Decapapeus 2011 02 558

El Pla d’Actuació del Districte es tanca a mig fer

T’informem del que passa al barri a travÊs de Facebook i Twitter.

Segueix-nos!

EDITORIAL

E

Nova junta a la FAVB

l passat 22 de gener les Associacions de Veïns de Barcelona vam elegir nova junta de la Federació. La Federació d'AV de Barcelona (FAVB) és un òrgan important per mantenir, per part de les AV, una visió global més enllà del barri, així com per liderar lluites a nivell de ciutat. Per això, la nostra entitat participa de diverses comissions de la FAVB i de les seves assemblees (en funció de la poca disponibilitat que ens deixa la nostra tasca voluntària de dedicació al barri). També vam participar en aquesta Assemblea i eleccions, i ens alegrem del seu resultat.

S'han establert les bases per polir les discrepàncies que s'havien creat, s'han augmentat el nombre de vocals, amb diverses cares noves, i s'ha escollit un president de consens, Jordi Bonet.

referència a la màxima zapatista de Mandar obedeciendo, creiem que val la pena repassar la seva trajectòria. Està vinculat al moviment pel dret a l'Habitatge V de vivienda, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori DESC i l'Espai Social Magdalenes. Actualment presidia l'AV Casc Antic i formava part de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, entitats que han liderat la causa contra l'Hotel del Palau de la Música. Que la cara més visible del moviment veïnal de Barcelona sigui una persona amb aquesta trajectòria, junt amb la seva joventut, creiem que ajudarà a què la gent jove mobilitzada i amb ganes de lluitar pels seus drets, que és molta, vegi en les Associacions de Veïns un lloc des d'on fer-ho.

Tot i que el mateix Jordi Bonet, en el seu discurs de presa de possessió, va voler defugir protagonisme personal fent

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIG-

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

NADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 558 febrer 2011)

7 Els veïns escriuen 9 Pacificació Meridiana 11 Noves patologies 13 Obres de restauració cúpula Balanc del Pla 15Monografic: d’actuacio del Districte

23 Teatre a Sant Andreu 24 Tancament del Lauren 25 Entrevista a Kimiyo Nakako 28 Esports 29 El Perfil: Érika Villaécija COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

933463990 DIMARTS DE

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

23.15H.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

17 A 20H.

TRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-

33.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DIS-

PACIÀ

93 352 53 13 ADULTS: DJ DE

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR,

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

21.45 A

SECCIÓ INFANTIL (DE

4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I

OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG. DE

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC DM. I DJ

9. 933469604

20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU,

111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

TENS ENTRE

SANT ANDREU DE PALOMAR

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-

.COM

VOLS APRENDRE A BALLAR BART.

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT

La data de tancament del proper número és el

20 de febrer

FEINA

Senyora catalana sense

càrregues familiars s’ofereix

per a cuidar persones grans,

portar la casa i cuidar nens i

nenes. Tel. 93.312.06.844;

666.096.342. Neus.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Andreu, amb experiència i

Es lloga local al Carrer Pare

referències, s’ofereix per a cura

Rodés, al costat de la Via Júlia.

durant algunes hores setmanals.

676.218.414. Paco.

de malalts i persones grans

Edat 61 anys. Tel. 93.274.03.09.

M’ofereixo per a fer

companyia a avis i àvies durant

Superfície d’uns 28 m². Tel.

Venc llit abatible automàtic

econòmic. 93.345.03.99. Maria

Venc títol del CN Sant Andreu.

Maria del Mar.

IMMOBILIARI

Sóc catalana i veïna de Sant

Andreu, m’ofereixo per a cuidar

nens i per acompanyar,

.

Es lloga plaça de pàrquing al

Club Natació Sant Andreu.

Planta nivell de carrer. Per a

planxar, comprar i passejar

cotxe gran. Tel. 607.22.14.97.

Tel.678.053.012

Es lloga plaça de pàrquing a

persones grans als matins.

Senyora catalana de Sant

Can Fabra, soterrani -1. Per a

cotxe gran. 676.218.414. Paco.

de mitja canya.

Noves per estrenar.

Es ven títol del Club Natació

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar

a partir de les 4 de la tarda).

del número 38

C.N SANT ANDREU

Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23

diumenges inclosos. Preu molt

Venc botes de muntanya

18 euros. Tel. 93.274.08.04;

algunes tardes, dissabtes i

M’ofereixo per fer feines de

.

Tel. 680.57.09.15. Conxita

Interessada en comprar un

títol del Club Natació Sant

Andreu. Tel. 626.31.27.62.

Laura.

DIVERSOS Venc assecadora. Nova i amb

instruccions. Rosa. 636633465.

658.222.741

amb tauleta de nit i cadira incloses (300 euros).

Tel. 93.346.54.82.

Montserrat (trucar

preferentment al migdia o al

vespre)

Venc Opel Corsa de color

blanc i dues portes

(sempre amb pàrquing).

Matrícula B-9348-UZ. Preu 2000 euros. Tel.

93.346.71.23; 649.294.233.

Enric.

Noves col·laboracions al CAPAPEUS 6

T

al i com vam informar al passat número del CAPAPEUS, hem iniciat aquest any amb dos noves incorporacions. Es tracta de la Valeria Andrea Tobar Sepúlveda (la primera a l’esquerra) i la Cristina Herranz López (al costat), dues noies estudiants de primer de batxillerat de l’IES Príncep de Viana que estaran fins a l’estiu col·laborant amb la revista. La coordinadora de batxillerat d’aquest IES Maria José Moncada (primera per la dreta) i el David Royo, coordinador de la revista, han segellat el conveni pel qual les dues estudiants tindran dos tutors llicenciats en periodisme i col·laboradors de la revista que evaluaran la seva feina: el Borja Maria i la Natàlia Rivero. Benvingudes al món del periodisme local!

Convocatòria Assamblea General Ordinària de Socis Benvolguts, Us informem que pel proper dia 29 de març està convocada l’Assemblea General Ordinària de Socis de la nostra entitat, que se celebrarà a la Sala d’Actes de la nostra Associació (Carrer Dr. Balari i Jovany, 14) a les 19:00 hores en primera convocatòria i a les 19:30 hores en segona convocatòria.

ORDRE DEL DIA 1.Lectura i aprovació, si s'escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

2.Aprovació, si s'escau, de l’estat de comptes de l’any 2010.

3.Aprovació, si s’escau, del pressupost econòmic previst per l’any 2011.

4.Informacions diverses: 1.Informació de l’estat del Pla de protecció del Nucli Històric. 2.Informació de les novetats en l'habitatge protegit de les Casernes i obertura de llistes de la cooperativa d'habitatges de la FAVB a Sant Andreu.

3.Informacions de la vocalia de sanitat: equipament sanitari Casernes, Clínica Coroleu.

5.Aprovació, si s'escau, de la memòria d’activitats de l’any 2010 i projectes per l’any 2011. Proposarem no explicar tota la memòria d’activitats i els projectes per l’any que ve. Els aspectes de més actualitat els explicarem en el punt anterior. La memòria

Segueix-nos al Facebook i el Twitter

i els projectes pel 2011 es podran consultar a partir del dia 1 de març a secretaria de l’Associació de 18 a 20h i a la pàgina web www.avvsantandreu.cat i si teniu cap dubte o aportació a fer la podeu fer en aquest punt de l’ordre del dia.

6.Aprovació, si s'escau, de les següents modificacions en els estatuts:*Al Capítol I, Article 1, subtituir “ASSOCIACIÓ DE VEÏNS” per “ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES”.*Al Capítol I, Article 3, substituir “carrer Rubén Darío 53” per “carrer Dr. Balari i Jovany, 14”*En el Capítol III, Article 13.2, quan diu “escrit adreçat al domicili” afegir “o correu electrònic”.*En el Capítol IV, Article 17.1, afegir “El president tindrà una limitació de dos mandats” *En el Capítol V, Article 22, incorporar un 3r punt que digui: “El president no podrà ser la mateixa persona per més de dos mandats consecutius”.

7.Eleccions reglamentàries a Junta, segons Estatuts. Les candidatures es poden presentar fins el dia 19 de març, de 18 a 20h, a secretaria de l'Associació.

8.Suggeriments, precs i preguntes.

