Decapapeus 2011 03 559

El Casc Antic o la fesomia d’un poble que cal preservar

T’informem del que passa al barri a travÊs de Facebook i Twitter.

Segueix-nos!

EDITORIAL

E

ls governs occidentals demanen reformes als dictadors autoritaris quan el seu poble es rebel•la i aquests decideixen reprimir-lo brutalment amb mercenaris, bombardejos, etc.

Però no ens oblidem que aquests monstres són allà perquè als governs occidentals els ha interessat. Suport comercial, assessorament militar o venda d'armes són exemples de la seva hipocresia. Un exemple clar d'hipocresia del nostre govern el tenim en la recent visita d'una delegació del congrés espanyol a Guinea Equatorial per tancar acords comercials amb el dictador Teodoro Obiang.

Una revolució que no ha estat tan difosa ha estat la islandesa, en aquest cas contra la política financera. A Islàndia les mobilitzacions populars van forçar el 2009 la dimissió de tot el govern, l'obertura d'una investació de la fiscalia contra els bancs

Revolucions en xarxa responsables del colapse i va culminar amb un referèndum sobre el pagament del deute de la banca. El no va guanyar pel 90%, es van negar a socialitzar les seves pèrdues. També s'ha iniciat un procés de democràcia directa, al marge dels partits, per fer reformes constitucionals. El clamor cada més gran al nostre país contra els abusos dels bancs amb les hipoteques poden ser el germen d'una mobilització com la islandesa?

Internet i les xarxes socials han tingut un paper destacat en la difusió i organització d'aquestes mobilitzacions. Més a prop, també han estat importants en la reacció que ha generat al País Valencià i en el conjunt dels Països Catalans el tancament dels repetidors de TV3, que ha portat a discrepàncies importants dins el mateix PP. Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIG-

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

NADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

3

FOTO PORTADA I SUMARI: PAU VINYES I MANUEL A. RAIGADA

SUMARI (num. 559 marc 2011)

7 Els veïns escriuen 9 Places escolars 11 Afectats per les hipoteques 13 Pisos a Casernes 15Monografic: El casc antic

23 Teatre a Sant Andreu 24 Einstein a l’Ateneu 25 Molí de Sant Andreu 28 Esports Perfil: Carme Bermúdez, Marga 29 ElPérez, Maria Etany i Mati Deupi COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

933463990 DIMARTS DE

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

23.15H.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

17 A 20H.

TRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-

33.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DIS-

PACIÀ

93 352 53 13 ADULTS: DJ DE

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR,

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

21.45 A

SECCIÓ INFANTIL (DE

4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I

OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG. DE

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC DM. I DJ

9. 933469604

20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU,

111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

TENS ENTRE

SANT ANDREU DE PALOMAR

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-

.COM

VOLS APRENDRE A BALLAR BART.

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT

La data de tancament del proper número és el

20 de març

FEINA

Senyora catalana sense

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Senyora catalana de Sant Andreu, amb experiència i

666.096.342. Neus.

M’ofereixo per fer feines de

Es lloga plaça de pàrquing a

i persones grans

Can Fabra, soterrani -1. Per a

C.N SANT ANDREU

setmanals. Edat 61 anys.

Es lloga local al Carrer Pare

Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23

Superfície d’uns 28 m². Tel.

Interessada en comprar un

durant algunes hores

Tel. 93.274.03.09.

Rodés, al costat de la Via Júlia.

M’ofereixo per a fer

676.218.414. Paco.

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar

companyia a avis i àvies

Maria del Mar.

dissabtes i diumenges

durant algunes tardes,

Es lloga plaça de pàrquing al

inclosos. Preu molt

cotxe gran. Tel. 93.346.03.37.

Maria

Es lloga plaça de pàrquing

acompanyar, planxar,

Veïna del barri de tota la vida,

amb Guardiola i Feliu. Tel.

grans als matins.

neteja de la llar. 699.812.703;

a partir de les 4 de la tarda).

Sóc catalana i veïna de Sant

Andreu, m’ofereixo

per a cuidar nens i per comprar i passejar persones

Tel.678.053.012

carrer Gran de Sant Andreu.

Per a cotxe gran. 93.346.03.37.

cotxe gran. 676.218.414. Paco.

per a cuidar persones grans,

nenes. Tel. 93.312.06.84;

referències, s’ofereix

per a cura de malalts

càrregues familiars s’ofereix

portar la casa i cuidar nens i

IMMOBILIARI

econòmic. 93.345.03.99.

espanyola, s’ofereix per fer

93.311.71.46. Encarna.

passeig Torres i Bages. Per a

molt gran al carrer Lanzarote

93.345.85.63.

Es lloga plaça de pàrquing al

Es ven títol del Club Natació

títol del Club Natació Sant

Andreu. 626.31.27.62. Laura.

DIVERSOS Venc assecadora. Nova i

amb instruccions. Rosa.

636633465.

Venc jaquetó de pell de

marta. Bon preu a convenir.

Talla 42-44. Tel. 630.10.00.33

Foto notícia 6

L

a futura escola bressol de la Fabra i Coats es dirà la Filadora. És el nom que ha sortit guanyador al procés participatiu que va engegar l’Ajuntament de Barcelona i que els veïns del barri van poder votar el passat dissabte 19 de febrer durant la festa del comerç al carrer. La Filadora s’ha imposat a la nostra proposta el Fabret, que dona nom a la secció dels més petits del capapeus. La Filadora va rebre 250 vots i el Fabret només 157.

ELS VEÏNS ESCRIUEN

S

erà una realitat disfrutar algun dia del Parc Linial que ha d’anar sobre les vies del tren a la part baixa de Sant Andreu?

La part baixa de Sant Andreu, tocant a la via del tren, actualment el carrer Josep Soldevila per una banda i Andana de l’Estació per l’altra, han estat les zones més abandonades, brutes, sorolloses de Sant Andreu i continuen sent-ho. A Sant Andreu hi havia antigament moltes rieres i quan plovia molt l’aigua que baixava de las muntanyes inundaven sempre la part baixa de Sant Andreu.

He vist la plaça d’Orfila completament inundada arribant l’aigua a l’ultim graó de les escales de l’Església de Sant Andreu, recordo una vegada que va caure una pluja tan forta que va baixar tanta aigua per la Plaça de l’Estació que va inundar les vies del tren havent-se de parar unes hores la circulació dels trens. Actualment això no passa gràcies al col•lector que van fer sota del Paseig Torras i Bages fa uns anys, però els problemes en aquesta zona continuen existint.

Aquests últims anys hem patit la construcció de la línia 9 del Metro que passa sota dels nostres pisos. Es van obrir quatre pous en el nostre sector, amb els seus corresponents sorolls i molèsties que han durat més de cinc anys. Afegiria que durant les obres el terreny va cedir i diversos pisos hem tingut esquerdes i fissures i que no ha estat fins després de molt insistir a les autoritats pertinents, que les constructores han acabat arreglant-les.

Parc linial, quan?

Actualment estem aguantant la construcció de les infrastructures que estan fent pel pas de L´AVE per Sant Andreu. Aquesta remodelació de la zona és molt sorollosa, ja que mouen gran quantitat de terra i pedra amb camions amunt i avall contínuament i màquines que foraden amb grues de tota classe, i té la pinta de durar almenys cinc anys més amb molta sort.

Amb aquest escrit voldria fer entendre a la resta de veïns de Sant Andreu la paciència de la gent que vivim en aquest sector en haver d'aguantar aquest desgavell que tenim a la nostra zona.

Ja sabem que s'ens dirà que totes aquestes obres són una millora pel futur de la nostra ciutat, tant de bo sigui veritat, però les averies diverses que ja ha sofert la línia 9 ens fan sospitar que aquestes obres no són tan perfectes com diuen els tècnics, tenint en compte, a més, els diners que ens costen a tots plegats.

Si volem una ciutat com cal és veritat que tots hi hem de posar la nostra part: els tècnics que tinguin en compte que l'obra es faci bé amb tots els mitjans tècnics possibles, l´Associació de Veïns el seguiment de les obres i procurar una perfecta informació als veïns i els veïns afectats carregar-nos de paciència per suportarles.

