Feb612ok

any XXXV I febrer 2016 I 612

Fem de la diferència la igualtat

Un pas mĂŠs cap a la inserciĂł laboral dels joves amb discapacitats motrius

EDITORIAL Pintors que es dissolen, violència repulsiva i màquines que ens automatitzen JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

B

envolgudes sòcies i socis, aquest mes la revista va ben farcida de temes variats en tots els àmbits i sectors. Alguns carregats de bones notícies, i d’altres de tristes, com la dissolució del grup TACA, grup de pintors i artistes de Sant Andreu amb pràcticament 40 anys d’història, arrel i debat cultural. Alhora, també publiquem un article que només el podem adjectivar d’inqualificable. Tant de bo no hàgim de tractar mai més la violència de gènere. Només al 2015, més d’un centenar de dones van ser assassinades per la violència masclista. És per aquest motiu que, des de la nostra associació veïnal, volem fer arribar la més enèrgica de les repulses a aquestes actituds i cruels desenllaços, així com la més afectuosa de les abraçades a totes aquelles dones que han patit o que han de patir aquests fets del tot repulsius i incomprensibles.

Dediquem també un espai a les noves màquines de préstec de la biblioteca, des d’on podem trobar opinions de tota mena. I és que en un món cada cop més tecnològic, on els metros van sols, els avions s’enlairen i aterren amb pilot automàtic, els cotxes i camions circulen sense conductor i ja no ens calen les botigues físiques, perquè podem comprar i vendre des de casa qualsevol producte; ara una màquina ens podrà prestar i recollir els llibres de les biblioteques públiques. No és cap crítica, però potser sí que hauríem de reflexionar on posar els límits sense renunciar als últims avenços. No volem tancar l’editorial sense recomanar-vos tota la resta d’articles que trobareu entre les nostres planes i que en aquest breu espai no podem citar-los tots. Com ja sabeu, la revista de l’AVV de Sant Andreu de Palomar és per llegir-la de “Cap a Peus”.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: ANDREU CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCÍA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID BERNAL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA, NATÀLIA QUERALT I JÚLIA CLAVERO, FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE I JÚLIA CLAVERO CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Vols publicitar-te al “De Cap a Peus”?

Truca ara al 605 366 472 o envia un mail a: vgllaveria@gmail.com

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 -9...... Art social que desapareix El Grup TACA es dissol

10 ......

Enderroc o preservació?

11 .......

Prou dones assassinades

El futur de la Casa de l’Oficial

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

El poble es concenta a Pl Orfila

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Educació i inserció laboral L’Escola Pont del Dragó

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

20 ....... Manuel Camino, president

La UESA i la hipotètica lliga catalana

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

24 ....... Bona ratxa

L’equip cap a posicions de ‘play off’

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>ATENEU L’HARMONIA - CASAL DE

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

FEDERACIÓ D’ENTI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

TATS DE SANT ANDREU DE PALO-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

MAR. C/ SANT ADRIÀ, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

639010087 I 605383212.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

22H. ESCACS, PINTURA, ACTIVITATS

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CULTURALS, TENNIS TAULA, ETC.

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número ( Venda PEUGEOT 307 HDi Diesel 110CV, 5 portes. 114.mmm km. Sempre en pàrquing. En perfecte estat de motor i frens, rodes noves (Acaba de passar ITV). Preu 3.000. Quim. 629 73 46 32

FEINA

( S’ofereix senyora per la neteja domèstica. 93 359 91 70 Ana Maria.

( Es lloga plaça de pàrquing. Fabra i Puig amb Neopàtria. Àngela Cusó: 93 346 83 72 // 607 21 12 17

IMMOBILIARI

C.N. SANT ANDREU

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247

( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62

( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2009. Preu 400 €. Contacte Jordi. 93 345 66 15

( Venda de Títol Club Natació Sant Andreu. Preu 600 €- Contacte Jordi. 93 345 66 15

( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2011. Preu 500 €. Contacte Jordi.

( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995

DIVERSOS

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55. ( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic. T. 649 166 725

6

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

FABRA I COATS

Un tast de la nostra cultura Sant Andreu acull ‘Som Cultura Popular’, mostra del patrimoni cultural de Barcelona i d’arreu del país

L’

Les bandes de música van posar la banda sonora al festival de cultura popular / cristina pla

quarts de deu i finalitzaven entre les vuit i les nou del vespre, tot just per anar a sopar.

Aquestes han estat organitzades per diverses agrupacions, colles, federacions i associacions amb l’objectiu de donar a conèixer i de compartir petites i grans tradicions.

Per als fans del menjar s’ha dedicat també un espai gastronòmic on cada dia s’oferien àpats de cuina tradicional per als més gurmets, entre tastets de cerveses i caves i berenars de coca i moscatell.

Mariona Pujol

cap a peus I febrer

aire fred d’aquests dies d’hivern s’ha combatut a base de saltirons, de braços alçats i de sons de gralla.

Sant Andreu ha estat des del 21 fins al 24 de gener l’embrió de la cultura popular, on, s’hi ha fet una mostra del patrimoni cultural de casa nostra.

L’antiga fàbrica de tèxtil, Fabra i Coats ha estat l’epicentre de presentacions, debats, formacions, exposicions, actuacions i mostres lligades a les arrels culturals de les nostres tradicions.

A l’equador d’aquesta mostra cultural s’hi respirava un aire actiu, alegre i molt festiu.

L’accés lliure en tota mena d’activitats ha animat a tothom a acostar-s’hi per descobrir més sobre la nostra cultura i viure-la de la mà de les associacions. L’ambient de festa major exprés ha arribat a les venes dels curiosos que passaven per la plaça i s’han animat a ballar alguna sardana.

Sardanistes ben petits acompanyats de vells experts en la matèria dansaven al compàs de la cobla durant tota la tarda de dissabte a la plaça de Can Fabra.

Les activitats despertaven el barri cap a

7

A reveure Grup TACA! El col·lectiu andreuenc, dedicat a aportar noves perspectives al camp pictòric, posa el punt final als seus 37 anys de vida artística i es dissol

E

ncisats pels colors, la composició, les textures i, en definitiva, per la màgia de la pintura, un grup de veïns i amics del barri de Sant Andreu de Palomar i rodalies aficionats a aquesta vessant artística i a l’art en general (fotografia, escultura...), varen fundar, el 17 de març del 1978, el Grup TACA. Dins del llibre Petita història de 37 anys de vida del Grup TACA, 1978-2015, escrit pel soci i president del col·lectiu des del 2006, Josep Lluís Buils, s’hi troba l’escrit íntegre de la filosofia del Grup TACA, redactat pel segon president del grup, Benet Cambra i Royo, qui es refereix a aquest grup com a “un moviment artístic-cultural format per un col·lectiu

za, 60). Va ser l’aleshores president de mateix Casal, el Dr. Vidal, que els hi va obrir les portes. A partir d’aquest moment el Grup TACA va passar a ser una Secció del Casal Catòlic, convertint el petit local que els hi havien ofert en l’epicentre de les reunions i en una particular sala d’exposicions.

Així doncs, des dels seus inicis que, a més de promoure actes culturals ha dedicat diferents homenatges a artistes internacionals com a Vincent Van Gogh (1990), Salvador Dalí (2004) o Salvador

Espriu (2013). N’ha fet també a artistes i personalitats de Sant Andreu, com al pintor Josep Verdaguer, autor de les pintures que envolten les parets de la pa-

Tota la gent apassionada per la pintura podia apropar-se al seu local i participar als seus debats rròquia de Sant Andreu, o al músic Joan

El grup era un espai que seguia la filosofia del debat, l’intercanvi i l’anàlisi artístic

8

d’artistes plàstics amb un projecte comú, agrupant sense cap discriminació a professionals, afeccionats, infants i adults”.