Atesa la importància dels punts a tractar, es prega l’assistència del màxim nombre de socis.

Atentament, Sant Andreu de Palomar, dimarts 25 de gener de 2011

Fes-te soci de l’Associació de Veïns

Arriba la 5a. Calçotada reivindicativa de l’HARMONIA

F

inalment es celebrarà el proper dissabte 12 de març, i no el 26 de febrer com vam indicar el passat número del CAPAPEUS com era intenció en un prinicipi.La federació d’entitats culturals i de lleure L’HARMONIA ha convocat per cinquena vegada a tota la gent que vulgui a disfrutar de l’única calçotada popular que es celebra al barri i que convoca anualment a més de 400 persones.

Un dels problemes és l’èxit de la convocatòria i que deixa molta gent sense poder assistir-hi. La nostra Associació de Veïns col•labora amb el suport logístic deixant la seu del local i a més també podreu comprar els tiquets al local de l’AVV quan es posin a la venda que seran d’aquí a poc. Aquesta federació d’entitats reivindica que el futur Casal de Barri que es construirà a la nau C de la Fabra i Coats albergui un futur Ateneu Popular i Cultural amb la gestió de les pròpies entitats del barri. Per altra banda, segons ha pogut saber el CAPAPEUS, a finals d’aquest mes el Districte de Sant Andreu presentarà un document de compromís a l’Harmonia pel qual el futur Casal de Barri serà per la federació. N’informarem àmpliament al proper número sobre aquesta notícia. Per a més informació podeu entrar al seu bloc www.ateneuharmonia.blogspot.com.

Nou intent per reformar la Meridiana

Les 11 AAVV de la Meridiana tornaran a seure amb el govern municipal per presionar a favor d una reforma integral necessària.

L

cap a peus | febrer

es 11 Associacions de Veïns de l'àmbit de l'Avinguda Meridiana, entre elles la nostra, es tornaran a reunir amb el govern municipal el proper 9 de març per reclamar la pacificació de la citada via. El Cap a Peus 548 del passat mes de març exposava a bastament la reivindicació compartida, que està a la taula de l'Ajuntament des de l'any 2007. Durant la reunió d'ara fa un any el regidor de mobilitat, Francesc Narváez, explicava les obres del nou carril Bus-VAO i altres actuacions a l'entrada de la Meridiana per la Trinitat, però va obviar completament les reivindicacions principals d'una reforma integral. A més, un accident mortal el passat mes de desembre referma la urgència de pacificar la Meridiana.

9

La reunió serà al març, dos mesos abans de les eleccions municipals. No està clar que l'equip municipal actual pugui arribar a compromisos importants, però Jospe Barbero, de l'AVV de La Sagrera espera que vagi més enllà de la proposta d'instal•lar jardineres a les mitjanes perquè aquestes s'emportin el primer cop en cas d'accident.

Recordem que les propostes veïnals inclouen rebaixar la velocitat mitjançant la regulació semafòrica, reduïr l'ample de carril, descatalogar la via com a autopista, baixar el carril bici a la calçada i segregat (actualment sembla “una cursa d'obstacles), incrementar el transport públic, aïllar el trànsit amb

vegetació i mobiliari adequat i eliminar el mur del lateral des de Fabra i Puig. En definitiva, una Meridiana més humana, amb prioritat pel vianant i no pel vehicle privat.

Sergi Cabeza

10

Nous temps, noves patologies

A

lguna vegada passejant per Sant Andreu t'has creuat amb algú amb una "mascareta"? Aquestes som nosaltres, malaltes de Sensibilitat Química Múltiple o SQM. La SQM és una patologia, d'origen no al•lèrgic, que afecta el sistema nerviós central.

Es caracteritza per la pèrdua de tolerància a productes químics inclosos els d'ús habitual com sabons, xampús, suavitzants, colònies, ambientadors, productes de neteja, etc. Quan el malalts entrem en contacte amb aquests es desencadena una sèrie de reaccions greus entre les quals estan l’ofec, els mareigs i la inestabilitat, les cefalees, les nàusees, els dolors de tota mena, la pèrdua de la força muscular i els desmais.

Aquesta patologia també provoca sensibilitat a la llum (solar o artificial), als sorolls i a les radiacions electromagnètiques (mòbils, ordinadors, wifi, etc.), entre d'altres. Gests tan habituals com llegir aquesta revista, parlar pel mòbil o utilitzar l'ordinador ens suposa un greu perill.

El nostre objectiu és que la malaltia sigui reconeguda pels nostres governants, autoritats sanitàries i societat en general.

Cada vegada som més persones afectades, fins i tot joves i nens petits i això és un fet que ens preocupa enormement.

Avui som nosaltres les que la patim, i demà..?

Gràcies per ajudar-nos a la difusió d’aquesta malaltia.

cap a peus | febrer

No existeix cap tractament, l'única sortida es l'evitació. Això ho fem protegint-nos mitjançant la "mascareta", encara que és una protecció molt limitada, i adequant el nostre entorn. Per aquest motiu els malalts patim un greu aïllament social i familiar per la falta de comprensió d'aquesta patologia. És un procés crònic, que redueix notablement la qualitat de vida dels malalts, en limitar la nostra presència a determinats ambients laborals i quotidians.

La medicina encara en sap molt poc d'aquesta patologia i la majoria del personal sanitari desconeix que la malaltia existeix o bé neguen que sigui real, encara que alguns països com Alemanya, Japó i Canada l'han reconeguda oficialment.

11

Propostes de noms per l’escola Bressol de la Coats.

EDUCACIÓ

El 9 de febrer hi ha convocada una reunió extraordinària de la subcomissió de treball

A la comissió de l’AVE se’ns gira feina Novetats a les obres de l’AVE

de la Fabra i Coats per debatre el futur nom d’aquesta escola bressol. Hi ha tres propostes del Districte en col·laboració

amb l’entitat Amics de la Coats: el Vapor del Rec, Cal Alzina i La Filadora. I com

veieu el nom de EL FABRET, la secció de

la nostra revistga per als més menuts? Oi que podria ser un bon nom?

Sant Andreu independent?

REIVINDICACIÓ

Al costat del local de la nostra associació

de veïns encara es pot veure una pintada que diu ‘Sant Andreu municipi

independent’ juntament amb el símbol

anarquista. Per altra banda, des de la

festivitat dels 3 tombs, les plaques de

molts carrers del nostre barri s’ha tapat la bandera de Barcelona que hi havia per la bandera blava i groga de Sant Andreu.

Alguna cosa s’està movent?

12

E

l dia 24 de gener es va celebrar la darrera reunió de la Comissió de Seguiment de les obres de l’AVE. Se’ns va explicar que poc a poc l’aspecte de la platja de vies, tan a Sagrera com a St. Andreu va canviant. A la Sagrera ja s’han mogut totes les vies dels trens de rodalies cap al costat muntanya per poder començar a treballar amb l’estació de la Sagrera. A més ja es pot veure el nou Pont del treball, que ha de permetre derruir el que hi ha ara. Quan serà aquest canvi? No vam poder saber-ho.

Canviant de sector, a St. Andreu estan pràcticament fets tots els pilars que hauran de suportar la llosa que ha de cobrir les vies i així poder construir la nova estació de rodalies de St. Andreu Comtal. Tampoc ens van explicar cap cronograma, doncs es veu que els veïns no ho podem entendre.