Acabo repetint la pregunta inicial: podrem algun dia veure acabades aquestes obres tot passejant-nos per aquest parc linial?

Francesc Porret Gay

Volem Justícia justa per tothom, No volem un Govern que només governa per uns quants

M

ilers de persones desnonades o a punt de ser desnonades i en situació dramàtica i encara devent més diners al banc, clàusules contractuals i comissions abusives, contractació obligada d'assegurances cares i inútils, la informació esbiaixada que donaven els bancs donant crèdit a persones amb baixos ingressos i inflant el valor dels seus pisos, la manca de solucions de l'administració per atendre aquestes persones després que durant anys ha promogut la propietat com a única opció d'habitatge estable i després d'avalar amb diner públic els bancs. Aquestes són algunes de les qüestions que denuncia el manifest fundacional de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, que es va fundar el 22 de febrer de 2009.

Aquesta Plataforma agrupa “persones amb dificultat per pagar una hipoteca en situació d'execució hipotecària” amb l'objectiu de trobada, ajuda mútua i acció d'afectats i persones solidàries, així com per “donar batalla en una dimensió jurídica i política”. Una de les propostes que impulsa és la donació en pagament, formulada per l'Observatori DESC i consitent amb què amb l'entrega de l'habitatge quedi liquidada la totalitat del deute hipotecari. Aquesta proposta ha rebut el recolzament de moltes entitats, ajuntaments i alguns partits polítics i va començar a debatre's el juny passat al Congrés dels diputats, però va quedar bloquejada pel govern espanyol.A finals de febrer de 2011 el Congrés dels Diputats s'ha posicionat sobre una Proposta de Llei presentada pel Grup Parlamentari d'ERC-IU-ICV, sobre el dret a la vivienda, on també

planteja la donació en pagament. Aquesta Proposta de Llei només ha tingut el suport del Grup Mixt, l'abstenció del Grup del PNV i el resultat negatiu de CiU, del PSOE i del PP. Tot i que és el Govern Espanyol i en segons què el Català són els encarregats de legislar i, qui té a les seves mans poder modificar la Llei Hipotecaria, és la Justícia i els seus Jutges els que han tirat pel dret i han començat a fer sentècies que interpreten la Llei Hipotecària per tal de ser més justos amb aquells que donada la situació de crisi i que han actuat de bona fe, perden la seva casa.

Després de Navarra ara és un Jutge de Sabadell el que ha portat davant el Tribunal Constitucional les lleis que ha d'aplicar en els casos d'execucions hipotecàries. Esperem que el Tribunal Constituacional estigui a l'alçada de les expectatives. Així que ara només ens queda esperar que des de la societat civil es plantegi una Iniciativa Legislativa Popular perquè el Congrés torni a debatre la modificació de la Llei Hipotecària, que el Tribunal Constitucional doni la raó al Jutge de Sabadell que ha presentat el recurs o que la gent surti al carrer a l'estil egipci perquè es facin canvis. Vist el panorama polític i l'acomodament de la societat civil esperem que molts més jutges segueixin els pasos del Jutge de Sabadell.Una altra línia de treball de la Plataforma que va prenent cada cop més visibilitat és la campanya “Stop desahucios”, que consisteix en plantar cara col•lectivament a qualsevol intent de desnonament per tal d'imperdir-lo. Per conèixer més a fons la PAH o contactar-hi visiteu el seu web: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/.

E

l passat dia 3 de Febrer es va fer balanç del PAD en l’àrea de Medi Ambient a la seu del Districte. En un acte mancat d’assistents , els responsables de l’ajuntament van valorar molt positivament les actuacions dutes a terme al Barri de Sant Andreu i en extensió a la resta del Districte durant aquests 4 anys.

Entre les fites assolides en aquests anys hi ha reivindicacions històriques de l’Associació de Veïns , com ara la posada en marxa d’un nou Punt Verd , duta a terme a finals de 2010. Altres campanyes i actuacions en el marc del medi ambient van ser la nova contracta de neteja , també al 2010, amb el desplegament de nous contenidors de recollida selectiva, més accessibles i adaptats per les persones amb baixa mobilitat , així com la sensibilització cap al reciclatge de la brossa orgànica.

La potenciació dels espais verds i de les energies alternatives també és un exemple, segons l’ajuntament, de la feina ben feta en aquest mandat. Les millores a la Plaça de les Palmeres i a la Plaça Miquel Casablanques són una mostra d’espais verds renovats. Finalment, des de l’Ajuntament s’ha fet èmfasi a la potenciació del transport públic , tot parlant de temes de mobilitat. L’Arribada de la línia 9 i 10 del Metro , l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda a totes les estacions de metro, l’ampliació de les línies de BUS del Barri, la millora de l’estació d’autobusos interurbans de Meridiana i tot el desenvolupament del “bicing” són les accions més significatives realitzades dins l’entramat de Sant Andreu.

Sergi Corral Buela

cap a peus | març

Balanç del PAD(2008-2011), àrea de Medi Ambient i Mobilitat

Genís Pascual i Montse Tarré

9

10

Recta final per la Consulta per la independència 10-A

E

l 10 d’abril ja és aquí a la cantonada. Els ciutadans de Barcelona són cridats a votar sobre quin ha de ser el futur de Catalunya, en una consulta democràtica organitzada pels mateixos ciutadans, sense els partits polítics. És un fet únic al Món, i serà seguit de prop per mitjans de comunicació internacionals.

Són molts els que ja han votat anticipadament i també són molts els col·laboradors que hi dediquen algunes hores del seu temps.

Si tens clar que vols votar, fes-ho ara anticipadament a les urnes mòbils que cada setmana s’obren als carrers del barri, o fes-ho el mateix 10 d’abril a les meses electorals que hi haurà distribuïdes a tota la ciutat.

Si no ho tens clar, potser et trobes en un dels casos següents: Si has deixat de creure en els polítics, el 10A VOTA perquè aquí no hi són els polítics Si penses que això és només per a independentistes, acosta’t a les urnes i veuràs que pots votar SI, NO o en blanc. VOTA la opció que tu prefereixis però no perdis l’oportunitat d’expressar la teva opinió.

Si consideres que això no servirà per a res, VOTA igualment perquè només servirà si som molts els que fem sentir la nostra veu. El teu gra de sorra compta.

No et quedis al sofà, VOTA. No et perdis una de les poques oportunitats que has tingut d’exercir la democràcia directa, VOTA.

En qualsevol cas, contacta amb nosaltres a través del web www.santandreudecideix.cat o al telèfon 646433998.

Finalment, et convoquem al dinar–presentació de la versió completa del vídeo de Sant Andreu Decideix, on desenes de persones conegudes del nostre districte donen suport a la consulta (actors, escriptors, comerciants, capellans, etc.). Serà el proper diumenge 13 de març al migdia, al Centre Cultural Els Catalanistes, c/ Ramon Batlle 2.

Pere Roca membre de Sant Andreu Decideix

cap a peus | març

Aprofitem per fer una última crida a persones que vulguin col·laborar. Pots ajudar de les següents maneres: Aportar diners per finançar les urnes, les paperetes, les meses, etc.

Fer-te fedatari per poder recollir vot de familiars, amics i companys de feina.

Recollir vot al carrer, a les parades de vot anticipat (és una experiència única per a conèixer com és i què pensa la gent del teu districte) Estar en una mesa el 10 d’abril.

11

Baixen el preu dels pisos protegits a les Casernes

Es redueix un 20% el preu dels habitatges de les Casernes. Els habitants dels primers 221 habitatges protegits no tindran les claus de les vivendes abans de l’octubre de 2011.

Debat d’alcaldables el proper dissabte 2 d’abril ELECIONS A L’AJUNTAMENT

L’Associació de Veïns (AVV) reunirà un debat a l’Auditori de Can Fabra als alcaldables a l’Ajuntament de Barcelona.

Amb aquest debat, l’AVV recupera així un

format que fa anys no feia i que sota el títol de DEBATS va fer a finals dels anys 80.

El debat el moderarà David Vidal, professor de Ciències de la Comunicació

de l’Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB).Es pretén així que el debat més enllà dels temes de ciutat, també ens

B

expliquin quins són els seus projectes pel

barri i Districte de Sant Andreu, amb temes tan importants com la futura cobertura del noves cases es retarda. El promotor de les obres, REGESA, ha de concretar amb les entitats financeres si els inquilins tindran el 100% del finançament del habitatge, tal i com s’havia anunciat per part de l’Ajuntament o, donada la situació de manca de crèdit a particulars i empreses i la retirada aquest 2011 dels ajuts que donava la Generalitat de Catalunya a l’adquisició d’un habitatge protegit, les entitats financeres només deixaran diners per al 80% del valor dels habitatges.

Aquest preu es va fixar des de l’Ajuntament sense atendre les repetides demandes de l’Associació de Veïns, que reclamava que es reduís el preu donat que el sòl on es construïen els habitatges no es venia sinó que només es venia la part construïda i que no podia valdre el mateix que un habitatge de compraventa on es ven sòl i construcció. L’Ajuntament no va antendre les demandes de l’Associació però l’Estat ha regulat el preu del Dret de Superfície i ha fixat que el preu de venda del Dret de Superfície ha de ser inferior. Així que els habitatges de Casernes costaran 1.552,38€/m² enlloc dels 1.940,48€/m² informats favorablement pel Districte.

A aquestes negociacions s’ha d’afegir que, una de les dues empreses que estan construint els habitatges de Casernes ha fet suspensió de pagaments i ara cal buscar algú altre que acabi les obres, tot i que s’ha assegurat als membres de la comissió de seguiment que no és difícil trobar una empresa que finalitzi el treballs.

Tot i aquest bona notícia, la reducció el cost d’aquests habitatges, el moment en que els primers inquilins entrin a les seves

L’Associació de Veïns vigilarà que les persones que han resultat afavorides en el sorteig de finals de 2010 i, un cop se’ls doni el vist i plau provisional des de l’Ajuntament conforme poden ser els adjudicataris dels habitatges, no perdin el dret provisional si, quan REGESA faci l’adjudicació definitiva a finals de 2011 han variat les seves condicions econòmiques.

Montse Tarré

parc lineal del TGV/AVE, la manca d’equipaments esportius i educatius, l’urbanització de les Casernes, el futur de la Fabra i Coats...

cap a peus | març

aixen els preus dels habitatges protegits en Dret de Superfície que s’han fet a les Casernes i, per extensió, tots els que es sortegin a partir d’ara a Barcelona. El 29 de desembre de 2010 es van sortejar els primers 221 habitatges, en les Bases de la convocatòria que es van presentar al plenari del Districte es va informar que el preu dels pisos seria a 1940,48€/m², el mateix preu al que ofereix l’Ajuntament els habitatges protegits de compraventa.

13

El nou poble de Sant Andreu

L’Associació de Veïns (AVV) porta molts anys reivindicant la preservació del casc antic del nostre barri. Ara s’ha engegat un procés sense volta enrera. En aquest monogràfic us n'expliquem les últimes novetats.

A

text: David Royo i Adell fotos: Pau Vinyes i Manuel A. Raigada

mb la imatge d’unes cases antigues del carrer Sant Hipòlit acompanyades pel títol “Preservem el Casc Antic” a la portada del número 535 del desembre del 2008 d’aquesta revista que tens a les mans, l’AVV va recuperar la campanya per la conservació del Sant Andreu poble, és a dir, aquell Sant Andreu de cases baixes, de veïnatge proper que es respira en qualsevol dels pobles del nostre país.

Per les administracions semblava que no era un tema prioritari i per aquest motiu l’abril del 2009 l’AVV va iniciar la campanya ‘Salvem el Casc Antic’ que comportà una recollida de més de mil dues-centes signatures que van entregar-se durant una Audiència Pública el 5 de novembre. Poc després es reprengueren les reunions amb el sector d’Urbanisme de l’Ajuntament.

DIFERENTS PROJECTES D’ESTUDI L’any 2003 l’Ajuntament va encarregar un estudi sobre el Casc Antic de Sant Andreu a l’urbanista Joan Busquets. Fa poc més d'un any, es va presentar un nou estudi fet pel mateix urbanista que s’acostava molt més a les antigues reivindicacions de l’AVV. Tot i això en aquest últim estudi les discrepàncies continuen existint, sobretot pel què fa a dos carrers, Bascònia i Ruben Darío, en què l’estudi proposava mantenir parcialment l’afectació igual que en algunes finques dels carrers de Pare Sechi i Otger.

Partint d'aquest document va haver-hi 4 reunions de treball amb

cap a peus | març

Aquesta és una antiga reivindicació de l’AVV en els seus quaranta anys d’història. Fa quatre anys la reivindicació va focalitzar-se amb la proposta de l’AVV d’incloure’l en l’elaboració del Pla d’Actuació del Districte (PAD 2008-2011) i, per altra banda, començar a parlar no només de desafectació d’habitatges que estaven afectats pel Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976 sinó de protecció del Casc Antic. A més, un bon inici per tractar el tema i que l’AVV havia posat sobre la taula era la suspensió de llicències d’obra que finalment es va aconseguir a finals de desembre de l’any passat.

A més, en aquesta reivindicació l’acompanyen membres del Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias (CEII) i el president de l’Ateneu Obrer.

15

persones d’Urbanisme de l’Ajuntament, es va sectoritzar la zona de treball amb tres parts, una d’elles el carrer Gran, i es va parlar de totes i cadascuna de les parcel•les afectades.

16

NOVETATS DEL PROCÉS DEL CASC ANTIC Cal deixar clar que les reunions de treball no van ser vinculants, sinó que les decisions les estan prenent actualment l'equip redactor d'aquest planejament, amb els quals ja s'han fet dues reunions més. En una d'aquestes últimes reunions realitzada a finals de febrer a la seu del Districte es van presentar ja algunes dades a tenir en consideració. Segons l’estudi es vol desafectar un 90% de les aproximadament 550 finques afectades en diferents graus. L’Associació de Veïns demana i així ho va fer saber als presents que es redueixi més, fins arribar al mínim. A més, els tècnics van traslladar la idea que aprofitant la modificació del PGM també s’introduirien plans de millora urbana en diferents parts del Casc Antic. Els tècnics van comentar que estaven recollint dades per valorar la incorporació de diferents cases al catàleg de patrimoni històrico-artístic de la ciutat. Es valora incorporar algunes cases del carrer Gran de Sant Andreu i d’altres com les que va proposar al seu moment l’AVV del carrer Malats.

Per altra banda, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) a la darrera reunió va traslladar als assistents perquè es catalogui

l’estació de trens de Sant Andreu Comtal ja que segons els seus estudiosos és una de les més antigues de Catalunya (mitjans segle XIX). L’AVV dóna suport a aquesta proposta.

A més, des de l’Ajuntament es preveu limitar la unificació de parcel•les per a les noves edificacions i això es valora positivament des de l’AVV malgrat que l’entitat veïnal voldria ser més restrictiu que les propostes que s’han presentat fins ara. Una d’aquestes barbaritats estètiques va ser la del carrer Grau amb blocs de pisos de quatre plantes en ple casc antic.

El que sí està plenament d’acord l’AVV és amb una unificació de les façanes a nivell estètic que ajudi a tenir una coherència estètica, sempre i quan siguin uns requeriments raonables. Tot i això, fins ara encara no han estat concretades les propostes d'aquests requeriments.

Un altre dels temes nous de la darrera reunió és que l’equip tècnic de l’Ajuntament fa uns mesos va encarregar un estudi a l’empresa ActivaProspect on es feia una diagnosis poblacional d’aquesta zona d’estudi, a més de fer un pla d’estudi sobre els equipament públics i privats de les zones i les prioritats d’equipaments a tenir en compte. Suggerien un centre obert d’uns 600 metres quadrats de sostre, un casal d’infants i ludoteca (600 m2), un Casal de Joves (300-450m2) i una residència assistida de gent gran amb

cap a peus | març

17

Campanyes de l’Associació de veïns i el CAPAPEUS (desembre de 2008) per preservar el Casc Antic de Sant Andreu, amb la recollida de signatures

18

centre de dia d’uns 3000m2 de sól i entre uns 5000-6000m2 de sostre. Des de l’AVV no s’explicava com no s’havia valorat l’ubicació d’algun equipament educatiu com una escola bressol o un CEIP, amb la manca de places escolars que hi ha al barri. A més, la nostra entitat veïnal s’ha posicionat sempre clarament en contra de perdre metres qualificats d’equipament al barri, cosa que des d'Urbanisme es proposa per desafectar alguns carrers que avui tenen aquesta qualificació. La proposta de l'AVV és que es traslladin aquests metres d'equipament tan necessaris en un lloc on es puguin desenvolupar, per exemple a la cobertura de vies del TGV/AVE. A més, cal recordar que el Centre Cívic i el Centre Pallach, tots dos municipals, a dia d’avui són espais residencials, i des de l’AVV s’ha reclamat diverses vegades que es requalifiquin com a equipaments.

A més de l’estudi d’equipaments, l’equip tècnic de l’Ajuntament va comentar que també havia demanat un pla de mobilitat. Aquest serviria per valorar la proposta dels tècnics municipals de crear un eix cívic a la Riera de Sant Andreu. Això podria afectar uns metres dels patis i darreres de les cases de Rubén Darío que avui estan afectades pel PGM. El que està clar és que a part dels equipaments, també s’han d’ubicar zones verdes ja que aquesta és la qualificació que tenen les cases de tot Bascònia, entre altres, i aquests m2 legalment no es poden fer desaparèixer sinó que s'han de trsalladar, cosa que es preveu d’allò més complicat per la fesomia de la zona.

AFECTACIONS I REHABILITACIONS Un dels problemes de tenir la casa afectada és que els inquilins no poden demanar permisos per la gran rehabilitació, ni els bancs els dónen hipoteques per ells, fet que, lligat amb la manca de valor econòmic suposa que molts dels seus propietaris no posen remei a la conservació de la finca i es va degradant. Per aquest motiu, des de l’AVV es proposa que en les finques en més mal estat la desafectació vagi lligada a l'obligatorietat de rehabilitar.

L'Associació vol que les cases del carrer Bascònia i de Riera de Sant Andreu amb Renart es desafectin, malgrat que l’estudi tècnic proposa ubicar-hi equipaments i una zona verda mantenint afectades algunes finques, cosa que la nostra entitat rebutja sense contemplacions.

Com hem dit anteriorment, el procés serà lent però no hi ha volta enrera. Des de l’AVV es treballarà amb més fermesa que mai perquè Sant Andreu pugui conservar el seu teixit urbà i que a més s’obri la porta a la pacificació del trànsit del Casc Antic. Això pot obrir la via a altra reivindicació com és la pacificació de tot el Carrer Gran (vegeu apunt). Una lluita que, si tots sumem esforços, podrem aconseguir com vam aconseguir la Rambla, Can Fabra, Can Guardiola i tantes d’altres reivindicacions. Hi ha molt treball a fer però amb voluntat i generositat de totes les parts implicades en el procés podrem estar-ne orgullosos. Ara toca treballar plegats. Esperem que ho poguem celebrar ben aviat.

A l’esquerra, el carrer Ignasi Iglésias en un moment d’especulació urbanística als anys 90. A la dreta, el carrer Bascònia, un dels carrers afectats pel PGM del 1976. A sota, la inauguració de les façanes del carrer Ruben Darío als anys 90 també, també un dels carrers afectats amb cases de meitat del s.XIX. Va ser un primer pas de reivindicació veïnal per la desafectació.

anàlisi | El Carrer Gran pels vianants! | GENÍS PASCUAL

E

n el projecte de protecció del nucli històric de Sant Andreu s'està donant una atenció especial al carrer Gran de Sant Andreu. La més que probable incorporació de diverses finques al Catàleg de patrimoni històric-artístic i la desafectació dels retranquejos previstos implicarà que moltes de les finques que no han tirat enrere la façana, ja no ho facin. Això farà que les voreres quedin com són ara, en molts trams més estretes del desitjable.

Per això pensem que és un bon moment per recuperar i ampliar una reivindicació històrica de la nostra entitat: la Peatonalització del C/ Gran. Fins ara la nostra entitat tan sols demanava que es complís un acord del mateix plenari de Districte que es limités la circulació de divendres a diumenge des de Malats fins a Sant Adrià. L'Associació sempre hem vist aquesta reivindicació com un primer pas cap a un canvi d'ús més generalitzat pel carrer Gran, però fins ara l'únic que hem aconseguit és que algun dissabte de tant en tant es posi la pilona. Aquesta manca de continuïtat fa que els conductors mai sàpiguen si estarà o no tancat, creant encara més problemes.

L'argument que ha posat sempre el Districte per no complir el seu propi acord plenari és l'oposició dels comerciants, oposició que ja vam rebatre en el Capapeus núm 552, quan vam explicar que preguntant botiga per botiga des de Malats fins a Sant Adrià el 88% ens van dir que estaven d'acord amb fer-lo pels vianants.

Davant aquesta manca de voluntat, la junta que ens presentem a la reelecció estem treballant amb una proposta de pacificació global del carrer Gran des de Mossèn Clapés fins a Pare

Manyanet tota la setmana. Aquesta proposta aniria per fases i la darrera a implantar-se seria a partir de Sant Adrià, que deixaríem aparacada fins que estiguin acabats els carrers de superfície paral•lels al Parc Linial. Entenem que l'alternativa al c/ Gran pels cotxes ha de ser Torres i Bages, però no Segre ni Virgili.

La proposta té com a objectiu evitar que el carrer Gran segueixi sent un eix viari de referència per travessar el nostre poble en vehicle privat. I es converteixi en un eix de passeig i relació pels veïns. Actualment estem treballant amb tècnics de referència amb el tema com el Sr. Ole Thorson, estudiant la quantitat de places d'aparcaments en zona blava, d'aparcaments privats en guals, les tipologies de comerços, les direccions dels carrers que travessen el carrer Gran, etc. per fer una proposta tècnica que aconsegueixi assolir l'objectiu esmentat permetent el pas de serveis, propietaris de pàrquings, repartiment de mercaderies i potser algun transport públic. Això pot passar, segons el tram, per posar pilones abatibles per vehicles autoritzats, canviar el sentit d'algun dels trams, entre altres.

Quan tinguem la proposta tècnica definida us la presentarem i engegarem la campanya pertinent. Mentrestant, si voleu signar per demanar que el carrer Gran sigui pels vianants des de Malats fins a Sant Adrià el cap de setmana, continuem recollint signatures al nostre local.

Genís Pascual i Porret és president de l’Associació de Veïns

19

entrevista | Montse Tarrél | VOCAL DE CASC ANTIC DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

“El Casc Antic de Sant Andreu el fan els seus veïns i veïnes” David Royo

P. Què vol dir que una finca estigui afectada?

R. S'ha de pensar que l'afectació el que implica és que

l'Ajuntament de l'any 76 va preveure que aquell edifici de

vivendes i l'espai que ocupa es destinés per a un ús o servei

col•lectiu. Per exemple, l'afectació d'uns metres del fons edificable perquè el vial fos més ample i pogués tenir un ús de via principal, o una afectació de qualificació que vol dir que un

edifici de vivendes es convertís en un nou espai per zona verda o un possible equipament.

P. Quin és l'objectiu de fer un Pla de protecció del Casc Antic?

R. Per a la nostra entitat el primer objectiu és salvar el teixit

urbà del Casc Antic de Sant Andreu, també incloure més

edificis al catàleg de patrimoni per la seva singularitat o representativitat d'un moment històric. A més a més, un pla de protecció també ha d'incloure les caraterístiques estètiques i constructives dels edificis que es construeixin de nou i els que

“Hem vist una voluntant per protegir el Casc Antic” unes altres?

20

es rehabilitin, materials i colors

de les façanes, alçades i amples de façana, etc.

P. Quins són els factors que creus que influeixen més, a l'hora que

l'Ajuntament vegi amb més bons ulls desafectar unes finques o

R. No sé amb quin ordre però penso que influeix, entre d'altres, el valor històric de l'edifici, el sentit actual de l'afectació, per

exemple si estava previst que l'ample del carrer fos superior

que aquelles quatre parets són casa seva i que volen que ho continui sent per molts anys.

P. Així, creus que una casa rehabilitada té més possibilitats de

perquè esdevingués un vial principal de trànsit i ara aquell

ser desafectada?

influeix és que si la finca afectada és un edifici plurifamiliar amb

desafecti però hi ha finques que actualment presenten un mal

carrer és una via interior de zona 30. També un altre factor que moltes vivendes és més difícil que li mantinguin l'afectació.

P. Influeix l'estat de conservació en què estan les finques?

R. El que hem vist fins ara a les reunions amb els arquitectes

del sector d'Urbanisme de l'Ajuntament és que, quan els

R. Jo penso que sí. Nosaltres demanem a l'Ajuntament que estat de conservació i manteniment. Per això proposem que es faci signar als propietaris un compromís de rehabilitació, però l'Ajuntament no ho veu clar.

P. Com valores el que heu vist fins ara del document de

edificis estàn en bones condicions de manteniment és més

protecció del Casc Antic?

desafectar una casa i aquesta actitud dels seus propietaris que

voluntant per protegir el Casc Antic i desafectar tot el que

difícil mantenir aquella finca afectada, és un bon argument per

amb la rehabilitació de les seves cases estan dient a tothom

R. És precipitat donar una opinió però sí que hem vist una actualment no té sentit de continuar estant-ho.

cap a tu | T’agradaria que el Casc Antic es conservés com està ara? | PER BORJA MARIA Pedro Chinga. 40 anys. cambrer Em sembla bé que es treguin les

cases barates del Bon Pastor, però

no les històriques de Sant Andreu.

Si ho posen més complicat pels vianants

es

perdrà

molta

accessibilitat, i aquí hi ha molta criatura.

Nosaltres

caminem,

comprem i mirem per Sant Andreu.

Natividad Viñanueva. 62 anys. perruquera Jo he viscut tota la vida aquí i a mi m’agrada com està. Personalment,

no trauria les cases, però sí que les arreglaria, perquè algunes estan

molt malament. Jo faria una reestructuració del Casc Antic i conservaria les cases d’ara.

Jessica de Castro. 27 anys. maquilladora

Adrian Pons. 21 anys. aturat Que Sant Andreu es mantingui com a poble, no com altres barris de Barcelona. La gràcia

de Sant Andreu, a part de la Rambla, és el tram que hi ha

entre Plaça Orfila i Fabra i Puig.

Jo prefereixo un barri de cases baixes que de pisos.

Josep Lluis Buils. 62 anys. prejubilat No crec que es faci el PGM al Casc Antic. Fa 30 anys que visc aquí i sempre ho he conegut així.

S’han fet millores al Carrer Gran, el Carrer Coroleu, s’han plantat

arbres, però no crec que canviïn carrers estrets per avingudes.

Beatriz Rivas. 35 anys. traductora

La veritat és que sí, m’agrada més

No canviaria res. Les cases velles

la vida, el meu avi va néixer aquí i

l’estètica, perquè no desentonin.

com està ara. He viscut aquí tota tota la meva família és d’aquí, i prefereixo seguir veient el Casc Antic

amb

l’arquitectura

sempre que amb edificis.

de

les

reformaria

per

mantenir

Sant Andreu té un caliu de barri precisament per no tenir edificis

alts. La gent surt a passejar perquè és a escala humana.

N

osaltres som una entitat representativa de Sant Andreu de Palomar i fem i farem el possible perquè totes les accions que duem a terme arribin a tothom a fi que, entre tots, participem en definir i prioritzar el que és més important i millor per als veïns i veïnes de Sant Andreu.

Ja han passat tres mesos des que es va publicar la suspensió d'algunes llicències d'obres a la zona del Casc Antic i, malgrat que per a molts veïns i veïnes la salvació del Casc Antic és molt important, està clar que això no ha arribat a tothom.

Nosaltres sempre defensarem els interessos col·lectius dels veïns i veïnes, i ho fem amb els veïns i veïnes. Per arribar a la gent del barri tenim una organització que enguany celebra el seu 40è aniversari, aquesta revista que fa poc a complert 30 anys, una pàgina web avvsantandreu.cat i un local al carrer Doctor Balari i Jovany número 14, que hem llogat amb les aportacions dels socis. Tot el que fem ho fem des de l'altruisme, no ens movem per interessos individuals sinó buscant allò millor per Sant Andreu, com a col·lectiu.

cap a peus | març

opinió AVV | Salvem el Casc Antic!

21

GIN

Hi ha dies que tinc el cap als núvols, d’altres que tinc núvols sobre el cap, i fins i tot alguns en els que em sembla que els núvols són dins del meu cap. Avui tinc un d’aquests dies, estic avorrit i no se què fer! Abans no es posi a ploure sortiré al parc, m’estiraré panxa enlaire i miraré el cel imaginant formes en els núvols! Voleu venir? Fabret

A PO RT

ILLO

Quan he arribat al Parc de la Pegaso i he obert els ulls, he vist aquest núvol. Quan el mires què t’imagines? Observa’l atentament i dibuixa allò que et recordi:

Jo m’he imaginat a un senyor i una senyora de cabells arrissats:

22

Abans de tornar cap a casa, he passat per la biblioteca i he agafat un llibre de poesia per llegir, ara que s’ha posat a ploure i mireu quin poema hi he trobat!

Comulonimbus

També hi he trobat un altre llibre per fer el que us acabo de proposar, sense sortir de casa i aprendre moltes coses sobre els núvols:

El Gegant del cel S’ha fet una orquestra Dins d’un núvol fosc Tot ple de tempesta.

A dins hi ha posat els llamps i la pedra els trons, el fort vent, i la pluja feresta.

Lola Casas

Bianki, Diego.

Con la cabeza en las nubes.

Barcelona: Océano

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

Sant Jordi: el drac i la princesa o la música i el dibuix?

‘Sant Jordi: La veritable història’ per No’m Tapis Dissabte 16 i diumenge 17 d’abril a les 11h del matí Centre Cultural Els Catalanistes: Carrer Ramon Batlle, 2 3€ (menors de 12 anys) i 6€ la resta

D

esprés de l’èxit de Criatures (que repetiran el 5 i 6 de març als Catalanistes) No’m Tapis s’ha embarcat en un projecte de creació pròpia. La jove companyia prepara una interpretació lliure de la llegenda de Sant Jordi, tan lliure que li acaba donant la volta...Els personatges del Bufó (Carles Araguz) i del conferenciant (Marina Bernat) seran els encarregats de narrar aquesta versió irreverent de la llegenda. Però Sant Jordi: la veritable història no serà un conta-contes tradicional, ja que la narració estarà acompanyada per dibuixos (Dani Gómez) i música original (Mercè Català i Marta Cascales) en directe.

L’objectiu és barrejar els diferents llenguatges (narració, música i dibuix ) per explicar un sol relat, però amb la finalitat que esdevingui un relat orgànic. Una experiència pensada perquè agradi tant als més grans (com es podrà copsar en algunes de les crítiques que es fan de la societat actual) com als més menuts (que xalaran amb la coneguda llegenda i les seves sorpreses). El projecte sembla d’allò

Jugant a Molière

més prometedor i per aquells que no hi puguin anar el 5 i 6 de març, tindran una altra oportunitat l’1 de maig a les 12h del matí al saT! (dins de la programació del Fica’t al saT!).

ELS CATALANISTES AGAFEN EMBRANZIDA Gràcies a l’empenta de Vier Araguz al Centre Cultural Els Catalanistes no hi faltaran propostes culturals. El 19 i 20 de març May Solvers va encisar els oients amb les seves melodies indies. El 26 i 27 de febrer Teatre pels Descosits presentarà La mandra, una comèdia sobre com les poques ganes de treballar poden fer canviar la teva vida.I per acabar, només recordar que als Catalanistes No’m Tapis repetiran Criatures el 5 i 6 de març i presentaran Sant Jordi: la veritable història el 16 i 17 d’abril. A Sant Pacià el grup teatral Antifaz també estrenarà Los habitantes de la casa deshabitada, una comèdia d’Enrique Jardiel Poncela el 19, 20, 26 i 27 de març.

L

a mort de Josep Maria Vidal el passat juliol va deixar els andreuencs esmaperduts, especialment els seus companys de Clip Teatres.

Vidal era un enamorat de Molière, tal i com va demostrar en una magnífica adaptació de les Dones Sàvies en el 77è C o No C, o la versió que féu de Jugant amb Molière dirigida per Esteve Polls, que fins fa poc encara feien al Teatre Romea. És per això que l’homenatge que es va retre a Josep Maria Vidal fou un cap de setmana dedicat a la figura d’aquest conegut dramaturg francès. En primer lloc es va projectar la pel·lícula Molière d’Ariane Mnouchkine (1978) entre divendres 25 i

dissabte 26 de febrer a les 21.30h. L’endemà a les 18h Feliu Formosa (poeta i traductor que va parlar de les problemàtiques de la traducció), Jaume Comas (historiador i actor que va parlar de la importància del teatre en el marc de la societat actual) i Felipe Aranguren (sociòleg que va contextualitzar Molière a la França del segle XVII) van participar al col•loqui L’Univers Molière. Entre els tres actes hi van participar unes 150 persones que van cloure aquest homenatge amb un petit refrigeri.

I per acabar-ho d’arrodonir, del 5 al 20 de març (divendres i dissabtes a les 22h i diumenges a les 18h) s’estrenarà Tartuf o l’impostor de Molière, amb la traducció de J. M. Vidal i direcció de Quim Peñart al Centre Cívic de Sant Andreu. En resum, un seguit d’actes per recordar la figura d’un gran home de teatre, Josep Maria Vidal.

cap a peus | març

‘"Tartuf o l’impostor", de Molière per Clip Teatres Dissabte, 5 de març a 22h, Diumenge 6 de març a les 18h, Divendres, 11 de març a les 22h, Dissabte, 12 de març a les 22h, Diumenge, 13 de març a les 18h, Divendres, 18 de març a les 22h, Dissabte, 19 de març a les 22h, Diumenge, 20 de març a les 18h Centre Cívic de Sant Andreu, C/Gran de Sant Andreu, 111 Entrada lliure

23

R

ACLARIMENT RESPECTE A L'ARTICLE SOBRE EINSTEIN A BARCELONA

especte a l'article publicat a la pàg. 25 del Sant Andreu de Cap a Peus de gener (número 557), hem d'aclarir que l'historiador Joan Pallarès va escriure exclusivament el cos de l'article, però no el títol ni el subtítol on s'afirmava que Einstein no havia estat a L'Ateneu Obrer de Sant Andreu. Aquests títol i subtítols, dels quals ens fem responsables, van ser una interpretació que la coordinació de la revista va fer del text del Sr. Pallarès, buscant una relació del tema tractat en l'article amb Sant Andreu. Per tant, i en no tenir l'aprovació de l'autor de l'article ni cap prova del que diuen, retirem les afirmacions que feien els esmentats títol i subtítols i demanem disculpes si hem pogut ofendre a algú. Coordinació de la revista i junta de l’AVV

1923: Einstein si va visitar Sant Andreu

L’Ateneu de Sant Andreu, rebat les nostres afirmacions publicades al Nº 557 de Gener 2011

E

n la reunió mantinguda el dimarts 15 de Febrer per la Redacció del Cap a Peus a l’Ateneu amb el President Ramon Garrabella, varen sortir a la llum aspectes no contemplats en el mencionat Article del mes de Gener. Així, el Cap a Peus, es va poder entrevistar amb el Sr. David Jaumot, veí de Sant Andreu, i net del President de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu al 1923, en Jaume Jaumot Marqués:

24

El meu avi era President de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, quan la visita que el Dr. Albert Einstein va fer a l’Entitat, acompanyat de persones importants. (Segurament eren Esteve Terrades Director de la Secció de Ferrocarrils i Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i Rafel Campalans Director de l’Escola del Treball).

Las persones que l’acompanyaven, varen parlar de que posteriorment anaven a visitar L’Observatori Fabra.

Aquest aconteixement s’ha transmès familiarment: el meu pare em parlava de la visita, segons el que li havia explicat el meu avi amb orgull.

El meu avi, a més, va treballar sempre a la Fabra i Coats, a on va ser Encarregat de Secció, i posteriorment Tècnic.

El Sr. Jaumot i la seva família, son veïns de Sant Andreu des fa molts anys. A mes, era familiar de Andreu Cortines i Jaumot, de qui porta el nom la Sala de Plens del Districte de Sant Andreu.

En la reunió esmentada, com a President de l’Ateneu, vaig fer notar als presents que “El testimoni personal del Sr. David Jaumot, tanca una polèmica que mai es tindria que haver endegat, sobretot perquè podia afectar la credibilitat d’una Entitat com l’Ateneu ara que celebrem els 125 anys de la nostra fundació”.

Des l’Ateneu veiem que des la perspectiva del segle XXI, es difícil entendre que la nostra Entitat rebés l’any 1904 al Rei Alfons XIII, i al 1923 al científic Albert Einstein. Només es possible fer-ho analitzant l’importància de l’Ateneu aquells anys, com a Institució capdavantera de l’ensenyament per els obrers i els seus fills.Enguany, com a Entitat cultural, celebrem el nostre 125e aniversari, orgullosos de tots aquells que han dedicat els seus esforços i coneixements per l’Ateneu.

RAMON GARRABELLA President de l’Ateneu

Salvarem el molí de Sant Andreu de Palomar?

L’arqueòleg i membre del Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias, Jordi Petit, ens descriu en aquest article la situació d’un dels vestigis històrics més importants que tenim i que porta molt de temps deteriorant-se.

L

a construcció del AVE torna a remoure la història de Sant Andreu, en aquest cas sortosament, les obres no afectaran plenament a les restes del nostre molí. Una paret que s’ha d’aixecar per fer una nova carretera es quedarà a només mig metre de les restes del antic pont de Santa Coloma, al costat del Rec Comtal i del molí de Sant Andreu.

XAVIER DE LA CRUZ

Un altra cosa, es com quedarà aquest mur al davant de les nostres restes arqueològiques. El Centre d’Estudis Ignasi Iglesias està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona per trobar solucions i salvar les restes del molí i els seus voltants, catalogats com a zona d’interès arqueològic.

L’existència del molí de Sant Andreu es remunta a època medieval, concretament al segle XIII que és de quan es documenta aquest edifici que estava ubicat “prop de la Torre de Bell-lloc”. Durant centúries els andreuencs utilitzaven la força de l’aigua del Rec i les moles de dit edifici per moldre el gra.

Cada dia que passa tot es deteriora més

Durant aquesta excavació, es va produir una de les troballes més importants dels últims anys a Barcelona. A uns 20 metres aproximadament de les restes del molí, va aparèixer una part d’un dels antics aqüeductes que portaven aigua a la Barcelona romana des del riu Besòs.

La troballa és molt important degut a que ja no quedava cap rastre d’aquest aqüeducte i que es desconeixia el seu curs per terres andreuenques.Al costat del aqüeducte, va aparèixer un camí empedrat datat gràcies a unes monedes trobades entre els segles XV i XVII. A part de tot això que no es pensava trobar, els arqueòlegs van poder també documentar el molí i el curs del Rec per aquella zona.

La part de l’aqüeducte que va quedar afectada pel Taller Escola es va poder conservar i ara es troba sota l’edifici, de moment està tot tapat però en un futur podrà ser visitable. El molí també està protegit, però l’antic pont de Santa Coloma i les parets del Rec Comtal actualment estan plenes de runa i hi viuen indigents.

Cada dia que passa tot es deteriora més però ara sembla que finalment alguna cosa es mou i potser aconseguirem salvar el molí. Creuem els dits.

Jordi Petit i Gil. Arqueòleg i historiador

cap a peus | març

Des de la destrucció del molí durant la primera meitat del segle XX, aquest edifici va restar en l’oblit fins als anys 90. En 1995, durant la primera reurbanització de la zona del carrer Coronel Monasterio es van fer uns sondejos arqueològics en uns antics terrenys de la FNCE (Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius) situada entre el carrer Palomar i el carrer Joan Torras. En aquests sondejos van documentar part del antic molí i del propi Rec Comtal que passava per allà i que molts andreuencs encara avui recorden.

Les restes, que no van quedar afectades en aquella primera reurbanització, van tornar a quedar en l’oblit novament fins el 2004, quan l’empresa Codex va realitzar una excavació arqueològica en una zona propera al molí que quedava afectada per la construcció del nou Taller Escola.

25

EN CONTE

E

n Maldecaps arribava al món un matí assolellat. Al carrer, anticicló. A casa, migranya. La mare Maldecaps patia en silenci aquells dolors que la deixaven fora de combat un cop cada no sabia ben bé quan. Mirava de prendre-s’ho bé, abaixava una mica les persianes i les revolucions i anava fent com una formigueta. Qui més qui menys li havia volgut donar un consell. A les fosques, sí, però amb els ulls tapats. Estira’t al llit i mira de dormir. Pren-te això. Beu til•la amb menta.

Maldecaps proves motrius que fan als acabats de néixer. Bon color de pell, bon to. La llevadora va permetre’s de fer broma. Au, noi, un examen menys, maldecap fora! I de cap de les maneres no es podia imaginar que acabava de pronunciar la paraula més present en el dia a dia del petit, la que més li faria perdre la son i la gana, sobretot quan s’anés fent gran.

Però, és clar, aquell matí, a cada contracció celebrava poder-se concentrar en alguna cosa que no fos la seva boira de pressions altes. Estava tan eufòrica, l’havia esperat tant, aquell fill, que tots els mals eren ben poca cosa. La mare Maldecaps feia dies que havia de sentir-se dir de tot per les veïnes. Nena, la dus molt amunt, encara, la panxa. Ui, camina i tingues sexe. Juga amb criatures, deixa-t’ho fer tot, descansa... I aquell matí, la darrera cosa que desitjava era trobar-se’n cap de camí cap a la clínica.

En Maldecaps fill maleïa els dies d’anticicló, i no pas perquè no pogués escórrer el cotxe a cent vint per hora en treure’l del túnel de rentatge –així en deien–. Maleïa el cel net i clar perquè volia dir que a dins el cap hi hauria boira tot el dia. Les altes pressions. I com li havia ensenyat la mare, corria les cortines i reduïa la marxa.

Si volia arribar a tot arreu, havia d’anar més a poc a poc. Per això, i per haver coincidit a l’escola amb el fill d’una il•lustre publicista, en Maldecaps va convertir-se en la veu de la Conselleria de Velocitat i Carreteres en la campanya institucional contra els excessos al volant. “A tot arreu, amb calma!”

En Maldecaps fill, puntual com un rellotge, va veure la llum anticiclònica a les onze clavades. Va superar sense dificultat les

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO Temps de revoltes

E

lució? Òbviament sí. qual calia sentir-se orgullós. Evo dirà... Si el seny i el Avenç? Això sembla, el temps procés no acabi respecte permeten que aquest -això esperem-, caldrà desencadenant grans ferides civils bé té les seves llacunes avisar-los que la democràcia tam madura, formada i lació i que necessita d’una pob , no resol res ni sola si competent. La democràcia, per cia, cal treballar-la. No garanteix un marc de fàcil convivèn llibertats individuals i és sinònim de ferm respecte per les definitiva, no deixa de col•lectives des de la diferència. En hi ha una societat que ser el menor dels mals si darrere no dies, és la sinapsi de que s’esforci i que t, Una mostra ben present, aquests es conegui en la seva pluralita món tan global com el un En s. àrab os païs als ltes e el seu traspàs des revo identifiqui els seus dimonis, exigint-n fronteres com si inat fulm ha al digit ió mac infor la nostre, on d’aquest sistema rau, del compromís. La devaluació ny pensar estra molt era gea, Pan ic l’ant a at rmiment social capaç haguéssim torn precisament, en la relaxació, en l’ado in uess pog por de cops a itats reed essar la queixa entre que règims vells i d’assistir a grans contradiccions, expr res d’alt es xarx les a a ènci pres Uns tant (que no pas coexistir amb la constant amics i, després, passar pàgina. re. El territori àrab, per nost el com ats rend refe més bo, hauran d’aprendre molt massa) i altres tan poc. Ells, tan de en diferents fronts. otat expl ha les, pob e entr itat altres, el temps dirà... capil•lar a gestionar de bell nou el país. Nos iners i seguir llam rs rado apa lar emp cont No podia ntiu d’autenticitat del acceptant la diferència com un disti

Per Xavier Oliveres

26

voluntat i el desig en volució és canvi, només canvi. La fet que el concepte l’imaginari col•lectiu per avançar ha ment positiu. No prengui un to immerescuda dreçar-nos cap a un necessàriament evolucionar significa , simplement indica context millor del que partíem erior, i les valoracions moviment, situació diferent a l’ant , per molt que ens hi sobre si hem anat proa o popa al vent ar ben clares el pas del posicionem, les acostuma a deix temps, no pas nosaltres.

LA MÉTEO L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Febrer molt avorrit meteorològicament, amb grans períodes anticiclònics i sense cap episodi rellevant. La mitjana de temperatures ha estat elevada, quasi 1,5ºC per sobre de la mitjana en les màximes, ja que hi han hagut forces jornades on ens hem apropat als 20ºC. Les mínimes entre els 5 i 10ºC durant tot el mes han acabat per deixar una mitjana anormalment alta.Les precipitacions també han punxat. Mes sense tempestes ni xàfecs importants, només el dia 17 van tenir un episodi de pluja amb 10mm en 24h. És cert que ha plovisquejat 7 dies de Febrer, però amb quantitats minses.

Esperem que al Març ens podem divertir un xic més , tot observant el cel.

Variable meteorològica Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

Valor observat 20,1 ºC 4,3ºC 11,21ºC 1032,7hPa 992,2hPa 1016,77hPa 12,4mm 10,2mm

Dia 6 3 4 17 17

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana HORITZONTALS:

1. Recuperaré allò que ja abans havia estat meu. 2. Simpàtic rosegador del bosc que saltironeja de branca en branca a la recerca de la millor pinya. Prefix que nega allò que li va al darrera.

3. El motiu que dona peu a fer una malifeta. Polònia. La mesura patró dels líquids (pl.) 4. Preposició. Tot Terreny. Titol de dignitat

en alguns països. Planeta del sistema solar (al rev.) 5. Guany que dóna un capital invertit. Matèria primera de les cigarretes. 6.

Tribunal Constitucional. Capseta on es guarda un trosset de sant

cap a peus | març

per a devoció dels fidels. Consonant. 7. Vocals. Lletres romanes.

La fruita en què es converteix la lluna quan es vesteix de dol. 8.

Déu del sol. El cognom català de la NBA. El cel, l’atmosfera.

VERTICALS:

1.Tornar a posar un llibre a la venda, després d’exhaurir-se. 2. Tot allò que s’amaga al fons d’una cosa i la fa ser el que és. 3.

Reclutes Perillosos. Ni nosaltres ni vosaltres. 7. Vocals. Prefix

G. 5. Ni. Treva. 6. QRP. Ells. 7. Ou. Psico. 8. Illa. C. L. 9.

de pau en una guerra, pactat entre els dos bàndols. 6. Quarter de

seirtaP. 10. TTT. Arre. 11. A. Rabiüt. 12. Riera. NE. 13.

Qui fabrica o ven ous. Consonant. 5. Símbol del níquel. Període

Ensucrar.

Celebrat programa del Gran Wyoming a T-5. Consonant. Zero. 4.

27

grec relacionat amb qüestions del cap. 8. Pot ser del tresor, de

Verticals 1. Reeditar. 2. Essència. 3. CQC. T. O. 4. Ouater.

com propi (al rev. i pl.) 10. Tes. El crit que posa en marxa els rucs

Litres. 4. De. TT. Par. árU. 5. Interès. Tabac. 6. TC. Relicari.

camí que segueixen les aigües de la pluja. Nord-est. 13. Endolcir

SOLUCIONS

de la manera més clàssica.

Horitzontals 1. Reconquistaré. 2. Esquirolet. In. 3. Esca. P.

castellans. 11. Anarquia. Propens a enfadar-se per no-res. 12. El

R. 7. Aio. VLC. Pruna. 8. Ra. Gasol. Eter.

cases, o deserta. Catalunya. Angle. 9. El territori que un reconeix

Esports| Futbol i waterpolo| Agredolça imbatibilitat

E

El Sant Andreu no rep gols però tampoc en fa l zero és el protagonista dels darrers partits de l’UE Sant Andreu. El conjunt de Natxo González ha consolidat una sòlida defensa en el grup més fluix de 2a divisió B, sense rebre cap gol durant el darrer mes de competició. No tot són flors i violes ja que els andreuencs tampoc són una fàbrica golejadora i tan sols han aconseguit dos dianes en quatre partits, tots al mateix matx.

La visita de l’UE Lleida al Narcís Sala es va saldar amb taules al marcador i sense gols, un partit en el que Oliver es va consolidar com un porter de garanties. Els quatribarrats van visitar la setmana següent al Badalona, líder del grup i invicte a casa. Un matx amb la mateixa tònica que l’anterior, amb un Sant Andreu que va mostrar solvència defensiva però no va arribar amb perill

clar a la porteria badalonina, així va concloure el partit, amb empat sense gols. Els tres punts es van aconseguir contra l’Sporting Mahonès que es plantava al Narcís Sala amb 3 victòries consecutives, però els de Natxo González van fer un dels millors partits de la temporada i els van superar per dos gols a zero. Els resultats no van acompanyar i la victòria tenia valor en cas de treure’n un altre a Benidorm, un bon partit per fer la migdiada dominical ja que va finalitzar amb un soporífer empat sense gols. L’equip demostra que continua tenint els problemes habituals: manca de gol i d’ocasions. D’altra banda, els andreuencs s’han reforçat al mercat d’hivern amb Cristian Valle i Enric Tarrés i han concedit la baixa a Uri. Quim Hernández

La Copa del Rei de waterpoli a Sant Andreu

P

er segon any consecutiu, la Piscina Pere Serrat ha acollit la Copa del Rei de waterpolo, la cita anual on els vuit millors equips de la Lliga Nacional de Divisió d’Honor competeixen per endur-se el segon títol en importancia. El fet de tenir els millors jugadors de l’estat al nostre poble va omplir les grades de la piscina amb gent d’arreu i va permetre reviure l’ambient que ja es va poder veure l’any passat. Com és habitual, la capacitat organitzativa del Club Natació Sant Andreu va ser suprema i consolida el nostre club com un dels de major reconeixement en l’ambit dels esports aquàtics a l’hora d’acollir grans esdeveniments.

28

Pel què fa a la part estrictament esportiva, la sorpresa va saltar amb el nom del guanyador, el Club Natació Barcelona, que va derrotar en la final el màxim favorit i actual campió de tot a nivell

català i estatal, l’Atlètic Barceloneta, per un contundent 3-7. El paper del nostre equip, el Sant Andreu, va ser prou digne, en aconseguir derrotar el Navarra de Pamplona en quarts de final per 8-7, en un partit trepidant i ple d’alternatives. En la resta d’emparellaments, el Barcelona, l’Atlètic Barceloneta i el Sabadell van desfer-se de Canoe de Madrid, Terrassa i Mataró respectivament. En semifinals, el Sant Andreu va acusar el desgast del dia anterior i va caure sense excuses contra el que seria el campió, el Barcelona, per 3-12, mentre que l’Atlètic Barceloneta va arribar a la final en derrotar el Sabadell per un ajustat 7-5.Ara, el Sant Andreu comença a disputar la segona volta de la Lliga Nacional amb l’objectiu d’aconseguir una de les vuit primeres places, i a ser possible, millorar la setena que ocupa en aquests moments.

JJ Aymerich

El Perfil de...

Carme Bermúdez, Marga Pérez, Maria Etany i Mati Deupi, l’ànima de la Coroleu

“Això funciona perquè la gent s’implica”

A

llò que tenen en comú la Carme Bermúdez, la Marga Pérez, la Maria Etany i la Mati Deupi és que guarden una íntima i ferma relació amb la Coroleu. Les primeres com a treballadores i les segones com a voluntàries, han fet d'aquest centre emblema del barri –que va posar la seva primera pedra al barri als anys 30- la segona família. Només veient-les, ja es descobreix que són dones actives, valentes, amb vocació i que fan la seva feina perquè els agrada i gaudeixen fent-la.

Les quatre coincideixen en afirmar que no és casualitat que es trobessin allà. Tal i com comenta la Marga "esculls on vols treballar, almenys uns anys enrere". Per ella, des de ja fa més de 20 anys, la Coroleu va ser una escola on la van ensenyar molt i on gràcies al treball en equip va aprendre ajudar i ser ajudada.

Aquest sentiment de grup i de família el comparteixen totes quatre. És un centre tan petit que es generen uns vincles similars als familiars: moltes hores compartides i, sobretot, moltes emocions provinents de situacions de tot tipus, bones i dolentes.

No és estrany, doncs, que els deures que s’autoimposen tant les unes com les altres siguin els de marcar una distància emocional vers els pacients i les famílies. I de vegades ho aconsegueixen, però molt poques. Malgrat el paper de superdones que se’ls ha atorgat per fer jornades de 12 hores seguides, per aconseguir arrancar somriures i per repartir tranquil•litat –entre d’altres coses!-, no deixen de ser persones amb reaccions humanes, naturals i espontànies, de manera que és gairebé impossible no involucrar-te ni amb els pacients ni amb els seus familiars. “Vius amb ells”, comenta la Mati, “la gent té ganes de parlar amb tu”, explica la Maria.

No hi ha res com treballar en una feina que t’agrada. Les coses van soles quan estàs en un lloc ple de gent que admires i que t’admira. A partir d’aquí tan se val si s’ha de deixar la classe d’aiguagym per acompanyar un pacient al metge o s’ha de venir cada dia des de Vilanova i la Geltrú. La Coroleu i la seva gent s’ho mereix.

Joana Ariet Porta

cap a peus | març

La Maria i la Mati comparteixen converses, tallers, festes, rialles i confessions amb tots els pacients i es converteixen en un pilar vital per a la seva estada al centre. La Carme i la Marga, en canvi, fan la "feina bruta", els curen, els cuiden, els mimen i sovint escolten sense desesperació les seves queixes. Però tot això, sempre amb el sentiment de saber que estan fent una tasca necessària, que les motiva i que els és agraïda amb afecte i somriures.

Precisament el tema dels sentiments és la part més interessant i alhora més incontrolable i difícil d'afrontar. Aquests són uns muts habitants més del centre que també cal saber tractar. És molt fàcil que es creïn relacions amb els pacients i amb les seves famílies, “no vols implicar-te però és inevitable”, explica la Carme. Però és justament gràcies a aquests lligams que la Coroleu és el que és, "funciona perquè la gent s'implica".

29

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76

vgllaveria@gmail.com

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter