Gen611

any XXXV I febrer 2016 I 611

“Declaració d’intencions”

El pacte entre l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca prova de “desencallar” el bloqueig de Casernes

EDITORIAL Primeres passes del nou Govern del Districte de Sant Andreu JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

n dates nadalenques, i per tant de més compres de les habituals, ens assabentem d’una bona notícia pel comerç de Sant Andreu: la denegació del PMU del Centre Comercial La Maquinista. El rebuig municipal utilitza alguns dels arguments que vam fer servir l’Associació en les al·legacions que vam presentar el maig passat, com l’ampliació que comportaria de l’aparcament en el subsòl. Tot i que això no atura el projecte, ens alegrem que s’estiguin fent passos en la línia que els veïns i comerciants de Sant Andreu i Bon Pastor hem estat reivindicant, i que se separi aquest “pelotazo” urbanístic de la necessitat urgent de construir l’edifici definitiu per l’escola La Maquinista.

A finals d’any també ens hem alegrat d’un nou acord entre Ajuntament i Consorci de la Zona Franca per avançar en la construcció d’equipaments, zones verdes i habitatges previstos a les

Casernes. Ara bé, aquest anunci no deixa de ser un “Protocol d’intencions” fet públic en campanya per les eleccions estatals per un Consorci controlat per l’Estat. Esperem que aquest gener se’ns expliqui l’acord a la Comissió de Seguiment, i que s’hi puguin concretar dotacions pressupostàries i terminis. I és que aquest juny farà 10 anys de l’aprovació d’aquest projecte!

També la finalització de la nova estació de Sant Andreu Comtal, que després de l’encadenada popular de la passada Festa Major ha passat a rebre més atenció mediàtica, depèn de l’atenció política que li doni el govern espanyol.

Esperem doncs que l’Estat no tingui massa feina negociant la formació d’un nou govern, després de les eleccions del passat dia 20, i recordi tirar endavant els projectes aturats a Sant Andreu.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCÍA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID BERNAL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA, NATÀLIA QUERALT I JÚLIA CLAVERO, FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE I JÚLIA CLAVERO CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Vols publicitar-te al “De Cap a Peus”?

Truca ara al 605 366 472 o envia un mail a: vgllaveria@gmail.com

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 -9...... Encadenada popular

Veïns i polítics per la nova estació

10 ......

Resultats del 20-D

11 .......

Reforma a Can Portabella

Triomf d’En Comú Podem

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

L’edifici serà autosuficient

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Casernes

Passa endavant, però no definitiva

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

20 ....... 150 anys de Casa Asil

L’institució rep el Premi Sant Andreu

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

24 ....... Calma andreuenca

Esteve manté l’equip a mitja taula

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>ATENEU L’HARMONIA - CASAL DE

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

FEDERACIÓ D’ENTI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

TATS DE SANT ANDREU DE PALO-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

MAR. C/ SANT ADRIÀ, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

639010087 I 605383212.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

22H. ESCACS, PINTURA, ACTIVITATS

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CULTURALS, TENNIS TAULA, ETC.

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA

( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic.

T. 649 166 725

( Estudiant universitària busca treball de cangur a les tardes i cap ( Casa en venda. Carrer Otger. de setmana. Té experiència i ha treballat en diferents escoles bressol. Planta baixa i pis amb comunicació interior. 630 135 375 639471556 // 626312762 ( Estudiant universitària dona classes particulars a la tarda i els caps de setmana, tant a primària com a secundària. Premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca. 648794344//626312762 ( S’ofereix senyora per la neteja domèstica. 93 359 91 70 Ana Maria.

( Es lloga habitació tranquil·la, amb antena de TV. Baixos amb petit pati. Preu: 250 euros. Es requereixen referències. (Sant Andreu). Sra Alicia. 93 274 03 09

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247 ( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995

6

DIVERSOS ( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Es cedeix nínxol alt al Cementiri de Sant Andreu. T. 639702053 Teresa

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62

IMMOBILIARI

( Venc dos títols del Club Natació Sant Andreu per 650€ cadascú o 1.200€ tots dos. Interessats trucar al 699984717. Xavier

( Venc títol CN Sant Andreu per 700€. Tel.627 87 62 94. Jaime ( Venc títol CN Sant Andreu per 700€. 661 73 77 60 Carme ( Venda de Títol Club Natació Sant Andreu. Preu 600 €- Contacte Jordi. 93 345 66 15

( Venda PEUGEOT 307 HDi Diesel 110CV, 5 portes. 114.mmm km. Sempre en pàrquing. En perfecte estat de motor i frens, rodes noves (Acaba de passar ITV). Preu 3.000. Quim. 629 73 46 32 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2009. Preu 400 €. Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2011. Preu 500 €. Contacte Jordi.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) LA QUEIXA DELS VEÏNS I VEÏNES....

...I LA RESPOSTA DEL DISTRICTE

Per la preservació dels nostres arbres!

L’Ajuntament renova l’arbrat viari dels carrers Segre i Sant Adrià

S

D

urant aquests dies l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, ha iniciat les tasques per renovar l’arbrat viari dels carrers Segre i Sant Adrià, a Sant Andreu . Es tracta d‘una actuació de substitució d’aquells exemplars malalts o vells, que a llarg termini podrien presentar un potencial risc de caiguda.

L’actuació s’emmarca en el pla de renovació de l’arbrat, una actuació que té per objectiu aconseguir que l’arbrat de la ciutat constitueixi una infraestructura verda de qualitat; donar als arbres els requeriments que necessiten, dotant-los d’espai aeri i radicular i millorant la disponibilitat d’aigua en els sòls; disposar d’un arbrat sa i segur; i seleccionar espècies adaptades tant a la climatologia de Barcelona com a les condicions urbanes.

En total es substituiran 700 exemplars dels districtes de la ciutat, que es reposaran per 895 unitats de nou arbrat.

A Sant Andreu les actuacions es duen a terme als carrers Segre i Sant Adrià. En el cas del C/Segre, el motiu de la renovació és que es tracta d’arbres en mal estat i/o decadents. Es retiren 23 exemplars d’ulmus pumila, una espècie problemàtica perquè no s’adapta a les condicions urbanes, que ja no es planta a Barcelona i amb una fusta fràgil. Aquests arbres seran substituïts per 23 exemplars de melia azedarach.

Pel que fa al C/Sant Adrià, l’actuació de renovació té a veure també amb exemplars en mal estat i/o decadents i espècies que no s’adapten a les condicions urbanes. Es substitueixen 42 exemplars d’ulmus pumila, 3 de melia azedarach i un citrus aurantium per 47 nous arbres de l’espècie fraxinus angustifolia “Raywood”.

Es tracta d’una actuació de substitució d’aquells exemplars malalts o vells, que a llag termini poden presentar un potencial risc de caiguda

Suso López, Conseller Tècnic del Districte de Sant Andreu Un dels arbes talats, al carrer de Sant Adrià / cristina pla

cap a peus gener

om un grup de veïns i veïnes de Sant Andreu dolguts per la tala d’arbres que l’Ajuntament de Barcelona està duent a terme al nostre poble. S’ha pogut observar, aquests dies, per sorpresa dels veïns i veïnes de Sant Andreu, com han començat la tala dels nostres estimats arbres dels carrers Segre, Sant Adrià. El cap de setmana passat les veïnes ens vàrem trobar uns cartells als nostres arbres on posava que per deficiències de creixement es veuen obligats a talar els arbres i a portar-los a la planta de compostatge per ser reciclats.

Ens sentim sorpreses i dolgudes per la tala d’arbres que s’està duent a terme al carrer Sant Adrià i carrer Segre.

Una actuació d’aquesta envergadura demana una explicació clara als veïns i veïnes, no un simple cartell al pobre arbre. Si més no, això és el que esperàvem d’aquest govern municipal.

Volem ser informats sobre què podem fer al respecte. I si és una sola fase del procés o n’hi haurà més. A quins carrers de Sant Andreu afecta aquesta nova ordenança?

Quins més arbres estan amenaçats?

També demanem que aturin aquestes màquines! Que aturin la tala d’aquests arbres!

7

Veïns i polítics s’encadenen per reclamar la nova estació de Sant Andreu Comtal L’obra de la infraestructura ferroviària fa 5 anys que es troba aturada. Mentrestant, els veïns amb mobilitat reduïda no poden fer ús del servei públic amb l’actual edifici

“E

nganyats”. Així és com es senten els veïns i veïnes de Sant Andreu amb les obres de l’estació de Sant Andreu Comtal. Després d’anys d’obres, l’estació presenta un estat “tercermundista”, segons assenyalen indignats els usuaris. Les escales per baixar a l’andana direcció Granollers és un dels punts més conflictius. La gent que puja ho fa amb greus dificultats si porta bosses,bicicletes, maletes, o cotxets de nadons; i la que baixa, ho acostuma a fer a gran velocitat per no perdre el tren. Tot, en un metre i mig d’amplada entre esglaons de formigó.

res ferroviàries es nega. I és en aquest bucle de partides pressupostàries on es troben encallades les obres. L’anunci de la Ministra de Foment, Ana Pastor, augurant la repressa de les obres del AVE a La Sagrera abans de les eleccions, per ara, ha quedat en això: en un misstage electoral. Les obres encara resten aturades.

Mentrestant, els veïns “cansats i avergonyits” de l’actual estació, van organitzar el passat 5 de desembre una encadenada simbòlica davant de l’edifici de l’estació, per tal de reclamar la fi-

nalització de les obres. En plena Festa Major i amb l’AVV de Sant Andreu de

Els veïns, “cansats i avergonyits” de l’actual estació, no descarten noves mobilitzacions Palomar al capdavant, una cinquantena de veïns i polítics es van lligar a les portes i van llegir un dur manifest con-

L’Ajuntament titlla la situació actual de “pressa de pèl” i diu que “ADIF disposa dels diners”

8

I a uns metres més enllà, trobem l’esquelet de la nova estació. La infraestructura que porta 5 anys aturada i construïda en un 80%, però que no disposa, segons ADIF, de la partida econòmica necessària per ser enllestida. Segons es va comunicar temps enrere, durant el passat mes de setembre s’haurien d’haver licitat les obres.

Ara per ara, però, encara no hi ha novetats.

En qüestions econòmiques, l’estació ja va patir una rebaixa del 75% en el seu cost inicial. Si bé al principi l’obra estava pressupostada en 20 milions d’euros, la infraestructura que encara no s’ha acabat, precisa d’una inversió final d’entre 4 i 7 milions d’euros. Tal com ha declarat en més d’una ocasió la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, “ADIF disposa dels diners” i qualifica la situació de “pressa de pél” per part del Govern central. Una liquidessa econòmica que des de l’empresa pública encarregada de les infraestructu-

A la imatge superior, els veïns i polítics, encadenats simbòlicament davant l’estació de Sant Andreu Comtal. A la dreta, la recoll

tra l’estat de la infraestructura que pateixen els actuals usuaris. De fet, fins i tot alguns veïns es van acostar amb la seva cadira de rodes a l’encadenada tot i no poder utilitzar l’estació, ja que tampoc disposa d’accessos per a persones amb mobilitat reduïda.

Si no es desencalla la situació actual, el moviment veïnal ja ha anunciat noves mobilitzacions per reclamar la posada en marxa de la nova estació de Sant Andreu Comtal.

David García Mateu

On estaven els respresentants polítics del Partit Popular, Ciutadans i Convergència i Unió?

E

un acte amb gran ressò mediàtic. Però l’associació veïnal no va rebre el suport presencial de partits com el Partit Popular, Ciutadans o la mateixa Convergència i Unió. Si bé les formacions polítiques van donar el seu suport al document des de la cadira del consistori, després cap d’ells va acostar-se a reivindicar, a peu de canó, la nova estació de Sant Andreu Comtal.

En canvi, entre els assistents sí que es va poder comptar amb representants dels grups municipals de la CUP-Capgirem Barcelona, el PSC, ERC i Barcelona en Comú, entre els quals van destacar la presència de figures com la de la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, o la de la presidenta del Districte, Montse Benedí.

David García Mateu @davidgmateu

cap a peus I gener

l dia 2 de desembre, el president de L’AVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra, va llegir el manifest al Consell Plenari del Districte [publicat en números anteriors] per reclamar el final definitiu de les obres de l’estació de Sant Andreu Comtal. A més, Serra va convidar a “tots els partits polítics” a participar en l’encadenada que se celebraria el següent dissabte 5 de desembre a l’estació, com a acte institucional de l’AVV en plena Festa Major.

Si bé tots els partits van votar a favor del text per unanimitat, alguns partits polítics després es van absentar de participar en l’acte simbòlic i reivindicatiu.

Més enllà dels veïns i veïnes, des de l’organització es considerava que el suport institucional dels polítics era crucial en

9

A la dreta, la recollida de signatures per la nova estació / cristina pla

ELECCIONS GENERALS

“En Comú Podem” puja al graó més alt d’un podi electoral format únicament per partits d’esquerres La confluència popular supera el nombre de vots (10.128) que va aconseguir anteriorment Barcelona en Comú (8.426) a Sant Andreu de Palomar

L

es eleccions generals al Congrés dels Diputats del passat 20 de desembre van posar punt i final (suposadament) a tot un any electoral, que es va iniciar amb les eleccions municipals del passat 25 de maig. Aquest curs marcat per les urnes, ha deixat un panorama polític difícil d’imaginar anys enrere, on les noves formacions d’arrel popular ara hauran de demostrar les seves habilitats per dur a terme les proclames electorals de canvi.

El 20-D estatal, però, ha deixat diferents titulars a Sant Andreu de Palomar que cal analitzar a fons:

“En Comú Podem” supera l’efecte Colau de les municipals.

10

Sí és cert que l’empenta que va donar l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la confluència popular d’En Comú Podem no va ser la mateixa que a la candidatura de Catalunya Sí que Pot a les catalanes. Però, tot i així, destaca el fet que la força política, amb Xavier Domènech al capdavant, va arribar a superar amb escreix els resultats aconseguits per Barcelona en Comú el passat 25 de maig.