Esperem que en properes reunions confiïn

una mica més en les nostres capacitats i si no hi podem arribar, ja ens ajudaran els tècnics que ens assessoren. També vam recordar que al pont de St. Adrià hi ha molt trànsit, de cotxes, bicicletes, i vianants; i que els uns molesten als altres. Valdria la pena estudiar la possibilitat d’eixamplar una mica el pont i millorar el disseny d’aquest nyap. Per últim, Barcelona Sagrera Alta Velocitat va explicar que el concurs de la urbanització del parc lineal que ha d’anar a sobre les vies, ja està obert. De moment s’hi han presentat 22 equips d’arquitectes, dels que n’han de quedar 5. Aquests 5 faran un avantprojecte i seran avaluats per un jurat que n’ha d’escollir un de sol. Ara se’ns gira més feina, haurem d’anar a parlar amb 5 equips d’arquitectes per explicar-los com volem que quedi el nostre barri. Hi ha algú que ens vulgui ajudar? Si és així pregunteu a l’Anna, la nostra secretària, per la comissió de l’AVE. Pau Maduell

E

l passat número del Capeus ens vam oblidar posar una fotografia de l’Antoni Pujol, mort recentment, i un dels fundadors de l’AVV. Expresssem el nostre condol a la seva família i amistats. Gràcies Antoni per la teva lluita

La restauració de la cúpula s’estendrà a l’estructura que la suporta i a tot l’àmbit de la nau

E

ls nous estudis del sòl realitzats per l’equip d’arquitectes han permès avaluar amb més precisió, ja no els efectes, sinó les causes de l’estat de la cúpula i la llanterna de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. El projecte modificat ha descartat l’opció de baixar fins a terra la llanterna, el que permet que s’incorpori en aquesta fase la intervenció a la part inferior de la cúpula, en concret a la zona del transsepte.

El projecte de rehabilitació i consolidació de la cúpula ha patit una sacsejada considerable en el seu plantejament inicial.

L’equip d’arquitectes es va traslladar a Loyola per a estudiar, amb els responsables de la rehabilitació de les cúpules de Florència i El Vaticà, les semblances amb les patologies de la cúpula de Sant Andreu, i d’aquesta manera treure conclusions comuns per a la intervenció a la nostra Parròquia.

Les esquerdes verticals aparegudes als galions no eren degudes al col•lapse de l’estructura, sinó als canvis de temperatura que es produeixen entre l’exterior i l’interior de la cúpula. Per tant, no es tractava tant de refer l’estructura, com de reforçar-la, aïllar-la interiorment i reposar les parts malmeses.

Amb aquesta nova diagnosi ja no cal desmuntar i baixar a nivell de carrer la llanterna, i per tant, es pot treballar sense construir una nova estructura que recolzi la cúpula i la llanterna.

La remodelació es troba en fase de llicència d’obres

A més, la millora a la canalització permetrà que l’aigua de la pluja vagi a les clavegueres i no danyi els fonaments de l’església. Al pressupost també s’inclou l’arranjament del parallamps i el canvi de la línea elèctrica que alimenta els focus de la llanterna.

La proposta d’ampliació en la intervenció a l’edifici de la Parròquia i el seu interior ha estat admesa pels signants al

cap a peus | febrer

El retard en el inici de les obres (explicat al número 542, agostsetembre del 2009, a la revista Sant Andreu de Cap a Peus) va permetre fer aquestes intervencions prèvies i va ajudar a fer una aproximació més acotada a la realitat física dels elements a intervenir. Aquest fet va comportar que el pressupost aprovat i signat en el Conveni entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Arquebisbat donés cabuda a la segona fase d’intervenció, que afecta a les parts inferiors a la cúpula, en concret a la zona del tambor, les petxines, els arcs i el transsepte.

Conveni. També hi ha la voluntat de restaurar les pintures de Josep Verdaguer a les zones que s’intervinguin, ja que dins del pressupost actual sembla possible, tot i que caldrà anar veient l’evolució del cost de l’obra per tal de constatar-ho, exposa mossèn Pep Soler, rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. La remodelació es troba ara mateix en fase de llicència d’obres, amb previsió de disposar de tota la documentació definitiva a principis de febrer. Posteriorment l’Institut Català del Sòl (Incasol) traurà el projecte a licitació pública, tal com s’especifica a les clàusules del Conveni. Està previst que les obres comencin el proper mes de maig i que durin entre 7 i 9 mesos.

Borja María

13

Balanç del compliment del Pla d’Actuació del Districte (PAD) a final del mandat

A

Genís Pascual i Montse Tarré

conseguir crear proximitat i alhora gaudir d’equilibri social i territorial a partir de la intervenció urbanística. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Sant Andreu va engegar el Projecte d’Actuació del Districte per al seu mandat actual. Al final del mandat, però, el projecte encara no ha assolit algunes de les principals reivindicacions veïnals. Aquest projecte de ciutat i de districte, que aposta per “la igualtat d’oportunitats per garantir l’accés als serveis i a l’habitatge”, ha quedat a mitges respecte el que s'havia compromès.

El mes de novembre de 2009 vam dedicar un monogràfic de la revista a analitzar l'acompliment dels objectius del Pla d'Actuació del Districte (PAD) 2008-2011. En aquell moment ens trobàvem a meitat de mandat i només s'havien complert un 8'5 % de les mesures específiques plantejades en el document. Ara arribem al final del mandat municipal i és hora de fer un nou repàs a allò que s'ha fet respecte allò que s'havia promès.

Actualment els objectius executats o en execució, fins i tot comptabilitzant els objectius que estan a mitges o que s'han començat recentment, amb prou feines arriben al 40 %.

A l'hora de valorar aquest percentatge d'acompliment dels objectius, és veritat que cal tenir en compte que quan es va elaborar el PAD era difícil preveure la magnitud que tindria la crisi econòmica. Tot i que s'ha comptat amb finançament extra provinent de l'Estat durant l'any 2009 i 2010, el conegut Plan Zapatero. Ara bé, també cal tenir present que els ajuntaments inclouen en aquests documents projectes que són a llarg termini (és a dir, més dels 4 anys de mandat), que es repeteixen en diferents anys electorals i, per tant, en diferents PADS. Un exemple representatiu

cap a peus | febrer

Tal com ja us hem explicat, el PAD presenta tot un seguit d’objectius per al districte, així com també per als set barris de Sant Andreu: el Bon Pastor, la Sagrera, Baró de Viver, Navas, la Trinitat Vella, Sant Andreu de Palomar i el Congrés i els Indians. En el cas del barri de Sant Andreu el pla està repartit en 5 objectius generals i 35 d’específics.

15

16

d’això: l’habitatge públic a Can Portabella, que és una mesura plantejada en l’anterior mandat i encara no s’ha materialitzat. Una de les curiositats d’aquest tipus de projecte és la inclusió de mesures que no depenen dels pressupostos de l’Ajuntament, però que tanmateix s’inclouen, com el cas de l’estació de Sant Andreu Comtal o la construcció de l’edifici definitiu del CEIP Eulàlia Bota a les casernes de Sant Andreu, en què les obres i la construcció anaven a càrrec d’Adif i la Generalitat de Catalunya respectivament.

També és important explicar que, a més dels objectius específics per barris, el PAD considera també una sèrie d'objectius per àmbits, alguns dels quals tenen afectació directa en el nostre barri.

Per exemple, fer un estudi per la pacificació de la Meridiana, elaborar un pla d'equipaments de Districte o fer plans de mobilitat.

En aquests objectius temàtics, però, l'Ajuntament també s'ha quedat a mitges. És interessant veure com, malgrat tot, des de la meitat del mandat fins ara han augmentat les presses per acomplir alguns dels objectius. Passar d'un 8'5 % executats a un 40 % entre executats i començats en un any i mig demostra la importància de la proximitat de les eleccions en el desenvolupament del PAD. L'objectiu que valorem més positivament des de l'Associació de

veïns és la suspensió de llicències al casc antic, primer pas cap a la seva protecció i una de les demandes més importants en la història de la nostra entitat. En l'apartat “Opinió de l'AVV” podeu llegir les reivindicacions que la nostra entitat ha aconseguit durant aquest mandat.

Des de l'Associació volem tornar a demanar que aquesta carta de compromisos que representa que és el PAD, sigui una eina molt més realista i útil al servei de les necessitats dels barris, i no una eina propagandística a principis de mandat, de la qual ningú se'n recorda després. Per fer-ho possible cal corregir el que ens relatava l'expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Eva Fernández, en l'apunt que va fer pel monogràfic del 2009: “els pressupostos no s'elaboren adequant-los al PAD, no hi ha tampoc cap procés participatiu en l'establiment de prioritats pressupostàries. Finalment aquest esdevé l'element clau que permetrà tirar endavant les propostes del PAD i que aquest no sigui la carta als reis”.

