Des621gemmdef2

150 ANYS

Del naixement de Ferran Fabra i Puig

621 DESEMBRE 2016.indd 1

13/12/2016 18:04:48

Llibres i Cultura

PER NADAL REGALA RECORDS

COL·LECCIÓ DE 10 POSTALS DE SANT ANDREU DE PALOMAR En venda en llibreries, papereries i quioscs del poble.

621 DESEMBRE 2016.indd 2

13/12/2016 18:04:50

EDITORIAL Tots els ciutadans i ciutadanes ens mereixem una estació com cal

U

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

n any més n’estem farts de patir un gran engany!

Quants anys més el patirem? Aquesta és la pregunta que els veïns i veïnes i ciutadans i ciutadanes que utilitzem el tren a l’estació de Sant Andreu Comtal no ens voldríem fer més.

L’estació de Sant Andreu Comtal, que no disposa d’accessos adequats, avui és un infern no només per a les persones grans i amb mobilitat reduïda, sinó que també és un infern per a tots els ciutadans que fan ús d’aquesta estació.

Des de l’AVV no descansarem en reclamar l’arrencada de l’obra i la seva finalització davant el passotisme del ministeri espanyol, ADIF, l’Ajuntament i la Generalitat, que ja en el manifest destacàvem que fa anys que s’han desentès.

Fa 45 anys i dos mesos que va néixer la nostra associació de veïnes i veïns, això ens fa prendre consciència que estem continuant la tasca iniciada llavors el 1971. Aquesta experiència en la lluita per un Sant Andreu per viure, treballant per les persones, ens fa ser prudents. Malgrat el compromís per part de l’ajuntament de pressionar el ministeri espanyol i el secretari general d’infraestructures responsable de les obres, al fer unes declaracions de posar fil a l’agulla per iniciar les obres. Considerem que no són més que bones intencions. La força del poble de Sant Andreu unit farà possible que aquest engany s’acabi i que les tres administracions responsables es posin a treballar.

No volem oblidar el passat, però preferim mirar endavant.

La situació de les obres del projecte del tren d’alta velocitat és molt i molt preocupant. Ens trobem a mig camí d’un projecte que no avança i que any rere any es va degradant. Amb un munt de diners consumits, que no sabem si serviran d’alguna cosa. Deixant de banda la gran estació de la Sagrera; la resta del projecte Està en molt mal estat. I a més cal afegir-hi la trama de corrupció que, suposadament, va desviar 6 M d’euros a les obres de l’AVE Madrid – Barcelona; investigada en la Operació “Yogui”. El parc que ha de cobrir les lloses i els ponts que han de connectar els barris han deixat de ser un futur engrescador.

Les estructures de formigó que omplen la trinxera de les vies s’han convertit en un paisatge apocalíptic que separa encara més les persones que vivim als dos costats. I els col·lectors, vials de trànsit, estació de busos, línies de metro, equipaments, ... es troben en la mateixa situació, o fins i tot molt pitjor. Definitivament els diners no són el problema, perquè ja estan als pressupostos. És que potser hi ha un problema de manca de voluntat? Nosaltres pensem que se’ns està enganyant. Volem que la propera Festa Major de 2017 Sant Andreu gaudeixi d’una estació com cal i poder celebrar amb una bona xocolatada el que fins ara han sigut aquests dos anys amb cadenes.

Exigim que aquest engany s’acabi d’una vegada. Que les tres administracions responsables es posin a treballar i donin al projecte l’impuls que necessita. Volem l’estació JA!

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, JÚLIA CLAVERO, SERGI CORRAL BUELA, JAUME GIL, MARIONA PUJOL, CLAUDIA SACREST, JOAN TRIES, SILVIA VELASCO, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL , ALBA CABRERA I DANI GÓMEZ (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, RICARD RIPOLL FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL , LAURA NIUBÓ I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

621 DESEMBRE 2016.indd 3

13/12/2016 18:04:50

621 DESEMBRE 2016.indd 4

13/12/2016 18:04:51

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H.

SARDANISTA ANDREUENC.

TURA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DIS-

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30

SABTE DE MES NO FESTIU.

H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I RE-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

PARTIR!WWW.FOMENTSARDANISTA.EN-

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

TITATSBCN.NET

9........... FESTA MAJOR

Recull fotogràfic

10 ....... ENCADENADA

Reivindicació de l’AVV

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

12 ...... CASERNES DE NOU Cas de negligència

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU. >ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

ORG

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI >ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN-

ODÓ,

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

71.

933112343.

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

NEA.

CUBA,

2.

CAN

14 ....... FABRA I PUIG

Personalitat del poble

GUARDIOLA.

933111038. A TOTES LES DONES QUE >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

A 20H. >CORDADA, ASSOCIACIÓ

monogràfic

22 ....... CRÍTICA TEATRAL

Temporada d’hivern

EXCURSIO-

>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

DREU

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

25 ....... A PER SEGONA B U.E. Sant Andreu

CRES, DE 17 A 19 H >AGRUPACIÓ

EXCURSIONISTA

MUN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

ESPELEOLOGIA.

WWW.AEMUNTANYA.

CAT >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

DEL

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE CÍ-

O 20-21H.

VIC DE SANT ANDREU. CARRER GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

MEMÒRIA.

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

>CASAL SANT ANDREU. GESTIONAT

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

PER: L’HARMONIA, FEDERACIÓ D’ENTITATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ,

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

20WWW.CASALSANTANDREU.CAT

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER GENT GRAN.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS,

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

NIS TAULA,

4 CORDES. >CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

>LA LIRICA DE SANT ANDREU

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

639010087 I 605383212.

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

621 DESEMBRE 2016.indd 5

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

5

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

13/12/2016 18:04:51

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA -Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados… 9euros/hora.

Mov. 610057773 Preguntar por Lina -Estudiante de Fisioterapeuta se ofrece a dar clases de todas las materias, (Matemáticas, Física, Química, Inglés y lenguas.) tanto a chicos o chicas de primaria como de secundaria. Ha sido premiado por la Generalitat de Cataluna por su Treball de Recerca.

Preguntar por Sergio.

Tel. 933112807 Mov. 626312762

-Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Preguntar por Cristina Mov. 603491944

IMMOBILIARI -Es lloga plaça de parquing per moto.

De fácil accés única planta 35 euros Mov. 617187995 -Es lloga plaça de parquing per cotxe gran C/ Dublin Parquing Fabra Maria Sopena Tel: 676218414 / 655116316 85euros

C.N. SANT ANDREU -Es ven títol de CN Sant AndreuPreu 800 euros.

Tel. 93 311 19 15 Preguntar per Lluís Borraz.

DIVERSOS

-Se vende silla de ruedas inclinable nueva a estrenar, Preguntar por Angelines Mov. 637360460.

-Se vende mecedora prenatal para dar el pecho Semi nueva de color marfil Preguntar por Sra. Luz Mov. 630136181 -Es ven moble auxiliar, per tele etc. amb dos calaixos en perfecte estat, Mides:1,40cmsX53cms.

