Decapapeus 2012 01 568

Salvem el Casc Antic!

Ara o mai!

Apunta’t als cursos de l’Associació! Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...

EDITORIAL

É

Bon any 2012

s difícil triar un desig per l'any que comença. Els moviments socials no donem a l'abast de temes a reivindicar. Retallades en sanitat, educació, transport públic, renda básica d’emancipació, beques menjador, Llei de Dependència, salari mínim, així com retallades en sous dels funcionaris i augments de la seva jornada laboral, etc. I augments que perjudiquen els més malalts (repagament d'un euro per medicament) o els que viatgen en transport públic, entre altres (gas, correus). A Sant Andreu treuen els autobusos 35 i B22, es dubta de la construcció de l'institut Can Fabra, no se sap res de la construcció de l'escola La Maquinista, ni de l'institut d'FP al terreny de Ferran Junoy, ni tampoc de la major part d'equipaments i habitatges protegits previstos a Casernes des de fa més de 5 anys.

és reduir el deute públic i agradar així uns mercats (entitats financeres i d'inversió) que estan decidint, per tant, quines polítiques ha de seguir Europa en funció dels seus interessos (beneficis). I cal tenir present que aquestes polítiques fan augmentar l'atur, que ja supera el 20%, ja que frenen el consum i la demanda, i no s'aprofiten les baixades de sou per repartir el treball baixant jornades laborals, sinó al contrari.

Per tant, el nostre desig és que el 2012 sigui l'any en què comenci a canviar el nostre sistema, que els ciutadans recuperem la consciència col•lectiva i ens adonem que amb les nostres decisions i accions (de denúncia, però també de proposta: cooperatives de consum, banca ètica, cooperatives de treball) podem decidir quin model econòmic volem, i podem recuperar la política de les mans dels mercats.

I el pitjor és que es tracta d'una contenció pressupostària que no pretén estalviar ni invertir estratègicament. L'únic que pretén

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

8

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

WWW. AVVSANTANDREU.CAT

*

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

8

ISSN (VERSIÓ PAPER):2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL):2013-2840

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

REVISTACAPAPEUS@GMAIL.COM

)

93 345 96 98

DISSENY PORTADA: CRISTINA GARDE

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO,

NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULLÓ, DANI GOMEZ, EDGAR

CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO.

FOTOGRAFIA: XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE, DAVID ROYO.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ

(93.3450576)

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL

(11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

SUMARI

SANITAT/7

PARC LINIAL/9

PUJADA TARIFES/13

**CASC ANTIC**/14

FABRET/22

EL PERFIL /23

LLIBRE ESPLAI/25

ESPORTS/29

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA

ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULL, DANI GOMEZ, EDGAR CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, MERITXELL RIBAS, JAUME PRATS I ESTER BUENO

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ

(93.3450576)

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL

(11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-

ÇAR PUNTES).

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

LA CORAL SANT ANDREU NE-

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

PACIÀ

CESSITA LA TEVA VEU!

ELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,

CANTONADA AMB C/MONGES,

ENTRANT PEL PATÍ)

VINE QUALSEVOL DIJOUS DE

22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

21:30H. SOM UNA

CORAL DE GENT JOVE. SI T’A-

GRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

TALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. DE

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16

A 19. SENDERISME I ACTIVITATS

DE MUNTANYA GUIADES.

TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG,

WWW.CORDADA.ORG.

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUN-

FOMENT SARDANISTA

MONTSEC

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ DV. DE

17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CA-

TANYA

9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.

WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM

La data de tancament del proper número és el

30 de gener

FEINA

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

(M’ofereixo per a tasques de

s’ofereix per a tenir cura de

en hotels o en l’àmbit de

experiència. Mari Carmen. Tel.

persones grans i per a treballar

companyia a persones grans.

l’hosteleria. Tel. 93.311.58.43.

Amb referències.

Disponibilitat a les tardes.

Ángeles. Tel. 637.36.04.60 /

Cristina.

(Senyora de Sant Andreu

93.360.06.48

s’ofereix per a fer feines de la

(Educadora social de Sant

Tel. 93.345.86.13 /

Andreu s’ofereix per a fer de

cangur a infants. Núria. Tel.

659.40.19.13.

(S’ofereix senyora per a

treballar com ajudant de cuina

i per a fer feines de la llar. Ana

María. Tel. 93.359.91.70 / 636.60.64.50

llar i cuidar persones grans.

675.38.46.71

(Veïna del barri de tota la

Andreu de tota la vida s’ofereix

per a cuidar nens (de 3 a 12

anys) les tardes i els caps de

setmana. Amb experiència. Iris.

Tel. 619.33.69.24

(Senyora catalana de 62

referències. Tel. 93.274.03.09.

666.096.342. Neus.

Torres i Bages. Tel.

per a cotxe gran al Passeig

93.346.03.37 / 685.33.20.79

un termini màxim de 2 mesos.

Andreu. M’ofereixo per a cuidar

nuriagd80@yahoo.es

677.83.43.93. Maria.

Andreu. Tel. 630.13.53.75 /

(Terapeuta titulada s’ofereix

per atendre persones grans a

domicili. Massatges, pedicura,

manicura i altres atencions.

Preus especials per a jubilats.

Tel. 607.23.96.30

(M’ofereixo per fer feines de

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar

blement al vespre)

(S’ofereix senyora per a

Mides: 4,20m x 2,42m. Preu:

entrada i sortida per Rbla. de

Fabra i Puig i carrer Dublín.

tasques de la llar (neteja i

120€/mes. Tel. 626.88.70.51.

persones grans. Modesta.

(Es lloga plaça de pàrquing al

93.211.64.99

Bon preu. 639.77.23.98 /

cuina) i per a tenir cura de

lectora a domicili.

Tel. 653.36.92.70 /

93.345.27.41

629.97.75.63 (trucar preferi(Es lloga plaça de pàrquing,

(Senyora amb formació

cultural sòlida s’ofereix com a

per a cotxe gran a Sant

a partir de les 4 de la tarda).

Maria del Mar

es lloguen dues places de

pàrquing per a moto a la Pl. de

Maria Brossa. 648.66.87.86.

(Xavier. Tel. 629.20.46.55.

(Es lloga plaça de pàrquing

nens. Tinc experiència. Tel.

(Es lloga plaça de pàrquing

per a cotxe gran i es venen o

tasques de la llar. Experiència i

(Es lloga plaça de pàrquing

Interessats contactar:

630.61.92.14 / 636.44.25.65.

C.N SANT ANDREU

portar la casa, cuidar nens i

(Sóc catalana i veïna de Sant

al costat de la cabina de

Sant Andreu s’ofereix per

IMMOBILIARI

nenes. Tel. 93.312.06.84;

i 2 fotògrafs durant

vigilància. Tel. 93.311.04.08 /

càrregues familiars s’ofereix

500€ (el preu inclou CD amb

l'esdeveniment). Entrega en

(Catalana i veïna de Sant

ajudar persones grans i per a

(Senyora catalana sense

(Es ven plaça de pàrquing

per a cotxe a la Plaça de les

Palmeres. A la primera planta i

699.81.27.03; 93.311.71.46.

Encarna.

669.75.62.22

93.112.97.63 / 610.82.82.48

anys, amb formació i veïna de

fer neteja de la llar. Tel.

per a cuidar persones grans,

les imatges a alta resolució

persones grans. Amb

vida, espanyola, s’ofereix per

(Et cases i busques

fotògraf? Oferim reportatges a

(Treballadora familiar

la llar, per a tenir cura de

(S’ofereix senyora

espanyola per a fer

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

c/ Dublín amb Camil Fabra.

DIVERSOS (Venc balancí gairebé nou.

Tel. 630.13.61.81.

(Venc congelador gairebé

nou. Un any d’ús. Preu 150

euros. Tel. 607.23.96.30.

(Venc màquina de neteja

gairebé nova amb molta pressió d’aigua (freda i

calenta). Adequada per a

neteja de patis, garatges... Es pot provar al meu domicili.

Marca Lydel. 250 euros.

Visc al barri. 93.274.03.09.

(Venc llit de 135 cm

(matrimoni). Amb matalàs Pikolin i capsal daurat.

Gairebé nou. 280 euros. Visc

al barri. Tel. 93.274.03.09.

2012: Continua la lluita per defensar la Sanitat

T

ots tenim present com a l' inici del mandat del nou Govern de la dreta a Catalunya, el seu nou conseller i cap de la patronal del negoci sanitari, Boi Ruiz, començava a desmantelar serveis d' atenció sanitària, tant a nivell de atenció primaria en la reducció de horaris d' atenció a la població i acomiadament de treballadors, com a nivell hospitalari -tancament de plantes; reducció d' intervencions quirúrgiques (aumentant la morbilitat i la mortalitat a Catalunya) i també acomiadament de personal.

