Decapapeus 2012 04 571

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 1

LA LLUITA CONTINUA!

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 2

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 3

E DI TORI A L Indignació i reacció

D

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

avant la crisi creada pel descontrol dels mercats financers, ens hem de creure que són les polítiques per agradar a aquests mercats les que ens portaran a la recuperació? Però si les retallades, augments de taxes, abaratiment de l'acomiadament, etc. no porten sinó a una frenada de l'economia més gran (això sí amb un augment de la por a perdre la feina, una pèrdua de drets laborals i socials i la privatzació de serveis públics). Davant d'aquesta situació hem de reaccionar, hem de fer front al continu discurs que no hi ha diners i que hem de posar de la nostra part per sortir de la crisi. Els diners hi són, o cal que recordem els avals públics al FROB per rescatar els bancs? A més tenim un gran recorregut a fer en control de l'evasió fiscal, en progressivitat en els impostos, en taxes sobre les transaccions financeres, sobres les societats d'inversió SICAV, etc.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

Respostes com la vaga general del passat 29 de març són imprescindibles. Està clar que una sola vaga no frenarà unes polítiques dictades des de Brussel•les, però serveixen per demostrar que no ens creiem que facilitar que les empreses puguin fer fora els seus treballadors pugui afavorir la creació de llocs de treball, per exemple. Hem de recuperar la consciència que tots els drets socials d'avui van ser fruit de les vagues i lluites del passat, cap dret va venir sol.

Una altra reacció que comença a prendre cos és la recollida de firmes per una ILP que defensi la dació de l'habitatge en pagament de la hipoteca. El manual de bones pràctiques del govern és paper mullat, ja que els criteris i requisits que han de complir les famílies deixen fora gairebé la totalitat dels afectats. Si voleu informar-vos sobre l'ILP passeu per l'AVV.

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832

ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

WWW. AVVSANTANDREU.CAT - REVISTACAPAPEUS@GMAIL.COM

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES

NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

)

93 345 96 98

DISSENY PORTADA: CRISTINA GARDE

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO,

NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULLÓ, DANI GOMEZ, EDGAR CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO.

FOTOGRAFIA: XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE, DAVID ROYO.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 4

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 5

ENTITATS

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE

PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER

CREMAT, DC DE 19.15 A 21H. CURSETS

GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR

DISSABTE DE MES NO FESTIU.

SARDANES!

>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H

DE DLL A DJ.

WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG >ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT.

ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS

>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS

DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL 17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM DE

17 A 20H.

>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL

DISTRICTE. LOCAL DE SANT PACIÀ.

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI

APRENDRE A BALLAR DANSA

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-

ATENEA. CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

933111038. A TOTES LES DONES QUE

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA. 2NS I 4ARTS DJ DE MES A

LES 17H.

COMENÇAR PUNTES).

>CORDADA, ASSOCIACIÓ

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE

2. CAN GUARDIOLA. 935019801. VISITES

EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA

SANT PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE

CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14

16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS)

SENDERISME I ACTIVITATS DE

21.45 A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A

I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS). >COUNTRY SANT PACIÀ-AMICS DEL

H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.

SECRETARIA@CORDADA.ORG,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74.

WWW.CORDADA.ORG.

20H O 20-21H.

>AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA

DM DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

CURSETS PER GENT GRAN.

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC

9 .......

11 .......

12 .......

CATALANA, VINE!

649599072. CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ,

SUMARI 8 .......

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA

MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

Resum de la feina feta durant l’any Embussos i caos a les hores punta La Fabra i Coats acull un museu Fotografies de la manifestació

MONOGRÀFIC

14 .......

24 .......

26 .......

Repàs de les més grans lluites veïnals

Estrenes del SaT i el Sant Pacià Teatre El primer club de futbol i Waterpolo

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

ESPELEOLOGIA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

ROMEO I ANNA RAFART. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA

WWW.AEMUNTANYA.CAT

GENT GRAN (ADDEG). CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU. GRAN DE SANT

ANDREU, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

SECRETARIA DE L’AVV.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ

DE 21 A 23H O

REFORÇ DE LA MEMÒRIA.

CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4

>ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT.COM

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

VOLUNTARIAT.

DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A 22HRS.

LA UNITAT FAMILIAR.

BENAVINGUTS (ACTIVITATS

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

MARAGALL.

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUSQUEM

CORDES.

PALOMAR. 93 345 35 29 (SUSANNA).

REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE

>FOMENT SARDANISTA ANDREUENC.

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA

D’ENTITATS CULTURAL I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE

ACTIVITATS: ESCACS, TACA (PINTURA), CULTURALS), TENNIS TAULA, ESBART

AMB VISITA CONCERTADA.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-

TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA

MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE

COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i sòcis poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 30 d’Abril.

FEINA

atendre persones grans a domicili.

per a fer instal·lacions i reparacions

atencions. Preus especials per a

(Lampista de Sant Andreu s’ofereix mecàniques i elèctriques. Albert.

626.10.78.30.

(Senyora veïna de Sant Andreu

s’ofereix per a tenir cura de persones grans i per a tasques de la llar per

algunes hores. Llarga experiència i

jubilats. 607.23.96.30

Rodés, núm. 30. 18 m. 655116316.

C . N SANT ANDREU

(M’ofereixo per a tasques de la llar,

(Venc dos títols del Club Natació

per a treballar en hotels o en l’àmbit

euros i un sol costa 1300 euros.

per a tenir cura de persones grans i

de l’hosteleria. 93.311.58.43. Cristina.

Sant Andreu. Tots dos costen 2200 93.346.73.76 (trucar de 20 a 22 h)

referències. 93.274.03.09.

(M’ofereixo per fer feines de la llar.

(Es venen places de pàrquing al

(M’ofereixo per a treballar de cangur,

hores). Maria del Mar.

S3. 626.30.18.20.

cura d’avis, cambrera i per a fer

93.274.11.39 (trucar a partir de les 16

Club Natació Sant Andreu. Planta 3 /

tasques de la llar. Amb experiència i

(Senyora catalana sense càrregues

(Es lloga plaça de pàrquing al Club

disponibilitat horària i preu a convenir.

persones grans, portar la casa i cuidar

607.22.14.97.

referències. Serietat. Total Tere. 693.80.99.49.

(Auxiliar de geriatria de Sant Andreu s’ofereix per a tenir cura de malalts.

Disponibilitat dia i nit. Irene.

familiars s’ofereix per a cuidar nens i nenes. 93.312.06.84; 666.09.63.42. Neus.

IMMOBILIARI

93.311.04.89; 636.58.33.23.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer

(M’ofereixo per a treballar els caps

93 345 79 96 (a partir de les 20 h) /

de setmana: neteja, cambrer, recepció de pàrquings i companyia a avis.

6

Massatges, pedicura, manicura i altres

(Es lloga botiga al carrer Pare

Ousmane. 693.67.63.21.

(Senyora s’ofereix per a tasques de

neteja, ajudant de cuina i tenir cura de nens. Ana María. 93.359.91.70.

(Professor de català i castellà

s’ofereix per a fer classes de repàs a persones de totes les edats.

Disponibilitat a darrera hora de la

Natació Sant Andreu. Nivell de carrer.

(Es ven títol del Club Natació Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23.

DIVERSOS

Lanzarote, 7, 2a planta. Preu mòdic.

(Venc sofà de tres places i de color

600 66 61 08 (als migdies o a partir de

x 90x 90 cm. Preu molt econòmic. 200

les 22 h).

(Es lloga plaça de pàrquing mitjana al carrer Sòcrates, 106. 90 euros.

647.42.33.30.

(Es lloga local de 135 m² a Santa Coloma de Gramenet, barri de

Singuerlin, a tocar amb la carretera de la Roca. 1200 euros. 680.81.59.66.

tarda. Ramon. Tel. 93.311.30.45.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer

(Terapeuta titulada s’ofereix per

108 euros al mes. 655116316.

Malats amb Plaça Orfila, 1a planta.

blau turquesa gairebé nou. Mides: 270 euros. 93.311.83.72 / 677.38.10.47.

(Venc balancí quasi nou.

630.136.181.

(Venc congelador gairebé nou. Un

any d’ús. Preu 150 euros. 607239630.

(Venc màquina de neteja gairebé

nova amb molta pressió d’aigua (freda i calenta). Adequada per a neteja de

patis, garatges,... Es pot provar al meu domicili. Marca Lydel. Preu 250 euros.

Visc al barri. Tel. 93.274.03.09.

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Aquest espai queda a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú. Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Valoració de la 6a Calçotada de l’Harmonia

E

>El 3 de març es va celebrar el dinar popular i ecològic amb gran èxit. >No hi ha dubte que la federació d’entitats és l’entitat idònia per gestionar el futur equipament cultural

l passat 3 de març vam celebrar ja la 6a. edició de la Calçotada popular i ecològica per L’Harmonia, com sempre des de fa 6 anys als jardinets de Can Fabra.

Tot i que per primer cop enguany el Districte no ens ha facilitat gran part de la infraestructura demanada (taules, cadires, WC) i hem hagut de fer un gran esforç tant econòmic com logístic, la Calçotada ha tornat a ser un gran èxit i hem demostrat, un cop més, que sabem i podem gestionar esdeveniments de gran envergadura com aquest, el millor exemple de que sabrem i podrem gestionar el futur Ateneu Cultural i Popular de L’Harmonia a l’edifici C de la Fabra i Coats.

Dos grups musicals de Sant Andreu ben nombrosos tots dos actuant per la causa (moltes gràcies Safolk i Maicena y Agua!). Un reeixit joc del “quinto” que enguany va recuperar la manera tradicional de cantar els números amb un premi ben original: una panera de productes i objectes de les 14 entitats membres de la Federació L’Harmonia. Un servei de cafès i pastissos nou d’aquest any molt ben resolt i que va esgotar existències (i de pas també ajudarà a anar de colònies i campaments als nois i noies de l’Agrupament Escolta Jaume I). Una organització que, tot i l’envergadura de l’esdeveniment i les dificultats sobrevingudes, va gestionar de manera impecable la 6a. edició d’un acte que s’ha convertit en tota una institució a Sant Andreu.

cap a peus | abril

Un munt de gent de tots els colors i totes les edats amunt i avall des de primera hora del matí. Tres fogueres treient foc i fent calçots sense parar durant 3 hores ininterrompudes (més de 5.000 calçots al foc viu en 3 enginys ben originals fets a partir d’antics somiers de llits vells). Més de 500 cadires i més de 50 taules parades amb tot el necessari per més de 500 persones dinant alhora. Una programació àgil i puntual des de les 11 del matí fins a les 6 de la tarda. Un animat grup de percusió i un altre ben colorit de xanquers voltant en cercavila pels carrers propers (gentilesa de Diables de Sant Andreu).

7

Després de tot això encara pot quedar alguna persona que dubti que la Federació L’Harmonia no sigui l’entitat idònia per a gestionar el futur equipament cultural de proximitat que s’està acabant d’enllestir al recinte de la Fabra i Coats?

L’HARMONIA, Federació d’Entitats de Sant Andreu de Palomar

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 8

La nostra Associació, amb més reptes de futur

L

La campanya ‘Salvem el Casc Antic’, la proposta de pacificació del carrer Gran i la ubicació de la futura seu de l’AVV són els temes principals de l’Assemblea a Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes va presentar, el dimarts 20 de març, els nous reptes del curs vinent amb poca afluència de socis i sòcies. Es va aprovar la memòria i els comptes econòmics de l’any passat i també el pressupost per aquest any. L’anàlisi exhaustiva del què s’ha fet durant l’any Els socis i les sòcies poden consultar l’ànalisi exhaustiva del què s’ha fet durant l’any la poden consultar al web de l’AVV (www.avvsantandreu.cat) o en paper al seu local.

En tot cas, hi va haver tres eixos importants: Montse Tarré, vocal de l’AVV de la campanya ‘Salvem el Casc Antic’, va fer un resum sobre el que s’ha fet fins ara. Al torn de paraula, moltes sòcies van felicitar la feina que havia realitzat l’Associació. Després, en Pau Maduell, vocal de l’AVV, va explicar la proposta per pacificar tot el carrer Gran, des de la plaça de Mossen Clapés fins a Fabra i Puig. I finalment, un tema a debat va ser la futura seu de l’AVV, ja que fins ara s’estava pagant un lloguer a un propietari particular però es planteja de demanar un local al Districte. Aquest és un tema que portarà molts debats i del qual anirem informant.

També cal dir que malgrat que no es va votar a l’Assemblea, l’Associació de Veïns ha reforçat el seu equip amb la incorporació de nous veïns i veïnes com el Juanjo Ojeda (Pacificació Carrer Gran), Xavier Gurgui (Urbanisme), Jordi Rabassa (Patrimoni i Coats) i Núria Morgades (Medi Ambient).

David Royo i Adell

opinió | No podem baixar la guàrdia | PER FRANCESC PORRET I GAY

L

Fa 20 anys que vam celebrar el 1r Congrés de la Gent de Sant Andreu, que va durar 3 anys (1989-1992)

8

a idea de celebrar un congrés a Sant Andreu va sorgir d’un grup de veïns i veïnes que creia que calia trobar un marc que permetés a un ampli sector de la població parlar sobre el passat, el present i, sobretot, el futur de Sant Andreu. El que preteníem era descobrir aquells factors que incideixen negativament i establir canvis positius que calia fer: 1) Replantejar l’equilibri Sant AndreuBarcelona i Barcelona-Sant Andreu i definir quin sistema havia de permetre que l’Ajuntament de Districte fos el més representatiu possible; i 2) Les trobades amb entitats i associacions per enfortir la fraternitat i despertar la necessitat de més coordinació entre elles.

Es va treballar amb 5 ponències: població, urbanisme i patrimoni, economia, cultura i serveis (sanitat, serveis socials, educació i esports). Durant el congrés, a més del treball de ponències, es van fer també diverses taules rodones: “La situació dels joves a Sant Andreu”, “La droga”, “Problema de l’habitatge”, “Objecció de consciència i insubmissió” i “Associacionisme juvenil”. També es va fer un concurs d’eixides amb el lema “Guaita quina eixida!”. Hi van participar una vintena eixides molt ben cuidades que al final van ser totes premiades amb una rajola commemorativa. Els participants en aquest congrés van ser 207 persones que hi van estar treballant

durant aquests tres anys. Es va acabar amb un manifest i l’edició d’un Llibre Blanc on consta tot el treball elaborat, editat pel Departament de Benestar de la Generalitat i amb la col•laboració de l’Associació 1r Congrés de la Gent de Sant Andreu, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Fundació Jaume Bofill, Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, Associació de Veïns de Sant Andreu i els Serveis de Cultura Popular-Fundació Cultural. Respecte aquest congrés sorgeix la següent pregunta: s’hauria de fer un segon congrés? No ho descarto pas, encara que actualment, amb la gran crisi que estem passant, potser no és el moment més oportú.

He fet aquest recordatori perquè aquests últims dies hi ha gran moguda a Sant Andreu arrel de la campanya que està portant l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu amb el lema “Salvem el Casc Antic de Sant Andreu”, a la qual m’adhereixo totalment. Crec que som els veïns que vivim en el poble de Sant Andreu els que tenim quelcom a dir i cal que se’ns escolti, davant imposicions que ens venen donades des de l’Ajuntament central de Barcelona. Sant Andreu és un poble que té història i identitat i no la volem perdre i, per tant, defensarem aferrissadament el nostre patrimoni.

Francesc Porret i Gay

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 9

L’Ajuntament ha tallat, per mareig dels veïns, l’eix viàri del carrer Virgili en direcció al centre de la ciutat

E

El trànsit s’ha desviat per les obres d’arranjament cap el carrer de Santa Coloma, un tram massa estret que es col•lapsa en hora punta l sector est i sud-est del barri ja fa temps que viu sota un panorama d’obres i talls de trànsit que sembla no tenir fi. A les eternes obres a l’entorn de l’arribada de l’AVE i tot el Parc lineal, s’hi han sumat les obres d’urbanització i arranjaments de carrers propers, com és el cas de Virgili.

Les obres van començar l’any passat en el tram entre la Rambla d’Onze de Setembre i el carrer de Liuva i encara no estan enllestides del tot.

Durant aquests mesos d’obres s’ha tallat l’eix viari de Virgili i tot el trànsit ha hagut de passar pel carrer de Santa Coloma, un tram de carrer ben estret, on el col•lapse en hora punta estava a l’ordre del dia, per tal d’accedir a la Rambla des de Segre i Torras i Bages. Hem de pensar que junt amb carrer Gran i de Josep Soldevila, aquest tram de carrer ha estat durant molts anys, l’entrada principal al barri i evidentment, a tots els carrers i cases de la zona.

Aquest 2012 s’han iniciat les obres de l’altre tram de carrer de Virgili, entre carrer de Parellada i carrer de Liuva. La circulació ha quedat completament tallada en sentit Barcelona entre

carrer de Sant Adrià i d’Onze de Setembre, afectant de ple als carrers Virgili i Santa Coloma. Hi hem d’afegir que al darrer tram del Carrer Segre han suprimit el sentit sud de circulació, a canvi d’una nova zona d’aparcament gratuït en bateria. Per tant, tot el trànsit en direcció “Barcelona” ha de passar per Josep Soldevila, on també hi ha hagut canvi de sentit, o bé per Gran de Sant Andreu. Un nou mal de cap per la mobilitat al barri, que fa temps que la reclamem més fluïda.