Preguntar per Pilar. 45euros.

Tel. 93/1733285—93/8152131.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

621 DESEMBRE 2016.indd 6

13/12/2016 18:04:51

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Quan un “no” ha de ser un “parlem”

E

ls procesos urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona, són eines feixugues que a vegades comporten una intolerància per part dels vetlladors de la seva aplicació.

D’aquesta questió en podríem parlar en diversos temes.

Ara, no obstant, ens centrarem en la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit de l’àrea del Nucli Antic del barri de Sant Andreu en el terme municipal de Barcelona.

La veritat és que aquesta modificació presenta diverses deficiències per la seva aplicació lògica, al mateix temps que comporta contradiccions en alguns dels seus paràmetres i en els conceptes d’aplicació dels materials, més lògics en el segle XIX que no pas en el segle

XXI. Però quan es posen de manifest a l’Administració Urbanística Municipal aquestes deficiències i contradiccions, en lloc d’acceptar i parlar-ne per mirar de trobar sol•lucions, la seva postura es la negació més contundent al diàleg.

Senyors, el diàleg entre vostés i la ciutadania és imprescindible.

Jaume Vila Fontcuberta, arquitecte Grup de Treball Territorial d’Arquitectes de Sant Andreu *El Col·legi d’Arquitectes compta amb diferents Grups de Treball per a cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sarrià - Sant Gervasi, Les Corts, Horta - Guinardó, Sants - Montjuic, Nou Barris, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí.

Pilates

Labors i manualitats Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura sobre tela, fusta i vidre Dilluns de 17:30 a 19 h

Ioga

h

t’ a-

t un

Ap

Més info:

i!

info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98

621 DESEMBRE 2016.indd 7

Per moure tot el cos, per estar més relaxats, per alleugerir els dolors i per concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 20:45 h Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19.30 h

Dansa del ventre

Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Enforteix el sòl pèlvic, les abdominals, la columna... i millora la postura i allibera tensions Dimarts (horari a concretar) Dimecres de 20:30 a 22 h Divendres de 18 a 19:30 h

Salsa

Vine a ballar salsa amb parella o sol/a.

Mou els malucs al ritme de la música.

Dijous de 18 a 19:30 h

cap a peus | desembre

Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

7

Taller de memoria

Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa

Chikung

Exercicis fàcils, suaus i harmoniosos que juntament amb la respiració i la ment atenta guien l’energia, la concentració, l’equilibri físic i mental.

Dilluns de 18 a 19:30 h

Patchwork

Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

13/12/2016 18:04:55

RECULL DE LA FESTA MAJOR EN IMATGES

Fotografiant la festa major 2016 de Cap a Peus

L

’actor Pep Munné, el pregoner d’enguany, va ser l’encarregat d’encetar la Festa Major 2016 de Sant Andreu amb un discurs emotiu. Es va remetre a la seva infantesa per parlar de l’essència de Sant Andreu, l’obrerisme i la integració de totes aquelles persones que han vingut de fora i que avui constitueixen l’actual poble.

8

La Laia Ortiz, en Pep Muné i la Carmén Andrés / ANDREU CARRASCAL

Passejada de la bandera andreuenca al carrer Gran / ANDREU CARRASCAL

Participants i assistens del correfoc festejen el vespre / VILLE LAHDENVUO

Els diables de Sant Andreu durant el correfoc / VILLE LAHDENVUO

El correfoc és un dels espectacles més vistosos i esperats de la Festa Major. Els amants del foc gaudeixen cada any d’una bona dosis de pirotècnia i balls estrafolaris a càrrec de la colla de Diables de Sant Andreu. Els amants de la fotografia també s’ho passen d’allò més bé. És un espectacle molt agraït, tan per qui el veu com per qui l’escenifica o el retracta en imatges.

La fireta acull a grans i petits, uns recorden quan ells estaven asseguts als cavallets de fusta, els altres gaudeixen feliços de la seva infantesa.

Jaume Gil

La petita fira que rodeja els exteriors de Can Fabra / VILLE LAHDENVUO

621 DESEMBRE 2016.indd 8

No deixem que mai es perdi la tradició andreuenca que fa honor al nom de casa nostra!

13/12/2016 18:05:06

La Cinètika es presenta

Les dones a les festes

Un projecte controvertit però amb èxit

Palestines a les Festes Feministes

E

Cinètika, cinema alternatiu / JAUME GIL I ANDREU CARRASCAL

621 DESEMBRE 2016.indd 9

L

es dones palestines van inaugurar les Cinquenes Festes Feministes de Sant Andreu amb l’acte “Lluites i resistències de les dones palestines”. Un esdeveniment al qual se li van quedar petites les parets de la sala 21 de l’Harmonia. Una cinquantena de persones van escoltar atentament les activistes del Health Work Committees, Hanan Abu Ghosh; del Women’s Studies Center, Sama Fayez Aweidah, i del BDS Catalunya, Alys Samson Estapé.

La història del poble palestí, així com la de cap civilització, no pot ser explicada sense parlar de les dones. Nombroses guerrilleres, activistes, polítiques, en resum, dones, també són oprimides al col·lectiu refugiat més nombrós del món. Fem un breu resum del perquè de la situació palestina.

L’any 1947 les Nacions Unides van aprovar la partició del territori palestí, perquè es convertís en dos estats: un per al poble palestí i l’altre per als israelians. Aquesta resolució no va comptar amb cap suport dels països de la zona. El projecte, per tant, va començar coix des d’un inici. El poble palestí va començar la seva diàspora l’any 1948, la Nakba palestina, a causa de la guerra iniciada per Israel per obtenir més territori del que li havia estat atorgat. Nombroses guerres s’han succeït des de llavors, i l’ocupació israeliana ha obligat més de 5 milions de palestins a fugir de les seves cases, 29 vegades la població del districte de Sant Andreu.

Escenari de l’acte que va tenir lloc a una sala de l’Harmonia / JAUME GIL

La ponència de dues activistes palestines va posar de manifest aquest conflicte, però sobretot van mostrar-ne un d’ocult: el menyspreu des de les organitzacions polítiques palestines envers les dones. Davant d’un conflicte nacional els partits decideixen molt cops menystenir els drets de les dones que també lluiten per la resistència davant Israel.

Les Festes Feministes de Sant Andreu, independents de les Festes Alternatives, es van crear ara fa cinc anys quan un grup de dones es van organitzar per dotar la festa d’activitats fetes per dones. Enguany, entre diverses activitats, han realitzat una mostra de curts fets per dones, lesbianes i transsexuals.

Aquest tipus de col·lectiu ens ha de servir per reflexionar quin oci nocturn tenim i quin volem. L’alcohol i la nit són les excuses preferides per tenir actituds masclistes quan sortim de festa.

L’alcohol i la nit només desinhibeixen els nostres sentits, mostrant-nos com realment som.