Els comuns van rebre el suport de 10.128 andreuencs; més de miler i mig respecte a les municipals (8.426).

El vot independentista perd força En les anteriors eleccions autonòmiques, plantejades com un plebiscit per part de les formacions sobiranistes, els independentistes de Junts pel Sí i la CUP van sumar el 48,6% dels vots totals a Sant Andreu. Un percentatge que, en el cas de les generals, ERC i Democràcia Llibertat (nom electoral de Con-

Resultats de les eleccions generals a Sant Andreu de Palomar Participació: 76,1%

29,8 %

17,1 % 14,6 %

12,9 %

11,2 %

10,5 %

0,04 % En Comú Podem 10.128

ERC 5.798

PSC 4.957

Ciutadans Democràcia i Llibertat 4.368 3.793

vergència Democràtica de Catalunya) van estar lluny de repetir-lo. Si sumem els resultats d’ambdues formacions que van fer coalició a les autonòmiques, el percentatge a les generals només suma el 28,3% del total dels vots. Fins i tot per darrere d’En Comú Podem (29,8% dels vots). Però, i si tenim en compte els vots de la CUP? Encara que fem la peculiar suma dels vots d’ERC i DiLl a les generals, amb els resultats que van obtenir els cupaires a les catalanes, el percentatge de vot independentista tornaria a quedar per sota de l’aconseguit al setembre: 37,3% (- 11,3%).

ERC no aconsegueix emportarse el vot cupaire.

Una de les claus per les quals el vot independentista ha perdut força a les ge-

PP 3.553

Altres 1.368

font: ministerio del interior

nerals, més enllà del sentiment ideològic que dicta que “a les espanyoles no votem”, ha sigut la manca de seducció al votant de la CUP. Tot i que la volatilitat del vot electoral és molt elevada, si ens fixem en el nombre de vots que va obtenir ERC a les generals (5.798), ens adonem que pocs votants dels 4.095 que va aplegar la CUP el 27-S va fer transvasament a les files republicanes al desembre.

Democràcia i Llibertat cau fins a la cinquena posició Convergència Democràtica de Catalunya, que es va presentar amb la marca de Democràcia i Llibertat a les generals, va obtenir un dels pitjors resultats que es podien esperar. La formació, que ja va caure substancialment a les municipals,

NOU CASAL DE BARRI

Can Portabella, rehabilitació eficient

C va tornar a perdre suports fins a caure en la cinquena posició en el taulell electoral andreuenc amb només 3.793 paperetes. Fins i tot per darrere de Ciutadans.

Ciutadans es desinfla Després de la pujada que va fer Ciutadans a les eleccions catalanes, on es va situar com a segona força andreuenca gràcies a l’impuls que li va donar el discurs de l’immobilisme en les relacions Catalunya-Espanya, la formació va caure en les que havien de ser els seus comicis electorals per excel·lència: les generals. La formació emergent es va haver de conformar amb la quarta plaça (12’9% dels vots), liderant, això sí, el bloc dels partits de dretes.

gestionat per l’Associació de Veïns de Sant Andreu Sud, amb qui el Districte ha signat un conveni de gestió cívica per als propers dos anys, per un import total de 150.000 euros.

Tal i com informa l’ajuntament, el casal té a la planta baixa una sala d’actes per a 75 persones, uns magatzems per a serveis i espais per a l’Associació de Veïns. La primera planta està preparada per acollir-hi les entitats socials del barri, i a la segona les sales per fer-hi tallers i una terrassa exterior.

Un dels aspectes més interessants, és que la seva rehabilitació ha seguint criteris de màxima eficiència energètica. Josep Bunyesc, l’arquitecte que ho ha fet, és reconegut per ser un dels precursors en construir i rehabilitar edificis que no consumeixen energia. Per fer-ho possible aconsegueix captar i retenir la llum del sol i alhora aïlla tèrmicament l’immoble.

Així doncs amb Can Portabella es rehabilita el record del passat industrial, tot mirant un futur on la revolució energètica serà clau per lluitar contra el canvi climàtic. // Xavier Argall

El bipartidisme s’enfonsa Finalment, el bipartidisme format pel PP-PSOE es pot donar per extingit. Si a les eleccions generals de 2011 la suma de tots dos partits van arribar a representar el 53,4% dels vots, en el cas de l’últim 20-D ambdues formacions només van sumar el 26,1% de les paperetes. A més, la pujada de la participació en un +5,8% (76,1%) també podria haver castigat els resultats de totes dues formacions a Sant Andreu. Això sí, cal destacar l’augment prolongat del vot socialista en els últims comicis electorals: 25M (10,3%), 27S (12,2%) i 20D (14,6%).

David García Mateu @davidgmateu

cap a peus I gener

an Portabella es troba en uns del límits sud del barri, on ara fa prop de dos-cents anys, gràcies al rec comtal, s’hi havien instal·lat diverses indústries dedicades a la fabricació de filats de cotó i lli. Entre les fabriques que hi havia, en destacava la Sociedad Lanera Barcelonesa, coneguda popularment com Can Portabella. A principis del segle passat la fàbrica va deixar de funcionar i en les seves instal·lacions hi havia petits tallers i industries que van estar actius fins ben entrats els noranta, quan es van començar a enderrocar alguns dels locals. Ara fa uns deu anys queien els darrers tallers restant només la xemeneia, ben visible quan passem pel carrer Josep Soldevila i la casa de dues plantes coneguda també com la casa de l’Amo, la qual queda la mig del jardí interior envoltat dels habitatges que s’hi van construir i que s’hi accedeix tant des del carrer Virgili com des de Josep Soldevila.

Amb aquesta inauguració Sant Andreu recupera una edificació històrica que ha estat rehabilitada com a casal de barri. De fet, l’equipament serà

11

L’edifici de Can Portabella vincula el seu passat històric amb el nou futur energètic / júlia clavero

MOBILITAT

Més carrils bici, menys contaminació?

La pacificació del nostre barri, novament sobre la taula

M

és carrils bici, potser no significa menys contaminació. L’Ajuntament de Barcelona invertirà 32 milions d’euros en 3 anys per triplicar l’actual xarxa de carrils bici. Sant Andreu ampliarà substancialment la seva xarxa de carrils. Tot i la gran inversió, les previsions de la qualitat no són gaire esperançadores. L’andreuenc, especialista en Biologia vegetal i Ecologia, Sergi Corral, ens explica per què: “Sense una pacificació de les vies per on passaran els nous carrils bici, l’aire seguirà estant contaminat.”

Barcelona espera que l’any 2018 s’hagin habilitat 192 km, més, de carril bici. Tots aquests quilòmetres estan força repartits entre els diferents districtes de la ciutat.

Sant Andreu millorarà substancialment la seva comunicació en bicicleta. Es preveuen nou actuacions en tres anys en vies importants per la mobilitat dels veïns de Sant Andreu. Els carrers que estrenaran carril bici entre 2016 i 2017 són: el passeig Torras i Bages, Onze de Setembre i

J

Aquest número ha sigut cantat a la rifa per dues alumnes del col·legi de San Ildefonso de Madrid, la Zaira Carbajo i l’Aroa Patricio Vaquero.