Paralelament amb aquestes mesures d'agressió a la ciutadania es dissenyaven les bases per posar al servei del capital privat tota la infraestructura sanitària pública catalana. El fet de que el mateix president de l' Institut Català de la Salut sigui un important executiu d' un gran grup sanitari privat, interessat en la recerca de benefici econòmic, ja ho diu tot de la miserable operació de privatització de la sanitat catalana iniciada per la dreta del país.

A l' estiu i en el segon semestre de l' any, s' ha incrementat el tancament de tota mena de serveis, atancat amb especial virulència els serveis d' urgències ambulatories nocturnas i de dies festius, on la necessària proximitat de l' atenció al ciutadà ja no importa pas a la Conselleria. En aquests moments tenim centres saturats al nostre districte, com el del CAP Sant Andreu.

Està bé la recollida de signatures per part dels veïns i encara més els tancaments ,com el dels veíns de Trinitat Vella i manifestacions d' algunes decenes o centenes de veïns, allà on ens juguem molt com a l' Hospital de la Vall d' Hebròn, que es el Hospital de referencia del nostre districte i que per cert dins de poc la seva infraestructura física serà venuda al capital privat, les concentracions han forçat a la seva Direcció a tenir, quan menys, que parlar amb nosaltres,i a tenir que reduir el tancament que volien fer d’alguns serveis durant els dies de ponts que sanitat havia decidit desprogramar.

Penseu que totes les visites, intervencions i proves que no es fan des de la sanitat pública, que es retallen, s' acabaràn fent en règim privat.

Aquest es l' objectiu ùltim: donar benefici per les mateixes al capital privat sanitari, amb lo qual, al final, la sanitat ens costarà més (Servei més benefici. Plusvàlua diriem alguns).

Cal pujar el ritme i la intensitat de les mobilitzacions

Per tot això, el proper any 2012 cal pujar el ritme i l' intensitat de les mobilitzacions,no existeix cap altra fórmula al voltant de la defensa del que es comú a tots.

Es hora d’unir forçes de tots els col.lectius pro Sanitat Pública,per aixó es important la TROBADA SANITARIA de totes aquestes persones en lluita per la defensa de la Sanitat Pública que es fará el dia 28 de Gener del 2012 a les 9h.Centre Aurea c/.Sardenya 261, de Barcelona.

NOTA. La numeració d’aquest número coincideix amb l’anterior , 568, per un error en el número especial dels 40 anys del mes de novembre, on vam posar 567 enlloc del 566. El 566, doncs, no existeix.

Maria Guàrdia Jaume Prats

cap a peus | gener

Durant el mes de gener volen tancar el servei d' urgències de La Guineueta,els veïns es movilitzen, el veïnat de Ciutat Meridiana ha forçat que de moment no es tanquin les urgencies del seu ambulatori. Des de el primer moment, les Associacions de veïns i la coordinadora de la SAP MONTANYA ,igual que els veíns de Montcada, estan batallant de ferm contra aquesta política. A ells se’ls afegeix les Assamblees de barri del Moviment dels Indignats, junt amb la militància de base d'algunes organitzacions sindicals, i el Grup de Defensa de la Sanitat Pública. Es

una batalla desigual però que produeix por a las autoritats.

Tanmateix, si volem parar les agressions tindrem que incrementar les nostres accions de lluita.

7

Segueix-nos al Facebook i al Twitter del Capapeus 8

Novetats a l’entorn de l’urbanització i circulació del Parc lineal Sant Andreu-Sagrera

E

l passat mes de Desembre de 2011 es va obrir el termini per presentar al·legacions a la urbanització dels vials i la circulació a tot l’entorn del parc lineal de Sant Andreu-Sagrera, quedant en exposició pública fins a finals de mes. Davant les problemàtiques greus de mobilitat, que posteriorment detallarem, les associacions de veïns i veïnes de La Sagrera, Verneda Alta, Bon Pastor i Sant Andreu es van posar d’acord per presentar les al·legacions corresponents de forma conjunta. Una part d’aquestes corresponen a problemàtiques comunes i d’altres a casos particulars de cada zona o barri, però sense perdre de vista que tota l’urbanització a l’entorn del parc s’ha de tractar com un conjunt, sense fragmentar projectes i tenint en compte la filosofia de tot plegat, un gran espai públic de cohesió de barris.

Cal eliminar les barreres arquitectòniques pel vianant i millorar la seguretat pels ciclistes

Entrant ja en detall us expliquem les principals al·legacions que s’han presentat per el tram de Sant Andreu.

Ens els darrers mesos, un dels camps de batalla principals és l’unió de la Rambla Onze de Setembre i la Rambla de Prim i la circulació viària que s’establirà en tot aquest entramat. Els estudis de trànsit realitzats demostren que no hi ha cap necessitat de prioritzar el pas de cotxes de la rambla Prim al c/Segre.

Creiem que es perjudica greument al vianant i al ciclista obligantlo a creuar entre 2 i 4 carrers en menys de 20 m per a poder

D’altra banda, la sortida dels carrers secundaris a C/Josep Soldevila és un altre punt a millorar, ja que s’hauria de mantenir la vorera única com ja es va fer a l’entorn de Pl. Orfila. La manca de passos de vianants també és un problema greu , sobretot a l’entorn de Doctor Sant Ponç, Josep Soldevila , Segre i Ferran Junoy.

Des de les diferents Associacions de veïns entenem que el projecte presenta diversos aspectes mal resolts en relació amb el carril bici.

Estem d’acord en que els carrils bici estan ubicats en la zona prevista, flanquejant el parc a banda i banda, sense entrar-hi ni travessar-lo. Però en el projecte aquests carrils s’han ubicat sobre la vorera i no en calçada. En vies de xarxa bàsica, els carrils bici no poden estar a la calçada sense protecció, però tampoc es poden situar sobre la vorera. Aquesta situació del carril bici portaria irremeiablement problemes de convivència amb els vianants, al mateix temps que la interrupció del carril bici en un parell de trams i la falta de connexió amb els altres carrils bici existents al barri i ciutat exclouen l’idea principal d’un circuit continu.

Al proper número del CAP A PEUS, us acabarem d’explicar la resta de problemàtica a la zona de Sagrera i les altres novetats a l’entorn de La Vila Romana i l’enderroc del Pont del Treball a partir del mes de Febrer de 2012, amb la construcció del nou pont al Carrer Clara Zetkin.

Pau Maduell

cap a peus | gener

L’objectiu de tot plegat està molt clar: Eliminar les possibles barreres o traves arquitectòniques pel vianant, millorar la seguretat pels vianants i ciclistes, fomentar un carril bici continu i lliure d’obstacles i impedir que les vies rodades que creuen l’entramat del parc encabeixin una densitat de trànsit contraproduent pels veïns.

continuar el seu passeig. A més aquest nus genera per un costat un problema molt complex de coordinació semafòrica, i per l’altre, un augment del risc d’accidents i d’atropellaments.Per tant, demanem que es modifiqui el projecte en el tram final del pg/Onze de Setembre, el passeig no s’ha de veure tallat per cap motiu pel c/Segre. Cal forçar als vehicles que vulguin passar de Rambla Prim a c/Segre a donar una volta pel c/Ferran Junoy, c/Sant Adrià i c/Josep Soldevila...A més, a la cantonada del pg/Onze de Setembre amb c/Josep Soldevila, l’espai central i la vorera costat Llobregat han d’estar unides per un tram de calçada única.

D’aquesta manera s’afavoreix la continuïtat de l’espai pels vianants.

9

Apunta’t als cursos de l’Associació!

Comunicat sobre l'afectació a sant andreu dels canvis en itineraris dels autobusos TUSGSAL

L'

empresa TUSGSAL que gestiona rutes d'autobús entre diferents municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, està tirant endavant una modificació dels itineraris amb el beneplàcit de l'Autoritat del Transport Metropolità.

Aquesta empresa ven la nova xarxa, que comença a funcionar aquest dilluns,com una millora. Ara bé, per Sant Andreu aquesta modificació és molt perjudicial, ja que l'autobús B20 deixarà de passar per Sant Andreu, i sobretot la conversió de la B22 en la nova B2, que deixa Sant Andreu sense una comunicació ràpida cap l'Hospital de Sant Pau i el Guinardó, ja que la nova xarxa preveu que l'autobús deixi de travessiar el Besòs.

Aquesta limitació elimina una demandada connexió interna dins de Barcelona que no té substitució àgil amb el servei de Metro.Per tant considerem aquesta modificació un despropòsit, ja que en un moment en què es pateix d'una contaminació que supera amb escreix els límits tolerables es potencia que els ciutadans agafin el transport privat.

Ens sumem a la petició que ha fet l'Associació per la Promoció del Transport Públic de plantejar una moratòria d'aquests itineraris fins que el tram urbà de la ciutat sigui assumit per TMB.

