Decapapeus 2011 11 566

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 1

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 2

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 3

E

E DI TORI A L 40 anys de moviment veïnal a Sant Andreu JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

l mes passat va fer 40 anys que va néixer la nostra associació. es

va fundar el dia 12 d'octubre de 1971 malgrat que el govern

franquista no va legalitzar-la fins el 23 de maig de 1972 i s'inscrigué

amb el nom de 'asociación de vecinos de san andrés de palomar' una època on la llengua catalana estava prohibida.nosaltres però celebrem la

data en què l'avv de sant andreu de palomar es posa a caminar, i ens

fa molta il•lusió. ens omple d'orgull prendre consciència que estem

continuant una tasca amb 40 anys d'història, i per això ho volem cel•lebrar amb tots vosaltres, socis/es, veïns/ïnes, entitats, andreuencs i

andreuenques. també volem reivindicar la feina feta durant tots aquests

a la història de l'entitat, però que també tingués una mirada posada al futur de l'associació.i és que, per desgràcia, cada vegada es fa més necessària

la lluita col•lectiva per defensar els drets socials, i cada vegada s'assembla

més a la lluita contra la misèria i contra els privilegis que va fer néixer el

moviment veïnal a barcelona fa més de 40 anys. com a repte de futur tenim també saber mantenir la coordinació i les sinergies teixides entre el

moviment veïnal i el recent moviment del 15m. amb la situació actual seran

necessàries tant la capacitat de convocatòria i transversalitat d'aquest moviment, com l'experiència de les associacions de veîns.

anys per molta gent que ha col•laborat amb l'entitat i omplir-nos de força

com a homenatge a aquesta experiència, el dia 19 de novembre, a l'acte

guardiola, la rambla, el cementiri, la fabra i coats, les casernes, ... són

junta de l'avv (tant els que hi constaven oficialment com els que no, per

pel futur. reivindicacions i lluites veïnals com el parc de la pegaso, can

un llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabem que encara ens queda molt camí per recórrer com la preservació del casc antic o la

construcció futura del parc linial entre d'altres.

central d'aniversari, volem fer socis d'honor els membres de la primera

motius legals). Hem contactat amb la majoria d'ells, però d'alguns n'hem

perdut la pista (si algun d'ells llegeix aquestes línies i no hi hem contactat que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres).

per aquest motiu, a més dels actes que ja us vam avançar en el número

moltes felicitats a tothom que ha format part o col•laborat d'una manera

intentat que aquest sant andreu de cap a peus especial fos una repassada

quatre dècades.

anterior, hem preparat aquest número especial de la nostra revista. Hem

EDITA: associació de veïns

de sant andreu de palomar

PRESIDENT: genís pascual i porret

VICEPRESIDENTA: gemma armengol i rossell PRESIDENT D’HONOR: francesc porret DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

la revista i l’avv que l’edita no es fan

responsables del contingut dels articles

i les notes signades per particulars i

col·lectius.

o altra amb l'associació de veïns i veïnes de sant andreu en aquestes

*

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona

8

sap1998@teleline.es

)

- capapeus@yaHoo.es

93 345 96 96 - 93 345 81 54

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 4

S U MA R I

ORIGENS/6

LOGOS/8

PUBLICACIONS/12

SEUS/14

LLUITES/18

SOCIS/34

FAVB/40

ACTES 40 ANYS/42

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: david royo.

DISSENY I MAQUETACIÓ: elma vila i cristina garde

EQUIP DE REDACCIÓ: marta roig, xavier oliveres, jordi rabassa, pau vinyes, georgina rifé,pere massana, andreu giralt, genís pascual, david

royo, natàlia rivero, irene caixàs, borja maría, joana ariet,montse tarré, jordi urtàsun, sergi corral, sergi cabeza, pau maduell, gemma

armengol, jj. aymericH, óscar malo, rosa pursals, alain garrido, irene gonzález, àngela folguerola, edu soler, oriol agull, dani gomez, edgar cristòbal, xavier aragall, jaume prats i ester bueno

FOTOGRAFIA: david royo, xavier de la cruz, manuel a. raigada, josé navarrete

CORRECCIÓ: irene caixàs, xavier oliveres, ricard ripoll, eva cabrera, anna moyà

PUBLICITAT: verónica gonzàlez

(93.3450576)

IMPRESSIÓ: gráficas campás s.a

PERIODICITAT: mensual, de setembre a juliol

(11edicions l’any)

DISTRIBUCIÓ: a domicili per als socis de l’avv, als comerços anunciants i a les entitats de sant andreu de palomar

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 5

E SPE C I A L 4 0 A N YS Estimats/des andreuencs i andreuenques COORDINACIÓ DEL ‘SANT ANDREU DE CAP A PEUS’ estimats socis/es, veïns/es, andreuencs/enques,

aquí teniu a les mans el número especial que hem realitzat pels

quaranta anys de la nostra associació de veïns i veïnes (avv) de sant

andreu de palomar. abans que res, voldríem comentar-vos que ha

estat un número que volem dedicar a totes les persones que han

format part en algun moment de la història de l’avv; a aquelles

el ‘sant andreu de cap a peus’, el capapeus com tothom la coneix

avui en dia. tot seguit oferim al lector un article sobre els diferents locals on ha estat ubicada l’avv: primer en el mític local de ruben

darío on fins i tot es van patir atemptats terroristes d’extrema dreta; i l’actual, al local del carrer balari i jovany, on abans hi havia l’escola acadèmica cultura, en la qual molts andreuencs i andreuenques han

persones, homes i dones, que van fundar-la.

estudiat. i com no, després ens endinsem en les lluites més

aquest número té forces coincidències amb el número que vam

al costat d’altres entitats del poble. cal reconèixer, però, la punta de

aquest cop hem volgut donar més èmfasi al tractament fotogràfic, la

commemoratiu que teniu a la portada. Hem intentat resumir algunes

realitzar pel 30è aniversari del capapeus l’any passat, malgrat que majoria d’elles extretes de l’arxiu documental que tenim al local de

l’avv. de fet, també teniu una mostra d’aquest fons d’arxiu amb

l’exposició de cartells dels anys 70 fins a l’actualitat que podeu veure fins al 27 de novembre a can fabra.

iniciem el número especial de la revista amb un article que ens

significatives que ha dut a terme l’associació de veïns, moltes d’elles llança de l’avv en totes elles, com es reflecteix en el cartell

de les reivindicacions més importants: el parc de la pegaso (“volem

zona verda i equipaments”), la rambla (“volem la rambla ja!”), can

fabra (“salvem can fabra”), el cementiri (“no potinegeu els morts!”), can guardiola (“salvem can guardiola”), casc antic (“preservem el

casc antic”), les casernes (“no ens robareu les casernes”) i el tav

(“sant andreu x viure!”). moltes d’aquestes han arribat a bon port però

introdueix en el context sòcio-polític de la fundació de l’associació i la

encara queda molt feina per fer.

dels logotips de l’associació de veïns amb una petita entrevista al

a continuació, hi ha la part més emotiva d’aquest número, que són

primera dècada d’existència. després donem nom i rostre als creadors

salvador gonzález, dissenyador del mític logo de l’associació; al jove

il·lustrador dani gómez és la persona que ens ha realitzat el cartell

dels 40 anys inspirant-se en el primer logo que va tenir l’associació als aniversari tanca aquesta sèrie d’entrevistes.

seguidament, hi ha un article sobre els butlletins que ha realitzat l’avv

a dir que l’objectiu pel qual s’afilien no ha canviat pas: la millora del

nostre poble i de la seva gent. finalment, hem volgut tancar aquest especial amb un interessant article del jordi bonet, president de la

federació d’associacions de veïns i veïnes de barcelona (favb).

durant tot aquest temps, un estri important per donar a conèixer les

en la redacció i producció del número especial dels 40 anys, cal agrair

ser la publicació ‘sant andreu’ als inicis dels anys setanta i ja a l’11

revista, dels correctors i dels fotògrafs, però també la de tots aquells

activitats i reivindicacions de l’associació de veïns i veïnes. primer va

d’octubre de 1980 va néixer la publiació veïnal degana de la ciutat com

especialment la tasca altruïsta de l’actual equip de redacció de la que col·laboren mes a mes amb tots nosaltres.

cap a peus | especial 40 anys

anys 70; i el polifacètic vier araguz, dissenyador del logotip del 40è

entrevistes amb veïns i veïnes de l’avv; entrevistes amb membres

fundadors de l’avv i amb els socis que s’han donat d’alta fa poc. val

5

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 6

E

ORÍ G E N S 1971-1976: L'eclosió del moviment veïnal PER JORDI RABASSA MASSONS

l 23 de maig de 1972 el govern civil legalitzava els estatuts de

l’associació de veïns de sant andreu de palomar, una data clau

que no és la que celebrem. l'autoritat franquista reconegué aquell

dia una entitat que havia presentat la documentació el 18 d'octubre de

l'any anterior, que havia celebrat una reunió constitutiva el 12 d'octubre de 1971 i que ja havia fet els seus primers actes i reivindicacions. la

nostra celebració es correspon amb la data real de la seva fundació.

la documentació existent dels primers anys de vida de l’associació de

veïns i veïnes (aleshores 'de veïns') i dels seus antecedents és

escassa. per tant ens veiem obligats a reconstruir les seves primeres

passes a partir del relat de les persones que hi participaren i de

contextualitzar-les en el moment històric. aquesta limitació redueix el

nostre relat i el fa parcial. per aquest motiu només deixem testimoni de

les paraules de francesc porret, el primer president. les nostres

disculpes a la resta de protagonistes però avui, com ahir, calia buscar

una figura de consens.

TRES LLEIS AMB ESCLETXES

els quinze anys que van des de l'inici de la dècada dels seixanta fins a

mitjans de la dels setanta van ser, a catalunya i a espanya, els de la

mobilització social i política més intensa de la segona meitat del segle

xx. l’estat franquista dels seixanta contenia una sèrie de contradiccions

internes que enfrontaven les conseqüències del creixement econòmic

(del qual no es beneficiaven les classes populars) amb l'ampliació de les necessitats bàsiques del conjunt de la població. els sectors diversos de la dictadura proposaven diferents models de gestió, però la societat civil

s'anticipava a les possibles solucions proposant models propis que

responien a les necessitats materials dels barris.