El propietari de l’estanc on s’han venut els dos dècims afirma que està content per haver pogut “repartir il·lusió entre la gent” encara que també diu que no s’ho esperava. A més, el tabaquer creu que haver venut aquests dos dècims en el seu establiment “és un fet positiu de cara al negoci”.

Alba Cabrera

Tanit de Pouplana

Fabra i Puig. A més, l’Avinguda Meridiana i el Passeig de Santa Coloma ampliaran la seva infraestructura.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar es valora de forma positiva el pla del consistori, tot i que són escèptics en alguns aspectes. Corral creu que són “reformes importants” i que “millorarà la xarxa de carrils de Sant Andreu”. Però que “és necessària la pacificació de les vies”, en debat des de fa anys al nostre barri. Afirma que “el foment de la bicicleta redueix el transport a motor”, però que “són necessàries altres mesures per millorar la qualitat de l’aire de Barcelona”, el pitjor de tota Catalunya.

L’Ajuntament ha posat en marxa un Pla d’Actuació per la Millora de la Qualitat de l’Aire, que vol aconseguir el nivell que exigeix la legislació europea l’any 2020. Les fonts consultades, es mostren reticents a creure que això serà possible.

Jaume Gil

El propietari de l’estanc creu que, haver venut els dos dècims premiats, és un fet positiu per al seu negoci” El passat dia 22 de desembre es van vendre dos dècims del número 43.221, cinquè premi del sorteig de la loteria de Nadal, a l’estanc del carrer Concepció Arenal 129-133 del districte de Sant Andreu. El número del dècim és un dels vuit cinquès premis que aglutina la rifa i correspon a la quantitat de 6000 euros per dècim per al seu posseïdor.

El sorteig començà puntualment com cada any a les nou del matí i cap a un quart d’onze ja es va conèixer que el 43.221 era un dels vuit cinquès premis.

L’”Ateneu Harmonia ja és una realitat a és oficial. El casal de barri de Sant Andreu ha canviat de nom.

A partit d’ara, passarà a anomenar-se casal de barri Ateneu L’Harmonia, després de l’acord al Consell Plenari de Sant Andreu amb vots favorables del Govern municipal i de la CUP. El canvi de nom arriba després d’una proposta fallida al Consell Plenari i un procés participatiu celebrat fa un any. El 12 de desembre de 2013 ja es va plantejar un canvi de nom al Plenari però la proposta no va prosperar. Un any més tard, la Federació d’Entitats L’Harmonia va posar en marxa un procés participatiu per canviar la denominació del casal.

899 vots: 735 favorables per l’opció Ateneu L’Harmonia. L’anterior equip de govern del districte de Sant Andreu va passar per alt el resultat de la votació popular i no va acceptar el canvi de nom.

El significat del nom fa al·lusió al breu període on Sant Andreu del Palomar es va anomenar Harmonia de Palomar. Per altra banda, l’etimologia dels mots Ateneu L’Harmonia és un reflex de la voluntat de l’equipament: fer de les antigues naus un centre cultural de gestió comunitària on tots els col·lectius del barri hi tinguin veu. “L’objectiu és crear un espai de sinergies culturals i socials de Sant Andreu”, va destacar Xavier Serrà, representant de la Federació d’Entitats L’Harmonia, en el Plenari del mes de desembre.

L’Ateneu L’Harmonia és un equipament social i cultural situat al recinte de la Fabra i Coats. El centre, gestionat per la Federació d’entitats Ateneu L’Harmonia, ofereix una programació cultural que respon a les propostes i necessitats del teixit associatiu del barri de Sant Andreu.

La Loteria de Nadal esquitxa el carrer de Concepció Arenal 12

NOMENCLATURES

Equipaments públics a la sort de “declaracions d’intencions” El pacte entre l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca provarà de “desencallar” el bloqueig de Casernes

david garcía mateu

U

David García Mateu @davidgmateu

cap a peus I gener

na creuada pel desert de Casernes. A banda i banda, pocs edificis aixecats després d’anys de promeses. Cada campanya electoral troba el seu espai per presentar novament el projecte. Però els anys passen, i el sòl es torna cada cop més agrest. Aigües estancades. I fins i tot, rates que es passegen prop de l’escola Eulàlia Bota. Ara, l’Ajuntament de Barcelona en Comú diu haver trobat la fórmula per tirar endavant les obres.

Però, com en la creuada de Moisès pel desert després de fugir d’Egipte, encara poden restar anys d’espera veient els precedents.

A la comissió de seguiment de Casernes, on el representant del Consorci de la Zona Franca (CZF), Francesc Sensat, va arribar tard per, retòricament, representar el paral·lelisme que existeix amb les obres, es va presentar el pacte al qual havien arribat les administracions públiques. Un pacte, però, basat en tota una llista de “declaracions d’intencions”. Tal com es detalla al punt quart del dossier: “el protocol té caràcter programàtic, sense eficàcia obligatòria directa i entrarà en vigor l’endemà de la seva signatura”. Si bé s’ha constituït una comissió de seguiment amb tres persones en representació de cadascuna de les parts signants, també existeix un punt del conveni en el qual es detalla que “es pot rescindir el protocol si qualsevol de les dues parts ho comunica a l’altra amb tres mesos d’antelació”. Però, què s’ha aprovat o pactat a Casernes?

Abans d’entrar en matèria, però, s’ha de tenir en compte que els solars de Casernes tenen tres agents destacats: la Generalitat,

15

@

CURS 16-17 // NOVES INSTAL·LACIONS

16

33%

HORES LECTIVES

ANGLÈS Educació en Valors Robòtica Scratch Mindstorm

PORTES OBERTES

Dimecres 2 de març de 18 a 20h

Reserva hora al telèfon 93 311 74 51, C/ Vèlia nº 28, 08016 Barcelona _ Centre Concertat (3 a 16 anys) _ Infantil, primària i secundària _ Cuina pròpia _ Escola d’idiomes: anglès i xinès _ Casals d’estiu en anglès i robòtica

A dia d’avui, casernes presenta una combinació d’edificis construïts i blocs a enderrocar, enmig d’una agresta vegetació / c. pla. , j. clavero

Dels 12 equipaments públics promesos anys enrere, només s’han construït tres d’ells

propietat de l’administració local des de l’any 2009, però que mai s’han executat. Aquest bloc serà de 161 habitatges de 50 metres quadrats, dividits en tres escales: la central dedicada a la gent gran amb una vuitantena de pisos adaptats a les seves necessitats, i als laterals es situarien els altres 80 pisos per a gent jove. Ara bé el consistori estudia introduir canvis, com podria ser la substitució d’alguns dels pisos de gent jove per a destinar-los al lloguer social. Un altre dels aspectes que encara no està clar a dia d’avui és la funció que tindran els baixos. Si bé en un principi es va acordar que l’edifici acolliria una biblioteca pública, els veïns i l’administració local ja van desestimar la idea anys enrere, per la proximitat amb la de Can Fabra – Ignasi Iglésias i la de Trinitat Vella. És per aquest motiu que l’espai encara no té un ús futur definit.

Tot i això, l’obra es pretén iniciar amb la major celeritat administrativa, segons comenten els serveis tècnics del consistori. Això si, abans d’iniciar la seva construcció, s’hauran d’actualitzar les llicències a les normatives actuals, ja que han quedat desfasades després de tants anys d’espera. Simultàniament, l’administració local negociarà amb Regesa, per tal que la constructora pública s’encarregui de l’edificació, i així estalviar-se fins 8 mesos de tràmits burocràtics. La previsió d’inici d’obres és pel 2017.

Però aquest no serà l’únic edifici d’habitatges dotacionals per a

cap a peus I gener

el CZF i l’Ajuntament de Barcelona, amb una sèrie d’obligacions urbanístiques a complir. Després de 10 anys de retards i anuncis que han quedat en el no-res, dels 12 equipaments públics projectats només hi ha tres d’acabats. Ara, el pacte entre el Consorci i l’Ajuntament pretén “desencallar” la situació de bloqueig que viuen els solars, en paraules de la regidora de Sant Andreu, Laia Ortíz.

Per tal de tirar endavant les edificacions, el Consorci ha de registrar a nom de l’Ajuntament 5.500 m² de sòl a Casernes i 44 habitatges projectats a la Marina de la Zona Franca (barri que de retruc es beneficia de l’operació). A canvi, el consistori també pagarà tota la factura d’enjardinar els terrenys per 22 milions d’euros, així com construir una escola bressol, un centre cívic, 185 habitatges de lloguer i un edifici administratiu. Aquest últim, però, encara està orfe de funcions futures, després de la retirada de l’ONG Intermón Oxfam per fer les seves oficines.

En el cas de l’habitatge dotacional, l’Ajuntament ha destacat que un dels primers edificis en posar-se en marxa serà el del costat de la caserna dels Mossos d’Esquadra, en uns terrenys que són

17

L’edifici militar del carrer de Palomar fa anys que està afectat per ser enderrocat, però l’actuació no es pot produïr fins que els veïns siguin reallotjats / j. clavero

18

gent gran de la nova “declaració d’intencions”. La parcel·la que hi ha entre el centre sociosanitari Isabel Roig i el CEIP Eulàlia Bota, també ha d’acollir un bloc similar, amb 60 pisos adaptats per a persones grans i amb una escola bressol al seus baixos.

Un cúmul de construccions, a les que s’ha de sumar l’afectació de l’edifici militar del carrer Palomar, situat entre el Pg. Torras i Bages i el carrer de Fernando Pessoa. Segons va anunciar Francisco Sensat, el Consorci torna a tenir certa capacitat econòmica després del sanejament dels seus comptes. Això li permetria poder tirar endavant les obres per tal de reallotjar les 68 famílies. De fet, el nou bloc ja té el projecte redactat, com és el cas d’alguns dels edificis anteriorment esmentats, però en el seu cas, novament s’han d’actualitzar les llicències. Segons va comentar Sensat, la previsió és que a partir d’aquest estiu comencin les obres.

Unes construccions que no són pas econòmiques. Abans de començar els moviments de terres, les institucions han d’abonar al Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa (INVIED), tota una sèrie de càrregues fiscals per tal d’urbanitzar la zona. Només en el cas de l’espai on s’ha d’aixecar l’edifici dels reallotjats del carrer Palomar, les càrregues pugen fins als 8 milions d’euros. Uns diners, però, que el CZF ja ha anunciat que estan pressupostats en el seu exercici econòmic del 2016. “Sen-

se resoldre aquest pagament, no es pot començar res” segons van insistir tècnics i govern a la comissió de seguiment.

Finalment la peça urbanística del Centre Cívic serà l’última en encaixar-se dins d’aquest puzle de solars i edificacions. La seva construcció no podrà ser una realitat fins que els veïns de Palomar siguin reallotjats, i l’edifici militar enderrocat, ja que l’espai social ocuparà part de la superfície de l’actual bloc. A més, encara faltarà tot l’enjardinament pressupostat en 22 milions d’euros, que ara haurà de costejar íntegrament l’Ajuntament. Un cost, però, que podria ser menor si es “revisa” el projecte de jardí, tal com ja ha tantejat la regidora Laia Ortiz. Tot i així, algunes de les entitats no van veure amb bons ulls aquesta insinuació en la comissió de seguiment, ja que el projecte de la zona verda es va fer a partir d’un procés participatiu anys enrere.

Tot i l’extens decàleg de construccions que s’ha pactat al “protocol d’intencions” hauria de “desencallar” la situació ho més ràpid possible, s’ha de tenir en compte que cap obra a càrrec de l’Ajuntament començarà aquest any. Malgrat que des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar es va reclamar que es fessin part dels projectes mitjançant alguna partida del pressupost ampliat de l’any 2015, la previsió d’inici d’obres, segons el Govern, s’espera pel 2017. O el que és el mateix, les inauguracions no es podran celebrar fins a les acaballes de la legislatura.

cap a tu | Com han rebut els veïns de l’edifici militar la notícia del reallotjament? | PER JÚLIA CLAVERO I MARIONA PUJOL

Gumersindo Martínez, 51 anys, propietari Estic indignat. No és just que els propietaris haguem de renunciar al nostre habitatge lliure per un pis de protecció oficial perquè perdem els drets que tenim com a propietaris. Si em trasllado m’hauré d’adaptar a unes condicions imposades

Lucía Medrano, 48 anys, propietària Ja fa més de 12 anys que van informar de l’enderroc i des de llavors no s’ha invertit en fer cap manteniment en l’edifici. Així no es pot viure: vegetació portadora d’insectes a l’estiu, humitat, etc.

Cati Ruiz, 49 anys, filla de propietària

Carme Llerins, 82 anys, propietària Estic decebuda i sento tristessa. Al principi la proposta em va semblar bé, però d’això ja fa més de 10 anys i jo in el meu marit ens hem fet grans, ja no estem per canvis ni trasllats. Tinc clar que no vull abandonar el pis on visc ara.

Àngels Rosanas, 68 anys, llogatera No estaré satisfeta fins que vegi les grues, a més, amb l’edat que tinc, ja no sé si arribaré a viure als nous pisos. Vaig rebre bé la notícia però ara ja fa més de 7 anys que l’Ajuntament va prometre els pisos i van dir que seria ràpid. La pregunta és: “Quant trigaran?”

cap a peus I gener

“Fins al gorro”, estic molt indignada perquè portem massa temps esperant i el projecte no avança. Això és una vergonya cap a tots nosaltres que estem vivint en unes condicions inhumanes.

Antonio Casas, 52 anys, propietari Portem massa anys i jo ja no me’n refio. Fa temps es va fer una acció legal contra l’Ajuntament, però fins que no vegi amb els meus ulls la construcció no m’ho creuré. La construcció del nou edifici és urgent i cal voluntat política.

19

l’opinió de l’AVV | El conveni de Casernes no és tan nou com sembla | MONTSE TARRÉ

A

l’Associació de Veïns i Veïnes ja ens agrada que el nou govern de la ciutat busqui acords per resoldre l’aturada del projecte de les Casernes, reconeixem les bones intencions, però lamentem que s’anunciï el dia abans de la campanya electoral del 20D. Lamentem també descobrir que totes les parcel·les intercanviades amb el CZF ja estaven compromeses en anteriors convenis i, com es pot comprovar, no s’han convertit en nous edificis d’equipaments i

habitatges protegits. Ja són 3 governs amb aquest els que han intentat desenvolupar el pla de Casernes i el més calent, a l’aigüera!!! Estem sorpresos que tampoc s’hagi inclòs cap promoció de les Casernes al primer gran paquet d’habitatges de lloguer que va anunciar el nou govern durant la campanya electoral del 20D. Animem l’Alcaldessa a què consigni els diners per desenvolupar tot el promès al programa electoral.

Montse Tarré, vocal d’Urbanisme de l’AVV de St Andreu de Palomar

La Casa Asil guanya el Premi Sant Andreu 2015 després de 150 anys dedicats als més vulnerables La seva fundació parteix de la necessitat d’acollir als desemparats de 1865 Complir 150 anys de vida no és fàcil. Tres dígits que són sinòrealitat de la Casa Asil: de més de 300 persones. nim de la llarga vida de la Casa d’Asil, que té l’honor de ser Més enllà de la dedicació als seus hostes, des de 2013 la Casa una de les institucions Asil suma una nova més antigues de Sant dedicació: el benestar Passat humà Andreu de Palomar dels seus treballadors. i que, recentment, A través del programa ha estat guardonada ‘Com a Casa’ l’orgaamb el Premi Sant nització va començar Andreu 2015. La de la un pla estratègic a 10 Casa d’Asil és sinònim anys centrat en les d’una vida dedicada al persones que viuen a refugi dels més desla institució i les que emparats, però també hi treballen. “Tal com a l’educació de les geel nom del programa neracions del futur. indica, és importanLa Casa d’Asil sempre tíssim que les persoha sigut una institunes que hi treballen ció important a Sant se sentin com a casa Andreu, amb un fort seva”, explica Xavier Entrada al recinte de la Casa Asil l’any 1920 arrelament al barri. La Bota, secretari del paseva fundació sorgeix tronat de la Casa Asil. d’una necessitat primordial: acollir totes aquelles persones ancia“Un dels valors principals que té la Casa Asil és la vida de les nes que, l’any 1865, es van quedar soles, en risc d’exclusió sopersones en les diferents etapes de la seva vida”, afegeix Bota, cial, al morir la gent jove de les seves famílies arran de la còlera. per això, aquesta centenària institució “ha viscut sempre amb Avui, com en altres residències, les llistes d’espera són part de la vocació de servir i donar servei al barri”. // M. Roma i N. Queralt

@ReSantAndreu

Reunió amb la comissionada de Salut 20

A

mb l’Ajuntament de Sant Andreu i el de Barcelona renovats, ens han transmés la voluntat de dialogar per millorar la nostra salut i sanitat. Fa uns dies es va reunir per prime- ra vegada la Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barce- lona, la Gemma Tarafa, a la FAVB amb diverses associacions i se li van fer diverses preguntes. Abans de tot, però s’ha de tenir en compte un factor. Barcelona està dividida en quatre grans àrees, on hi ha una sèrie de barris que queden despenjats del seu hospital de referència. Arran d’això, Tarafa va explicar que treballaran amb la possibilitat de poder portar als veïns al seu centre sanitari més proper, mitjançant la millora del transport públic perquè arribi a tots els CAPS, CUAPS i hospitals. Per aquest motiu, continua en estudi la xarxa ortogonal del transport. A més, sobre la taula també es va comentar el problema dels centres de rehabilitació: la majoria són privats, molts estan deteriorats,

existeix la sensació de poc control i unes condicions laborals precàries. És per aquesta raó que la nova comissionada es va comprometre a contractar nou personal, per tal de millorar les necessitats dels barris dins els pressupostos del 2016 al 2019.I si alguna cosa havia de tenir la trobada, era treball col·lectiu: entre administració i usuaris. És per aquesta raó que es va sol·licitar major participació ciutadana. De fet, amb la nova Llei dels Consells de Salut, només hi ha un representant de totes les associacions de Barcelona.

Una única veu, que segons els con- ciutadans, hauria d’estar acompanyada d’altres representant veïnals. Davant de la primera pressa de contacte, Tarafa va accedir a mantenir un calendari de reunions amb els consellers de salut de tots els districtes de Barcelona, per tal d’analitzar amb major proximitat les mancances de cadascun d’ells.

Maria Guàrdia, vocal de sanitat de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

El perfil de...

Joan Antoni Audet Empresari, polític i apassionat de l’esport

N

sempre havia apuntat cap al futbol, però va acabar acceptant amb il·lusió, i va ser-ne president durant quatre anys. (Actualment encara és soci del club).

Poc després va entrar en política. En una trobada de penyes barcelonistes va observar que un seguit de persones s’aixecava i marxava de la reunió sense fer cap comentari. “Una cosa és que vagis al bany dos minuts i tornis”, diu, “però una altra és que desapareguis durant vint minuts. Aleshores ja vaig veure que passava alguna cosa”. L’endemà va saber què passava: s’havia creat un nou partit, Convergència Democràtica de Catalunya, del qual va formar part des d’aleshores. Va estar inscrit en el llistat de diputats de les primeres eleccions pel partit. Assegura que això li va venir de nou, que un dia es va reunir amb els altres diputats i li van dir que volien que formés part de la llista. Més endavant va ser Conseller Municipal per CiU durant vuit anys, i Regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant vuit més. Avui dia Joan Antoni Audet gaudeix del barri, de la família, del futbol i de la política des de la jubilació; guarda un munt de col·leccions en un petit magatzem que s’ha anat fent seu amb els anys, i aprofita la vida per compartir sempre que pot. Segueix lluitant en pro de Sant Andreu, i no deixa escapar cap oportunitat per perseguir allò que desitja. // Júlia Perera

cap a peus I gebner

ascut al Carrer Nou de la Rambla de Ciutat Vella, a casa la seva àvia (com era tradició aleshores), el 1940, en Joan va ser traslladat a Sant Andreu amb la seva mare, després d’una setmana de vida.

Des d’aleshores no s’ha mogut del que reconeix com a Casa Seva, i assegura que no té cap intenció de marxar, ja que Sant Andreu cobreix totes les seves necessitats a granel. Tot i estudiar Peritatge a l’Escola Industrial es va acabar dedicant al negoci familiar, cadena “Mobles Novell”, a causa de la mort prematura del seu pare. Reconeix, però, que per aquell aleshores tampoc tenia la vida planificada en una direcció concreta perquè el que realment volia fer era advocacia, però mai es va atrevir a començar-ho, ja que la tradició familiar respecte al món laboral l’encaminava cap a una especialització industrial. Després de ser vicepresident del gremi, i treballar-hi durant més de quaranta anys, en Joan va haver de tancar la cadena. Va estudiar primària al col·legi Jesús Maria i Josep o Els Padres, com el solem anomenar els andreuencs. D’allà remarca que no se sentien oprimits per parlar català, ans al contrari, explica que algun professor va comentar la facilitat dels catalans en aprendre una nova llengua, ja que havien fet treballar el cap en dos idiomes durant tota la vida. “Jo he anat de petit pel carrer xerrant amb un grup d’amics en català i una dona ens ha parat i ens ha dit <&gt;” - recorda escandalitzat – “En canvi als Padres no acostumàvem a tenir problemes amb el català”. Va ser al col·legi on va començar a jugar a futbol, la seva afició de sempre. Durant sis anys va formar part de l’equip a contracor del seu pare, qui preferia que emprès el temps en els estudis per treure’s la carrera aviat. Als vint-i-un anys el seu pare el va animar a què assistís a una reunió del Club Fabra & Coats, ja que li havien proposat que en Joan formés part de l’equip directiu. En aquella reunió es va parlar de la fusió del Club amb el Barça, d’entre altres qüestions.

Aleshores va néixer el Barça B, llavors titulat Atlètic de Catalunya. “Un cop acabada aquella reunió em van dir que ja no seria jugador d’Els Padres, que ara era directiu del Fabra”. Més endavant, a petició d’Agustí Montal, en Joan va passar a ser directiu del Barcelona B. Anys després li van proposar que presidís el Club Natació Sant Andreu. S’ho va rumiar, ja que el seu nord

21

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

De Festa Major a Reis: el teatre no s’atura

La cultura continua imparable en una època on el públic augmenta a les sale

Un matrimoni de Boston / josep tobella

Estrenes de festa major

22

Alguns afortunats ja vam poder gaudir d’Un matrimoni de Boston de David Mamet. Aquest estiu al teatre a la fresca.

Després de tantes felicitacions van decidir portar-la a la Sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu del 13 al 22 de novembre. Andreu Puga va dirigir Marina Olomí (Claire) i Teresa Giró (Anna), dues dones progressistes per a la seva època que van viure una història d’amor, i les relacions de les quals són observades per la seva criada, Carla Vidal. L’obra és un autèntic pols dialèctic excel·lentment interpretat per les actrius, on brilla Carla Vidal.

El segon èxit de la festa major va venir de les mans de La Lírica de Sant Andreu. Van presentar la seva versió del musical basat en una novel·la de Víctor Hugo que ens mostra com era la França del segle XIX: revoltes estudiantils, treballadors de la fàbrica... i de fons l’amor, sempre l’amor, l’amor per la humanitat. Tito Calvo i Jaumet Gómez van dirigir aquest ambiciós projecte, amb l’escenari pràcticament a vessar d’actors. M’agradaria aplaudir les feines corals, ja que requereixen molt d’esforç i

un gran treball de direcció. Tot i això cal ressaltar Ramon Pallejà (Jean Valjean) i Marc Calvo (Javert), els solos de Laura Fernández (Eponine) o Jordi Calduch (Màrius) i la gràcia de Toni Calvo i Iol Escofet, el matrimoni Thenardier.

Del 21 al 29 de novembre Forat Sense Fons va presentar De què parlàvem d’Alan Ayckbourn a l’Ateneu de Sant Andreu. És una comèdia d’embolics i malentesos protagonitzada per Laura Mateu, Sergi Camargo, Montse Calix i Joan Urtasun. En escena es barrejaven els amants, que es confonien amb els sogres, un promès ingenu, un examant amb molta barra, una muller que fa veure que no s’assabenta de res, una noia feta un embolic... i molt d’humor. Les grades es van omplir de rialles.

A “De què parlàvem” la barreja dels papers teatrals va omplir les grades de rialles

Propostes nadalenques El 19 i 20 de desembre el Taller de Teatre Infantil i Juvenil de l’Ateneu de Sant Andreu va representar Contes d’Hivern, una adaptació de Núria i Alícia Olivé. La diada va acabar amb la lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, que aquell mateix dia i hora també es va fer als Catas.

Al Casal Catòlic s’hi representaran els Pastorets el 25 (21h), 26 (19h) i 27 (18h) de desembre i el 2 i 3 de gener (a les 18h).

Si algú encara no l’ha vista, ja pot anar directe al Casal Catòlic per gaudir-ne.

Passat festes, però amb regust nadalenc, del 9 al 17 de gener (a les 18.30h) , trobarem la proposta de Sant Pacià Teatre: La Reina de les Neus de Christian Andersen. SPT ha fet una versió musical lliure d’aquest conte i el fusiona amb la banda sonora de Frozen.

cap a peus I gener

Les primeres propostes Del 16 al 24 de gener Forat Sense Fons presentarà Demà coneixeràs en Klein de Toni Cabré. Una comèdia àcida que parla de les dificultats que troba una executiva per reincorporar-se al seu lloc de treball després d’una baixa maternal, sortosament trobarà l’ajuda de tres còmplices: una netejadora, una secretària i una becària.

Sant Pacià Teatre escenificarà L’avar de Molière del 13 al 21 de febrer. Harpagon és un home ric i gasiu que planteja casar els seus fills amb un parell de viudes riques, però aquests ja han fet els seus propis plans de futur. Un gran clàssic que mai no deixa de sorprendre’ns.

Bon any nou. // Irene Caixàs

23

De què parlàvem / sergi panizo

esports | Futbol i Waterpolo

La UE Sant Andreu viu una etapa de transició La distribució dels resultats en victòries, derrotes i empats manté l’equip amb la mateixa diferència de 6 punts de l’ascens i el descens

L’

arribada al club del nou entrenador, Joan Esteva, va conduir a la tranquil∙litat dels aficionats en veure l’equip en una zona sense perill del grup cinquè

Cal deixar un temps de marge per a consolidar l’equip quadribarrat i començar la nova era de la Tercera Divisió. Actualment, amb tots els canvis produïts a l’entitat quadribarrada, cal deixar un temps de marge per a consolidar l’equip i començar la nova era a la UE Sant Andreu.

UE Sant Andreu 0 – 1 FC Ascó FC Vilafranca 2 – 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 1 – 0 Figueres CF Gavà 0 – 0 UE Sant Andreu CD Masnou 0 – 0 UE Sant Andreu

24

Reforç al mercat d’hivern L’Olímpic de Xàtiva cedeix al davanter​ Roger Canadell (93) a les files del conjunt andreuenc fins a finals de temporada. Canadell es va iniciar a les categories inferiors del FC Barcelona. Un cop finalitzada l’etapa al juvenil blaugrana va fitxar pel RCD Espanyol, on va jugar al juvenil A a Divisió d’Honor. Seguidament, el davanter va fitxar pel Lleida Esportiu, d’on va anar a l’Ascó, al CD Castelló i, finalment, a l’Olímpic de Xàtiva. El lleidatà és un jugador molt tècnic que pot aportar força pes a l’ofensiva de Joan Esteva. Amb la seva arribada al club, s’espera augmentar el rànquing golejador de l’equip quadribarrat. Va debutar jugant els 90’ contra el Vilafranca i aprova amb bona nota aquesta primera actuació amb el primer equip de la UE Sant Andreu.