Dissabte 17 de desembre de 2011 AVV de Sant Andreu de Palomar

Els tres tombs cap a peus | gener

11

La crisi també creix entre nosaltres

A

l SANT ANDREU DE CAP A PEUS de gener de 2011 es va publicar un ampli reportatge sobre l'existència de la pobresa també a casa nostra. En la distància d’un any i quan ens trobem en una greu situació d’atur, amb milers de persones amb problemes d’habitatge, alhora que les retallades en ensenyament, sanitat i prestacions socials angoixen i afecten moltes persones, hem volgut parlar amb els serveis socials del districte i amb Càritas de l’Arxiprestat, per copsar alguns dels efectes que aquestes situacions provoquen a la gent del nostre voltant.

En els serveis socials ens han remarcat, sobretot, que hi ha molts problemes en l’adjudicació de les rendes mínimes d’inserció social, que, com és conegut, són les ajudes de 400 fins a 600 euros mensuals per a persones i famílies sense recursos. Ara només hi poden accedir els que tenen una problemàtica social, i no pas laboral.A més, respecte la Llei de dependència, hi ha 320 casos per valorar fins que no arribin les dades econòmiques. Des de l'entrega de papers fins a l'assignació de l’ajuda transcorre un any i mig. Les ajudes a domicili s’han incrementat en un 8%. Cada vegada hi ha més gent gran dependent. En aquests moments es porten 287 casos de treballadores familiars i 242 de neteja a domicili. També hi ha ajudes d’àpats a domicili. Manca un menjador per a gent gran situat al centre del barri.

Entre d’altres problemes i situacions cal destacar, per damunt de tots, la manca de feina i d’habitatge, amb totes les conseqüències

que això comporta. Cada cop arriben als serveis socials persones amb més precarietat, moltes d’elles provinents d’una situació que abans era més o menys normal, però que ara s’ha agreujat sobretot per problemes d’hipoteques.Les visites als serveis socials es troben amb una llista d’espera d’un mes. Pel mostrador d’informació hi passen mensualment unes 600 persones, sense comptar les visites que realitzen els professionals i, per aquest motiu, els treballadors socials no poden comptar amb el reforç de personal administratiu, fet que comporta que no puguin treballar per educar i fer créixer les persones. Cada vegada poden donar menys resposta a les necessitats emergents.

A Càritas de l’Arxiprestat atenen principalment persones en situacions irregulars provinents de la immigració. Detecten que no hi ha feina per a ningú, ni tant sols en l'economia submergida. Si abans la situació econòmica de moltes persones era precària, ara és extrema. Molts es tornen dependents crònics. S’han incrementat molt els problemes d’habitatge.La crisi afecta principalment persones amb inestabilitat laboral. Cada cop hi ha menys famílies amb nens, ja que els envien al país d'origen. Moltes famílies són monoparentals. Des de Càritas no poden atendre la gent per formar-se durant molt de temps, atès el gran nombre de demandes.

Els professionals es troben impotents i pensen que no poden limitar-se a suplir allò que no troba resposta en l’Administració.

J. Aguilar

Construir escoles és construir futur

E

Barracons a les escoles: necessitat o deixadesa?

12

l parc de La Maquinista va ser el lloc escollit per la FaPaC (Federació d'associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya) per dur a terme una jornada lúdico-reivindicativa de les Escoles en Barracons en el marc de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar.

Sota el lema "Construir escoles és construir futur", les diferents escoles afectades pels barracons del barri es van reunir per reclamar que les escoles en barracons no es perllonguin més de tres anys i perquè s’engeguin les construccions pendents.

Aquesta jornada es va fer de forma simultània a diferents zones de Catalunya, on es va llegir el manifest unitari "Ensenyament

públic en barracons, 3 anys i prou!" i es van recollir signatures en suport de la reivindicació.

La trobada va començar amb la construcció d’una escola, en format maqueta, que incloïa tots els serveis que els pares i mares reivindiquen per als seus fills i, un cop llegit el manifest a càrrec de l’actriu Carme Abril, es va procedir a dipositar-la, a mode de vaixell, a la font del parc de la Maquinista. La vetllada va acabar amenitzada amb cançons i danses a càrrec d’Oriol Bargallí, acompanyat al banjo per Lluís Gómez. Escoles de Sant Andreu en barracons: Escola La Maquinista, Escola Can Fabra i Escola Congrés-Indians.

Edgar Cristóbal i Mestres

Nou any, noves pujades

A

rriba un nou any, el 2012. Com els anteriors, ple de bons desitjos, noves promeses i noves pujades de preu. Pugen el metro, el bus, el bicing i els peatges entre d’altres. A una conversa de tercers a la Riera de Sant Andreu vaig sentir com un home d’avançada edat deia a tres dones: “no sé perquè tanta crítica, cada any puja tot”. Segurament al final tot depèn del color des d’on és miri, políticament parlant vull dir.

Intentant ser neutral, observo a diferents mitjans periodístics que tots els catalans, sense excepció, pagarem un euro per medicament dispensat amb recepta mèdica. Aquesta mesura si que és completament nova. Entrarà en vigor quan el Parlament aprovi els pressupostos, previsiblement durant el primer trimestre de l’any si l’actual govern no tira enrere el seu propi projecte de llei. Aquest copagament (el govern es nega a utilitzar aquest terme), no discriminarà d’entrada el nivell d’ingressos ni malalties cròniques. És a dir, ho abonaran tot tipus de pensionistes i malalts crònics.

Mas-Colell, conseller d’Economia del Govern de Catalunya, justifica aquesta decisió al•legant que vol simplificar el tràmit i fixar excepcions resulta complex. També ha negat tenir una finalitat "recaptatòria", diu que "es tracta de posar barreres al mal ús i abús en l’àmbit de la prescripció farmacèutica”. Tot i això, també s’ha redactat paral•lelament als diferents mitjans periodístics que aquesta mesura suposarà uns ingressos de 102 milions d’euros el 2012.

Si parlem de metro i bus, per si algú encara no ho té present, el bitllet senzill passa d’1,45€ a 2€, la T-10 de 8,25€ a 9,25€, la T-50 viatges en 30 dies passa de 33,50€ a 37€. Baixa la T-Mes de 51 € a 50€, T-Jove de 119€ a 100€ i la T-Trimestre de 140€ a 135€. A priori, les més utilitzades són les que més pugen i potser tocar treure la calculadora per saber que surt més a compte. Òbviament també puja el servei de rodalies. Els usuaris del bicing també veuran incrementada la seva tarifa. L’abonament anual queda fixat en 44€

quan ara era de 35€. El preu per l’ús de la bicicleta a partir de la primera mitja hora passa de 0,60€ a 0,70 € i per un ús superior a dues hores de 3,60€ a 4,20€ en fraccions d’una hora.

Aquestes mesures contrasten amb la gratuïtat a l’àrea verda per als conductors de vehicles que no hagin tingut cap multa des de l’octubre del 2010. Això és vist des d’alguns sectors com una promoció del vehicle privat versus el transport públic, visió no compartida per la segona tinent d’alcalde de Barcelona. Si que hi ha augment del 3,31 % en les zones blaves A i d'un 4,17 % en les zones blaves B(les més cares) i es congelen les tarifes de les zones C i D de l'Àrea Blava. A més, les tarifes d'Àrea Verda per a no residents pugen un 2,04 % a la zona mixta A i un 2,61 % a la zona mixta B. Així, cada hora de l'Àrea Verda per als no residents costarà al 2012 un total de 3 euros (zona mixta A) o de 2,75 euros (zona mixta B). D'altra banda, l'Àrea Blava costarà 2,50 euros (zona A), 2,25 euros (zona B), 1,96 euros (zona C) o 1,08 euros (zona D).

Malgrat tot, feliç any nou andreuencs. Òscar Malo Sánchez

cap a peus | gener

Aquesta seria la gran novetat davant l’estancament econòmic que es preveu per l’any 2012, a part l’Executiu de Mas augmentarà les taxes i preus del transport públic un 7,8%, el cànon de l’aigua un 10%, les taxes universitàries un 7,6% (el màxim fixat pel Ministeri d’Educació) i els peatges entre el 4,8% y el 6,67%.Per exemple la tarifa del taxi augmenta en el preu de la baixada de bandera (2,05€), en l'hora d'espera (20€) i en el preu per quilòmetre (0,93€). Pel que fa a la tarifa nocturna, el preu per quilòmetre costarà 1,18€ i l'hora d'espera, 20,44€. Respecte al 2011, la nova tarifa incrementa en un 2,9% tant en la T-1 com en la T-2. Altres suplements i elements de l'estructura tarifaria no experimenten cap variació. Aquestes tarifes són efectives ja des del 16 de desembre de 2011.

13

El casc antic, protegit a mitges

El Pla desafecta carrers com Pare Secchi o Ajuntament, però no altres com Jorba o Virgili, i es desafecten només parcialment Sócrates, Agustí i Milà, Gran de Sant Andreu, entre altres.

14

E

Genís Pascual i Porret Montse Tarré i Olaiz

Hi ha hagut, des del 24 de desembre de 2010, un any de suspensió de llicències per elaborar el document sense pressió immobiliària, i des de l’estiu de 2010 l'AVV hem participat de diverses reunions on hem defensat la desafectació de totes aquestes finques.