Jaume Gil

cap a peus | desembre

l projecte de la Cinètika es va fer oficial el primer cap de setmana de novembre. Una realitat, però, que fa sis mesos que camina. Des del primer moment ha creat controvèrsia. Un espai privat ocupat genera sempre el gran debat: la legalitat està per sobre de la creació de teixit associatiu als barris? Les jornades del 4 al 6 de novembre van servir per mostrar a tots els veïns interessats quines activitats es duen a terme als antics cinemes Lauren. L’espai compta amb un gimnàs, on s’hi practiquen diverses arts marcials, juntament amb diverses activitats dedicades a la cura del cos. Aprofiten les sales de cinema per fer un cinefòrum setmanal i el gran espai de la planta baixa, per fer diversos tallers i actuacions de teatre. Cal preguntar-nos: com hem arribat fins aquí?

Els cinemes Lauren van tancar les portes l’any 2011. La pols i els actes vandàlics es van anar acumulant durant anys. Diversos projectes es van postular per tal de posar fi a aquesta espiral de brutícia i infrautilització de l’espai. L’empresa catalana Owlyn Films era la millor posicionada per tornar la vida al cinema, però l’Institut Català de Finances, que posseeix el 30% dels drets de la superfície, no va voler perdonar part del deute, fet que va fer descarrilar el projecte. Davant d’aquesta situació, diversos col·lectius juntament amb persones a títol individual van ocupar el cinema a principis d’abril. La il·legalitat de la seva acció, va portar a la revitalització del lloc.

L’ICF, juntament amb un conglomerat bancari, tenen els drets d’explotació del lloc. Després de l’ocupació, per tal de recuperar els cinemes, van iniciar procediments legals que no van prosperar per la via penal. Ara només queda la via civil, en què els cinc propietaris s’han de posar d’acord. Des de la Cinètika creuen que també fracassarà.

El govern municipal té la intenció d’obtenir el dret sobre la superfície per tal de fer un equipament, postura que també defensa l’Associació de Veïns. Volen el projecte, però creuen que la legalitat pot conviure amb la creació de teixit associatiu. Tot i això, cal preguntar-se: si el lloc funciona, cal que l’Ajuntament hi intervingui?

Jaume Gil

9

13/12/2016 18:05:10

La nova estació de Comtal: un projecte encallat Un any més, i l’estació de Sant Andreu segueix igual...

L’Estació de Comptal abans l’encadenament / ANDREU CARRASCAL

D

10

e ben segur que hi deu haver influït el fet de tenir un govern central provisional durant gairebé un any que ha anat retardant la represa de l’obra i de ben segur que també hi ha influït el fet que a finals de juny, ens assabentéssim que tot el projecte de l’alta velocitat a la Sagrera estava paralitzat arran d’una operació de la fiscalia anticorrupció.

El passat 28 de juny, es destapava una trama que presumptament alterava les despeses de les obres i que produïa un sobre-cost de més de 80 milions deuros a partir de pagaments per obres no realitzades i factures inflades per feines que havien costat molt menys. Entre els implicats que van ser detinguts hi havia alts càrrecs d’Adif. També entre les obres afectades hi havia la part de la plataforma de la línia d’alta velocitat en el sector Sant Andreu del tram La Sagrera Nus de la Trinitat, adjudicada ara fa ja vuit anys.

Sembla, doncs, que s’han reunit tots els ingredients perquè l’estació estigui igual que ara fa un any: l’administració responsable és provisional, les administracions competents sense diàleg, i Adif com a ens responsable de dur a terme l’obra paralitzada i investigada per presumptes desviaments pressupostaris.

Tal com informava el De Cap a Peus fa un any, l’estació nova està construïda en un 80%, i caldria, doncs, que Adif pogués disposar de la partida econòmica que permetés finalitzar l’estació. En aquells moments s’indicava des de l’Ajuntament de

Ja no volem respostes del gabinet de premsa de torn, ja sigui el Ministeri, Adif, la Generalitat o l’Ajuntament

621 DESEMBRE 2016.indd 10

Barcelona que Adif tenia els diners necessaris, al mateix temps que l’empresa negava que pogués disposar d’aquests recursos.

Sigui com sigui, tal com es diu en el manifest de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, el projecte de la nova estació està encallat des de fa anys en tràmits burocràtics entre el Ministeri espanyol, Adif i l’Ajuntament, mentre que la Generalitat fa anys que s’ha desentès d’aquest projecte.

La desatenció de l’estació, els accessos limitats i limitadors, les incomoditats vergonyoses, els serveis indignes, les normatives de seguretat inexistents... Tot plegat fa una metàfora de totes les crisis de representativitat i legitimitat de les institucions polítiques avui (i els respectius partits polítics que les nodreixen). A partir d’aquí, serà difícil donar credibilitat a qualsevol declaració que es faci per sortir del pas; ja no volem respostes del gabinet de premsa de torn, ja sigui el Ministeri, Adif, la Generalitat o l’Ajuntament.

El número 442 del De Cap a Peus, del desembre del 2000, dedicava unes pàgines a les properes actuacions sobre Sant Andreu, i (atenció!) s’hi parlava de l’actuació en l’estació de Sant Andreu Comtal, com a emblema de les transformacions del pla Sant Andreu – Sagrera.

Al final l’alta velocitat ha acabat segregant els usuaris del tren: s’ha impulsat la xarxa d’alta velocitat i s’ha deixat de banda la necessària posada al dia de la xarxa tradicional de Rodalies i Mitja Distància, que és precisament la que passa per Sant Andreu Comtal. La desatenció d’aquesta estació no és un cas puntual i va més enllà. El govern central ha prioritzat un model, que encara avui es posa en dubte. La demanda real que tenia i els percentatges d’ocupació que té no justifiquen les actuals inversions, mentre que ha menystingut el sistema de mobilitat de proximitat de tota una conurbació metropolitana. És l’hora, doncs, d’exigir fermesa a les administracions més properes, valentia per fer front a aquesta vergonya, que l’estació s’acabi i retorni la dignitat als seus usuaris i que s’aposti decididament també per unes Rodalies eficients que facilitin la mobilitat socialment responsable.

Xavier Aragall

L’Alta velocitat ha acabat segregant els usuaris del tren: s’ha impulsat la xarxa d’alta velocitat i s’ha deixat de banda la necessària posada al dia de la xarxa tradicional de Rodalies i Mitja Distància

13/12/2016 18:05:12

... Per això l’AVV de Sant Andreu va impulsar la 2a encadenada popular per exigir que es finalitzi la nova estació: El passat 26 de novembre, en el marc de la Festa Major del nostre poble, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar va organitzar la segona encadenada a l’estació de Sant Andreu Comtal. El lema de l’acte era “VOLEM L’ESTACIÓ JA”.

Quasi un centenar de persones es van aplegar a la plaça de l’Estació a les 12 del migdia. També hi havia representants polítics de l’Ajuntament, entre els quals Janet Sanz i Laia Ortiz (ICV), Jaume Collboni i Carmen Andrés (PSC) i Montse Benedí (ERC).

Al mig de la plaça, el president de l’AVV va llegir el manifest. En aquest manifest es denunciava l’estat actual de l’estació i la deixadesa dels polítics responsables cap a aquesta infraestructura. Després, els veïns van entrar a l’estació, van baixar a les vies i van aturar la circulació de trens durant uns cinc minuts. Durant aquest temps es van encadenar simbòlicament i darrere de la pancarta cridaven “VOLEM L’ESTACIÓ” i “ADIF ENS ROBA”. Finalment es va donar per tancat l’acte i l’estació va tornar a la seva “normalitat”, si per a Adif és normal al segle xxi tenir una estació de trens sense accessibilitat ni seguretat i en un estat deplorable.

Gemma Armengol

cap a peus | desembre

11

Membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Palomar i diverses personalitats de la política andreunca encadenats a l’estació / ANDREU CARRASCAL

621 DESEMBRE 2016.indd 11

13/12/2016 18:05:18

L’enigma dels sociosanitaris El Centre Isabel Roig-Casernes, en el punt de mira

I

magina’t que un dels teus familiars o amics més propers té un ictus o qualsevol altra malaltia de llarga durada. Sobreviu, la situació més perillosa ja ha passat. Ara només vols que aquella persona que ha sofert tant tingui les millors cures, la millor recuperació, que tingui un tracte digne. Qui no ho voldria?

Des de l’obertura del Centre Sociosanitari Isabel Roig fa dos anys, les queixes dels pacients per una mala atenció han estat constants. Queixes informals, ja que la majoria no van presentar una queixa oficial al centre. Aquesta situació va arribar al seu punt àlgid quan Mari Carmen, filla d’un malalt, va decidir parlar a alguns mitjans de comunicació com eldiario.es, el passat mes d’octubre. Va denunciar que el seu pare no havia estat atès de forma adient, li havia faltat suport a l’hora de menjar i rentar-se. Després de la queixa formal, el pacient ha estat traslladat al sociosanitari de Cotxeres Borbó.

Primer de tot cal saber què és un sociosanitari: un centre concertat gestionat per una empresa privada que rep diners de l’administració per tal d’ajudar en la recuperació dels pacients derivats d’hospitals públics. Desglossem els problemes que això representa.

La gestió privada fa que el control per part dels organismes públics sigui gairebé nul, és a dir, no sabem a on van a parar realment els diners que reben aquests organismes privats. Diverses empreses gestionen aquests centres, i això fa que no hi hagi una qualitat homogènia en el servei que s’ofereix. L’administració juga a la ruleta russa amb els pacients: potser un centre és correcte, potser l’altre centre no ho és, tot i representar el 23% dels llits totals a Catalunya.

Des del SAP Muntanya condemnen aquesta situació i volen una anàlisi exhaustiva en la despesa de diners públics.

La gestió privada fa que el control per part dels organismes públics sigui gairebé nul

12

Per una banda, no es controlen on van dirigits els diners; per l’altra, es redueix l’assignació als hospitals públics. Actualment, encara que un malalt necessiti una setmana per cicatritzar una ferida, els hospitals fan el seu trasllat al sociosanitari o al domicili en tres o quatre dies, perquè no disposen dels llits necessaris. Que un pacient arribi al sociosanitari amb infeccions a les ferides, o que en tingui d’obertes, són casos que anys endarrere no passaven.

Tornem al cas del Centre Isabel Roig. Blauclínic és l’ens gestor del centre, una empresa privada dedicada a oferir atenció sanitària. Tot i ser una entitat privada, té un conveni amb el Servei Català de Salut i ofereix serveis que no assumeixen els centres públics. El grup només treballa a l’àrea de Barcelona, i compta amb un total de 600 llits, un 40% dels quals se situen a Sant Andreu. El sociosanitari Isabel Roig, situat a les antigues Casernes de Sant Andreu, és força nou.

Tot i això, hi ha hagut canvis estructurals recentment. La direcció del centre va canviar a principis d’aquest any. Des del SAP Muntanya estan contents amb aquesta nova designació, ja que ha mostrat un tarannà propici al diàleg i a la millora del servei.

Com he esmentat abans, nombrosos pacients s’havien queixat del tracte rebut: la mala qualitat del menjar, la falta de recursos higiènics o la manca d’atenció als pacients més necessitats eren les crítiques més recurrents. Davant d’aquesta situació, el centre s’ha compromès a posar-hi solució.

Volen implementar mesures de control estrictes a l’hora de repartir les medicines i permetre la sortida dels pacients al carrer.

A la vegada, han canviat el cuiner i l’equip de fisioteràpia. Són mesures que s’han rebut amb alegria, però caldrà veure si són suficients per garantir l’atenció digna als malalts. En l’última reunió entre el SAP Muntanya i la direcció es va acordar mantenir reunions bimensuals. Sembla que l’objectiu de millorar el servei sanitari als pacients és compartit per les dues parts. Caldrà veure com evoluciona.

Jaume Gil

Aspecte del Centre Isabel Roig - Casernes de Sant Andreu, situat al carrer de Fernando Pessoa, 47 / LA VANGUARDIA

621 DESEMBRE 2016.indd 12

13/12/2016 18:05:18

621 DESEMBRE 2016.indd 13

13/12/2016 18:05:18

621 DESEMBRE 2016.indd 14

13/12/2016 18:05:18

Imatge dels obrers sortint de la Fabra i Coats / AMICS DE LA FABRA I COATS

Xavier Aragall i Alba Cabrera

El perfil de l’industrial i la seva època Quan mor Camil Fabra i Fontanills el 1902, Ferran Fabra i Puig i el seu germà Romà agafaran les regnes d’unes importants industries tèxtils. Des de la segona meitat del segle XIX, i després diversos processos de fusions industrials, l’empresa s’havia especialitzat en filatura i torçat de lli, cintes de fil i cotó, i rodets de fil per a cosir. Can Fabra passarà a ser una de les més important del país quan el 1903 s’associa amb l’escocesa J&P Coats. Amb el nom de Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats s’establia un acord que evitava una dura competència empresarial amb una de les principals empreses britàniques del sector. Un acord estratègic que permeté desenvolupar una industria potent a més d’un model empresarial influït per la presència britànica.

Aquest sistema introduirà un seguit d’innovacions socials per als treballadors de les fàbriques de Sant Andreu en un temps que les condicions de treball eren un dels principals motors dels moviments obrers a casa nostra.

621 DESEMBRE 2016.indd 15

cap a peus | desembre

(Barcelona 1866 - 1944) Enginyer, industrial i polític. Continuador d’una nissaga industrial, introduí innovadors elements de gestió dels treballadors, innovacions socials que van repercutir directament en l’estructura econòmica i social i cultural de Sant Andreu.

Casat amb Maria de Sentmenat i Patiño, va tenir dos fills i una filla. Va ser marquès d’Alella a la mort del seu pare Camil Fabra i Fontanills (1902) i es va convertir en un dels empresaris catalans més interessants de principis del segle XX. Actiu en el camp de la filantropia, va seguir l’impuls inicial del seu pare i junt amb el seu germà Romà finançaran l’observatori astronòmic del Tibidabo.

Aquest edifici acabarà anomenant-se Observatori Fabra en reconeixement a aquest mecenatge.

15

13/12/2016 18:05:19

La Fabra i Coats va ser de les primeres empreses a introduir les vacances pagades i en tenir assistència sanitària per als treballadors i les seves famílies. També s’introduí un sistema d’ajut per als treballadors que emmalaltien i no podien anar a treballar. El 1909 s’inaugurava la casa bressol que acollia els fills de les treballadores, el 90% de la plantilla. I finalment l’any 1922 es creava un club esportiu CD Filatures, amb equips de futbol, tennis i bàsquet.

Situats a la primera dècada del segle XX, es contempla com el poble andreuenc havia canviat completament amb la industrialització. Degut a la introducció de llargues i dures jornades laborals, el treball d’adults i nens i l’augment tant de la població com del nombre de fàbriques, l’entramat urbà, el model familiar predominant i les relacions socials andreuenques van canviar.

Les primeres dècades del Segle XX van ser molt convulses i el moviment obrer reivindicava constantment la millora de les penoses condicions de treball.

Són els anys de la setmana tràgica on sovintejaven les vagues i els enfrontaments entre sindicats i patronal. La Fabra i Coats no en va estar al marge, però es va constatar una menor incidència de la conflictivitat i de vagues a causa de l’existència dels serveis assistencials i la seva política de revisió de salaris.

Com ens recorda l’historiador Pau Vinyes, l’empresa era coneguda popularment com a “Can Mamella” pel volum de feina que donava a Sant Andreu. Fins i tot les sirenes de la Fàbrica esdevenien per uns moments en l’hora oficial de Sant Andreu del Palomar. A l’any 1915, la xifra de treballadors a la fàbrica superava els 1.500.

621 DESEMBRE 2016.indd 16

Infografia a càrrec de LAURA NIUBÓ

13/12/2016 18:05:19

apunt històric | La placa número 9| XAVIER ARAGALL Inicialment escrita en català, la primera placa del passeig fabra i puig fou posada pels treballadors de la Fabra i Coats l’any 1919 en temps de la Mancomunitat de Cataunya. El motiu va ser voler fer un homenatge als germans Fabra i Puig, que llavors dirigien l’empresa, per les innovacions sociolaborals introduïdes. Aquesta placa fou despenjada durant la guerra i seria restituïda per una altra el 1939 imposant la ideologia i la llengua castellana, típica dels anys del franquisme. És interessant saber que es pot trobar la placa original a la seu dels Amics de la Fabra i Coats. Per això, des de De Cap a Peus creiem que seria bo proposar la restitució de la placa originaria substituint l’actual placa franquista.

Actual placa frannquista que encara hi és a la Rambla de Fabra i Puig / ALBA CABRERA

Les fàbriques avui El conjunt industrial de Fabra i Coats avui forma part destacada del patrimoni industrial de Catalunya. Però la petjada a Sant Andreu és important. D’entre els principals edificis trobem el Centre Cultural de Can Fabra, que acull la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, edifici salvat del seu enderroc i recuperat per a usos cívics gràcies a les reivindicacions veïnals. Posteriorment en els edificis actius fins fa una dècada, s’hi ha creat la Fabra i Coats,

621 DESEMBRE 2016.indd 17

complex que acull en els diversos edificis del recinte la Fabrica de Creació de Barcelona, un Centre d’Art Contemporani, l’Ateneu Popular l’Harmonia i, a mig termini, un institut de secundària i diverses seus d’entitats del poble.

Durant tot aquest 2016 i especialment els mesos d’abril, juliol i desembre, els Comerciants de Fabra Centre han organitzat accions al carrer i promocions per dinamitzar el comerç del passeig amb motiu dels 150 anys del seu naixement.

cap a peus | desembre

El perfil del polític Fill de la seva època, els empresaris industrials del tombant de segle XIX al XX eren també proactius en política. Els Fabra pertanyien a l’alta burgesia barcelonina. Per defensar els seus interessos de classe i en un procés d’afiançament de les burgesies urbanes, Ferran Fabra i Puig, seguirà l’exemple del seu pare i militarà en partits monàrquics (al seu pare Camil, Alfons XIII li concedí el títol de marquès). Fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, el 1910 i el 1914 a les Corts Espanyoles. També durant prop més d’un any seria alcalde de Barcelona entre maig del 1922 i setembre del 1923. El cop d’estat del general Primo de Rivera, faria que deixés de ser alcalde. Conseqüentment, amb l’arriba de la Segona República (1931-1936) va perdre el dret als seus títols nobiliaris. Igualment, ell mateix es va autotitular com a ex-marquès d’Alella i El Masnou en targetes de visita on combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.

17

Carnet d’ingenyers de Barcelona de Ferran / AMICS DE LA FABRA I COATS

13/12/2016 18:05:21

l’entrevista | Pere Fernández| PRESIDENT DELS AMICS DE LA FABRA I COATS I TREBALLADOR DE LA F&C DURANT 40 ANYS

“Vaig començar d’aprenent arreglant els telers fins arribar a cap de manteniment de la fàbrica” Alba Cabrera

18

Per què la Fabra i Coats?

Vaig decidir entrar a treballar a la Fabra i Coats perquè els meus avis i els meus pares hi havia treballat. A Sant Andreu hi havia 3 fàbriques: La Maquinista, La Pegaso y la Fabra i Coats i com que he nascut, he viscut i vull morir a Sant Andreu, vaig decidir treballar aquí. Com que els meus pares treballaven a la Fabra i Coats, la meva mare em va dir que entrés a treballar allà.

La familiaritat era palpable doncs.

La relació que hi havia entre els treballadors i els caps de la fàbrica era bona. Hi havia moltes encarregades perquè la majoria dels treballadors de la fàbrica eren dones. La persona que volia ascendir podia fer-ho. Hi havia contínuament un reciclatge i t’ensenyaven anglès si volies marxar a treballar a altres fàbriques de la multinacional. Quan aquesta fàbrica va tancar, la maquinaria es va exportar a altres fàbriques de l’empresa. Fabra i Coats encara no ha deixat de produir després d’haver tancat a Sant Andreu. La resta de fàbriques estan a Portugal, Regne Unit, França, Perú, Veneçuela, Argentina o Estats Units.

Què diferènciava a la Fabra i Coats de la resta d’empreses de Sant Andreu?

Fabra i Coats de Sant Andreu era una empresa molt paternalista. Aquest model el va imposar Ferran Fabra i Puig quan la va construir i es va mantenir fins al dia que aquesta fàbrica va tancar. Tenia un sistema que oferia als treballadors, una casa bressol, per donar benefici a les dones que hi treballaven però també a l’empresari. Les dones havien de formar-se com a mínim un any. Quan aquestes noies es quedaven embarassades, havien de tornar a instruir a més persones i en aquest període baixava la producció. Les mares gaudien de dos quarts d’hora de descans i de dos quarts més per anar a alletar als nens o simplement anar-los a visitar. A més, l’empresa pagava la llet, les farinetes i els panys d’aquests nens. Allà hi treballaven cuidadores però també pediatres i infermeres.

Què més va fer la F&C pels seus treballadors?

La Fabra i Coats va ser la primera impresa pionera en donar un subsidi als treballadors jubilats quan encara no existia el sistema de pensions. El meu avi a finals del segle XIX no va arribar a conèixer la casa bressol però si va rebre una pensió i el meu pare ja va conèixer la casa bressol. En l’època dels meus avis, a principis de segle XX, la fàbrica tenia en propietat alguns pisos per llogar o vendre als seus treballadors.

Alguna anècdota?

El 1960 hi havia dos torns de treball que finalment

621 DESEMBRE 2016.indd 18

es convertirien en tres. Fins que no hi va haver electricitat, es treballava de sol a sol. És per aquest motiu que tots els finestrals de la fàbrica són tan grans. S’aprofitava la llum del sol per treballar.

També hauria d’haver-hi males èpoques...

Els únics anys una mica més problemàtics van ser a la dècada de 1970 quan es va produir la reconversió del tèxtil. L’empresa va haver d’acomiadar gent, però com que a la fàbrica hi havia molts matrimonis, tractava de acomiadar només al membre de la parella que cobrés menys o que tingués més possibilitats de trobar una altra feina.

I ara què?

Els Amics de la F&C preservem la memòria històrica. Durant tot l’any fem visites guiades a la fàbrica per les que passen unes 4.000 persones en total. A més, fa temps que reivindiquem que cedeixin un espai dins la fàbrica per obrir un museu permanent i exposar les 1.500 peces de maquinaria i els 800 metres de documentació que conservem.quan aquesta va tancar. La idea inicial era enderrocar l’edifici. Els ex-treballadors ens vam formar perquè no passes. Amb el recolzament d’altres associacions com l’Associació de Veïns o el CEII hem aconseguit que ara aquest edifici estigui considerat com a històric i recomprat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona.

13/12/2016 18:05:21

NYS

REC COMTAL, 1.000 ANYS D’HISTÒRIA Un recull fotogràfic de les diferents èpoques que ha viscut el nostre poble

E

l dimarts dia 14 de novembre es va presentar a l’auditori de Can Fabra el llibre Rec Comtal: 1.000 anys d’història, publicat per Viena Edicions, en què es recull una sèrie de fotografies i imatges que expliquen el pas del temps del que era el rec Comtal tant a Sant Andreu com a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’esdeveniment va ser organitzat per Òmnium Cultural amb la col·laboració del CEII (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias) i van participar-hi tant l’autor del llibre, Enric H. March, com l’historiador Manel Martín, tot moderat per en Pau Vinyes i Roig. Va ser un èxit rotund, ja que es va omplir tot l’auditori de veïns i veïnes de Sant Andreu que volien escoltar i aprendre la història del rec, així com els més grans recordaven quan hi passejaven i s’hi banyaven. El llibre fa un repàs del rec Comtal des del segle X fins a l’actualitat en 262 pàgines il·lustrades per facilitar la lectura. Una de les curiositats que s’hi van explicar va ser que el llibre va néixer a partir de les aportacions que feien els internautes en un blog dedicat al rec i, quan hi havia la infor-

mació necessària, es va poder redactar i publicar. A més, es fa referència a una extensa bibliografia per tal que el lector pugui ampliar la informació que es recull a la publicació.

A la presentació del llibre també van explicar la funció principal del rec Comtal, que no era conduir aigua de boca a la ciutat sinó fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries o les adoberies.

Cal recordar que el recorregut del rec Comtal anava des de Montcada i Reixac fins a la Barceloneta i la major part ja no es pot veure, ja que és al subsòl de la ciutat. De totes maneres, van explicar que l’Ajuntament de Barcelona està treballant per senyalitzar el pas del rec Comtal en els diferents carrers de la ciutat, per tal que la ciutadania tingui present que va existir mentre passeja pels diferents barris al mateix temps que s’agafa consciència de la importància de l’abastament d’aigua de la ciutat.

Marc Rius

cap a peus | desembre

D’esquerra a dreta: Manel Martín, Enric H. March, Pau Vinyes i Lourdes Pinyol / MARC RIUS

L’AVV DENUNCIA UN MEUBLÉ AL CARRER GRAN Un conjunt de noies han estat explotades sexualment dins un pis de lloguer

E

l mes passat l’Associació de Veïns de Sant Andreu va denunciar un meublé on s’allotjaven un grup de noies de nacionalitat xinesa i on presumptament es vulneraven els Drets Humans. L’immoble era una antiga casa del barri situada a la cruïlla entre el Carrer Gran de Sant Andreu i el Carrer de Joan Torres on el llogater rellogava l’habitatge a diferents grups per exercir la prostitució a esquenes del propietari.

Va cridar l’atenció que, de cop i volta, es veien diverses noies per la zona amb maletes amunt i avall durant un temps i es va fer vox populi que la casa s’utilitzava per prestar serveis sexuals.

Però el desencadenant de la denúncia va ser quan un grup de xinesos van començar a repartir, a la sortida del metro de Plaça Orfila, targetes eròtiques amb els números de telèfon de contacte de les noies, que corresponien a

621 DESEMBRE 2016.indd 19

la numeració telefònica de Sant Andreu.

A partir d’allà, i quan es van disparar les sospites, l’Associació de Veïns de Sant Andreu es va posar en contacte amb la Guàrdia Urbana i van denunciar els fets. Al cap dels pocs dies, la policia municipal va procedir al tancament de l’immoble en comprovar les activitats il·lícites que s’estaven realitzant allà.

Al municipi de Barcelona hi ha molts meublés on tenen a les noies “esclavitzades” les 24 hores al dia en situacions infrahumanes. Per això és molt important que la ciutadania s’impliqui per interposar una demanda contra aquests establiments i eradicar, en la mesura del possible, aquests pisos il·legals. En aquest sentit, l’Associació de Veïns sempre estarà a punt per ajudar als veïns a l’hora de denunciar aquestes lamentables situacions.

Marc Rius

19

13/12/2016 18:05:23

Els vestigis de la Rambla de Fabra i Puig Amb motiu de la Festa Major, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésies ha organitzat una ruta per donar a conèixer la memòria de la via andreuenca més transversal

L

a cita començà el passat 26 de novembre a les 11 del matí en un dia ennuvolat que no va apaivagar els ànims de la trentena de persones que van fer la ruta acompanyades pels membres del CEII i alguns representants de l’Arxiu Històric de Nou Barris.

El 1870 es va aprovar per l’Ajuntament del poble andreuenc el projecte de creació d’una via per comunicar el carrer Casesnoves (Carrer Gran de Sant Andreu) i la barriada de Santa Eulàlia (Vilapiscina) per connectar amb Horta. El terratinent Josep Maria Nadal i Vilardaga va invertir en la construcció d’aquest carrer per l’interès econòmic que suposava aprofitar els solars confrontats a la via per edificar. El 1873 es començà a construir la part que es coneixeria com la rambla de Fabra i Puig, tot i que posteriorment al 1877 va tenir lloc una reunió per la compra d’aquests terrenys confrontats amb els set propietaris i un d’ells, Camil Fabra, es va negar a vendre-les perquè l’edificació de la rambla destruïa

Es té constància que a la rambla de Fabra i Puig hi va haver 4 cinemes - el Modelo, l’Odeón, el Victòria i el Central- avui dia ja desapareguts

part de l’edifici de la seva fàbrica, la Fabra i Coats. Finalment, aquest i d’altres terratinents aconseguirien una indemnització pels efectes causats d’una planificació bastant controvertida per la gestió fraudulenta de l’arquitecte de l’obra.

Finalment, la rambla de Fabra i Puig va néixer el 13 d’abril de 1890. A la cruïlla on comença la rambla es troba el Bar Colòmbia (1913), el més antic encara en funcionament de Sant Andreu. També trobem la Farmàcia Castellanos, edifici on va viure Carles Castellano, una important figura dels grups polítics de lluita de Sant Andreu detingut el 1980, i la placa en honor a Ferran Fabra i Puig, propietari de la Fabra i Coats des de finals de segle XIX fins al 1945.

Avançant per la rambla arribem a la cruïlla del carrer Nadal amb el carrer de les Monges, on hi eren les antigues cotxeres de Sant Andreu i un refugi antiaeri que va desaparèixer quan es va construir l’aparcament dels antics Cinemes Lauren. Josep Benet explica en el seu llibre Memòries I com va explotar una bomba en aquesta cruïlla durant la Guerra Civil. També en aquest període el nostre poble va canviar de nom i es deia Harmonia del Palomar. En conseqüència, el nom de la rambla va passar a dir-se carrer de Josep García, treballador de la Fabra i Coats i membre CNT que va morir al front a Aragó perquè el govern de la República volia modificar les designacions conservadores i religioses dels carrers. Igualment, es té constància que a la

20

La façana de l’emblemàtic Bar Colombia, on fa pocs anys es van reunir els polítics andreuncs i barcelonins el dia dels Tres Tombs / ALBA CABRERA

621 DESEMBRE 2016.indd 20

13/12/2016 18:05:28

Façana d l’edifici Modernista de Can Guardiola, que avui dia s’ha reconvertit en un centre cultural gràcies a les diverses entitats del poble / ALBA CABRERA

El 1979 la nostra associació i d’altres entitats andreuenques començaren a reivindicar la recuperació de la rambla

621 DESEMBRE 2016.indd 21

cap a peus | desembre

rambla de Fabra i Puig hi va haver 4 cinemes –el Modelo, l’Odeón, el Victòria i el Centralavui dia ja desapareguts.

El que queda actualment és el record del segon Pilar d’Aigua que va abastir la Fabra i Coats i del poliesportiu de la Fabra i Coats on sorgiria el Barcelona Atlètic –actual Barça B- i on avui es troba el Club Natació Sant Andreu.

A més, encara es pot visitar l’edifici Modernista de Can Guardiola que tant l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar i altres entitats van pressionar per conservar-lo i avui dia s’ha reconvertit en un centre cultural.

Cap al 1969, la rambla fa sofrir un procés de desaparició a causa de l’auge de l’automòbil i la creació de La Meridiana i el reemplaçament de la rambla de Santa Eulàlia per l’actual Passeig de Fabra i Puig. Es volia fer de la Meridiana una via ràpida que comuniqués la Ronda Litoral amb la de Dalt, una via transversal però no per al poble sinó per a la metròpoli barcelonina. Fins que no va arribar la democràcia, les protestes dels veïns eren mínimes i van ser desateses. Però el 1979 la nostra associació i d’altres entitats andreuenques començaren a reivindicar la recuperació de la rambla que de mica en mica configuraria l’aspecte que avui dia té. *La ruta continuà de Meridiana cap amunt fins Vilapiscina, però aquesta crònica s’ha centrat en el primer tram.

Alba Cabrera

21

Segona i definitiva torre de l’aigua de Sant Andreu / ALBA CABRERA

13/12/2016 18:05:36

cultura | TEATRE

La temporada teatral de tardor i hivern

Les estrenes d’èxit als escenaris més pròxims de Sant Andreu

I

naugurem la nostra col·laboració a l’estimat De Cap a Peus en un mes fructífer en oferta teatral. El nostre espai d’anàlisi teatral es presenta sota el símbol teatral de les dues màscares: el difícil equilibri que conformen la tragèdia i la comèdia, el blanc i el negre. Dos punts de vista que desitgen, sense pretensió d’establir càtedra, oferir una anàlisi que animi l’interès per les produccions teatrals al nostre poble. El nostre desig no és “criticar”, ans al contrari, estimular.

Entrarem en matèria: Sweeney Todd és de ben segur un dels grans espectacles de la temporada. La Lírica de Sant Andreu confirma al Casal Catòlic el gran nivell mostrat a Els miserables, el seu anterior muntatge. La integració del calaix nu de l’escenari en el decorat és un recurs excel·lent per submergir-nos en el Londres del segle xix. Sense cap tipus de complex, s’aposta per un format de gran musical.El vestuari, maquillatge, música, l’acurada i profitosa disposició escenogràfica a dos nivells, la representació del cor en qualitat i quantitat, una direcció i un càsting de primeres veus excel·lents (espectaculars Irina Blavia, menció especial per ella, i Xavier Fernàndez; molt ben secundats pels seus companys de repartiment), fan que l’espectacle esdevingui una oportunitat única de gaudir d’un gran musical a baix cost.

22

Cartell de l’obra / LÍRICA DE SANT ANDREU

621 DESEMBRE 2016.indd 22

Per contra, cal afegir que el volum excessiu de la música dificulta la comprensió dels diàlegs a l’inici de l’obra, fet pal·liat durant el seu desenvolupament.

Filant molt prim, la recreació magnífica del personatge de Sweeney Todd deleix de vegades d’una declamació més natural de la prosa.

S’agrairia que el programa de mà no fos tant atapeït, mantenint la concordança amb la sobrietat del muntatge.

La importància de ser Frank és la darrera proposta presentada al Centre Cívic de la mà de Clip Teatre. Una obra que congenia la veterania i la iniciació en el món teatral dels seus actors.

El director Andreu Puga, afrontant el repte, els dota de la seva original i resolta visió escenogràfica, en una comèdia d’embolic.

El producte final és notable, fruit d’un treball iniciàtic ben dirigit i magníficament secundat per l’experiència dels més avesats a l’escenari. La família teatral andreuenca continua creixent.

Però, la inexperiència de part del repartiment provoca que aflorin trets característics propis dels inicis (petites cantarelles, gesticulació excessiva, moviments gratuiïts...) que de ben segur en futures produccions veurem desaparèixer.