L’altra cara nova al vestidor andreuenc es troba a la porteria. José Manuel Segovia Fernández (L’Hospitalet de Llobregat, 13/05/1991) arriba procedent de l’AEC

Manlleu fins a final de temporada. El jove porter de 24 anys havia disputat, fins al moment, 9 partits amb l’equip osonenc.

Segovia es va formar a les categories in-

En els 20 partits jugats, l’equip acumula un total de 21 gols a favor i 22 en contra; un gol negatiu feriors de la UE Cornellà i la temporada 2010/11 va signar pel Villarreal CF, on va jugar al seu filial i, fins i tot, va debutar en partit professional a Segona A en un empat a 2 contra la UD Las Palmas.

Posteriorment, el nou fitxatge andreuenc ha passat pel Montañesa, el Santboià, el Rubí i el Cornellà. L’altra cara de la moneda són els dos jugadors que abondonen el Narcís Sala. Domingo Berlanga i Andrés Borges han causat baixa del primer equip de la UE Sant Andreu. El club i els

Bon balanç del CN Sant Andreu

L

es lligues nacionals de waterpolo de Divisió d’Honor han quedat aturades per la participació de les seleccions espanyoles en el Campionat d’Europa de Belgrad, que es jugarà durant el mes de gener. El torneig continental coincideix sempre amb any olímpic, però les dates dels jocs de Río de Janeiro feien incompatible la disputa de les dues competicions a l’estiu. La presència dels dos equips estatals a Sèrbia ha provocat l’aturada del campionat fins a finals de gener.

Els homes de Xavi Julià han arribat a l’aturada en un bon moment. Després d’un inici dubitatiu i desafortunat l’equip ha trobat el camí de la victòria i ha aconseguit sumar el suficient número de punts per fer-se amb una plaça a la Copa del Rei, que es

jugarà a mitjan febrer a Sabadell, i instal.lar-se en el setè lloc de la taula classificatòria, posició que no havien ocupat en cap moment de la temporada. El darrer partit de la primera volta va portar l’equip a Sabadell, on va perdre per 11-7. L’inici de la segona meitat del campionat, però, va portar una victòria de mèrit a la piscina del Barcelona, que s’havia imposat a la Pere Serrat en la primera jornada, per 9-10, un camp on ningú encara havia guanyat. Poc després el Terrassa es va endur els punts de Sant Andreu en un partit perdut per 7-12 i que va servir per entregar, un any més, el Trofeu Marià Cañardo en el marc de la Festa Major del poble. L’últim partit jugat abans de l’aturada va significar una nova victòria, aquest cop espectacu-

jugadors han arribat a un acord de mutu interès per ambdues parts per rescindir el contracte. D’altra banda, el club cedeix Agustín Sebastián al CE El Catllar - actualment al grup 2 de Primera Catalana - fins a final de temporada.

En els 20 partits jugats, l’equip acumula un total de 21 gols a favor i 22 en contra, amb una diferència, per tant, d’un gol negatiu. L’objectiu marcat és augmentar aquest registre golejador per a poder escalar posicions i arribar a la zona d’ascens. Actualment, amb 26 punts i tretzè classificat, el conjunt de Joan Esteva es troba amb sis punts per sobre del descens i a sis de la promoció a Segona B.

Jordi Urtasun

cap a peus I gener

25 lar, per 4-8 al camp del Mediterrani. Amb els ànims encalmats i la satisfacció dels bons resultats, l’equip jugarà durant les properes setmanes la Copa Catalunya per tal de no perdre el ritme de la competició.

Les noies de Javi Aznar han jugat també els dos darrers partits de la primera volta, que coincideix amb l’aturada de la lliga. La sempre difícil visita a Sabadell es va saldar amb una derrota per 13-12, en un partit en què el Sant Andreu va estar a punt de fer història i fer perdre un punt a l’actual campió de la competició després d’anys de no fer-ho. Amb la mel als llavis, però, l’equip sí va fer els tres punts a la Pere Serrat contra el Mediterrani (13-8). Les noies inicien ara un període de preparació que

l’ha de portar al màxim estat de forma per afrontar, el primer cap de setmana de febrer, la fase prèvia de l’Eurolliga que es jugarà a la Pere Serrat de Sant Andreu.

En un altre ordre de coses, cal destacar la disputa, durant el mes de desembre, de dos partits internacionals de seleccions a les instal-lacions del club, corresponents a la Lliga Mundial.

El dia 1 es van enfrontar Espanya i França en categoria masculina, amb victòria clara d’Espanya per 18-10 i l’actuació a la porteria del porter del Sant Andreu Ramon Santís. El dia 8 va ser la selecció femenina qui va jugar com a local contra Rússia, amb una clara victòria per 16-9.

JJ. Aymerich

LA MÉTEO

Un 2015 de rècords

E

l 2015 pot passar a la història com un “annus horribilis” en la meteorologia de Sant Andreu i Barcelona. Les dades que demostren aquesta travessia pel desert son contundents. Per començar s’ha de parlar de la sequera persistent, que arrosseguem des de desembre de 2011(0mm) i que ha culminat aquest 2015, amb l’any més sec a Barcelona des de 1878, amb 341,6mm a Sant Andreu i 345,6mm a l’Observatori Fabra. Una altre dada de les que espanten, dins el context de clima mediterrani, és el màxim pluviomètric diari, amb només 25mm en 24h , el 19 de Maig. La darrera anomalia a destacar es que en tot l’any, el mes més plujos fou l’Agost, amb 68,8mm.

Deixem enrere un any càlid, al nostre observatori de Sant Andreu hem enregistrar 17,57ºC de mitjana, essent el 2n més càlid de la nostra sèrie, començada al 2005. El primer fou el 2014,

amb 17,66ºC de mitjana. Destaquem com a càlids el triplet de Maig, Juny i Juliol (+2,43ºC, +2,55ºC i +3,47ºC respecte la mitjana climàtica 1961-1990) i també Desembre , amb una desviació positiva de 2,7ºC. La màxima anual foren els 34,2ºC del 5 de Juliol i la mínima els 1,8ºC del 6 de Febrer.

En meteorologia i climatologia, la visió global es necessària i obligatòria per entendre el que ha passat a petita escala. El context global de 2015 ens parla d’un fenomen del Niño molt marcat amb impacte mundial i que segurament és gran part de l’explicació de la sequera, la persistència anticiclònica en determinades èpoques del 2015 i del trasbals en la circulació típica d’anticiclons i depressions a l’hemisferi nord. Evidentment, el famós ingredient del canvi climàtic antropogènic també hi té molt a dir, sobretot en l’augment de Tª dels darrers anys. // Sergi Corral

El 2015 ha estat marcat per una sequera persitent

El mes més plujós de tot l’any va ser Agost La màxima anual van ser els 34,2 °C del 5 de juliol La mínima, els 1,8 °C del 5 de febrer