6

casal catòlic de sant andreu començà a treballar per crear una

comissió de barri que volia treballar per a millorar-ne les condicions de

vida. Hi hagué diverses espurnes que atiaren els ànims: la desaparició

el règim, conscient que la situació se li escapava de les mans, provà de

de la rambla, el drama silenciat de les obres del metro, i vagues

contra seu, de les quals en destaquem tres que van jugar un paper

regidor del districte, josé antonio sauqué treballava per crear una

fer-se amb el control dictant algunes mesures que es van tornar en

important en el desenvolupament del moviment veïnal. la primera va

ser la llei d'associacions de 1964, que volia regular l'associacionisme

ferotges en indústries emblemàtiqes. paral•lelament, sembla que el

asociación de cabezas de familia, però els homes i les dones que

formaven part de partits i sindicats clandestins se li avançaren. alguns

lúdic i assistencial i que acabà per emparar entitats que malgrat declarar

practicaven la lluita clandestina després d’haver viscut la guerra civil,

ho feien. les següents foren de 1966: la llei de premsa i d'imprenta, que

començar els estudis universitaris.

seguir los principios fundamentales del movimiento, a la pràctica no

es va presentar com un avenç social en suprimir la censura prèvia i que

va fer-la encara més evident; i les eleccions sindicals a les empreses,

en les quals els elements comunistes i anarquistes van aconseguir

introduir-se. la dictadura era incapaç de respondre als canvis del

moment, i aquestes tres lleis oferiren escletxes per on penetrà la dissidència. el moviment associatiu se n’aprofità arreu.

a sant andreu, un grup de gent que formava la comissió de cultura del

mentre que els més joves s’hi havien incorporat, normalment, en

L’AGLUTINADORA DE BONA PART DE LA DISSIDÈNCIA

l'aportació d'aquests elements polititzats va ser clau: bagatge ideològic,

capacitat d'organització en la clandestinitat i coneixement de les

necessitats dels veïns. a l'av van coincidir militants dels diversos

partits i grups d’esquerra i calia que el president fos algú de consens i “net”. va ser francesc porret, que fidel a la seva humilitat explica

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 7

L’any 1972 es va legalitzar la nostra associació de veïns

van posar de president de l’av, perquè has de comptar que dintre

solars per a parcs i escoles com la pegaso, entre d’altres. i també

cap a peus | especial 40 anys

militaven en partits i en centrals sindicals". moltes de les activitats

participació en la campanya per la "llibertat, amnistia i estatut

7

que "precisament perquè no estava ni fitxat a cap partit ni res, em

de l’av s’hi havia ficat tota la classe política, o sigui, tots els que

la recuperació per al nomenclàtor de noms locals, l’ocupació de

lluites nacionals, com l’adscripció a l’assemblea de catalunya, la

que es duien a terme en aquella av s’originaven en els òrgans

d’autonomia" o el de l’ensenyament en català.

població i d’aconseguir, si no militància, sí un suport social més ampli

tot, però, es va capgirar amb les primeres eleccions democràtiques,

directors d’aquests partits, amb la voluntat d’arribar al màxim a la

per a les seves aspiracions polítiques. porret recorda decisions importants debatudes acaloradament, com el sistema d’organització

i de presa de decisions (assemblearisme, consens, majories…), i

que hi havia vocalies (va guanyar el terme 'vocalia' enfront del de

'comissió') més o menys controlades per tendències específiques

dins del ventall entre el comunisme, el socialisme i la socialdemocràcia progressista.

les municipals de 1976. aquelles votacions van provocar que molts i

moltes de les implicades en el projecte veïnal passessin a ocupar

càrrecs polítics a l’ajuntament, i l'av es va haver de repensar.

PALLARÈS, J.; VINYES, P.: La lluita d un poble.

Editat per l Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, 1996.

durant aquells primers anys, la qüestió urbanística va ser cabdal (la

MOLINERO, C.; YSÀS, P. (coords.): Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal

solidaritat amb els treballadors en lluita, la normalització lingüística,

entrevista de l’autor amb Francesc Porret de l 11 de Gener de 2011.

reivindicació de la rambla va durar dècades), però també la

durant el tardofranquisme i la transició. Les cites textuals són extretes d’una

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 8

D IS SE N Y A DORS D’A L TURA L’autor del logo i els de la imatge dels 40 anys PER JOANA ARIET PORTA

“Era un modern d’aquella època”

SALVADOR GONZÁLEZ Creador del logotip de l’associació

en salvador no viu a sant andreu, però el cert és que la seva relació

amb el barri és molt estreta, especialment amb l’associació de veïns

8

representatiu i tan conegut per tots nosaltres. admira la

consciència de poble, la unió de la gent, els moviments socials, la

i amb el que va ser una de les seves primeres imatges: el logotip.

familiaritat que s’hi respira. això i la seva creativitat innata, que

d’informàtica i d’internet, pintar, escriure i seguir entrenant la seva

imatge que aconseguia canalitzar tota la força de l’associació.

actualment està jubilat, fet que li permet impartir classes de pintura,

creativitat. li agrada expressar-se, transmetre els seus punts de

vista i opinions i el dibuix i les noves tecnologies són uns aliats perfectes per aconseguir-ho. a més, diu que així aconsegueix arribar a la gent i crear vincles amb ella. sempre fent amics, en salvador.

malgrat no haver viscut mai a sant andreu i sempre deixar-s’hi

caure com a visitant, la seva vinculació ha estat molt forta. és fill

porta als gens des del primer plor, el van portar a inventar una el colom havia d’aparèixer per fer honor al nom del poble; els

personatges reflecteixen la gent de l’associació, tot i que en

salvador comenta que n’hagués pogut posar molts més, de

personatges, perquè a l’associació hi ha molta gent implicada. es

descriu com “un modern d’aquella època”, mostra d’això n’és el

logo, fet amb un estil molt peculiar i actualment gens desfasat. li

de gràcia i, potser per això, sent una connexió especial amb el

agrada recordar que en aquells moments la informàtica no existia

carrers, l’ambient, la vida, tot, li recorda a allà on va néixer i va

retallar i enganxar. així, a base de retalls, idees i bones intencions,

nostre poble. la impressió que en té és molt bona perquè els

viure-hi la seva infància. Ha forjat bones amistats que, precisament, són les que el van portar a crear aquest logo tan

com la coneixem avui dia i tot s’havia de fer manualment: dibuixar,

va ser com el logotip va prendre la forma que s’ha mantingut intacta fins a dia d’avui, ni més ni menys que 40 anys.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 9

“Sant Andreu és un barri ple d’idees”

DA NI GÓME Z C art ell de ls 4 0 an ys

de sant andreu de tota la vida. potser no sabeu quina cara fa

“Qualsevol logotip és un petit ésser viu”

V IER A RAG UZ L o go ti p d els 4 0 an ys

malgrat familiars i amics de tota la vida li segueixen dient xavi,

però segur que en coneixeu els seus traços, el seu humor i el

pràcticament d’un dia per l’altre va passar a dir-se vier, xavier

és l'autor de la tira còmica del capapeus des de fa un any i el

sigui xavi i per altres, vier és un exemple més del seu perfil

seu rigor a l'hora de dibuixar satíricament l'actualitat andreuenca.

escurçat pel darrere. potser precisament aquest fet, que per uns

responsable del cartell commemoratiu dels 40 anys de

polièdric, de la seva vitalitat, curiositat i interès per aprendre i fer

en dani es declara un tastaolletes en tota regla, sempre fent

i que també va estudiar cinema, cuina i actualment està

l’associació de veïns. tot plegat, un honor per ell.

coses, sempre innovant, sempre creant. mai no va saber quin

somni perseguir, no tenia una idea clara de com seria el seu

futur, quan mirava endavant “hi veia un gran abisme”. però tot i

no saber què volia, a part de viure per sempre més a sant

publicitat, ha exercit de dissenyador gràfic durant molts anys, tot

realitzant un curs d’enologia tot compaginant-s’ho amb les

incursions al món del teatre que un dia va començar a fer i que

ja no ha pogut aturar. i tot això s’ho ha de compaginar amb les seves visites setmanals al camp del sant andreu, és un fan

incondicional de l’equip i un dels creadors del llibre de la història

comunicació audiovisual, futur doctor de gèneres de ficció –

de la uesa.

gràfica que espera acabar aquest any–, dissenyador gràfic,

no s’hagués imaginat mai que el dia que es va presentar als

actualment està treballant amb la tesi doctoral sobre novel·la

il·lustrador, fins i tot actor i director de teatre.

locals de l’avv per documentar-se per la història de la uesa li

obriria les portes a convertir-se en una de les persones

la faceta de dibuixant no és vocacional, sinó que més aviat es

encarregades per traduir a imatges el 40è aniversari de l’avv a

era petit no era qui millor dibuixava de classe, més aviat quedava

amb el do de la creativitat i la bona traça per expressar-se amb

sobretot la goma. gaudeix comunicant, buscar la manera més

sí sol i que, a més, és un petit esser vivent. sense anar més

deu a un entrenament perpetu i constant. reconeix que quan

en un segon pla, però mai no va deixar el llapis i la goma,

adient per expressar-se, ja sigui amb paraules, vídeo, imatge fixa o dibuix, tot i que de manera gairebé inconscient se li escapa

través del logotip commemoratiu.un dels escollits i agraciats

dibuixos i dissenys. afirma que qualsevol logotip ha de parlar per

lluny, el que ha dissenyat per l’aniversari de l’associació està

humanitzat, representa la gent unida, la seva força i la seva

que allò amb què es troba més còmode és amb la il·lustració.

història.

té la teoria que les idees no es tenen, sinó que ja existeixen. floten

quan parla i explica com va ser el procés de creació del logotip

el que el lliga a sant andreu, que és un barri ple d’idees malgrat no

cuina que tant li agraden. assegura que quan dissenyes

en l’ambient i, simplement, cal caçar-ne una al vol. potser és això, les puguem veure. unes idees que, a part de la tira còmica de la

revista, també es poden veure al seu blog a internet i ben aviat al

bar la menta, on a través d’il•lustracions retratarà aquells racons

i situacions de la vida del barri que tant el caracteritzen.

no pot evitar fer símils i comparacions amb el món del vi i de la

“treballes amb ingredients, com en una cuina, i cadascú els

utilitza com vol”. ell ha unit la seva creativitat perenne, la

bombeta permanentment encesa i la sensibilitat i estima pel barri i ha “cuinat” aquest logotip.

cap a peus | especial 40 anys

andreu, ha sabut farcir aquest buit: llicenciat en periodisme i

coses noves. el seu currículum és extens en el món de la

9

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 10

Apunta’t als cursos de l’Associació!:

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 11

Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:01 página 12

PUBLICACIONS: DEL BUTLLETÍ AL ‘DE CAP A PEUS’ 40 anys informant als veïns de tot un poble PER PAU VINYES I ROIG

“N

o cal pas insistir massa sobre la necessitat que tots tenim

d’agrupar-nos per a poder donar solució als nombrosos

problemes que ens presenta la societat d’avui. cada dia veiem

més clar que el ciutadà sol, no pot fer front als possibles abusos que li fan, no

Molts reportatges eren crítics amb l’actuació municipal

té prou representació i és per

això que necessita reagruparse amb altres homes que

tenen els mateixos problemes

que ell i junts buscar-hi la

solució d’una forma col•lectiva

i organitzada. (...) sols ens

resta presentar aquest primer

12

número del butlletí que amb la col•laboració de tots pensem tirar endavant;

creiem que ell ha d’ésser no només el portaveu de tot el treball que anem realitzant en el barri sino que volem que estigui també obert a qualsevol

suggeriment del veïnat, amb la finalitat d’aconseguir una major convivència i

promoció tan cultural com social i humana en el nostre barri de sant andreu”

sant andreu” (avui carrer josep de soldevila i voltants) així com de la

demanda d’un institut de secundària. tot el butlletí es escrit en castellà menys l’editorial i les notes breus de les darreres pàgines

joan pallarès-personat i pau vinyes i roig a “la lluita d’un poble. 25 anys

de l’associació de veïns de sant andreu de palomar”, en referència als

primers butlletins: “tan bon punt com l’associació va ser legalitzada es

creié oportú publicar un butlletí, i amb aital nom va sortir pel 1973 el primer

número. aquells butlletins tenien una periodicitat d’allò més irregular, cada

dos o tres mesos, amb sort i silencis semestrals d’altres vegades. fent la

labor de “suplència” que feien aleshores les aavv, recullien notícies que els

diaris no podien publicar o, simplement, repoduint plegades una mateixa

notícia apareguda en dos diaris diferents, d’aquesta forma i pel creuament de la informació, hom podia deduir allò que no es podia publicar”

aquells butlletíns van utiitzar indistintament el castellà i el català per a

publicar llurs articles. tal com ens alliçona l’historiador jordi rabassa en

l’article “l’origen del sant andreu de cap a peus” en el número

encapçalem l’inici d’aquest article amb les primeres paraules del nou mitjà

extraordinari per a commemorar els 30 anys de la revista veïnal

sant andreu (sense datar, però que suposem, per les informacions incloses,

des del 1973 fins a l’any 1979”

d’informació de l’associació de veïns, el butlletí de l’associació de veïns de

amb data d’inicis de 1973). l’associació de veïns tot just s’havia legalitzat

el maig de l’any anterior. en aquest primer número es fa un ampli ressò de

l’explosions de gas hagudes a la ciutat de barcelona i se’n demana la seva

andreuenca (octubre de 2010): “el butlletí va tenir tres etapes, que van

molts dels reportatges publicats eren atrevits en ser molt crítics amb

l’actuació municipal de l’ajuntament franquista de l’època. articles com

“un nou alcalde designat “ ( en referència al nomenament a dit de

revissió i reunions amb el governador civil. també s’informa de la reunió

l’alcalde masó, el 1973) o “la subida de los precios o el cuento de

a tractar de les problemàtiques urbanístiques existents en “la zona baja de

la voluntat de pertinença a sant andreu també hi té cabuda: “ el

mantinguda amb el regidor franquista del districte, josé antonio sauqué, per

nunca acabar” (1974) esdevenient punyents, irònics i crítics alhora.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 13

Més de 550 persones han deixat petjada al CAP A PEUS

passat dia 30 de novembre va ésser festivat de sant andreu. en tota la setmana vàrem organitzar actes que ens fessin

recordar que som veïns d’un mateix lloc i

capaços d’organitzar-nos i divertir-nos

junts”, en clara alusió a les festes populars de

carrer de caire democràtic, fins aleshores prohibides.

el número de juliol de 1974 titulava “los terrenos de pegaso ya son nuestros!”. les dues associacions de veïns, la de la sagrera i sant andreu

de palomar, havien aconseguit per a ús public els terrenys de l’antiga

construcció i l’obertura. el butlletí també es fa ressò d’altres barris, els quals

encara estaven pendents de poder legalitzar llurs associacions de veïns, com fou el cas de bon pastor.

o butlletí. però ens fa l’afecte que respon a una necessitat real i que farà

un bon servei. potser el servei que ara necessitàvem més”.

aquell simple full d’anuncis i avisos sortia de forma quinzenal en una sola

tinta –negre sobre fons blanc amb imatges , i després, en un curt període,

setmanalment , altre cop quinzenalment i fins als notres dies que ho fa

mensualment. a principis de l’any 1987 el butlletí passa a tenir 12 pègines i

enceta una nova etapa sota la direcció de barta solanas com a redactora en

cap i en jaume domènech com a president de l’associació. a mesura que

passen els anys la revista creix: s’amplien el nombre de pàgines i comerciants

que s’hi anuncien, s’introdueix el color – primerament a la portada i després

en tota la publicació- , creix el nombre de redactors, de dibuixants, i de

fotògrafs – més de 550 persones hi han deixat petjada- així com s’inclou la

figura del maquetador i del dissenyador. diferents són les etapes del butlletí

EL NA IX EME NT D ’UN MIR AC LE : EL S AN T AN DR EU DE C AP A PEU S

, amb alts i baixos, però sortosament amb més alts que baixos.

mossèn josep camps i aleu (1933-2003), que havia fet estades

el fet més destacable dels 31 anys del de cap a peus va ser amb el

rabassa: “ ben aviat contactà amb l’associació de veïns. parel•lament,

sense local per l’afectació del pgm de 1976. la fotògrafa va fotografiar les

el 1972 era nomenat rector de la parròquia de sant andreu de palomar

missioneres a colòmbia i a l’equador. segons a l’esmentat article de jordi

començà a publicar un nou full parroquial del qual portava la coordinació

i escrivia l’editorial amb un llenguatge concís, exacte i emocional”. aquest

mossèn d’idees progressites va ser el que va donar el tret de sortida,

número 385. la revista va anunciar que l’associació podria quedar-se

teulades i terrats de les cases afectades (carrer rubén darío). una de les

cases era propietat d’un membre de junta. en veure la foto esmentada era

la portada del de cap a peus va voler segrestar la revista i amb amenaces

conjutament amb qui seria el nou cap de redacció pere massanet, del nou

de voler-la cremar. després de més de dues hores de reunió, finalment

enric soler i josé manuel fuentes conjuntament amb els citats josep

i fes possible el lliurament de la revista als socis i a les sòcies de l’entitat.

butlletí de l’associació, el sant andreu de cap a peus. francesc porret, camps i pere massanet varen ser els primers redactors. en pere

massanet recorda que aquell “full de notes i avisos” va ésser inspirat amb el butlletí municipal de santa coloma informa.

van poder convèncer al membre de junta que desistís de la seva negativa

al llarg dels 31 anys de de cap a peus aquesta s’ha fet ressò de totes les

campanyes reivindicatives i festives de l’associació així com del batec de

tot un poble. per als futurs historiadors que vulguin recórrer la historiografia

mossèn camps va ser, malgrat no portés la seva firma, l’autor de la

dels darrers 50 anys del poble de sant andreu de palomar estaran obligats

declaració de principis:

s’entendria la pròpia associació i l’esperit andreuenc.

primera editorial (11 d’aoctubre de 1980). en ella hi escrivia tota una

a consultar els diferents bulltetins de l’associació de veïns. sense ells no

cap a peus | especial 40 anys

fàbrica enasa. un parc i una escola esperaven amb candaletes la seva

“aquí teniu , veïns de sant andreu, una veu nova i pròpia del barri. tal com

ho podeu veure és un simple full d’anuncis i avisos. ni tant sols una revista

13

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 14

LOC A LS D ’A HI R I D’ A VU I PER EDGAR CRISTÓBAL I MESTRES

any 1971, any de fundació de l’associació de veïns i veïnes de

L’

de l’associació. aquesta casa estava situada al carrer rubèn dario nº53.

franquista i sant andreu de palomar no n’era una excepció.

aquest local va sorgir d'un soci fundador de l'associació, en josep

de la reunió i els temes tractats.

es va estudiar l’opció

sant andreu de palomar, catalunya seguia sota el regim

qualsevol expressió d’associacionisme era perseguida i controlada a

través del govern civil, òrgan al qual qualsevol reunió de cinc o mes

14

El local de Ruben Darío va patir quatre atemptats davant la necessitat de no cridar gaire l'atenció, l'oportunitat de llogar moratalla, que tenia una drogueria just al davant d'aquesta antiga

botiga de làmpades.

persones tenia que ser comunicada oficialment, detallant el contingut

en un primer moment

amb aquest panorama, l’embrió del que seria la futura associació de

però finalment es va

veïns i veïnes de sant andreu de palomar, comença a reunir-se d’amagat a casa d’en francesc porret i gay, futur president de

l’associació, que constà com a seu de l'avv en els primers moments.

segons en genis pascual, nét d’en francesc porret, per evitar

de comprar la casa,

desestimar optant per

un lloguer assequible.

Francesc Porret tenia preparat el tocadiscos per simular que s’hi celebrava una festa

segons en pau vin-yes, antic secretari de l’avv, les portes del local

aixecar sospites els seus avis tenien preparat el tocadiscos per

eren dues fustes de posar i treure i a l’hora d’obrir o tancar l’associació

vingut els grisos.

la porta hi havia la secretaria, uns plafons, un per vocalia i un amb

simular que a casa hi celebraven una festa en cas que haguessin el pis d’en francesc porret i el casal catòlic de sant andreu, que també

era molt feixuc haver de traginar les fustes a munt i avall. a l’entrar per

l’agenda, i al fons de la planta baixa un despatx.

va acollir reunions, es poden considerar els primers locals no oficials de

aquest despatx s'utilitzava per a dues activitats, una com a despatx

any en que l’associació de veïns es legalitza com a tal i es lloga una casa,

socis i els veïns, i durant la campanya en contra de l'abús en el rebut

l’associació. locals que es van anar alternant fins a finals de l’any 1972,

una mica vella, però suficientment gran per complir les missions de local

per a les visites a l'advocat, on es tractaven temes particulars dels

de l'aigua. aquesta campanya va estar organitzada per la confav

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 15

(confederació d'aavv de catalunya) i recolzada per l’avv de sant andreu de palomar.

segons expliquen en joan pallarès i en pau vinyes al llibre “la lluita

d'un poble. 25 anys de l'associació de veïns de sant andreu de palomar”, i tal i com reflecteixen diferents butlletins de l’època, entre el febrer de 1975 i el gener de

1976 el local de rubén dario va patir quatre atemptats per

aquest nou local era l'antiga seu de l'acadèmia cultura i era propietat

d’en josep cararach i mauri, metge i regidor de sant andreu de palomar per la lliga. en josep cararach havia comprat aquest edifici per a evitar que l'enderroquessin i fessin pisos alts i es quedés sense sol, donat que

ell vivia just davant mateix, on hi tenia la consulta privada com a metge.

tot i estar el local en un estat lamentable, es va signar un contracte per

15 anys i es va acordar un import de lloguer assequible. l’estiu abans

part de grups feixistes. en tres ocasions van aparèixer

de la inauguració, amb l’ajuda d’un munt de voluntaris de l’associació,

veïns, signades pels grupos de acción sindicalista

través d’una subvenció, es van adaptar els accessos de l’avv i del

pintades amenaçadores a la façana de l’associació de

(g.a.s.), es van rebentar les portes de l’associació i es van fer talls a la línea de telèfon.

es va aprofitar per condicionar el local i fer el trasllat. posteriorment, a

lavabo a persones minusvàlides.el fet de que fos un local mes gran i

tenir que pagar un lloguer mes alt, va donar peu a utilitzar les sales per fer cursets i tallers demanant una col•laboració econòmica per l’ús

de les mateixes, amb l’objectiu d’eixugar els costos econòmics de tenir

un local d’aquestes característiques.

el local de balari i jovany ha servit de punt de trobada de moltes entitats

amb dificultats en temes de locals i també d’entitats sòcies com l’a.e.g. flor de neu, el centre de normalització lingüística, sant andreu decideix

o la cooperativa de consum el borró, per dur a terme la seva activitat habitual. de forma mes puntual s’han fet reunions d’escala, dels

indignats, de l’Harmonia,

entre

altres.

degut

a

problemes en els fonaments

de l'edifici i a les vibracions

causades pel pas la línia 1 del metro per sota del carrer

balari i jovany, el local de

l’avv va patir esquerdes i

danys estructurals amb risc

Les obres van servir d’excusa als propietaris per apujar el lloguer

mes endavant, al pis de dalt del local de ruben darío hi havia un

aquestes obres, tot i les reclamacions de l’associació de veïns i veïnes,

cap a peus | especial 40 anys

d’esfondrament, posant en risc l’estructura de l’edifici. a causa de la

un munt d’hores picant, primerament a maquina i posteriorment a

concret la pujada va ser de 113 € mensuals, xifra realment insostenible

15

l’acció mes greu va ser un conat d’incendi al rebre la porta de

construcció de la línia 1 a finals dels 60, altres vivendes de la zona van

reunida dins del local. per sort es va poder apagar l’incendi i va quedar

obres per reforçar l’estructura i els fonaments, tapar esquerdes i tirar a

l’associació l’impacte d’un artefacte incendiari mentre la junta estava

tant sols en un ensurt.

despatx on la redacció del sant andreu de cap a peus hi va passar ordinador, els articles de la revista, que va néixer l’any 1980. amb un

televisor, una senyera catalana i una bandera del barça, al local de

l’avv de ruben dario es va organitzar un espai per poder seguir la

final de la lliga de campions del f.c. barcelona a Wembley de l’any

1992. la nota trista d’aquella jornada va ser la noticia, rebuda durant

el partit, de que l’ajuntament de barcelona havia tirat a terra la masia

de can nyau, de la qual l’avv n’havia reivindicat la seva conservació. la finalització del contracte de lloguer i la presumible puja del preu,

patir esquerdes i fins hi tot caure. a causa d’això es van haver de fer terra una escala exterior que estava a punt de caure.

van servir d’excusa als propietaris de l’edifici per apujar el lloguer. en

per a les arques de l’associació. arrel d’aquesta pujada i de l’estat del

local, l’avv s’ha començat a plantejar diferents opcions per tal de reduir

aquest cost. en un primer moment es va demanar a la família cararach

una valoració econòmica del local per veure si es podria afrontar la seva

compra, però el preu rondava els 300.000 € i per tant es va descartar

de seguida per ser una xifra inassolible per l’avv.

les altres dues opcions que s’estudien passen per intentar un acord amb la família cararach a llarg termini i amb un lloguer assumible o

en compliment de la lau, la llei d’arrendaments urbans, va fer que

demanar un local a l’ajuntament. com que al lloguer del carrer balari

desenvolupar millor la feina que a tocar del segle xxi li corresponia i

troba actualment estudiant les diferents opcions per veure quina seria

a la seva ubicació actual, al carrer balarí i jovany nº14.

palomar.

la direcció de l’associació busques un nou local on poder

li demanava la societat. l’any 2000, l’associació de veïns es traslladà

i jovany nº 14 encara li queden uns anys de vigència, l’associació es

la més adequada per l’associació de veïns i veïnes de sant andreu de

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 16

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 17

FES-TE’N SOCI! (pàg.43)

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:02 página 18

L

R EI VI N DI C A CI ON S La pegaso: la primera de les lluites veïnals PER JAUME PRATS I GEMMA ARMENGOL

a de la pegaso, als anys 70, va ser una de les primeres

reivindicacions de la avv de sant andreu. com a tal, té una gran

importància no només pel que es va aconseguir sinó, sobretot,

per marcar unes línies mestres sobre les que treballar i per establir el

tarannà de les actuacions que els anys següents s’esdevingueren.

tot va començar amb la compra dels terrenys de 3,65 hectàrees de

l’antiga fàbrica; la idea de que s’utilitzés per a la construcció de pisos

va motivar la mobilització de l’avv tant de sant andreu com de la sagrera, sota el lema: “volem una escola i una zona verda als terrenys

de la pegaso”. amb la col·laboració de l’ajuntament, es va iniciar la

negociació amb l’empresa constructora, fins a trobar una solució al

gust de tothom: es construiria una escola i el parc, sempre i quant

l’ajuntament permetés la construcció d’edificis més alts per a

compensar la falta de superfície amb l’augment d’alçada dels

mateixos.

La lluita per la Pegaso va unir molts veïns que volien decidir quin barri construir

com

en

moltes

de

les

reivindicacions al barri, la de la

pegaso va tenir un fort

component

festiu,

on

s’intentava que les institucions poguessin copsar aquesta

voluntat del poble unit, sempre

des d’una actitud democràtica i

pacífica. de fet, justament va

ser aquesta unió amb la avv de

la sagrera la que va a ajudar a que es fes més evident aquesta

voluntat d’una gran massa social, en actes simbòlics com la col·locació

18

de la primera pedra de l’escola o del primer arbre en el cas del parc,

dutes a terme pels presidents d’ambdues associacions, josep carbonell i francesc porret.

ara ens pot ser difícil d’entendre tot plegat, però hem de tenir en

compte que en aquells anys (entre 1970 i 1975), tot just començaven

a néixer les avv de molts barris de la ciutat, així que en certa manera,

podem afirmar que aquesta reivindicació va influir decisivament en

que molts veïns de barcelona, sentissin que, units, podien començar

a decidir sobre el barri que volien tenir i com gestionar els objectius que es plantejaven aconseguir.

en aquesta línia, remarcar també la importància de la premsa en la

reivindicació. en una època sense massa moviment de les

associacions, els mitjans es van mostrar molt receptius a donar-nos

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:03 página 19

com

a

pot aconseguir seguint

tots

una

mateixa

direcció, com podríem

comprovar amb els

anys.. i les posteriors

reivindicacions.

Quan van caure els murs de la fàbrica, el veïnat va ocupar pacíficament l’espai que reclamaven

en resum podríem dir que tot va començar en caure les tanques que

vorejaven la fàbrica; seguint amb una ocupació pacífica per part dels veïns i la posterior negociació amb l’ajuntament, proposant solucions

i implicant a la gent en els actes simbòlics. i, per fi, l’any 1977, s’inaugurava l’escola pegaso. el triomf de la reivindicació es

completaria l’any 1986 amb l’acte en el que se’ns donava als veïns i veïnes del barri, el parc de la pegaso.

cap a peus | especial 40 anys

importància

exemple del que la gent

19

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:03 página 20

RE IV IN D A CI ON S PER BORJA MARIA I SERGI CORRAL

20

L’

Els veïns van ocupar la Rambla en un acte simbòlic

associació de veïns va fer un exercici de tenacitat poc comú

i el resultat avui es pot palpar sobre el terreny: passejar per

la rambla de fabra i puig és un petit descans i un plaer que

els més joves entenen com normal, però l’any 1984 era revolucionari

que un grup de veïns reclamés, amb l’objectiu de recuperar un espai

existent en el passat, reduir la circulació ràpida de vehicles a l’interior de sant andreu i convertir-lo en un lloc serè per trobar-se i caminar.

de reconquerir aquest territori va calar entre la majoria dels veïns, que

el 20 d’abril van ocupar la rambla en un acte simbòlic. l’associació de

veïns va haver de seguir insistint fins que al mes de febrer de 1988 el

districte va acceptar la proposa de recuperar la rambla, sense cap

referèndum, ja que es pensava fer una consulta aquell mateix 13 de

en un article en primera pàgina al número 142 del cap a peus,

març després de dos ajornaments.

de la campanya per a la recuperació de “las ramblas de sant andreu

i de l’aprovació municipal a l’inici de les obres. el primer, el tram entre

1984 es va formar una comissió pro rambla arran d’un debat que

el tram entre els carrers gran i de concepción arenal, enllestit el 1994.

d’octubre de 1984, titulat recuperar las ramblas, s’informava de l’inici

en su antigua ubicación, el paseo fabra i puig”. el 6 de desembre de

organitzà l’associació de veïns al centre cívic. l’any següent, la idea

els carrers gran i de josep soldevila, enllestit el 1992. i posteriorment amb la finalització de les obres s’obria un nou espai, molt més que un

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:03 página 21

nou eix ciutadà, una via de comunicació i de socialització entre barris.

els carrers són molt més que cotxes i l’impuls dels eixos ciutadans,

com és el cas de la rambla, és la demostració a temps real de la vida

de barri.

des del 2009 les associacions de veïns de sant andreu i de sant martí

volen unir les rambles d’onze de setembre i de prim, cosa que

significaria tenir un passeig que començaria a fabra i puig i acabaria

al mar. una via per a córrer, anar en bicicleta, conèixer els nostres

veïns i, en definitiva, comunicar-nos amb la verneda i el besòs. amb

l’entrada de l’ave, la relació entre barris pot quedar malmesa.

connectar el final de la rambla de sant andreu amb el principi de la

de sant martí un cop acabin les obres serà una mostra de respecte al

camí que cada dia poden fer milers de persones.

cap a peus | especial 40 anys

Ara. el veïnat vol unir la Rambla amb la de Prim

21

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:03 página 22

U

RE IV IN D IC A C ION S 10 anys de lluita per Can Fabra PER JORDI URTASUN I EDU SOLER

n dels centres neuràlgics de sant andreu, tant geogràficament

com ideològicament, és can fabra. les reivindicacions per

l’actual mediateca tenen una llarga història. el que ara es pot

veure com un important centre cultural ha estat el resultat de la petició de tot un poble, representat per l’avv de sant andreu de

palomar.

les reivindicacions inicials, al 1980, giraven entorn la voluntat d’aconseguir els plànols i saber què volia fer l’ajuntament amb

aquell espai: l’antiga fàbrica de la fabra i coats. l'any 1986 es demanava "recuperar aquesta part de la nostra història per al barri

i posar-hi una biblioteca, una llar de jubilats, un casal de joves, etc".

l’ajuntament de barcelona, el 1989, volia construir un bloc de pisos

allà on ara es troba l’emblemàtic edifici andreuenc.

l’associació de veïns es va oposar a aquest pla especulatiu que suposava l’enderrocament de “can fabra”. l’actual biblioteca va

començar a veure la llum al gener del 1994. en un principi, l’edifici

estava destinat a acollir equipaments, un pàrquing, pistes esportives

i fins i tot hi havia la possibilitat que inclogués també el sat. el poble de sant andreu ha estat reivindicant la biblioteca durant més de 10

anys, fins que l’ajuntament va fer pública la seva construcció al 1999.

l’anunci de la reconversió de la fàbrica va generar dos moviments

veïnals oposats entre ells. d’una banda, antics treballadors de la

fabra i coats constitueixen “amics de la fabra i coats”, per a

preservar la memòria històrica. d’altra banda, una agrupació

d’entitats demanava un ateneu popular i cultural a la fabra i coats.

22

pel que fa a la relació directa d’aquest espai amb el cap a peus,

l’abril de1 1987 (al núm. 226) es va anunciar en portada que

l’ajuntament volia requalificar part dels terrenys per fer-hi pisos. a

partir d’aquesta, han estat més de 20 portades, una desena

d’editorials, més de setanta fotografies i dibuixos i més i de cinquanta articles d’opinió i de notícies dedicades a can fabra.

el que avui coneixem com la biblioteca ignasi iglésias ha estat una

gran reivindicació veïnal i la que ha ocupat més espai en el cap a

peus en tota la seva història.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 23

cap a peus | especial 40 anys

El centre cultural de Sant Andreu de Palomar és un emblema del barri. L’actual biblioteca Ignasi Iglésias ha estat la reivindicació que ha ocupat més pàgines en tota la vida del CAP A PEUS

23

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 24

S

RE IV IN D IC A C ION S El cementiri, un símbol de Sant Andreu PER IRENE GONZÀLEZ I ORIOL AGULLÓ

i hi ha dos llocs emblemàtics que representin sant andreu per

tocava cap tomba. alguns veïns van adreçar-se a l’associació perquè

parròquia i el cementiri. datat de l’any 1839 oficialment i del

capella, i això va ferir la sensibilitat de molts andreuencs, que es van

a la gran majoria de veïns, aquests són sense dubte la

1834 segons altres investigacions, va ser el primer cementiri que es

trobava dins del pla de barcelona, després del de poblenou i, encara

que no té el renom d’aquest o el de montjuïc, té molta història dins

dels seus murs. aquí trobem per exemple la tomba de l’andreuenc

ignasi iglésias, i cada any es fa una ofrena en la seva memòria a la que participen nombrosos veïns.

el cementiri va ser objecte d’una gran reivindicació veïnal quan es va conèixer que la presidenta de l’institut de serveis funeraris havia

proposat la construcció d’un tanatori a les ruïnes de la masia de can

pere valent. la postura de l’avv era favorable a aquesta construcció

mobilitzar per defensar el cementiri. l’avv va adreçar-se al districte

però allà li van dir que no sabien res, que el cementiri depenia de nou barris. tampoc no s’entenia que no es fessin servir els terrenys que

avui ocupen un gran centre comercial i que en aquell moment eren buits.

es va crear un comissió que coordinava tots els moviments: concentracions quinzenals, xerrades, recollida de signatures,

aparicions a la cercavila de la festa major, etc. el primer capapeus de

l’any 2000 va publicar la noticia que s’havia elaborat un nou projecte,

que contemplava la construcció del tanatori dins del cementiri, a la

ja que era un equipament necessari, sempre que no tingués cap

capella central, i denunciava la sensació d’engany dels veïns. se’n va

transformant i acabà essent nociu per a la integritat del propi cementiri.

2000 es va incloure en tots els números una pàgina sencera amb els

impacte sobre el patrimoni històric…però aquest projecte es va anar

a l’octubre del 1998 va desaparèixer la placeta d’entrada al cementiri

i el més gros va succeir quan, a mitjans del 1999, alguns veïns

propietaris de nínxols van començar a rebre cartes que els informaven de canvis en el cementiri.

des de l’avv sempre s’havia defensat la construcció d´ aquest

equipament però si es respectava la integritat del conjunt i no es

24

els havien dit que traslladarien els seus hipogeus de la base de la

anar informant detalladament i, a més a més, des de desembre de lemes “salvem el cementiri!” i “que no ens potinegin els morts!”.

la lluita en aquells moments es va guanyar a mitges, ja que si bé es

va aconseguir aturar el projecte, es continuava depenent

administrativament del districte de nou barris. en l’actualitat la gestió de tots els cementiris de barcelona, inclòs el nostre, depèn de

cementiris de barcelona, s.a.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 25

La possibilitat que traslladessin alguns nínxols va ferir la sensibilitat de molts andreuencs

cap a peus | especial 40 anys

25

Per Lluis González, expresident de l’AVV, va ser una reivindicació molt popular, carregada de sentiments

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 26

RE IV IN D IC A C ION S Can Guardiola: la història d’una recuperació PER CARLOS FANECA I ESTER BUENO

26

Amb la seva lluita l’AVV va aconseguir que Can Guardiola fos rehabilitada i destinada a l’ús públic

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 27

S

om al 1900. la vila de sant andreu del palomar, que havia estat

annexionada a barcelona feia només tres anys, ja apuntava

maneres amb un impuls industrialitzador que propiciava un

increment de població i una oferta de feina per a molts veïns de sant andreu. aquest afany de creació d’indústria va fer que es construïssin habitatges per a famílies que canviarien la fesomia d’un territori

LA MOBILITZACIÓ DELS VEÏNS

davant aquesta difícil situació, l'associació de veïns es va posar en marxa de seguida, mobilitzant-se per salvaguardar un dels tresors

del poble. l’actuació dels veïns tenia quatre objectius per assolir:

primerament suspendre la llicència d’obres i evitar així

l’enderrocament immediat de l’edifici; més tard catalogar can

bàsicament agrícola cap a un entorn on creixerien tallers i empreses com

guardiola com a patrimoni Històricoartístic; el tercer pas era adquirir

can guardiola fou una d’aquestes cases i josep codina i clapés en va

rehabilitar-lo i destinar-lo a l’ús públic. els veïns van tenir així una

ascendent, un corrent artístic que es proposava fer de pont entre la

comptaven amb el suport d'entitats i partits polítics andreuencs. al

referent estètic tal i com s’havia construït la torre eiffel el 1889 .

marxa la campanya "salvem can guardiola", el conseller de

QUÈ VA PASSAR?

generalitat, per a rehabilitar-la i destinar-la a l’ús públic.

planta. l’especulació, inexorablement, planava com un voltor buscant

CAN GUARDIOLA ARA I SEMPRE

la tèxtil fabra i coats (1903). a la cruïlla del carrer cuba amb la rambla, ser l’autor de la reforma el 1904. l’edifici pertanyia al modernisme més

tradició constructiva i la tècnica més moderna, on el ferro forjat era un

amb el temps, l’edifici es va anar deteriorant i el desús va degradar la

la presa. el 1988, l’associació de veïns va conèixer la situació que

l’edifici amb l’ajuda d’alguna institució o administració i, finalment,

actuació primordial, participant en actes i reivindicacions que

juny del 1990, tres anys després que l'associació de veïns posés en

benestar social, antoni comas, feia pública la compra per part de la

avui dia can guardiola conforma un dels espais més importants pels

amenaçava la permanència de l’emblemàtica construcció: per una

veïns de sant andreu. des de la seva rehabilitació, l’edifici ha estat

pessetes pel solar amb l’objectiu d’enderrocar-la i, en el seu lloc,

part de les associacions de caràcter cívic i social de la nostra vila

banda, una empresa immobiliària oferia 35 milions de les antigues

destinat a l’ús públic amb la conformació d’un hotel d'entitats on gran

construir-hi un bloc de pisos amb pàrquing; i per altra banda, una

utilitzen les seves instal•lacions en forma de seu. esperem que can

sant andreu s’hi resistia. can guardiola havia de ser rehabilitada,

als andreuencs, aquells que van lluitar per salvar-la.

entitat financera oferia 25 milions per restaurar-la i posar-hi oficines. catalogada com a patrimoni històricoartístic i destinada a l’ús públic.

guardiola segueixi nodrint per molts anys més d’equipaments cívics

cap a peus | especial 40 anys

Dos projectes amenaçaven Can Guardiola als anys 80: la construcció d’un bloc de pisos amb pàrquing i la restauració per fer-hi oficines

27

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 28

RE IV IN D IC A C ION S Salvem el casc antic!

PER MONTSE TARRÉ I XAVIER ARAGALL

L’

any 2009 es reprenia una reivindicació que venia de lluny, i que

tal i com argumentaven els veïns implicats es tractava de “lluitar

des de l’avv perquè sant andreu conservés el model de poble

que tant expressa la nostra realitat”

28

les més de mil dues-centes signatures recollides servien per

recuperar la reivindicació sobre l’ajuntament i alhora poder ser actor participant en l’elaboració de l’estudi urbanístic municipal sobre el casc

antic de sant andreu. es tracta d’un procés complex, doncs el disseny

urbanístic acostuma a tenir una velocitat molt més lenta que la dinàmica social dels barris i carrers que vol ordenar i planificar.

de fet es tractava, tal i com es deia “de fer una proposta que contempli la protecció del patrimoni andreuenc i que faciliti la preservació del

seu llegat històric”. és a dir, poder conservar aquelles cases i edificis

que tinguin interès històric o cultural, i alhora preservar la coherència de conjunts urbanístics que defineixen un espai històric, concretament

respectar l’entramat urbà –l’amplada dels carrers-, l’alçada de les noves edificacions, etc.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:04 página 29

certament el desajustament

proposava la preservació de carrers evitant obrir-ne de nous que avui

temporal és important, doncs la

resultarien absurds, la desafectació com a primer pas per a la protecció

que incideix sobre el casc antic,

concretes que es feien extensives també cap a la preservació de

planificació urbanística vigent

el pla general metropolità

(pgm), data de 1976 i

evidentment és deutor del

moment històric en que fou redactat, i per tant proposa una

planificació de carrers que avui

de patrimoni arquitectònic, el control de l’edificabilitat etc. propostes patrimoni andreuenc; rehabilitació de la fabra i coats ( vegeu cap a peus nº 546) la recuperació del molí del rec per posar en valor la

importància que tingué el rec comtal (vegeu cap a peus nº 528), així

com recuperar elements que permetin restaurar la memòria històrica del poble.

ja no té cap sentit, i en conseqüència un seguit d’afectacions sobre

la feina de l’avv ha servit i serveix per estar presents i arribar a cords

l’obertura de nous vials proposada al pgm incidia directament en el

del casc antic. Hi ha reivindicacions històriques han estat ateses, per

diverses edificacions del nucli històric que calia resoldre. a més,

patrimoni arquitectònic, en l’entramat de carrers i, per tant, desfeien la fesomia de poble del nucli antic.

en la tasca d’elaboració de propostes concretes a traslladar a

l’ajuntament, l’avv ha comptat amb l’acompanyament del centre

d’estudis ignasi iglésias ( ceii) i també de l’ateneu obrer. es

en les modificacions del pgm, per tal que s’adeqüin a la preservació

bé que algunes resten per resoldre, les quals s’hauran d’abordar amb el nou equip de govern de l’ajuntament. la feina doncs, comença a tenir resultats, tot i que resta molt per fer encara.

Per a una informació en detall de la campanya salven el casc antic, consulteu a la web Cap a Peus n 535 desembre 2008, n 554 octubre 2010 i n 599 març 2011.

cap a peus | especial 40 anys

L’AVV ha lluitat perquè Sant Andreu conservi el model de poble que el caracteritza

29

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 30

RE IV IN D IC A C ION S Les Casernes, per Sant Andreu PER ÒSCAR MALO I JENNIFER LÓPEZ

E

l 1929 s’aprova el projecte per construir les casernes de sant

andreu a un solar de 49.417,75 m2 dins d’un procés de

modernització de les casernes militars que començà ja al s.xix i

que es va donar a tota europa, la finalitat era traslladar els complexos

militars del centre de la ciutat a la perifèria per motius d’higiene i

seguretat.

igual que un bon dia l’exèrcit va arribar a sant andreu, un bon dia va

marxar. el 1997 les casernes de sant andreu quedaven buides, l’exèrcit marxava i les instal.lacions quedaven inoperants.

30

com és lògic, l’espai que deixaven lliure les casernes es va

transformar en objecte de reivindicacions de l’avv de sant andreu del palomar. de fet, un any després del 1990 quan el propi coronel en

cap va afirmar que l’inteció era marxar cap a un nou emplaçament, es

va constituïr la comissió per la recuperació de les casernes integrada

entre d’altres entitats andreunques per la nostra associació de veïns. malauradament, el procés de rehabilitació de les casernes ha sigut

molt lent, i potser encara ho hauria sigut més, si no s’hagués convertit

degut al seu abandó en un allotjament atractiu per persones en

situació de precarietat socio-econòmica d’arreu de la ciutat i, donades les circumstàncies, d’arreu del món.

com molts sabem, les casernes varen ser ocupades per centenars

de persones d’origen molt variat. aquest fet va convertir sant

andreu i les seves casernes en notícia mediàtica per diaris i

mitjans audiovisuals i en

territori susceptible de

conflicte social i racial.

durant aquells dies l’avv va treballar des de dins amb

les

entitats

d’immigrants, i des de

fora amb la creu roja i

les tres administracions.

Abans que els militars marxéssin, l’AVV ja reclamava l’espai per als veïns

això, no sense dificultats. el conflicte va acabar el febrer del 2004 amb el desallotjament de les casernes. malauradament, per finalitzar d’arrel el conflicte es van

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 31

de sant andreu l’any

2008 a l’auditori del

centre cultural can

posteriorment, amb la

compra per part del

consorci de la zona

franca, vam començar

una lluita veïnal, primer nomenada “no ens robareu les casernes” i

després grup d’entitats sant andreu per les casernes, per aconseguir

els equipaments necessaris i un 100% d’habitatge públic. Han sigut

Les Casernes van ser ocupades per centenars de persones fins el febrer del 2004

destruïr

totes

les

parts

abandonades de les casernes,

molts actes i jornades reividicant que per fi l’immens solar fos d’ús pel barri.

algunes de les quals si

entre el 2005 i 2008 van tenir lloc les negociacions per les xifres

haver dotat a sant andreu d’un

inaugurat fou la comissaria de mossos d’esquadra l’any 2006. no

s’haguéssin conservat podrien

d’equipaments i d’habitatge. significatiu és que el primer equipament

patrimoni cultural i arquitectònic

seria fins l’any 2008 que s’inaugurava el ceip eulàlia bota.

infraestructura

edificis que veiem al passeig de torras i bages són tots habitatge

interessant i curiós. d’aquella queda

ara

només

la

ens

memòria,

documentació i fotografia. els

últims dies de les casernes varen originar, entre d’altres moltes coses,

el documental la vida després que va ser coproduït per tv3, obra de

dos veïns del barri i que l’avv sant andreu va programar a les festes

actualment un nou centre de salut està en fase de construcció i els

públic.

i com les reivindicacions no acaben mai, l’associació no deixa d’estar

present en totes les comissions de seguiment del projecte, i des de

cap a peus, us seguirem informant.

cap a peus | especial 40 anys

fabra.

L’AVV ha lluitat per equipaments i habitatge públic però el projecte va amb 5 anys de retard

31

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 32

TGV: quan els anys de lluita no passen factura

RE IV IN D IC A C ION S PER NATÀLIA RIVERO I PAU MADUELL

“S

eguirem al peu del canó tant temps com calgui”, així concloïa

l’article referent a la lluita per la participació en el projecte de la

tgv publicat en l’especial 25 anys sant andreu de cap a peus

publicat l’any 2005. i és que aquesta premissa s’ha complet al llarg dels

darrers 6 anys en el que s’han aconseguit dues fites principals. d’una

banda, a finals del 2000 els grups de treball van evitar que es construís

una rotonda en la confluència josep soldevila i sant adrià, “no volíem

tenir una plaça espanya dins de sant andreu”, afirma contundent pau maduell, membre del grup de treball ave de l’associació de veïns i veïnes

de sant andreu des del 2005. a més, el 2010, gràcies a les

reivindicacions, es va aconseguir que es cobrís un forat de ventilació que

ocupava l’equivalent a mig camp de futbol i que anava a quedar

descobert.

els fets més recents daten del juliol de 2011 quan es va fer públic el

projecte d’urbanització guanyador: “el parc del camí comtal”. els treballs

que es presentessin al concurs havien de definir el disseny de tot el parc

i els projectes constructius d’urbanització, en resum: la cobertura de la

llosa de les obres. l’avv de sant andreu de palomar considera que

aquest treball és molt senzill i incipient. en aquest sentit, destaquen el

seu desacord amb l’estructura longitudinal del parc: “volem que el parc

afavoreixi el trànsit transversal, l’estructura del parc no afavoreix el seu ús

diari pel veí que hi viu davant”. segons en pau, el parc està definit perquè

les persones el visitin el diumenge al matí, únicament a fer una excursió

o passejada, “serà com el central park a nova york”.

referent als reptes citats anteriorment, en pau maduell també destaca:

“Hem lluitat molt perquè a tot arreu del parc es pugui plantar un arbre,

però no acceptarem que es plantin coníferes”. això també s’ha aconseguit

però hi ha una gran decepció amb el tipus de vegetació que preveu

l’avantprojecte guanyador. i és que l’avv de sant andreu està totalment

32

en desacord amb la plantació d’avets propis del clima continental, “no han

sigut prudents, ja que aquí no plou gaire”. “el projecte ha guanyat

únicament per imatge, visualment ven molt, però és molt pobre”, afegeix

en pau. d’altra banda, el treball guanyador inclou una font situada al final

de l’onze de setembre la qual també ha generat la decepció de

L’AVV considera incipient el projecte guanyador que defineix el disseny de la cobertura de la llosa de les obres del TGV

l’associació, i és que opinen que les dimensions d’aquesta són

exagerades i no li troben el sentit.

d’ençà el 1993 i durant tot aquest temps de lluita, l’avv ha pogut dir la

seva i malgrat que sovint no s’han seguit les línies proposades i que el seu

vot no ha comptat en el procés afirmen amb orgull que han tingut

l’oportunitat de generar discrepància i dir la seva. alhora esperen poder

seguir sumant per aconseguir un parc magnífic per a sant andreu.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 33

cap a peus | especial 40 anys

L’AVV espera poder seguir sumant per aconseguir un parc magnífic per a Sant Andreu

33

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 34

L’

SOC I S Veïns veterans i veïns acabats d’arribar PER ALAIN GARRIDO I ANGELA FOLGUEROLA

associació de veïns del barri de sant andreu de palomar es va

després de quatre dècades, l’aavv compta amb 778 socis actius,

grup de veïns que volien millorar el barri. per això van aixecar

al registre de l’associació són francisco porret gay, ernesto estiarte

fundar el 12 d’octubre de 1971, fa ara 40 anys, de la mà d’un

l'associació, amb l’objectiu d’aglutinar tot el veïnat en un mateix espai

però n'han passat prop de 4.000 i els deus primers socis que consten

nadal, francisco serrano pérez, antonio riba soler, josé bota prat,

per defensar conjuntament els interessos del barri i solucionar o

carmen mª vila benavent, pedro seda viñas, mª teresa lecha

il·lusió per aconseguir avenços en el camp educatiu, sanitari i

malauradament, n’hi ha que són morts i d’altres han marxat del barri.

millorar els problemes que anessin sorgint. sempre amb ganes i amb

urbanístic; sempre vetllant per tenir els veïns informats de tot el que passava a través d'aquesta revista, el cap a peus.

Francesc Porret n 82 anys Empleat de banca jubilat n Soci 1

bergés, joaquín canal brunet, carlos castellanos llorens. d’aquests,

tot i això, hem pogut parlar amb uns quants dels primers socis que

van formar part de l’associació.

Per què va començar a formar part de l'Associació?

perquè hi havia un grup de gent a sant andreu molt inquieta i preocupada pels

problemes veïnals. quan va començar a arribar el metro al barri, les

immobiliàries van començar a edificar molt, trencaven cases petites per fer blocs

de pisos, etc. davant d’aquests problemes vam començar a pensar si podríem

des del casal catòlic on estàvem fer una espècie de grup per fer alguna cosa pel barri, però no teníem elements per poder protestar. ens vam assabentar que

començaven a sortir les primeres associacions de veïns i vam parlar amb un

gestor per crear l’associació de veïns de sant andreu. una de les primeres reivindicacions de l’associació va ser fer una campanya, juntament amb

l’associació de veïns de sagrera, demanant el terreny de la pegaso per fer una

escola i una zona verda. des de l’associació del barri vam fer altres

reivindicacions com l’estatut, l’autonomia, la llengua... si no haguéssim fet

l’associació no haguéssim tingut el recolzament social per dur a terme totes aquestes reivindicacions.

Què s’ha aconseguit en aquests 40 anys?

l’associació de veïns de sant andreu ha aconseguit molt: la zona verda de pegaso, la rambla, que no s’enderroqués l’edifici de can guardiola, els

semàfors, etc. i les coses que encara ens queden per aconseguir i que ja s’està

34

treballant, com per exemple, el parc lineal.

Què li falta al barri i que pot fer l'AAVV per ella?

una de les coses que falta al barri és aprofitar els terrenys de les casernes i de can fabra al màxim per fer equipaments. perquè, per

exemple, la banda de clapés ha crescut molt... també faria falta que si s’aprofita l’espai a les casernes es fes una zona verda. l’ajuntament té les seves dificultats, però l’associació de veïns els punxa molt. una altra cosa que m’agradaria que es dugués a terme

seria una coordinadora d’entitats del barri que aplegués a totes les entitats (no polítiques). a nivell de l’associació de veïns sempre hem

demanat suport a les entitats del barri.també s’hauria de fer un sondeig al barri, per veure quantes persones som, quantes n’han vingut de noves i conèixer quina és la realitat social actual. i per últim, també s’ha de lluitar per conservar la part antiga de sant andreu.

I què suposa per a vostè ser part de l’AAVV?

ara mateix, jo no puc fer gaire. si em demanen alguna cosa i la puc fer la faig, però crec que és la gent jove qui ha de prendre consciència i fer les reivindicacions. són ells els que s’han de posar al capdavant. jo puc aportar l’experiència d’un passat què s’ha de conèixer.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 35

J. M. Moratalla i Martínez n 93 anys Amo d'una perfumeria jubilat n Soci 11

Per què va començar a formar part de l’Associació?

no vaig començar a formar-ne part, sinó que vaig col•laborar en la seva creació. la vam fundar per defensar els interessos dels veïns i com no hi

havia res on recollir les reivindicacions veïnals, l'aavv es va convertir

ràpidament en un calaix de sastre. tota l'activitat va iniciar-se en reunions

secretes al casal catòlic quan encara hi havia dictadura. en aquestes

trobades parlàvem dels problemes dels veïns i vam fomentar el moviment.

Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit en 40 anys?

òbviament el barri no és el mateix, ha canviat molt. la gent jove no el

coneix com era abans. per exemple, una de les primeres reivindicacions va ser tenir el primer institut al barri, no n’hi havia cap abans (el més proper

estava a la verneda). la realitat d'aleshores és el que volíem canviar, el

mateix que la gent jove d'avui dia vol canviar la realitat que està patint ara.

Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?

sincerament, canviar el barri ja no entra en els meus plantejaments. això

correspon a la gent jove. és clar que hi ha coses que podrien canviar, però

jo ja no estaré per canviar-les. He estat fins que he pogut canviar-les, ara és la gent jove qui ho ha de fer, jo no hi haig d'intervenir. la gent jove te

una nova visió, són el futur i ells han de canviar el barri.

n

n

74 anys Soci 4

Com va començar a l’Associació de Veïns?

tenia amics que participaven en la parròquia de sant andreu. entre

aquests moviments cristians hi havia un neguit per veure com intervenir en

la gestió del barri, el que podia haver-hi, el que podia faltar... d’aquell

anar-se trobant i fer reunions clandestines va arribar el moment de

demanar aquesta associació, una forma de poder intervenir en el barri i en els seus problemes.

Quins creu que són els punts forts de l’Associació per mantenir-se 40 anys?

el cap a peus. suposo que una de les coses que ha aportat més és el

grup que ha anat dirigint el cap a peus. li ha anat donant una continuïtat

que si no hagués estat per la revista potser hagués quedat difuminada com una associació més.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació?

m’interessa i a través del cap a peus vaig veient el que es va fent.

t’agrada veure que una de les coses que es va iniciar en aquell temps continua.

cap a peus | especial 40 anys

Toni Riba Mecànic

35

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 36

M. Teresa Lecha n 65 anys Infermera jubilada n Soci 8

Perquè vas començar a formar part de l’AVV?

des que tinc ús de raó sempre he tingut inquietuds polítiques i socials. sempre m’he vinculat als moviments socials. vaig començar a formar part d’una

comissió de cultura al casal catòlic que ens reuniem un cop a la setmana, i

que més tard seria l’embrió de la futura associació de veïns. pensa que era

una de les primeres dones que em vaig fer sòcia, i la part feminista era una part

que es reivindicava des de l’avv. feia molt poc temps que havien sorgit els

moviments feministes a la ciutat i es va anar extenent pels barris.

Quines funcions fa l’AVV i què s’ha aconseguit?

la funció principal de l’associació de veïns és reivindicar les necessitats dels

veïns del barri. als orígens de l’avv va ser sobretot amb espais verds i

educació. recordo la primer lluita als antics terrenys de la pegaso que el

consistori volia fer pisos i la lluita veïnal va fer que finalment es fes el parc i

l’escola que coneixem avui en dia. a més l’avv sempre ha reivindicat els

espais verds, la sanitat pública. es van crear moltes comissions (urbanisme,

cultura, educació,..). i tot això s’ha pogut fer difusió a través de la seva revista, el sant andreu de cap a peus que ha fet molt per difondre l’activitat de

l’avv, i també la cultura al barri.

Què li falta al barri i que pot fer AVV?

li falta més escoles bressol, espais verds agradabables per passejar-se. ara

està el tema dels desnonaments de pisos que també és molt important.

Josep M. Pardos i Gasull n 61 anys Director finanecer jubilat n Soci 19

Per què va començar a formar part de l'Associació?

vaig començar a formar-ne part des de les primeres reunions. coneixia a bona

part dels fundadors (el porret, en bota) i em van demanar que els ajudés a

organitzar i fundar l'associació. vam començar com una espècie d'instrument

per fer activitats i reivindicacions, sota l'ombra del franquisme, per poder

millorar el barri. si un sindicat és per als treballadors, l'associació és per a tots

els veïnes de sant andreu. vam néixer per reivindicar millores urbanístiques,

36

centres d'ensenyament i sanitaris i complexos esportius.

Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit?

n'hi ha moltes. les que em vénen ara al cap són l'escola pegaso (una de les primeres reivindicacions que vam fer), la reordenació dels terrenys on ara està

el corte inglés, la protecció de tot l'entramat urbanístic, la construcció de la rambla fabra i puig i les millores en temes sanitaris. les àrees on l'aavv ha

tingut més influència i èxit ha estat sempre sobre els dos eixos d’urbanisme i

ensenyament.

Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?

la funció segueix sent la mateixa de fa 40 anys: reivindicar les millores que facin

falta i conscienciar la gent de les tasques a fer. i, per suposat, l'acció ha de

continuar lligada a l'urbanisme, l'ensenyament i la sanitat.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 37

L’

associació continua creixent dia a dia i mostra d’això en són

els últims socis que s’han incorporat – la darrera incorporació

aquest mes d’octubre. les deu últimes persones que s’han

apuntat a l’associació són:cecilia mas i caballé, maria rosa bayà

i ferreres, cristina preciado gonzález, mercedes medina pareja, m. àngels garcia bueno, míriam martín espinosa, david padró

alcazar, josep antoni martínez cañero, silvina rodríguez arias i

Maria Rosa Bayà n 42 anys Lingüística n Soci 3890

raquel peiró. Hem pogut parlar amb ells per veure per quin motiu

han decidit fer-se’n socis. quaranta anys després dels seus inicis,

l’associació de veïns del barri de sant andreu de palomar continua

ampliant la seva plantilla de socis. tots junts, els més nous, però

també els que porten més anys a la trinxera, continuen lluitant perquè l’associació tiri endavant i sigui un punt d’unió de tots els

veïns santandreuencs.

Què l’ha conduït a fer-se’n sòcia?

em vaig fer sòcia perquè vaig estar molt implicada en la consulta sobre la

independència “sant andreu decideix” i, en aquells moments, l’associació ens

va deixar una sala del local per reunir-nos i per deixar el material, ens va obrir

les portes i es van portar molt bé.

Com veia el barri abans i com creu que pot millorar?

a veure, quan vaig arribar recordo que l’actual biblioteca de can fabra encara

era una fàbrica. al cap d’uns anys es va arreglar la zona i tenim una bona

plaça. un cop he tingut canalla sí que he vist que hi ha deficiències, vaig tenir

problemes per trobar guarderia, per trobar escola... s’ha crescut molt cap a uns determinats serveis i crec que potser no s’han cobert correctament tots els

serveis bàsics dels ciutadans, però, de mica en mica...

I què creu que es pot fer des de l’AVV per millorar aquestes deficiències?

crec que cal conèixer totes els punts de vista, organitzar-se i lluitar. dic conèixer tots els punts de vista perquè tinc la sensació que hi ha cops que

s’han donat des de l’associació instruccions bastant parcials, sobretot en referència amb l’escolarització. He trobat articles, protestes o campanyes que

s’han fet des del punt de vista d’alguns veïns que demanaven un tipus d’escola,

quins serien els punts forts de l’associació?

d’una banda, que es fa un seguiment molt estricte de les decisions que pren

l’ajuntament, estan a sobre i recullen l’opinió dels veïns. a més, crec que fan

una molt bona feina de donar suport a altres entitats del barri.

Silvina Rodríguez n 70 anys Mestressa n Soci 3898

Per què ha decidit fer-se’n sòcia?

m’he apuntat perquè sabia que al local de l’associació es feien activitats,

com per exemple, ioga, que ja vaig començar l’altre dia. no tinc temps per

col•laborar activament en l’associació i implicar-me. m’he fet sòcia per poder anar a les activitats.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació de Veïns?

jo he vingut pels exercicis, però també m’agrada formar-ne part després

del temps que porto aquí. això sí, no puc col•laborar-hi activament. valoro molt el que es fa des de l’associació del barri i crec que fan moltes

activitats. per exemple, l’altre dia hi havia com un mercat d’aliments. a més, cada vegada que preguntes “a veure on podria trobar...” els veïns et responen “a l’associació del barri”.

cap a peus | especial 40 anys

però crec que feia falta pluralitat en el posicionament de l’associació.

37

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 38

Raquel Peiró n 35 anys Psicòloga n Sòcia 3899 Per què ha decidit formar part de l’Associació?

ja fa temps que ho tinc present que m’he de fer sòcia, el que passa és que al final sempre se’m tirava el temps a sobre i no

ho feia mai. de fet, jo no sóc d’aquí, sóc de lleida, però ja porto

vivint al barri set anys i m’he anat vinculant a diferents entitats

del barri, com per exemple la cooperativa de consum

agroecològic i el projecte de l’Harmonia. l’associació ens

cedeix un espai per a la cooperativa. a més, conec molta gent que està vinculada a l’associació de veïns i també faig ioga en

aquesta associació. Hi ha moltes coses que m’han portat cap

a l’associació.: primer, és una manera de ser més part del barri,

una veïna més, i després, perquè l’associació fa una feina molt

reivindicativa i vetlla pels interessos dels veïns i veïnes i fent-

me sòcia és una bona manera de donar suport a l’entitat.

d’un districte i escoltar més el que necessita i vol la gent que

hi viu. el camí és aquest, que els veïns estiguem informats

quan alguna cosa vagi pel camí que no toca.

Quins serien els punts forts de l’Associació de Veïns?

un dels punts forts és que l’associació és la veu dels veïns i

Com veu el barri a 40 anys de futur?

veïnes. el que no pot fer una persona individualment ho pot fer

amb els projectes que s’estan movent: educació, salut,

més coses. un col•lectiu de veïns que saben molt bé què passa

que s’han d’anar fent i participar-hi per no deixar-ho tot en mans

que sigui millor pel nostre barri i el nostre dia a dia.

buuf, no ho sé. com a associació s’ha de continuar treballant habitatge, conservació del casc antic... aquestes són les lluites

un col•lectiu perquè té més força i, per tant, es podran aconseguir

al seu entorn és un bon espai per estar informats i lluitar per allò

Maria Àngels Garcia Bueno n 54 anys Professora d'Educació Primària n Sòcia 3894 Per què ha començat a formar part de l'Associació?

doncs perquè la pròpia associació m'ho ha recomanat, ja que faig

dos cursos dels que ofereixen i fent-me sòcia puc beneficiar-me

d'una sèrie de descomptes addicionals. el fet de ser sòcia és

aquest i d'aquesta manera em sortirà tot més barat a la llarga.

38

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què ha

aconseguit en 40 anys?

per mi, la funció principal que ha fet és la que segueix fent, que

és la de controlar tot allò que fa l'ajuntament. és cert que hi ha

desenvolupa una sèrie d'accions reivindicatives importants.

sèrie d'edificis històrics (com can guardiola) i altres vegades

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?

Hipòlit, agustí i milà i servet) on, des del meu punt de vista, no

teatre, perquè al barri tenim una llarga tradició teatral (ateneu, sant

hagut èpoques en què es notava que l'aavv ha defensat una

no s'ha fet (com el tram comprès amb els carrers de sant s'ha lluitat per la seva preservació i s'han deixat perdre. aquest

al barri no li falta gaire cosa. potser que al casal catòlic es faci més

pacià, la lira...) i també més places d'aparcament. i, sobretot, la funció

complex s'ha fet malbé i era dels més antics de sant andreu.

que ha de seguir fent l'aavv és la de preservar el casc antic, el sant

part dels edificis i carrers, però alhora mitjançant el cap a peus

clapés a la rambla fabra i puig). s'ha d’intentar no malmetre'l per

tot i així, l'associació ha aconseguit recuperar i preservar bona

informa de l'actualitat del barri, ofereix cursos interessants i

andreu centre com l'anomeno (de meridiana a renfe i de mossèn

mantenir la identitat i la trama urbana i no fer barbaritats especulatives.

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 39

Josep Antoni Martínez Cañero n 52 anys Comercial en atur n Soci 3897 Per què ha començat a formar part de l'Associació?

He començat a formar-ne part perquè ara tinc més temps i m'hi

puc dedicar. sempre he estat una persona molt involucrada

amb temes de la comunitat de veïns. de fet, la principal raó per

la qual sóc soci és per l'ajuda que l'associació va donar-me a mi (i a tots els veïns del meu bloc de pisos) amb un problema

amb l'u.e. sant andreu. l'equip de futbol volia llogar el camp

de deu a dotze de la nit i això suposava un risc de soroll per als

veïns del costat (la meva comunitat de veïns, entre elles). gràcies al suport de l'aavv vam aconseguir que el sant andreu

fes marxa enrere. així doncs per la meva implicació i l'ajut

rebut, ara en formo part.

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què ha aconseguit en 40 anys?

fa 30 anys que visc a sant andreu i el que puc destacar

és la construcció de la rambla fabra i puig, que ha unit les dues parts del barri. abans la zona on visc jo (rambla

cap a la sagrera) si no era pel camp de futbol, era com si no fos part del barri. i estic segur que l'aavv està al

darrere de tota l’evolució del barri, almenys en gran part,

sobretot de la seva funció de control amb tots aquells que

volen especular. en definitiva, és un fre i control per la defensa del barri i els interessos dels veïns.

risc de perdre-ho. dóna gust passejar pel nucli antic i algunes

coses se les han carregades (com l'edifici de la farmàcia de

més que millores, que sempre se n'han de fer, diria que cal una

plaça comerç), que trenquen l'ambient i essència del barri. per

perdre mai l'essència, el caliu del nostre barri, si no correm el

identitat.

funció de preservació de la identitat de barri. no hauríem de

tant, més que fer més coses, el que cal és preservar la nostra

cap a peus | especial 40 anys

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?

39

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 40

LA F A VB A M B S A N T A N DRE U El moviment veïnal, una escola de democràcia PER JORDI BONET, PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA (FAVB)

F

ep

a quaranta anys molts dels qui ens hem anat incorporat darrerament

al moviment veïnal encara no havíem nascut. eren temps convulsos,

on es palpava la generositat a peu del carrer, les ganes de construir

col•lectivament un món millor, la voluntat de ser altra vegada protagonistes

de la història. i això es feia malgrat la por representada per figures sinistres

com el garrot vil que acabarà amb la vida de puig antich, els punys dels

germans creix que comandaven la brigada social, el rictus funcionarial

dels governadors civils i uns escamots parapolicials feixistes que es

dedicaven a cremar llibreries, pegar i atemorir manifestants i amenaçar les primeres formes d'autoorganització que apareixien als nostres barris i

40

vil·les.

aleshores els carrers de barcelona eren grisos per la desídia d'un

ajuntament que només vetllava pels interessos dels especuladors i dels

cotxes, els policies -com no- eren també 'grisos', com gris era el color

d'un cel encapotat encara pel fum de les fàbriques. però enmig d'aquella

grisor, feia forat tota una gernació de diferents colors que prefiguraven la

rebel, brillaren amb llum pròpia les associacions de veïns, que

sobresortien pel seu treball d'organització als barris, reclamant ja fos una

escola, un semàfor per evitar morts absurdes, un parc on respirar o oposant-se a un projecte urbanístic que suposava l'expulsió dels veïns i

només afavoria als grans constructors.

aquest treball de formigueta va permetre de mica en mica anar construint

la ciutat democràtica. així, la barcelona que avui coneixem, i bona part

del que d'ella que estimem, és en gran mesura fruit de les lluites del

moviment veïnal. quan surto a passejar pel barri m'agrada explicar als

infants que darrera d'un equipament, d'un centre de salut, d'un edifici

salvat, d'un carrer que manté vida, d'una festa major, d'un parc,... gairebé

sempre hi ha darrera una lluita veïnal que moltes vegades hem oblidat,

però que sense ella aquest espai no existiria.

amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, és cert que el moviment veïnal

va perdre embranzida i molts van considerar que aquest ja no era necessari

possibilitat d'un futur diferent: el roig dels treballadors que s'organitzaven

ja que la feina realitzada per les associacions de veïns podia ser ara realitzada

que reclamaven casals per la gent gran i el dret a una pensió digna, el

veïns tradicionals, que van veure's buidades d'una part dels seus millors

i reproductius llargament negats pel nacionalcatolicisme, el verd d'aquells

però, sortosament, molts altres decidiren continuar, per què eren conscients

clandestinament en assemblees obreres, el blanc del cabell dels jubilats

violeta de les dones que començaven a reclamar uns drets civils, laborals

que sentien com dia a dia es destruïa el medi natural i el negre dels que

recuperaven un fil de llibertat que havia quedat estroncat amb l'entrada

de les tropes feixistes per la diagonal. dins aquest arc de sant martí

pels partits polítics. aquest fet va comportar una crisi a les associacions de

quadres; alhora que havien de fer front a un perill real d'institucionalització.

de la importància de la tasca que desenvolupaven al territori. en aquest sentit,

quaranta anys després són fàcilment reconeixibles les diferències entre

aquells barris que continuen disposant d'un moviment veïnal dinàmic (sant

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 41

andreu, poble nou, nou barris, sants, casc antic, esquerra de l'eixample,

per la classe política, per què entenguin que no existeix representació

on el moviment veïnal és gairebé inexistent o es troba sotmès als

en blanc per poder fer i desfer al lliure albir.

tenir en compte la ciutadania, que cal parlar i discutir cada actuació que

VELLES REIVINDICACIONS, NOUS REPTES

sagrera, sagrada família i molts altres) i altres territoris de la nostra ciutat

sense responsabilitat, i que guanyar unes eleccions no constitueix un xec

seu propi melic i que no han sabut renovar-se. la meva experiència dins

participen aprenen a pensar els problemes globalment i en la seva

cap a peus | especial 40 anys

casos on això pugui passar.

41

aprenen a debatre, a escoltar, a incloure l'altre per molt que moltes

en aquests darrers anys el moviment veïnal ha sabut avançar-se i innovar

revista pel barri i des del barri (amb capçaleres tant importants com sant

immobiliària i la corrupció urbanística primer, i després en la lluita contra les

interessos polítics de torn. en els primers, l'administració sap que ha de

afecti al futur del barri; en els segons, al no existir cap contrapès ciutadà,

és més fàcil plegar-se als interessos particulars del capital privat.

és per aquest motiu que molts considerem que el moviment veïnal és una

escola de democràcia. d'una banda, per què les persones que hi

complexitat, comprometent-se amb la comunitat i el territori que l'envolta.

vegades no estiguem d'acord en què i com ho diu. aprenen a fer una

andreu de cap a peus, a entendre un projecte urbanístic, a pensar amb el

conjunt de col•lectius que hi viuen i que sovint no tenim en prou consideració (població d'origen immigrant, gent gran, infants,...).

també és una escola de democràcia pel conjunt del barri, per què la gent

sap que a més de votar cada quatre anys hi ha altres formes de participar

en la construcció de la ciutat, reconeixen la importància de disposar d'un

per acabar m'agradaria fer una reflexió sobre la suposada crisi del

moviment veïnal. sovint ha esdevingut un lloc comú afirmar que les

associacions de veïns han perdut representativitat, que només es miren el

el moviment veïnal és més aviat la contrària, malgrat existeixin alguns

moltes pràctiques. per exemple, en la denúncia de la bombolla

execucions hipotecàries colze a colze amb la plataforma d'afectats per

les Hipoteques. en el fet de reclamar un aprofundiment democràtic i una

participació ciutadana real no sotmesa als interessos especulatius primer,

i després amb el recolzament del moviment del 15-m. en la defensa d'un

consum sostenible i l'aparició de cooperatives de consum ecològic, moltes

de les quals tenen la seva seu a les associacions veïnals. en la defensa

d'un model de sanitat i educació públiques i de qualitat, i en la mobilització

teixit associatiu fort com a espai generador de socialitat, de què podem

actual contra les retallades. aquestes lluites són les que connecten un

siguin altres qui ho facin,... i finalment, és també una escola de democràcia

d'esperança que de mica en mica anem construint.

organitzar una festa major i a més passar-ho força bé, sense esperar que

passat de coherència i reivindicació amb la construcció d'un futur

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 42

U

AC TE S DE COM M E M ORA C I Ó Dos dies de celebració veïnal JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

n dia com avui de fa 40 anys va néixer la nostra associació de

veïns/ïnes, entitats, etc. també volem reivindicar la feina feta durant

malgrat que el govern franquista no va legalitzar-la fins el 23 de

omplir-nos de força pel futur. reivindicacions i lluites veïnals com el

veïns i veïnes (avv). es va fundar el dia 12 d'octubre de 1971

maig de 1972 i s'inscrigué amb el nom de 'asociación de vecinos de san

andrés de palomar' una època on la llengua catalana estava prohibida.

nosaltres però celebrem la data en què l'avv de sant andreu de palomar es posa a caminar, i ens fa molta il•lusió. ens omple d'orgull prendre consciència que estem continuant una tasca amb 40 anys

d'història, i per això ho volem cel•lebrar amb tots vosaltres, socis/es,

tots aquests anys per molta gent que ha col·laborat amb l'entitat i

parc de la pegaso, can guardiola, la rambla, el cementiri, la fabra

i coats,... són un llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabem que encara ens queda molt camí per recórrer com la preservació del

casc antic o la construcció futura del parc linial entre d'altres. per aquest motiu, hem preparat dos actes, els dies 9 i 19 de novembre, als

quals ens agradaria que assistissiu i preguem confirmació als actes. us els detallem a continuació:

Dimecres 9 de novembre

•presentació d'un número especial del sant andreu de cap a peus •inauguració de l'exposició de cartells històrics

'associació de veïns i veïnes de sant andreu de palomar (1971-

2011): 40 anys d'història a través dels cartells' lloc: auditori de can fabra Hora: 19h

Dissabte 19 de novembre (ACTE CENTRAL) dinar popular i concert chamorro-motis

lloc: sala polivalent de la fabra i coats (dins el recinte de la fàbrica,

entrant pel c/sant adrià) Horari:

•14:00h - dinar (amanida, paella, flam o gelat, cafè, aigua i vi) •16:30h - parlaments

•17:00h - concert chamorro-motis quartet

joan chamorro (contrabaix), andrea motis (veu, saxos i trompeta),

josep traver (guitarra) i martí elias (bateria)

42

preu: 12€ pels socis / 15€ pels no socis.

poden comprar-se els tiquets fins el dia 14 al local de l'associació (c/

dr balari i jovany 14)

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 43

É S HORA D E L LU ITA R PLE G A TS Fes-te soci de l’Associació!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

www.avvsantandreu.cat

Patchwork

Ioga

és un tresor. retallant i cosint pedaços de colors podreu dissenyar

- per moure tot el cos

el patchwork és una tècnica internacional en què cada retall de roba creacions originals i úniques!

Dansa del ventre

curset de dansa del ventre.

per a més informació passeu per l'avv de 18:00h a 20:00h de dilluns a divendres. c/dr. balari i jovany 14.

Pilates

el mètode pilates (o conegut popularment com a pilates), és un

sistema d'entrenament físic inventat a principis del segle xx per

l'alemany joseph pilates basant-se en els seus coneixements de

diverses especialitats com la gimnàsia, la traumatologia, el ballet o el

moviment dolç, respiració, posicions simples, meditació i relaxació: - per estar més relaxats

- per alleugerir els dolors

- per concentrar-se millor

Labors i manualitats

per apendre a brodar cintes, fer richelieu, punt mallorquí, de palestina i d'ombra, punt de creu...

i també pintura sobre tela, fusta i vidre!

Balls de saló

cursos de balls de saló.

ioga. els exercicis de pilates t'ensenyen a ser conscients de la

respiració i l'alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors que són importants per evitar dolors d'esquena.

Per a més informació passeu per l’AVV de 18:00h a 20:00h de dilluns a divendres. C/Dr. Balari i Jovany 14.

cap a peus | especial 40 anys

Els cursets

43

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 44

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 45

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:05 página 46

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:06 página 47

capapeus-40 anys_maquetación 1 11/07/2012 13:06 página 48