Desembre 632bo

PER S

ON ES

PLA TAF O

RM E

S

TE R

R EN

YS

AJU NTA ME

NTS

EL COHABITATGE COOPERATIU 632 DESEMBRE.indd 1

20/12/2017 15:51:23

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h - Tel. 93 345 96 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h - Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Informàtica per a principiants o gent gran Aprèn a utilitzar l’ordinador i a navegar per internet Dimarts de 10 a 12:00 h Dimecres 17 a 19:00 h - Divendres 10 a 12:00 h

632 DESEMBRE.indd 2

Txikung Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Tai txi Aprèn a harmonitzar el cos, la ment i l’esperit obtenint una millora de la salut Dimecres de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 21:45 h - Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19:30 h - Dijous 19:30 a 21:00 h

20/12/2017 15:51:31

EDITORIAL

El problema del preu de l’habitatge JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

U

na vegada més el monogràfic del Sant Andreu de Cap a Peus torna a parlar d’habitatge. Aquest cop analitza l’impuls que l’Ajuntament vol donar a la figura del cohabitatge i les cooperatives d’habitatge. Com podreu llegir a l’apunt tècnic, la nostra postura és que el sòl residencial públic ha de ser per habitatge de lloguer assequible, i no per habitatges de propietat, siguin de cooperativa, dret de superfície, protegits, preu taxat, etc. Pensem que el lloguer assequible públic és l’única fórmula que pot garantir que els destinataris siguin les franges socials que més ho necessiten.

De fet, el preu dels lloguers a Sant Andreu són altra vegada en una bombolla de preus que estan fent impossible per molts andreuencs quedar-se. Segurament, en aquesta escalada de preus hi influeixen molts factors, l’última llei d’arrendaments urbans que permet contractes de 3 anys, la pressió dels apartaments turístics legals i il•legals. Però també la mancança en habitatge protegit. És evident que el fet de tenir una política seriosa d’habitatge públic de lloguer, influiria en el mercat. A Sant Andreu, l’Ajuntament té l’oportunitat a la Fabra i Coats, al PERI Residència-Lanzarote, però sobretot a les Casernes, de revertir aquesta mancança. Parlem de promocions de centenars d’habitatges aprovades i pendents des de fa 11 anys.

A les alçades del mandat del govern d’Ada Colau que estem, una alcaldessa que cal recordar que va ser portaveu de diversos moviments en defensa de l’habitatge, comencem a pensar que els tràmits urbanístics, problemes legals, faltes d’acord i altres excuses diverses, tornaran a deixar-nos un mandat més sense aquests habitatges.

Actualment estem pendents d’una reunió monogràfica de la Comissió de seguiment de Casernes sobre les promocions d’habitatge protegit pendents. Esperem que aquesta reunió no s’endarrereixi amb el nou canvi de regidora del Districte. Aprofitem per tornar a donar la benvinguda a la Laia Ortiz, tot esperant que en aquesta reunió ens anunciï l’inici d’aquestes promocions pendents.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

632 DESEMBRE.indd 3

20/12/2017 15:51:35

632 DESEMBRE.indd 4

20/12/2017 15:51:40

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 8........... 3ª ENCADENADA

Volem l’estació ja!

11 ....... LA FIRA I EL MERCAT

En l’àmbit de la Festa Major

12 ...... EL FRED

Desembre i el temps

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

monogràfic

14 .... COHABITATGE COOPERATIU

20 ....... CULTURA Teatre

24 ....... ESPORTS

Futbol i Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

632 DESEMBRE.indd 5

20/12/2017 15:51:41

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA Se ofrece Paleta autónomo para trabajos de albañilería i fontanería 665105992 AHMED Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944

Es busca profesora de guitarra per alumna de 10 anys amb tres anys de aprenentage. 677843912 Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan. 609294141.

Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de Senyora gran s’ofereix per cuidar personas mayores,por horas o a persones grans, amplia experiencia. tiempo completo, disponibilidat Estudis i Titulació. Disposa de inmediata,responsable i referencies. Telef: 93 274 03 09 respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Se ofrece sra. per feines de la llar Mª Carranza.

Carmen Tlef: 93.311.39.55 Podòleg visites a domicili telf.: 674 594 263 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar 671368265. Charo Vermejo.

Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya.

Telef. 648794344 Sergio.

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Telef: 637224107 Lloguer plaça parking a Fabra i Puig/Neopàtria telf. 933468372 607211217

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

C.N. SANT ANDREU

Venc títol del CNSA per 750 euros.

679140814. Anna Venc títol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Venc títol CN Sant Andreu telf..686988637 Jose Mª.

Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros. 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

DIVERSOS Se vende silla de paseo doble marca Cossato (con accesorios).

Buen estado. 125Euros.

Interesados llamar a Joaquim 629734632 Es ven Acordeó marca FRONTALINI 80 BAIXOS- 7 TONS. Josep Llinares: 625730780

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

632 DESEMBRE.indd 6

20/12/2017 15:51:41

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) El PP, la democràcia i els drets civils

T

othom sabia que el PP era un partit de dretes i corrupte, però aquests darrers mesos ha mostrat la seva cara més fosca i antidemocràtica. La deriva antidemocràtica l’ha portat a la pràctica per mitjà d’una interpretació incorrecta de les lleis adaptada als seus interessos, que els ha permès imposar la seva política per la força amb una aparença de legalitat.

Per exemple, afirmant la impossibilitat de fer un referèndum perquè no ho preveu la constitució espanyola. Quan el PP afirma això està amagant que el Regne d’Espanya ha signat i ratificat la Carta de les Nacions Unides que reconeix el dret a l’autodeterminació i que aquesta Carta obliga el Regne d’Espanya al reconeixement d’aquest dret.

Els delictes de sedició i rebel•lió dels qual se’ls acusa només tenen sentit en el Codi Penal Espanyol si hi ha un context de violència, que en aquest cas no ha existit i no ha existit tampoc en les altres detencions posteriors, com en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart o en el cas de les

Pel que fa als jutges, s’han comès moltes irregularitats. La primera, acceptar de manera precipitada i sense un estudi previ de cada cas el contingut de les querelles del fiscal, en alguns casos sense la presència d’un advocat en el moment de la detenció i sense saber de què se’ls acusava i també decretant presó preventiva mentre s’espera el judici en comptes de decretar llibertat provisional que sembla la decisió més justa en aquests casos, com ho demostra el fet que el jutge belga hagi decretat la llibertat als membres del govern que estan a Brussel•les. En resum, una vulneració dels drets civils més elementals impròpia d’un estat democràtic.

L’aplicació de l’article 155 també s’ha fet de manera il•legal, perquè un article d’una constitució democràtica no pot mai comportar decisions anticonstitucionals com el cessament del govern i del major dels mossos d’esquadra, la limitació de les atribucions del Parlament, etc.

No hem d’oblidar que aquesta vulneració dels drets civils per part del PP, una veritable involució democràtica, ha estat possible gràcies a la col•laboració de Ciudadanos i PSOE (inclòs el PSC).

Enric Llurba

cap a peus | desembre

També no respectant la separació de poders controlant els fiscals i els jutges; els fiscals presentant querelles que alguns advocats consideren novel•lades perquè els delictes que inclouen no es basen en els fets concrets. En el cas dels membres del govern català detinguts el 20 de setembre acusats de l’organització del referèndum del dia 1 d’octubre amb l’argument que el referèndum era il•legal.

detencions relacionades amb la declaració d’independència del 27 d’octubre que ha afectat el govern en ple i la mesa del Parlament de Catalunya.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

632 DESEMBRE.indd 7

20/12/2017 15:51:42

3A ENCADENADA A L’ESTACIÓ

Les obres de l’alta velocitat, un gran engany!

Q

uants anys fa que esperem el final de les obres de les vies? Qui és responsable de la situació en què ens trobem avui? Per què no hi ha ningú que reconegui els errors? Com pot ser que ningú faci res per resoldre-ho? Quants cops hem fet aquestes preguntes?

No volem oblidar el passat, però preferim mirar endavant. La situació de les obres del projecte del tren d’alta velocitat és molt i molt preocupant. Ens trobem davant d’un projecte que no avança i que any rere any es va degradant.

L’estació de Sant Andreu Comtal, que avui és un infern per la manca d’accessibilitat, ha trobat una solució. S’instal•laran 2 ascensors provisionals, que entraran en funcionament a primers de 2018, com a mesura pal•liativa a un dels molts greuges que des de Sant Andreu reclamem que es solucionin. No volem mesures parcials ni caritat, volem que s’acabin les obres definitivament, volem el projecte de l’Estació de Sant Andreu Comtal sencer.Necessitem l’Estació de Sant Andreu Comtal Ja!

-Per deixar de suportar el soroll dels trens que passen a cel obert.

-Per deixar d’esperar el tren a l’intempèrie.

-Per deixar de viure al costat d’unes obres abandonades que provoquen inseguretat.

-Per poder treure les tanques que empresonen el veïnat dels carrers Andana de l’estació i Josep Soldevila.

-Per poder gaudir del parc que ha de servir per unir Sant Andreu amb els barris de Bon Pastor i La Verneda.

Per què aquest gran projecte no tira endavant? Si s’ha trobat una solució provisional al problema de la falta d’accessibilitat de l’Estació, per què no es fa res per reprendre el projecte sencer?

Exigim que aquest engany s’acabi d’una vegada. Que les tres administracions responsables es posin a treballar i donin al projecte l’impuls que necessita.

Volem l’estació JA! L’AVV Sant Andreu de Palomar

FOTOGRAFÍES D’ANDREU CARRASCAL I TONI ESPINAR

CRÒNICA DE L’ENCADENADA

8

Per tercer any consecutiu l’Associació va convocar els veïns de Sant Andreu a encadenar-se per la finalització de les obres de l’estació, de la cobertura de les vies i del parc lineal. Al voltant d’un centenar d’andreuencs van respondre a la crida i es van sumar a la mobilització, entre els quals diversos veïns del carrer Andana de l’estació. També hi havia membres de diferents grups polítics, excepte PP i Ciutadans.

Després de la lectura del manifest, tot i una exagerada dotació policial i la negativa de RENFE d’aturar la circulació de trens, els concentrats van entrar a l’estació i van baixar a les andanes amb la intenció de tallar les vies. Després d’uns minuts de negociacions amb els Mossos d’Esquadra l’AVV va decidir no baixar a les vies davant del risc per la seguretat de les persones i d’una eventual denúncia.

AVV SANT ANDREU DE PALOMAR

632 DESEMBRE.indd 8

20/12/2017 15:51:48

JOSEP MORATALLA I MARTÍNEZ

Adéu a un dels darrers poumistes i fundador de l’AVV

E

l proppasat 3 de novembre ens deixava un dels darrers poumistes que quedaven en vida. Josep Moratalla i Martínez (1918-2017), tot just li faltaven 8 mesos per arribar al centenari, va ésser un home del segle XX. La seva petjada ens ha dibuixat un home d’acció i compromés amb la justícia social i cultural. Nascut en un petit poble de la Manchuela, a la província de Conca, Motilla del Palancar. Les primeres lletres les fa a l’escola del poble.En morir l’avi, propietari d’una fàbrica de xocolata, els hereus no es posen d’acord. El pare se’n duu la dona i els fills cap a Barcelona a la recerca d’una nova oportunitat laboral i vicencial. És la Barcelona de la post Exposició Universal de 1929 on en Josep Moratalla descobreix la fam i la missèria de centenars d’obrers sense feina. Viurà l’esclat república del 14 d’abril del 1931. És durant la República on reforça la seva vena acadèmica amb l’aprenentatge de noves matèries i llengües. Ho farà a l’Akademio Laboralista Esperanto de Sants.S’afilia al Bloc Obrer Camperol (BOC), formació reconvertida anys després en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Des del POUM viu el sollevament militar i civil del 19 de juliol a Barcelona. Sense pensar-ho ni un sol moment i amb l’esperit jovenívol s’allista a les milícies del POUM i se’n va a combatre al Front d’Aragó. Ferides lleus, cansament i desàmin són les lliçons que ha d’aprendre en ple conflicte. L’esperit revolucionari li dóna coratge per seguir defansant la causa republicana.

En sortir de presó viu a Sant Andreu de Palomar. A les acaballes dels anys seixanta, Moratalla s’implica de valent en la vida associativa andreuenca. Serà un dels fundadors de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, sense figurar com a tal per tal d’evitar les represàlies respressives del règim franquista.

632 DESEMBRE.indd 9

Josep Moratalla al Versalles / MANUEL ALVAREZ RAIGADA

Amb l’arribada de la democràcia reprendrà de valent la vida política, formant part de la direcció andreuenca del PSC, com a conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu i esdevenint un dels puntals de l’Associació de Defensa de la Gent Gran (ADEGG). Condecorat amb la Creu de Sant Andreu per part del districte de Sant Andreu i amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona. Segons ens comentava una de les seves dues filles, la Cristina -activista cultural com son pare-, els darrers dies de la vida del seu pare la lucidesa no va deixar mai de funcionar, atès seguia amb preocupació el retrocés democràtic de l’Estat espanyol davant la repressió de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el gran goig de poder-lo entrevistar llargament per al projecte de “Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982)”.

Se’ns va l’home, per llei de vida, però ens queda el seu llegat, raó de vida. Des d’aquestes ratlles el ferm condol a familiars i a amics per tan sensible pèrdua.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | desembre

En finalizar la Guerra Civil s’exilia a França, essent reclòs als camps de concentració d’Argelers i Sant Ceprià, a la Catalunya del Nord. Per sortir de la fam i del fred s’enfila a la Companyia de Treballadors de Brest, a la Bretanya. Amb l’ocupació de França pels nazis alemanys es veu obligat a fugir de nou. Fuig cap a Baiona, on coneixerà una noia devota del Partit Comunista de la qual s’enamorarà. La guerra els separà i l’amor, tanmateix, quedarà en el record com un tresor inesborrable.

Finalment decideix traspassar la frontera pirinenca i en creuar-la es detingut. Malgrat tot, té la sort que un dels policies es conegut seu i roman poc temps a la presó. Ha de fer per nassos el servei militar, primer al Marroc i després a Santiago de Compostel•la. En acabar de fer soldat retorna a Barcelona. Entra a treballar en una fàbrica de sabons i fa activisme polític clandestí refundant de nou el POUM. Si no fos poc, es fa maçó, motiu pel qual serà detingut i empresonat el 1954. Jutjat i condemnat a 6 anys i un dia.

9

20/12/2017 15:51:50

JOAN MORA

Mort l’home però viu l’obra

V

aig tenir l’immens plaer de poder gaudir intensament de l’escultor Joan Mora i Soler (Sant Andreu de Palomar, 1944-2017) durant els darrers dies de la seva vida. Arran del llibre «Joan Mora, una vida feta escultora» vaig entrevistar-lo durant dos dies seguits així com durant la confecció del llibre vam anar cosint el projecte amb diverses trobades a casa seva o a la seva oficina del bar de la cantonada dels carrers Gran i de Rubén Darío. Assegut a la terrassa tot prenent un cafè i fumant un dels seus admirables puros, en Joan la feia petar. Parlava amb tothom i tothom l’escoltava. Llargues tertúlies improvisades es van cuinar en aquell indret. Dissortadament un a malaltia ferotge se l’han dut abans d’hora. En Joan, encara tenia molt a dir. Tanmateix, per sort va poder gaudir en vida del seu darrer homenatge públic. Un homenatge organitzat des de Comunicació i Qualitat de Vida del districte de Sant Andreu i amb el recolzament de diverses entitats i personalitats -entre elles en Jaume Seda, en nom del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias-. Una munió de persones que l’admiraven es va reunir a Can Fabra set dies abans de la seva mort per retre-li merescut reconeixement. L’auditori ple de gom a gom i molts dempeus.

10

L’escultor Joan Mora ha estat un referent per a molts artistes -entre aquests el seu fill, artista com son pare- i la seva obra escultòrica ha traspassat moltes fronteres. Va participar en diverses biennals d’art així com va organitzar nombroses exposicions dins i fora de Catalunya. Ha estat tot un referent dins l’art realista català i europeu. Amant del toreig i independentista convençut, fet que a les espanyes incomprensibles no ho van arribar a pair. Al seu poble nadiu deixa un bon llegat i en sobresurt l’escultura «Llibres», la qual reposa de forma admirable en el vestíbul de la Biblioteca Ignasi Iglésias. Tot i això, el regust amarg de la destrucció de la peça escultòrica dedicada al capellà i historiador andreuenc Joan Clapés, situada al bell mig de la plaça homònima, ha deixat una empremta inesborrable de la negligència de l’administració local.

El comiat d’en Joan Mora el proppassat 19 de novembre albira la gran estima del poble andreuenc i de més enllà envers un dels seus fills il•lustres. Des del Grup Municipal d’ERC s’ha proposat que li sigui reconegut a títol pòstum la Medalla d’Or al mèrit cultural, fet que comportaria que el nomenclàtor el recordés amb el nom d’un carrer o plaça, sense esperar els cinc anys de la seva mort -un grup d’amics i veïns volen proposar que la plaça popularment anomenada com de la Pomera, a tocar de la seva oficina a cel obert, sigui batejada oficialment com de Joan Mora-. De l’escultor andreuenc ens resta la seva obra per sempre i el seu mestratge ens guia. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar el nostre més profund condol a familiars i amics.

Pau Vinyes

632 DESEMBRE.indd 10

Joan Mora envoltat de la seva familia a la plaça de la Pomera / XAVIER DE LA CRUZ

20/12/2017 15:51:58

LA FIRA DE FESTA MAJOR I EL MERCAT

S’inaugura la carpa provisional del Mercat

E

ls paradistes del Mercat de Sant Andreu s’han traslladat a la carpa provisional situada al Carrer de Sant Adrià on hi estaran fins la finalització de les obres de remodelació del nou mercat, que es preveu que sigui al 2019.

El passat dimarts dia 7 de novembre van obrir les portes de la carpa i el dissabte dia 11 ho van celebrar amb alguns tallers infantils i música. Els paradistes van voler celebrar-ho amb tots els qui s’acostessin a les seves tendes oferint un pica-pica de mostra dels seus productes així com copes de cava.

La carpa s’ha dividit en dues parts: a l’entrada del Carrer Sant Adrià trobem les parades situades antigament a galeries i algunes parades exteriors de l’anterior mercat on podem trobar tendes de teles, robes de la llar, sabater i merceria. La segona part és on estan situats els paradistes que ofereixen productes alimentaris i finalment trobem el bar.

“Estem molt satisfets de com ha quedat tot, estem més recollits que a l’altre mercat i està molt mes ben situat.”- comenta la Paquita, una de les paradistes mes veteranes del Mercat.

La regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín ha destacat la complexitat de les obres i que s’espera tenir llest el nou mercat l’any 2019.

Núria Boté

632 DESEMBRE.indd 11

D

’altra banda, la instal•lació de la carpa ha fet que no s’hagi pogut posar com cada any la fira per les festes.

Entre les opcions es va pensar en instal•lar l’oci infantil al carrer Fernando Pessoa, però els veïns van frenar aquesta opció, ja que creien que tallar aquest carrer podria fer que s’agreugés la mobilitat per la zona ja que es troba molt a prop de la Maquinista que atrau milers de vehicles. Per tant, la Comissió de Festes de Sant Andreu i el Govern de Districte van decidir posar-la al carrer Sant Adrià amb Ferran Junoy, on hi ha el parc de la Maquinista. També s’ha decidit traslladar-hi part d’alguns esdeveniments de la festa Reivindicativa. A diferencia d’altres anys, les atraccions només han estat instal•lades 10 dies (mes dos dies per muntatge i desmuntatge) i s’ha intentat limitar molt l’horari de les atraccions, segons comenten fons del Govern de Districte.

Una festa major sense la fira en el seu emplaçament tradicional, és ben estranya. No és però la primera vegada, a principis dels anys vuitanta hi va haver uns anys que ens vam quedar sense fira, l’any 1986 el Cap a Peus informava que els problemes d’inseguretat al voltant de les instal•lacions firaires havien deixat sense “caballitus” (com en dèiem abans) els més petits. Curiosament, també es produí un intens debat sobre alternatives per ubicar la fira, es parlava del carrer gran prop de la plaça Mossèn Clapés o del carrer Cinca. Per sort enguany no ens hem quedat sense fira, per bé que ha estat lluny, hi ha una bona justificació, el futur del nostre mercat.

Núria Boté

cap a peus | desembre

El mercat provisional per dins / NÚRIA BOTÉ

La fira es trasllada al Bon Pastor

11

La carpa del mercat al lloc habitual de la fira/ ANDREU CARRASCAL

20/12/2017 15:52:11

EL TEMPS

Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu

Gràfiques de la pluja i temperatura a Sant Andreu pel desembre / SERGI CORRAL

L 12

a Festa Major de Sant Andreu està inscrita en un període climàtic més que interessant. El 30 de Novembre posa fi a la tardor meteorològica i obre la caixa dels trons de l’hivern, el qual entra l’1 de Desembre. Per tant, seran unes dates amb característiques climàtiques més pròpies de l’hivern que no pas de la tardor. Anem a repassar quina es la climatologia de la Festa Major, amb dades diàries del 2005 a 2016, 12 anys d’observacions continuades al nostre poble, que ja ens determinen el caire climàtic d’aquest període tant interessant. I això ho farem aplicant el mètode científic a aquesta famosa dita popular: “Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu” . Per contextualitzar el període hem analitzat les dades entre el dia 20 de Novembre i 10 de desembre, tenint en compte que els actes de festa major s’esdevenen entre el 25 de Novembre i el 8 de Desembre. a) Pluja: Sant Andreu no es un període climàtic especialment plujós a Barcelona, al menys en aquests darrers 12 anys d’observació.

Els dies més plujosos es concentren entre el 27 i el 30 de novembre, amb probabilitats d’entre un 25 i un 35%, això vol dir que de 12 anys analitzats n’ha plogut entre 2 i 4 ocasions. Les quantitats tampoc són especialment quantioses i destaca especialment l’any 2014, amb 75,2mm acumulats entre el 24 de Novembre i el 4 de desembre, amb una situació clara de llevant.

Després ja de cares a inici de desembre , encara trobem un període estadísticament més sec i de domini anticiclònic.

632 DESEMBRE.indd 12

b) Neu: Està clar que a Sant Andreu , aquestes dates no són un període on nevi. En 12 anys no hem observat cap dia de neu, i la data més propera i excepcional és el 21 de Novembre de 1999, amb una nevada de 2 a 6cm del tot extraordinària, la més matinera de la història al Pla de Barcelona. Altre cosa es a la resta de Catalunya i especialment a zones de muntanya, on finals de novembre si que acostuma a portar neu, sobretot al sector central i més oriental del Pirineu, inclús molts cops ajuda a preparar les pistes d’esquí pel pont de la Puríssima. c) Fred molt greu: Aquí si que la dita s’ajusta molt millor a la realitat. Sant Andreu és un període fred , amb temperatures climàticament d’hivern.

Amb la mitjana diària de temperatura entre el 2005 i 2016, s’observa un mínim de temperatura just pel dia 30 de Novembre amb una temperatura mitjana de 10,4ºC, una mitjana de màximes de 14,2ºC i una mitjana de mínimes de 6,7ºC. La mínima absoluta entre 2005 i 2016 ha estat de 2,6ºC el 30/11/2005, seguida de 3,4ºC el 30/11 de 2012. El valor més baix de la sèrie son els 2,1ºC del 27/11/20008. Per fred diürn, destaquem sens dubte els 9,9ºC del 30/11/2013, per sota del llindar de temperatura màxima d’hivern, situat en els 10ºC. El Sant Andreu més temperat fou el plujós 2014 amb una màxima de 19,6ºC i una mínima de 12,2ºC pel 30/11/2014.

Sergi Corral Buela

20/12/2017 15:52:15

Ac

El tió 14 a Lloc Com

El tr 22 d Lloc Fab

Fàb 27 d Lloc

Enrt 2, 3 Lloc

Cav 5 de Lloc Sag

Activitats de Nadal a Sant Andreu El tió solidari 14 al 23 de desembre, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Lloc: c. Gran de Sant Andreu, c. Ajuntament, Malats, pl. del Comerç, Rubén Darío i rb. Fabra i Puig El trenet del comerç 22 de desembre a 4 de gener, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Lloc: parada al matí al c. Campeny; tarda a la rambla de Fabra i Puig cantonada carrer Gran. Festius tancat.

Fàbrica de Reis d’Orient 27 de desembre a 4 de gener, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Lloc: recinte Fabra i Coats (c. Sant Adrià, 20). Festius tancat.

Enrtrega de les cartes als patges reials 2, 3 i 4 de gener, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h Lloc: pg. Maragall cantonada Acàcies Cavalcada de Reis de Sant Andreu-la Sagrera 5 de gener de 17.15 a 20.30 h Lloc: recorregut per tot el barri de Sant Andreu i barri de la Sagrera, de la pl. Estació a la pl. Masadas

632 DESEMBRE.indd 13

20/12/2017 15:52:15

632 DESEMBRE.indd 14

20/12/2017 15:52:16

ART i PART Creació artística comunitària als barris

Sant Andreu

hola@thegoodgood.org #ARTiPARTstandreu

barcelona.cat/artipart bdccomunitaris@bcn.cat BcnDCultural #BcnDCultural17

Informa’t i participa!

El cohabitatge cooperatiu: alternativa a debat L’accés a l’habitatge ha estat un dels elements més afectats per la crisi econòmica que arrosseguem des de fa prop d’una dècada.

Al Cap a Peus de l’octubre de 2016 es feia un repàs de les dificultats que es troba molta gent com ara l’alt preu de l’habitatge, la manca d’oferta del mercat de lloguer i també la molt reduïda oferta de promoció pública. A més, s’alertava de l’amenaça d’un nou augment de preus degut a la incidència de l’especulació immobiliària vinculada al canvi d’usos dels pisos relacionats amb el turisme.

632 DESEMBRE.indd 15

cap a peus | desembre

En els darrers anys ha anat prenent forma una alternativa que ens ve dels països nòrdics i que planteja els habitatges cooperatius en cessió d’ús o cohabitatge, una opció que no és ni lloguer ni propietat i que es basa en la cessió d’ús de sol per un temps determinat, normalment entre 75 i 100 anys, a una cooperativa que construeix o rehabilita uns habitatges que s’assignaran als socis de la cooperativa en tant que titulars de dret d’us.

15

Xavier Aragall

20/12/2017 15:52:18

E

ls socis de la cooperativa faran una aportació inicial i la cooperativa demanarà un crèdit per a construir o rehabilitar. Les persones que hi viuen tenen el dret d’ús, però no en son propietaris. Aquest plantejament prové de les entitats d’economia solidària i transformadora i va acompanyat d’un projecte comunitari pel qual els edificis es planifiquen amb criteris de creació d’espais compartits a partir de processos participatius.

Ampliem el focus i mirem quin és el marc en el qual ens trobem ara en relació a les polítiques d’habitatge.

Les polítiques locals d’habitatge: els debats actuals L’esclat de la bombolla immobiliària va introduir en molts pobles i ciutats la necessitat de repensar de dalt a baix les polítiques d’habitatge. Una demanda que arribava a l’àmbit local era el fet de replantejar les polítiques d’habitatge tot planificant-les com una política social i per tant que s’allunyés de l’activitat urbanística i de gestió del sòl. Per tal de millorar i garantir de manera efectiva l’accés a l’habitatge, es parla de la necessitat de mantenir i gestionar el que s’anomena la ciutat construïda i per tant, treballar la rehabilitació, la prevenció de desnonaments i la mobilització de l’estoc d’habitatges vacants a partir de fomentar el lloguer. En aquest sentit el desenvolupament d’instruments lligats a la intermediació del parc de lloguer suposaria que l’administració incentivés el lloguer social.

En aquest debat sobre com reorientar les polítiques d’habitatge

632 DESEMBRE.indd 16

va sorgir l’alternativa del cohabitatge cooperatiu en terrenys de sòl públic cedit, com a manera de planificar habitatge social nou.

L’habitatge de Protecció Oficial un model que s’esgota L’habitatge protegit ha estat l’eina amb la que tradicionalment les administracions públiques feien una oferta d’habitatges destinats a la residència habitual de les persones i els col•lectius més desfavorits. Actualment, la manca de solvència econòmica dels segments de població a qui es destinaven els habitatges de protecció oficial (HPO en endavant) impossibilita que els bancs els concedeixin hipoteques. Aquest fer s’esdevé després d’uns anys on l’especulació immobiliària va arribar també a les HPO, doncs les persones que eren propietàries les podien posar a la venda al mercat de pisos, amb la qual cosa generava la incongruència d’haver estat subvencionant amb diners públics un habitatge que acabava en mans privades i se’n treien importants rèdits.

Canvis per garantir l’accés a l’habitatge Per deslligar el dret a l’habitatge del mercantilisme que afecta l’habitatge, les principals alternatives que es plantegen són el lloguer social i més recentment les cooperatives de cessió d’ús.

El lloguer social Com s’avançava anteriorment, davant la constatació que les polítiques d’habitatge protegit amb règim de compravenda ante-

20/12/2017 15:52:23

riors a la crisi econòmica ja no eren vàlides per promoure l’accés a l’habitatge de les persones que ho necessitaven, des de la Generalitat es va impulsar, juntament amb tots els actors implicats un acord amb 28 entitats municipalistes i associacions per a la creació del Fons d’habitatges de lloguer destinats a polítiques socials. Aquest acord havia de possibilitar posar tots els pisos de la Generalitat, els cedits per les entitats financeres, els de les borses municipals i els que formen part de les xarxes de mediació i d’inclusió sota la gestió única de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i amb uns requisits homogenis per a totes les famílies que hi optin.

comunitaris i disposen del seu habitatge individual, a la vegada que estan permanentment en contacte amb la comunitat. A més, al comptar amb un seguit d’espais i serveis comuns, la despesa és compartida.

L’informe del Síndic de Greuges sobre l’accés a l’habitatge social d’aquell mateix any, assenyalava que la creació del Fons social d’habitatge podia ser un instrument molt eficaç per consolidar un parc públic de lloguer que amb independència de la titularitat, sigui destinat a garantir l’accés a l’habitatge de les famílies en situació de vulnerabilitat. Així mateix remarcava la importància de garantir que les administracions públiques i les entitats que havien subscrit l’acord de creació del Fons social d’habitatge complissin els compromisos i concretessin les futures aportacions d’habitatges.

Les cooperatives d’habitatge que proposen el cohabitatge són diferents de les cooperatives d’habitatge vinculades a associacions de veïns i a sindicats, on es construeix l’edifici en un solar però els habitatges es lloguen o es compren, sense continuïtat de la cooperativa. Les noves cooperatives plantegen una propietat no divisible de l’edifici, amb la qual cosa, la cooperativa sempre serà propietària de l’edifici en la seva totalitat. Consideren doncs que proposen un model més just i accessible d’accés i tinença, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador, alhora que una forma de convivència més solidària.

Aquest any, la Taula d’Entitats de tercer sector social de Catalunya, davant la poca mobilització d’habitatge buit per a posar-lo com a lloguer social, exposa la necessitat de crear un fons de finançament específicament dedicat a Catalunya a la inversió en generació de parc de lloguer social, que permetés a les distraccions adquirir habitatges per ofertar-los com lloguer social.

Prop de Sant Andreu a Nou Barris al carrer del Pla dels cirerers, hi trobem el projecte anomenat Cireres florits, impulsat per Sostre Cívic, seguint un procés participatiu els socis de la cooperativa, han acordat dotar l’edifici de llocs i activitats de trobada per facilitar la relació, millorar la qualitat de vida i redundar en la sostenibilitat de l’edifici, guanyant en espais comunitaris i pel barri. Es tracta doncs de tenir espais comuns, d’ús privatiu i espais oberts al barri.

Aquest projecte concret es fa en un solar cedit per l’Ajuntament, i des de Sostre Cívic es considera que aquest model ajuda a l’administració a generar habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre. Així, redueix despesa pública en habitatge perquè la gestió la cedeix a la cooperativa i, a la vegada, té la garantia que l’accés a aquests immobles serà socialment just.

cap a peus | desembre

La cessió de d’ús d’espais públics per a cohabitatge Tal com proposa la cooperativa Sostre Cívic, que promou l’accés a l’habitatge social, el co-habitatge és un model que aposta per la convivència d’un col•lectiu en habitatges independents i autònoms però compartint un seguit d’espais comuns. Aquests espais es decideixen a consens entre tots els membres i poden anar des del jardí, a la cuina, el menjador, la sala d’estar, biblioteca. Es tracta d’un model que permet als usuaris gaudir de plena autonomia atès que els recursos i els ingressos no són

Els recintes de cohabitatge estan dissenyats perquè els seus residents pugui establir un equilibri entre intimitat i comunitat escollint el seu propi nivell de compromís. Així mateix, la presa de decisions es fa de manera participativa i sovint basada en el consens. Les comunitats de cohabitatge normalment adopten formes de viure amb enfocaments ecològics i sostenibles.

17

L’habitatge protegit ha estat l’eina que tradicionalment empraven les administracions per impulsar l’accés a l’habitatge / TONI ESPINAR

632 DESEMBRE.indd 17

20/12/2017 15:52:30

L

apunt tècnic | Posició AVV de Sant Andreu de P

es cooperatives d’habitatge en sí mateixes no són criticables, en resum es tracta d’un grup de persones que s’uneixen per construir o rehabilitar un edifici d’habitatges per poder viure-hi. El que és criticable de les cooperatives d’habitatge és l’impuls que, altre cop, li vol donar l’Administració. I és així perquè l’Administració és la responsable de facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania que administra, i no de traspassar aquesta responsabilitat a un tercer, sigui una cooperativa o sigui una societat limitada.

Amb aquest impuls sembla que l’Administració defugi de la seva responsabilitat, que no vulgui assumir el risc de l’endeutament, més petit o gran, que suposa qualsevol promoció d’habitatges. És obvi que construir o rehabilitat costa diners.

Si ens fixem en les promocions d’habitatge que s’han fet al llarg dels anys a la ciutat de Barcelona el que veiem és que aquelles que van construir les cooperatives es feien de compravenda, només podien accedir-hi els socis de les cooperatives i calia disposar de suficients diners per poder comprar sobre plànol. És a dir, pagar l’obra al mateix temps que es pagava el lloguer. Està clar que aquests edificis no es destinaven doncs a la franja de població que més necessitat té d’ajuda per accedir a un habitatge. Les promocions que van fer les cooperatives sempre han estat per a persones amb rendes mitjanes i altes. El greu d’això és que els solars on es construïen eren de tots, de la ciutat, i ara s’han perdut per sempre. Altre cop l’Administració vol posar solució a un problema amb la mateixa recepta amb la qual ja va fracassar.

Quina diferència hi ha entre les cooperatives clàssiques amb el nou concepte de cohabitatge?

En essència cap, ja que també se’ls cedeixen solars públics o edificis de propietat municipal a canvi d’un cànon anual simbòlic, es permet que els hipotequin per obtenir finançament per fer l’edifici i que els adjudiquin als socis. El que té de nou el cohabitatge respecte a les cooperatives clàssiques és que els socis participen de tot el procés, també del disseny dels habitatges, i que la cooperativa no es dissol un cop acabat l’edifici, ja que és la propietària i titular del deute que s’hagi contret.

Què seria bo? Doncs que les cooperatives que volen promoure cohabitatge el poguessin fer en solars privats i no públics. Així es podria sumar l’acció de les cooperatives de cohabitatge a la promoció pública que fes l’Administració. La realitat que temem és que, altre cop, hi ha un traspàs de funcions. Per dir-ho en llenguatge planer, l’Administració els passa la problemàtica de fer habitatge públic a un actor que no està legitimat per fer-ho, que es desentén del seu paper en l’adjudicació dels habitatges públics i que el bé públic que es faci no serà per qui més ho necessita.

18

Tampoc l’Administració és del tot honesta amb les cooperatives de cohabitatge, una mostra d’això són els solars que ha ofert a aquestes cooperatives. Són aquells solars més allunyats del centre de la ciutat, més mal comunicats amb transport públic, i allà on la població té unes rendes més baixes. L’evidència d’això és el concurs que el Patronat Municipal de l’Habitatge per oferir 7 solars. 2 no han obtingut ningú interessat, justament els que compleixen les condicions que acabo d’esmentar, allunyats, en barris de rendes baixes i mal comunicats. L’excepció, és clar, són els dos projectes que estan en marxa i que han servit d’esquer, la finca del carrer Princesa,49, i el solar del carrer Constitució, 83.

Però serà més ràpid i àgil fer habitatges protegits per mitjà de les cooperatives de cohabitatge? La realitat és que no.

De moment a la ciutat de Barcelona només hi ha dos projectes que encara no han finalitzat. El primer està situat al carrer Princesa, 49, i es tracta d’un edifici catalogat que s’ha de rehabilitat i que un cop enllestit proporcionarà 5 habitatges de lloguer. El projecte es va iniciar l’any 2014. El segon projecte s’està construint al carrer Constitució 83, i es tracta d’un edifici de 28 habitatges i que té un cost aproximat de 2,4 milions d’euros, es va començar a gestar l’any 2011 i es preveu que estigui enllestit el mes de juny de 2018. Per tant la feina de les cooperatives de cohabitatge és trobar finançament per l’operació, fer un llarg procés d’assemblees i treball per dissenyar l’edifici amb els socis que en seran usuaris, assumir els riscos d’impagament de la hipoteca com entitat, i encarregar-se de les quotes dels que no puguin pagar arribat el cas.

Tot això perquè l’Administració no fa la seva feina de construir l’habitatge públic previst per llei.

La pregunta per mi a fer-nos és, perquè l’Administració no fa ella mateixa les promocions d’habitatge protegit?

632 DESEMBRE.indd 18

20/12/2017 15:52:31

ndreu de Palomar sobre el cohabitatge cooperatiu|

La Casa Bloc és una de les vivendes de protecció oficial andreuenques més conegudes/ ORIOL VAÑÓ

cap a peus | desembre

19

Si l’Ajuntament proposa els terrenys per promoure les vivendes de protecció, es podria edificar amb més planificació urbanística / ANDREU CARRASCAL

632 DESEMBRE.indd 19

20/12/2017 15:52:35

Cultura | Teatre

El Poble es vesteix de somnis, música i colors

La Lírica de Sant Andreu dóna la benvinguda a la temporada nadalenca amb una festiva i màgica adaptació del musical Joseph i l’increïble abric en technicolor

LA LÍRICA DE SANT ANDREU

20

“

És extrany”, diu la cançó, “però de somnis n’hi ha de tots colors”. N’hi ha que somien en vaques grosses i famèliques, n’hi que somien en el cel i en les estrelles, i d’altres que tan sols somien en una vida millor.

A la Lírica de Sant Andreu també somien, somien en grans musicals i espectaculars posades en escena, plenes de llum i color, en inoblidables melodies, en màgia i diversió. Però qui s’hagi passat pel Casal Catòlic de Sant Andreu aquests tres últims caps de setmana sabrà del cert que, a la Lírica, els somnis són sinònim de realitat.

Després de superar amb nota les dissonàncies sanguinàries de Stephen Sondheim i el seu Sweeney Todd, aquest any els experts en teatre musical del barri s’han atrevit amb un altre dels reis del gènere: Andrew Lloyd Webber. Anys abans de passar a la història amb El fantasma de l’òpera, Cats o Evita, el compositor ja havia aconseguit un èxit inimaginable amb una adaptació sui generis de la Bíblia on Jesucrist era presentat com una superestrella.

Repetint la fórmula de barrejar la cultura musical i la moda de finals dels anys 60 amb la narració d’un capítol del llibre sagrat,

632 DESEMBRE.indd 20

a inicis dels 70 Lloyd Webber va recuperar un projecte iniciat anys abans amb el lletrista Tim Rice per convertir la història de Joseph, fill de Jacob i intèrpret dels somnis, en un esbojarrat musical per a tota la família, on el faraó d’Egipte era la viva imatge d’Elvis i les desgràcies de Joseph i els seus onze germans eren cantades amb ironia per l’aguda veu d’una narradora que trencava la paret entre escenari i pati de butaques.

Magnífica Irina Blavia, la “lírica” narradora de l’adaptació en català de Joseph i l’increïble abric en technicolor que aquest novembre s’ha pogut gaudir a Sant Andreu. Única veu femenina protagonista de la història, Blavia forma part d’un multitudinari i divertidíssim repartiment encapçalat pel Joseph de Jordi Calduch, responsable d’un dels moments més brillants de l’obra, una sentida interpretació de la cançó “Close every door”, que seria perfecta si no fos per una música massa alta al llarg de tot l’espectacle que en ocasions es menjava la veu del protagonista.

No obstant això, l’aposta un cop més de la Lírica de Sant Andreu pel gènere musical, les espectaculars escenografies (impressionant feina de decorats i vestuari) i els grans cors (atenció a les veus dels nens i nenes del cor infantil, el cop d’efecte de l’obra),

20/12/2017 15:52:36

Els de Sant Pacià Teatre entren al subconscient de l’espectador per parlar de traumes passats, dubtes presents i futurs incerts amb la punxant Britpop

J

a ho deien Tim Rice i Andrew Lloyd Webber: hi ha somnis de tots els colors. N’hi ha que ens transporten al país dels nostres grups de música preferits i ens fan pensar en un món on les pors i els malsons de casa deixen d’existir, i n’hi ha que ens obren les portes d’un dia a dia amb menys complicacions, amb una feina més fàcilment conciliadora i on les decisions de futur no són una lluita constant. Però també existeixen somnis molt més profunds, aquells que, confabulats amb el nostre subconscient, ens parlen dels errors del passat i dels perquès de les crisis del present tot fent sonar Friday I’m in Love de The Cure.

Amb una sòbria escenografia i cuidat atrezzo, l’última obra portada als escenaris de Sant Andreu per la companyia Sant Pacià Teatre és un ganivet clavat al cor i la verbalització més punyent del món actual dels joves de 25 a 40 anys. Obra de la periodista Sara Cañete, Britpop narra les dificultats d’una parella a l’hora de prendre una decisió que els pot canviar la vida -tenir o no fills-, un punt de partida que serveix a la dramaturga per retratar els múltiples fronts oberts de la vida laboral, social, familiar i personal d’una generació millennial que s’hi pot sentir fàcilment identificada.

Així doncs, potser és per la quotidianitat de les relacions i conflictes que s’hi representen; potser és pel seu plantejament artístic, un brillant duet d’interpretacions carregades íntegrament pels dos protagonistes i únics actors de l’obra -esplèndida Marta Valls i camaleònic Pau Maduell-; potser sigui per la selecció musical que tant encertadament dona nom a l’obra i forma a la protagonista femenina; o potser per aquells somnis que ens permeten tornar a parlar amb aquells que ja no hi són i a pensar en entrepans de xocolata per berenar després de l’escola. Potser és per tot això que Britpop sigui molt probablement una de les millors obres que han passat pel barri aquest 2017.

Però… encara queda un mes per endavant, i a Sant Andreu el teló encara no ha baixat. No oblideu que el 27, 28, 29 i 30 desembre i 2, 3, 4 gener el SAT! recupera l’aclamat musical de Nadal que, de la mà de Roda Produccions tornarà a portar la màgia dels reis mags a tot el poble.

Maria del Mar Gallardo

cap a peus | desembre

SANT PACIÀ TEATRE

632 DESEMBRE.indd 21

20/12/2017 15:52:37

El perfil de l’entitat...

L

22

a Societat Coral La Lira es va fundar l’any 1870 a Sant Andreu, amb la finalitat d’assolir una funció social i cultural que es descrivia al document més antic que es conserva de l’entitat i que data de l’any 1891: «Esta sociedad tiene por objeto procurarse sus asociados el local apropiado para sus reuniones familiares pasando los ratos de solaz en amigables conversaciones, lectura de periódicos y revistas y los juegos no prohibidos por las leyes del Estado, y como principal objetivo el canto, como ya lo indica su título».

Actualment, amb les noves instal•lacions i la col•laboració del Districte, aquesta funció s’ha actualitzat i obert a altres activitats, com ara el grup sardanista, la colla excursionista, el club d’escacs, el grup de ball, i un llarg etcètera que complementen una oferta cultural i esportiva que també promou les relacions socials a Sant Andreu. Per això ara la coneixem com a Societat Cultural i Esportiva La Lira (SCE La Lira).

Segons ens explica la Mariana Iturralde, de l’equip de Dinamització, «l’objectiu de La Lira ha estat sempre la promoció cultural i esportiva, i la nostra missió actual és que puguem continuar amb la nostra activitat de sempre i alhora puguem donar cabuda a les necessitats i desitjos dels nostres veïns».

Preguntem a la Mariana pels orígens de l’entitat: «La Lira, com a entitat, es va fundar amb la Federació de Cors de Josep Anselm Clavé, a finals del segle XIX. Segons la història, explicada a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar de Mossèn Clapés, el cor de La Lira es va presentar a l’estació de tren de Sant Andreu al 1869, quan passava la Reina Isabel II. Els propis socis de l’entitat van comprar el terreny i, sumant esforços i coneixements tècnics, van construir l’edifici del carrer Coroleu, que es va conservar – amb diverses modificacions realitzades al llarg del temps per adequar els usos dels espais – fins a 2014, quan l’entitat va ser reconstruïda amb l’aspecte que té actual-

632 DESEMBRE.indd 22

SCE La Lira ment, conservant però la façana, que és un element històric».

Sent una de les entitats amb més història de Sant Andreu, La Lira ha sobreviscut a les diferents etapes que ha travessat el país al llarg dels anys: «El nostre motor és la cultura, i aquesta sovint s’ha vist afectada per una situació política concreta, com la Guerra Civil, el Franquisme, o com la que vivim actualment.

L’entitat es basa en uns estatuts per vetllar pel seu bon funcionament, i en ells ens declarem apolítics. En aquest sentit, l’entitat dona cabuda i representa una suma de sensibilitats a les quals tenim respecte, perquè respectem la llibertat de pensament. La Lira ha sobreviscut a moltes fases. Etapes de repressió, de silenci... però sempre ha trobat la manera d’expressar allò essencial, ja sigui a través del teatre, del cant coral o d’un ball de sardanes. En cap moment La Lira ha estat tancada per temes polítics, sempre ha estat en funcionament des de la seva fundació».

La secció més antiga de La Lira és el Grup de Teatre Somni’TS, que, a més, destina la recaptació de les seves representacions a projectes socials. També són ja veterans el Club d’Escacs, el Grup Sardanista Maig, l’Orfeó La Lira i fins a deu grups d’activitats, segons ens explica la Mariana: «la previsió és que en els propers mesos s’incorpori un grup nou. Sempre estem atents per escoltar propostes i sumar noves iniciatives que ens serveixin per acomplir la nostra missió. L’únic que s’ha de fer és venir a la Lira a explicar-nos la idea. Així que, si teniu una proposta, passeu per la secretaria de l’entitat i agafeu una cadira. Us escoltarem!».

Míriam Pérez

«La nostra missió és donar cabuda a les necessitats i desitjos dels nostres veïns»

20/12/2017 15:52:38

L’entrevista | Masques Sant Andreu| EL SEU PRESIDENT, EL VÍCTOR, I L’ÒSCAR, EL VICEPRESIDENT

“El que mai volem fer és organitzar una cursa per guanyar diners” *MASQUES SANT ANDREU

Com va sorgir la idea de crear un grup d’atletisme andreuenc?

Víctor: “Érem 5 amics de Sant Andreu... d’això farà uns 10 anys. Només jo corria i veia com la resta dels meus amics anaven deixant l’esport. I quan vam començar a fer curses, es van ajuntar al grup més gent de Sant Andreu i vam decidir formar un club com a tal”.

Teniu vinculació amb el Club Natació Sant Andreu?

Víctor: “Al principi, els integrants del club pertanyíem també al CNSA però vam crear el grup des de fora. No tenim cap vinculació amb el CNSA més enllà que un 60% dels masques són socis del club a part”.

Aquest any el guanyador per districtes de Sant Andreu del CorreBarri ha estat un noi del vostre club Òscar: “Sense pensar-ho, fa 3 anys vam quedar tercers i vam començar a preparar-ho.”

Víctor: “L’Eric Joan Tejedor, de 17 anys. La seva mare és masca. Ell és nedador. Va començar a córrer fa 3 anys i ara ningú l’atrapa. En relació amb el CNSA, fem alguna cosa en comú perquè Sant Andreu guanyi”.

Creus que el club va sorgir en el moment que l’atletisme també va prendre força?

Víctor: “Sí. Va coincidir en el temps que va sorgir aquest boom de l’atletisme. De quatre gats que corríem abans a la situació actual. El club s’ha afavorit d’aquesta circumstància, alhora que hem afavorit que gent que corri es pugui aglutinar”.

Com us impliqueu amb el poble?

Víctor: “Fem quedades per fer rutes per Sant Andreu. I al maig per les festes de la primavera, organitzem una cursa infantil i solidària amb l’Harmonia que comença a la plaça de Can Fabra. Intentem involucrar-nos així per fer un recapte d’aliments per les Formigues de Sant Andreu i el rebost d’aliments”.

Què es podria millorar per l’atletisme andreuenc?

Víctor: “Tenim sort de tenir Can Dragó al costat i la muntanya de Collserola a prop, però surts a córrer, que en teoria és positiu, i et tragues una de fum... Falten parcs grans”. Òscar: “Hi ha pocs espais i els que hi ha, el corredor està inclús mal vist. Es fomenten molt els hàbits i la ciutat saludables

632 DESEMBRE.indd 23

Com gestioneu el club?

Víctor: “Som uns 100 socis, que paguen una quota simbòlica a l’any de 5 euros. El club és molt lliure. L’únic que demanem és que a les curses es porti la samarreta del club.

La idea dels Masques ha estat unir a andreuencs amb una mateixa afició.

Victor: “Mai hem tingut la pretensió de professionalitzar res. És un club totalment amateur, tot i que hi ha atletes bons. Estem al registre d’entitats esportives des de l’abril de 2007 però el nostre finançament és mínim perquè no tenim despeses més enllà de la roba que comprem amb el logotip del club. Tenim un patrocinador a la secció d’atletisme, el Michael’s Taverns”.

Què creieu que heu aconseguit amb la creació d’aquest club?

Víctor: “Hem aconseguit fomentar l’esport a Sant Andreu”. Òscar: “Per pròpia experiència, vaig començar a córrer per apuntar-me amb el grup d’amics al club. I crec que així molta gent. I també vam incloure les dones.

cap a peus | desembre

D’on ve el nom del vostre club?

Víctor: “Quan algú de nosaltres feia alguna tonteria dèiem que això era una mascada. Quan vam formar el grup d’atletisme, va sorgir d’una idea absurda i vam decidir que qui la fes més grossa li donaríem un premi. Per tant, era un masca”.

però els espais no són els adequats. Busquem zones com el riu Besòs, però en calen més. A la Meridiana no hi ha manera de fer entendre a la gent que deixin el cotxe. La idea aquesta del parc de l’AVE a la Maquinista, es podria pensar en una zona per corredors i per fer esport, oberta a tothom. Quan es fan els grans projectes de ciutat, que es pensi també en tota la gent que surt a córrer, que és molta i de totes les edats”.

23

Teniu nous projectes per donar-vos a conèixer? Òscar: “Sense buscar-ho, he anat creixent. Però perdria el sentit de ser un grup familiar i d’amics aspirar a competir contra algú. El que també tenim molt clar és que estem vinculats a Sant Andreu. Per tant, qualsevol cosa que es faci des de Sant Andreu i ens demanin la nostra col•laboració, participarem. El que mai volem fer és organitzar una cursa per guanyar diners.

Molts clubs ho fan i és lícit, però som molt defensors decórrer per passar-ho bé, però no decórrer com a negoci”.

Alba Cabrera

20/12/2017 15:52:39

Esports | FUTBOL

Els Reis s’avancen al Narcís Sala

Josu va tornar a jugar després de la lesió davant El Prat / UESA

L

a coberta de la tribuna principal del Narcís Sala, finalment, serà renovada a principis de desembre. La teulada va ser retirada després que a l’abril es veiés greument afectada per la caiguda de diverses plaques. El club, llavors, va decidir retirar-la per motius de seguretat. Ara la coberta serà totalment reemplaçada, però no serà l’única remodelació que tindrà el Narcís Sala en el projecte de reforma de l’estadi. Després que es finalitzés la primera fase de l’obra amb la modificació del Gol Nord, el 2018 es completaran les dues fases restants. El maig es farà la reforma integral dels vestuaris de la Tribuna, amb la que es faran quatre vestidors més que permetran optimitzar l’espai tant pel primer equip com pel futbol base. En aquesta fase també es reformaran els magatzems i lavabos del Gol Sud. Les instal•lacions que romandran sense canvi seran el bar i el lateral del carrer Virgili. El projecte de reforma del Narcís Sala té un pressupost de 900 mil euros que assumeix íntegrament el districte de Sant Andreu.

24

Una regularitat de play off Sis partits són els que la Unió Esportiva Sant Andreu porta sense conèixer la derrota. De fet, en les darreres onze jornades tan sols s’ha perdut un partit. Una regularitat que ha portat els homes de Mikel Azparren a la sisena posició a només dos punts del Terrassa, equip que marca el play off. El bon moment de forma de l’equip es plasma als resultats aconseguits a les darreres jornades. Contra el Prat, al Narcís Sala, el Sant Andreu va haver de remuntar un 0-2 per treure un punt que té gust de victòria. La UESA va treure el coratge necessari per igualar el marcador, en els últims 10 minuts, contra un rival directe en la lluita per l’ascens. No obstant, si un partit ha servit com a detonant per veure l’estat en què es troben els quadribarrats ha estat el del Gavà. Els dos equips arribaven al duel en situacions contraposades: el Sant Andreu a la part alta i el Gavà en la lluita per mantenir la categoria. Un fet que es va mostrar tant al terreny de joc com al resultat (5-0), la major golejada que ha aconseguit fins el moment el conjunt de Mikel Azparren.

L’apunt: un derbi reivindicatiu El primer dels dos empats consecutius que porta la UESA es va obtenir al Nou Sardenya davant l’Europa. L’inici del duel es va veure marcat per la situació política actual. Jugadors i afició van clamar per la llibertat dels membres del Govern de la Generalitat, així com també de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural respectivament. El pal en el llançament d’una falta directa de Toni Alcover i el porter gracienc Arnau, van privar el quadribarrats d’aconseguir la sisena victòria consecutiva a domicili.

La polèmica va venir després d’un penal sobre l’andreuenc Juanan a les acaballes del partit, que el col•legiat no va xiular. Àlex Àvila

632 DESEMBRE.indd 24

20/12/2017 15:52:44

Esports | NATACIÓ

Comença el Circuït Català

C

om cada any, el Circuït Català de Trofeus de Natació centra l’atenció del principi de la temporada en l’àmbit aquàtic. I també com cada any, el trofeu Alejandro López ha obert el critèrium amb les proves disputades el passat 28 d’octubre a la piscina municipal de Sant Andreu. En els trofeus d’aquest circuït els nedadors acumulen punts segons els mèrits acumulats en les proves en les quals participen. La primera líder de la classificació general va ser l’andreuenca Àfrica Zamorano, que es va imposar en els 400 lliures i els 400 estils. La resta de nedadors del Sant Andreu també van brillar, amb especial esment a Jèssica Vall, que es va imposar en els 100 braça batent el récord del campionat, i Lidón Muñoz, que va fer el mateix en els 100 lliures. Pel que fa a la taula masculina, el primer liderat va ser per Marc Sànchez, del Sabadell, que es va imposar en els 400 estils per davant de l’andreuenc Albert Escrits, que va fer plata.

La segona cita del Circuït va portar els nedadors a Manresa el passat 4 de novembre, on es va disputar el Trofeu Fèlix Serra Santamans. En aquesta ocasió el Sant Andreu va fer doblet, ja que Lidón Muñoz es va imposar en categoria femenina mentre que en la masculina ho va fer el també andreuenc Àlex Ramos. Muñoz es va imposar en els 200 lliures, i també ho va fer en els 50 papallona, prova en què va batre en dues ocasions el récord del campionat, mentre que Ramos ho va fer en els 200 lliures i en els 50 lliures.

Com és habitual, Jèssica Vall també va deixar la seva empremta en el trofeu vencent en els 50 braça i batent el récord del circuït.

El circuït continuarà ara fins a final de temporada alternant les cites programades amb les grans competicions d’àmbit nacional, estatal i internacional. La resta de cites seran el Trofeu Ciutat de Terrassa, el Trofeu del Club Natació Sabadell, el Trofeu Sant Jordi que organitza el Club Esportiu Mediterrani, el Trofeu Ciutat de L’Hospitalet i finalment el Trofeu Ciutat de Mataró.

JJ Aymerich

Rècord d’Espanya de Jessica Vall Paral.lelament a les competicions domèstiques comencen a treure el cap les cites internacionals en cap a peus | desembre

piscina curta de cara a la preparació del campionat d’Europa de Copenhage. El la cita preparatoria de Tokio, la Copa del Món FINA, Jèssica Vall va batre el récord d’Espanya dels 200 braça (2,19,80) en una prova trepidant en que va obtenir el cinquè

25

lloc i que va guanyar la danesa Rikker Moller Pedersen. També va fer el mateix amb els 100 braça (1,05,44), en que va obtenir el quart lloc en una final que va guanyar la russa Yuliya Efimova. En aquesta Copa del Món la van acompanyar Àfrica Zamorano, Albert Escrits i Àlex Ramos, a més del tècnic Jordi Jou. JJ AYMERICH

632 DESEMBRE.indd 25

Jessica Vall al Circuït Català de Natació / CNSA

20/12/2017 15:52:46

632 DESEMBRE.indd 26

20/12/2017 15:52:49

632 DESEMBRE.indd 27

20/12/2017 15:52:52

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

632 DESEMBRE.indd 28

20/12/2017 15:52:59