Recomanem lectura acompanyada d'un plànol de Sant Andreu

Des del primer moment d'aquest procés ens vam alegrar que diverses de les nostres reivindicacions històriques s'estaven tenint en compte. Altres afectacions s'han incorporat després de l'amenaça de desvincular-nos del procés si la proposta municipal es mantenia invariable.

Finalment podem celebrar que carrers com Pare Secchi, Bascònia, Otger, Garona, Abat Odó, Vall d'Aran o Ajuntament es desafecten completament. Ara bé, hi ha altres afectacions que en la proposta no es modifiquen, i per això volem deixar clar que no compartim el Pla aprovat inicialment.

cap a peus | gener

l dia 15 de desembre es va aprovar la Modificació del Pla General Metropolità per a la protecció del Nucli antic de Sant Andreu. Com sabeu, la nostra entitat ha reivindicat al llarg de la seva història que es revisés el PGM, que preveia des de l'any 1976 una sèrie de vials, zones verdes i equipaments on hi ha cases habitades. En molts d'aquests casos, com Rubén Darío o Bascònia, l'afectació era de finques senceres, que per tant deixaven de tenir valor, i si la casa s'enderrocava no es podia fer de nou. En altres casos, com el C/ Gran, les finques quan es fan noves s'han de retranquejar, augmentant l'ample de carrer, i poden tenir més alçada.

15

A l’esquerrra a dalt, carrer del Pont, on hi ha les cases d’oficial no incorporades a la catalogació inicial. A sota, cases del carrer Malats.

Sobre aquestes linies, xamfra entre Rubén Dario i Riera de Sant Andreu / JOSÉ NAVARRETE

16

QÜESTIONS GENERALS La superfície de la MPGM és de 720.332m2, i es desafecten 240 habitatges de 300 dels que estaven afectats totalment. El document també conté un estudi detallat de les tipologies edificatòries existents, façanes, parcel•les, fondàries, alçades, etc; un pla de mobilitat, que reforça la nostra proposta de pacificació del c/ Gran; un estudi de necessitat d'equipaments, que afirma que (a part del que hi ha previst a Casernes i Coats) ens cal una residència de gent gran i centre de dia, una ludoteca i un casal de joves.

Es preveu incorporar noves finques al catàleg de patrimoni amb el conjunt carrer Gran i 88 noves finques (vegeu apunt tècnic). El pla estableix 3 qualificacions, que regiran els criteris de les noves construccions i la rehabilitació de totes les finques de l’àmbit, afectades o no: Ordenança 1: Menor protecció. És la clau 12 normal. Alçades màximes entre PB+1 (en carrers de menys de 8 m d’amplada) a PB+4 (en carrers de més de 15 m d’amplada). Es regulen els

tractaments de façana i els elements sortints, balcons, etc.

Agrupació de parcel•les permesa, fins a 18 m de façana.

Ordenança 2: Alçada màxim PB+2. Agrupació de parcel•les en cas que una d'elles sigui inferior als 4,5 m de façana i màxim fins a 12 m. Es regulen tractaments i composició estètica, elements sortints, materials i acabats, gamma de colors, etc.

Ordenança 3: No es permet agrupar parcel•les. Nombre de plantes en funció de les alçades dominants en cada zona. Es regulen tractaments i composició estètica, elements sortints, materials i acabats, gamma de colors, etc.

LES EXPROPIACIONS El pla preveu un termini de 10 anys dividit en 2 quinquennis i un cost de 21.653.038€ per, entre altres coses, expropiar algunes finques afectades. Es preveuen excepcions puntuals a aquesta temporització, en casos d’inquilins majors de 65 anys o amb algun grau de dependència.

Finques Catalogades |

E

l projecte preveu incorporar diverses finques al Catàleg de Patrimoni de la ciutat, pel valor patrimonial de la finca i del conjunt en el cas del C/ Gran. Les catalogacions que es proposen són C o B, que vol dir que s'han de mantenir els elements que es consideren d'interès en la corresponent fitxa, per exemple en cas d'obres : Inclusió al catàleg per valor patrimonial de la finca.

Sant Hipòlit 52, Bascònia 58, 56, 54-48. Malats 72, 70, 68, 66, 64, 62, 52. Montpeller 13, 14, 16. Passatge Socràtes 6, 8, 10, 12.

Sòcrates 65, 37, 35. Llenguadoc 28, 26, 19. Recesvint 19. Sant Hipòlit 42, 8. Mir 25. Cabrera 30, 32. Rubén Darío 94, 96, 98, 100, 102, 104, 106, 108, 119, 121, 123. Ignasi Iglésias 154, 116, 60, 8, 10-12, 35, 37, 29, 11, 7. Concepció Arenal 306. Sòcrates 20, 22, 44.

Vallès 52, 49. Sant Sebastià 51-55, 61, 14, 21. Liuva 33. Otger 3.

Santa Marta 7, 9, 22. Dr Balari Jovany 13-15. Pl. Orfila 12.

Ajuntament 15, 13. Cardenal Cisneros 22 Gran de Sant Andreu 3135, 48-52, 81-85, 87-89, 111, 125, 132, 133,136, 140, 143, 147, 148, 155, 199, 306, 308.

Al carrer Gran de Sant Andreu es proposa la inclusió en el catàleg d’un àmbit de protecció de conjunt especial del carrer que abasta les següents finques: Gran de Sant Andreu 14, 23, 28, 31, 34, 48, 59, 65, 68, 81, 105, 106, 117, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 134, 135-139, 141, 145, 149, 150, 151, 152, 153, 161-163, 165-167, 175, 176, 177, 179, 181, 183, 184, 185, 186, 186U, 187, 188, 189, 191, 193, 195, 205, 207, 208, 210, 212, 229, 231, 233, 241, 243, 245-247, 252, 253, 254, 259, 262, 263, 265, 267, 269, 271, 273, 278, 302, 304, 335, 337, 339, 341.

En el segon quinquenni s'haurien de concretar les expropiacions dels patis de les cases d'Agustí i Milà- Dragó (les cases queden desafectades) i de la continuació d'Arquímedes fins a Agustí Milà. El mateix passa amb el triangle que formen Riera-RenartPons i Gallarza: les cases queden desafectades i els patis es preveu que s'expropiïn per fer zona verda.

Un altre cas a tractar d'aquí a 5 a 10 anys, segons el pla, és l'afectació de les cases que hi ha entre Rubén Darío i Riera (entre la pl: Pomera i Bascònia); les cases i la façana cap a

Rubén Darío es desafecten, però queden afectats uns metres dels patis que donen a Riera, per ampliar-la i enjardinar-la. El més greu d'aquest cas és que no es parla d'expropiació sinó de cessió obligatòria i gratuïta, i a més en alguns casos aquests metres formen part de l'edificació.

També estan inclosos en aquest quinquenni afectacions per equipament amb les que estem d'acord, com és el cas del nostre local al c/Dr. Balari i Jovany, o del triangle format pels c/Pont, Segre i Cinca. En aquest cas demanarem que l'equipament aprofiti i mantingui les façanes del c/del Pont, especialment la Casa de l'Oficial. Per últim, s'afegeix una afectació de zona verda que no existia fins ara, en uns aparcaments de Modest Urgell (darreres de pl.Orfila).

ALTRES AFECTACIONS Hi ha altres afectacions que es mantenen, tant finques senceres com retranquejos, però sense una data per executar-les. És el cas del carrer Gran, que es desafecta i protegeix entre Rambla

cap a peus | gener

En els primers 5 anys es preveuen expropiacions com les que han de permetre l'accés a la Fabra i Coats per Ramón Batlle i per Sant Adrià. Però també altres a les que ens oposarem amb totes les forces, com la de totes les cases i patis de la banda mar del carrer Jorba per fer una zona verda des de Malats a Rubén Darío (l'Ajuntament argumenta que és infrahabitatge); d'alguna de les finques que hi ha entre Baliarda i Sant Hipòlit per permetre el pas entre Malats i Agustí Milà, i una de la pl. Nadal.

17

A dalt a la dreta, reunió d’urbanisme casc antic amb el Districte. A l’esquerra, mostres de suport a la preservació del Casc Antic. JOSÉ NAVARRETE I MA.RAIGADA

18

i Sant Adrià, però deixa afectades moltes cases entre Sant Adrià i Malats, justament on encara es manté més l'aspecte històric d'aquest eix central de Sant Andreu.

Montsec a Ignasi Iglesias o per ampliar-lo entre Ignasi Iglesias i Riera (a l'alçada de Monges), Arbúcies entre Baliarda i Servet i al final de Gordi.

Estan en el mateix cas les cases de Virgili entre Cervera i Dr Santponç, que segueix havent-ne de retranquejar, i el tram entre la Fabra i Coats i Cervera (entre Virgili i St Narcís) es manté afectat sencer de zona verda. També les cases del c/ Irlanda amb ptge Irlanda, tot i que bona part del passatge queda desafectat. I les que queden entre la Parròquia i el c/Segadors.

Encara es mantenen part de les afectacions d'Agustí Milà amb Segarra i amb Grau, així com retranquejos a Riera, entre Castellbell i Meridiana.

Sobre tots els casos citats en aquest apartat farem al•legacions.

També al•legarem a les afectacions de dos patis del c/Grau, pel seu valor patrimonial de conjunt.

Es desafecta gairebé tot el carrer Sócrates i l'ample de Neopàtria, excepte les 4 cases de Sócrates amb Neopàtria. El mateix passa amb les afectacions per equipament a l'entorn del SAT i antics Lauren, que per la banda de Fabra i Puig queden desafectades, però no per la part de Monges, i a darrere del Districte en queden algunes d'afectades. Es mantenen els retranquejos a Roine i alguns de Liuva.

També es mantenen afectacions per obrir un nou pas del c/

AL•LEGACIONS I MOBILITZACIONS La MPGM estarà 3 mesos en exposició pública des del 15 de desembre de 2011, es pot consultar parcialment a www.bcn.cat/urbanisme i hi haurà un aplicatiu que permetrà obtenir una fitxa informativa amb les dades detallades per parcel•la. També un sistema d’atenció personalitzat al Districte i a Urbanisme.

L'AVV hem convocat una xerrada amb els veïns pel 10 de gener, on esperem acabar de perfilar el contingut de les nostres al•legacions i les previsibles mobilitzacions a fer. Aquest no és el projecte de protecció del Casc Antic que havíem demanat i pel que tant ha lluitat la nostra entitat al llarg dels seus 40 anys d'història. No és el nostre projecte. Esperem que l'Ajuntament variï la seva posició i atengui les al•legacions.n

L’ a N D R E U ISRAEL PARADA

història | Les cases del carrer Rubén Darío celebren 150 anys de vida| PER PAU VINYES

D

En Josep Bachs, 4a generació familiar que habita en les cases números 25 i 29 i coorganitzador de la festa de commemoració, ens comenta que han hagut de viure sota el paraigües de l´afectació de forma constant. Des de l´època del regidor de La Lliga Josep Cararach, a la dècada dels anys 10 del segle xx, que les cases de Rubén Darío viuen amenaçades d´ésser enderrocades per a agermanar aquest carrer amb el de la Riera de Sant Andreu. El 1958 la caixa de trons de les afectacions retrona de nou i el cop definitiu és el Pla General Metropolità de l´any 1976. El PGM com era conegut aquest pla pretenia convertir aquest espai urbà en una via ràpida de circulació automobilística.Les obres del metro al seu pas pel cor del poble ensorren les primeres cases de Rubén Darío, del número 1 al 13. En el seu lloc, després de recuperar el solar per a ús públic, s´hi construeix una plaça enjardinada i amb jocs infantils, coneguda com la plaça de la Pomera. A finals dels anys 90 s´hi

van arranjar les façanes i tot just fa un parell d´anys les teulades.

Ara sembla que amb el nou Pla de Protecció del Casc Antic de Sant Andreu de Palomar la seva salvaguarda és assegurada. Tot i això, la lluita no és guanyada del tot. El nou pla pretén escapçar patis i magatzems d´aquestes cases, els quals donen a Riera de Sant Andreu. Segons l´Ajuntament per a fer més ampla la vorera del carrer de la Riera de Sant Andreu. Escapçament, a parer d´un servidor, surrealista donat que allò que cal és pacificar el seu trànsit rodat i convertir-lo en un vial de vianants.

Així doncs, d´alegria a mitges. Josep Bachs ens fa saber que on ell habita hi havia hagut una antiga vaqueria, la qual va funcionar fins ben entrat els anys 70 del segle passat. A tocar de la vaqueria la seva família regentava una granja, des d´on venien la llet a dojo.Per en Josep Bachs la seva salvaguarda significa: “Dignificar el caràcter de poble obrer de Sant Andreu i exemplaritzar-lo amb aquestes cases”.

Aprofitant la Festa Major passada els veïns i les veïnes de l´antic carrer de Sant Antoni –constituïts en l´Associació Segle i Migvan organitzar una festa lúdico-reivindicativa, el dissabte dia 26 de novembre. Dues pancartes reivindicatives van donar elegància a la festa amb el lema: “Hem fet 150 i en volem fer 150 més”. L´espectacle infantil amb el grup d´animació “Més Tomàquet”, l´audiovisual reivindicatiu visualitzat damunt de les façanes i música ambient van ser els components de la celebració dels 150 anys de vida. I tal com diu la pancarta abans esmentada que durin 150 anys més!

Pau Vinyes i Roig és historiador

cap a peus | gener

el 19 de novembre de 1929 al 26 d´octubre de 1930 l´actual carrer de Rubén Darío va anomenar-se d´Ignasi Iglésias. També va anomenar-se carrer de Solidaritat Catalana durant un curt període del segle passat. Tanmateix, les persones de certa edat encara l´anomenen pel nom que tenia abans de l´annexió de Sant Andreu de Palomar amb Barcelona, pel de Sant Antoni. L´any 1942 l´Ajuntament de Barcelona el bateja amb l´actual nom; dedicat al poeta nicaragüenc. Les cases de l´antic carrer de Sant Antoni -cantó riu Llobregat- han lluït sonada celebració. L´any 1861 van ser construïdes per a allotjar-hi treballadors de la Fabra i Coats i dels Tallers del Nord majoritàriament.

19

entrevista | Jaume Seda|PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS (CEII)

“S’han comès algunes accions sense visió històrica i patrimonial” David Royo P. Quina valoració en fa el CEII sobre la proposta de preservació del

el fet de que demanés al Districte l’assistència del CEII a

R. La valoració global és positiva. S’ha reduït considerablement

semblat molt interessants. Portaven molt estudiades les seves

Casc Antic presentat a finals de l’any passat?

el nombre de cases afectades; però, tot i això, també considerem que es podria augmentar aquest nombre de cases. Sabem, i en

som molt conscients, que moltes vegades les afectacions provoquen preocupació i angoixa a les persones perjudicades ja

que creen inseguretats i temors. Cal aprofitar l’actual etapa d’al·legacions per treballar amb la finalitat de reduir al màxim el

aportacions i tenien molt clar el que defensaven. També vull dir que per part dels tècnics municipals i d’Urbanisme hi ha hagut

una bona recepció de les postures veïnals. Com ara se sap, no

tot ha estat atès i d’aquí la necessitat d’aportar al·legacions amb la finalitat de salvar tot el que veritablement es pugui.

nombre d’afectacions.

P. Des d’aquest pla, també s’ha fet una proposta de catalogació de

P. Malgrat que la majoria de cases s’han desafectat, teniu por que es

R. El Catàleg actual del Patrimoni a Sant Andreu és deficient. Li

pugui perdi la fesomia de l’antic poble de Sant Andreu?

R. Desgraciadament la fesomia ja fa temps que ha estat

mermada. Per aquest motiu, cal que tot el que ens queda es pugui salvar. En una ocasió algun alt dignatari municipal havia

comentat que Sant Andreu havia de sacrificar-se per Barcelona.

El meu qüestionament seria a l’inrevés: per què, en alguna ocasió, Barcelona no se sacrifica per Sant Andreu? D’aquí que

el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII) estudia les propostes de millora del Patrimoni Històric de Sant Andreu, analitzant quines propostes són vàlides i quines s’haurien d’incloure.

P. Creieu que arriba massa tard aquest pla i que s’han fet autèntiques barbaritats com un tram de l’històric carrer Grau?

20

aquestes trobades. Les aportacions fetes per l’AVV m’han

R. Si bé és cert que l’ànim dels responsables municipals és obert

i d’escoltar bona part de les propostes, creiem que no només en

el tram del Carrer Grau sinó en altres ubicacions s’han comès

cases des d’un punt de vista històrico-patrimonial. Com ho veieu?

manquen molts aspectes. La proposta feta per la Comissió d’Urbanisme d’augmentar el Patrimoni Històric i Artístic de Sant Andreu ens sembla important. Hem observat sensibilització en

aquest tema. Estem estudiant aquestes propostes pràcticament

una per una. Algunes qüestions no s’han tingut en compte i volem presentar les al•legacions pertinents, tant per absències com per una valoració excessiva.

P. Què heu trobat a faltar en aquesta catalogació ?

R. Hem dividit per zones el territori del Casc Antic per observar

“in situ” el Patrimoni. Ja s’ha fet la recollida de dades de cada zona i ara buscarem criteris comuns per defensar propostes de catalogació o el seu descartament i estudiar aquells casos que

considerem especials. Finalment es faran les al•legacions que calgui en aquells casos que el CEII consideri oportú efectuar.

accions no apropiades i sense que s’hagi tingut visió històrica i

P. Què els hi diries als lectors/res que vulguin col•laborar en la

millorar urbanísticament una ciutat, però una altra cosa és que no

R. Com sempre qualsevol aportació serà ben rebuda. Aquelles

patrimonial. Entenem que no tot es pot conservar si es vol es consulti o s’atenguin les aportacions de persones i entitats

que coneixen a fons els aspectes socials i culturals de Sant Andreu.

P. Durant els darrers anys heu assistit a les reunions convocades per Urbanisme amb la nostra Associació de Veïns. Com valoreu la feina feta per l’AVV en el procés? S’han trobat bones sinèrgies?

R. Vull agrair a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

catalogació d’edificis del nostre poble?

persones que ho creguin oportú es poden posar en contacte amb el CEII i es tindran en compte totes les seves propostes. A partir

d’aquí es farà la proposta de catalogació que hi hagi sobre la

taula. Tant de bo que les propostes siguin moltes ja que implicaria un gran interès dels andreuencs alhora que seria molt

bo que aquesta col•laboració s’estengués a altres àmbits culturals. El més important és l’estima per la cultura i la història més propera a nosaltres. n

cap a tu | Què n'opines del pla de preservació del Casc Antic? | PER JOSÉ NAVARRETE Inés Martos Zaragoza. 90 anys Jo estic aquí molt a gust i ara em volen fer fora. Porto 30 anys en aquesta casa i la meva il·lusió es

continuar vivint aquí. Jo vull morirme aquí.

Nativitat. 37. A l’atur

Alfonso Llobet. 58 anys. taxista Crec que les accions veïnals ens ajudarien, però poso en dubte

que serveixin. Perquè aquesta

gent ja ho té tot pensat. Però si ens trepitgen un peu em de dir ai!!

Tinc una miqueta d’esperança i

Carmen Manzano. 60 anys. A l’atur Si tothom es dona suport ens en

mitjans:

de gent del barri, el moviment

lluitarem fins al final amb tots els

reclamacions,

advocats...el que faci falta. Jo crec que ho aconseguirem.

Angela Puig.30 anys. Administrativa

sortirem.La unió fa la força. Des 15M, la gent dels desnonaments i tothom que s’hi vulguin afegir.

Com a projecte per a Sant Andreu

D’entrada

l’únic lloc on el Parc Lineal està al

manteniment del parc. Sembla

és preciós, però Baró de Viver es descobert, que és el que nos toca

sempre. Ho justifiquen com el tram per a la sortida de fum.

ha

agradat.

S’haurà de veure com queda el

sobre el paper molt idíl·lic. Uneix els dos barris i elimina la frontera que hi ha hagut sempre.

Dissabte 11/02/2012 a les 12:00hores a Plaça Orfila Concentració i Signatura Al•legacions AVV Dimarts 28/02/2012 a les 18:00hores a Plaça Orfila Entrega al•legacions al Regidor

cap a peus | gener

Pròximes mobilitzacions

ens

Carlos Gaitán. 45. Empresa de serveis

21

GIN

A PO RTIL L

O

S’han acabat les festes i poquet a poquet va tornant la normalitat. Jo amics, amb l’emoció d’aquests dies, he tornat una mica desorientat, l’altre dia fins i tot vaig perdrem anant al mercat.I vosaltres, ja us coneixeu el barri? Sabríeu arribar a la seu del districte? I a la biblioteca? ... no us amoïneu, aquest mes us he preparat un joc perquè pugueu practicar. Concentració! Fabret

Ajuda’m a arribar a casa meva ( La Fabra i Coats), però compte, cal que respectis la direcció dels carrers i no pots passar per aquells que estan subratllats, ja que estan tallats pel comerç al carrer.

Quin camí o camins puc agafar? (un cop trobada la ruta busca en un planell el nom dels carrers pels que hauré de passar)

22

El Perfil de...

Matías González “He passat de desnonat a activista”

L

JOANA ARIET

Va arribar, una mica atzarosament, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i des d’aleshores no ha fallat a cap desnonament d’afectats com ell. S’autodeclara un indignat que no pretén aconseguir avantatges privilegiats sinó justícia, diu que ha “passat de desnonat a activista”. Cada dia, mentre s’ocupa dels múltiples tràmits i gestions que aquesta situació l’obliga a fer, es pregunta per què uns tant i uns altres tant poc, per què, havent treballat tota la vida, ara no pot tenir una vida digna.

Nascut a Còrdova, va arribar a Badalona amb 12 anys, tot i que als 14 ja vivia al Carrer Gran de Sant Andreu. Sempre ha viscut al mateix lloc, només interromput per l’any de servei militar en què es va haver de traslladar a Madrid. A la seva tornada, es va comprar el pis al mateix bloc de pisos on havia viscut sempre i d’on ara el volen treure.

És conscient, i així ho va afirmar a l’Assemblea del moviment del 15M a l’Església de Sant Pacià, que avui li ha tocat a ell, “però demà serà qualsevol”. Aquell dia tremolava dels nervis, mai no havia parlat davant de tanta gent en públic i encara ara se li posen els pèls de punta quan ho recorda. Però està convençut que aquelles paraules van fer la seva funció.

Ha treballat sempre. Recorda perfectament la fàbrica de màquines industrials del carrer Palomar, la pastisseria, el bar, el trajecte que havia de recórrer a peu i en autobús fins arribar a Badalona. Això l’ha marcat perquè, a part de bromejar quan diu que de tant treballar s’ha quedat petit perquè no va poder créixer, ha après que amb esforç les fites s’aconsegueixen. El problema és que ara aquest esquema trontolla, s’esforça més que mai i els resultats, si apareixen, ho fan en comptagotes.

Des que va arribar al barri que es va sentir molt ben acollit. El llarg temps que hi porta li ha servit per forjar amistats, “amb 40 anys aquí coneixes molta gent”, diu. Això l’ha permès, a més d’enfortir vincles i relacions, confiar en elles i comptar amb ajudes desinteressades d’amics i desconeguts. El dia del primer desnonament hi havia molta gent fora el carrer entre periodistes i veïns que li donaven suport. Aquesta és la cara positiva de la seva crisi particular, enfortir amistats, fer-ne de noves, aprendre –perquè de tot se n’aprèn- i sobretot, redescobrir que té una força de voluntat i un esperit lluitador immesurable.

Ha posat cara a un problema molt preocupant de la nostra societat i ha fet visible la inoperància i lentitud del sistema que ha posat en dubte el dret de tot ciutadà a tenir una vivenda. La seva història ha recorregut quilòmetres i països i espera que serveixi d’alguna cosa.

Joana Ariet Porta

cap a peus | gener

a seva història, malgrat sigui de les poques visibles i conegudes públicament, no és gens excepcional. L’equació és senzilla: atur més una quantiosa hipoteca a pagar igual a tres ordres de desnonament. Malauradament, aquesta successió de fets avui dia gairebé ens sembla corrent. El que és excepcional i admirable, però, és l’actitud amb què en Matías va decidir enfrontar-s’hi; sempre mira endavant, no hi ha pla B perquè l’única opció vàlida és fer tot el possible per sortir-se’n.

23

24

Apunta’t als cursos de l’Associació!

Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...

El Cercavila, una fusió de festa i reivindicació

E

motiu, festiu, alegre, integrador, col•lectiu. Ple d'entitats i farcit de participants. Així va començar el Cercavila de la Festa Major de Sant Andreu 2011. Preparats, preparades?

Des de dalt del campanar la pancarta treu el nas. En realitat, ella és el tret de sortida i sense ella no seria el mateix. Baixa de manera vacil•lant, però ferma, potser premonitòria de l'any que ens espera! Uf, el rellotge, un any més, ha estat salvat. A poc a poc, es van llegint totes les lletres, no en falta ni una i això que pensàvem que amb les retallades...

A peu d'església, els geganters van cenyint-se la faixa. Ja són a punt i tots junts comencem a caminar. Sonen els timbals, les caixes i els xiulets. Crida la canalla, excitada i emocionada. Per a alguns infants és la primera vegada, no obstant això no tenen por, la seva mirada il•luminada és el reflex d'anys de tradició, de cultura de base i de transmissió de valors d'una generació a l'altra.

“VOLEM L ATENEU!” Tanmateix, aquest ha estat un cercavila amb un sentiment diferent, perquè malgrat la festa i l'alegria, la reivindicació també hi era present. “Volem l'Ateneu!”, clamava una gran pancarta; “Volem l'Ateneu!”,proclamaven els adhesius que lluïen al pit homes, dones i infants de totes les edats. La demanda ha estat clara: que L’Harmonia, Federació d’Entitats de Sant Andreu, s’ocupi de la gestió del nou equipament catalogat com a Casal de Barri projectat dins el recinte de la Fabra i Coats. Així doncs, Sant Andreu ha parlat i el Leviatan des de la seva talaia administrativa i poderosa ha d'escoltar. I ha de donar respostes!

