Decapapeus 2011 04 560

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 1

La Fabra i Coats, una lluita veïnal amb el futur en construcció

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 2

T’informem del que passa al barri a través de Facebook i Twitter.

Segueix-nos!

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 3

EDITORIAL

S'

acosten eleccions municipals i des de l'Associació, al marge dels resultats, aprofitem per reflexionar sobre la qualitat de la nostra democràcia. Per començar, cal tenir clar que hi ha molts models de democràcia al món, i que en el nostre país encara ens queda molt camí a fer. Una primera mancança democràtica és el paper principal que juguen, a gran part del món, els poders econòmics sobre la política. Una altra, la creixent influència de les decisions preses en organismes internacionals on els representants no són escollits directament pels ciutadans i sovint, fins i tot, amb una representativitat en funció del poder econòmic.

Al nostre país trobem un sistema de partits excessivament dirigits des de les respectives cúpules, i amb una visió política de curt termini. Les llistes obertes, l'elecció directa, la descentralització, són vies que es podrien explorar. En el cas de l'Ajuntament, l'AVV

Democràcia tenim clar que seria positiu que els Districtes tinguessin moltes més competències i la seva població pogués votar directament el regidor que vol. Un altre aspecte que caldria millorar és la participació, és a dir, no limitar la democràcia a una votació cada quatre anys, sinó promoure processos participatiu reals (no per complir expedients) i consultes ciutadanes. En tot aquest mandat l'única consulta que s'ha fet al nostre barri ha estat pel nom d'una Escola Bressol! A més, el proper 10 d'abril hi ha la consulta sobre la independència a la nostra ciutat. Una iniciativa sorgida des de la societat civil i infinitats d'entitats d'arreu del país on es reclama un dret com el de decidir quin futur volem. Des de l'AVV hem donat des de l'inici suport sense posicionament en la intenció de vot.

Tant sols animem als veïns i veïnes del nostre poble a fer del proper 10-A una gran festa de la democràcia i la participació.

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

*

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

8

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

)

93 345 96 98

3

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 4

FOTO PORTADA I SUMARI: JOANA ARIET

SUMARI (num. 560 abril 2011)

7 Els veïns escriuen 22 El Fabret 9 Places escolars Teatre a Sant Andreu 23 11 Aniversari Diables 26 En conte i Reflexió 13 Balanç àrea verda 28 Esports Monografic: la fabra i Coats 29 El Perfil: Joan Oliva, el soci número 1 de la UESA 15 COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CO-

RRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO I ROSA PURSALS. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 5

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

71. 933112343

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS

COROLEU,

ODÓ,

71. 933112343

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

ORFEÓ LA LIRA

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-

TALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN

ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ

L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN

›GRUP CULTURAL

QUEM CANTAIRES PER

REFORÇAR LES

GUARDIOLA.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

DE

IGNASI IGLESIAS,

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. ASSAJOS DM

PER A LA GENT GRAN.

649599072

ÉS UNA MUTUALI-

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A

TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ÇAR PUNTES).

4 CORDES.

MAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-

PACIÀ

NES! T’ENSENYEM A BALLAR,

CESSITA LA TEVA VEU!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT LA CORAL SANT ANDREU NEELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,

CANTONADA AMB C/MONGES, ENTRANT PEL PATÍ)

VINE QUALSEVOL DIJOUS DE

22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATENS ENTRE

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16

A 19. SENDERISME I ACTIVITATS

DE MUNTANYA GUIADES.

TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC

9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA

MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.

WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 6

La data de tancament del proper número és el

20 d’abril

FEINA

(Senyora catalana sense

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Tel.678.053.012 (Senyora catalana de Sant

cotxe gran. 676.218.414. Paco.

(Es lloga local al Carrer Pare

Andreu, amb experiència i

Rodés, al costat de la Via Júlia.

portar la casa i cuidar nens i

per a cura de malalts

676.218.414. Paco.

666.096.342. Neus.

càrregues familiars s’ofereix

per a cuidar persones grans, nenes. Tel. 93.312.06.84;

(M’ofereixo per a treballar en

tasques de la llar (neteja,

cuina,...) per hores. Cristina.

(Es lloga plaça de pàrquing al

DIVERSOS

Tel. 93.274.03.09.

cotxe gran. Tel. 93.346.03.37.

(Venc butaca amb sistema

(M’ofereixo per a fer

(Es lloga plaça de pàrquing

posicions per comandament

durant algunes tardes,

amb Guardiola i Feliu. Tel.

i persones grans

setmanals. Edat 61 anys.

dissabtes i diumenges

inclosos. Preu molt

experiència. Anna. Tel.

econòmic. 93.345.03.99.

(S’ofereix pintor, lampista i

(Veïna del barri de tota la vida,

la llar. També s’ofereix per

neteja de la llar. 699.812.703;

acompanyar persones grans al metge o per a passeigs. Joan

Francisco. Tel. 645.36.33.53.

(M’ofereixo per fer feines de

Maria

espanyola, s’ofereix per fer

93.311.71.46. Encarna.

(Busquem algú amb

referències que ajudi dues

persones grans en les feines de

passeig Torres i Bages. Per a

93.345.85.63.

93.311.71.81 / 660.30.76.78.

(Es lloga plaça de pàrquing al

carrer Gran de Sant Andreu. Per

a cotxe gran. 93.346.03.37.

(Es ven plaça de pàrquing

gran (cotxe + moto) al carrer

Camil Fabra (Club Natació Sant

Andreu). Superfície de 12 m².

C.N SANT ANDREU

Tel. 650.741.330 / 662.269.395

Maria del Mar.

676.155.012. Trucar

Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23

les 13h i les 17h.

(Interessada en comprar un

IMMOBILIARI

Andreu. 626.31.27.62. Laura.

Can Fabra, soterrani -1. Per a

Sant Andreu. Tel. 93.311.46.45

(Sóc catalana i veïna de Sant Andreu, m’ofereixo

per a cuidar nens i per

acompanyar, planxar,

comprar i passejar persones

grans als matins.

preferentment entre

( Es lloga plaça de pàrquing a

d’inclinació amb diverses

elèctric. Usat només cinc dies.

la llar. Jornada de 2 hores al dia,

tres o quatre dies a la setmana.

Tel. 649.42.41.99.

molt gran al carrer Lanzarote

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar

a partir de les 4 de la tarda).

(Venc títol del Club Natació

durant algunes hores

(Busco feina de neteja o

treballador per altres feines de

Maria.

Sant Andreu. Preu econòmic.

companyia a avis i àvies

93.359.91.70; 636.60.74.50.

(trucar preferentment a la nit).

Superfície d’uns 28 m². Tel.

referències, s’ofereix

Tel. 93.311.58.43.

d’ajudant de cuina. Amb

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

(Es ven títol del Club Natació

títol del Club Natació Sant

(Venc títol del Club Natació

Preu: 500 euros. Tel. Lídia.

(Venc llit abatible automàtic amb tauleta de nit i cadira

incloses. Preu a convenir. Tel. 93.346.54.82. Montserrat

(trucar preferentment al migdia

o al vespre)

(Venc assecadora de roba de

segona mà. Està totalment nova

i sense utilitzar. 636633465.

(Venc jaquetó de pell de

marta. Bon preu a convenir.

Talla 42-44. Tel. 630.10.00.33

(Senyora seriosa i formal de

65 anys li agradaria sortir amb

un senyor d’edat similar a qui li

agradi anar al cinema, ballar, passejar,... Tel. 648.07.45.00

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 7

B

Busco objectes de Sant Andreu

envolguts/des, Des d’aquestes línies que m’ofereix aquesta revista m’agradaria fer una crida a la gent del nostre poble i que tingui objectes antics com papers, documents, cartells, programes de Festa Major, pins... o de qualsevol entitat del barri a posar-se en contacte al telèfon 619.81.75.48. Moltes gràcies!

David

E

ELS VEÏNS ESCRIUEN Remenar llibres als mercats

l grup de solidaritat de la Parròquia de Sant Pacià té una interessant iniciativa: vendre llibres al Mercat de Sant Andreu i al Mercat Odeon, a les parades cedides amablement per aquestes entitats.

Són llibres d’economia, ciència, història, novel•la, assaig, teatre… I si cerques quelcom que no trobes, els voluntaris Joan (Sant Andreu) i Anselm (Odeon) et poden dir si ho tenen. Tot plegat a un mòdic preu d’un euro. Aquests diners s’utilitzaran per a realitzar obres solidàries a Guinea Equatorial i a El Salvador.

En Cutillas

FotoNotícia

Diumenge 27 de març, la cocteleria El Cor de la Vinya va oferir un concert de música jazz a càrrec de La Niña de trapo i Pepe Camacho amb l’entrada gratuïta.

Una bona iniciativa per acabar el cap de setmana tranquil·lament.

Fes-te soci de l’Associació de veïns Informa’t a avv.cat

capapeus-abril 561_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:28 Pรกgina 8

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 9

Places escolars, un altre any amb l’ai al cor

Ja tornem a ser en època de pre-inscripció i matrícula de l’educació infantil a la ciutat de Barcelona. Ja tornem a tenir l’ai al cor per veure si falten places escolars a Sant Andreu i quantes en falten.

E

Pel que fa a l'oferta de les escoles de Sant Andreu és la mateixa que cada any amb la diferència que a Ignasi Iglésias ofereixen un grup més. És una escola d'una línia i el curs passat li van ampliar un grup (el que s'anomena bolet) quan es va veure que faltaven places escolars (després de les pre-inscripcions), juntament amb el bolet de l’escola de les Salesianes. Aquest any ja ho han fet des del principi i a Ignasi Iglesias ofereixen dos grups d'entrada.

El dia 15 de Març es va fer el sorteig en cas d’empat i els centres escolars van publicar les llistes de tots els alumnes que havien demanat aquella escola com a primera opció per ordre de punts assolits. Sabent quantes places ofereix aquella escola, es pot calcular quants nens queden fora i no poden entrar a l’escola que van posar com a primera opció. Sembla ser que aquest any la manca de places escolars al barri de Sant Andreu no és tan greu com en d’altres cursos, ja que el 90% dels pares que han demanat escoles a Sant Andreu podran portar als seus fills al centre que

han triat com a primera opció. El fet de que s’hagin ofert 25 places escolars més (les d’Ignasi Iglésias) hi pot haver ajudat. Fins el dilluns 2 de Maig, però, no sortiran les assignacions definitives, i llavors els pares sabran el centre assignat pels seus fills.

Des de l’Associació de Veïns celebrem que aquest any s’hagi incrementat l’oferta des d’un principi, encara que no estiguem d’acord en la creació de bolets. En els últims anys, s’han anat fent bolets i augmentant el número d’alumnes per classe per tapar forats ara aquí ara allà i això no ajuda gaire a l’educació pública de qualitat que volem. A més, l’AVV continuem reclamant que es creï una Oficina Única de Preinscripció del Districte o de la zona educativa, que s’encarregui de rebre els impresos de preinscripció escolar, adjudicar plaça i repartir equitativament l’alumnat, enlloc de ser cada centre l’encarregat d’aquesta tasca, a fi que es garanteixin els principis que anomena la Llei d’Educació i el recent informe del Síndic de Greuges de Catalunya. També reclamem una matrícula única als 3 anys que serveixi per totes les etapes escolars. En l’escolarització en centres tant públics com concertats, als pares i mares se’ls ha de poder garantir quin serà l’itinerari que els seus fills seguiran, en un mateix centre o varis, des de l’Educació Infantil fins al Batxillerat.

Finalment, volem fer constar que el problema de manca de places escolars és molt greu en el cas de les Escoles Bressol i dels Instituts. Per una banda, tothom sap com n’és de difícil aconseguir plaça en una Escola Bressol pública i com són de cares les Escoles Bressol privades. I per altra banda, els alumnes de secundària de Sant Andreu han d’anar a estudiar a instituts de fora del barri perquè en tot Sant Andreu només tenim un institut d’Educació Secundària públic.

Gemma Armengol i Rosell

cap a peus | abril

l Consorci Escolar de Barcelona (CEB), format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, gestiona a través d’un procés de preinscripció l’accés dels nens i nenes a un centre educatiu públic o concertat. En la preinscripció els pares trien, en ordre de preferència, 3 escoles públiques i 3 de concertades dins de l’àrea de proximitat de la seva illa de cases. Aquests formularis de pre-inscripció es podien presentar fins al 25 de Febrer. Una de les novetats d’aquest curs era que s’incorporava un nou criteri que donava avantatge als estudiants els pares o germans dels quals siguin exalumnes de l'escola. Aquesta novetat ha rebut crítiques per part del Síndic de Greuges i de diverses associacions de mares i pares que consideren que la mesura fomenta les desigualtats socials, perquè discrimina unes famílies davant altres augmentant la fractura social, especialment en l'admissió d'immigrants a les escoles.

9

capapeus-abril 561_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:28 Pรกgina 10

10

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 11

30 anys de foc, lluita i compromís social

E

“Ara hem de cremar més que mai”

ls Diables de Sant Andreu celebren el seu 30è aniversari, i per a commemorar-ho han organitzat diversos actes tals com el Forat dels Somnis, la Festa del foc, i la Cloenda de la Festa Major.

A dalt, el local Trialavia, espai considerat com a salt qualitatiu pels Diables. Al mig, espectacle dels Diables i a baix, un dels correfocs en què participen./DIABLES

APUNTS HISTÒRICS

Els Diables de Sant Andreu van començar l'any 1981 amb la inquietud d’un grup d’amics d’ideologia política ben diversa, però no van tenir una primera trobada fins l'any 1982 que van establirse a l'Ateneu Obrer, on van construir el mític Drac. Dos anys després, van començar a experimentar amb el vestuari i el maquillatge trencant amb els altres grups de Diables de l’època.

I és que des dels seus inicis, la innovació ha sigut una de les constants dels Diables. Sempre han tingut el desig de descobrir noves expressions artístiques, el teatre esdevé per a ells una eina de crítica social davant les injustícies del món que ens envolta, per això els seus espectacles tenen una important càrrega simbòlica.

Des del 2001 el local dels Diables estàs situat al carrer Ramon Batlle (núm 9). Aquest espai havia sigut un antic rentador públic i posterior taller de fàbrica de peces de cotxes. En ocasions el local de Diables es converteix en magatzem o escenari d’altres entitats, i és que volen que sigui un espai que camini sempre i obert a les entitats. Al llarg d’aquests 30 anys han estat a diferents locals, un fet molt important pels Diables ja que consideren que ha marcat el tarannà de la colla, el de “buscarse la vida”. Els espais per on han passat són: l’Ateneu Obrer, les Cotxeres del SAT, llars particulars dels Diables, una casa situada al Carrer Eulàlia Ribó, Locals Trialavia, i finalment, una antiga escola a Passeig Torras i Bages anomenada Codolà i Gualdo.

Si parlem del present dels Diables de Sant Andreu, entitat autogestionada i de participació horitzontal, cal destacar que formen part de la Federació d'entitats l'Harmonia junt amb 12 entitats més.

cap a peus | abril

El nombre de membres de l’entitat ha variat al llarg d’aquests 30 anys, a dia d’avui i des de fa uns 4-5 anys els Diables expliquen il·lusionats que va entrant gent jove interessada en el món d’aquesta entitat. A dia d’avui, compten amb 20-25 persones. Per formar part de Diables només demanen implicació personal en el projecte. El foc representa molt pels Diables arribant a la vessant íntima de cadascú: per l’Helena Zarco, membre de Diables, és gresca i teràpia alhora; per en Xavi ‘patillas’ és cultura i assegura que davant la nova normativa (que pretén regular les festes del foc) han de cremar més que mai i que no podran amb ells; per Alejandro Ruiz, el foc és un tipus de llibertat que enganxa.

Els actes previstos per aquest aniversari són: 8 d'abril: Cabaret. A partir de les 22h al local de Diables de Sant Andreu.

14 de maig: Festa del foc amb activitats durant el dia, dinar i concerts,a Can Fabra.

23 de Juny: sortida organitzada a La Patum de Berga.

8 d'octubre: presentació del llibre: “30 anys de Diables de Sant Andreu”. A partir de les 22h al local de Sant Andreu.

3 de desembre: correfoc més espectacle. A partir de les 20:30 a Plaça Orfila.

7 de desembre: cloenda de la Festa Major. A partir de les 21:30 a la Plaça Orfila.

Cristina Herranz i Natàlia Rivero

11

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 12

5a. calçotada de l’Harmonia, ateneu popular i cultural

FOTOS DE DANI GÓMEZ

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:28 Página 13

Decepció en el balanç dels primers 6 mesos d’Àrea Verda a Sant Andreu

Nou llibre per Sant Jordi CULTURA

Pau Vinyes, un dels redactors de la

revista,

i

històric

activista

veïnal,

presentarà d’aquí uns dies el seu nou

llibre La ciutat republicana s’enlaira.

L’avantprojecte de l’aeroport de Barcelona

D

es de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar estàvem expectants per saber quin balanç en feia l’Ajuntament dels primers 6 mesos des de l’implementació de l’àrea verda d’aparcament. La segona setmana de Març vam acudir a una reunió a la Seu del Districte amb l’esperança de veure dades reals del seguiment de la nova modalitat d’aparcament al barri.

“No seria d’esperar que d’una prova pilot hi hagi una avaluació?”

Decebuts per no saber i no poder transmetre als socis i veïns de Sant Andreu la valoració real i les dades numèriques objectives d’ocupació de l’Àrea Verda, esperem que en un futur no molt llunyà tinguem a la nostra disposició, i a la dels veïns, el que hem sol•licitat.

Ens preguntem si aquesta és la línia marcada per l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament. Fa dos anys que es va implementar la zona 30 al nostre poble. Es va fer com a prova pilot a tota la ciutat; després de la qual s’ha implementat a moltes zones d’aquesta. No seria d’esperar que d’una prova pilot hi hagi una avaluació? Un informe? I que aquest es faci públic? Des de la nostra entitat hem demanat aquest informe repetides vegades, i l’únic que n’hem tret és: “la mesura ha estat molt positiva”. Potser a l’Ajuntament han d’aprendre a ser més seriosos i explicar com cal les coses que passen a la nostra ciutat.

cap a peus | abril

Un cop entaulats a la reunió ens vam adonar que encara no es disposa de cap estudi fet sobre el seguiment de l’Àrea Verda, només dues frases repetides una vegada rere l’altre: El balanç de l’àrea Verda és molt positiu i Els vigilants de l’Àrea Verda fan una funció importantíssima per controlar les infraccions i aconsellar o informar als ciutadans i usuaris.

(1931-1934.Més de cent persones han

donat la iniciativa perquè s’autoedités.

Sergi Corral i Pau Maduell 13

capapeus-abril 561_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:29 Pรกgina 14

La Fabra i Coats arriba amb retard

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 15

E

Joana Ariet Borja María Valèria Andrea Tobar

l barri de Sant Andreu està a punt de ser testimoni de com els murs de la mítica fàbrica de filats Fabra i Coats tornen a cobrar vida i es converteixen en un nou espai aprofitable.

Avui, els telers i la maquinària tèxtil es reemplaça per noves i diverses eines per donar veu i cobertura a la cultura, a l’educació, a habitatges, recursos assistencials, zones verdes i, en definitiva, a la vida associativa que tant caracteritza el barri. En total, 30.000m2 -12.000 dels quals es corresponen amb la nau central, l’autèntica joia de la corona- amb 7 edificis rehabilitats.

L’AVV, PEÇA CLAU DE L’ENGRANATGE

Potser avui no estaríem parlant d’aquest projecte tan pretensiós si l’Associació de Veïns no hagués insistit des de bon començament en lluitar, una vegada més, per un dels emblemes que més caracteritza el barri i la seva gent i història que l’han fet possible. El dibuix de Sant Andreu del Palomar no seria el mateix sense els edificis fabrils compresos entre els carrers Segre i el Carrer Gran de Sant Andreu.

És doncs, en part, gràcies a l’AVV i al seu altaveu, el Cap a Peus, que es va aconseguir canviar el rumb del que li esperava a aquests murs i encaminar-lo cap a la creació de nous espais per a la gent del barri i de tota la ciutat. Reivindicació rere reivindicació i mobilitzant els veïns del barri es van aconseguir canvis, millores i progressos que fan possible que avui dia puguem felicitar la feina feta. Fent pressió es va aconseguir que els solars de la fàbrica no caiguessin en mans privades i a poc

cap a peus | abril

Les reivindicacions de l’AVV per convertir l’antiga Fabra i Coats en equipaments pel barri ja van començar a finals dels anys 80 amb la reivindicació de l'actual biblioteca. Des de l’AVV sempre s’han considerat aquests edificis tan característics com una part fonamental de la nostra història amb què, a més, un gruix important de veïns s’hi sent totalment identificat i hi guarda una íntima relació: molts són els andreuencs que van formar part de la plantilla de la mítica Coats. Amb els èxits recollits, la remodelació d’aquesta petita illa industrial esdevé un pas més en la preservació i pacificació del nucli històric de Sant Andreu.

15

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 16

FOTOS JOANA ARIET, BORJA MARIA

16

a poc ja es començaven a veure, tot i que amb comptagotes, alguns resultats, com la creació de la nova la biblioteca Can Fabra l’any 2002. Posteriorment, la resta de la fàbrica la va comprar la immobiliària Renta Corporación, i la pressió veïnal va fer que l'Ajuntament l'acabés comprant. Això sí, la badada li va comportar pagar a la immobiliària 15 milions d'euros més, amb sòl edificable, del que aquesta havia pagat quatre mesos abans. Pas a pas, arribem fins a dia d’avui, moment en què ja podem parlar d’un futur real de nous i millors equipaments culturals i educacionals, però també del punt de trobada del gran engranatge d’entitats del barri.

ELS PROJECTES QUE S’HI PREPAREN

Com ja se sap des de fa temps, la Coats es convertirà en un immens receptacle de nous equipaments que albergarà i prestarà serveis per a tothom i per a totes les edats. La proposta, que es va produir fa gairebé 5 anys, és pràcticament una realitat: les màquines ja estan a punt per començar a treballar i, de fet, algunes ja han començat a fer-ho. El recinte es troba en obres i ocupat per grues, material de construcció i eines i màquines diverses que ja estan tirant endavant la transformació de les instal·lacions, sempre sota la premissa de mantenir l’estructura i la vista originals.

Alguns resultats ja es comencen a veure, com és el cas de les noves instal•lacions destinades a les entitats del barri. Aquestes sales es van inaugurar el passat 19 de març coincidint amb la jornada de portes ofertes. En total, són 10 els projectes que s’ubicaran en aquests terrenys i tenen l’educació i la cultura com a eixos vertebradors: n Espai per a entitats: destinat a diverses organitzacions com

la Federació d’Escacs o l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats.

n

Sala polivalent: espai per acollir diferents activitats i

insonoritzat per evitar molèsties als veïns. Ha d’estar enllestit aquest mes d’abril del 2011.

n Escola bressol: amb el nom “La Filadora”, al gener de 2012

ja podrà acollir 117 infants. n

Institut d’educació secundària: juntament amb l’escola

d’adults i un pavelló poliesportiu que funcionarà també fora

d’horari escolar. La Generalitat ha de donar l’ordre per a què comencin les obres.

n Escola Can Fabra: ha d’acollir els alumnes que actualment estan en barracons. Encara és incerta la data d’inauguració prevista pel 2013.

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 17

anàlisi | Relats de la Fabra i Coats | JOAN ROCA I ALBERT

E

l dissabte 19 de març de 2011 els Amics de Fabra i Coats i el MUHBA (Museu d'història de Barcelona) vàrem presentar Relats de Fàbrica, un diàleg entre 18 persones, 18 documents i 18 objectes. Es tractava de posar en escena la relació entre memòria, objectes i documents per després plantejar com a partir d'aquestes memòries vives, d'aquestes peces i d'aquestes arxius es poden construir relats històrics i es pot avançar cap al museu del treball. Tot un repte, perquè endinsar-se en una explicació de la ciutat a partir de com s'organitza el treball en diferents moments històrics és un procés complex.

Relats de fàbrica ha estat també l'ocasió de mostrar en públic com el projecte avança gràcies a la bona relació entre els Amics de Fabra i Coats i el museu de la ciutat. Una relació oberta a tot el teixit social de Sant Andreu, gràcies a la qual la

quantitat de documents i d'objectes vinculats a la història de Fabra i Coats no para de créixer, ja n'hi ha més de mil cinccents. Ara comença a afegir-s'hi una nova col•lecció, la de les memòries dels treballadors, que convé enregistrar amb mètode i rigor.

Així, mentre la rehabilitació del conjunt fabril va avançant, la creació de les col•leccions del museu pot anar un pas per davant de les obres. Voldria, doncs, aprofitar l'ocasió per fer una nova crida a tothom que conservi màquines, mobles, carpetes, fils o papers de la Fabra per donar un cop de mà al projecte incorporant-los als fons del museu en construcció.

Joan Roca i Albert és director del Museu d’Història de Barcelona

cap a peus | abril

17

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 18

n Casal de barri: zona per a les entitats del barri que ofereix solucions

d’espai

a

aquelles

que

tenen

mancances

d’instal·lacions. Les obres havien de començar el mes de març.

n Zona cultural: espai de creació, museu i escola de les arts.

S’hi destinen la meitat dels m2 de què disposa el recinte. Una

part de les obres ja està acabada.

n Habitatges dotacionals: totalment per remodelar, ja que l’edifici de dues plantes ha de passar a tenir-ne tres.

n Centre assistencial per a familiars i malalts d’Alzehimer: residència i centre de dia que se sumen als equipaments

18

sanitaris del barri.

n Aparcament: amb capacitat per a 300 automòbils. Encara no està previst quan començaran les obres.

EL GRAN REPTE: LA FÀBRICA DE CREACIÓ

El projecte que eclipsa el programa de la rehabilitació de la Fabra i Coats és la seva conversió en un centre de creació cultural, que forma part del programa municipal “Fàbriques de Creació”, engendrat a l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Actualment a la ciutat barcelonina s’hi estan realitzant molts projectes d’aquestes característiques.

La veïna Nau Ivanow al barri de la Sagrera o altres espais de titularitat municipal com els de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Nou Barris o Ciutat Vella completen aquesta xarxa d’espais destinats a la creació i difusió cultural.

Les fàbriques de creació han arribat amb força a la ciutat de Barcelona, trobant en aquesta ciutat l’emplaçament perfecte per instal•lar les seves idees i projectes culturals. Pel teixit social que caracteritza el nostre barri, Sant Andreu és un parador perfecte per acollir un projecte d’aquestes dimensions; de fet, algunes veus parlen del projecte municipal més ambiciós dins l’àmbit cultural. És així com es pretén respondre a la cada vegada més latent efervescència i demanda cultural que existeix al barri i, per extensió, a la ciutat. Ubicant més equipaments culturals en importants nuclis de població s’aconsegueix apropar la cultura a tothom i fer-la més accessible i democràtica.

QUÈ PASSA AMB EL CEIP?

Es creu que l’Escola d’Educació d’Infantil i Primària podria estar llesta pel 2013, però les fortes restriccions econòmiques que pateix la Generalitat fan pensar que la data pugui variar.

L’Ajuntament de Barcelona pagarà el pàrquing de cotxes i la Generalitat l’escola, tot i que no es descarta que acabin formant un conveni conjunt. L'escola bressol començarà a funcionar al gener del 2012 i les obres de l'institut estan a punt d’iniciar-se, però el futur de l’escola és més incert. Pel curs vinent, l'Escola Can Fabra no disposarà d’aula de música ni de biblioteca perquè al seu lloc hi aniran noves classes. S’ha confirmat que, de moment, no s’instal·laran més barracons. L’AFA (Associació de Famílies) i l’Associació de Veïns continuen insistint perquè l'escola no s’endarrereixi.

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 19

història | FABRA I COATS: La història continua | JORDI RABASSA I MASSONS

L

A principis del segle XX i fins la dècada dels trenta, la indústria tèxtil representava gairebé el 70 per cent de la producció industrial andreuenca, en bona mesura per la 'Fabra & Coats'.

Aquesta i d'altres fàbriques, com més endavant la 'Maquinista Terrestre y Marítima', foren un pol d'atracció pels inmigrants que arribaven de Catalunya endins buscant noves oportunitats.

'La Fabra' i els seus antecessors reberen la primera onada migratòria important que arribava a Sant Andreu de Palomar.

La seva situació al bell mig del poble, a tocar dels centres administratiu i religiós, va fer de Can Fabra la fàbrica andreuenca per excel•lència, a certa distància de La Maquinista Terrestre y Marítima, l’altre gran protagonista fabril de la nostra població. Però, a diferència de la Fabra y Coats,

la Maquinista no creà al seu voltant la xarxa de serveis que sí que construiren els propietaris de la tèxtil, recreant el model paternalista de colònia industrial amb l’objectiu de controlarels treballadors i evitar així el conflicte social que generarien les terribles condicions de treball que hi patien.

L’empresa, però, mai no va correspondre el sentiment de pertinença que els andreuencs sentien per la fàbrica i a partir de la segona meitat del segle XX traslladà gradualment la seva producció a d’altres centres, provocant la pèrdua de centenars de llocs de treball.

A partir de la dècada de 1960 la història de la fàbrica és la de les dones i els homes que es quedaren sense feina, i a partir dels vuitanta, la de la reivindicació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Primer va ser l’edifici on avui hi ha la biblioteca, que l’Ajuntament volia deixar caure per construir pisos, i després l’inmens entramat de carrers i naus industrials on avui s’hi encabiran diversos equipaments. Una operació que resultarà molt cara als barcelonins, car la inoperància municipal va fer que el preu que en va pagar superava de molt el seu valor real. Aquesta, però, és una altra història que els historiadors escriurem quan es posin en funcionament tots els equipaments que avui són projectes.

Jordi Rabassa i Massons és historiador

cap a peus | abril

a història de la Fabra i Coats, com la de totes les fàbriques, és la història de milers de vides silenciades dins i fora de les seves parets. Cal que ens remuntem a les jornades de treball de més de dotze hores per trobar-hi els seus orígens, cap a l’any 1839. Aleshores es fundà “El Vapor del Fil”, una petita fàbrica de filats i torçats de lli que anà creixent i adquirint diferents noms en fusionar-se amb d’altres indústries fins que el 1903 es fusionà amb un potent grup escocés per crear la 'Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats'.

Posteriorment adquiriren d’altres fàbriques a la província de Barcelona i a Girona. La de Sant Andreu va arribar a tenir més de 3000 treballadors, dels quals molts van ser dones.

19

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 20

entrevista | Sergi Diaz | GESTOR CULTURAL DE LA NAU CENTRAL DE LA FABRA I COATS

“El gran repte és poder treballar amb entitats del barri, creadors d’altres llocs... i que tot estigui entrellaçat”

P. Com serà la fàbrica de creació de la Fabra i Coats?

Borja María

R. La idea és que la nau mantingui l’aspecte original. Es netejarà la

façana i es reforçarà la il·luminació perquè quan arribis a la nit l’espai

sigui viu, el puguis identificar ràpidament. El sistema de lones

divisòries i tancaments s’està muntant ara. Seran mampares canviables, no quedaran totalment fixes. S’ha buscat fer un espai

polivalent que es pugui adaptar a les necessitats. Es respectaran els pilars de totes les plantes excepte la quarta, on s’ha tret una línia per poder tenir espais més diàfans.

P. Les quatre plantes de la nau central seran destinades a la cultura?

R. Sí, a qualsevol tipus de creació cultural de qualsevol àmbit. Ens agradaria que fos un espai de trobada obert a tots els ciutadans perquè puguin presenciar les propostes. Ens imaginem un espai

viu on passin coses sorprenents. La planta baixa és un espai per a

projectes culturals singulars. La companyia Teatro de los Sentidos ja va fer un espectacle pensat per aquest espai que sortia d’allò

convencional. S’han fet bucs d’assaig i sales de creació tancades pels grups amb activitat acústica potent, com la música i el teatre.

P. És el projecte més ambiciós de Barcelona a nivell cultural?

R. Jo no diria tant, però sí que és un projecte innovador, i per les

que hi ha a Sant Andreu han de procurar estan ben coordinats: el Centre Cívic, el SaT!, Garcilaso... no han de pensar que perquè la

Fabra i Coats funcioni quedaran en un pla secundari, sinó que pot ser una oportunitat per potenciar també les seves activitats.

seves dimensions és un projecte complex. S’uniran l’activitat de

P. S’han reservat pisos per als músics?

del Treball. Són tres lògiques diferents que volem que es

hi hagi espais de residència per a creadors, sobretot quan venen de

creació, l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu i el Museu retroalimentin entre elles i amb la resta d’equipaments: amb l’escola

20

anys no concentrar-nos sinó diversificar. Ara, els diferents espais

bressol, el CEIP, el Casal de Barri... Aquest projecte és bastant nou

a nivell de Barcelona, no hi ha centres que tinguin aquestes

possibilitats de treballar amb entitats del barri, creadors d’altres llocs,

i que tot estigui entrellaçat. Aquest per mi és el repte més gran, i si s’aconsegueix podrà ser un projecte cultural molt potent.

P. Com afectarà a les entitats culturals del barri?

R. Per un costat ja hi ha hagut col·laboracions en aquesta nau, i per

l’altra les entitats podran utilitzar els espais per desenvolupar les

seves activitats: des de fer una assemblea a una presentació. Jo crec que en aquest sentit es beneficiaran.

P. Concentrarà molt l’activitat cultural del barri?

R. Jo crec que no, serà un punt important perquè hi haurà molts

equipaments públics, però precisament hem intentant en els últims

R. Hi ha una proposta perquè a prop de totes les fàbriques de creació

fora. És important perquè són una motivació, es produeix un

intercanvi que sempre és productiu i fructífer. A la Fabra i Coats, es va plantejar que a les vivendes de protecció oficial per a joves, una

part petita es pugui destinar a allotjar als artistes. És un acord que no està tancat però pensem que sí és necessari.

P. En quina fase estan les obres? S’estan seguint els terminis?

R. Lògicament no. Les fases 1 i 2 haurien d’haver acabat al març de

2011, i el termini definitiu màxim és el juny. Quedaran la 3a i 4a fase, i de moment no tenim inversió ni calendari. Començarem a

funcionar abans que s’acabin les obres: si en total són 12.000

metres quadrats, tindrem disponibles 6000. Quan arribin els diners farem la 3a i 4a fase. No hem deixat de fer res per motius pressupostaris, el que es va plantejar s’està acomplint. No hi ha cap canvi important, com no hi havia més diners s’ha fet el que s’ha

pogut. n

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 21

cap a tu | Coneixes el projecte global de la Coats? | PER BORJA MARIA Lluis Benito. 63 anys. arts gràfiques No conec el projecte de la Coats.

Fa un parell d’anys em van donar

un fulletó a l’entrada i allà

s’explicava que volien fer una

Benjamín González. 34 anys. comercial No. Acabo d’arribar, porto dues

setmanes vivint a Sant Andreu.

Havia vist l’edifici però no sabia ni el què era. Si deixen un bon

exposició, però no sé si la cosa ha

espai per la cultura del barri,

no ho sé. Em pensava que es

ajudes a la joventut, però si n’hi

anat a més. En aquests moments

podia visitar.

Alejandro Ruiz. 17 anys. estudiant Sí, conec

l’associació

de

l’Harmonia, que és un conjunt d’entitats que s’han agrupat per poder tenir un espai en aquesta

seu. Després sé que hi haurà un

institut, un centre de creació on es practicarà dansa, i un museu.

Gina Orozco. 25 anys. dietista

molt millor. Es veuen moltes ha més, millor.

Luigi Tabeica. 40 anys. obrer Vaig preguntar a un home fa dues setmanes i em van dir que

farien un centre cívic i un centre

de música. Crec que pel públic està bé. Això havia estat una

fàbrica molt forta, i ara està inactiva: que no s’ensorri!

Ana Marín Andrés. 21 anys. educadora infantil

Sé més o menys el que faran: un

Sé que faran un institut, un centre

a dins, i un centre d’arts creatives,

jo crec que el projecte està bé,

CAP, el col·legi de fora el passaran

em sembla. L’únic que voldria és

que s’intentés accelerar el procés, perquè porten molts any amb les obres i van una mica lentes.

de creació artística, un museu... ben pensat i ben ubicat. Passo

cada dia per davant i considero

que ja toca que la fàbrica torni a estar oberta.

L

a principal crítica que l'Associació hem fet a les Modificacions a la Fabra i Coats és que s'utilitzi el sòl destinat a zona verda per fer-hi equipaments, en aquest cas la tan necessària escola. Aquest va ser el tancament d'un cercle viciós: mentre gran part del sòl d'habitatge públic del Pla Sant Andreu-La Sagrera s'usava per pagar la cobertura de les vies, el sòl d'equipament es destinava a fer habitatge protegit.

A la Fabra Coats tenim un exemple d'una nau qualificada d'equipament i que es vol usar per habitatge per joves, però no és l'únic cas. Això acaba desembocant en una manca d'espais per equipaments i usant la zona verda per fer-los. En aquest cas, a més, fa que els espais interiors quedin més amagats del que seria desitjable.

Un altre aspecte que hem criticat és la forma com s'ha adjudicat la nau A, destinada a locals per entitats, que han estat donats a dit a entitats sense cap arrelament a Sant Andreu, mentre hi ha diverses entitats andreuenques reclamant un local.

També ens preocupa que el gegant cultural previst a la nau central es mengi l'activitat cultural que les entitats andreuenques duen a terme. Caldrà que es creïn sinergies entre aquestes entitats i la fàbrica de creació.

Per últim, esperem que l'Ajuntament compri aviat la part que encara no és seva, la part de darrera d'Hisenda i que aviat poguem veure tots els equipaments previstos acabats.

cap a peus | abril

opinió AVV | El tancament d'un cercle viciós

21

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 22

GIN A

Arriba l’abril, i amb ell la meva festa preferida: Sant Jordi!!!La gent omple amb llibres els carrers, els rosers, florits de primavera, perfumen les cantonades i jo no puc evitar posar-me poètic ! Agafo el bolígraf d’escriptor i m’abandono davant del paper blanc. A vegades no em surt res de res, però avui he creat una nova versió de la llegenda que potser us agradarà. Fabret

POR TILL O

He pensat que seria divertit construir un pictograma, m’ajudeu? Només heu de dibuixar la princesa, el drac i el cavaller dins dels cercles que toqui!

Aquesta és la història d’una

avorrida i un saberut

que tot el dia llegia. Una tarda qualsevol, la passejar per l’esquena d’aquell

lector, i al fer-ho amb les

sabatetes de cristall li va clavar un taló. Ai! El dolor, i la

xisclava de

descalça li va fer un petó. En aquell moment el

va convertir-se en un 22

va sortir a

bell, i de la sang vermelleta del

va florir un roser amb una roseta per la princeseta. Ella amb el

es va casar, i així va continuar gaudint de les

històries que com a

princesa

li anava llegint.

drac

cavaller

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 23

El Capapeus i les noves tecnologies

La revista veïnal està connectada amb els seus lectors gràcies a les xarxes socials Facebook i Twitter. Segueix-nos i et posarem al dia!

Hem engegat un concurs al Facebook en què tots vosaltres podeu triar quina tira còmica del nostre redactor Dani Gómez us agrada més. A sota compartim amb vosaltres una de les vinyetes que no han guanyat, però que mereixen ser publicades.Us agrada?

cap a peus | abril

23

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 24

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

Un ram d’estrenes teatrals

PER IRENE CAIXÀS

Amb l’arribada de la primavera reneix la vida i les plantes floreixen, talment com a Sant Andreu, on el teatre brota per totes bandes. S’han estrenat quatre muntatges teatrals: Tartuf o l’impostor per Clip Teatres, Los habitantes de la casa deshabitada pel Grup Teatral Antifaz, La mandra per Teatre pels descosits i El retaule del flautista a l’Ateneu de Sant Andreu. Per problemes amb les dates de tancament d’aquesta edició el comentari d’El retaule del flautista sortirà en el proper número, però podeu gaudir d’aquesta funció dissabte 2 i 9 d’abril a les 21.30h, divendres 25 a les 21.30h i diumenge 20 i 27 de març i 3 i 10 d’abril a les 18.30h a l’Ateneu de Sant Andreu (carrer Abat Odó, 71).

‘Tartuf o l’impostor de Molière’ (traducció de Josep Maria Vidal) n per Clip Teatres n 5, 6, 11, 12, 13, 18, 19 i 20 de març n Centre Cívic

Quim Pañart és el director d’aquesta versió contextualitzat en ple segle XX que denuncia la hipocresia de la nostra societat. Un muntatge ple d’humor (especialment quan Tartuf es declara a Elmira amb Orgon amagat sota la taula); de crítica contra els manipuladors; de bons actors (especialment de Montse Elias, Pere Massana i Pili Fuertes) i de nostàlgia pels alexandrins (vers de dotze síl•labes) de Josep Maria Vidal.

‘Los habitantes de la casa deshabitada’ d’Enrique Jardiel Poncela n pel Grup Teatral Antifaz n 19, 20, 26 i 27 de març n Locals de Sant Pacià

J

osep Maria Vidal era un gran divulgador de Molière (recordem Les dones sàvies que va presentar a l’Ateneu o la versió de Jugant a Molière dirigida per Esteve Polls), és per això que la representació de Tartuf o l’impostor per Clip Teatres és el millor homenatge que se li podia fer.

24

Tartuf (Pere Massana) és un hipòcrita instal•lat a casa d’Orgon (Pep Vidal), un burgès de bona situació econòmica i social encegat amb la fervent devoció de Tartuf. Excepte la mare d’Orgon (Mati Fonollar) tothom ha desemmascarat aquest impostor. Així per exemple Elmira (Montse Elias), l’esposa d’Orgon, descobreix la doble moral de Tartuf quan aquest li fa proposicions indecents. Marianna (Carla Vidal) és la filla promesa amb Valeri (Joaquim Bernal), però es rebel•la quan el seu pare trenca el compromís per fer-la casar amb Tartuf. Damis (Marc López) és el fill eixelebrat i passional, Orgon el fa fora de casa. Cleant (Enric Vila) és el cunyat d’Orgon, un personatge sensat que intenta fer veure l’autèntica realitat al seu cunyat. I finalment, Dorina (Pili Fuertes) la criada perspicaç que acaba apedaçant tot el que pot.

C

uriós muntatge el que ens ha presentat Antifaz: Los habitantes de la casa deshabitada, una barreja de comèdia i terror escrita per Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 19011952). El dramaturg oferia un teatre trencador, ben lluny del teatre romàntic o realista, i es caracteritzava per tenir un humor enginyós i mordaç.

En una fosca nit Raimundo (Jesús Manzano), famós periodista madrileny, i el seu xofer Gregorio (Santi Pérez) es queden tirats en un paratge desèrtic per culpa d’una avaria. Només troben

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 25

dues ànimes: Melanio (Pedro Calvo), un guàrdia jurat, i Luciano (Josep Anton Pérez), un vagabund boig, que els parlen d’una estranya casa deshabitada. Moguts per la curiositat i pel cansament Raimundo i Gregorio decideixen passar la nit en aquest casalot ple de fantasmes, estranyes criatures i fenòmens paranormals. Així doncs, hauran d’enfrontar-se a fantasmes (Quim Puyol), esquelets (Albert Peñaroya) i homes sense cap (Marc Moyano), donzelles espectrals (Carme Fossas) i dames cadavèriques (Maite Granado i Ana Valenzuela). Però a la casa també hi habita una curiosa família composta per Fiorli (Ramón Louro), un estrany cap; Leonora (Elisa Balius), una peculiar dama de negra; i les seves dues filles Susanna (Susana Martínez), que ha embogit, i Sibila (Sandra Antona), que casualment va deixar plantat Raimundo a l’altar. En el fons res no és el que sembla i la trama cada vegada s’embolica més, no és fins l’arribada de la beneita de Rodriga (Montse Pitarch) que no es comença a esclarir la situació: en realitat els estranys habitants són uns estafadors que tenen segrestades les dues germanes.

Al tríptic de Los habitantes de la casa deshabitada la seva directora, Manuela Barcena, declara les seves intencions: “aconseguir un somriure als llavis dels espectadors al llarg de la seva representació”. Repte aconseguit.

La mandra (La fiaca) és l’obra amb què debutà fa més de quaranta anys Ricardo Talesnik (Buenos Aires, 1935). La peça

L’argument és ben senzill, i més d’un si pot sentir identificat. Un dilluns al matí, Serafí (Miguel López Calzada), un empleat d’una multinacional té mandra i decideix no anar a treballar. La seva dona (Sandra Pujales), la mare (Anaïs Muniesa), el company de feina (Jaume Ferrer), el cap de personal (Albert Fernández) i el gerent (Toni Navarro) intentaran dissuadir-lo, però cada vegada la mandra és més gran i esdevé una opció de vida, amb les seves conseqüències, i no només de feina.El muntatge de Toni Navarro destacava les grans dots interpretatives de Miguel López Calzada que pràcticament arrossegava tota la peça, estel·lar l’escena on es posen “a jugar” amb Jaume Ferrer.

Als Catalanistes continuen l’embranzida cultural que han emprès i durant tot l’abril ompliran la cartellera: diumenge 3 Yerma per La trompa de Falopia (La Jarra Azul); dijous 7 Medea per Bea Insa; diumenge 10 concert Entre Argentina i Catalunya amb Anna Faci (piano) i Maria Eugènia González (soprano) i el cap de setmana del 16 i 17 Sant Jordi: la veritable història per No’m Tapis.

cap a peus | abril

‘La mandra’ de Ricardo Talesnik n per Teatre pels descosits n 19 i 20 de març n Centre Cultural Els Catalanistes

fou tota una revolució a l’Argentina i allà on ha viatjat ha omplert la platea de rialles.

25

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 26

EN CONTE

E

Els prolegòmens: Un mal dia el té tothom

n Gat Aphi era el comandant en cap del país que ell mateix governava amb mà de ferro. N’era president, primer ministre, secretari general, primera espasa dels exèrcits de terra, mar i aire, representant màxim de l’assemblea de caps de tribu, membre únic dels gabinets de crisi i s’ocupava també de la política exterior.

Per a cada una de les seves funcions disposava d’un delegat, un home fort, un titella a qui podia fer córrer en substitució seva, i que mai era prou bo com per fer-li ombra a ell, que era l’únic que estava legitimat per fer i desfer ara i aquí el que li plagués, sense miraments.

Un bon dia, en Gat Aphi va llevar-se amb el peu esquerre. El peu, també de ferro. Per on passava era capaç d’arrasar-ho tot a la més mínima. Sembla, segons van acabar filtrant els seus súbdits cansats, que havia estat un malson la causa de la mala llet d’aquell matí. Gat Aphi hauria somiat que el seu imperi queia com ho fa un castell de cartes amb la brisa de les tardes d’estiu a la riba meridional de la mare mar. El cas és que féu cridar els seus titelles per tenir-los tots reunits al palau presidencial al cap d’unes hores.

Algun d’ells vivia a uns quants centenars de quilòmetres de la capital, on hi havia, a banda del centre de la presidència, el quarter

general de les milícies i el centre de seguretat i defensa. I l’amo, perquè se’l podia considerar ben bé l’amo, va destituir el ministre de la guerra mentre aquest creuava el desert enfilat en una carcassa amb rodes de tanc lleuger per arribar a la trobada. El responsable de les finances va patir la mateixa sort perquè va voler entrar per la porta del darrere i estalviar-se vint minuts llargs de trajecte. La cimera va ser una posada en escena de les habilitats teatrals dels presumptes mandataris. En el fons, Gat Aphi els havia escollit a cada un d’ells en el seu moment més per les dots interpretatives que per les seves capacitats de gestió. Si el líder deia aquí, tots aquí. Si deia allà, tots allà, per bé que algun d’ells, de tant en tant es permetia de fer veure que discrepava temporalment per deixar-se seduir tot seguit per les paraules o les mirades del propi Gat Aphi i rectificar en veu alta encara que només fos per deixar clar qui manava i qui tenia en tot l’última paraula. Als carrers del país, la gent, cansada del silenci forçós, començava a organitzar-se. Potser havia d’ensorrar-se el país, però no seria la brisa marina la que faria el primer pas.

(Continuarà)

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO ‘Bouquet’ de minories

V

Per Xavier Oliveres

26

la concorreguda uit del vespre. Petit bar enmig de dels encants que Travessera de Gràcia, sense cap rètol de tràmit i un pot oferir un bar. Gens amagat, convidava a recuperar olor a fregat d’intens lleixiu que alternatiu, amb petits les petjades i marxar. Un lleu aire ts i quatre gats fent la quadres venent-se des de les pare , però coneixia la seva cervesa. Els escarabats no els veia de sortir a saludar. existència i, tard o d’hora, haurien entació semblava Certament, la targeta de pres ades donar segones pronosticar una mala tria, però a veg m’havia dut allí no era oportunitats és de savis, i el que se set una canya freda pas el local. Mentre glopejava sen avia dut allà. va arribar, ara sí, el motiu que m’h

no em troba massa Feia molt de temps -la memòria espectacle amb la arxius recents- que no sortia d’un fortuna de gaudir, com sensació d’haver tingut la gran í d’art en tota la seva pocs en aquell moment, d’un boc a i els serveis, una essència. Al fons, passada la barr modes pufs enmig de vintena d’assistents sèiem en incò

gust. Al bell mig de la foscor i un pèl de fresca pel meu son dramatitzava els l’escenari, un tímid rectangle, l’Ed i les seves paraules, seus relats per a tots nosaltres. Ell es polaritzades, ni so res més. Ni efectes digitals, ni uller . Ell. envolupant, ni grans produccions

et de patró mexicà que Des del seu faristol i amb un barr uelles històries em va li ombrejava els ulls, la poesia d’aq criptiu, tot un art de clavar al puf. El seu mestratge des sar els mots com si combinatòria capaç de fer dan dits dins d’aquelles haguessin nascut només per ser s molt més plàstiques frases, generava un món d’imatge ies. Les sensació, jo, i molt més profundes que les pròp luloide sempre que cinèfil intravenós que engoleix cel• el caliu d’aquells textos pot, d’estar atrapat per la màgia i escarabats, encara em que em feren oblidar fred, lleixiu i t tresor sense avís. I perdura. Ha estat un regal, un peti itual de mini reflexió, aquest cop, lluny de fer l’exercici hab vosaltres. simplement, volia compartir-lo amb

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 27

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

En el passat número del Cap a Peus demanàvem un mes de Març entretingut de cares a qui ens agrada observar el cel. Dit i fet , però amb escreix. Fins i tot ens hem passat un xic , deu ser allò de què la realitat supera a la ficció. Aquest Març ha fet història al Pla de Barcelona , situant-se com el més plujós dels darrers 100 anys (1914). L’Episodi de pluges entre els dies 11 i 16 de Març ens ha deixat més de 150mm , que sumats a la vintena de litres de principis de mes , ens acosten a la xifra de 174mm mensuals. La tempesta del dia 15 , amb 73,6mm, calamarsa i un cel apocalíptic ha estat la cirereta del pastís.

Variable meteorològica Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

Valor observat 21,4 ºC 4,7ºC 11,94ºC 1032,8hPa 997,6hPa 1019,27hPa 174,0mm 73,6mm

Dia 17 1 23 13 15

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HORITZONTALS:

1. Fer soroll el petit enginy musical dels gats casolans. 2. Sigui

Diari o Butlletí, sempre costa de llegir. Ho és l’amfíbia que no té

cua. 3. Consonant repetida. Carboni. Autoritat eclesiàstica de pes

(al rev.) 4. Tros de pedra. Guardar amb cura. Ni abans ni després.

5. Primer plat d’un àpat. Destresa amb finalitats estètiques.

Tarragona. 6. Tot terreny. Pot ser indefinit, periodístic o rebaixat.

cap a peus | abril

Als webs espanyols. 7. Espai verd domesticat. Alçaré la veu per

fer-la sentir. 8. Posa en marxa la tropa. Àtoms amb càrrega

elèctrica. Cinc romà. Foment de les Arts Decoratives.

VERTICALS:

1. Banda de cuir amb sivella per no perdre els pantalons. 2.

27

Agafar el bou per les banyes. 3. Nota musical. Consonants.

d’entre uns quants (al rev.)

SOLUCIONS

12. Llaurar la terra. On es baten les messes. 13. Sobresortir

Lanedrac. 4. Roc. Desar. Ara. 5. Entrant. Art. T. 6. TT. Article.

castellana. 11. Els escollits que trien el guanyador. Air France.

Horitzontals 1. Cascavellejar. 2. Oficial. Anura. 3. Rr. C.

important empresa futbolística (al rev.) 10. Fi anglès. Xarxa

Es. 7. Jardí. Cridaré. 8. Ar. Ions. V. Fad.

candaus. 8. Angle. Sodi. Crom. 9. Vila valenciana amb una

Verticals 1. Corretja. 2. Afrontar. 3. Si. Ct. R. 4. CCC. Radi.

Príncep dels tebeos. Nord. En Pasqual els portava blaus i amb

10. End. Red. 11. Jurat. AF. 12. Arar. Era 13. Racatsed.

Consonants. El comparteixen en Rubén i en Fo. 6. Se’n deia el

5. Ai. Darío. 6. Valent. N. 7. Elàstics. 8. L. Na. Cr. 9. Laeraliv.

Romania. 4. Tres cents romà. Element químic de símbol Ra. 5.

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 28

Esports| Futbol i waterpolo| Hora de rematar la feina

S

Resten vuit jornades per acabar i el Sant Andreu es troba a 2 punts del play-off i fa uns mesos li haguessin dit a qualsevol aficionat que el Sant Andreu encadenaria vuit partits consecutius sense perdre, pocs s’ho haguessin cregut. La imatge de l’equip ha canviat de manera radical i ara son els rivals els que pateixen quan juguen contra els homes de Natxo González. Tot i això, el gol i la creació d’ocasions continuen sent la creu d’aquesta temporada.

Llobet ha estat un dels protagonistes ja que per les seves botes va passar la primera remuntada andreuenca de la temporada contra el CD Teruel del mític Ramón Maria Calderé. Els aragonesos es van avançar i tot feia pensar que el partit s’havia acabat, que tornaríem a veure una altra derrota amb un resultat escarransit, però Llobet va intervenir en els dos gols del seu equip i el Sant Andreu va tornar a sumar tres punts. La visita a

Alacant es presentava clau ja que es un dels rivals a batre en la lluita per les posicions d’ascens. Matamala va triar aquesta transcendental ocasió per anotar el seu primer gol de la temporada en el minut tres i ajudar als quatribarrats a aconseguir de nou la victòria per poder somiar. Les sensacions pessimistes van aparéixer en el partit contra l’Alzira, un equip al descens que va treure un punt en la seva visita al Narcís Sala, i en el desplaçament a Gandia, que els valencians van empatar a les acaballes, just després del gol de Miguélez.

Al Sant Andreu se li han presentat nombroses ocasions per consolidar-se al play-off i encara no ha donat el cop definitiu. És l’hora de la veritat.

Quim Hernández

La piscina municipal, a ple rendiment

D

es de fa un parell de mesos la piscina municipal de Sant Andreu torna a funcionar a ple rendiment. Després de l’aturada d’uns quants mesos per remodelar-la a fons i adequar-la a les necessitats dels seus usuaris, a mitjan gener el Club Natació Sant Andreu, que gestiona la instal.lació, la va reobrir al públic i als seus abonats, que durant aquest temps han estat usant la instal-lació Sant Andreu-Sagrera.

28

Pel què fa a les obres de millora, el més destacat és la reforma total de la zona de vestidors, que han guanyat funcionalitat i espais separats per a grups escolars i equips de competició. Un altre canvi fonamental, i a totes llums imprescindible, és la posta en marxa de l’ascensor, que permet als usuaris accedir a la primera planta, on hi ha la cafeteria i l’accés a la grada, sense haver de passar per l’escala i dotant així la instal.lació d’un mitjà necessari per als ciutadans amb mobilitat reduïda, així com solucionar els problemes pràctics de les famílies amb cotxets de nens. Pel què fa a la piscina pròpiament dita, no hi ha grans novetats. Cal recordar que de les dues grans obres que s’havien fet fins ara al complex en els darrers vint anys, una va ser precisament per adequar els vasos d’aigua a la normativa vigent, eliminant el graó lateral, creant una entrada de platja als costats més amples, i afegint profunditat a la piscina petita. El que sí salta a la vista és l’eliminació de la grada lateral, ubicada al cantó

de la Rambla, que només tenia un ús útil en dies de competició.

D’aquesta manera es guanya un espai considerable al costat de la piscina gran. Això també ha comportat l’eliminació d’els vestidors que hi havia sota la grada.

Una altra part important de la remodelació ha estat l’ampliació del gimnàs, que ja s’havia dut a terme provisionalment en els darrers anys aprofitant l’espai on s’ubicava la sala de juntes del Club abans que aquesta es traslladés a les instal.lacions del Fabra. A més, una de les obres més importants i que no és a ulls del públic és l’adequació de la sala de màquines, des d’on es gestiona tota la cloració de l’aigua, la seva temperatura i l’ambient interior. També s’han dut a terme canvis en els sistemes de ventilació.

La instal.lació Sant Andreu-Sagrera ha quedat al servei de les seccions de natació i waterpolo del Club, que mantenen allà gran part dels seus entrenaments de categories inferiors i disposen així d’un espai propi on dur a terme les activitats de formació esportiva, mentre que els cursets per al públic han tornat a la piscina de tota la vida, ara ja de nou al servei del barri.

JJ Aymerich

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 29

El Perfil de...

Joan Oliva, soci número 1 del Sant Andreu

“La meva terra es catalana, la meva verge, Montserrat, la meva ciutat, Barcelona, i el meu poble, Sant Andreu de Palomar”

J

oan Oliva, amb 97 anys és el soci número 1 de l’equip de la senyera. Actualment no es perd cap partit al Narcís Sala.

Oliva és una de les famílies més antigues de Sant Andreu de Palomar. Cada quinze dies el Narcís Sala es converteix en la casa dels Oliva. La distància que separa el Carrer Grau del camp del Sant Andreu queda fàcilment superada pel soci núm. 1 de l’entitat, Joan Oliva. El seu fill, també Joan Oliva i la dona del Joan (fill), Carme Alfocea, són també uns dels habituals al santuari quadribarrat.

« Vaig a la capital » o « Vaig a Barcelona » són expressions que utilitzava el Joan quan anava al centre de la ciutat o bé quan sortia del barri per anar a una altra part de Barcelona. El Joan Oliva sempre ha viscut a Sant Andreu i té molt clar que per ell mai hi ha hagut cap altre equip que el conjunt quadribarrat. A més a més assegura que té molt clares les seves arrels : « La meva terra es catalana, la meva verge, Montserrat, la meva ciutat, Barcelona, i el meu poble, Sant Andreu de Palomar ». El Joan va néixer el 1913 i la UE Sant Andreu ho va fer el 1909.

Dues vides paral•leles, dues vides quadribarrades.

Jordi Urtasun Cortés

cap a peus | abril

“Sóc soci des que vaig néixer. El meu pare em portava al camp.

Recordo que el carnet costava 25 cèntims”, assegura Joan Oliva, una de les persones que ha viscut més anys com a soci del Sant Andreu. Fa dues temporades que el Joan ocupa un càrrec de rellevància dins del poble andreuenc : ser el soci núm.

1 de la Unió Esportiva Sant Andreu. Un càrrec, però, que no li agrada gaire. « Jo preferia que encara visquessin alguns socis més antics que jo. Em conformaria sent el tercer o el quart ».

Amb tans anys d’història del club de la senyera les han vist de

tots colors. A l’època franquista es van patir algunes reformes rutinàries als partits del Sant Andreu. Quan els jugadors saltaven al terreny de joc enlloc de sonar l’himne de l’equip, sonava una marxa militar anomenada « el capitán». Ara, en canvi, el « Flames i Ginesta » s’ha convertit en un càntic de referència dins del poble.

29

capapeus-abril 561_Maquetación 1 11/07/2012 12:29 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76

vgllaveria@gmail.com

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter

capapeus-abril 561_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:29 Pรกgina 31

capapeus-abril 561_Maquetaciรณn 1 11/07/2012 12:29 Pรกgina 32