Motivats per la filosofia de trobar-se regularment per parlar, discutir, debatre, intercanviar i aprofundir sobre l‘art en general i sobre temes de política, història i aspectes de la vida, a més d’exposar els seus treballs particulars, en un primer moment van començar a reunir-se a la botiga “Belles Arts Sardà”, que es trobava al Passeig 11 de Setembre i que era propietat d’un dels membres. A més de les xerrades, s’hi va arribar a fer també alguna exposició. Posteriorment, en vista que en els primers mesos el nombre de participants havia augmentat, les trobades es varen traslladar, temporalment, al centre cívic del barri. Finalment, pels volts de l’any 1980, degut a l’increment de socis, es varen instal·lar en un dels espais del Casal Catòlic de Sant Andreu (c/ Pons i Gallar-

El Grup TACA ha aplegat al llarg de tota la seva història un extens volum de materials gràfics, tal com analitzen

els se

apropar-se al seu local, participar en debats sobre art i, els dijous, podien venir a pintar. D’aquesta manera i, gràcies també a les diferents manifestacions artístiques espectaculars que han fet, com la dedica-

“En els darrers 10 anys pràcticament no s’ha inscrit cap soci nou, només erem 8 persones” da al centenari de Miró i Picasso sortint pels carrers del barri, varen anar popularitzant-se i prenent prestigi. En aquest període de màxima plenitud varen aconseguir superar els 130 socis i fer-se un lloc als diaris.

Malauradament però, el Grup TACA va plegar el 31 de desembre de l’any passat, deixant enrere 37 anys d’història i 7 presidents. Josep Lluís Buils, últim president i 18 anys de soci del Grup, explica que el principal motiu de la seva desaparició és degut al fet que “en els darrers 10 anys pràcticament no s’ha inscrit cap

soci nou, només érem 8. Alguns han mort i d’altres s’han donat de baixa a causa de l’avançada edat. Faltava sàvia nova”.

Amb nostàlgia recorda que una de les experiències que més l’han marcat són “les tertúlies dels dimarts amb companys i amics, les quals es varen convertir en l’ànima del Grup. També recordo els concursos de dibuix i la relació que vàrem establir amb altres grups”.

L’exposició que va posar fi a la llarga trajectòria del Grup TACA va tenir lloc al Bar Versalles, en commemoració al centenari del conegut local de la Plaça del Comerç.

Es basava en fotografies i pintures ambientades a principis del segle XX i es va mostrar també a la nau Ivanov i a la biblioteca de Can Fabra.

Ara, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (c/ Ignasi Iglésias 33) se’n farà càrrec de tot el material de valor històric acumulat des de la seva fundació. Així, el local queda buit però el Grup TACA desapareix deixant una empremta inoblidable al barri i que seguirà vigent en la història de les futures generacions.

Júlia Clavero

cap a peus I febrer

nalitzen

Gaig. Destaquen també les múltiples exposicions mensuals tan col·lectives com individuals dedicades majoritàriament a la pintura (aquarel·les, olis...), els concursos de pintura ràpida, les conferències i les manifestacions artístiques, les sortides culturals i l’action painting.

Mica en mica, sobretot durant els anys 80-90, es van anar fent un lloc al barri fins a esdevenir un dels grups de pintors més rellevants de Sant Andreu i de la Catalunya de finals del segle XX. Tota persona apassionada de la pintura podia

9

els seus últims socis en la imatge de dalt / júlia clavero

URBANISME

Sant Andreu evitarà perdre més patrimoni?

La Casa de l’Oficial i la seva història recent

L

es protagonistes d’aquest article han viscut moments transcendentals de la nostra història, l’historiador local, Jordi Petit, data la seva construcció al segle XVIII. Són les cases del carrer del Pont, en especial la situada al número 6, la Casa de l’Oficial, just al costat de la mil·lenària església del Palomar.

El Pla General Metropolità del 1976 que volia canviar la fisonomia del casc antic de Sant Andreu, havia programat una zona verda just on són les cases, juntament amb una dotació d’equipaments a l’altre extrem de la parcel·la. La lluita iniciada per l’AVV Sant Andreu de Palomar per Salvar el Casc Antic va despertar un problema latent, la pèrdua de patrimoni. L’Ajuntament, l’AVV de Sant Andreu de Palomar, els propietaris, el Centre Històric Ignasi Iglesias, i els ocupes són protagonistes principals d’aquesta trama complexa, que s’ha dilatat en el temps.

L’any 2010 els últims llogaters de la Casa de l’Oficial van deixar la casa i els propie-

El propietari guanyarà 188.083,01 € només en interessos extres, per la demora de l’Ajuntament 10

taris van iniciar els tràmits perquè l’Ajuntament els expropiés. No és fins el passat mes de gener de 2015 que l’Ajuntament dóna l’ordre d’expropiació. Què ha passat?

L’administració ha tardat molt en respondre qui tenia el dret a la propietat.

Això ha portat a l’Ajuntament a pagar 188.083,01€ en interessos de demora, a banda de pagar 413.811,58€ de preu just d’expropiació. Un total de 601.894,59€ per adquirir la Casa de l’Oficial. Per poder fer efectiu el pagament a la propietat van haver d’entregar la casa lliure de càrregues, sense llogaters i sense ocupes.

Les cases daten del segle XVIII i actualment estan afectades i poden ser enderrocades / jaume gil

L’anterior govern de CiU va posar reixes a les portes i finestres per evitar noves ocupacions, un cop fet el desallotjament dels primers ocupes l’any 2013. Va ser una mesura provisional mentre s’estudiava la possibilitat de fer un projecte de rehabilitació integral tal com es demanava des del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

El projecte encara no s’ha materialitzat i ara l’encarregat de respondre a la reivindicació del CEII és el nou govern. Així com fer fora els nous ocupes instal·lats fa uns 6 mesos. Aquestes persones que actualment habiten la casa no responen a una condició d’emergència social, i són desconeguts pel teixit social del nostre barri. Molts grups polítics com BeC, ERC, CUP i PSC, s’han interessat per conèixer la situació dels nous ocupes, i obtenir-ne més informació.

Des de la vesant històrica, el Centre d’Estudis rebutja qualsevol pèrdua de patrimoni, per això els agradaria mantenir i reformar totes les cases, però són conscients de que n’hi ha que estan molt malmeses i el pla urbanístic preveu molta més zona verda que edificis. Per això, es-

tan d’acord en mantenir dempeus només la Casa de l’Oficial. Ara mateix està qualificada d’equipament però s’ha d’estudiar el seu valor patrimonial i, si cal incloure-la

El Centre d’Estudis rebutja qualsevol pèrdua de patrimoni, i aposten per la reforma de les cases al Catàleg de Patrimoni de la Ciutat com a Bé cultural d’Interès Local. Què té d’especial la Casa de l’Oficial? És la més valuosa a nivell històric de tot el conjunt de cases. La Casa de l’Oficial era una casa particular, que en temps de guerra hostejava al cap del destacament. Ell vivia en una habitació separada de la resta de la casa i aprofitava el seu rang per viure a plaer. Fins a finals del segle XIX, quan es va construir el quarter de la Guàrdia Civil, la casa va mantenir aquest ús. És la més ben conservada gràcies als seus llogaters i els ocupes que l’han habitat. Els últims arrendataris la van deixar en

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Ni una menys molt bon estat. La Cristina, una artista andreuenca especialitzada en terrissa i serigrafia, va mirar de conservar els

L’AVV creu que només s’hauria de rehabilitar la Casa de l’Oficial com a equipament

E

l passat divendres 8 de gener la plaça andreuenca d’Orfila es va omplir d’espelmes i parells de sabates per recordar les dones assassinades per violència masclista el 2015 a Espanya.

L’associació de dones feministes de Nou Barris ha volgut “fer visibles” les dones víctimes de violència masclista i “no assassinar-les també amb l’oblit quan arriba l’1 de gener”. La iniciativa, que va concentrar aproximadament unes 70 persones, ha volgut fer saber que per cada nova víctima al 2016, s’organitzaran concentracions a Fabra i Puig el mateix dia de la mort a les 20h i reivindicar la lluita feminista en un món on encara impera el patriarcat i les conductes masclistes tant d’homes com de dones.

A l’acte, es va llegir un manifest recordant que des de 2006 han mort més de 660 dones a Espanya i que la violència de gènere no es configura de fets aïllats. El text va rememorar

el centenar de noms, edats i llocs de residència de les víctimes femenines i a la vegada que els llegien, van repartir cartolines liles amb cadascun dels noms per a penjar-los de l’arbre de Nadal que encara roman a la plaça.

Tampoc es van oblidar els noms dels nens i homes víctimes d’altres homes masclistes, de l´únic feminicidi produït al 2015 per una espanyola a Holanda i de les noves víctimes a Espanya d’aquest nou any.

També una feminista mexicana va llegir el seu propi manifest recordant als masclistes que “la mort ni s’oblida ni es perdona” i les Placentes Enfurismades i l’Akelarre van cantar algunes cançons a favor de la igualtat de sexes, seguides d’un minut de crits final per fer veure que cal actuar contra aquests crims. Perquè, com va dir l’Emma Watson, “Si no és ara, quan?

Si no som nosaltres, qui?

Alba Cabrera @Reguii_96

11

Si bé l’Ajuntament veuria amb bons ulls mantenir la Casa de l’Oficial, encara s’ha d’incloure al PAD Districte. A la vegada que s’adjudiqui un pressupost que permeti rehabilitar i enjardinar la zona verda que ocupa tota la parcel·la al voltant de la Casa de l’Oficial.

Jaume Gil i Montse Tarré

cap a peus I febrer

frescos de les parets interiors. Els primers ocupes, coneixien la singularitat de la Casa, i la van cuidar tot el que van poder. No ha estat reformada, per tant manté la distribució original, un fet extraordinari que cal preservar.

Actualment, la Casa de l’Oficial és l’única que resta per desallotjar. L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias volen rehabilitar la Casa de l’Oficial com a equipament i convertir la resta del solar en zona verda, tal i com es va aprovar en la Modificació PGM a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu (casc centre històric) el passat 12 d’abril de 2013. Les fonts consultades de l’Ajuntament també veuen amb bons ulls aquesta postura.

Encara que només serà oficial quan s’inclogui el projecte de rehabilitació integral en el Programa d’Actuació del

La concentració en record i denuncia de les dones assassinades omple de dol la Plaça Orfila

Espelmes i sabates per recordar les dones assassinades per violència masclista / dídac espí

ECONOMIA

Les llums i les ombres de la campanya de Nadal del comerç andreuenc En aquest 2016, l’Eix Comercial de Sant Andreu i Comerciants de Sant Andreu Nord han valorat la campanya nadalenca positivament. Ambdues entitats han registrat un augment generalitzat de vendes d’entre 3% i un 5% respecte al mateix període de l’any anterior. El sector tradicionalment destacat del Nadal -l’alimentació- ha obtingut un increment anual fins a un 4%, trobant-se satisfet amb les vendes entre desembre i gener.

Des de la tenda d’alimentació Quesbo (C/ Gran de Sant Andreu, 336) “han notat més alegria que altres anys” considerant els 4 anys que porten atenent el negoci i ratificant l’evolució positiva del sector.

Per contra, les vendes nadalenques han disminuït al sector de moda i equipament personal per l’hivern degut al clima temperat del qual vàrem gaudir fins a finals d’any. Des de la tenda de moda Homes (C/Torres i Bages, 8) reconeixen que aquesta campanya de Nadal “ha estat fluixeta” i que cada any que passa el comerç de proximitat “cau una mica més”.

Com a exercici de transparència per part de la redacció del Sant Andreu de Cap a Peus, volem informar i disculpar-nos a tots els nostres socis, lectors i publicistes dels problemes que hem tingut en la sortida de les edicions del mes de gener i febrer. En les últimes setmanes hem rebut algunes preguntes sobre el retard de la revista i volem donar resposta públicament als que ens heu consultat directament, i als que us ho podeu haver rumiat. El handicap que ens ha sorgit a la redacció ha sigut un problema amb el programari informàtic que fèiem servir per elaborar la revista a nivell tècnic i de

Autoprèstec a la Biblioteca de Can Fabra

A

disseny. Per aquest motiu, en primer lloc, vam haver de resoldre totes les qüestions informàtiques amb la major celeritat que ens va poder ser possible, i més tard, reprendre la tasca de maquetació. És per aquest motiu paral·lel que el sistema digital va redactar “febrer” a la capçalera del mes de gener. Ara que hem resolt aquestes qüestions, esperem continuar complint amb la nostra tasca informativa, crítica i constructiva sobre la vida social de Sant Andreu. Per qualsevol suggeriment, us obrim les portes de la nostra redacció a: revistacapapeus@gmail.com.

quest estiu passat va arribar a la biblioteca Ignasi Iglésias el servei d’autopréstec. Mitjançant unes màquines ben fàcils d’utilitzar, els usuaris poden endur-se i retornar llibres de manera automatitzada. Es tracta d’un sistema que ja fa temps s’havia implantat en universitats catalanes com ara la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). Ara mica en mica va introduint-se a la xarxa de biblioteques públiques. A Barcelona es va iniciar ara fa 4 anys a la veïna Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert.

L’autopréstec es va poder desenvolupar gràcies al desenvolupament i posterior implementació de la tecnologia de transmissió de dades a través d’ones de ràdio (més coneguda pel seu nom en anglès RFID -Radio Frequency Identification). Tal i com informa el Col·legi Oficial de Bibliotecaris de Catalunya, la RFID substitueix les tecnologies de codis de barres i permet d’endur-se o retornar diversos documents al mateix temps en una única operació.

L’operativa de la màquina és senzilla i és el propi usuari qui fa la gestió del préstec, retorn, renovació de préstec o recollir reserves que hagués fet.

En el cas de retorn el model que hi ha a Sant Andreu, la màquina s’endú el llibre mitjançant una cinta transportadora i després mitjançant un procés automatitzat el classifica per tema o secció, facilitant el retorn a les prestatgeries.

El cantó més positiu, és que aquest sistema permetrà als bibliotecaris disposar de més temps per fer altres tasques relacionades amb la gestió i la difusió cultural, millorant i potenciant el paper cultural de les biblioteques.

Redacció

Xavier Argall

Consideren que “les noves modes com el Black Friday o la Shopping Night els fan molt mal i avancen les compres de Nadal”, evidenciant que els centres comercials tenen la capacitat de presentar unes ofertes que els petits comerços no poden assolir competitivament. A més, reconeixen que “el desconeixement polític en què vivim, fa que tot s’aturi una mica més”.

Però el sector de moda andreuenc encara té esperança. Des de Me Da Igual (C/Gran de Sant Andreu, 317), una botiga de moda urbana i alternativa oberta des de finals de novembre, comenten que “ha anat bastant bé perquè molts han repetit” però que “és cert que la gent espera les ofertes o les rebaixes per comprar”.

Per tant, es preveu una lleu millora al sector de moda per rebaixes, sense resultar del tot satisfactòria per als comerciants andreuencs, doncs ja apunten la necessitat d’avançar les rebaixes de la nova temporada per cridar l’atenció dels consumidors, enfront els grans magatzems.

Alba Cabrera

Els problemes informàtics provoquen problemes en la sortida del ‘Cap a Peus’ 12

TECNOLOGIA

Fem de la diferència la igualtat

Un pas mĂŠs cap a la inserciĂł laboral dels joves amb discapacitats motrius

andreu carrascal

Tanit de Pouplana

E

Els inicis Tot comença quan un grup de pares que portaven els seus fills a l’Escola d’Educació Especial Estimia van pressionar a l’ajuntament perquè els hi donés una resposta: els seus fills acabaven l’educació especial i volien seguir formant-se. L’Ajuntament va descartar la idea d’un centre ocupacional i va voler crear un centre de formació professional. D’aquesta manera s’hi podrien beneficiar tant els fills d’aquests pares com les següents generacions de joves discapacitats. L’Ajuntament doncs, va contractar a quatre professionals per tirar endavant el projecte, un d’ells en Escoin, actual director del Centre d’Educació Especial Pont del Dragó.

L’escola neix al març de 1987 com a centre de Formació Professional Especial i se situa al costat del pont del dragó, construït al 1862, amb la via del tren que entrava a Barcelona des del Vallès. El pont va servir des d’aleshores com a porta d’entrada des de Sant Andreu a la zona que avui en dia és Nou Barris.

Actualment és un dels molts passos que hi ha sota la Meridiana.

Al 2001 l’escola canvia de localització i se situa al carrer Gran

cap a peus I febrer

n Hamsa Ameer, un noi pakistanès de vint-i-quatre anys que va néixer amb paràlisi cerebral, és estudiant del Centre d’Educació Especial Pont del Dragó. La seva estada al centre està sent llarga. Primer va cursar el Programa per la Formació i Inserció en Administriu (PFI) i després d’estar un any en un centre ocupacional va retornar a l’escola per fer el PFI en Arts Gràfiques. La seva etapa formativa acabarà al juny i aleshores haurà de seguir el seu camí. De totes les assignatures que ha cursat es queda amb les matemàtiques . És un noi dolç i entranyable que va arribar a Barcelona al 2003. És el gran de tres germans i ja és una persona totalment autònoma: va i ve de l’escola amb transport públic. Si pogués treballar li agradaria dedicar-se a l’atenció telefònica. De fet, diuen que és el relacions públiques de l’escola i, des de fa dos anys, el representant dels alumnes al consell escolar.

15

A l’esquerra, un alumne s’esforça amb tenacitat per complir amb la seva tasca informàtica. Les imatges centrals corresponen al material electrònic

de la Sagrera. L’objectiu del centre és facilitar la inserció laboral dels seus alumnes així com vetllar per millorar la seva qualitat

de vida. “Per mi el Pont del Dragó és molt més que un centre acadèmic”, afirma l’Abraham Vázquez, estudiant de tercer d’Arts Gràfiques.

Oferta formativa L’escola és un espai diàfan on es respira companyonia i bon ambient. Les instal·lacions són modernes i adequades a les característiques del seu alumnat: no hi ha barreres arquitectòniques i el mobiliari està adaptat. Actualment, el CEE Pont del Dragó ofereix programes per a la Formació i Inserció de joves amb discapacitat motriu en administratiu i arts gràfiques. La durada dels cursos acadèmics és de dos anys, més un primer curs de preparació. En principi, l’escola està adreçada a tots aquells joves que no tinguin l’educació secundària obligatòria. El director del centre però, manifesta que estan lluitant perquè això canvií. No els sembla just que només puguin accedir al centre

16

espe

ònic

especialitzat de l’escola. La fotografia de la dreta, la periodista del ‘Cap a Peus’, Tanit de Pouplana entrevistant al Hamsa al Parc de la Pegaso / andreu carrascal

Estada en pràctiques Una de les assignatures clau és la Formació́ en Centres de Treball on els estudiants realitzen pràctiques per entitats externes .

L’escola ha pogut fer conveni amb diverses entitats del districte: les biblioteques Ignasi Iglesias - Can Fabra, Marina-Clotet, Bon Pastor , el Clot- Josep Benet i el centre especial de treball Esclatec. “ Davant la dificultat que suposa portar un alumne a fer pràctiques a un centre que no està adaptat, l’entitat els hi delega feina i ells, en horari escolar, la fan aquí al centre amb els mitjans que tenim”, explica l’Analia Orti, professora d’imatge i so.

Fa quatre anys que el Pont del Dragó va contactar amb l’AVV de Sant Andreu del Palomar per mirar d’establir convenir amb ells. Des d’aleshores, cada any dos estudiants del centre col·laboren amb l’AVV identificant imatges de la vida del barri que fins ara romanien en capses. Els alumnes s’encarreguen de digitalitzar l’arxiu històric: escanegen les fotografies I les identifiquem amb etiquetes. “El que més m’ha agradat de les pràctiques ha estat treballar amb el photoshop, he après molt. Primer escane-

java les fotografies i si alguna quedava malament, la retocava.

Un cop acabàvem, les etiquetàvem”, explica en Hamsa. L’Analia Orti destaca que és una forma que les fotografies surtin a la llum. “N’hi ha algunes molt interessants i que tenen un gran valor històric. Per ells és una gran vivència”. “M’ha agradat molt fer les pràctiques a l’AAVV Sant Andreu perquè m’he sentit molt a gust i he pogut conèixer el barri i les activitats l’AAVV organitza.

A més, he aprés a retocar fotografies”, explica amb entusiasme l’Abraham.

Aquest any també hi ha alumnes que realitzen la seva estada en pràctiques a l’hort urbà de la biblioteca Marina Clotet. L’estudiant s’encarrega de recopilar informació per poder elaborar unes fitxes descriptives amb les característiques de cada planta.

Un altre entitat que permet que els estudiants del pont del Dragó entrin en contacte amb el món laboral és el CEIP Turó blau. Un alumne del pont del dragó s’encarrega de dur dissenyar i elaborar tota la cartellera de l’escola.

L’estada en pràctiques és una forma de garantir cohesió social. És important, doncs, que totes les empreses i entitats del barri posin facilitats i tinguin predisposició per oferir tasques als alumnes del Pont del Dragó.

Tecnologia com a eina d’igualtat Convertir la informació de l’ordinador en veu, formar frase senceres en només dos clicks o escriure amb la barbeta són possibilitats que ofereix la informàtica a persones que pateixen alguna discapacitat motriu. Per elles, l’ordinador és l’eina que els permet el vincle amb el món. Per tots nosaltres la tecnologia ens fa la vida més fàcil, més còmode: enviar un correu des del mòbil, comprar per internet, veure pel·lícules amb el nostre ordinador.

cap a peus I febrer

els alumnes sense el graduat escolar. Jordi Escoin manifesta que es pot donar el cas que un jove pateixi un accident un cop graduat i, per tant, es quedi sense opció per cursar la formació que ells ofereixen.

El perfil dels alumes és molt variat. En principi l’escola neix per atendre a joves amb discapacitats motrius, tot i que atenen altres discapacitats. Els alumnes venen tan d’escoles ordinàries com especials. El director del centre manifesta que una combinació d’ambdues seria perfecte. “Crec que el sistema ordinari i l’especial poden conviure. Aquí estan entre iguals però tampoc seria bo que sempre estiguessin entre iguals”, declara Escoin.

17

Aquest és un dels cartells que el Hamsa ha fet durant la seva estada en pràctiques / andreu carrascal

18

Per ells és una necessitat. La tecnologia ha reduït situacions de marginalitat i permet que joves discapacitats puguin comunicar-se, seguir una classe i tenir possibilitats per entrar al món laboral.

Cada alumne del CEE Pont del Dragó disposa d’un ordinador adaptat a les seves necessitats. Abans que comenci els curs s’avaluen les eines que el futur alumne necessitarà i s’instal·len els softwares necessaris perquè el jove pugui atendre i seguir les classes. “El que és més característic de la nostra escola és que treballem amb multinivell. Sempre has de plantejar una activitat que sigui adaptable a tots els alumnes”, explica Orti. Per els professors i educadors que treballen al centre és un repte donar classe en grups tan heterogenis i amb necessitats tan diverses.

Pont del Dragó neix com un centre especialitzat amb discapacitats motrius. Tot i això, han tingut alumnes amb autisme, síndrome de down o discapacitats auditives o visuals. Per sort, el centre compta amb ajudes externes que els faciliten la feina i permeten que tots els alumnes puguin seguir les classes. “ Tenim intèrprets pels nosaltres estudiants amb discapacitats sonores i reforç de la ONCE. Uns dies a la setmana ve un professor itinerant que ens ajuda i ens dóna directrius per saber com treballar amb alumnes amb discapacitat visual”, comenta la Rosa Cornet, educadora social del CEE Pont del Dragó.

El nombre d’alumnes per classe és de deu i cada grup compta amb un professor i un educador. D’aquesta manera, es treballen tan la formació acadèmica com el comportament social i l’autoestima del joves. És tan o més important treballar la conducta social, la relació amb els companys o el treball amb equip que la

matèria en si. Orti afirma que sovint han de ser exigents amb els seus alumnes. La majoria, per la seva discapacitat, venen d’entorns molts protegits. “És comprensible que una persona que ha passat per quatre operacions estigui entre cotó fluix. Moltes persones amb discapacitat tenen una sobreprotecció familiar.

Aquí a l’escola intentem que siguin el més autònoms possibles. És important reforçar les seves capacitats: Ho pots fer? Ho pots fer sol? Ho pots fer sense ajuda? Sovint es reforcen entre ells al veure que un company que pateix una discapacitat més greu que la seva se’n ensurt”, explica l’Analia.

Un cop cursada la formació inicial, la Generalitat de Catalunya fa una valoració. A partir d’aquesta, s’orienta al alumne cap al món laboral ordinari o un centre especial de treball. Des de l’any passat s’assegura que quan acabin l’escolaritat puguin seguir algun itinerari: centres especials de treballs, centre ocupacionals o bé recorreguts educatius, com cicles formatius o graus universitaris. Tot ve determinat per les seves capacitats. En Hamsa, entre somriures, m’explica que està mirant un centre ocupacional per l’any vinent. N’ha mirat un que està a prop d’on ell viu, al barri del Raval. Està content i emocionat per la nova etapa que començarà l’any vinent però nostàlgic per deixar enrere una etapa formativa molt intensa i completa. Quan els alumnes deixen el Pont del Dragó i tornen al circuit ordinari surten preparats i més segurs de sí mateixos.

“El que és més característic de la nostra escola és que treballem amb multinivell”

l’entrevista | Jordi Escoin | DIRECTOR DEL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL PONT DEL DRAGÓ

“Sé que molts dels meus alumnes no treballaran, però això vol dir que la seva vida no té sentit?””

Tanit de Pouplana Per què la vostra oferta formativa se centra en dues branques de formació: arts gràfiques i administració?

Perquè treballem amb persones amb discapacitats motrius, per tant, és important que la formació que oferim pugui ser adaptable a altres àmbits. Els nostres alumnes aprenen conceptes que després poden aplicar a qualsevol altre sector. Al començament només oferiem arts gràfiques i, més tard, vam incorporar la formació en administratiu. Qualsevol empresa té una departament d’administració, per tant, estudiar administració els obre més sortides professionals i, d’aquesta manera, més possibilitat d’inclusió social.

Un dels vostres objectius és facilitar l’accés dels vostres alumes al món laboral però els joves tenen possibilitats reals d’incorporar-se al món laboral?

La reinserció laboral és un tema multifactorial. Nosaltres ataquem una variable de la reinserció laboral que és la formació.

Però lamentablement, pocs alumnes troben feina. Tot és més difícil del que sembla. Però jo sovint els hi plantejo que potser l’objectiu de la vida no és la feina. Sé que molts dels meus alumnes no treballaran però això vol dir que la seva vida no té sentit?

Us ha afectat la crisi econòmica?

Per sort, no tan com en altres sector. Sempre hi hagut una certa sensibilitat cap a l’educació social, especialment a Catalunya.

cap a peus I febrer

A més de la formació professional adaptada quin altres serveis oferiu?

El Servei Educatiu Específic de Motòrics (SEEM), un servei especialitzat format per psicòlegs, orientadors educatius, fisoterapeutes i especialistes en audició i llenguatge .Quan vam començar, al 1987, enseguida ens vam trobar que venia gent, que no estudiava al centre, a informar-se o preguntar per eines d’adaptació. Vam veure doncs que hi ha havia molta demanda per trobar solucions a problemes educatius: trobar un eina que permetés estudiar a joves discapacitats. És aleshores quan vam crear el servei de recursos. Treballem en escola bressol, l’etapa obligatòria i la post-obligatòria. Normalment, si els joves no acudeixen directament al nostre centre, els fisioterapeutes que detecten casos d’ajudes els envien al Pont del Dragó i nosaltres els proveïm dels materials que necessiten. A més, també fem cursos de formació a professors que treballen en escoles ordinàries i que tenen algun alumne amb discapacitat.

El Tripartit comença a protegir l’educació social i governs posteriors ho conserven. Això no vol dir però, que les polítiques que es fan siguin les més adequades. L’àmbit educatiu sempre és té present tot i que poques vegades és prioritari. Sempre hi han assumptes que passen per davant de l’educació. De totes maneres, no ens podem queixar perquè sabem que, a causa de la crisi, hi han hagut molts serveis socials que han desaparegut.

Per sort, nosaltres ens mantenim.

EL CEE Pont del Dragó ja té 29 anys d’història, quin balanç en fas?

El balanç és totalment positiu. Em sento molt orgullós de tota la feina feta i em considero un privilegiat. La meva feina m’omple molt a nivell personal i penso que hem obert moltes portes, sobretot en l’àmbit de la tecnologia aplicada a la discapacitat.

19

M

anuel Camino, empresari del sector de la construcció i Capità de la Marina Mercant, navega actualment a bord de la UE Sant Andreu. Enguany viu la segona etapa al club quadribarrat. Va arribar per primera vegada al Narcís Sala la temporada 2010 - 2011 i va ocupar la presidència fins la 2013 - 2014. La següent temporada, el club va estar a les mans de Dinorah Santana i Marcos Martins, quan va baixar a Tercera Divisió. Camino va executar l’opció a compra que es va reservar amb l’empresària brasilera i va tornar a ser President de la UE Sant Andreu a partir del juliol de l’any passat.

“El club tenia tots els símptomes per desaparèixer. El que hagués pogut passar no ho sabrem mai”, afirma Manuel Camino.

El màxim mandatari del club de la senyera no esperava tornar-hi un any més tard i molt menys amb el primer equip a Tercera Divisió.

Assegura que per part de la directiva anterior 20 no va haver-hi la implicació necessària. “Els que estem implicats amb el Sant Andreu sabem que és molt més que un club”, confirma Camino.

El vincle de Manuel Camino amb el poble de Sant Andreu va començar quan va venir a viure-hi amb la seva dona, fa uns 40 anys. El 2009 va iniciar els primers contactes amb la UESA, al ser seleccionat, juntament amb dues persones més, per representar a Sant Andreu amb motiu del centenari de la UESA. Dos anys més tard, Joan Gaspart es volia vendre les accions per motius personals i Camino va efectuar la compra del 96,35%.

“Jo no estava gaire implicat amb el futbol, però si amb el poble

La Unió Esportiva Sant Andreu aspira a tenir el millor futbol base de Catalunya

El perfil de...

Manuel Camino President de la Unió Esportiva Sant Andreu andreuenc. Ara, en canvi, visc aquest esport amb passió i encara amb una passió infinita el Sant Andreu”, assegura Camino.

Destaca que ha de manifestar les sensacions per dintre, ja que a la llotja no pot expressar els sentiments de la mateixa manera que ho faria com un aficionat a la graderia. Camino assegura que després d’un partit acaba realment cansat. Afegeix que “si guanyes, l’adrenalina actua per si sola i l’eufòria dura una setmana”.

El president de la UE Sant Andreu considera que “actualment estem a Tercera Divisió per accident. No vam ser l’actual junta qui va baixar l’equip, però si tenim la responsabilitat de retornar-lo a Segona B al més ràpidament possible”. Sobre aquesta categoria, la Segona B, assegura que “és ruïnosa, deficitària i insostenible. No és per estar-hi molts anys, com ja hi portava el Sant Andreu, sinó per sortir-hi ràpidament. Hem de fer escac i mat com abans millor. Ho tens la subvenció adequada o tens unes pèrdues assegurades”. En declaracions al Cap a Peus, Manuel Camino confessa que “la Segona Divisió A hauria de ser l’hàbitat natural del Sant Andreu”. En relació a les aspiracions, afegeix que “el nostre objectiu és dur l’equip a Segona, tard o d’hora. Aquest no era l’objectiu del primer any que vaig entrar-hi, però si durant els cinc següents i, no el vaig poder complir”. Pel que fa a l’objectiu d’aquesta temporada, passa per jugar el play off. Camino considera que a Sant Andreu hi ha més de 50.000 persones que segueixen l’equip. En canvi, el nombre de socis és molt inferior (2.000). “Si el 15% que segueix el Sant Andreu es fessin socis, l’equip estaria a Segona A segur. Falta aconse-

guir implicació”, destaca el President.

Camino considera que un dels pilars fonamentals del club ha de ser el futbol base. Assegura que “el primer equip tenia una prioritat que no pot seguir tenint sota cap concepte. Ha de ser igual d’important el futbol base que el primer equip. Hem de procurar que el club no sigui deficitari. Volem que cada temporada pugin tres o quatre jugadors del Juvenil A al 1r equip. També volem tenir al primer equip jugadors del poble; com és el cas de Xavi Pluvins la present temporada”. Aquest any, el club vol potenciar l’escola d’iniciació de tres a cinc anys, per a detectar futurs futbolistes amb un talent natural. Aquesta edat és clau per començar la formació esportiva sense oblidar la primera prioritat; els estudis. L’objectiu fonamental és formar persones a través del treball en equip i els valors de l’esport. Manuel Camino confessa que la UE Sant Andreu aspira a tenir el millor futbol base de Catalunya.

Fora del terreny esportiu, el club posa en marxa una iniciativa innovadora que permetrà estrènyer la relació amb la societat andreuenca. Aquesta mateixa temporada, la UE Sant Andreu vol crear un consell assessor, integrat per deu persones representatives del poble, relacionades amb diferents àmbits: industrial, comercial, teatral, literari, etc. Aquests deu membres es caracteritzaran per haver triomfat en el seu sector i per voler tenir una implicació total amb l’entitat quadribarrada. “Els hi explicarem qui som, com funcionem, què tenim, què necessitem i quines són les nostres aspiracions”, destaca Camino. Aquest consell rector haurà de fer unes reunions pe-

El club vol crear un consell assessor format per deu persones representatives del poble

riòdiques i passar-li al club una sèrie de conclusions. A mesura que es vagi confeccionant la llista el club farà públics els noms i concretarà les funcions d’aquest consell assessor.

En relació a la multa imposada per la Seguretat Social, Manuel Camino considera que “és el més injust que pot haver-hi per un equip com nosaltres. L’estat espanyol volia inspeccionar els 30.000 clubs d’Espanya i van començar, casualment, per Catalunya”. El resultat de les inspeccions ha estat la sanció de cinc equips catalans: el Sant Andreu, l’Hospitalet, el Badalona, el Santboià i el Prat de Llobregat. Ara ja s’han aturat les inspeccions, però aquests equips segueixen amb sancions milionàries, que posen en perill la seva continuïtat. Camino considera que “en el nostre cas, això no és per les quatre barres de la samarreta, sinó per ser catalans. Tots els clubs actuen de la mateixa manera. Per tant, el que poden trobar en aquests clubs ho poden trobar a qualsevol. Teníem assegurats uns sis professionals i la resta es consideraven amateurs. Això ho han fet tots els clubs.

Per tant, la multa hauria de ser o per tots o per cap. És un greuge comparatiu”. D’altra banda, pel que fa al procés sobiranista, el club considera que si hi ha un estat català, hi haurà una lliga catalana. En aquest cas, la UE Sant Andreu jugarà en aquesta lliga i anima a tots els clubs del país a sumar-s’hi, inclosos el Barça i l’Espanyol.

“Necessitem el suport de tot el poble, des de l’Ajuntament, institucions, socis, simpatitzants, industries, comerços, fins a l’últim acabat de néixer de Sant Andreu del Palomar. Volem ser el motor social del poble, més enllà del futbol”, destaca el President de la UESA. El màxim mandatari del club està convençut en què l’afició juga un paper fonamental a l’hora d’assolir els objectius.

Manuel Camino: estem obsessionats amb pujar l’equip a Segona A i ho aconseguirem.

Jordi Urtasun

Ahir 10 de gener de 2016 el Parlament de Catalunya va escollir al senyor Carles Puigdemont com a Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. En el seu discurs va expressar la voluntat de culminar la constitució d’una República Catalana en un termini no superior a 18 mesos. És per això que la Unió Esportiva Sant Andreu, entitat esportiva centenària i que vesteix amb orgull els colors de la senyera quadribarrada, vol expressar les següents consideracions: En primer lloc, felicitar al senyor Carles Puigdemont per haver estat investit 130è president de la Generalitat de Catalunya, i alhora encoratjar-lo a materialitzar els seus compromisos assumits anit al Parlament.

En segon lloc volem manifestar la nostra disposició per a treballar des d’ara mateix en la constitució de la República Catalana, concretament en l’àmbit de la competició i la pràctica esportiva. En aquest sentit emplacem a la Secretaria General de l’Esport i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya a convocar una reunió plenària amb tots els clubs del país amb

l’objectiu d’organitzar el sistema de competició del futur Estat.

La Unió Esportiva Sant Andreu considera que hem d’adoptar un sistema de lligues catalanes pròpies format per tots els clubs del territori català per tal que siguin el màxim de competitives. Volem adreçar un missatge a tots els clubs professionals, però especialment pel seu ressò internacional al FC Barcelona i el RCD Espanyol, a prendre un compromís públic de participar en les futures lligues catalanes. Creiem que la seva participació és indispensable per assegurar la qualitat i transcendència de les nostres competicions.

Atesa la importància del procés polític que suposa constituir un Estat, cal reforçar-lo des de tots els àmbits possibles.

L’esport i el futbol poden ser un gran aliat a nivell de divulgació exterior, per això cal que tothom prioritzi el bé comú, per sobre de l’interès particular. Un gran país com Catalunya ha de tenir unes lligues a la seva alçada.

Finalment fem una crida a tots els clubs esportius catalans a sumar-se a aquesta iniciativa.

cap a peus I febrer

MANIFEST DE LA UE SANT ANDREU

21

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

La neu només arriba a Sant Pacià Un infantil, una comèdia i una lectura dramatitzada

E

l grup jove de Sant Pacià Teatre va representar La Reina de les Neus, una adaptació del conte de Hans Christian Andersen del 9 al 16 de gener.

L’obra s’inicia amb uns follets trapelles que trenquen un mirall màgic i fan que la neu irrompi a tot arreu. Acte seguit, en un poble molt tranquil la Reina de les Neus encisa Kay perquè la segueixi fins al palau de gel. Gerda, l’amiga de Kay, cercarà el seu amic, però pel camí es trobarà una bruixa (i uns nens encantats), uns lladres, un lapó i una finesa...

Marta Tolrà va fer una feinada, perquè a part de l’adaptació del conte, també va adaptar les músiques de Frozen per a l’obra i va dirigir més de mig centenar de nens i nenes. A part de la

desimboltura dels petits actors també m’agradaria destacar el gran treball de vestuari (Loreto Escuer) i d’escenografia, amb projeccions incloses (David Lombera).

Els muntatges del grup jove de SPT ja comencen a ser una tradició que hauria de continuar perquè embadaleixen a tothom, no només a les famílies.

Del del 16 al 24 de gener a l’Ateneu de Sant Andreu vam poder veure Demà coneixeràs en Klein de Toni Cabré.

Després d’una baixa, una executiva (Alba Sastre) s’incorpora al seu lloc de treball, en una empresa de neteja, però es troba arraconada en un despatx. Només sembla que se’n recordi d’ella la seva antiga secretària (Alba Millaruelo), o potser es vol aprofitar de la situació? Rep l’ajuda d’una becària incompetent (Mireia Subirats), o potser no és tant bleda? I ho neteja tot una netejadora (Sara Pérez), que intenta fugir d’estudi, però s’arremanga per quatre xavos.

Una comèdia que acaba girant la truita i al final res no és el que sembla, fins i tot pot recordar una mica a El mètode Gronhölm.

Miquel Àngel Mateu i Montse Calix van dirigir aquest muntatge que potser gira a l’entorn del mobbing, o la corrupció política, o l’estafa de guant blanc... Sigui com sigui un altre encert de Forat Sense Fons Clip Teatres va començar l’any amb una lectura dramatitzada: Assajant paraules d’amor.

Marta Genís va dirigir aquest muntatge de textos basats en l’amor: persones que es retroben, d’altres s’enganyen, uns es traeixen, uns altres perduren... Entre l’elenc d’actors hi havia algunes cares noves, tot plegat un muntatge ple de frescor que es va presentar de forma gratuïta.

Als Catalanistes del 24 i 24 de gener l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonés i Serra va fer en concert La tavernera del Puerto per recaptar fons per l’Aitor (el nen de La Sagrera que té la síndrome de la duplicació de MECP2). I pel 28 de febrer Javier Giménez (& Albert Sleepyfingers a la guitarra) presentaran Dando voces, monòlegs i comèdia.

Marta Tolrà va fer una feinada, tant a l’adaptació del conte i la música, com en la direcció dels actors

Marta Genís va dirigir el muntatge bastant-se en les diferents situacions que pot generar l’amor

22

“La Reina de les Neus”, del grup jove Sant Pacià Teatre

Fica’t al SAT! ja compleix els 13 anys

La cobdícia pels diners

Es va estrenar el 8 de gener amb El saltamartí de La Bombeta Companyia Teatral i acabarà el 22 d’abril amb el drama de La mort i la donzella pel Grup de Teatre Naia.

Aquest gener, a banda de l’espectacle inaugural, hem pogut veure la comèdia Yvonne, princesa de Borgoña, una comèdia shakespeariana, del Grup Depart de la Jarra Azul i Passos, l’espectacle de dansa de l’escola Herminia Espejo.

De cares al febrer Teatro al cuadrado estrena Exèrshit! i la Companyia Nadur, Camiure. El primer és un espectacle de teatre gestual, on tres personatges viatgen al seu origen per descobrir què és allò que els estanca. El segon, un espectacle on es combina música i dansa per caminar a través de les emocions.

Harpagon és un vell avar a qui ningú estima, es deleix per la jove Mariana i això encara el fa més patètic. Garrepa fins al moll de l’os vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, qui està disposat a casar-s’hi sense dot, però ella està enamorada del benplantat Valeri... Si voleu saber com acaba aquesta comèdia, amb el robatori de l’or d’Harpagon inclòs, haureu d’anar al Teatre de Sant Pacià a veureLl’Avar de Molière del 13 al 21 de febrer.

Pau Maduell torna a la direcció després d’Un Déu Salvatge i dels Jugadors amb una obra clàssica, ambientada al segle XVII-XVIII on no hi faltaran perruques ni decorats espectaculars. És un muntatge amb força actors i és per això que pugen alguns dels joves actors de Sant Pacià Teatre que vam veure a La Reina de les Neus o s’incorporen persones que normalment són a altres teatres. De ben segur que hi passarem una bona estona i ens farà pensar en “si allò més important d’aquest món es pot posar en una caixeta”. // Irene Caixàs

Fins al 22 d’abril els espectadors podran gaudir de les propostes

cap a peus I febrer

23

“Assajant paraules d’amor” de Forat Sense Fons

esports | Futbol i Waterpolo

Cada partit és una final La bona dinàmica de resultats de la UE Sant Andreu permet a l’equip lluitar per acabar la temporada jugant el ‘play off’ d’ascens a Segona B

L

a il·lusió, la motivació, la feina ben feta i l’esperit guanyador han portat a l’equip de la senyera a la zona mitja alta de la classificació del grup cinquè de Tercera Divisió. Tres victòries seguides més l’empat a domicili contra el líder han permès al Sant Andreu sumar 10 dels 12 punts possibles. Actualment, el conjunt quadribarrat es troba novè classificat, a vuit punts de les places de promoció a Segona B; ocupades per l’AE Prat, el FC Vilafranca, el CF Montañesa i el CE Sabadell FC B. En el cas del conjunt del Vallès no seria possible l’ascens a Segona B, ja que el primer equip es troba en aquesta categoria. A l’espera del que confirmi la Federació, hi hauria opcions d’incloure en el play off el cinquè classificat.

El derbi de la temporada Diumenge 28 a les 18:00h té lloc la cita més destacada de la temporada en clau andreuenca. Els homes de Joan Esteva reben la visita del CE Europa, en estat de gràcia i a només un punt del play off.

L’equip dirigit actualment per Albert Poch es va quedar a les portes de l’ascens la

24

temporada passada. Enguany es retroben dos equips de rivalitat històrica al Narcís Sala, nou anys després de l’última trobada a l’estadi (temporada 2007/2008 a Tercera Divisió). El resultat serà decisiu per marcar la trajectòria de la UE Sant Andreu. El conjunt andreuenc podria retallar tres punts i quedar-se quatre per sota de l’equip gracienc, o en el pitjor dels casos veuria ampliada la diferència fins a 10 menys amb un dels rivals directes pel play off. Es podran comprar entrades anticipades o el mateix dia del partit, amb uns preus populars d’entre 5 i 15 €.

El caràcter social del club La UE Sant Andreu està demostrant que les seves aspiracions com a club van més enllà del terreny esportiu. L’equip centenari del poble aprofita l’altaveu social del futbol per a mobilitzar i emprendre iniciatives populars solidàries. Després del gran èxit aconseguit en la campanya #Totsambl’Aitor, el club andreuenc ha estat capaç de recaptar 720 € per ajudar als refugiats sirians. Al final del partit entre el Sant An-

dreu i el Terrassa els presidents dels dos clubs van donar un xec simbòlic a Samu Pérez; el jugador egarenc que va viatjar a l’illa grega de Lesbos per ajudar en les tasques de rescat. Aquest import va ser la suma de les aportacions que van fer els aficionats dels dos equips durant el partit.

UE SANT ANDREU 3 - 1 TERRASSA OLÍMPICA 2010 Victòria treballadíssima de la UESA en un partit que consolida la bona dinàmica de resultats positius, aconseguint la tercera consecutiva. Boniquet avançava el Terrassa als nou minuts de joc, però Xavi Jiménez aconseguia l’empat abans del descans. Al segon temps, Noguera i Gissi de penal confirmaven la remuntada i victòria quadribarrada.

AE PRAT 0 - 0 UE SANT ANDREU L’equip de Joan Esteva aconsegueix un valuós punt al camp del líder, en un partit on tots dos equips han tingut ocasions per avançar-se en el marcador. Final amb repartiment de punts just entre els dos conjunts. // Jordi Urtasun

Arriba l’Eurolliga a Sant Andreu

L

a piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu acollirà els proper dies 5, 6 i 7 de febrer una de les fases prèvies de l’Eurolliga femenina. Després d’haver estat las seu de dos partits de la Lliga Mundial de seleccions abans de les festes de Nadal, i havent tingut en els darrers anys l’organització de la Copa del Rei, la Copa de la Reina i les Supercopes d’Espanya, arriba una competició en què el Sant Andreu feia molts anys que no participava.

Després d’haver obtingut el sotscampionat la temporada passada tant en la Lliga de Divisió d’Honor com en la Copa de la Reina, així com aquest any en la Supercopa d’Espanya, les noies dirigides per Javi Aznar van obtenir plaça per tornar a Europa després de força anys de no poder-hi ser, per causes esportives en algunes ocasions, o bé per impossibilitats econòmiques en d’altres.

El grup amb què el Sant Andreu s’enfrontarà és de màxim nivell. Hi haurà dos representats de Rússia i un d’Alemanya.

Només els dos primers tenen premi i la classificació per la següent ronda. Conscient del potencial dels rivals però amb la garantia de tenir a favor el factor camp, les andreuenques buscaran el premi de seguir en competició i allargar el somni tant com sigui possible.,

La competició començarà el divendres dia 5 amb el derbi rus, que enfrontarà el Kinef Kirishi, màxim favorit, contra el Uralotchka Zlatoust (18,30h). A continuació, a les 20,45 hores, el Sant Andreu farà el seu debut contra el Bayer Uerdingen Krefeld alemany, amb l’objectiu de donar la primera alegria als aficionats.

El dissabte dia 6 les nostres s’enfrontaran a l’Uralotchka a les 19,45hores. Prèviament, el Kirishi i el Uerdingen s’hauran vist les cares a les 17,30h. La jornada definitiva será el diumenge dia 7, en què obriran foc l’Uralotchka i el Uerdingen, a les 10 del matí, mentre que el Sant Andreu tancarà la fase contra el Kirishi a les 12,15 hores.

L’equip s’està preparant a consciència durant les darreres setmanes aprofitant l’aturada que la lliga nacional ha patit per la disputa del Campionat d’Europa de seleccions a Sèrbia, on cap de les jugadores andreuenques hi ha participat. Això ha permès el tècnic Aznar de disposar de tot l’equip i aconseguir una nova victòria en la represa de la lliga contra el WP98-02 de Pamplona, un dels darrers classificats a la taula, per un contundent 23-6. El darrer partit abans de l’Eurolliga l’enfrontarà al Rubí i serà una pedra de toc per posar a punt tots els mecanismes treballats. // JJ. Aymerich

cap a peus I febrer

25

Les jugadores del Club Natació Sant ANdreu, concentrades abans de saltar a la piscina / atelier

HISTÒRIA

Els carrers de Sant Andreu, a estudi

El nou llibre Finestrelles repassa la història dels carrers fins l’annexió del poble a Barcelona Sabíeu que el carrer Gran de Sant Andreu i Pons i Gallarza (abans Sant Llorenç) daten de l’època medieval? Aquesta curiositat i d’altres dades poden trobar-se al nou llibre Finestrelles, del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, dedicat als carrers del poble de Sant Andreu, és a dir, tots aquells existents abans de 1897, any de l’annexió a la ciutat de Barcelona. Amb un total de 288 pàgines, en Jordi Petit i Gil i el Jordi Sànchez, en col·laboració amb l’arquitecta tècnica Alejandra García, publiquen el treball de quatre anys de recerca.

De fet, la investigació, un cop encarregat el llibre, es va acotar a l’època de Sant Andreu com a poble, ja que “abarcar-ho tot fins l’actualitat se sortia de mare”, ens explica Jordi Petit i afegeix: “donaria per dos llibres més”. L’autro recorda que la recerca informativa i històrica va començar de forma independent entre tots dos fins que van unir forces i es repartiren la feina: en Jordi Sànchez, Nou Barris, i ell, Sant Andreu.

El llibre classifica els carrers en diverses fitxes ordenades alfabèticament, les quals “faciliten la lectura i, sobretot, la consulta”. Tots dos autors van col·laborar amb el llibre de les masies i van imitar l’estructura per conformar una lectura amena. L’acte de presentació va ser durant la Festa Major del barri i el 28 de gener fou el torn a Nou Barris.

Dels dos primers carrers, l’origen del poble de Sant Andreu, a la quasi conservació total de la fisonomia del carrer Grau o l’antic nom del Sant Hipòlit, abans de l’Estudiant Murri, caminet que unia Nou Barris i Sant Andreu, a tocar de la masia del noi. Tots els carrers existents fins a 1897 tenen la seva fitxa. La continuació? “Ara toca descansar un any sencer”, comenta en Jordi Petit, però amb ganes de continuar: “amb l’èxit d’aquest primer volum i la recerca feta fins ara dóna vibracions per fer-ne un segon fins la dècada dels 50 o 60 del segle XX”.

Alain Garrido

Entrada al recinte de la Casa Asil l’any 1920