Malgrat el poc temps que falta perquè s'acabin les obres, el districte continua jugant amb les entitats, continua oferint paraules d'incertesa i d'ambigüitat. Sabem que L’Harmonia ha fet la feina, una bona feina, però i l’administració? ... Seguim sense resposta.Trobareu més informació a www.ateneuharmonia.blogspot.com Ester Bueno

L’esplai Sant Pacià edita un llibre i un DVD dels seus 40 anys d’història

cap a peus | gener

Segueixnos al Facebook i al Twitter

25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | Llums de Nadal

La Maternitat d’Elna va il•luminar el saT! del 18 de novembre al 6 de desembre

D

el 18 de novembre al 6 de desembre el saT! es va omplir de records, poesia i esperança de la mà de La Maternitat d’Elna, amb dramatúrgia de Pablo Ley. Conegut gràcies al llibre homònim d’Assumpte Montellà, el document (el que s’explica és un tros d’història) narra l’exili dels centenars de milers de refugiats cap a França. La major part d’exiliats estaven reclosos en un camp de refugiats de les platges del Rosselló i la fam, la manca d’higiene i la mort eren el pa de cada dia. Gràcies a l’arribada de “l’àngel de la guarda” d’Elisabeth Eidenbenz la mortalitat infantil disminuí. Aquesta jove suïssa aconseguí adaptar una casa senyorial de la petita localitat d’Elna per fer-hi una maternitat on centenars de refugiades van donar a llum del 1939 al 1944.

Rosa Galindo encarna una jove modista que cus els seus records de l’exili a Argelers i del seu pas per la Maternitat d’Elna. Al piano, el virtuós Luc-Olivier Sánchez entona un seguit d’oportunes cançons populars catalanes i chanson francaise , acompanyat per la veu de l’actriu. Sovint amb la música també es projecten fotografies històriques que recorden la duresa de la situació. A l’escenari també hi ha un maniquí, una màquina de cosir i d’altres objectes d’època que ajuden a Rosa Galindo a transportar-se en altres moments o fins i tot transformar-se en diferents personatges (amb un simple davantal blanc esdevé “ Isabel” Eidenbenz).

26

Josep Galindo dirigeix un muntatge carregat d’emocions on res no hi sobra, ni els mistos que encendran l’espectacle, ni els crits de joia quan neix el nadó, ni les llàgrimes que enterboleixen els ulls dels espectadors... Què li darem al noi de la mare? Memòria, memòria històrica.

Bons propòsits pel 2012

Pels que us hàgiu proposat submergir-vos de ple a la cultura no cal que us mogueu de Sant Andreu perquè el saT! té una cartellera ben plena i per a tots els gustos: La Cia. Alba Sarraute torna a reprendre Soy la otra (La Diva); El Jardí de les Malícies és un recital de poesia eròtica; Reacció del dramaturg alemany Lutz Hübner; Ara estem d’acord estem d’acord és una faula explosiva que surt de la mescla de filosofia i futbol; l’humor gestual de Sirocco i Murphy,Tragèdia a Handsome House de la Companyia Vol-Ras.

PER IRENE CAIXÀS I ESTER BUENO

Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí el saT! aposta fort per als més petits: Balbir, el meu avi de la Cia. Thomas Noone Dansa; L’Ogret de la Factoria Escènica Internacional pretén fer reflexionar sobre els propis defectes; La companyia de teatre de moviment Teatre Nu presenta Sopa de pedres; Les Trifulgues dels Germans Garapinyada és un espectacle de pallassos de la mà de Teatre Mòbil; els titelles de L’home cigonya (Los Titiriteros de Binéfar), La pastissera i els follets (L’Estaquirot Teatre), El rusc de la Melinda (Cia. La Closca) i Les fades de la Bella Dorment (Disset Teatre).

Després de la marató de Dansat del passat novembre, aquest trimestre la dansa serà present amb: Islandia de Cia. La Veronal, In heaven de Cia. Jordi Cortés/Alta Realitat i el Projecte: La Plage de Cia. Por instantes.

‘El Jardí de les Malícies’ de la Cia. Teatre al Detall n del 26 de gener al 8 de març. Dijous a les 21h. n Sant Andreu Teatre

D

esprés de l’escudella, els canalons i el tortell de reis el SAT ens proposa dolces i suggerents paraules dites a cau d’orella. Mots xiuxiuejats amb gust de bombó, salpicats amb una mica de pebre vermell.

Des de finals de gener fins a principis de març, el Sat, Sant Andreu Teatre acull un delicat recital de poesia eròtica, El Jardí de les Malícies de la Cia. Teatre al Detall que no només entusiasmarà els amants de la poesia, sinó també a tots els amants en general.

Aquesta proposta teatral, basada en un llibre de Miquel Desclot, amb poemes de Goethe, la Fontaine o John Donne és un recull de versos, potser una mica irreverents, però decididament frescos i divertits, que van des de l’Edat Mitjana fins al Segle XX. Un bon espectacle que fa un maridatge de cultura. Poesia i teatre damunt de l’escenari!

Preparats per a seduir-vos trobareu els intèrprets Txell Botey (El cor de la ciutat, Mirall trencat, Temps de silenci) i Xavi Idàñez (Porca misèria, Ventdelplà, El cor de la ciutat), tots dos dirigits magistralment per Joan Maria Segura, un director d’escena que ja ha deixat de ser emergent per esdevenir un dels més recomanats. Amb aquesta peça, sens dubte que aquest any, a Sant Andreu, les pessigolles de l’escalfor de l’estiu, arribaran abans del que toca...

LA MÉTEO

D’

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Un Novembre extraordinàriament plujós hem passat a un desembre extraordinàriament sec, sense ni un dia de pluja. Es un fet rar, però no únic ja que des de el 1914 ,els anys: 1937,1966,1974,1993 i 2011 han acabat amb 0mm. El que no ha canviat respecte al mes anterior és la tendència càlida, amb una mitjana d’uns 12ºC es situa al voltant de 2ºC per sobre del que seria normal, en un dels desembres més càlids dels darrers 20 anys.

LA XARXA DE MOTS

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

19,5ºC 3,7ºC 11,9ºC 1036,8hPa 1004,6hPa 1022,5hPa 0mm 0mm

2 28 26 16 -

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

HORITZONTALS

1. Petita llar de foc per escalfar una habitació. 2.

Cinquanta romà. Metall molt resistent al foc. Rosegador

de claveguera. 3. Relatiu al mercat del porc (al rev.) Carrer

sense sortida. Ell nostre estimat motoret. Angle. 4.

Immensitat blava. No pot ni veure’l. El crit del soci blaugrana. 5. Creació de la ment, més o menys ocurrent.

cap a peus | gener

Document que dóna fe d’una reunió. Qui sempre té les de guanyar. 6. Sal de l’àcid nítric. Usuari de biblioteques i

consumidor de llibres. 7. Sardina preparada amb sal i premsada. Vocals. Consonant. 8. Estranya, El germà romà de Rem. Aliment bàsic.

27

VERTICALS

1. Treure de la circulació. 2. Sud. Peça de fusta on hi fem

reposar el cul. 3. Més o menys, traginer. 4. Qui remena

les cireres. Insecte descructor de mantes i abrics. 5. Prefix grec de greix. Símbol de la Plata. 6. Nota musical. Posar

SOLUCIONS

conservar aliments.

Horitzontals: 1. Escalfapanxes. 2. L. Amiant. Rata. 3. ìcroP. T.

té la paella pel mànec. 13. Aigua saturada de sal per

Col. L. 4. Mar. Odia. Clam. 5. Idea. Acta. Amo. 6. Nitrat. Lector.

ambulant de remeis miraculosos. 12. Pronom feble. Qui

7. Arengada. Oa. R. 8. Rara. Ròmul. Pa.

de toro (al rev.) L’amagatall d’en Patufet. 11. Venedor

Verticals: 1. Eliminar. 2. S. Cadira. 3. Carreter. 4. Amo. Arna.

Àustria. Cent romà. Vocals. Símbol de l’Urani. 10. Banya

5. Lipo. Ag. 6. Fa. Datar. 7. Antic. Do. 8. Pt. Atlam. 9. A. C. Ae.

Consonants. Apreciada varietat de whisky (al rev.) 9.

U. 10. nroC. Col. 11. Xarlatà. 12. Et. Amo. P. 13. Salmorra.

dia i hora. 7. Vell, atrotinat o venerable. Nota musical. 8.

EN CONTE

A

mb el nou any s’havia comprat un cotxe. El vell l’havia deixat tirat tantes vegades que fins i tot en Meca el mecànic li havia aconsellat que llancés aquella carraca, que li calés foc o que simplement l’abandonés. Encara t’ho agrairà algun rondaire d’aquests que no tenen casa, li deia. I ell que sí, cop de cap, rasca’t la butxaca i pam, cotxe nou.

De marca Nothifixis, blanc i lleig com un glop de llet, el seu trastet nou li havia costat quatre quartos. Bé, quatre o cinc, però pensant en els deu o dotze quartos que s’hauria gastat si s’hagués quedat amb el primer que va veure durant la recerca, quatre o cinc quartos era ben poc. Contaminava, però no massa. S’havia preocupat de revisar els estàndards que han de complir els turismes per no estripar cap llei ni cap aparell respiratori. De cilindrada, tampoc no massa. Ni massa dipòsit ni massa maleter. Massa de res. Tot just i al seu punt, com ell mateix, amb el permís d’en Meca.

I amb l’any nou van arribar els canvis al govern d’aquell estat que no sentia com a seu però que el sotmetia encara a una bona rècula d’obligacions. I amb l’entrada dels nous ministres, més o menys sinistres, van ploure paquets de mesures

LA REFLEXIO Déjà Vu

V

Any el nou any recaptatòries que van suposar una volta més al caragol del garrot que matava lentament el poble. S’apujaren els carburants, els transports, la llet, el pa, l’hora d’en Meca, el mecànic, i les assegurances. Quina jugada, havia fet el negoci d’en Roberto i les cabres. Ja ho deia sempre un amic seu, en Jordi, que el cotxe és un pou sense fons. Jo, nen, en metro, li agradava dir amb aquella cantarella. I ell pensava, noi, Jordi, tens tota la raó, però aquest any t’han ben fotut amb la garrotada de la te deu. Així va ser com, amb la compra ja consumada, la pòlissa al dia, el vell impost de circulació trucant a la porta per tornar amb la primavera i tots els nous impostos que encara no havien nascut esperant per ser gestats, va tenir la sensació que la millor pensada que havia tingut aquell nou any havia estat, potser i de bon tros, també la pitjor de les pensades que mai hauria pogut tenir per any nou. I va pensar si no seria possible aturar el món un moment, trencar a plorar de ràbia i tot seguit eixugar-se plor i sanglots per lluir el seu millor rostre el dia que havia d’estrenar el carro, com li deien els amics, portant mig poble a fer una volta.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

els del nostre barri; si carrers catalans, entre els quals línies positives, olia acabar l’any amb unes us remet directament a busquem el carrer Gran el servidor mica la dinàmica esperançadores, que trenquessin una grande de San Andrés, i una ubicació encapçalada per calle sts mesos. Però aque s erse conv res nost les de rida enra ix Google atribuïa la no és el pitjor dels exemples. El mate mim amb assu mig a, band una Per puc. no treballant per aportar em sap greu, traducció a un problema tècnic i ja està es, i baix s hore per en pass s calé res resignació que els nost món més misteriós, el de una solució que esmeni l’error. Quin a em arrib mai uè perq eixin serv ltres, ben entretinguts. confiem que tantes mesures les casualitats... I mentrestant, nosa altres indrets, o com ja en at pass ha ja com límit s guanyat el dret a cion hem situa Arriba un moment que potser ens de pomes agres cara amb ptem Acce lia. famí na algu t que hi ha persones que pateix malpensar una mica. Estic convençu d’ajornar per gin s’ha als soci s cion cupa preo que certes n perfectament que hi ha ens han pres bé la mida i que sabe ns els sego nt’, urge ‘més caire de s fan saltar de la butaca, atendre assumpte coses que ens toquen el voraviu i ens ents difer dels des stes prote les in ocupats a salvaguardar entesos. I malgrat sovinteg i que mentre tinguem el cap i el cor amb paciència prou passaran inadvertides. sectors, entomem les restriccions el nostre ADN, altres males jugades moment. Mentre tot això del etat grav la nt idera cons , ecte s’equivoquen. Aquesta resp Si aquest és el seu propòsit, ferin impunement proli , més a que, és ser pot no que ens distreu ni dispersa passa, el animadversió sorollosa d’uns pocs no ua i cultura. lleng ra nost la ent talm fron r mita intents de dina que és just del que no ho la nostra capacitat de discernir allò llarga sa mas i rida avor ja a d’un peó ha de punxar no ens L’últim moviment de és. Ja fa anys que si el practicant ens entorn d’excuses que fan ,doncs, tranquil•litat 2011 partida d’escacs, i sempre amb un al a amaga l’agulla. Donant carpetad gle Maps de traduir al Goo fet ha que at sobt i canv el és , any. riure i reconducció assenyada per al nou anda expressa, molts castellà, i sense cap motiu ni dem

Per Xavier Oliveres

Esports| Natació i futbol|

Els torrons d’aquest any no són tan dolços

Durant les darreres temporades els finals d’any han deixat la UE Sant Andreu força millor classificat que l’actual. Tots els canvis que ha patit el club necessiten llargs períodes d’adaptació. Jordi Urtasun

L

a UE Sant Andreu aprova l’arrencada de la vigent temporada amb 6 justet. Les dades parlen per si soles: 6 victòries, 6 derrotes i 6 empats. Amb 18 partits jugats, els quatribarrats han sumat 18 punts i n’han deixat escapar 56. Cal recordar que dels 22 jugadors que formen part de la plantilla actual, només 5 repeteixen vestuari al Narcís Sala respecte la temporada passada.

Els canvis van afectar també al cos tècnic i va arribar fins l’esglaó més alt del club; nou president, nou entrenador i fins i tot nou cap de premsa. Els resultats positius es van fer esperar, ja que la primera victòria no va arribar fins la cinquena jornada de la Lliga.

La cohesió i la unió del vestidor és innegable, ara bé, l’arribada de tants canvis ha provocat una situació caracteritzada per força inestabilitat. El cicle actual que està vivint la UE Sant Andreu és un cicle de canvis, millores i reformes i això implica un temps d’adaptació. Aquest any els quatribarrats no han pogut menjar-se els torrons amb la calma i tranquil·litat d’altres anys, però la implicació i la il·lusió de la parròquia andreuenca segueix vigent.

El dia dels innocents no va passar per alt al Narcís Sala. Al web del club van publicar que 8 dels 10 partits restants per a jugar a casa es disputarien en dilluns a les 21.30 hores. Els nous contractes televisius en temps de crisi han portat aquesta conseqüència. Tornant a la realitat, els horaris i dies de partit seran els habituals fins ara: Diumenge a les 12 del migdia. Lluny de ser una innocentada, Dídac Navarro i Marc Martínez, nouvinguts a Sant Andreu són dos dels candidats al millor jugador català de Segona B del 2011; un reconeixement que atorga el diari digital lajornada.cat. A més, el central i el migcampista respectivament formen part de l’onze ideal dels jugadors catalans de la categoria. Dídac Navarro ocupa el lloc de millor central dretà i el seu company d’equip Marc Martínez ha estat reconegut com un dels millors migcampistes de la categoria. Molta sort als jugadors seleccionats i a tot l’equip quatribarrat. Esperem que el 2012 ens porti salut però també moltes i moltes victòries.

La Copa del Rei torna a Sant Andreu

L

a piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu tornarà a acollir enguany la Copa del Rei de waterpolo, que tindrà lloc els propers 17, 18 i 19 de febrer amb la participació dels set millors equips de la Divisió d’Honor masculina al final de la primera volta i del Sant Andreu, que té la participació garantida com a club organitzador. L’organització ja fa setmanes que treballa per oferir als participants i assistents unes condicions com les de l’any passat, en què la Copa ja va visitar Sant Andreu essent un èxit de participació i públic. Precisament el Sant Andreu comença a aixecar el cap a la Lliga Nacional. Després d’un inici decebedor, amb només un punt sumat en les primeres jornades, els homes de Carlos Bellón han caigut amb el Mataró (10-13), Canoe de Madrid (15-8) i Terrassa (5-4), però han sumat les dues primeres victòries contra Túria de València (16-3) i Catalunya (6-2), i segueixen en la penúltima posició però en plena escalada. La principal novetat pel què fa a l’esquadra femenina ha estat el canvi de tècnic. El brasiler André Avallone,

amb qui l’equip va quedar sotscampió l’any passat, ha tornat al seu país de forma inesperada per motius personals, i s’ha fet càrrec de l’equip Jordi Timblau, amb una dilatada trajectòria en el món del waterpolo femení i que compaginarà la seva tasca amb la de segon tècnic de l’equip masculí. Pel què fa a la competició, l’equip ha sumat en el darrer tram victòries contra Universitat de Navarra (14-6) i Sant Feliu (20-4), però ha empatat inesperadament amb el Terrassa (10-10) i no ha pogut superar els dos primers classificats a la taula: Mataró (4-6) i Sabadell (119) amb la qual cosa ocupa el tercer lloc. Ara les lligues nacionals s’aturen fins al febrer per la disputa del Campionat d’Europa de seleccions, i mentrestant jugaran la Copa Catalunya. Per últim, destacar la victòria del Sant Andreu aleví en el Trofeu Turbo, torneig amb 24 equips, alguns d’ells estatals i estrangers. En la final, els nois i noies d’Àlex Corres van vèncer el Barcelona per 5-4.

JJ Aymerich

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter