Decapapeus 2011 08 564

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:46 Pรกgina 1

Plantem cara a les retallades!

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:46 Pรกgina 2

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 3

EDITORIAL

A

Model de participació

Últimament tots estem esperant que finalment els promotors de la ILP sobre la dació en pagament, moratoria de desnonaments i lloguer social, que són Plataforma d'afectats per la hipoteca PAH, CCOO, Observatori DESC, CONFAVC, Taula del Tercer Sector, UCC i UGT, sigui acceptada per la Mesa del Congrés del Diputats.

moment en què la Mesa del Congrés dels Diputats accepti a tràmit la proposta.

A finals de març de 2011 el grup promotor va presentar la ILP i des de llavors una sèrie d'obstacles han endarrerit l'inici de la recollida de signatures. El 19 de juliol de 2011 era la data en què la Mesa del Congrés havia de dir si acceptava la ILP a tràmit, però finalment va posposar la decisió argüint que necessita un segon informe jurídic per decidir. Aquest informe no estarà disponible fins al setembre ja que l'activitat del Congrés queda aturada per les vacances d'estiu. Així que s'haurà d'esperar de nou al setembre a veure si els va bé que el poble “sobirà” interfereixi la seva rutina parlamentària participant.

Entre les condicions que es marquen hi ha la de presentar 500.000 signatures en un termini màxim de 9 mesos des del

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

ra mateix amb el sistema constitucional que tenim existeixen dues vies perquè el poble “sobirà” participi en les decisions que ens afecten a tots com a societat. Una de les vies és votar cada 4 anys, i l'altre és la de presentar una Iniciativa Legislativa Popular, una ILP.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

*

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

8

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

)

93 345 96 98

3

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 4

FOTO PORTADA I SUMARI: ELMA VILA

SUMARI (num. 564 agost−setembre 2011)

7 Els veïns escriuen 9 Nou consell municipal 11 Lactància materna 12 Parc Linial 15Monografic: Les retallades

22 El Fabret 23 El Perfil: Rosa Ortiz al Regidor Raimond 24 Entrevista Blasi 26 El Conte nova Unió Esportiva Sant 28 LaAndreu COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL,JJ. AYMERICH,

ÓSC AR MALO ,ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, VALERIA TOBAR, CRISTINA HERRANZ, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER,ORIOL AGULLÓ

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 5

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

71. 933112343

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS

COROLEU,

ODÓ,

71. 933112343

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

ORFEÓ LA LIRA

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-

TALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN

ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ

L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN

›GRUP CULTURAL

QUEM CANTAIRES PER

REFORÇAR LES

GUARDIOLA.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

DE

IGNASI IGLESIAS,

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. ASSAJOS DM

PER A LA GENT GRAN.

649599072

ÉS UNA MUTUALI-

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A

TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ÇAR PUNTES).

4 CORDES.

MAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-

PACIÀ

NES! T’ENSENYEM A BALLAR,

CESSITA LA TEVA VEU!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT LA CORAL SANT ANDREU NEELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,

CANTONADA AMB C/MONGES, ENTRANT PEL PATÍ)

VINE QUALSEVOL DIJOUS DE

22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATENS ENTRE

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16

A 19. SENDERISME I ACTIVITATS

DE MUNTANYA GUIADES.

TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC

9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA

MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.

WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 6

La data de tancament del proper número és el

30 de setembre

FEINA

(M’ofereixo per a tasques de

la llar, per a tenir cura de

persones grans i per a

treballar en hotels o en l’àmbit

de l’hosteleria. Tel.

93.311.58.43. Cristina.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

(Veïna de Sant Andreu de

tota la vida s’ofereix per

a tenir cura de nens

i persones grans

a les tardes i a les nits. Amb

experiència. Tel. 696.88.58.16 /

650.54.54.29.

(Senyora catalana sense

(Senyora de Sant Andreu

càrregues familiars s’ofereix

llar i cuidar persones grans.

grans, portar la casa i cuidar

675.38.46.71

93.312.06.84;

s’ofereix per a fer feines de la

Tel. 93.345.86.13 /

(Veïna del barri de tota la

vida, espanyola, s’ofereix per

nens. Tinc experiència. Tel.

Tel. 630.13.61.81.

677.83.43.93. Maria.

(M’ofereixo per fer feines de

per a moto al carrer Malats.

DIVERSOS sortir amb un senyor

a partir de les 4 de la tarda).

de 65 anys li agradaria d’edat similar a qui li

666.096.342. Neus.

IMMOBILIARI

agradi anar al cinema,

(S’ofereix professora de cant.

(Es lloga plaça de pàrquing

648.07.45.00

ment de la veu i la capacitat

amb Guardiola i Feliu. Tel.

piano. Ampli repertori vocal.

Tel. 610.83.08.93. Eva.

(Es lloga plaça de pàrquing

Maria del Mar.

(Veïna de Sant Andreu

auxiliar d’oficina per hores i

(Sóc catalana i veïna de Sant

Andreu. M’ofereixo per a cuidar

nens i nenes. Tel.

expressiva. Cursos de solfeig i

dies alterns. Amb experiència.

650.54.54.29.

(Senyora seriosa i formal

Encarna.

comerços del barri i com

698.86.47.97. Michelle.

Tel. 696.88.58.16 /

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar

Classes per ampliar el coneixe-

s’ofereix per a treballar en

casa al cor de Sant Andreu.

per a cuidar persones

fer neteja de la llar. Tel.

699.81.27.03; 93.311.71.46.

Preu econòmic. Disponibilitat

tots els dies de la setmana. Tel.

creativitat musical. Iniciació al

Tel. 93.345.27.41. Cecília.

(Noia llatina de 19 anys

s'ofereix per a cuidar i atendre

gent gran, amb referències.

6

Felicitats a la Pilar pel naixement del seu nét Nil!

molt gran al carrer Lanzarote

93.345.85.63.

(Es lloga plaça de pàrquing a

Fabra i Puig, 59-61-63. Per a

cotxe gran. Tel. 660.30.76.78.

Lídia.

(Es lloga habitació en una

J

ballar, passejar... Tel.

(Venc piano elèctric de

marca Casio i model Privia.

Tecles amb contrast. Pedal i moble de suport. Preu

450euros. Tel. 660.30.76.78.

Lídia.

(Venc balancí gairebé nou.

Tel. 630.13.61.81.

Mor Joan Mateu, expresident i fundador de l’Eix Comercial

oan Mateu va morir el passat dissabte dia 3 de setembre a causa d’una llarga malaltia. Durant molts anys va regentar l’antiga botiga Can Sol, al carrer Gran de Sant Andreu. Actualment, era president de la Fundació Comerç de Barcelona. Va ser un ferm defensor del comerç de proximitat que el va dur a crear l’Eix Comercial de Sant Andreu. Des de l’Associació de Veïns lamentem la seva pèrdua i donem el condol als seus familiars i amics.

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Valoració Festes de Primavera 2011 es de la Federació d’Entitats de Sant Andreu de Palomar “L’Harmonia” fem una valoració molt positiva de l’edició d’enguany de les Festes de Primavera.

D

En primer lloc volem agrair la participació i col.laboració de totes les entitats andreuenques que han fet que l’edició del 2.011 hagi estat la que hagi aconseguit unes fites més altes d’assistència de públic fins ara. L’organització calculem que entre 2.000 i 2.500 persones han gaudit d’algun dels nombrosos actes del cap de setmana.

També volem agrair igualment la participació i col.laboració de les colles castelleres convidades i de persones de serveis externs com els operaris de BCNeta, els voluntaris de la Creu Roja, el personal de La Llauna o les tècniques municipals del Districte.

En segon lloc volem destacar dos actes nous d’aquest any amb molt d’èxit: per una banda la cercavila del dissabte a la tarda, amb la participació d’un munt d’AMPAs, entitats de cultura tradicional i grups de percussió. Pensem que aquest nou format ha estat tot un encert i que es pot consolidar fàcilment com el Cercavila primaveral de Sant Andreu. Per una altra banda, la Jornada Castellera de diumenge al matí, que també porta camí

Fins sempre Andreu

ndreu...te conocia de poko pero me e dado kuenta k signifikabas mucho para mi...solo nos konociamos de vista pero quiero k sepas ke donde kiera k estes, siempre estaras en mi korazon...siempre andreu castellano velasco” Amb aquestes sentides i emocionades paraules una amiga escrivia en el llibre virtual de condol de l’Andreu Castellano i Velasco, mort als 15 anys d’un fatídic accident.

L’Andreu ens deixà a finals del mes de juny en plena vitalitat i fortalesa juvenil. Familiars, companys i companyes dels Padres, de l’Esplai Sant Pacià, de la UE Sant Andreu...van acompanyarlo en el seu darrer comiat, en una Parròquia de Sant Pacià plena de dolor però al mateix temps d’esperança. Esperança per retrobar en les nits d’estiu un estel amb el seu somriure que ens il•lumini el seu estimat record. Des del Sant Andreu de Cap a Peus i l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar volem acompanyar a la família en aquests moments tan difícils.

“A

de convertir-se en la Diada Castellera de Sant Andreu, doncs per les dates de la nostra Festa Major a l’hivern la temporada de castells ja ha finalitzat.

Per últim volem destacar que aquest èxit de participació, de col.laboració i de complicitats ens refermen en la nostra lluita continuada per aconseguir que l’Ateneu Cultural i Popular L’Harmonia sigui ben aviat una realitat. Les obres ja han començat i sembla que aviat tindrem disponible la primera fase de l’edifici. Ara cal continuar reivindicant la gestió de l’equipament i una dotació pressupostària raonable per a que el més aviat possible es puguin organitzar activitats de tot tipus en aquest nou equipament i per a que les impopulars “retallades” no arribin també al nostre projecte.

Ens acomiadem amb un desig: a veure si l’any vinent ja podem celebrar les Festes de Primavera a l’entorn del nou Ateneu…

Federació d’Entitats de Sant Andreu “L’Harmonia” http://ateneuharmonia.blogspot.com/ ateneuharmonia@gmail.com

Adéu a la Tanit

a Tanit, filla de la Sara i en Xavier, va morir de mort súbita el passat 27 d'agost, pocs dies després de fer 6 anys. Des de l'Associació de Veïns i Veïnes i el Sant Andreu de Cap a Peus volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família, amb els que hem compartit campanyes i lluites. Amb la injustícia de la mort d'un nen o una nena sembla que tots perdem una part del nostre futur. Molts veïns de Sant Andreu, del poble de Sant Andreu com ella tenia ben clar, vam assistir a l'acte de comiat colpits per aquesta injustícia i, sobretot, per donar ànims a la família per seguir endavant. Podeu llegir diversos escrits de comiat a la web del Xagori www.sant-andreu.com.

L

Us transcrivim el darrer paràgraf de l'escrit de l'Ivan Altimira: “Una brisa d'aire m'ha portat la teva olor i t'he abraçat …amb força, amb molta força, per a no deixar-te marxar. Perquè sé del cert que sempre estaràs per a estimar-te. Un petó bonica.”

AVV Sant Andreu de Palomar i Sant Andreu de Cap a Peus

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:46 Pรกgina 8

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 9

Relleu a Sant Andreu

El 25 de juliol es va constituir el nou Consell Municipal i el ple va proclamar Imma Moraleda (PSC) com a presidenta del districte

A

rran de les eleccions del 22M que van suposar un tomb polític a Barcelona després de 32 anys de llegat socialista i després de la investidura del convergent Xavier Trias com alcalde l'1 de juliol, a la política municipal li quedaven els darrers relleus. El passat 25 de juliol a la Sala de Plens de la seu del Districte va quedar constituït el nou Consell Municipal de Sant Andreu amb els representants de cada partit polític. Un òrgan de govern amb majoria socialista, ja què el PSC va ser la força política més votada a les passades eleccions a Sant Andreu. Tot i això, els socialistes perden un conseller, de vuit passen a set, dels quals quatre repeteixen funcions (Jordi Casares, Enric Fdez.

Velilla, Àngels Oró i Noèlia Torres) i els tres restants són Arantzaza González, Andreu Raya i Miquel Àngel Soler. Els guanyadors a nivell de ciutat (CiU) són la segona força al districte amb cinc consellers –en guanyen un- : Josep Vila i Servià, Francesc Xavier Codony i Junyent, Mª Neus Domingo, Francesc Ivars i Claudi Cervelló.

Cursets AVV: Ara és el moment

Àngela Folguerola i Alain Garrido

Apunta’t als Cursos 2011-2012 de l’Associació de Veins i Veines.

DANSA DEL VENTRE. Principiants i avançats de qualsevol edat poden ballar aquesta dansa mil•lenària.

DANSA DEL VENTRE PER A NADONS.Per a mares i nadons de 0 a 3 anys.

IOGA. Per a moure tot el cos, per estar més relaxats, per alleugerir els dolors i per a concentrar-se millor.

LABORS I MANUALITATS. Per aprendre a brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu... I també pintura sobre tela, fusta i vidre!

TAI TXI I QI GONG. Podem aconseguir un benestar psicofísic i espiritual, gràcies a rituals, danses i moviments. Així obtindrem una millora de la nostra salut!

TALLER DE MEMÒRIA. Amb exercicis, activitats d’atenció, memòria, llenguatge i reflexe. Vine i fes amics!

PATCHWORK. Cada retall de roba és un tresor. Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques!

PILATES. Tonificació muscular, correcció de la postura, flexibilitat, treball de la respiració.

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

C/ Balari i Jovany, 14. Barcelona. www.avvsantandreu.cat / info@avvsantandreu.cat Tlf. 93.345.96.98 De dilluns a divendres de 18 a 20h.

cap a peus | agost-setembre

El Partit Popular també guanya un conseller, pugen la representació amb l’augment proporcional dels seus vots i de tres consellers passen a quatre, dels quals només repeteix Carmen Santana. Els altres tres seients populars els ocupen Montserrat Planes, José Manuel Serrano i Jesús Ruiz. D’altra banda, ICV-EUiA manté els seus dos representants Blanca Port i la nouvinguda Maria Remei Gómez. Per últim, ERC (amb la seva nova marca Unitat per Barcelona) en perd un i repeteix com a consellera Monsterrat Benedí. Els 19 consellers dels diferents partits van elegir la socialista Imma Moraleda i Pérez en substitució de Joaquim Mestre Garrido (ICV-EUiA).

El mateix dia 25 del mes passat es va conformar la Comissió de Govern, aquesta sí en mans de CiU al ser els guanyadors dels comicis. Així doncs, el convergent Raimond Blasi i Navarro és el nou regidor del districte després de ser regidor adscrit durant la darrera legislatura. La resta de la comissió, l’òrgan executiu del districte, està format pels cinc consellers del partit: Vila i Servià amb la cartera de Gent Gran, Cooperació i Solidaritat i del barri de Navas; Cervelló amb Economia, Desenvolupament i Seguretat i el barri del Congrés; Domingo amb Igualtat i Promoció de les Persones i el barri de la Sagrera; Codony i Junyent amb Esports, Medi Ambient i Serveis Urbans i els barris de Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor; i, per últim, Ivars amb Cultura, Educació i Salut i el barri de Sant Andreu de Palomar. Per últim destacar que pren càrrec de conseller tècnic Ivan González i Ferreiro i l’ex conseller convergent del districte, Salvador Coll i Artès, es converteix en el nou gerent.

Aquesta possessió de càrrecs i nomenaments evidencia el canvi polític a la ciutat que de retruc afecta al districte que dóna per primer cop la regidoria de Sant Andreu a CiU.

9

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:46 Pรกgina 10

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter

10

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 11

ALBA lactància materna

L’

Compartir inquietuds, dubtes, o simplement la joia de donar el pit i veure créixer els nostres fills.

OMS, Organització Mundial de la Salut, recomana com a imprescindible la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida. Fa 80 anys, quan donar el pit era un fet habitual i necessari, els coneixements sobre com donar el pit es traspassaven de generació en generació. Actualment, a causa de diferents factors, existeix un salt generacional de desinformació sobre el tema i això, entre altres coses, dificulta l’alletament matern a les mares que trien aquesta opció.

Per tal de donar suport a les mares que opten per la lactància materna, l’any 1992 es funda l’associació ALBA i el novembre de 1998 es crea el grup de suport a Sant Andreu de Palomar. Des d’aquella primera trobada, on tant sols eren 4 mares, el grup s’ha consolidat al barri amb la participació d’unes 40 mares de mitjana al Centre Cívic de Sant Andreu.

El grup de suport de Sant Andreu esta liderat per varies assessores de lactància materna i està pensat com un punt de reunió, obert i gratuït, on compartir informació, experiències i brindar ajut a les mares per solucionar possibles dificultats en l’alletament. Les assessores de lactància materna son mares amb experiència pròpia en alletament i formació especifica, que

cedeixen voluntàriament part del seu temps a altres mares que volen alletar.

Des del CAP de Sant Andreu, amb el qual, exceptuant algun cas, tenen una bona relació, les llevadores acostumen a derivar al grup de suport embarassades perquè tinguin un primer contacte amb l’alletament matern.

Al barri organitzen cada any unes ponències gratuïtes, amb ponents de renom com el Dr. Carlos Gonzalez o la Rosa Jové, on es tracten temes relacionats amb la maternitat i la criança.

També organitzen cada any, al Parc de l'Estació del Nord, la Gran Festa de la Lactància Materna, on hi participen, el primer diumenge del mes d’octubre, una mitjana de 500 famílies.

Per participar del grup de suport, podeu passar pel Centre Cívic de Sant Andreu (carrer Gran de Sant Andreu nº111) tots el dimecres, a partir de les 11 del mati, del calendari escolar. També podeu consultar el seu web http://www.albalactanciamaterna.org, enviar un correu a alba@grupslactancia.org, o trucar al telèfon d’atenció 690 14 45 00.

Edgar Cristóbal i Mestres cap a peus | agost-setembre

11

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 12

Associació Retorn: tancament d’un centre modèlic

L’

Associació Retorn, que gestiona des de l’any 1987 el Centre de Dia del CAS Casa Bloc, està en perill per la decisió de l’ICS de tancar-lo. Aquesta associació ha donat servei a drogodependents i als seus familiars durant els darrers 26 anys, dintre d’un programa “lliure de drogues” que pot ésser qualificat de modèlic atenent als resultats terapèutics i a la satisfacció dels usuaris i de llurs famílies. Tal com explica la Vicky Sendino, responsable de Retorn, el programa “lliure de drogues” consisteix en no administrar drogues sintètiques a les persones que volen deshabituar-se, com es fa en tots els altres CAS de la ciutat. El que compta és la voluntat del drogo-dependent en abandonar l’addicció i estimular la complicitat de la família. El cert és que representants dels familiars, reunits al local de l’Associació de Veïns, ens expliquen històries realment admirables d’interacció entre els treballadors del centre, els usuaris que volen canviar de vida i els pares i mares que viuen amb una gran implicació el procés que segueixen els seus fills fins quedar lliures de l’addicció. Ara, aquest programa singular que no ha seguit cap altre centre de Barcelona pot desaparèixer tot i la bondat dels seus resultats. L’Agència de Salut Pública, a qui serà

traspassada la gestió del CAS Casa Bloc, té intenció de traspassarhi alguns dels serveis del centre de Via Favència, en aquests moments col.lapsat i que aplica els mètodes més usuals d’administració de metadona i intercanvi de xeringues.En el moment de tancar la revista ens assebentem que l'ASP preveu obrir una comissió per estudiar una solució i que mentrestant permetran que l'Associació segueixi a la Casa Bloc.

Comunicat AVV sobre el Parc Linial

E

l darrer dia 1 de juliol vam assabentar-nos a través de La Vanguardia que ja s’ha decidit el guanyador del concurs per a la urbanització del parc lineal en el tram Sant Andreu - Sagrera.

Aquest concurs ha estat organitzat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), empresa que gestiona tot el procés de construcció. En el concurs, un jurat (format per representants de les diferents administracions i experts urbanistes) han decidit el guanyador entre 5 avantprojectes que es van presentar al gener febrer de 2011. Aquest parc ha de formar una gran zona verda, que ha de comunicar el nus de la Trinitat amb la plaça de les Glories en un eix, i Sant Andreu i la Trinitat amb Bon Pastor i Baró de Viver; i la Sagrera amb la Verneda i Sant Martí en l’altre.

Nosaltres, com a entitat veïnal, formem part, des de fa molts anys, dels grups de participació ciutadana que hi ha organitzats al voltant de la construcció de la infraestructura del l’AVE en el seu pas per Sant Andreu - Sagrera. Entenem que el primer lloc a on s’han de comunicar aquests fets ha de ser els grups del Procés Participatiu.

A més els tècnics que assessoren a les entitats veïnals tampoc han rebut cap tipus d’informació al respecte. Aquesta no és la primera vegada que BSAV fa publica a través de la premsa informació que creiem altament important i que hauria de passar primer pels grups de treball del Procés Participatiu. En altres ocasions hem manifestat el nostre malestar per aquest fet a BSAV, i se’ns ha respost amb elegants disculpes i promeses de que això no tornarà a passar. Per altra banda, des de Participació i Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, se’ns ha comunicat amb data 5 de juliol, que fins al setembre no hi ha intenció de tornar a reunir els grups de treball del

Oriol Agulló Vinyas

Procés Participatiu. Creiem que donada la importància dels fets que s’estan succeint, no podem esperar a la constitució del nou Ajuntament mentre les obres no s’aturen. És per tot això que demanem que: 1) Es faci arribar immediatament tota la informació sobre el concurs, com a mínim, als tècnics que assessoren a les entitats veïnals.

2) La convocatòria, quan abans millor, dels grups de treball del Procés Participatiu; per poder presentar la informació a les Associacions de Veïns que participem d’aquest procés.

AVV Sant Andreu de Palomar AVV Sant Andreu Sud AVV Verneda Alta

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 13

L’Associació de Veïns és a punt de fer 40 anys!

E

Podreu seguir els actes a la web avvsantandreu.cat i al Facebook i Twitter del CAPAPEUS l proper mes d’octubre, la nostra Associació de Veïns celebrarà el seu 40è anivesari. Entre els actes previstos hi ha:

n L’exposició ’Cartells de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar (1971-2011): 40 anys de reivindicacions veïnals’ del 7 al 27 de novembre a la sala d’exposicions Can Fabra.

La presentació del número especial del CAPAPEUS del mes d’octubre, any de creació de l’Associació de Veïns (12 d’octubre del 1971).

n Dinar commemoratiu dels socis i sòcies de Festa Major.El lloc i l’hora sortiran al programa de Festa Major.

onze de setembre – la Diada – és una festa molt benvinguda, sobretot quan cau entre setmana, no com enguany, però també és una data incòmoda per a molts de nosaltres perquè ens recorda el que podríem ser com a poble i com a país, i el que som en realitat. Algú es pot preguntar: de què serveix que una entitat com l’Associació de Veïns i Veïnes es preocupi també per assumptes que van molt més amunt de la Meridiana o més avall de les vies de tren? Doncs és ben clar: barri i país, Sant Andreu i Catalunya, estan molt més relacionats del que pot semblar.

país sobre llengua i immigració, que varen quedar com a paper mullat amb la retallada de l’Estatut. No és estrany doncs, que enguany la nostra Associació hagi donat suport a dos moviments socials sense precedents en la història d’aquesta ciutat. En primer lloc Barcelona Decideix, la consulta ciutadana del 10 d’abril, que reclamava per al nostre país el dret a decidir per sí mateix. Sense el suport de les institucions, milers de voluntaris i centenars de milers de votants varen donar un toc d’atenció demostrant que el poble va per davant dels polítics.

n

Manifest Diada Associació de Veïns

L’

cap a peus | agost-setembre

La desaparició dels barracons en escoles i instituts, els centres sanitaris que reclamem, la millora del transport públic, les prestacions per a persones dependents i les solucions per a l’atur, depenen en gran mesura del pressupost de la Generalitat, un pressupost mossegat per l’Estat que se’ns emporta cada any un 10% del PIB. I no només parlem de diners, sinó també de la convivència social, la qual té molt a veure amb les polítiques del

En segon lloc la revolta dels indignats, que han plantat cara de manera pacífica a unes regles del joc que no ens agraden: l’arrogància dels bancs, la plaga de desnonaments, una democràcia massa imperfecta que promociona polítics mediocres allunyats del ciutadà, unes retallades mal repartides, i en definitiva una crisi que la paguen justos per pecadors. Si volem que les coses canviïn no ens podem quedar esperant a que els altres facin la feina. Barcelona Decideix i els Indignats ens ho han demostrat.

Per això, un any més des de l’Associació de Veïns i Veïnes cridem a tothom a participar, individualment o amb les entitats del barri, en la millora tant del nostre poble, Sant Andreu, com del nostre país, Catalunya.

Visca Sant Andreu de Palomar!

Visca Catalunya!

13

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 14

Tisorada a l’estat del benestar

Les Lleis Òmnibus i els pressupostos atempten contra la sanitat,els serveis socials, l’educació i la cultura

14

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 15

D

Óscar Malo Joana Ariet

L’ESTAT DEL BENESTAR TRONTOLLA

Si volem saber quins són els orígens de l’Estat del Benestar, el model polític, social i econòmic en què suposadament vivim, ens hem de remetre a un parell de segles enrere, concretament a mitjans del segle XIX quan, al Regne Unit, es van començar a instaurar les bases per a la construcció del que seria un dels antecedents dels sistemes contemporanis del benestar. La legislació britànica va plantejar un sistema d’ajudes als col·lectius més pobres amb un objectiu clar: establir un context jurídic, polític, econòmic i social que fos estable, funcional i que afavorís les condicions dels treballadors que més ho necessitessin. És d’aquesta manera com es va començar a construir un model d’Estat que alberga un conjunt d’institucions públiques facilitadores i capaces d’executar i proveir d’unes lleis i d’unes polítiques socials focalitzades en millorar les condicions de vida dels seus ciutadans. Al mateix temps, l’Administració ha de garantir el seu compromís en la promoció d’una igualtat real d’oportunitats, d’uns mínims de sanitat i educació públics per tothom independentment de la

cap a peus | agost-setembre

es de l’any 2007 que la paraula crisi rebota dins del nostre cervell, els mitjans en parlen contínuament i l’exaltació social és més que evident. Mentre la situació no millora, els ciutadans som testimonis de la més que qüestionable feina dels nostres representants polítics.

Noves lleis, mesures i propostes que més que millorar les nostres condicions les empitjoren.

15

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 16

seva classe social i, en definitiva, ha de vetllar per oferir unes bones condicions de vida per a tothom.

16

L’agitació social, política i econòmica que caracteritza els dies en què vivim no és cap novetat, som uns experts en la lluita i la reivindicació pels drets socials, fet que existeix des de fa segles.

Cada vegada la situació millora, no són comparables les condicions i context en què ens emmarquem actualment, amb el que es vivia a l’Europa de mitjans de segle XIX. Però el que no es pot permetre és un retrocés en allò que ja s’ha aconseguit.

Som conscients del que tenim però sobretot, del que no tenim i pel qual s’ha de lluitar.

LES LLEIS ÒMNIBUS

Amb l’arribada de CIU al Govern de la Generalitat apareixen també les anomenades Lleis Òmnibus, un conjunt de tres lleis que pretenen reformar o derogar la legislació anterior aprovada, majoritàriament, durant el mandat del Tripartit. Al llarg de l’estiu es preveu aprovar aquesta renovació que bàsicament neix amb

l’objectiu de simplificar i millorar la regulació, agilitzar i reestructurar l’administració i promocionar l’activitat econòmica, fet que es tradueix en una agressiva reforma que modifica o suprimeix més de 80 lleis preexistents i estima una rebaixa pressupostària del 60%. De moment, fa escassos dies que el primer paquet de les Lleis Òmnibus va passar el tràmit parlamentari, un pas més per tenir enllestida la reforma legislativa el més aviat possible.

Les Lleis Òmnibus es mouen en la línia de la supressió de controls a l’administració pública, una major llibertat de moviment de l’empresa privada, noves regulacions laborals, modificacions en diversos organigrames d’algunes estructures administratives i, sobretot, se sustenta en una forta tisorada a certs sectors, com la sanitat, els serveis socials, l’educació o la cultura.

LES GRANS AFECTADES: SANITAT, SERVEIS SOCIALS, EDUCACIÓ I CULTURA

En el cas dels pressupostos, s'han realitzat una sèrie de

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 17

anàlisi | Diem no al pagament del deute espanyol | DANI GÓMEZ

A

finals del 2010 el deute públic espanyol (tot allò que deu l'Estat als creditors nacionals i internacionals) era d'uns 640.000 milions d'euros (xifra que representava el 60% del PIB espanyol). Tot i així, el deute públic espanyol és dels més baixos del nostre entorn. En efecte, les xifres del deute públic espanyol contrasten amb les de països de la zona euro en què el seu deute públic supera aquest llindar des de fa temps. Aquest és el cas d'Alemanya (on la relació deute / PIB és del 83%), França (82%), Portugal (93%), Irlanda (96%), Bèlgica (97%), Itàlia (119%) o Grècia (143%). En el cas espanyol però, des del 2000, el deute públic espanyol s'ha situat sempre per sota del 60% del PIB, tal i com exigeix el tractat de Maastricht a tots els governs de la UE. No ha estat fins l'inici de la crisi quan el deute públic espanyol ha començat a augmentar, precisament per la necessitat del Govern Central d'emetre deute públic per poder fer front a les ajudes als bancs privats!!!

retallades per part del govern autonòmic que s'han d'afegir a les que ja havia realitzat el govern central. Les principals perjudicades d’aquestes retallades són la sanitat, els serveis socials, l’educació i la cultura, just les àrees que més necessita i més fan créixer una societat i els pilars bàsics de l’Estat del Benestar.

Sanitat, greument desemparada. Es preveu una retallada dràstica en els pressupostos destinats a sanitat: la despesa prevista en salut a Catalunya és del 5,86% del PIB, xifra que queda força lluny del 7,4% que destinen els països del nostre entorn. Aquesta disminució en la dotació econòmica té unes conseqüències directes en la qualitat del servei i en l’assistència sanitària, amb un empitjorament més que notori que ja comencen a percebre tant usuaris com professionals del sector.

Tanquen urgències, plantes d'hospitals, quiròfans, a més de la n

L'alternativa passa per dir NO. No pagarem els 'seus' deutes, els deutes que ara l'Estat està adquirint per salvar-los de la fallida. Nosaltres, com a ciutadania responsable hem de dir NO al xantatge del pagament d'un deute que és il•legítim en el seu origen (ja que només està beneficiant als beneficis dels banquers i d'alguns polítics), immoral (per quan obliga a l'Estat a desmantellar l'estat del benestar) i injust (perquè qui l'està pagant és la població enlloc d'aquells que varen originar la crisi). Diem no, alhora que, si tenim estalvis o cobrem una nòmina domiciliada, no els fem el joc i dipositem-los a la banca ètica.

Dani Gómez és membre del Borró i l’Observatori del Deute Extern

supressió de personal sanitari i acomiadaments que suposen moltes baixes que quedaran sense cobrir. Mesures que perjudiquen a tothom, però sobretot als col•lectius més desafavorits que no es poden permetre l’alternativa de la sanitat privada, i que posen en perill la bona atenció personalitzada i impedeixen als professionals treballar correctament i en unes condicions favorables. n Educació, l’altra gran afectada. Les contínues queixes i reivindicacions que s’han dut a terme des del sector educatiu no són pas sense motiu. Les retallades i els canvis legislatius del nou govern ja s’han deixat veure i les Lleis Òmnibus n’esbossen uns quants més. D’entrada, la retirada de la sisena hora en bona part de l'escola pública és aprofitada per reduir el número de mestres per escola. Tampoc es cobreixen certes baixes. I al marge de tot això, s'ha reduït dràsticament el pressupost per

cap a peus | agost-setembre

En canvi, si observem tot el deute de l'economia espanyola (tenint en compte allò públic però també tot el deute que ha adquirit el sector privat: empreses, famílies i bancs) aquest arriba als 4 bilions d'euros (xifra que representa el 400% del PIB). Per tant, el deute públic només representa 15% del problema de l'endeutament espanyol. Així, doncs, el primer que cal dir és que qui està més que endeutat no és l'Estat, sinó que ho són els bancs i les caixes, seguit de les empreses i les famílies espanyoles. Sent així, com és possible que s'estigui pressionant al Govern per fer reformes, ajustos i privatitzacions? Perquè els principals creditors del deute públic espanyol són els mateixos bancs espanyols. Són ells els qui

estan obligant al Govern a endeutar-se per transferir el deute privat en deute públic. Són ells, els que estan endeutats, els qui estan pressionant al Govern a dur a terme les 'reformes' que estan acabant amb l'estat del benestar, presentant-les com necessàries i inevitables. És, si més no una paradoxa que els mateixos actors que van causar la crisi siguin qui exigeixin que sigui la població, a través la pressió i xantatge que es fa a l'Estat, qui pagui la festa dels anys de crèdit fàcil. Quan se’ns diu que ha "pressió dels mercats financers" hem de saber que aquesta pressió té noms i cognoms espanyols, tal i com són el d'Emilio Botín del Banco de Santander, o el del Francisco González del BBVA, de Rodrigo Rato de Bankia o d'Isidre Fainé de Caixabank.

17

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 18

L’assemblea de Sant Andreu fa mesos que denuncia les retallades socials del govern de CiU i del PSOE. A més, es va dedicar una sessió durant l’acampada a explicar el contingut de la Llei Òmnibus. ASSEMBLEA SANT ANDREU

cada centre: menys material per a les escoles i la disminució de l'anomenat ajut social que permet donar determinades ajudes a alguns escolars.

Serveis socials gairebé imperceptibles. Els pressupostos destinats a les neteges de xoc i arranjaments s’han retallat considerablement. El condicionament de pisos plens de brutícia i les reparacions de desperfectes a domicilis de particulars que no tenen els recursos necessaris per afrontar aquestes despeses queda perjudicat per les retallades. Aquest és un problema que no tan sols afecta als usuaris d’aquest tipus d’ajuts, sinó també a la seva comunitat de veïns.

n

18

D’altra banda, el servei de teleassistència també ha vist augmentada la seva llista d’espera degut al menor pressupost amb què compta, malgrat que els casos urgents es tracten pràcticament al moment. Actualment s’estan donant altes al Servei d’Ajudes a Domicili a famílies que estaven en llista d’espera des del desembre del 2010. El pressupost per ajuts econòmics a famílies també s'ha vist reduït considerablement.

El Centre de Serveis Socials no pot cobrir actualment la demanda d'aliments que està rebent i ha hagut de desviar aquesta petició a les esglésies del barri que presten aquest tipus

de servei. Des de la Generalitat s'estan denegant o retardant serveis i ajudes per a persones que compleixen els requisits segons la Llei per la Autonomia Personal i Atenció a la Dependència que fa uns mesos eren aprovades. A més, la Llei Òmnibus passa a limitar la Renda Mínima d'Inserció a 5 anys.

Aquesta prestació està en un moment de canvi, segurament necessari. Però aquest canvi no és absent de polèmica, aquest estiu la Generalitat ha optat per canviar el modus operandi en el pagament d’aquesta prestació i ha optat per un xec previ enviament d’una carta d’avís enlloc del reintegrament directe a un compte bancari. Segons l’argument de la Generalitat això ha sigut per batallar el frau, exposen que hi ha gent que està cobrant la prestació i no viu a Catalunya.

De totes maneres els primers rumors apuntaven que el pressupost per aquesta prestació s’havia esgotat, degut a l’augment de demanda d’aquesta prestació per tota la població que està quedant exclosa de l’actual mercat laboral i, que enguany no s’acceptarien més tramitacions, tancant també la porta a les sol•licitades a partir de l’1 de juliol. Sigui el que sigui, al mes d’agost, moltes famílies, encara que no fessin frau, han vist com cobraven amb un retard considerable. Aquestes famílies, moltes d’elles amb infants, que reben l’ajut per evitar la

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 19

història | Revoltes i indignació populars a Sant andreu de Palomar | PER PAU VINYES I ROIG

L’

A Sant Andreu de Palomar la indignació ciutadana també ha tingut el seu pes al llarg de la història, i més concretament des de l’inici de la industrialització fins als nostres dies. Un dels exemples més clars de rebuig ciutadà fou la revolta de les quintes de 1845. En aquesta revolta el poble es revoltà contra l’obligarietat del servei militar. Decret que forçava al trencament familiar i esdevenia un malson per a la precarietat

laboral d’aquestes famílies. L’esclat de la revolta va tenir un final tràgic, amb molts morts i el desengany de la població amb les forces de l’ordre. La industrialització anirà prenent força a Sant Andreu de Palomar. Segons Eduard Navarro (Sant Andreu de Palomar, més que un poble): “ Amb el Sexenni democràtic, l’obrerisme adquirirà un paper força important i es vincularà a l’AIT de Marx i Bakunin. Els treballadors del tèxtil andreuenc s’organitzaran per mitjà de les Tres Classes del Vapor. El 1870 faran una vaga per reclamar que cap treballador sigui obligat a treballar amb dues màquines, i arribaran a participar en el congrés de Barcelona.”

Haurem d’albirar l’any 1909 amb l’esclat de la Setmana Tràgica, amb la crema de convents i de la Parròquia, per retrobar-nos amb un nou esclat d’indignació en contra de l’enviament de soldats a la Guerra del Marroc. Si la Setmana Tràgica va deixar petjada la revolució de l’estiu de 1936 en deixà una de més forta. La sagnant guerra civil va comportar un esclat de violència que encara avui és motiu de polèmica.

La tancada de les dones de Motor Ibèrica a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, a la primavera de 1976, en solidaritat amb els seus marits en vaga, va ser una mostra de solidaritat i de conscienciació veïnal mai vista fins aleshores. El No a la Guerra d’Irak i la darrera acampada en suport als indignats de la plaça de Catalunya han estat els darrers símptomes de la vitalitat d’un poble que es mou indignat quan les coses van baldades.

Pau Vinyes i Roig és historiador

cap a peus | agost-setembre

historiador Dani Cortijo en el seu bloc “Altres Barcelones”: “Segons Friedrich Engels, Barcelona fou la ciutat amb més lluites de barricades durant el segle XIX. Moltes de les seves revoltes a més, presenten anècdotes ben curioses com ara cavalls abatuts per armaris, avalots iniciats per borratxos o conspiracions gestades a les xocolateries”.

Barcelona a finals de segle XIX i principis del XX va viure moments de revolució social de cabdal importància. Per aquest motiu va ésser coneguda a arreu d’Europa com la Rosa de Foc. En ser la capital de l’Espanya industrial, a la ciutat hi va brotar la conflictivitat laboral. Des de les Jamàncies fins als atemptats anarquistes els escenaris barcelonins van brollar d’esclat social de forma continuada. Encerclada per muralles que l’ofegaven, Barcelona va haver de conviure amb elles fins que el crit “Abajo las murallas” les va enderrocar per sempre, l’any 1859. en aquella època la indignació ciutadana ja hi era ben present. Tanmateix, la indignació era dissolta a cops de bales de canó – generalment llençades des de la Ciutadella o des de Montjüic, dues casernes que en comptes de defensarla la segrestava- avui ho és a cops de porra de mosso d’esquadra.

19

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:46 Página 20

20

seva exclusió social per la seva pobresa, han vist com no podien pagar l’habitatge, alimentació o qualsevol gasto bàsic. La Generalitat contempla que ha enviat cartes a tothom i qui no l’ha rebut ha comès frau al no comunicar el canvi de domicili. Vol dir això que les famílies pobres no tenen dret a fer vacances? I que consti, per evitar malentesos, que hi ha possibilitats de fer vacances amb una despesa econòmica minsa, com seria anar a la casa dels avis del Pallars Jussà o de Valladolid. I possiblement això és només el principi, tindrem un any mogudet.

Cultura, tampoc se salva. Sant Andreu té un fort teixit associatiu amb nombroses entitats que han permès que el barri gaudeixi d’una bona salut cultural. Tal i com afirma el conseller de cultura, Ferran Mascarell, la intenció és que les noves propostes pressupostàries no afectin les institucions petites i els sectors culturals més dèbils. n

I DAVANT DE TOT AIXÒ, QUÈ PODEM FER I QUÈ S’ESTÀ FENT?

Ens plantegem fins a quin punt la crisi no és una excusa per privarnos dels nostres drets i del nostre benestar tot afavorint-ne la privatització. Les modificacions proposades estan comportant una pèrdua important de garanties socials que poden suposar un greu retrocés i un autèntic desgavell dels drets dels ciutadans. És per aquest motiu que les campanyes de sensibilització, denúncia i reivindicació ja estan actives des de fa temps. Des dels diversos sectors afectats per les retallades s’han engegat diverses mobilitzacions, que inclouen des de manifestos a vagues, tancaments als llocs de treball o aturades del servei, i es mantenen ferms en la seva postura de reclamar allò que, a més de drets, són postures lògiques i coherents amb la realitat i el context en el qual s’emmarquen. Qualsevol nova mesura que es prengui ha d’estar enfocada a millorar-ne les condicions. Tant la salut, com l’educació i la cultura són drets universals, irrenunciables i reconeguts que no es poden debilitar.n

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 21

cap a tu | Què opines de les retallades del govern de la Generalitat? | PER BORJA MARIA Maria Engràcia. 59 anys. infermera.

Es una salvatjada, un horror, una taca a la dignitat i als drets de la

persona. Hi haurà diferències en

salut entre persones que tenen

més poder econòmic, i generarà

molt malestar, perquè la gent anirà

prenent consciència a mesura que

Anna Comas. 50 anys. directora CEIP La Maquinista Suposo que les retallades són una

necessitat

que

han

d'estimular la imaginació per compensar-les.

El

que

em

disgusta és el dubte de si són justes.

es vagin materialitzant els fets.

Àngels Crujeira. 46 anys. dir. Centre Serveis Socials St. Andreu Que afecten els més desfavorits i principalment

a

les

famílies/

persones treballadores, que no

estan ni en el grup de classe mitja-

alta ni en els de més precaris.

Penso que tot just comencen i que

encara ens queda, malauradament,

molt a veure.

Montse Llansola. 47 anys. coordinadora Ampes

Jordi Rabassa. 37 anys. historiador. membre del CEII Són un atemptat per desmuntar les polítiques públiques que faran que

l'accés

a

la

sanitat,

les

classes

l'educació i la cultura sigui

impossible

per

populars. Afavoreixen sobretot a

les empreses que vendran els

serveis que fins ara eren públics.

Anna Peralta. 79 anys. presidenta Casal d’avis Bascònia

Els nostres dirigents han de vetllar

Tothom opina el mateix: no

que es basa en l’educació, la

social,

retallades, però en aquests camps

dos pilars d’una nació com són

per mantenir l'estat del benestar

sanitat i els serveis socials. Calen

al passat en fites que s'havien aconseguit amb esforç.

no

volen

retallades

perquè és un caos i fa pena. En

la sanitat i educació no volem retallades.

opinió AVV | Les retallades no són inevitables!

L

es retallades en despesa social, tant de la Generalitat com de l'Estat, s'han volgut justificar per una caiguda dels ingressos fiscals (augment de l'atur, tancament d'empreses) i com a mesura per dotar de confiança un mercat amb uns comptes públics massa endeutats. Però en realitat el deute públic espanyol (63% del PIB) és més petit que el d'Alemanya, França, EUA, etc.

El que té Espanya és un gran deute privat (340% del PIB) fruit de la bombolla immobiliària dels darrers anys. Un deute privat que, en el cas dels bancs, es va convertint en deute públic a través dels préstecs per donar-los liquiditat anomenats FROB, que obliguen l'Estat a augmentar l'emissió de deute per finançar-se.

En qualsevol cas, per cobrir una situació d'endeutament es poden retallar despeses -que no tenen perquè ser les socials, ja de les més baixes d'Europa i molt esbiaixades pels concerts públics a la

iniciativa privada-, però també es poden augmentar ingressos amb impostos a les rendes més altes, a l'especulació o a la contaminació. Ara bé, el govern de la Generalitat i l'Estat només opten per la primera opció i encara treuen impostos als trams alts d'IRPF, a les empreses, a les successions, al patrimoni. L'únic que pugen són impostos indirectes (per exemple, l'IVA) que són els que paga tothom tingui els recursos que tingui. L'argument típic neoliberal és que si puges impostos a grans empreses i rics aquests marxaran i deixaran de crear llocs de treball. Si fos així, perquè no marxen les grans empreses d'Alemanya? O de Suècia?

El que cal és millorar el model productiu, cosa que passa per invertir socialment, canvis fiscals més redistributius i progressius, reduir la jornada laboral per crear llocs de treball, eliminar la despesa militar, entre altres.

cap a peus | agost-setembre

no es poden aplicar així, retornant

volen que privatitzin la seguretat

21

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 22

Aish!Quan arriba el final de l’estiu, hi ha ruixats a mitja tarda, se m’acaben les opcions per millorar la meva tècnica com a ciclista i la idea del reton a l’escola s’instal•la al meu caparró. Aquest any hi arribo amb ganes de veure els amics, però voldria que el pare i la mare, no haguessin de tornar a la feina i que l’estiu durés per sempre... Fabret

Vols distreure’t una mica? Si vols pots fer com jo i fer un petit àlbum de les vacnces, per poder-les explicar als teus amics i recordar-les sempre.

22

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 23

DUDUCLOWN1.WORDPRESS. COM

“La meva educació és la que em van donar a La Casa dels Nens. Encara que no ens faltava de res, jo sentia una soledat especial. Molts dels nens i nenes espanyols havien sortit amb germans, amb cosins… Érem molt pocs els que anàvem sols. A més a més, en aquells dies jo només parlava català”. L’any 1941, a causa del ràpid avanç de l’exèrcit alemany, els 500 nens i nenes de la Casa núm. 5 foren evacuats a la regió de Saratov.

La Rosa recorda que els bombardejos de l’aviació alemanya eren molt més potents i mortífers que els que havia patit a Barcelona uns anys abans. “Durant la guerra, a Rússia, vaig veure molta misèria. A l’hivern, les temperatures arribaven als

42 graus sota zero. A la nit sortíem als camps a buscar blat per menjar. Quan hi havia alarma aèria corríem a amagar-nos als boscos. Vint-i-un companys de la Casa de Nens núm. 5 que van allistar-se a l’Exèrcit Roig com a voluntaris van morir al front”.

La Rosa va tornar a Barcelona l’any 1956. L’esperava la mare, el pare havia mort. Una germana petita, que tenia 1 any quan ella va marxar, ja tenia un fill. Ella era una dona formada, culta, deshinibida… la integració va ser difícil. Casada amb un andreuenc, van lluïtar per obrir-se camí en temps difícils i van tenir dos fills. La Rosa ha estat sempre molt vinculada al món de l’art. Parlar rus amb fluïdesa li va obrir les portes a fer de traductora quan personalitats de la dansa, la música i el cant actuaven a Barcelona. L’any 1975 va poder tornar a la Unió Soviètica. A partir d’aleshores hi ha tornat en diverses ocasions i ha patit molt en veure com la seva segona pàtria, el país que l’havia acollida i l’havia formada, pervertia el llegat d’aquells que l’havien construïda. “Jo sabia que allò cauria”, diu la Rosa. La Rosa, que continua plena de vitalitat, no ha perdut el contacte amb els seus amics de Rússia, a qui ha visitat en diverses ocasions i que li han tornat les visites.

Oriol Agulló Vinyas

cap a peus | agost-setembre

L

a Sra. Rosa Ortiz va formar part d’un dels darrers contingents dels “Nens de Rússia”. Nascuda a la Barceloneta el 1930, la seva família la va enviar al país dels Sòviets per estalviar-li la guerra. El que no sabien aleshores és que una guerra encara més terrible perseguiria aquests nens i nenes espanyols allà on van ser enviats. El dia 28 de novembre de 1938 la Rosa es va despedir de la seva família a la plaça Catalunya, envoltada de plors. El dia 5 de desembre el grup va arribar al port de Leningrad entre els clams de benvinguda de la població. El contingent fou repartit pel territori i la Rosa va anar a parar a la Casa de Nens núm. 5, a la regió de Moscou.

El Perfil de...

Rosa Ortiz “La meva ànima continua essent russa”

23

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 24

“L’únic soci preferent serà fer les coses ben fetes en benefici del districte de Sant Andreu” Entrevista: Raimond Blasi (CiU), nou regidor del Districte de Sant Andreu

“É

s veritat que no sóc fill de Sant Andreu del Palomar, sóc un fill adoptiu. No visc a Sant Andreu però el visc. Tenia la sensació que m’enviaven a galeres, però no era un càstig.

Desprès de quatre anys de viure la vida complerta no només del barri, si no de tot el districte, li tinc molta estima: hi ha gent molt maca i entitats de tota mena. M’honora molt i sé la responsabilitat que implica ser regidor de Sant Andreu i espero deixar el llistó ben alt.”

P. Raimond, quines seran les prioritats del nou govern en els propers quatre

anys al districte, i més concretament, al nostre barri?

R. El responsable polític d’un municipi ha de tenir 3 fixacions:

començar a treballar i havien redactats informes però ni molt menys

premisses sobre les que pivotarem. Volem potenciar la participació,

a les entitats i als veïns. A finals d’aquest any s’hauria d’haver

habitatge, treball i el benestar de les persones. Aquestes són les tres

intentar que els veïns i veïnes puguin implicar- se en la vida i en les

decisions. Tenim la mà estesa per col.laborar amb tothom i poder

treballar amb tetes les forces polítiques: hem viscut a l’oposició i sabem el que no agrada a l’oposició.

P. Com pensa arribar a un consens per la pacificació del trànsit al carrer

Gran desprès de descartar la peatonalització? Estaria disposat a crear una

taula de debat amb veïns i comerciants perquè tothom pugui plantejar

propostes?

R. Som coneixedors que va molt lligat amb el desenvolupament de

l’entorn Sagrera i els nous vials i haurem d’intentar que també

aprovat, ni que sigui de forma provisional, el projecte de protecció, ja que en cas contrari s’haurà d’aixecar la suspensió amb la

problemàtica que

això implica. Per sort, crec que hi ha una

implicació de totes les forces polítiques, ja que la majoria hem

mostrat una predisposició a la protecció del casc antic. Els tècnics estan treballant, ens hem reunit amb els serveis d’urbanisme de

Glòries i crec que ens en sortirem.

P. El mercat de Sant Andreu és dels més antics i no ha sofert cap mena de

rehabilitació. Hi ha intenció de fer alguna cosa al respecte? És més

partidari de la rehabilitació o la reubicació?

serveixi per la Meridiana, que també ens afecta com a barri, per

R. A banda de regidor del districte sóc el regidor de comerç, consum

pacificació per parts i buscarem la complicitat i el diàleg. No puc

vida als barris, igual que els eixos comercials. Un mercat fa teixit,

amb altres elements. Aquí tenim un Eix Comercial molt potent, doncs

tant en tant entraven els coloms. Per això hem de buscar la

intentar disminuir la presència de vehicles. Haurem de treballar la marcar un termini, no et diré “d’aquí un any estarà pacificat”, va lligat

24

esborranys sobre els quals començar a discutir i poder-ho presentar

i mercats. Algun plantejament s’ha de fer, ja que els mercats donen

crea societat; fins ara semblava que només ens preocupava que de

que també pugui pronunciar-se. Hem viscut experiències molt

complicitat pricipalment dels paradistes i de l’Institut de Mercats, ja

moments en que es pacifica i sabem quines són les virtuts i els

desaparició del mercat, no concebem el barri de Sant Andreu ni la

positives com el dia del comerç al carrer i periòdicament hi ha

guanys de tenir aquests moments de tranquil·litat, encara que alguns

vehicles serà necessari que continuïn circulant. I sí que estem disposats a crear una taula de debat amb veïns i comerciants.

P. El 24 de desembre expira el termini de suspensió de llicències del casc

antic. Ha pres alguna decisió al respecte? Per què el seu grup es va abstenir l’any passat amb la proposta de la preservació del casc antic?

que és una inversió importantíssima. Avui dia ningú no es planteja la

plaça Mercadal sense el mercat. Crec que la ubicació ja la tenim, així que l’aposta anirà per la rehabilitació. De moment no entra als

pressupostos de l’Institut de Mercats, el tenim a “mercats a reformar”.

P. Què pensa fer amb l’equipament dels cinemes Lauren?

R. Aquí ens trobem un problema: és una concessió, un dret de

superfície per 50 anys i en porten molt pocs. Hi ha possibilitat de

R. Convergència i Unió va ser una de les entitats que es va dedicar

rescindir aquest contracte si en un període seguit de 3 anys l’entitat

agradar va ser com es van presentar les coses.Es va portar una

van tancar, i era un servei lúdic que com a barri i districte teníem,

a recollir signatures per la protecció del casc antic, i el que no ens va

suspensió de llicències sense tenir un document sobre el qual

que gestiona aquest dret no té activitat. Malauradament els cinemes

junt amb el SAT. I em preocupa que una empresa que donava llocs

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 25

de treball hagi tancat. Si no hi ha acord amb l’entitat haurem

d’esperar els 3 anys, però tan debò hi generin algun altre tipus

d’activitat, encara que estem oberts a idees i plantejaments.

P. Ara que esteu al capdavant de la gestió, com preveu les obres dels

equipaments de les Casernes?

problema perquè allà probablement cap privat en construirà, allà la

faig municipal. Sentit comú, racionalitzem els recursos... A més,

d’aquí 4 dies tindré demanda d’instituts, així que potser en comptes

de tanta escola bressol hauríem d’haver acabat algun institut.

P. Què n’opina de que les entitats del barri puguin gestionar o cogestionar

R. El projecte de les Casernes el preveiem igual del que estava

equipaments públics?

afecta. Els equipaments que estan en marxa, com ara el CAP,

que és una fórmula idònia, perquè si no l’administració ha de fer un

previst fins al moment, i la realitat és que hi ha una crisi que ens s’acabaran, espero que amb els terminis establerts. Però la resta ens asseurem amb la comissió de seguiment i marcarem prioritats i buscarem finançament... sense diners no es poden fer les coses i el

que està clar és que hi havia signats uns plans d’equipaments i no

hem estat realistes, i el que no farem és prometre coses que no

podem fer. Pensa que com a polític em toca gestionar i governar i no hi ha cosa que pugui agradar més que tallar moltes cintes perquè

això vol dir que pots inaugurar coses i la gent està contenta.

R. La cogestió la portàvem al programa electoral, hi creiem. Jo crec

sobreesforç, però concretem- ho: que hi hagi projecte de futur, uns

compromisos...Les experiències que han hagut han estat poques

però positives.

P. Creu que la federació d’entitats culturals i de lleure L’Harmonia té

possibilitats reals de fer-ho al Casal del Barri de la Fabra i Coats?

R. L’Harmonia té possibilitats, però no és una entitat, és una federació.

Ens vam reunir abans de les eleccions, ens van explicar el seu

projecte, i ara ens ens haurem de tornar a seure per veure la cabuda

P. I parlant de tallar, això està a l’odre del dia al seu partit, les retallades...

que hi ha en un equipament tan gran. No et puc garantir que sigui

càrrecs com acabem de fer amb els 12.000 càrrecs eventuals que

parlarem.

P. Les obres de Casernes i la Fabra i Coats es veuran afectades per les

polític; quina és la seva opinió i com valora que al barri s’hagi constituït

R. Jo no parlo de retallades, parlo de reajustament. Quan retallem hi havia a la ciutat de Barcelona els diaris no se’n fan ressò. retallades? A quins equipaments donaran prioritat?

R. Ja els marcàvem en campanya: els assistencials, els sociosanitaris i els docents. Tenim una escola que a més a més està compromesa i a partir d’aquí anirem marcant prioritats.

manera?

R. Ens han venut una estació de La Sagrera que ja veurem com

l’acabarem. S’estan buscant els recursos, primer passarà l’AVE i

desprès farem l’estació, perquè el que ens interessa és estar connectats amb Europa. On no ens podem permetre retallades és

P. Els últims mesos el moviment del indignats ha estat el centre del debat

l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar?

R. És un moviment que s’ha de tenir en compte, ja que és una crítica

a la classe política, als sindicats i en general a aquesta societat civil

organitzada. Les coses s’han de fer amb un equilibri; durant un

temps van acampar a la Plaça Orfila, es podia respectar, però tot té

un límit i les coses s’han d’acabar perquè s’estaven incomplint moltes

ordenances. És un moviment que s’ha d’escoltar, que ens va.

P. Hi havia certa “por”, desprès del que va succeir amb la Generalitat, de

trobar-se una situació similar a l’Ajuntament de Barcelona. Ara que ja estan

al capdavant de la gestió, com s’han trobat aquesta situació?

al polígon industrial del Bon Pastor: genera el 15% de la riquesa de

R. La situació financera de l’Ajuntament de Barcelona està millor que

econòmica i sobretot riquesa social, perquè genera llocs de treball.

liquiditat tot i que hi ha compromesos determinats projectes que

la ciutat i a més s’ha convertit en ciutat dormitori; això genera riquesa

De totes formes, jo crec que les retallades no ens afecten, el que

el desastre de la Generalitat. No tenim una situació dolenta, tenim

hipotequen el pressupost i la finança municipal. De totes formes,

ens afecta és la crisi i molt.

farem una auditoria no per treure els colors a ningú, si no per saber

bressol en escoles privades. Creieu que aquesta és la solució per garantir

P. I per acabar, a partir d’ara, què poden esperar els ciutadans de vostès?

R: Entrem amb molta il.lusió i moltes ganes de fer les coses bé. I si més no, perquè hi haurà moments de dir “ho sento però no”, donarem la cara, no ens amagarem i sé que hi haurà moments que diré coses que no agradaran a la gent. Però això també és la política: no prometrem ni assumirem compromisos que siguem conscients que són impossibles d’assolir.

P. En campanya el vostre grup va proposar concertar places d’escola

places per tot l’alumnat nouvingut?

R. La construcció i gestió d´ escoles bressol depèn dels ajuntaments.

Si tinc recursos és molt fàcil fer-ne, però ara no en tenim...I n’hem fet

moltes, aquí al districte hi inaugurarem tres. Si ja existeixen escoles

privades i poden absorbir més demanda, doncs concertem-ne! Aquí

que tinc oferta suficient i puc concertar perquè tothom pugui accedir

en plena igualtat, concerto. I al barri de Bon Pastor, que tinc un

del cert en quin moment ens trobem.

Alain Garrido Irene González

cap a peus | agost-setembre

P. A banda d’aquests projectes, on més poden afectar al barri i de quina

L’Harmonia el que gestioni el Casal del Barri, ho estudiarem i ho

25

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 26

EN CONTE

A

De com ofegar-se en un got d’aigua

mb la calor que no acabava d’arribar, aquell estiu en Nel havia decidit comprar-se una moto de gran cilindrada i anar a córrer boscos, ara que s’hi podia destrossar els camins d’acord amb la llei. Era jove i fort, i tenia temps lliure. El que no sabia, però, és que a partir del nou curs, de temps, encara en tindria més. Una carambola entre quiròfans, hores lectives i reduccions de plantilla, el deixaria sense feina. És un dir, sense sou, perquè de feina sempre se’n pot fer molta. La jugada l’alinearia amb els mils de milers d’aturats del país, i això sí que seria pelut.

En Nel, nascut Manel de mare queca i de pare burleta, cremava roda per entre quatre pins del Vallès, pel camí dels tres turons, quan va tenir una premonició, un pressentiment. Aquell juliol benigne, aquella llibertat d’empresonar les bestioles a la seva quartera, aquella moto de preu rebentat, tot semblava massa favorable. No podia ser veritat. O podia ser-ho i de fet ho era, però li feia pensar que s’acostava un final de cicle. Feia set anys que les coses no li anaven malament. I amb el cap ficat en disquisicions bovines d’arrel bíblica, el seu pensament va ensopegar amb una arrel que feia el camí boterut. En Nel

supersticiós va aparèixer i va llençar de la moto en Nel més racional. Des de terra, al marge del camí, en Nel dels últims anys reclamava el seu dret a no doblegar-se per una sola idea.

I és que rendir-se als pensaments d’un mateix és de les coses més absurdes que podem fer, pensava.

En Nel era un enamorat de no escollir, de deixar fer el destí i improvisar serenament com adaptar-se al món que se li presentava. Tota una manera d’entendre la vida, els projectes, una manera de veure i de viure. I en aquell moment, des de la pols de les seves rodes semblava entrellucar tot un canvi de paradigma. En Nel, haver-se de buscar la vida? Quins invents!

Una cosa és tenir una sort determinada i haver de fer canvis per sobreviure, perquè ho hem triat així, i una altra és sotmetre’s sense resistència al dogal que uns altres han dissenyat per a nosaltres. Ja a casa, llepades les ferides, encesa una barreta de mirra per foragitar els fantasmes, en Nel s’estira sobre la catifa i tanca els ulls. I sona el telèfon.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO El conte del llop

A

Per Xavier Oliveres

26

no és un titular ra sí. Ara va de debò. Ara ja més impulsius i sensacionalista que agita aquells ents: vivim en fa arquejar la cella dels més prud que, per desgràcia, temps d’una crisi econòmica esta incapacitat de empastifa la resta d’àmbits. Aqu rar una data final, a recuperació que ens impedeix albi amb el cul a l’aire. sobre, ens ha deixat al descobert, únics – tal com hem Ens ha exhibit al món – no som els ents del veritable estat estat, uns dilapidadors inconsci es, i com els pitjors de la nostra butxaca, les arqu lògica recessió. Anem previsors de l’arribada d’aquesta de queixar-nos de la a les accions: tenim tot el dret ent, analistes com són classe política que en el seu mom ar prou èmfasi en quan els interessa, no van pos més el braç que la advertir-nos que estàvem estirant era necessari, que màniga i en prohibir-nos, si tres calés o amb els juguéssim al Monopoly amb els nos l’obligació, ara, de del banc al nostre nom. Tenim

s a l’hora d’aplicar les denunciar la manca de prioritat tan vitals i bàsics com retallades fiscals, retirant serveis menystenir, mentre l’atenció mèdica, que no es pot bastant més airoses, sembla que altres realitats surten no podem caure així, i i no són pas tan essencials. Tot plenament i carregaren l’error d’inculpar els dirigents uè fer-ho seria com los el mort de tots els mals, perq que no té dos dits de admetre que el poble és ximple, ador aquest no el veu front i que si no li mostren l’espeny altres hem fet els ulls i cau cegament a l’abisme. Nos pastís, i quan el darrer grossos mentre encara hi havia que també n’havíem tall s’ha esfumat ens oblidem r-nos i procurar obrar menjat. Ara toca deixar de lamenta tant allò que creiem amb seny. Exigir, demanar argumen n partícips. Cal parlar just, però sense oblidar fer-nos-e esmenar amb un mínim clar dels errors que hem comès, unt de tot, aprendre. sentit comú el desgavell i, per dam amb la mateixa pedra.

Ja està bé d’ensopegar sempre

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 27

LA MÉTEO

N

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela omés amb un primer cop d’ull a la taula de dades ja veiem que aquest Juliol ha estat totalment atípic. La temperatura per sota els 2ºC de mitjana i els elevats registres de precipitació corroboren aquesta primera apreciació.A destacar la forta tempesta del dia 19 amb 50mm a Sant Andreu i fins a 80mm a altres barris de la ciutat. També crida l’atenció la mínima absoluta del mes (la més baixa des de 2002) i l’inusual nº de dies amb mínimes per sota dels 20ºC. Des de la dècada del 70’s que no vèiem un juliol tant fresc i plujós, un temps més típic de setembre que de plena canícula estival.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

28,4ºC 16,8ºC 23,3ºC 1020,7hPa 1001,3hPa 1011,79hPa 72,6mm 48,8mm

5 20 15 19 19

(dades fins el 23 de juny) www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HORITZONTALS:

1. L’encarregat d’escriure els articles que marquen la línia

d’un diari. 2. Grup de persones que representen els

treballadors d’una empresa. Consonants. Mi meu ni seu. 3. cap a peus |agost-setembre

Ocell que tira perquè li toca. Famosa platja de Rio de Janeiro.

Sud. 4. Trineu olímpic que agafa grans velocitats. Arbre

mediterrani cultuvat pel seus fruits. 5. Abominable i execrable.

A les matrícules catalanes. Àtom amb càrrega negativa. 6.

Qui va a dalt de cavall. Nois o noies en edat de casar-se. 7.

Cacauet (al rev.) Aliment bàsic. Punt per on es pon el sol. 8.

Qui roba botigues i bancs. Vocals.

VERTICALS:

27

1. Branca de la biologia que estudia el medi ambient. 2. Escrit

Lavativa. 5. Organització de Teles Americanes. El bruixot d’en

Os. U.

que certifica algun fet. 3. Inventar mentalment. 4. Titani.

Picanyol. Cent romà. 6. El descans dels convalescents.

Llevador. 10. I. Metre. 11. Star. Iso. 12. Te. aintÈ. 13. Aus.

Decoratives. 8. Herba medicinal d’alta muntanya emprada

Verticals 1.Ecologia. 2. Document. 3. Imaginar. 4. Ti. Enema.

Mesura patró de longitud. 11. Estrella americana. Prefix grec

Ipanema. S. 4. Luge. Olivera. 5. Ominós. Cat. Ió. 6. Genet.

característiques pròpies i diferenciades. 13. Ocells. Unitat de

SOLUCIONS

l’esquelet. Urani.

Horitzontals 1. Editorialista. 2. Comitè. RL. Teu. 3. Oca.

que significa igual. 12. La infusió de les cinc. Grup humà amb

Fadrins. 7. ìnaM. Pa. Oest. 8. Atracador. Vocals.

per guarir cops. Zero. 9. Especialista en parts. 10. Pal.

5. OTI. Ot. C. 6. Repòs. Pa. 7. I. Al. FAD. 8. Àrnica. O. 9.

Aliment bàsic. 7. Pal. Contracció. Foment de les Arts

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 28

Esports| Natació i futbol|

La nova UE Sant Andreu

Només cinc jugadors de la temporada anterior segueixen enguany formant part d’aquest nou projecte esportiu, amb nou entrenador i nou president. Quim Araujo, Eloi Fontalla, Marcos Jiménez o Melo Cortés són alguns dels jugadors que vestiran la quadribarrada la temporada 2011/2012.

L

28

a UE Sant Andreu viu moments de canvi. La nova directiva, en vigència a partir del 28 de juliol, està encapçalada per Manuel Camino, un home amb experiència al club des de fa més de 8 anys. El pre-candidat a les darreres eleccions del FCBarcelona, Alexis Plaza, és una de les últimes incorporacions a la directiva del club, com a encarregat del futbol base. Pel que fa als jugadors, només hi ha 4 cares que es repeteixen amb la foto oficial de l’equip de la temporada anterior: Morales, Moyano, Luis Blanco i David Llobet. Cal afegir una de les incorporacions del mercat d’hivern, Enric Tarrés, que va jugar pocs minuts amb l’ex-entrenador de la UESA, Natxo González.

Un dels fitxatges destacats és el del davanter Quim Araujo, provinent del CF Muntanyesa. Conegut com el ‘mago’ de l’equip de Nou Barris, va tenir un protagonisme més que rellevant en la gesta històrica dels homes de Miki Carrillo, que es van quedar a només un gol per a jugar a Segona B. Un altre dels nous quadribarrats és el central Melo Cortés, el màxim golejador de 3a Divisió amb el Cornellà. Una altra de les cares noves, però ja conegudes al Narcís Sala és la d’Eloi Fontanella. L’ex andreuenc que jugava a l’Hospitalet torna a l’equip de la senyera. El davanter Marcos Jiménez, un altre andreuenc que ve de jugar a l’Oriola i a l’Sporting Mahonés torna a la UESA. La resta de la plantilla la formen els següents jugadors: Nando González, pivot

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 29

(Puertollano); Ruben Canelada, laterral esquerra (Gramanet); Alberto Carroza, migcampista (Badalona); Arnau tobella, lateral esquerra (cedit pel Saragossa B); Marc Martinez, migcampista (Roquetas). El primer partit de lliga serà a casa, el dia 21, contra l’Adorra CF; equip de la província de Terol i no pas del Principat, com es podria pensar. A Catalunya, les novetats del grup tercer de Segona B són el Reus i el Llagostera. Pel que fa la UE Lleida, s’ha reconvertit en el Lleida Sportiu, per motius econòmics. A l’Aragó, l’Andorra CF i al País Valencià, el Mestalla i l’Olímpic de Xàtiva també seran alguns dels rivals de la UE Sant Andreu. Tres equips més han aconseguit l’ascens, en aquest cas per la via administrativa: el Mallorca B, el Saragossa B i l’Huracan CF de València, un club de nova fundació.

Parlem ara de periodistes que segueixen l’actualitat andreuenca i persones vinculades a la UE Sant Andreu. El mes de juliol va

tenir lloc l’habitual partit de premsa al Narcis Sala. Periodistes de Ràdio Trinitat Vella (RTV), Barcelona Televisió (BTV), diari SPORT, redactors d’aquesta revista i d’altres mitjans de comunicació es van vestir de curt per a trepitjar la gespa que veuen durant tota la temporada des de les cabines de premsa.

Pel que fa als companys de Ràdio Trinitat Vella, aquesta temporada inicien un projecte radiofònic molt ambiciós amb l’objectiu d’apropar-se encara més al club, als seguidors i a tot el poble de Sant Andreu. Les eines 2.0 jugaran un paper important.

El facebook, RTV Esports, o el Twitter, amb el mateix perfil d’usuari seran uns complements fonamentals del nou bloc (rtvesports.wordpress.com), que entrarà en funcionament el mateix dia de la presentació oficial del primer equip, el 28 de juliol.

Final de curs al Sant Andreu

Jordi Urtasun Cortés

F

Pel què fa al waterpolo, la notícia més destacada és el retorn al club de Carlos Bellón per fer-se càrrec del primer equip. Bellón va ser fa dues temporades el segon entrenador, a les ordres de Manolo Suárez, a qui ara substituirà com a màxim responsable de la secció. Pel què fa als resultats, l’equip aleví s’ha endut tot el protagonisme en proclamar-se campió de Catalunya derrotant a la final el Terrassa (5-2) i assolint també el Trofeo Rafael Feliz, a Saragossa, vencent a la final el Molins de Rei (4-2). En aquest campionat hi participen els millors equips de l’estat i es considera el campionat d’Espanya oficiós, ja que la Federació Espanyola no organitza camp competició d’aquesta edat. A més, l’equip ha viatjat a Itàlia per jugar el prestigiós Trofeu Haba Waba, contra equips de la resta d’Europa. La derrota en semifinals contra el Vougliameni grec va deixar l’equip, dirigit per Àlex Corres, en una

cap a peus | agost-setembre

renètica activitat en les seccions esportives del Club Natació Sant Andreu en les darreres setmanes de la temporada.

L’equip de natació s’ha tornat a regalar un bany de medalles en el Campionat d’Espanya Absolut d’Estiu, celebrat a Mataró.

Com a dades més destacades, les medalles d’or aconseguides per Alan Cabello (200 metres estils) i Juanmi Rando (200 i 100 esquena), que també va fer plata en els 50 esquena. En les proves de relleus, però, és on l’equip ha obtingut més metalls: un or (4 x 50 estils femenins), una plata (4 x 100 estils femenins) i quatre bronzes (4 x 50 lliures masculins, 4 x 50 lliures femenins, 4 x 100 estils masculins i 4 x 50 estils masculins). El paper dels nedadors i les nedadores de l’equip dirigit per Jordi Jou segueix l’estela deixada en diversos moments de la temporada.

29 brillantíssima tercera posició. Destacar també l’equip màster, que ha quedat campió en el Campionat de Catalunya de Primavera, primer títol d’aquest equip de veterans.

Quan llegiu aquestes línies ja haurà acabat el Mundial de Xangai, i sabrem quin ha estat el paper dels quatre representants del Sant Andreu: la nedadora Érika Villaécija, les waterpolistes Anna Copado i Ona Meseguer, i l’àrbitre de waterpolo Sergi Borrell.

JJ Aymerich

capapeus-agost 565_Maquetación 1 11/07/2012 12:47 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76

vgllaveria@gmail.com

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:47 Pรกgina 31

capapeus-agost 565_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:47 Pรกgina 32