Cartell de l’obra / CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU I CLIP TEATRE

13/12/2016 18:05:38

Per últim, en Pau Maduell, director de Desclassificats, presenta una obra de petit format al Sant Pacià Teatre per reflexionar sobre l’ètica política i els mitjans de comunicació. Roger Quevedo, en estat de gràcia després d’un llarg periple lluny dels escenaris, recrea amb intenció la frivolitat de la classe política en general, davant una encertada i convincent Marta Tolrà en el paper de popular i reputada periodista. Lluny de l’estereotip dels darrers papers, Jordi Roca ofereix el contrapunt amb una personal i aconseguida actuació. Tot just un producte fresc que ofereix bons moments teatrals (cal destacar-ne l’escena de l’entrevista televisiva) i la visió personal de l’esfera als ulls del seu director.

L’escenografia es mostra un pèl gèlida i poc contemporània, fet que allunya l’obra del moment actual. En certs moments, la confrontació dels dos mons (polític i periodístic) i el conflicte que els uneix queden apaivagats per la subtil complicitat que s’estableix entre els personatges masculins, que caldria potenciar.

Esperem que els continguts que generi d’ara en endavant el nou equip de crítica teatraral sigui del vostre agrat .i També convidem a que tots els amants del teatre andreuncs que gaudeixin de l’oferta teatral andreuenca i trobin encert en les nostres crítiques.

Joan Tries i Sílvia Velasco

cap a peus | desembre

23

Imatge d’una escena de l’obra / JOAN TRÍES I SÍLVIA VELASCO

621 DESEMBRE 2016.indd 23

13/12/2016 18:05:39

esports | U.E. SANT ANDREU

La UE Sant Andreu, lluitant per les 4 primeres places El conjunt quadribarrat vol consolidar-se com un dels equips forts de la categoria, capaç de jugar el play-off per aconseguir tornar a la Segona Divisió B El Narcís Sala gaudeix del futbol de la UE Sant Andreu, amb un balanç de cinc victòries, un empat i tres derrotes dels nou partits jugats a casa. El mes passat es va viure la golejada més gran de la temporada al fortí andreuenc. El Santfeliuenc FC va encaixar un 6-2 que permetia al Sant Andreu acabar la jornada com a quart classificat.

Els dos pròxims partits, però, amb un empat i una derrota, han fet baixar el conjunt de Mikel Azparren fins a la vuitena plaça, amb 25 punts. El nivell dels equips participants ha quedat demostrat molt abans d’acabar la primera volta. A més, els derbis amb els altres equips de Barcelona afegeixen un punt d’emoció a la temporada. Els partits contra el CF Montañesa, el CE Júpiter i el CE Europa sempre tenen un al·licient especial que permet veure les dues millors versions dels dos equips.

Fins ara ja s’han vist els tres derbis que es juguen a cada volta.

El primer va ser contra el CF Montañesa al Narcís Sala, on es va imposar l’equip de la senyera per un ajustat 3-2.

La proximitat dels dos barris i les característiques dels dos clubs fa que hi hagi una relació molt cordial entre els dos equips veïns. El segon derbi va ser contra el CE Júpiter a domicili, on també es va imposar el Sant Andreu per la mínima, amb un 0-1.

I el derbi més calent dels tres ha enfrontat l’equip quadribarrat amb el CE Europa, al Nou Sardenya, amb un repartiment de punts en un partit sense gols.

Amb el descens a Tercera es recupera un dels duels més emocionants entre l’equip de Gràcia i l’equip de Sant Andreu del Palomar. El conjunt dirigit per Albert Poch, amb 15 punts, es troba a la 17a plaça, a un del descens. La temporada passada, en canvi, es va quedar a les portes de l’ascens a Segona B.

La temporada passada, en canvi, es va quedar a les portes de l’ascens a Segona B

24

L’afició de la UE Sant Andreu ha escollit el porter del primer equip com el millor jugador del mes

José Manuel Segovia, MVP del mes d’octubre L’afició de la UE Sant Andreu ha escollit el porter del primer equip com el millor jugador del mes. El jove porter de 25 anys ha aconseguit consolidar-se com el màxim mandatari

621 DESEMBRE 2016.indd 24

de la porteria quadribarrada. Segovia es va formar a la Unificació Bellvitge, a l’Hospitalet i al Cornellà, on va debutar a Segona B i a la Copa del Rei, contra el Reial Madrid. Posteriorment va debutar a Segona A amb el filial del Vila-real. Abans d’arribar a Sant Andreu, ha vestit també les equipacions del Montañesa, el Santboià, el Rubí i el Manlleu.

Actualment, amb l’escut del Sant Andreu sobre el pit, té clares les aspiracions del club que defensa i l’exigència i responsabilitat del seu paper dins l’equip. “La confiança de l’entrenador, del club i dels companys és fonamental per donar la meva millor versió”, assegura Segovia.

Sobre les seves característiques a la porteria considera que “la millor qualitat és l’anticipació i el defecte la falta de serenitat”. La seva vinculació amb el club va més enllà de jugar com a porter, ja que a més de ser titular del primer equip, també entrena els nens de l’Escola de la UE Sant Andreu.

Jordi Urtasun

Ets porter i tens entre 5 i 15 anys?

LA UE SANT ANDREU ORGANITZA LA PRIMERA EDICIÓ DE LA JORNADA ‘SOTA PALS’, EN COL·LABORACIÓ AMB L’AGÈNCIA ALMA SOCCER AGENCY. ES TRACTA D’UN CONCURS D’HABILITATS TÈCNIQUES PER A PORTERS DE FUTBOL 7 I FUTBOL 11, NASCUTS ENTRE EL 2001 I EL 2011, QUE TINDRÀ LLOC AL NARCÍS SALA EL 23 DE DESEMBRE. LA JORNADA ESTARÀ DIRIGIDA PER L’ENTRENADOR DE PORTERS DEL PRIMER EQUIP, SERGI PUJOL, I COMPARÀ AMB UN JURAT QUE VALORARÀ LES ACTUACIONS DELS PARTICIPANTS. ELS GUANYADORS ACONSEGUIRAN UN MES GRATUÏT A L’ESCOLA DE LA UE SANT ANDREU I UNS GUANTS DE PORTER UHLSPORT.

13/12/2016 18:05:40

25

621 DESEMBRE 2016.indd 25

13/12/2016 18:05:41

621 DESEMBRE 2016.indd 26

13/12/2016 18:05:43

ESTRENEM NOVES INSTAL·LACIONS / CURS 17-18

La teva escola!

Centre Concertat (3 a 16 anys) Infantil, primària i secundària

33%

@

HORES LECTIVES

ANGLÈS

Cuina pròpia• , Xinès Educació en Valors Robòtica• Scratch EntusiasMAT

www.colegiocami.com 93 311 74 51 . C/ Vèlia nº 28, 08016 Barcelona 621 DESEMBRE 2016.indd 27

13/12/2016 18:05:43

621 DESEMBRE 2016.indd 28

13/12/2016 18:05:43