Sergi Corral i Buela

U

n grup d’usuàries dels autobusos que passen per Sant Andreu va decidir, fa escassament 3 mesos, que la situació que pateix el barri per culpa de les retallades de les línies de TMB i TUGSAL. Per aquest motiu, estan recollint signatures a diversos punts de Sant Andreu, com a la papereria Font (carrer Gran de Sant Andreu, 59) i a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

S’han sumat a aquest moviment associacions de Sagrera i Bon Pastor, i sembla ser que ja hi ha un volum total de 3.000 signatures. A més, el 14 d’abril, aprofitant el mercat a la plaça Comerç, s’instal•larà una paradeta per recollir més signatures.

Els dos autobusos que han estat suprimits, el B22 i el 35, són els que permetien a la gent gran arribar als hospitals de Sant Pau, de la Creu Roja i la Fundació Puigvert. A més, l’autobús

B20 ja no passa per Sant Andreu donat que ha canviat el seu recorregut i era l’únic de tot el barri que arribava fins al centre de Barcelona juntament amb el 40, que fa un trajecte massa llarg. Ara, la única resposta que reben aquestes usuàries quan reclamen que la gent gran no pot arribar als hospitals és que facin ús del metro. Tot i això, en una reunió el 5 de març amb TMB, aquests van decidir que estudiarien les propostes presentades per les usuàries. És important no deixar mai de lluitar per un barri de qualitat i que es segueixin emprenent iniciatives com la recollida de signatures o accions conjuntes amb altres districtes. Només així s’aconseguirà guanyar la lluita contra aquesta mena d’accions tan pejoratives.

Irene Ezquerro Baraibar

cap a peus | abril

Un grup de veïnes recullen més de 3000 firmes per reclamar el retorn de les tres línies de bus suprimides

9

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 10

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 11

La Fabra i Coats, punt neuràlgic de la cultura Alguns dels primers treballadors a la Fabra i Coats. / AJUNTAMENT DE BCN

L

La ubicació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona al complex fabril referma Sant Andreu com a centre cultural de Barcelona a Fàbrica de Creació de la Coats està d’enhorabona. La decisió d’ubicar el futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona a la Fabra i Coats per part de comissió delegada del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) referma encara més l’aposta de Barcelona per la nau central del complex fabril, que ha estat condicionada per al desenvolupament de propostes de creació artística.

La ubicació del centre d’art estava prevista primerament al Canòdrom de la Meridiana però, degut a la necessitat d’una inversió inicial molt elevada i als costos mensuals que representava aquesta ubicació, s’ha descartat després de mesos que el centre estigués tancat sense iniciar tant sols la

seva activitat. Està previst que el nou centre d’art pugui obrir a partir del juliol el primer nivell, a la planta baixa de la Fabra i Coats.

Així, d’entrada, el centre comptarà amb 450 metres quadrats per desenvolupar la seva activitat. A mig termini, però, tindrà tres plantes i augmentarà la seva superfície d’exposició als 2500 metres quadrats.

Tanmateix, en aquesta nova etapa, el Centre d’Art Contemporani de Barcelona no tindrà director artístic. L’antic director contractat per l’espai del Canòdrom, el suís Moritz Küng, serà substituït per una mesa de gestió formada per representants del MACBA, la Virreina Centre de la Imatge i la Capella del carrer Hospital.

Edgar Cristòbal

Un grup de tres operaris, equipats amb aparells d’escalada, va realitzar la primera setmana d’abril el canvi de la xarxa que cobreix la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i que protegeix els veïns de possibles desprendiments de les llambordes. La cúpula, que es troba en molt mal estat de conservació, encara no ha pogut ser restaurada per la manca d’inversions i de prioritat que les institucions públiques donen al projecte. Tanmateix, el mossen de l’església i el bisbat no descarten que el projecte pugui tirar endavant en breu.

L’AEM organitza una volta ciclista

L’Agrupació Excursionista Muntanya (AEM) organitza una volta ciclista per la Cerdanya que durarà 4 dies, del 28 d’abril a l’1 de Maig. La ruta té 220 quilòmetres i 6000 metres de desnivell i, per tant, està pensada per ciclistes experts. Si voleu apuntarvos-hi, escriviu abans del 12 d’abril a vicensgm27@gmail.com.

cap a peus | abril

Uns operaris canvien la xarxa que protegeix la cúpula de la parròquia

11

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 12

12

Sant Andreu surt al carrer per reclamar la preservació del seu nucli antic

M

és de 42 entitats del barri, amb el suport dels veïns i les veïnes, van passejar la proclama ‘Salvem el Casc Antic’ pels carrers del nucli històric de Sant Andreu el 17 de març. La manifestació, que va començar a les 11 del matí a la plaça d’Orfila, va recorrer el carrer Gran i els carrers de Ruben Darío, Jorba, Malats, Servet i Grau per tornar, altra vegada, a la plaça de l’ajuntament.

La protesta va ser festiva, emotiva i molt concorreguda. A mida que les entitats avançaven amb la seva pancarta, la manifestació va anar aplegant a més i més veïns. Al final, vora un miler llarg de manifestants, que portaven proclames de tota mena per reclamar que s’incloguin la seixantena de cases que han quedat excloses del Pla de protecció del nucli històric, van escoltar amb interès i molta emoció la lectura del manifest a

DANI GÓMEZ

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 13

cap a peus | abril

Al mig, la manifestació recorre el carrer Gran i el carrer de Ruben Darío.

A l’esquerra, de dalt a baix, els diables de Sant Andreu; una pancarta penjada a la façana de la parròquia; els bastoners i un grup de la federació d’entitats L’Harmonia. A la dreta, de dalt a baix, detall de la campanya ‘Salvem el Casc Antic’; manifestants davant l’església; una àvia davant de casa seva que observa la manifestació; i la protesta que arriba i ocupa tota la plaça d’Orfila / JOSÉ NAVARRETEJ / MANUEL A. RAIGADA / ANDREU CARRASCAL

càrrec de l’actor andreuenc Pep Muné. D’aquesta forma, tot el poble de Sant Andreu demanava que l’ajuntament eviti unes expropiacions innecessàries i la despesa injustificada de diners públics. Algunes de les entitats, a més, com els bastoners o els diables, van organitzar espectacles reivindicatius. Ara, l’Ajuntament haurà de respondre.

Redacció

13

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 14

La unió fa la força i dóna l'èxit

La majoria de reivindicacions del barri han aflorat i triomfat amb la protesta i les accions de l'AVV, dels afectats i del conjunt de veïns

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 15

Els veïns es manifesten amb l’Associació per la campanya ‘Salvem el Casc Antic’, que pretén desafectar totes les cases que estan dins del pla metropolità contemplades. / ARXIU CAPAPEUS

E

Alain Garrido Àngela Folguerola

l nostre barri torna a viure temps de lluita veïnal. Els veïns tornem a veure manifestacions i recollides de signatures al carrer o pancartes als balcons. Som testimonis, altra vegada, de la lluita de tot un poble per protegir els seus veïns, afectats ara per la reordenació del Casc Antic. En moltes altres ocasions, aquestes reivindicacions han arribat a bon port, ja sigui a partir d’una simple petició a l'administració, gràcies a la unió de les entitats i les associacions o amb la batalla lliurada durant dies, mesos i anys.

AVE-TGV. Una de les lluites clau, no només de l’Associació de

Veïns de Sant Andreu sinó també de la de Sant Martí, és la reivindicació entorn de l’estació del TGV. Les dues comissions, unides, lluiten des de fa uns anys per tal que el pla urbanístic que ha d’acollir l’estació del tren d’alta velocitat es construeixi amb garanties, sobretot pel que fa a la cobertura que taparà les vies i que separa els dos districtes. Tot i que encara queden diversos aspectes del pla pels quals lluitar, les dues associacions de veïns han aconseguit molts èxits. Per exemple, han paralitzat la construcció d’una rotonda de cinc a set carrils al carrer de Sant Adrià i que l’Ajuntament pagui dos arquitectes i dos enginyers,

cap a peus | abril

Al llarg dels anys, l'Associació de Veïns ha promogut, sola o acompanyada, moltes lluites. I a través de la queixa i, sobretot, de la persistència s'han aconseguit canvis, millores i, fins i tot, la paralització de tot un projecte urbanístic. Ara, amb la remodelació del Casc Antic, es repeteix aquest esperit i, per això, ja portem setmanes de queixa i protesta. Però no és envà, perquè sabem que les lluites poden convertir-se en fites reals i històriques. La lluita de Les Casernes o la intervenció en el projecte del TGV en són clars exemples. Per tal de sumar esforços, l’Associació de Veïns ha convingut repassar quines reivindicacions han tingut èxit, gràcies a la lluita, a la unió dels veïns i dels afectats; i a l'impuls i l’ús de les vies democràtiques i lliures.

15

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 16

L’ A N D R E U

ISRAEL PARADA El president i altres membres de l’AVV s’organitzen en paradeta per recollir firmes de suport per la campanya ‘Salvem el Casc Antic’. A la dreta, manifestació a favor dels equipaments a les Casernes. / ARXIU CAPAPEUS

16

escollits per membres de la comissió, amb l’objectiu que facin un seguiment del projecte i ajudin els veïns a fer propostes de millora. A més, també s’ha canviat la ubicació dels respiradors i d’un vial de connexió de cotxes entre Sant Andreu i el barri de la Verneda, entre les rambles de Prim i d’Onze de Setembre.

Alhora, el projecte, gràcies a la lluita veïnal, preveu ara la construcció de diversa mena d’equipaments sobre la cobertura de les vies, com una zona esportiva a Baró de Viver i un altre equipament pels joves, que cobrirà les vies a La Maquinista. A més, les associacions han aconseguit que la comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament demani a Adif la cessió de l’actual estació de Sant Andreu Comtal per albergar-hi equipaments quan s’hagi construït la nova estació. Tot i que s’han assolit grans objectius, la lluita des de l’Associació, a través de la comissió Sant Andreu X Viure, continua en actiu. Els veïns reclamen que encara queden trams de vies al descobert, que no es preveuen plantar arbres sobre la cobertura, que la cota del parc segueix tenint diferent alçada en diversos punts en relació amb els carrers o que el trànsit suposarà un greuge pel barri, que quedarà encaixonat entre dos grans eixos viaris com són la Meridiana i els vials de la futura estació.

CASERNES. Les Casernes sempre han estat un focus de reivindicació del veïnat. Quan el Consorci de l’Habitatge va adquirir la Zona Franca es va produir la primera lluita veïnal sota el lema No ens robareu les Casernes i, posteriorment, juntament amb el Grup d’Entitats per les Casernes, es van aconseguir un seguit d’equipaments, com una escola bressol, un ambulatori, una residència de gent gran i un polisportiu; i la garantia de construir un percentatge concret d’habitatge públic.

Finalment, al 2006, i gràcies a molts esforços dels veïns, el projecte de l’ajuntament va establir que aquest percentatge augmentés del 25% fins el 50%, més un 10% en sòl d’equipament. Montse Tarré, secretària de l’AVV, explica que des de l’associació es va intentar que “es fessin pisos de lloguer a preu reduït”. Actualment, hi ha 221 habitatges, però tot i que el preu és econòmic, “s’ha de demanar una hipoteca al banc per poder accedir a aquests pisos protegits”, afirma. L’estiu passat, la reivindicació de les Casernes va complir cinc anys, però encara es lluita perquè garantir la bona execució dels edificis de protecció oficial, perquè actualment “tot el projecte està aturat, tret d’aquests 221 habitatges”, assegura Tarré.

L’ambulatori també ha estat un dels altres pols de lluita a les Casernes. Maria Guàrdia, portaveu de la comissió de Sanitat de l’Associació, explica que, des del 2003, l’AVV ha demanat la construcció d’un altre ambulatori al barri per dos motius: degut al creixement de població, per una banda, l’ambulatori ha quedat

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 17

història | Les victòries d’una associació | PER JORDI RABASSA MASSONS

Amb tot, és evident que la nostra societat ha incorporat algunes fites veïnals, després d’una lluita intel•ligent als carrers i als despatxos i de moltes hores de treballar tàctiques i captivar consciències. Perquè l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar mai no ha guanyat sola, ho ha fet incorporant propostes d’altres entitats i col•laborant amb diferents col•lectius que l’han dotat de noves perspectives i maneres de lluitar.

Cal que ens remuntem lluny, però, per enumerar les primeres victòries: molt probablement ho varen ser alguns dels actes duts a terme per la històrica vocalia de normalització lingüística

entre els anys 70 i 80 del segle passat, així com de la vocalia de dones o l’obertura als veïns i al carrer de la Festa Major, encotillada durant les dècades del franquisme a un conjunt d’actes institucionals i religiosos gens engrescadors. També ho varen ser la instal•lació d’alguns semàfors, la urbanització de diversos carrers i la instal•lació del punt verd (cabdal la feina de la vocalia de medi ambient el els 90, no ho oblidem!).

Si parlem de lluites emblemàtiques no podem passar per alt la del Parc de la Pegaso i la seva escola. Va ser una gran mobilització compartida amb l’Associació de Veïns de la Sagrera que va incloure ocupació d’espais i l’elaboració de projectes urbanístics i educatius, una tasca gens estranya en aquells anys on tot estava per fer. Aquesta va ser una victòria treballada, com ho va ser la de la Rambla, que havia estat assassinada l’any 1969 i que es va recuperar als anys noranta del segle passat.

Can Guardiola, can Fabra, el cementiri, la lluita de l’aigua, les casernes, etc. són lluites que ens han ensenyat que lluitar és escoltar la veïna, decidir uns objectius i treballar colze a colze amb el poble de Sant Andreu.

Jordi Rabassa Massons és historiador

cap a peus | abril

U

na associació de veïns i veïnes no acumula victòries, sinó coneixements fruit de les contínues lluites i reivindicacions; i malgrat aconseguir els seus objectius, en realitat no guanya mai, donat que les administracions no integren la totalitat de les ambicions dels moviments socials quan es veuen obligades a fer marxa enrera en els seus projectes, i perquè no hi ha mai una victòria definitiva: cal restar sempre atents a les decisions canviants del regidor o l’administració de torn.

17

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 18

Al mig, els veïns protesten per salvar Sant Andreu del daltavall que suposarà l’AVE. A la dreta, recollida de firmes i reunió de l’AVV. / ARXIU CAPAPEUS

18

petit i, per altra banda, és massa llunyà per a molts veïns, motiu pel qual la gent gran té problemes per desplaçar-s’hi. El 2008, després molts esforços, les entitats públiques van començar esbossar el nou ambulatori. “Es van recollir moltes firmes i ho vam aconseguir”, afirma Guàrdia. A més de l’ambulatori, també es va preveure la construcció d’un centre de salut mental “que hauria d’entrar en funcionament en els propers mesos”, diu. El nou ambulatori hauria d’estar enllestit el 2013, tres anys després que es posés la primera pedra, el 5 de juny del 2010. La resta del projecte a les Casernes continua en discussió per part de l’Associació, que en fa un seguiment constant.

FABRA I COATS. Els veïns van reivindicar durant anys i panys a l’Ajuntament que comprés els terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil, però el consistori sempre va actuar amb lentitud. Tan és així que la immobiliària Renta Corporación se’ls va avançar, fet que l’Associació va denunciar amb força. Mesos més tard, l’Ajuntament es va veure finalment obligat a adquirir els terrenys de darrera d’Hisenda, però van ser molt més cars del que poguessin haver-nos sortit. Aquest greuge s’hagués pogut evitar si el consistori hagués fet cas des d’un bon principi l’Associació.

A partir d’aleshores, la lluita veïnal va aconseguir que gran part de les naus siguin equipaments, com l’escola bressol que ja és

oberta, el centre d’estudis, la residència o el casal de barri.

Actualment, la lluita continua i l’AVV reivindica que es mantingui tota la zona verda prevista i que l’Ajuntament adquireixi els terrenys que encara no són municipals.

CASC ANTIC. És la lluita actual més important. L'AVV sempre s'ha

mostrat contrària al pla que malmet la imatge del nucli antic del barri. El procés iniciat per l'associació ha aconseguit que quedessin finalment desafectades diverses. Però, tot i així, encara hi ha un grup de 60 cases baixes que continuen perjudicades per aquest pla urbanístic, fet que suposa per a un bon grapat de famílies i veïns veure perillar casa seva.

HABITATGE. Davant la realitat que els habitatges protegits amb

prioritat per a gent del barri eren molt demandats i, en canvi, es repartien amb molta rapidesa i sense satisfer a tots els sol·licitants, la nostra Associació va prendre partida. Juntament amb associacions de veïns d'altres barris de Barcelona es va lluitar molts anys, fins que l'Ajuntament va preveure que una quota del 25% en totes les promocions d'habitatge protegit fos reservada a la gent del barri. Així doncs, el consistori garanteix que, de totes les construccions d'habitatge protegit, una quarta part sigui per veïns i veïnes del barri.

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 19

A la dreta, exposició i conferència per repensar pels veïns i veïnes de Sant Andreu els terrenys de la Fabra i Coats. / ARXIU CAPAPEUS

Gràcies a les pressions veïnals, els bancs tenen respatller i estan separats per permetre el pas. També la col•locació del semàfor del passeig de Torras i Bages a l'alçada del carrer de Guardiola i Feliu per facilitar el pas de vianants i evitar una velocitat desmesurada dels vehicles. Una mesura amb èxit similar va ser la col•locació d'un pilotis a les plaça de les Palmeres i el carrer del Pare Secchi per evitar el pas de vehicles i fer-los del tot pels vianants. Per últim, també és remarcable l'obertura del carrer de la Fàbrica entre plaça de Can Fabra i de Doctor Balari i Jovany, que era un atzucac: d'aquesta manera, s'ha millorat l'accessibilitat i el pas de vianants.

SANITAT. Recentment s'ha aconseguit mantenir el concert a la Clínica sociosanitària del carrer Coroleu a l'espera del judici pendent. Fins aleshores, el servei es manté i segueix cobrint la necessitat de desenes de pacients. D'altra banda, una lluita veïnal d'anys, conjuntament amb l'AVV Nord, ha estat la reclamació de l'inici de les obres del CAP de les Casernes amb diverses mobilitzacions i gràcies a la campanya de signatures.

Aquestes que hem destacat, un total de vuit, són algunes de les reivindicacions que l’Associació de Veïns ha impulsat. I, encara que no són les úniques, sí són les més importants, perquè impliquen a un gran nombre d’andreuencs. Quan les lluites impliquen a tot un poble, aleshores solen arribar a bon port. L'èxit l’aconsegueix la unió dels afectats, de l'Associació, de les entitats i de tots els veïns i veïnes que són conscients dels problemes del barri; que s’impliquen dia a dia sense esperar res a canvi. Només gràcies a la queixa i la mobilització veïnal s’aconsegueix que una justa reivindicació tiri endavant, amb lluita i persistència n .

URBANISME. Són petites però moltes les fites que han ajudat a la mobilitat de tot el barri. Per exemple, la remodelació de les places d’Orfila i de Comerç, que van ser impulsades per l'AVV.

cap a peus | abril

MEDI AMBIENT. Dues conquestes petites s'han de ressaltar en aquest camp. Per un costat, els problemes amb el soroll del camp de futbol de l'UE Sant Andreu que afectaven els blocs de pisos collindants. Aquestes incidències acústiques es van resoldre en les reunions amb el club esportiu i l'Ajuntament.

D'altra banda, també cal destacar la instal•lació del punt verd permanent a la plaça Miquel Casablanques, ja que el punt verd mòbil dels divendres a la tarda a plaça d’Orfila era insuficient per a tanta demanda. A més, en els darrers anys, l’interès i vocació per reciclar és més alt. Finalment, es va aconseguir la seva instal•lació.

19

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 20

entrevista | Gemma Armengol | VICEPRESIDENTA DE L’AVV

“Queixant-se sí que s’aconsegueixen coses. Com més força tinguem, més reptes assolirem” Alain Garrido i Àngela Folguerola

P. Creus que els veïns tenen consciència de la feina feta per l'AVV?

R. Hi ha de tot, gent que sí, que està més involucrada en entitats del barri i té més consciència del que fa l'associació. Després hi ha gent, com els socis que reben el

CAP A PEUS

o les persones

que agafen la revista a les botigues que estan al dia del que es

fa des de l’Associació. Però si pensem en tota la població del barri, doncs no és la desitjada, voldria que la consciència fos més alta i que hi hagués més gent que conegués tot el que fem.

P. Què li diries a la gent del barri perquè se sumi a les lluites que

des de l'AVV promoveu?

R. De l’Associació he après que queixant-se sí que

s’aconsegueixen coses. Convido a tothom a sumar-s’hi,

perquè com més força tinguem més coses podrem aconseguir

i podrem arribar més lluny.

P. S'ha perdut la força de mobilització que hi havia fa uns anys?

R. Sí, cada cop costa més mobilitzar a la gent. Quant a la gent

després vaig veure que aquella força veïnal va aconseguir

aturar la construcció de la rotonda.

P. De les catalogades com a fites menors, quines en destaques?

els problemes li toquen personalment, per exemple, quan no

R. Com estic implicada amb el tema de l’educació, hem

o en l’educació dels fills, llavors és més fàcil mobilitzar-se. En

pares i les entitats afectades en reclamaven.

poden pagar l’habitatge o estan implicats en l’afer del casc antic canvi, és més difícil mobilitzar el veïnat per coses més generals

i impersonals. Des de l’Associació aconseguim que la gent ens ajudi i es mobilitzi, però hi ha més dificultats per fer-ho que abans. Possiblement, la societat estigui més acomodada.

P. Quina és la formula perquè un moviment reivindicatiu

20

manifestació cap el 2005 i va tenir una gran participació, i

aconsegueixi els seus objectius?

aconseguit noves escoles al barri en aquells punts on els

P. Quines batalles creus que són les més importants avui dia?

R. Avui dia, clarament, el Casc Antic, que és una gran reivindicació. D’altra banda, també ho és l'AVE, una lluita en

la qual portem molts anys. Continuem reivindicant la construcció del Parc Lineal, que fins al 2020 no s’acabarà i ens quedarà durant uns quants anys una esplanada de pedra

R. Primer de tot, fer una bona anàlisi del problema i

de la via soterrada. També m’agradaria destacar la pacificació

el problema, i fer reclamacions i reivindicacions de forma

descartar fer-la completament per als vianants.

documentar-se bé. Després, pensar en formes de solucionar

simultània. Organitzem reunions amb administració. De

del trànsit al carrer Gran de Sant Andreu, després de

vegades són ells mateixos els que ens truquen i, altres

P. Com creus que acabarà el front obert del Casc Antic?

i mobilització quan l’assumpte és més gros. A més, no hem

hi havia una preocupació general, perquè s’han enderrocat cases

vegades, som nosaltres. Però també fem xerrades amb veïns d’oblidar la difusió al CAP A PEUS.

P. Quina és per tu, la major fita aconseguida per l'AVV de totes?

R. Crec que acabarà bé. Des de l'AVV feia anys que notàvem que baixes i s’han construit edificis alts. Això fa perdre la fesomia i el

caràcter de poble de Sant Andreu, i el sentiment de pertinença.

S'ha aconseguit que, de tot el pla afectat, 240 cases s’hagin salvat

R. Per mi la major fita ha estat la paralització del projecte que

i ara lluitem perquè les altres 60 també se salvin. El desig de l'AVV

Adrià, a l’alçada del trajecte de l’AVE. Es va fer una

al·legacions que hem presentat. n

pretenia construir la rotonda de cinc carrils al carrer de Sant

és salvar totes les cases i crec que s'aconseguirà amb les

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 21

cap a tu | Com valores la feina feta per l’AVV aquest any? | PER JOSÉ NAVARRETE

Santi Serra . 62. Vocalia obres i mobilitat i Junta del carrer Gran

Sergi Corral. 27. Vocalia de Medi Ambient La feina feta per l’AVV és una feina

No estem aconseguint el 100%

vegades no és visible per la gent

que és el que voldria, però déu

exemplar i constant que moltes

però que al final dóna els seus fruits,

n’hi do. És qüestió de lluitar i ser

no només aquest últim any sinó des

constants, d’anar pas a pas. Al

compta la feina i les reivindicacions

crec que des de l’ AVV de Sant

de la seva fundació. Al final, doncs, veïnals aconseguides.

Pau Maduell. 40. Comissió de l’AVE-TGV La feina que fa l’AVV és molt positiva perquè aconsegueix aglutinar un

moviment veïnal al marge dels

final ho sempre aconseguim. Jo Andreu estem treballant bé.

Montse Tarré. 34. Secretària de l’AVV És una feina molt de dia a dia, que requereix la participació de molta gent per aconseguir una petita

partits polítics i està demostrant, com

victòria. Està clar, però, que si

capaç de marcar i aconseguir fites

coses importants com sembla

pel barri.

Casc Antic.

d’altres entitats similars, que és

per la societat. Ara és molt important

Juan Josep Lopera. 37. Junta del carrer Gran

tothom s’hi posa s’aconsegueixen que aconseguirem en el cas del Gemma De Las Heras. 39. Tresorera de l’AVV

La feina de l’AVV actualment és molt

Des de l’AVV aquest any s’ha fet

promou tota classe de reivindi-

demostra amb les reivindicacions

important. És una associació que

cacions que a gran escala poden

passar desapercebudes però que

al barri tenen molta importància, com la lluita del Casc Antic o la del

una molt bona feina, com es

del Casc Antic. La feina de l’AVV ha d’anar pas a pas i requereix la

participació de tothom per que les reclamacions dels veïns arribin a les institucions.

opinió de l’avv | Objectius aconseguits, en positiu | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES l Districte de Sant Andreu va aprovar en el darrer plenari proposar donar la Medalla d'Honor de la Ciutat a la nostra entitat, juntament amb la de la Sagrera, en reconeixement als 40 anys de treball per un Sant Andreu millor, i de propostes, moltes d'elles avui fetes realitat. Des de l'AVV, abans que cap medalla preferiríem la desafectació completa del casc antic, la pacificació del carrer Gran, els equipaments a Casernes i Coats o la recuperació dels autobusos retallats, per exemple, però agraïm als Grups polítics del Districte el seu reconeixement.

En quant a propostes aconseguides, la idea d'aquest monogràfic és que amb tanta protesta i queixa temíem estar donant la sensació que és la queixa per la queixa, però que no s'aconsegueix res. Era fer, per un cop, un resum positiu d'allò aconseguit darrerament. Normalment de les coses guanyades en parlem al cap dels anys, en els aniversaris, i recordem només les grans, peró de les petites un cop aconseguides no en parlem més i pot donar la sensació que no es guanyen mai.

Es tracta de demostrar que organitzar-se, participar de l'activitat pública i, quan cal, mobilitzar-se és útil i canvia coses.

cap a peus | abril

carrer Gran pels vianants.

E

de les reivindicacions veïnals,

21

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 22

GIN A

POR TILL O

Hola amics!

Amb l’arribada del bon temps, jo ja començo a pensar en les vacances.

Primer no sabia on anar però l’altre dia, mirant un llibre magnífic a la biblioteca ho vaig veure claríssim. Vull anar a la ciutat on hi ha el quadre de la Mona Lisa. Ara només he de descobrir on es pot veure i endinsar-me al món de l’art. Em sembla que m’anirà bé per dissenyar la ruta de museus que visitaré , m’ajudeu?

Fabret

La setmana passada vaig anar a la biblioteca i vaig descobrir un llibre sorprenent: Las pinturas de willy, de l’Anthony Brown. En ell, hi havia versions d’alguns dels quadres més famosos de la història de l’art. Sou capaços de relacionar la versió amb el quadre original?

De tot el llibre, la pintura que més em va agradar és la Mona Lisa. La imatge d’aquesta dona que sempre et mira i que, depèn de com, somriu o expressa tristesa, ha estat molt versionada.

22

Jo també vaig fer la meva versió. I tu? vols fer la teva?

He decidit que aquest estiu vull anar a veure l’original.

Saps a quina ciutat i a quin museu està exposada?

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 23

El Perfil de... Àngela Llobet i Esperanza Duran “Quan t’hi poses, t’hi poses fins al fons”

D

JOANA ARIET

ues dones i dos perfils completament diferents. L’una, l’Àngela, 30 anys, treballa a una multinacional farmacèutica i, abans que arribés aquest any, no estava massa vinculada als moviments veïnals de Sant Andreu; l’altra l’Esperanza, de 46 anys, ara a l’atur però més activa que mai, sempre resseguint l’estela dels moviments socials en defensa de les persones i de la justícia. Finalment, però, els seus camins han convergit en un moviment per defensar el poble de Sant Andreu, la seva gent i la seva essència. Són dues de les activistes de la plataforma Salvem el Casc Antic.

L’Esperanza ja tenia més experiència, però l’Àngela mai no s’hagués pogut imaginar què podria suposar mobilitzar tanta gent, despertar-la, anar porta a porta informant-la, passar fred els caps de setmana recollint les al•legacions o aixecar-se ben d’hora el dissabte al matí per anar als Encants a comprar tela per les pancartes. Tampoc s’hagués pogut imaginar demanant vacances a la feina per poder dedicar-se únicament i exclusiva a aquest activisme que gairebé no les ha deixat dormir. Però res

Hores d’ara el balanç és positiu, les coses que se’n porten són molt satisfactòries. A l’Esperanza li agrada subratllar aquesta paraula perquè realment és el que sent: satisfacció de veure com el poble està més unit que mai. Recorda quan la gent es va mobilitzar per salvar la Rambla, Can Guardiola o els terrenys de la Coats i ara se sent més orgullosa que mai de ser de Sant Andreu, “tornem a estar desperts”, diu. Aquesta està sent una experiència també penetrant a la vida personal, noves experiències amb nova gent i també descobriment de nous tipus de relació que van més enllà dels vincles familiars o d’amistat. Tot plegat, una explosió de sentiments i emocions, la majoria d’ells cultivats durant aquests darrers mesos i que van acabar florint el passat 17 de març en la manifestació que va recórrer els carrers andreuencs.

Les coses no han estat gens fàcils. Malgrat l’esperança i el convenciment són els líders de la revolució, és molta feina a fer i sovint no es té l’experiència o tot el temps que es voldria, hi ha moltes tasques invisibles i molt sacrifici. Tot i que, potser, la paraula sacrifici perd el sentit quan les coses es fan per amor, involuntàriament, com si es tractés d’un tic nerviós i involuntari. Elles estan molt esperançades. Encara no hi ha manera de saber com es consideraran les al•legacions ni de com l’Ajuntament replantejarà i corregirà el pla, però sí que asseguren amb molta rotunditat i convicció que el poble lluitarà, passi el que passi. Perquè si alguna cosa s’ha reforçat, ha estat aquest esperit que caracteritza Sant Andreu, d’unió, de reivindicació, de saber qui som i d’on venim.

Joana Ariet Porta

cap a peus | abril

Els motius que les van portar a formar part d’aquesta plataforma són força diferents. L’Àngela està indirectament afectada pel pla urbanístic perquè la seva àvia viu en una de les cases afectades del carrer Jorba. Assegura, molt convençuda, que si s’ha implicat tant amb la Plataforma ha estat "per la família i per justícia, per sentit comú i perquè és absolutament absurd”. L’Esperanza, malgrat tenir un sostre segur, no vacil•la quan diu que sempre se sentirà afectada mentre Sant Andreu també ho estigui. Però en allò que sí que coincideixen totes dues és en la manera d'implicar-se pel que creuen que és just, no dubten en afirmar que “quan t’hi poses, t’hi poses fins al fons”.

no els importava; no pensaven, actuaven. I ho seguiran fent.

23

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 24

cultura | Teatre? A Sant Andreu!

Pels drets laborals de Sant Andreu

El saT! s’inaugura amb un espectacle idoni per l’ocasió: ‘Els vells’ d’Ignasi Iglésias Els Vells d’Ignasi Iglésias

Sant Andreu Teatre - Fica’t el saT!: l’1 de maig, estrena.

En primer lloc, la peça i la data no podien anar més d’acord: l’estrena serà l’1 de maig, dia del Treball. Els vells, escrita l’any 1903 situa l’acció en una fàbrica d’un petit poble... (la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar?) on uns treballadors han d’abandonar la feina a la fàbrica per culpa de la seva avançada edat, però no saben de què viuran en el futur. L’obra és, per tant, una denúncia a les injustícies socials, i corre la brama que un destacat aristòcrata va decidir crear els plans de pensions després de presenciar-ne una representació.

En segon lloc, Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar 1871Barcelona 1928) és el nostre autor teatral més conegut i feia força temps que cap grup andreuenc no en representava cap funció.

De fet, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias recolza aquest projecte.

En tercer lloc, la proposta inicial començà amb l’impuls de Joe Forga. I ara que fa gairebé tres anys de la mort de l’actor i un dels capdavanters del Fica’t al saT! l’obra es pot entendre com un homenatge a aquest emblemàtic andreuenc.

Per acabar, el muntatge serveix per fomentar l’harmonia entre els diferents grups de teatre de Sant Andreu, ja que hi participen actors de Clip Teatre, Antifaz, Sant Pacià Teatre, del Casal Catòlic i de la Lira. Jordi Beguería (de Clip Teatres) és el director i dramaturg d’aquesta peça i ha tret la vessant més còmica d’aquesta tragicomèdia. Esperem que ben aviat es repeteixin projectes tant engrescadors com Els vells, Sant Andreu ho demana.

Irene Caixàs i Vicens

L’excel•lència teatral

El grup teatral Sant Pacià Teatre ha presentat ‘La Gavina’ d’Anton Txékhov

La Gavina d’Anton Txékhov

24

Sant Pacià Teatre: del 17 al 25 de març.

Divendres i dissabte a les 21.30h i diumenge a les 19.00h.

Durant la segona quinzena de març, el grup teatral Sant Pacià Teatre (SPT) ha presentat una des les obres més irregulars del teatre rus: La Gavina, d’Anton Txékhov. Aquesta peça, que es va estrenar el 1896 a Sant Petersburg -ben lluny d’aquí-, continua sent, més de 100 anys després, el paradigma d’una decadència sentimental absoluta.

L’autor mostra un auca de personatges que, per diverses raons, estan desencantats i desesperats per la vida que els ha tocat viure. Kòstia (Oriol Perna) és un escriptor frustrat que s’enamora de la Nina (Marta Roig), una jove actriu promesa que només es queda en promesa- a la qual li ha escrit un monòleg fallit. Tanmateix, la Nina està enamorada de l’autor

d’èxit Trigorin (Jordi Roca), l’amant de la Irina (Núria Coma), mare de Kòstia i reconeguda actriu.

UN BON TREBALL, SÍ SENYOR!

El director de l’obra, Josep Ignasi Álvarez Riedweg, ha sabut dirigir la peça de forma excel•lent, com si d’una coreografia es tractés. El rebuig, l’amor no correspost, el decaïment han estan tractats de forma poètica, amb la mínima acció, però amb la màxima intenció. La desolació planeja en totes les escenes, mentre els intèrprets dominen l’espai escènic, fins i tot quan mostren uns personatges que van a la deriva.

Definitivament, la companyia SPT ha sabut copsar la decadència d’una societat que s’esmicolava on l’aparença era més important que el sentiment, que les emocions i on la tragèdia, inevitablement, estava servida.

Ester Bueno

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 25

cultura | Crònica i breus

Amb la música...a la plaça d’Orfila!

S

Crònica del concert al carrer dels joves de l’Escola Municipal de Música

om a divendres. Concretament el 23 de març a les 19.30h del vespre. Surto del metro de la plaça d’Orfila disposada a gaudir del merescut descans de final de setmana quant, pujant les escales, sento una música. Les notes d’un piano m’indiquen que alguna cosa s’està coent al mig de la plaça i les meves expectatives d’assaborir un primaverenc i actiu cap de setmana comencen a millorar per moments.

El primer fascicle de ‘L’Abans de Sant Andreu’ surt el 20 d’abril

El proper divendres dia 20 d'abril, a les 20 hores, serà presentat el primer fascicle del col·leccionable ‘L'Abans de Sant Andreu de Palomar’ a la Nau de l'ICUB de la Fabra i Coats. Els autors presentaran el projecte del llibre i en ell es farà lliurament de les cobertes i del primer fascicle als assistents. També es projectarà un petit vídeo amb algunes de les imatges seleccionades per a la confecció de llibre. Per la diada de Sant Jordi els autors, en horari de matí i tarda en hores convingudes, signaran exemplars a l'estand de la biblioteca Ignasi Iglésias, situat a la plaça d'Orfila.

QUÈ TENIM?

Que què tenim? A Sant Andreu tenim una escola de música on no només es formen futurs professionals, sinó que ho fan amb generositat, compartint amb nosaltres el resultat de moltes hores d’estudi, de molta persistència, fermesa i esforç, sobretot esforç.

I aquest afany es veu recompensat en una feina ben feta, on l’equip suma les individualitats de cadascú, on el tot, com deia Aristòtil, sempre és més que la suma de les parts.

Finalment, s’acaba el concert i tot són somriures còmplices entre els músics. Jo també somric, però d’agraïment, el meu cap de setmana ha començat de la millor manera possible, amb cultura!

cap a peus | abril

Un grup de persones de diverses edats escolten amb atenció les fuses, semifuses, tresets, arpegis i, fins i tot, els silencis que nois i noies de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu obsequien a totes aquelles que ens acostem. És un concert de combos amb piano, i no, no són músics professionals, són estudiants, però sonen com si ho fossin, de fet, la professió ja la porten a dins. Al darrere hi ha moltes hores invertides, molta tenacitat, assajar una i mil vegades per aconseguir l’objectiu desitjat, que tot el que hi ha escrit al pentagrama es transformi i es tradueixi en un so coordinat, en una harmonia musical. Piano, bateria, saxos, flautes i un baix amenitzen l’entrada del cap de setmana i les melodies d’un jazz fresc, jove i vigoritzant em transporten a una Nova Orleans on la música al carrer acompanya sempre els vianants. Miro al meu voltant i el públic assistent, tot i que tímidament, es mou, igual que jo, al ritme que marquen les notes. És inevitable deixar-se portar per aquestes melodies que estimulen el sentit de l’oïda, és com una catarsi grupal. Això és cultura! I el carrer és l’espai ideal per fer-la arribar a tothom. Qualsevol excusa és bona i aquesta vegada ha estat la participació i el suport que l’escola ha donat a l’off concurs per a músics amateurs Maria Canals.

Clip Teatres, 15 anys d’activitat teatral

25

Ester Bueno

Del 16 al 25 de març la Companyia Strómboli Teatre va representar Crits del més enllà d’Iván F. Mula al Centre Cívic de Sant Andreu. La peça, on els espectadors podien escollir-ne el final, va ser tot un èxit. I justament el grup estable del Centre Cívic, Clip Teatres, celebrarà el seu 15è aniversari. És per això que dissabte 12 de maig organitzarà un festival musical a les plaça de les Palmeres, on hi actuaran els grups Tant Tendrum, The Blended Blues Company i Atomic Boy Blues. Us hi esperen per bufar les espelmes! -Irene Caixàs

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 26

esports | Futbol i waterpolo

L'Escocès de Sant Andreu, l'origen del futbol a casa nostra

A

Una fotografia de 110 anys és la més antiga coneguda d’un equip de futbol a Barcelona - Els jugadors eren britànics que treballaven a les fàbriques tèxtils ra fa pocs dies, ens arribà d'Austràlia una fotografia de gran valor, de més de 110 anys d'antiguitat.S'hi veuen uns joves, amb calça curta i una bimba de cuir, rodejats per uns senyors tot elegants amb bigotis, bombins, bastons i rellotges de butxaca.

La imatge és la més antiga coneguda d'un dels clubs que fomentà el futbol entre nosaltres, doncs es fundà amb el nom de FC San Andrés a les darreries del 1899 i principis de 1900, malgrat s'acabà coneixent com Escocès FC, ja que la gran majoria dels seus jugadors eren escocesos treballadors de les fàbriques que envoltaven el curs del Rec Comtal.

Des de la Fabra de Sant Andreu, la major factoria del moment, fins l'Escocesa del Poblenou, passant per l'Espanyola de la Sagrera, la zona entre els antics pobles de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals fou un formiguer de noves indústries que substituïren els horts per acabar convertint-se en l'anomenada Manchester catalana, degut a la gran quantitat de xemeneies que s'hi podia veure.

26

Els britànics, principalment escocesos, van ser claus en la industrialització del nostre país, portaren una millor tecnologia, amb patents i màquines sofisticades, la seva colònia fou nombrosa, activa i fonamental per entendre aquella revolució industrial que ens ha dut a ser on som en l'economia, avui.

Però és que a més, portaren els seus entreteniments. En un moment on els corrents romàntics de la Renaixença, el Modernisme, i el moviment Higienista eren en plena alça promovent els valors de l'Sport, el Pla Cerdà promovia una ciutat més neta i oberta, a Sant Andreu es reclamava la pavimentació i electrificació del pas del tramvia que empolsegava i fumava tot el poble al seu pas, els valors de la Mens Sana in Corpore Sano eren en voga, i aquells escocesos de seguida trobaren rivals entre la població autòctona pels seus partits.

El futbol esclatà aquell 1900 per tota la plana de Barcelona, amb tal passió, que fins als nostres dies ha restat com l'esport rei. Les cròniques en parlen, dels partits contra FC Català i FC Barcelona, els dos rivals de l'època. Els primers, exclusivament catalans, patiren desfetes àmplies per part dels més avesats escocesos, que tot jugant ensinistraven els nadius en el nou esport, com ensinistraven els treballadors autòctons a utilitzar nova maquinària. Els segons, un conjunt internacional amb algun català, seria l'únic dels tres pioners que sobreviuria, en part gràcies a absorbir un bon nombre dels jugadors de l'Escocès, figures a l'època. Malgrat hagi quedat colgat pel pas de la història, aquells jugadors, avui oblidats, introduïren aquest joc al nostre país, del que ara en som asos.

La fotografia fou localitzada, a la xarxa, a Austràlia, en el transcurs de la investigació per preparar l'apartat d'Història del web de la U.E. Sant Andreu. La propietària va considerar que valia la pena que la fotografia original tornés allà d'on havia sortit.

Benvinguda i ben trobada sigui.

Hèctor Alonso

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 27

El Sant Andreu femení, sots-campió de copa

È

> Èxit del Club Natació en la disputa de la Copa de la Reina > El sabadell, entrenat per l’andreuenc Nani Guiu, guanyador indiscutible xit del waterpolo femení en la disputa de la Copa de la Reina, celebrada durant el darrer mes de març a a localitat sevillana de Dos Hermanas. En aquesta competició hi participen els vuit millors equips de la lliga nacional de Divisió d’Honor al final de la primera volta, a la qual el Sant Andreu va arribar en el tercer lloc.

El panorama del waterpolo femení actual a l’estat espanyol presenta un domini indiscutible del Sabadell, entrenat per l’andreuenc Nani Guiu. Les vallesanes es van proclamar ara fa un any campiones d’Europa i acumulen lligues i copes sense oposició en les darreres temporades. És per això que, més enllà de cercar el miracle, la resta d’equips tenen com a objectiu més realista la consecució del segon lloc.

Així, el Sant Andreu va tenir la fortuna de cara en el sorteig i va quedar emparellat en la part del quadre en què els rivals més perillosos no hi eren. A quarts de final, les noies de Jordi Timblau van haver de treballar per desfer-se del Saragossa

per 9-6, mentre que el que seria el seu rival a semifinals, el Moscardó de Madrid, derrotava el Mediterrani per 9-16. Alhora, el Sabadell vencia el Mataró per 6-15 i les amfitriones del Dos Hermanas feien el mateix amb la Universitat de Navarra per 11-9.

Un cop a semifinals, va caldre també emplear-se a fons contra les madrilenyes del Moscardó, i en un partit d’infart, la victòria va ser per les andreuenques per un ajustat 10-9, mentre que el Sabadell accedia a la final patint molt menys: 26-5 al Dos Hermanas. Un cop a la final, el Sant Andreu va mirar d’oferir la màxima resistència possible, però no va tenir opcions reals, i va perdre 5-16 contra les vallesanes. Cal, però, qualificar d’èxit el sots-campionat obtingut, el qual ha de donar ales a les jugadores per afrontar el tram final de la lliga, en què lluitarà amb el Mataró per obtenir el segon lloc final i guanyar plaça europea per la temporada que ve.

J.J Aymerich

cap a peus | abril

27

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 28

EN CONTE

E

El camí més curt no és sempre el menys costerut

n Meu s’havia fet escurçar el nom per la vergonya que li feia sentir-se’l dir sencer. Ho havia provat per primera vegada a l’institut, sense massa sort. De seguida van sortir de sota les pedres els companys burletes que feien com qui miola quan el tenien a la vora. Més tard, a la facultat, encara coincidia amb algun adolescent de llarga durada, mal guarit de la seva eterna malaltia, que s’entretenia a recitar els possessius del dret i del revés per fer-se el graciós. En Meu, de tant en tant, insistia a fer evident la manca de rigor del seu botxí i improvisava a l’aire lliure del claustre centenari una lliçó de pronúncia vocàlica. I això és una ‘e’ obeeerta, i allò n’és una de tancaaaaaada! La complicitat dels seus correligionaris esclatava en aplaudiments i crits que feien saltar la rojor a les galtes de l’atacant. Només l’Ares, pallaresa de soca-rel, gosava insinuar que podria discutir-se el vocalisme proposat per en Meu. Però a l’Ares, en Meu, tot li ho perdonava. Perquè era preciosa, perquè era dolça i li parlava de les muntanyes i les cavalls dels prats aneuencs, i sobretot perquè tenia raó.

bústies de mitja ciutat durant una temporada, mentre mirava d’acabar de graduar-se anys després. Quan feia sonar segons quins timbres, als gratacels de les barriades més pobres, es recordava d’aquelles tardes verdes al claustre, amb el rajolí d’aigua com a teló de fons, i li venia al cap la ‘e’ oberta del seu nom escopida ara per un altaveu de molt baixa estofa.

Meeeec! Quina música més desagradable per anunciar que arriba algú.

A la feina que va trobar, temps després i ben allunyada de tot el que havia somiat, en Meu havia caigut molt bé. Sobretot a en Mau, un altre geni desaprofitat, i a en Lau, un savi distret, amb qui formaven el trio més musical que es recordava a l’empresa des de la seva fundació, ja feia més de vuitanta anys. En Meu, en Mau i en Lau, tots tres dins d’un despatx.

S’havien trobat, i trobant-se havien despertat a un mon on tot i ser i sentir-se únics, no desentonaven.

En Meu va dedicar-se a entaforar publicitat a dins de les

LA REFLEXIO Vaga General

É

ic edificat, que ens percepció que el sistema econòm ell s, eny Alm tic. ocrà dem m règi s l’home fort del sostenible, equitativa hauria de garantir una subsistència i dorm no bra, l’om a Viu m. l’entén així, com un règi uè uns quants encara i competitiva alhora, no rutlla perq at, sense galons. idon emm c, anti e orm unif eix vest int de si ara hi ha gana volen més tall del pastís, prescind cop a l’any, o un ls, ecia esp ons raci ope en a ió que a l’altra banda, Només actu o no. Però també hi ha la impress és que no ets, piqu els ia, milíc seva a moure’ns amb el potser menys. La uns altres golafres, ens menen fa ia, atèg estr amb mou es sigui molt nombrosa, però xiulets per un dia, com mètode de sempre, pancartes i mic. Un enemic l’ene nt fone con pre sem met arre i nts milers de litres per soroll una presa que deixa anar uns qua no voler – o a dret seu el x rcei exe que i at da i, així, la seva feina que va desarm poder seguir contenint la gran riua qual ha pel lta revo de nt time sen el ir no poder - compart període. I mentrestant, ja queda justificada per un bon Però çut. ven con pas no t, mateix espectacle de estat convocat. Convoca assistim i assistirem diàriament al torsionador, des de L’ex a. ress inte no sa ude men impostades, estires aquesta sempre, una pantomima de reunions tar tothom allis òsit: prop seu el en x istei pers s de retrets, tot per no la il•legalitat, i arronses de corbates i bufets lliure tesa con seva la en o uir-l seg i a Vag de reconduir la mala a les files del General voler compartir la responsabilitat ia pròp la de rció coe la de des personal. Ignoren que així, gestió feta durant massa temps. vocatòria d’aturada ns, el General Vaga decisió d’enrolar-se o no a la con Per llavors, si ningú el desterra aba , si és que eral Gen del pla i prop el a virtu des es i es reclourà prou massiva, es tornarà a replegar les seves trop cte. inta té el seu uniforme antic, aquest encara es man satisfet al seu cau, assegut amb la e viur de r teni pot hom que De vegades, la sensació emmidonat i sense galons. sol front. Existeix la vida d’un titella no prové d’un

Per Xavier Oliveres

28

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 29

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Després d’un hivern extremadament sec (19mm en 3 mesos), hem donat pas a un inici de primavera on han començat a canviar les tornes. Dins encara d’un context clarament anticiclònic, els dies 21 i 22 de Març vam tenir un episodi de llevant que ens deixà 30mm. Les temperatures s’han mantingut sobre la mitjana climàtica, amb unes màximes lleugerament superiors i unes mínimes encara fresques durant bona part del mes. Esperem que els següents mesos siguin plujosos i ens evitin maldecaps de sequera i incendis a l’estiu.

LA XARXA DE MOTS

de cartes per a solters. 3. Antic vaixell amb tres files de rems

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

20,9ºC 5,3ºC 12,63ºC 1032,8hPa 1013,6hPa 1024,8hPa 29,8mm 20,0 mm

25 10 10 3 22

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

VERTICALS

1. Molt mal temps a la mar. 2. Corrent natural d’aigua de la pluja.

Déu del Sol. 3. Habitatge per a militars (al rev.) 4. Nom d’home.

per banda (al rev.) Consonant. Nivell. 4. Una cosa bonica

Zero. 5. Sud. Dos romà. Sorollosa expulsió d’aire. 6. On es compren

Barcelona. Seré a un lloc. 6. Consonant. L’instrument de

Cotxe anglès. 8. Lleida. Monarca penjat pels peus. Vocal. 9. Separa

bonica... perquè sí. Tarragona. 5. Bar al bell mig del desert.

i venen accions (al rev.) Nota del Traductor. 7. La colla sencera.

tortura dels pollastres. Ideïn, imaginin. Angle. 7. Recurs

unes coses de les altres (al rev.) 10. Consonants. Associació de

Cinc-cents romà. Ni jo ni tu. 8. Nota musical. El mol•lusc amb

coberta i seients laterals (al rev.) 12. Ràbia incontenible. Consonant,

arquitectònic i monumental. La companya humida de l’arena. més glamour. El pòquer perfecte.

Timadors Intenacionals. Anarquia. 11. Carro de dues rodes, amb Article ponentí. 13. Recipents de vimet per anar a plaça.

cap a peus | abril

HORITZONTALS

1. Gran vaixell que solca mars i oceans. 2. Estri manual. Joc

Variable meteorològica

29

SOLUCIONS Horitzontals. 1. Transatlàntic. 2. Eina. Solitari. 3. merrirT. R. Ras. 4. Preciositat. T. 5. Oasi. B. Estaré. 6. R. Ast. Creïn. L. 7. Arc. Ona. D. Ell. 8. La. Ostra. Asos. Verticals. 1. Temporal. 2. Riera. Ra. 3. anresaC. 4. Narcís. O. 5. S. II. Tos. 6. asroB. NT. 7. Tots. Car. 8. LL. ieR. A. 9. airtseD. 10. NT. ATI. A. 11. Tartanes.

12. Ira. R. Lo. 13. Cistells.

capapeus-abril 571_Maquetación 1 11/07/2012 13:21 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 31

capapeus-abril 571_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 13:21 Pรกgina 32