperatives així com a la generació de llocs de treball en cooperatives existents. Sempre amb la intenció de promoure un ecosistema d’activitat socioeconòmica i formativa, de generació d’ocupació i d’impacte social.

Jaume Gil

Ivan Miró (d’esquenes) durant una de les xerrades del cicle al districte andreuenc / JAUME GIL

628 juliol.indd 20

30/06/2017 22:59:31

MÚSICA

Serrat i Rhodes a l’Altre Festival

La tercera edició del festival s’ha celebrat amb un gran èxit d’assistència

“

Serrat durant el concert a la Fabra i Coats / JAUME GIL

628 juliol.indd 21

imponent, es dirigeix al piano, s’encorba, mira les tecles del piano, i fa fluir la màgia entre els seus dits. El seu cos esquifit deixa pas a una immensitat immaterial que envaeix la sala, fent envidriar els ulls dels espectadors. Amb una melodia nostàlgica, delicada i continguda captiva l’audiència que se’l mira embadalit.

Encara que, el que realment captiva l’espectador són les seves paraules que, en un anglès perfecte, expliquen per què està aquí aquesta nit. Explica breument els abusos sexuals patits de petit, i les seqüeles psicològiques que se’n va derivar. Aquestes el van portar a estar internat en un centre psiquiàtric, on va descobrir la música com la millor teràpia per superar els seus problemes.

L’Altre Festival se sustenta en tres grans pilars, i un d’ells és justament el que va ajudar James Rhodes a deixar de banda les ganes de posar fi a la seva vida. Les arts escèniques com a eina rehabilitadora i normalitzadora de la vida de les persones amb trastorn mental. Els altres dos pilars, no menys importants, són el Festival com a instrument de lluita contra l’estigma social i, la contribució i enriquiment de la cultura popular del país.

La primera edició neix a la primavera del 2015 a la Fabra i Coats de Sant Andreu. En aquesta primera edició es van reunir més de vint companyies de tot el món per tal de mostrar teatre, música, dansa i circ. El juny del 2016 l’Altre Festival es trasllada al Mercat de les Flors de Barcelona, per fer una versió reduïda d’aquest en l’equipament de la ciutat. Amb l’edició d’aquest any han buscat consolidar el projecte, que consideren com a “únic i de referència en la ciutat de Barcelona”. Diverses companyies i espais han mostrat una forma de fer cultura diferent durant tres dies.

Jaume Gil

cap a peus | juliol

Recordem que durant les actuacions està prohibit fer fotografies per evitar que es distreguin els artistes”. Surt Serrat, una munió de persones aixeca les seves càmeres i nombrosos flaixos capturen l’entrada del mític cantautor. S’asseu amb calma dalt del tamboret, dirigeix unes paraules amables al seu públic que l’espera amb desig. Agraeix la feina de l’Altre Festival, el motiu pel qual ell està sobre l’escenari, i es disposa a fer sonar els primers acords de la vetllada. La guitarra no està connectada, un petit detall que Serrat soluciona entre bromes i riures. El concert s’allarga més de trenta minuts, en els quals repassa els seus grans èxits. Com era d’esperar, el moment àlgid arriba quan Serrat juga amb la seva cançó més emblemàtica, Mediterráneo. Mentre que els últims acords encara estan sortint de la guitarra, el públic sumeix l’espai en una cridòria per agrair la presència del cantautor al festival.

L’Altre Festival és un esdeveniment cultural que pretén donar a conèixer propostes artístiques que tenen com a eix central el trastorn mental. Els organitzadors es defineixen com “grup de professionals en l’àmbit de la salut mental, la cultura i les arts escèniques amb la voluntat d’explorar altres maneres d’apropar-se, veure, viure i conviure amb la salut mental”. El passat mes de juny es va celebrar la tercera edició al recinte de la Fabra i Coats. Tot i els dos grans noms que encapçalen aquest article, és un acte que no seria possible sense l’aportació voluntària de centenars de persones anònimes. El festival s’ha finançat gràcies a l’aportació econòmica de 121 persones a través de Verkami, així com l’ajuda de diverses empreses i institucions.

James Rhodes surt a l’escenari amb un aspecte físic gens

30/06/2017 22:59:33

Cultura | Teatre

Déus, glamur i farsa amb La Lírica de Sant Andreu La companyia converteix ‘La Bella Helena’ d’Offenbach en tota una festa ambientada al Hollywood dels anys 30

22

628 juliol.indd 22

30/06/2017 22:59:35

L’any 1864 el compositor Jacques Offenbach s’endinsava en la Grècia clàssica i utilitzava la grandiloqüència dels mites i totpoderosos déus de l’Olimp per fer mofa de la grotesca alta societat francesa de segona meitat del segle XIX. L’opereta resultant, amb llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy, és mundialment coneguda com La bella Helena, i més d’un segle i mig després de la seva estrena ha recorregut infinitat de teatres de tot el món i s’ha representat fins a la sacietat. Però mai com ara.

L’obra és una recreació del famós episodi mitològic de l’enamorament del jove Paris de Troia i la dona del rei Menelau d’Esparta, Helena. En la seva primera coproducció, La Lírica de Sant Andreu ha volgut donar una segona volta al plantejament d’Offenbach i ha situat els seus protagonistes, déus, herois, princeses i àugurs, al Hollywood dels anys 30 tot adaptant la partitura del compositor alemany amb uns arranjaments de jazz a càrrec d’Emilio Ruiz, director musical de l’espectacle.

“D’entrada aquesta barreja sonava estrambòtica”, bromeja l’actor i membre de la companyia Marc Calvo, que explica com la idea els la va proposar el tenor Vicenç Esteve, amic de la Lírica.

“Ell ja coneixia La bella Helena perquè n’havia fet un muntatge a Menorca, però després de veure la darrera pel•lícula de Woody Allen, ambientada en els anys daurats de la meca del cinema, se li va acudir que seria l’escenari perfecte per una opereta que, sense tenir gaires acotacions, es presta a la creativitat del director i grup que en fa l’adaptació”, diu Calvo.

El resultat és una autèntica festa de música, erotisme i engany on no sorprendria trobar-s’hi a Peter Sellers banyat en espuma.

En definitiva, una diversió desenfadada que gaudeixen tant el públic com els més de 60 intèrprets que, sobre l’escenari, encomanen al ximple Menelau marxar cap a Creta mentre Paris sedueix “en somnis” la bella Helena. Vincenç Esteve i Isabel Valls, els enamorats protagonistes, són tot professionalitat i vis còmica, mescla perfecte per a una opereta on hi ha espai tant per la crítica social com per l’amor i les banyes, temes, d’altra banda, ben actuals.

“Els temes són els mateixos que en l’època d’Offenbach”, comenta Calvo, que posa d’exemple les trampes de l’Església al llarg de la història. “L’àugur fa veure que els déus criden amb trons i llamps per fer creure al seu rei que se n’ha d’anar, i aquest obeeix”, explica. L’actor, encarregat de donar vida a l’àugur, encapçala la resta d’un repartiment amb sang “lírica” que sorprèn en el seu canvi constant de gèneres i registres, com és el cas de la magnífica Laura Fernández, ara Sophie a Mamma Mia! ara Toby a Sweeney Todd o el jove i capritxós Orestes a La bella Helena.

El novembre, passat notablement aquest punt i apart que ha suposat La bella Helena en la seva programació habitual, La Lírica oferirà un any més –ja en són més de 10– un dels seus musicals de gran format. Serà el torn d’Andrew Lloyd Webber i el seu Joseph i l’increïble abric en technicolor. “Serà divertit i familiar”, preveu Calvo, que amb una llarga experiència al capdavant de la companyia, no perd oportunitat de reivindicar un teatre amateur en condicions i infraestructures adequades que sigui promotor de la cultura al poble.

M. del Mar

cap a peus | juliol

Dit i fet. Com vénen demostrant amb els muntatges musicals que fan cada tardor, la passió creativa de la Lírica no té límits.

Aquesta vegada, gràcies a l’escenografia ideada i construïda per la companyia de la mà de Josep Domènech i Joan Calvo, el Casal Catòlic s’ha convertit en la gran mansió d’un director de Hollywood, mentre els protagonistes, per efecte del vestuari confeccionat per Rafató Teatre i especialment dissenyat per la

modista del Liceu Clara Peluffo, s’han transformat en famoses estrelles del setè art.

23

Instantànies de la representació de l’obra / LÍRICA TEATRE

628 juliol.indd 23

30/06/2017 22:59:36

Esports | EL FUTBOL I LA NATACIÓ FUTBOL

La UE confecciona l’equip per a la propera temporada

Al Narcís Sala ja s’estan produint els moviments d’entrades i sortides de jugadors que confirmaran la plantilla de l’equip de Mikel Azparren

L

’equip del poble haurà de lluitar un any més al grup cinquè de la Tercera Divisió. L’experiència dels jugadors i de l’entitat permet que el nivell de l’equip pugui lluitar per a jugar el play off d’ascens i recuperar la Segona B. Dels quatre aspirants catalans per pujar aquesta temporada, només la UE Olot ha aconseguit l’objectiu, gràcies al 2-1 global de l’eliminatòria contra l’Sporting de Gijón B. El CF Peralada ha empatat a tres contra el Rápido de Bouzas, però pel valor doble dels gols fora de casa passa el conjunt de Vigo. El Terrassa Olímpica 2010 no ha pogut superar l’eliminatòria contra l’Ontinyent CF, al caure per un global de 2-1. I el darrer equip que ha jugat la promoció és el FC Vilafranca, que ha empatat 2-2 amb la Unión Adarve, però l’equip del Penedès, a diferència de l’equip madrileny, no va marcar en camp contrari.

Altes i baixes a la plantilla andreuenca Juanma Miranda, Ton Alcover i José Antonio Llamas renoven per dues temporades. Una altra renovació, aquesta per una temporada, és la del porter José Manuel Segovia, que seguirà defensant la porteria local del Narcís Sala. Josué Rodríguez, ‘Josu’ (Barcelona, 2 de febrer de 1990) torna a la UE Sant Andreu després de tres temporades. El davanter barceloní és el primer fitxatge del Sant Andreu 2017/2018 i ha signat contracte per una temporada. El futbolista arriba després d’una etapa al FC Vilafranca, on ha estat un dels jugadors més destacats aquest any. Josu és un extrem dretà hàbil, ràpid i amb olfacte golejador. D’altra banda, Oriol Sans (Barcelona, 3 de gener de 1990) s’incorpora al primer equip de la UE Sant Andreu. Sans

24

Oriol Sans és un dels nous jugadors de la plantilla andreuenca / UESA

628 juliol.indd 24

ha disputat enguany 33 partits amb el filial andreuenc, el Districte 030, i ha signat contracte per una temporada. Es tracta d’un migcentre organitzador, amb bona visió de joc, una gran capacitat defensiva i molt bon joc aeri. Aquest any s’ha entrenat puntualment cada setmana sota les ordres de Mikel Azparren.

Sans s’ha format a les categories inferiors del Júpiter i de l’Espanyol. Seguint amb els jugadors de casa, Sergi Almirall, Marc Montejo i Seydou Kiendrebeogo són tres juvenils de la UE Sant Andreu que faran la pretemporada amb el primer equip, després de completar una gran temporada a la Divisió d’Honor. Almirall és un central ràpid i contundent i ha estat un dels capitans del Juvenil. A més, ha estat convocat diversos partits amb el primer equip. Montejo és un extrem hàbil, que va debutar amb la quadribarrada davant l’AEC Manlleu. Kiendrebeogo és un davanter versàtil, ràpid i golejador. Ha estat el màxim anotador del juvenil quadribarrat. La direcció esportiva del Club continua apostant per jugadors del futbol base andreuenc, seguint la línia començada la temporada passada, amb la incorporació de sis juvenils a la plantilla del primer equip.

L’altra cara de la moneda són les baixes. Jorge Muñoz penja les botes per motius laborals. El migcampista barceloní tanca la seva etapa com a futbolista al Sant Andreu; el club on ha jugat més temporades. Les dues últimes ha estat una peça clau al mig del camp andreuenc.

Acord de vinculació entre la UE Sant Andreu i l’EF Manu Lanzarote La UE Sant Andreu i l’Escola de Futbol femení Manu Lanzarote han arribat a un acord perquè l’EF Manu Lanzarote sigui la responsable del futbol femení andreuenc durant la temporada 2017/2018. El Club està treballant per a tenir més equips de futbol base femenins i l’EF Manu Lanzarote és un referent importantíssim en aquest àmbit actualment a Catalunya. Lanzarote, emblemàtic jugador andreuenc entre les temporades 2007/2008 i 2009/2010, estarà al capdavant de la secció per a ajudar a refer els equips femenins de la UE Sant Andreu i per a aconseguir, a llarg termini, una bona secció femenina per a l’entitat.

El Sant Andreu, a la Nit dels Campions La UE Sant Andreu va ser present a la gala de la Nit dels Campions, organitzada per la Federació Catalana de Futbol. Els equips del futbol base que han guanyat les seves respectives competicions van poder gaudir d’una nit en què es va veure reconeguda la trajectòria d’aquesta temporada.

Jordi Urtasun Cortés

30/06/2017 22:59:36

NATACIÓ

Sant Andreu acull de nou el Ciutat de Barcelona

A

Sarah Sjostrom va rebaixar dos récords del Circuït, amb dos ors en els 100 lliures (52’28) i els 50 papallona (24’76). El mateix va fer el rus Anton Chupkov en la prova dels 200 braça (2’08’41).

Mireia Belmonte no va fallar i es va emportar dos ors més, concretament en els 200 papallona i els 400 lliures, i el mateix va fer Evely Seebohm en els 50 i els 200 esquena. Jessica Vall es va penjar un segon bronze en els 100 braça, prova guanyada de nou per la russa Efimova, i va nedar la final dels 200 estils quedant en vuitè lloc. La participació dels nedadors del Sant Andreu també va tenir dos noms més destacats: Albert Escrits, que va fer un excel.lent sisè lloc en els 1500 lliures, i Lidón Muñoz, que va nedar la final dels 50 esquena amb una vuitena plaça.

La puntuació final del Gran Premi va donar com a guanyadors a Anton Chupkov en categoria masculina i a la sueca Sarah Sjostrom en la femenina, en una festa de la natació que també va veure nedar figures mundials de la talla de Katrinka Hosszu, Cameron Van den Bergh, Mark Horton o Kyle Chalmers, entre d’altres.

La nota emotiva del Gran Premi va tenir lloc precisament en aquesta segona jornada, amb l’homenatge que es va retre als nedadors olímpics i paralímpics que van prendre part dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, com a part dels actes de commemoració dels 25 anys de l’esdeveniment més important de la història de la ciutat a nivel esportiu. Entre els homenatjats hi havia els nedadors del club Sergi López, Joaquim Fernández, Sílvia Parera i l’entrenadora Dolors Jané.

JJ Aymerich

cap a peus | juliol

mb l’èxit habitual de participació i organització es va celebrar el Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona de natació a la piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu, seu habitual de la principal cita anual de la natació internacional a Catalunya, que aquest any prenia especial rellevança en ser una de les darreres etapes en la preparació dels nedadors de cara al Campionat del Món que tindrà lloc a Budapest aquest estiu. Enquadrat en el Circuït Mare Nostrum, els nedadors venien de participar el cap de setmana anterior a Mònaco, i ho van fer el següent a Canet de Rosselló.

La cita barcelonina no va decebre. En la primera jornada alguns noms propis no van trigar en saltar a la palestra. L’australiana Emily Seebohm es va fer amb l’or en els 100 esquena assolint el récord del Circuït amb una marca de 58’99, essent l’única nedadora que va rebaixar el minut. La sueca Sarah Sjostrom va ser l’altra gran protagonista de la tarda, assolint el primer lloc en els 50 lliures i els 100 papallona. Mireia Belmonte va guanyar amb autoritat els 1500 lliures, prova de recent incorporació al programa mundial, a més de fer bronze en els 200 papallona.

Però qui la gent esperava amb impaciència era l’andreuenca Jessica Vall, que nedava davant de la seva afició i no va decebre enduent-se el bronze en els 200 braça, només superada per la russa Yuliya Efimova i l’australiana Taylor Mckeown. La sorpresa agradable del dia la va donar l’andreuenc Joan Giralt, classificant-se per la final dels 200 esquena, on va donar la cara lluitant contra l’èlit mundial.

La segona jornada va servir per coronar més favorits:

25

La piscina Pere Serrat / ANDREUENC

628 juliol.indd 25

30/06/2017 22:59:36

628 juliol.indd 26

30/06/2017 22:59:37

Parasol

Gaudeix de l’estiu a Sant Andreu!

Assabenta’t de tot el que pots fer aquest estiu amb el nou fullet d’activitats del Districte Ja disponible als centres cívics i casals de barri Més informació: Districte de Sant Andreu @BCN_SantAndreu @BCN_SantAndreu lameva.barcelona.cat/santandreu

628 juliol.indd 27

30/06/2017 22:59:37

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

628 juliol.indd 28

30/06/2017 22:59:40