ESPAI PÚBLIC I TRÀNSIT Al final d'aquest mandat ens trobem que d'entre els objectius fixats s'ha aconseguit augmentar la implantació de la zona 30 a la majoria de carrers del Casc Antic, implantar les estacions del bicing a tot el barri, en la majoria dels casos ocupant espai destinat a aparcament

anàlisi | Estat d'execució del Programa d'Actuació del Districte | MONTSE TARRÉ Valoració de l’AVV dels objectius generals del PAD 2008-2011:

A.DESAFECTAR I CONSERVAR EL NUCLI HISTÒRIC I LES ZONES QUE PRESENTEN UN INTERÈS ESPECIAL. El 9 de desembre de 2010 es va

signar la suspensió de les llicències d'obra nova i enderrocs. S'inicia el termini d'un any per tenir redactat un pla urbanístic que desafecti tot el que es pugui i fixi els criteris de conservació i d'inclusió al catàleg de patrimoni de la ciutat de nous edificis, carrers i trames urbanes.Objectius específics: 1. Reurbanitzar els carrers del Doctor Balari i Jovany, de Joan Torras i de Virgili. Objectiu aconseguit fins i tot s'ha obert el Carrer de la Fàbrica fins al parc de Can Fabra.

2. Reurbanització dels entorns de la Fabra i Coats. El 2008 es va arranjar com a plaça dura l’espai que van deixar lliure les cases del Carrer Segre, on ara s’han instal•lat els barracons del CEIP Can Fabra.

3. Reurbanització de la Plaça de Can Portabella. Executat.

4. Arranjament de la Plaça Orfila i voltants. Executat.

5. Reurbanització del Passeig Sant Coloma. Executat.

6. Reorganització de l’Estació d’Autobusos de Sant Andreu Arenal.

Canvi dels tancaments i pintat. En Execució.

7. Obertura del Carrer del Segre. Actuació necessària per a poder desviar el trànsit afectat per les obres de l‘AVE. Executat.

8. Reurbanització de la Riera de Sant Andreu. Pendent.

B. CONSTRUIR EQUIPAMENTS PÚBLICS NOUS AL DISTRICTE. Objectius

específics:

C. MILLORAR LA NETEJA DEL BARRI I LA QUALITAT DELS ESPAIS PÚBLICS. No tenim dades per poder avaluar l’efectivitat d’aquesta actuació.

D. POTENCIAR LA PACIFICACIÓ GRADUAL DEL TRÀNSIT. Objectius específics: 34. Adequació com a zona de vianants de diversos carrers: Llenguadoc, Neopàtria, Sant Ildefons, Sant Sebastià i Vallès.

Executats. La meitat a càrrec del Fons d’Inversió Local 2009.

35. Nou aparcament al solar de la Fabra i Coats. Pendent executar.

E. CONSOLIDAR LA CULTURA COM UN DELS EIXOS DE CENTRALITAT DEL BARRI RESPECTE EL CONJUNT DE LA CIUTAT. La Mercè 2008, 2009 i 2010 són els únics actes a nivell de centralitat oberts a tots els públics i gratuïts.

cap a peus | febrer

9. Construcció d’una Biblioteca a les Casernes. Pendent d’iniciarse l’edifici. La licitació de les obres serà a càrrec de REGESA. 10. Construcció de l’edifici definitiu del CEIP Eulàlia Bota a les Casernes. S’inaugurà el curs 2008-2009. L’espai del pati és petit i els edificis que envoltaran l’escola si es fan tal i com estan planejats deixaran a l’ombra el pati.

11. Construcció d’una escola bressol a les Casernes. La licitació de les obres serà a càrrec de VISOREN. 12. Construcció d’un nou CAP, centre sociosanitari i de salut mental a les Casernes. En execució previst que estigui llest per al 2013.

13. Nova residència per a Gent Gran a les Casernes. Pendent.

14. Impulsar un nou Centre Cívic a les Casernes. Pendent.

15. Impulsar nous equipaments esportius a les Casernes. Pendent d’executar i de definir quins usos allotjarà. Des de la nostra entitat es reclama que inclogui piscines, gimnàs i pistes poliesportives.

16. Nova residència per a estudiants a les Casernes. Pendent, no es troba promotor.

17. Nova residència per a discapacitats a les Casernes. Pendent.

18. Ubicació d’una ONG a les Casernes. Pendent d’executar l’edifici. S'havia explicat que vindria l'ONG Intermon Oxfam però donada la situació de crisi econòmica finalment han descartat

accedir a l'equipament que se'ls havia reservat. La nostra entitat reclama el terreny per equipaments de primera necessitat.

19. Construcció d’un IES, un CEIP i una Escola Bressol a la Fabra i Coats. Només s‘ha iniciat el CEIP Can Fabra en barracons i la previsió és que l'edifici definitiu no estarà llest fins al 2015 segons fonts d'Educació.

20. Trasllat de l’escola de música a la Fabra i Coats. Pendent.

21. Nou Casal de Barri a la Fabra i Coats. Inici de la rehabilitació d'edifici.

22. Ubicació d’una factoria de creació cultural a la Fabra i Coats.

Inici de la rehabilitació de la Planta baixa de l'edifici.

23. Sala polivalent a la Fabra i Coats. Finalitza la rehabilitació aquest mes d'abril.

24. Edifici per a entitats culturals a la Fabra i Coats. En rehabilitació, edifici catalogat. Ubicació dels Amics de la Fabra i Coats, Federació Catalana d’Escacs i Fundació Àmbit.

25. Ampliació de Can Portabella. Pendent d’executar.

26. Ubicació d’un Punt d’Informació juvenil i Viver de Projectes als baixos dels habitatges de Gent Jove del Carrer Sant Adrià. Pendent ubicar-hi res. L’espai dels baixos és molt petit.

27. Millora i Ampliació de les dependències de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte. Pendent d’executar.

28. Habitatge dotacional per a Gent Jove a les Casernes. Pendent d’executar. Licitació de les obres a càrrec de REGESA. 29.Habitatge dotacional per a Gent Gran a les Casernes. Pendent d’executar. Licitació de les obres a càrrec de VISOREN. 30. Habitatge públic a les Casernes de Sant Andreu. Executada una part.

31. Habitatge dotacional per a Gent Jove a la Fabra i Coats.

Pendent d’executar. Licitació a càrrec del PMHB. 32. Habitatge públic al PERI de Santa Coloma. Executat i adjudicats. A càrrec de cooperativa sindical UGT. 33. Habitatge públic a Can Portabella. Pendent d’executar.Actuació prevista en el PAD 2004-2007.

17

18

de vehicles i, també s'ha implantat l'Àrea Verda d'estacionament sense que cap entitat veïnal representativa ho hagués sol•licitat i, sense que es pogués valorar amb els veïns i veïnes. A hores d'ara la nostra entitat resta a l'espera que el Districte convoqui els veïns per fer una valoració del funcionament d'aquesta nova àrea d'aparcament. Altres actuacions són la millora de l’accessibilitat a les parades d'autobusos, enganxant al paviment un terra de goma per guiar les persones invidents, encara que la solució aportada es malmet amb molta facilitat, així que també hem tingut temps de veure en aquest mandat com s'aixeca la goma i és difícil trobar una parada d’autobús que la conservi sencera.

HABITATGE In extremis, però ja tenim els primers 221 habitatges de protecció oficial de les Casernes. Aquests habitatges van ser sortejats el passat 29 de desembre. Encara trigarem una mica a veure els habitatges ocupats i moviment a la zona de les Casernes ja que ara queda el més difícil. Les entitats bancàries han d'acceptar els afavorits al sorteig i aprovar si els subroguen la hipoteca que va demanar el promotor dels habitatges, també falta que finalitzi la urbanització de l'entorn d'aquestes noves vivendes perquè puguin tenir accés als subministres, aigua, llum, gas,...i sense els quals l'Ajuntament no pot donar l'Acta de Primera Ocupació.

Per altra banda, dins dels objectius del PAD es va recollir avaluar noves ofertes del bus de barri i, en comptes d'això, el que s'ha fet és només allargar el recorregut del Bus 126. Al mateix temps constatem que encara no disposem de cap nou aparcament soterrani per a vehicles i que els 2 previstos, el de la Fabra i Coats, lligat a la construcció del CEIP Can Fabra i el del PERI Lanzarote, no s'han iniciat i haurem de veure si estaran llestos durant els propers 4 anys. El que encara no s'ha fet és un Pla de Mobilitat del Districte ni del barri, tot i les insistents demandes de la nostra entitat, doncs la redacció d'un pla ha de servir per integrar els diferents mitjans de transport i usuaris i definir les vies prioritàries per a uns i altres, a més de definir els recorreguts més eficients per als diferents usuaris, vianants, ciclistes i conductors de turismes i motocicletes.

EQUIPAMENTS Durant el mes de març el Districte organitzarà una visita al primer equipament de la Fabra i Coats que a l'abril entrarà en funcionament. Es tracta de la nova sala polivalent que per a molts ha de servir per fer les festes majors a cobert i amb un bon sistema d'insonorització que acontenti tots els veïns i veïnes. També s'ha iniciat la construcció d'un nou equipament a les Casernes, després d'anys d'espera i reivindicació dels veïns. Estem parlant de l'equipament sanitari amb ambulatori i hospital sociosanitari.

Pel que fa a la resta dels molts equipaments inclosos al PAD i, a banda del CEIP Eulàlia Bota, ens quedem en què durant aquest mandat s'han fet tots els plans urbanístics que fan falta perquè, així ho esperem, durant els propers 4 anys veiem com es construeixen.

entrevista | Gemma Armengol | VICEPRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

“No s’han assolit ni la meitat de les actuacions previstes” Óscar Malo

P. A les envistes d’unes noves eleccions a l’Ajuntament de

Barcelona, com valoreu des de l’Associació de Veïns el desenvolupament del Programa d’Actuació del Districte durant aquests quatre anys?

R. La valoració és negativa, tenint en compte que no s’han assolit ni

la meitat de les actuacions previstes pel barri. Evidentment hem de

ser conscients que estem en temps de crisi, la qual cosa ha reduït

notablement els ingressos dels ajuntaments. Però durant els dos primers anys de mandat no s’arribava ni a un 10% dels objectius, i això que no eren nous en el govern municipal. Potser si s’hagués treballat més des d’un principi no estaríem en aquesta situació.

P. Llegint les vostres propostes pel PAD, moltes no formen part del

pla final, creieu que es queda curt el programa municipal?

R. Quan es van presentar les propostes, moltes van ser rebutjades.

Des de l’Associació de Veïns consideràvem, i ho continuem pensant, que cal fer una bona priorització de les actuacions de

l’Ajuntament i a vegades el que pensa l’Ajuntament i els veïns no coincideix, encara que sembli mentida.

P. Com a responsable dins de l’AVV de Sant Andreu d’educació i

medi ambient, com veus les actuacions del PAD en aquests àmbits?

R. En Educació, de tots els equipaments que van prometre (escola

Eulàlia Bota, escola bressol a Casernes, i un institut, una escola i una escola bressol a la Fabra i Coats), només s’ha construit l’edifici definitiu de l’escola Eulàlia Bota i els barracons de l’escola Can

sobretot per tots els canvis que hi haurà amb l’AVE (Pla Sant

Andreu-La Sagrera). Tant el pla d’equipaments com el pla de mobilitat constaven en les nostres propostes pel PAD i no s’han

realitzat malgrat la nostra insistència. Aquests dos ítems són molt importants i poden condicionar les prioritats dels altres compromisos

del PAD. De les actuacions que eren al PAD i no s’han realitzat,

calen més equipaments educatius. També és molt urgent la residència per a la gent gran, els habitatges públics, com els de Can Portabella que estan pendents des de la passada legislatura, i els equipaments esportius de Casernes, per posar alguns exemples.

P. Tot i això, és molt positiu la suspensió de llicències d’obra nova i enderrocs pel nucli històric andreuenc?

R. Estem molt contents que s’hagi aconseguit la suspensió de

Fabra. El tema de la manca d’equipaments educatius a Sant Andreu

llicències, tot i que en alguns casos és massa tard i hi ha zones del

l’Associació. Sobre medi ambient, valorem positivament la

de fer una campanya i una recollida de signatures per aconseguir

és molt greu, com hem manifestat repetides vegades des de

20

d’equipaments. També que es fes un estudi de mobilitat del barri,

construcció d’un nou Punt Verd al barri, ja que era una de les nostres reivindicacions. Tot i això, val a dir que no ens han consultat per res, per exemple, sobre si pensàvem si era la millor ubicació.

casc antic que ja han perdut la seva fisonomia de poble. Vam haver desencallar el procés. Esperem que l’Ajuntament es posi en marxa

(només tenim un any de suspensió de llicències i molta feina per fer) i així puguem gaudir de Sant Andreu, almenys tal i com és ara.

P. Tenen algun valor aquestes propostes o queden en paper mullat?

P. Quin valor real té aquest fet, és a dir, pot ser modificat en qualsevol

participació ciutadana. La participació no és demanar la nostra

valors més preuats del nostre barri, la seva pròpia fisonomia?

R. Moltes queden en paper mullat. A més, per a nosaltres això no és

opinió al principi del mandat i no deixar intervenir en res més. Les

reunions que fem amb l’Ajuntament durant els següents anys són només informatives, i amb prou feines.

P. Quines actuacions prioritàries no s’han realitzat encara?

R. Demanàvem un estudi amb participació de les entitats del barri en

una taula de treball, per avaluar les necessitats més urgents

moment o realment és un primer pas per la conservació d’uns dels R. Estem convençuts que el caràcter de Sant Andreu com a poble,

amb el seu ric teixit associatiu, només es mantindrà si es manté

l’estructura de cases baixes i carrers per a vianants. El primer pas és la suspensió de llicències de forma temporal, per poder treballar

en les modificacions del Pla General Metropolità del 1976 i per

pensar com es pot protegir el casc antic de Sant Andreu. Aquest serà el pas definitiu.

cap a tu | Com valores el mandat de l’Ajuntament que ara finalitza? | PER BORJA MARIA Celia Nebot. 45 anys. manicura i pedicura En principi bé, hi ha molt de

comerç i molta mobilitat. S’està bastant bé al barri, encara que és una pena que hagin tancat els

cinemes. Trobo a faltar containers als carrers. Falten guarderies, però hi ha gent que ja es belluga per aconseguir més.

Lola Fernández. 61 anys. prejubilada El barri està preciós i molt millor.

Ara, no sé fins a quin punt és tot mèrit de l’Ajuntament o és degut a que les associacions de veïns

són molt fortes, fan control i pressionen molt... tinc els meus dubtes.

Ramón Zapata. 53 anys. comerciant

Aina Conca. 23 anys. nedadora Ha millorat bastant moure’s per Barcelona en bicicleta. Les

obres treuen lloc a la vorera, fan soroll i has d’anar frenant, però suposo que són necessàries per

millorar. Crec que Barcelona és una ciutat exemplar i continua

sent-lo, o sigui que el valoro bé.

Julio Pardo. 59 anys. soldador Al carrer Renart han plantat arbres secs i no han crescut.

Estem cansats de trucar a l’Ajuntament

perquè

plantin

arbres en condicions, i que

arreglin el carrer, perquè han fet un desastre. És la única queixa que tenim els veïns.

Alberto Bamala. 24 anys. estudiant

Molt decebedor, als comerciants

A mi la política no m’interessa.

traves. A Fabra i Puig quan s’atura

cantó, per molt que vingui un

ens han posat contínuament un camió ja no pot passar l’altre.

És ridícul! I no paren de pujar-nos els impostos. Jo d’aigua puc

gastar un metre cúbic i pago una

altre farà coses bé i coses malament. No sé l’Hereu, el seu

aspecte no m’inspira molta

confiança. Tampoc m’afecta res en especial ara.

opinió AVV | Les propostes de l'Associació

D

urant el “procés participatiu” que l'Ajuntament va engegar el 2007 per recollir propostes pel PAD, la nostra entitat va elaborar i presentar-los una llista, que podeu llegir encara al nostra web, a l'apartat Qui som. Avui volem repassar quines d'aquestes propostes s'han dut a terme. L'Ajuntament ha establert una quota territorial de preferència per veïns en l'habitatge protegit de tota la ciutat. També s'ha iniciat la construcció de l'equipament sanitari a les Casernes, que inclourà una ABS (ambulatori). S'ha obert un nou Punt Verd de barri a la plaça Miquel Casablanques. El Museu d'Història de Barcelona i el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias estan col•laborant amb els Amics de la Fabra i Coats en fer un estudi de conservació del patrimoni industrial de la Fabra i Coats. S'ha

aconseguit la garantia que la nau central de la Fabra i Coats sigui per a un ús públic. S'han fet, per part de TMB, les actuacions de manteniment necessàries per minimitzar les vibracions de la línia 1. S'han creat les Comissions Consultives del Districte. S'han contractat tècnics escollits per les entitats veïnals per poder-les assessorar en el Pla Sant Andreu – La Sagrera. I, sobretot, s'han suspès les llicències d'obra nova al Casc Antic, pas previ a la seva protecció definitiva. Totes aquestes fites estaven proposades a la nostra llista, tot i que després, evidentment, hem hagut de seguir batallant per aconseguir-les. Ara bé, n'hi havia moltes més que no han sigut ateses i per això ja ens hem posat a treballar per fer la nova llista de propostes a presentar al futur Ajuntament.

cap a peus | febrer

barbaritat, molt més que a casa.

Tothom vol arrambar pel seu

21

GIN

A PO RT

ILLO

El mecanisme és molt senzill:

Ei companys!

Ja heu pensat de què us disfressareu?? Jo, que volia una cosa ben original però no sabia com decidir-me, vaig trobar en un dels meus llibres preferits de la biblioteca una bona idea. Voleu saber en què consisteix? Fabret

Possibles personatges:

1.Penseu en uns quants per-

sonatges dels que us agradaria disfressar-vos 2.Agafa paper en blanc, tants

com personatges hagis pensat i dibuixa-hi dues línies, de manera que et quedin tres trossos 3.Dibuixa un personatge a ca-

22

La meva combinació:

dascun dels fulls. En la primer tros, el cap, en el del mig, el cos i el el tercer els peus.

4.Talla els papers per les lí-

nies 5.Barreja tots els caps junts,

tots els cossos junts i tots els peus junts i busca la combinació que més t’agradadi!

Imatges extretes del llibre de Kvéta Pacovska Teatre de mitjanit.

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

D’on venim i on anem

Alba Sarraute va presentar ‘Soy la otra (La Diva)‘ al saT!

A

questa era segurament la pregunta que es feien molts dels espectadors que sortien del saT! (del 21 al 30 de gener) després de veure Soy la otra (La Diva) de la Cia. Alba Sarraute.

D’on venim perquè la peça s’inicia explicant la història de la Diva.

Quan era petita el seu pare li cantava cada vespre la Garota d’Ipanema per adormir-la, però una nit que no la hi va cantar la nena va córrer per tots els locals nocturns a la recerca del seu pare músic. Quan finalment el va trobar va pujar a l’escenari i va esclatar a plorar mentre els músics seguien tocant. El públic va aplaudir extasiat. Aquella nena tenia un do, acabava de néixer la Diva.

On anem perquè després d’aquesta introducció l’obra es perd, s’amaga darrere la bogeria per mostrar-nos un reguitzell d’habilitats d’Alba Sarraute, que domina àmpliament, però que sembla que no portin enlloc.

L’autèntic plat fort de Soy la otra (La Diva) és la posada en escena, especialment amb l’ús de les noves tecnologies i de la poesia visual. N’és un bon exemple l’autoprojecció de la Diva a les seves pròpies faldilles mentre recita un monòleg (talment com si fos una nina russa), una imatge exquisida de què hagués pogut treure’n més profit. D’altra banda, flaqueja l’apartat de bufó, perquè enmig de tanta plasticitat hi manca la comicitat que s’espera d’una pallassa.

Alba Saraute (Barcelona, 1982) es va donar a conèixer el 2009 amb l’espectacle Mirando a Yukali, premiat al IV Festival Internacional de Pallasses d’Andorra i a la Fira de Teatre de Tàrrega. Una perla en brut que s’havia d’acabar de polir, però que insinuava el potencial de l’actriu. Després de veure Soy la otra (La Diva), hom té la sensació que encara no ha acabat de polir-se.

S’inaugura l’ Ateneu Llibertari del Palomar El proper cap de setmana del 12 i 13 de febrer hi ha diverses activitats culturals i lúdique per inaugurar aquest nou espai social al barri. D’entre els actes cal destacar la presència del dibuixant del Jueves Azagra (PGB, Pedro Pico y Pico Vena,...) que dibuixarà un mural el dissabte a les 12h, i la presentació del llibre de Joni D ’Que pagui Pujol’ a les 19h. Aquest Ateneu està situat al carrer Coroleu número 82 i sorgeix de gent provinent de l’antic Centre Cultural El Brot. Benvinguts al poble!

cap a peus | febrer

L’espectacle és difícil de descriure, potser la definició més ajustada seria la d’un concert amb esquitxos de clown, acrobàcia, teatre, dansa, circ, cançó, poesia visual, cabaret, noves tecnologies... Així doncs, la “womanshow” sempre està acompanyada de tres músics, Roc Sala (piano), Alexandre Guitart (percussió) i Pol Caturla (corda), que la guien al llarg de l’espectacle. Concretament la funció comença amb el naixement de la Diva de dins de les entranyes del piano i acaba amb el

suïcidi induït pels tres intèrprets.

23

El tancament del Lauren no ha de ser el final del cinema a Sant Andreu

A

la dècada dels 60, el barri de Sant Andreu disposava de 3 cinemes: l’Atlántida, l’Odeon i el Recreo. Les dificultats en la reconversió del sector del cinema i el fenomen de les multisales no en va deixar cap. La creació de la zona d’oci i comercial La Maquinista, l’any 2000, va atraure als operadors del cinema. Amb la Warner neixien les multisales al districte. La Maquinista s’estrenava amb les reticències d’un comerç existent a l’entorn de l’eix del Mercat, la Rambla i el carrer Gran, que veien en aquest complex un seriós competidor. En poc temps la Maquinista polaritzava cap a l’interior dels carrers del centre comercial la vida cívica d’alguns barris, especialment Baró de Viver i Bon Pastor, però també d’una part de Sant Andreu i d’un sector d’edat molt concret: el jovent.

Un altre pol comercial i d’oci es construïa a l’altra banda de la Meridiana: l’Heron City, en el qual es presumien les sales de cinema que ofertaria Cinesa. És en aquest context que el districte va decidir la reconversió de les antigues cotxeres i el teatre en l’actual complex cultural que engloba, per una banda, les sales de cinema del Lauren i, per l’altra, el nou i millorat Sant Andreu Teatre.

24

Quatre foren les raons principals que portaren a prendre aquesta decisió. La primera, crear un pol cultural a l’interior del barri, capaç de competir amb les distorsions urbanes que representaven els complexes lúdics-comercials abans esmentats. La segona, intentar consolidar el carrer Gran i la Rambla com els principals eixos cívics, de passeig i cultura, tenint en compte les transformacions iniciades en el seu entorn, la Biblioteca del districte a l’antiga nau del Vapor del Rec de l’empresa Fabra y Coats i les perspectives obertes a l’entorn del conjunt de naus de la Coats.La tercera raó va ser buscar una mínima qualitat en els continguts culturals d’ambdues peces, el cinema i el teatre. I la quarta, la qualificació d’equipament d’una part important de l’illa on es troben ambdues peces culturals, la qual cosa ens permetia que, en el futur, poguessin formar part d’un complex cultural més gran.

Aquesta operació, d’iniciativa pública, no podia ser abordada des de les arques municipals, per que els únics cinemes públics a Barcelona són els de la Filmoteca Nacional i per que no entrava en els plans de l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d’un nou teatre públic d’aquesta envergadura. Així que aquesta decisió i els seus costos havia de recaure en el propi districte, per a la qual cosa no hi havia pressupost.La decisió va consistir en possibilitar la instal·lació de sales multicinemes buscant algun operador privat que pogués costejar el conjunt de l’operació, al mateix temps que s’aconseguia revertir l’operació privada en beneficis públics.

Aprofitant les obres, s’oferia també la possibilitat de transformar el subsòl en un aparcament públic.

Les càrregues exigides a l’operador privat foren la construcció de les sales multicinemes, en el solar cedit per l’administració durant 50 anys i la construcció d’un nou teatre públic, l’actual SAT, millorant totes les instal·lacions existents.També se li exigia (no podem determinar si va quedar reflectit) el 10% dels beneficis dels negocis entorn del cinema (bar, llaminadures, crispetes...).

En aquells moments de poca inversió, on els operadors de cinema unien la seva sort als centres comercials, només els cinemes Lauren van optar al concurs. No ho van fer altres operadors que també ens interessaven com els Verdi o Renoir. Dues eren les apostes teòriques dels cinemes Lauren: mantenir-se al centre dels barris tradicionals i el cinema en català, la qual cosa havia de comportar la construcció de sinèrgies entre el cinema, el comerç i els ciutadans de Sant Andreu.

El Lauren ha tancat i el seu fracàs a Sant Andreu és fonamentalment econòmic: els costos de l’obra i de manteniment i la hipoteca superen des de fa temps els ingressos. Hi ha alguns elements que expliquen aquest fracàs que ha portat al tancament, sense entrar en els temes econòmics del promotor, que no són d’interès per al barri. La competència amb els dos grans centres comercials i les seves sales, amb els seus operadors Warner i Cinesa, ha resultat determinant. El fet d’oferir les mateixes pel·lícules que l’Heron i la Maquinista ha donat peu a què els avantatges comparatius juguin a favor d’aquests últims, sobretot entre els més joves. També hi ha afectat la falta d’impuls d’un comerç d’atracció en el seu entorn, i la poca complicitat entre el grup Lauren i el comerç local.

Després del tancament, la idea segueix essent vàlida i necessària, si no volem que els joves del nostre barri facin vida als centres comercials i no als carrers del seu propi barri.El Districte no s’ha de desentendre, creiem que no ho fa, però ha d’intentar orientar als actuals propietaris de l’ús de l’espai on s’ubiquen les sales de cinema, cap a determinats operadors que en temps canviants puguin oferir alternatives complementaries al cinema que ofereixen els centres comercials: Verdi i Renoir són els més destacats. Altres alternatives comencen a obrir-se avui, com els cinemes de reestrena. En tot cas, la propietat del sòl municipal ha de ser, no només un pretext, si no també el text necessari per a reobrir els cinemes aviat.Finalment, la creació d’aquesta complicitat entre la cultura i el barri requereix una reflexió sobre els entorns urbans de la cultura, una reflexió que ha començat ja sobre el casc antic del barri, però que ha de continuar amb la dinamització dels carrers i un pla d’usos comercials d’aquest centre històric.

Juan Camilo Ramos

L

Kimiyo Nakako Mie (el Japó) “Em sento immigrant a nivell burocràtic!”

a Kimiyo Nakako és una veïna del barri força especial.

Nascuda al cor del Japó més antic, la província de Mie, la Kimiyo, de mare d’Almeria, té a Sant Andreu el primer contacte amb Occident. L’escola bressol i diversos racons del barri formen part del seu imaginari d’infantesa, ja que va viure durant un any aquí amb la família de la seva mare. Després va tornar al Japó i no va tornar fins als 23 anys; només parlava japonès però no havia oblidat les imatges del barri.

Ara ja fa més de cinc anys que viu i conviu al barri, estudia cant líric al conservatori del Liceu, una carrera que sempre havia volgut fer. De fet, va deixar la seva feina de periodista a la televisió local de la seva província al Japó per estudiar música.

Sant Andreu és on viuen les seves tietes i cosins, i per tant s’establí aquí i li agrada, ja que lluny de del tràfec del centre de Barcelona és com un poble, un lloc on viure i arrelar. Aquí, diu, pren sentit la idea de ser veí.

Parlem d’immigració i comenta que en la vida quotidiana en cap cas se sent immigrant, -però és a nivell burocràtic, quan cal renovar cada any el permís de residència, que em sento immigrant. Argumenta que tot el que està relacionat amb l’estrangeria és una maquinària que et fa sentir malament. Crec que la gent que no té el caliu familiar s’ha de sentir molt desemparada i angoixada, ja que és dur haver de fer cues sense saber l’idioma ni el sentit que té haver de tornar a fer hores de cua perquè fa falta un paper, que sovint no s’entén ni com es pot arribar a tenir.

Jo recomanaria, diu, que la gent visqués una temporada a fora del país com a immigrant; és la manera més fàcil i directa d’entendre les vicissituds per les que passa una persona davant de barreres legals, de la incomprensió, de la sospita constant...

Qui no ha sortit del país no ho pot saber.

Xavier Aragall

Objectiu: superar els 1.000 socis

E

nguany celebrem el nostre 40è aniversari i és un bon moment per engegar una campanya d’afiliació de socis de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar per enfortir la nostra entitat.Us animem a formar part de l’Associació per treballar en un barri més digne i millorar la qualitat de tots els seus veïns. Per només 26 euros l’any (13 euros pels jubilats) i rebràs gratuïtament la revista sant andreu de cap a peus a casa teva. Apunta’t a l’Associació!Ara és el moment de seguir fent història pel nostre poble!

cap a peus | febrer

En aquest sentit la Kimiyo admet que la irregularitat, o la possibilitat de perdre la situació regularitzada, de no tenir els papers en regla, és psicològicament molt dur, i ho diu tot i que ella en té pocs, de problemes, ja que el seu passaport japonès i la seva condició d’estudiant de cant la fa ser immigrant de primera, sense prejudicis negatius.

Seguim parlant d’immigració i ens comenta que quan algú va a un altre país ha de tenir present que cal fer un esforç d’adaptació. No sortir del grup, viure en comunitat i d’esquenes a la societat d’acollida no és positiu, tot i que l’immigrant econòmic té problemes importants abans de tenir una situació d’estabilitat; s’ha de tenir present que cal adaptar-se a la llengua, als costums, a les formes de pensar o, si més no, aprendre com són, per posteriorment respectar-les. De la mateixa manera, les societats d’acollida tenen l’obligació de no donar l’esquena a aquells immigrants que realment fan l’esforç d’adaptar-se, cosa que passa, per exemple, quan no es renoven, de manera injusta, permisos de treball o de residència.

25

EN CONTE

E

n Xuan és massatgista. Practica la digitopuntura, que sembla que és un art mil•lenari consistent a saber pressionar diferents punts d’un cos adolorit per deixar-lo menys adolorit. Aquesta és l’explicació d’estar per casa que en Huan –com li deien els avis– dóna a la clientela. I de clientela no n’hi falta, perquè, diuen, té les mans d’or i fa pagar poc si es té en compte tot el que dóna.

Així és que sovint obre la porta de la consulta a algú nou, que pot fer cara de tenir l’esquena carregada, o directament de sentirse com si un tren li hagués passat per sobre.En Xuan té una llitera estreta amb un petit forat on fa posar la cara de qui li confia el cos perquè li arregli. En aquest forat amb prou feines hi cap el nas i, amb sort, un tros de boca. La gent de bigoti important han de triar per on respiraran l’estona que durarà el massatge. A sota el catre, un aparell de música de l’any de la pera que respira aigua corrent, campanes llunyanes i bambú pentatònic.

La Mei, acupuntora i dona d’en Xuan, interromp la sessió amb un home gros que ha vingut de part de la Maria, que li ha dit que en Xuan li faria passar les migranyes. Quin atreviment! Només

El setè cel vol una tovallola, i ho xiuxiueja amb prou força perquè en Xuan i l’home gros la sentin i perdin per un moment el fil del que tenien entre mans i una mica de la molta concentració que volen aquestes sessions.L’home gros se’n va amb una altra cara, i queda per tornar la setmana vinent. Anota a la seva agenda “Dimecres 6 tarda, massatge Juan”. I de cop se sorprèn, caram, aquest noi, que sent xinès com és, es digui Juan.En Xuan i la Mei, de Casa Huan, fan endreça dels espais segons els preceptes del fengshui i, mentre l’una ventila l’habitació, l’altre passa el pal de fregar per la vertical justa del forat de la llitera on s’ajeuen els malalts. Qui més qui menys, en un dels moments de flirteig amb les portes del setè cel, debatent-se alhora entre agafar aire pel nas o fer-lo entrar per la boca, amb els llavis sense to i sense voler, o volent-ho i no fent res per evitar-ho, ha deixat anar un rajolí salival convertit en gota. I ara en Xuan l’acaba d’esborrar per sempre més del terra i l’ha erigit en símbol del benestar sense manies ni vergonyes.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO Un altre victòria

S

Per Xavier Oliveres

26

parasitisme que ha pirateria digital, aquest culte al però a sé, ho ja ení, fem t esta ha pre í. Victòria sem ediatesa abans que el potenciat el mal gust per la imm a: culin mas pció acce una amb a Sant Andreu comptav es convertia en un valor per l’art. Davant d’això, el cine avui sóc conscient XXI. I el segon, el cine Victòria, “el Victòria”. Encara e segl comercial del Tupperware al rs patates, agafo els millo les trio i eno rem ara on allà economia que seguirà que estendard i gran lema de la nova ll de iogurts amb ciste el lo omp o erits pref als la darrera estrena, meus cere portant cua (i no de gent esperant ernar per enllu e ar-m deix a osat disp seia a molts beneficis no és bífidus, abans hi precisament): avui, allò que no dón eti. rem em què a ca l’èpo de èn dep able. Bon vent i barca una o dues pel•lícules, sostenible i, per tant, tampoc rent van n Qua m. anye eng ens no I no té la mateixa màgia, nova. ell, també, ploraven anunciar la seva desaparició, amb dolços, passant per camí de sempre cap a alguns dels meus records més Dijous passat, recorrent el mateix pares, que els amb s iane aton mar ions e aquelles pancartes aquelles sess la feina, amb preocupació vaig veur , o les ltres nosa com tan r xala lant aguantaven simu agiar el pitjor, i el pitjor rere les persianes que feien pres cop, est aqu film, el amb s ibide e el cine de peu de primeres manetes proh era tornar a deixar Sant Andreu sens La nova obertura del Sí, La Maquinista, a. només de testimoni. Bons temps. carrer, com tants n’hi ha a Barcelon del cel•luloide com un nts ama pels ren, Lau s isale mult Els pobres treballadors l’Heron City, però... M’enteneu? ria, i tot feia Victò del ua pèrd la mica una liava servidor, pal• a han perdut la feina, i que exigien allò que els pertocav el cinema que , ació ubic ble illora imm la assistim impotents a pensar, donada nosaltres, autèntics espectadors, m vàre er Pots ps. tem s nou als t-se un tràgic final. Fi. tornava al barri adaptan l’ultima escena d’una pel•lícula amb e parar atenció a dos fer volar coloms abans d’hora sens n el nas. El primer, la monstres amenaçadors que treie

LA MÉTEO L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

La primera quinzena de Gener ha estat dominada pel temps eixut i temperatures molt suaus per l’època, tret dels ruixats de primers de mes, a partir del dia de Reis es va iniciar un període càlid amb màximes entre 17 i 18ºC i mínimes entre 8 i 11ºC que durà fins el dia 17. A partir d’aquest dia la temperatura començà a davallar i l’hivern ens ensenyà les urpes amb una onada d’aire fred ben potent entre el 21 i 27 de Gener. La temperatura va baixar fins els -0,1ºC i vam tenir 5 nits consecutives per sota d’1ºC de mínima, amb un ruixat de neu granulada la nit del 22 . Les pluges dels darrers dies ens deixà una tempesta forta la nit del 28 i matinada del 29 amb 28mm recollits.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

18,4ºC -0,1ºC 9,89ºC 1029,1hPa 1004,1hPa 1018,1hPa 37,7mm 20,4mm

8 22 17 27 28

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HORITZONTALS:

1. Ungüents destinats a millorar o variar l’aspecte de la cara.

Vocal. 2. El qui rep les lliçons. El document que t’acredita com

a soci. 3. Entre el nen i l’home. Escombrar. Est. 4. Dos romà.

Embassament de l’Alt Urgell (al rev.) Article per ells. 5. Ho és

allò que es pot trencar fàcilment. Bona amiga de la ginebra (al rev.) 6. El contrari del la M. La llengua d’Occitània. Creu de Sant Andreu. Anarquia. Companya humida de la platja. 7. La

cap a peus | febrer

de Frankfurt és molt coneguda. El de Vic és molt conegut. 8.

Consonants. Varietat del totxo. Consonant repetida.

VERTICALS:

1. L’escrit unitari que subscriu tot el grup. 2. Saltiró que fan els ballarins (al rev.) 3. Pronom relatiu. Vocal. Angle. 4. Unió de

27

Modistes. El mes de les vacances. 5. Extrema flaquesa per

HORITZONTALS. 1. Maquillatge. A. 2. Alumne. Carnet. 3.

SOLUCIONS

després d’un accident de trànsit (pl.)

Noi. Agranar. E. 4. II. anailO. Els. 5. Fràgil. acinòT. 6. èB.

de les carpes del circ (pl.) 13. La paperassa que cal omplir

Oc. X. A. Ona. 7. Salsitxa. Fuet. 8. TC. Totxana. SS.

moviment de coses i persones amunt i avall. 12. Est. Material

VERTICALS: 1. Manifest. 2. aloirbaC. 3. Qui. A. L. 4. UM.

separar-lo de la palla. Pal. Nota musical. 11. Agitació,

Agost. 5. Inanició. 6. Legal. TT. 7. L. RI. XXX. 8. Acala. AA.

inclina. Doble vocal. 9. Enze, babau, gamarús. Nord. 10. Cal

9. Tanoca. N. 10. Gra. I. Fa.11. Enrenou. 12. E. Lones, 13.

Consonant. República d’Irlanda. Triple porno. 8. Abaixa,

Atestats.

falta d’aliments. 6. Que està conforme a la llei. Tot terreny. 7.

Esports| Futbol i waterpolo|

Inici irregular de segona volta

D

esprés de dues victòries consecutives, l’Unió Esportiva Sant Andreu ha començat amb dues derrotes la segona y decisiva volta del campionat de lliga. Els de Natxo González visitaven el mític estadi de El Collao d’Alcoy. Un feu que porta bons records a tots els aficionats andreuencs i es que va ser allà on el Sant Andreu va aconseguir el seu darrer ascens a segona divisió la temporada 1968-69. Ha plogut molt des d’aleshores i aquest cop el resultat no ha afavorit l’inici del segon tram de la lliga. Un solitari gol de Carrión des de 30 metres sentenciava als quatribarrats, que no van saber batre Maestro.

A la jornada següent ens visitava el Dènia, que mai havia aconseguit puntuar al Narcís Sala. Un solitari gol dels alacantins i un mal partit del conjunt de les quatre barres va ser suficient perquè el Sant Andreu sumés la seva segona derrota

consecutiva i tornessin a aparèixer els fantasmes de la fatídica ratxa negativa que fins fa ben poc els perseguia. El dia de la resurrecció va ser el diumenge 23 de gener. El rival, el Santboià.

Els del Baix Llobregat, cuers a la lliga i havent rebut un 5-0 en el partit d’anada van haver de pagar els plats trencats. Dos grans gols de Miguélez i Aday, tot i la resposta santboiana, van fer volar els 3 punts cap al Narcís Sala.

Un mes de febrer molt dur el que li espera al Sant Andreu: ens visiten la millor UE Lleida dels darrers anys i el sempre perillós Sporting Mahonès, mentre que ens desplacem al camp del nou líder, el CF Badalona, i a Benidorm. Això promet.

Els equips del Sant Andreu miren amunt

A

28

rribats a l’equador de la temporada, els equips absoluts de waterpolo del Club Natació Sant Andreu fan balanç positiu del què s’ha fet fins ara i encaren la segona volta dels campionats amb optimisme. L’equip masculí, a les ordres de Manolo Suárez, ha encadenat resultats de divers signe però ha conclòs la primera volta de la Lliga Nacional de Divisió d’Honor en setè lloc. Una sèrie de victòries va catapultar els andreuencs fins la quarta plaça en la jornada 7, però la màxima igualtat en la categoria ha fet que volessin alguns punts importants. En l’apartat positiu, la gran victòria aconseguida contra el CN Barcelona (9-11), un dels equips més potents de la lliga i en una piscina històricament complicada. Per contra, a la Pere Serrat s’han escapat dos empats contra equips de la zona alta (Mataró i Sabadell) i s’ha perdut amb el renovat Navarra, amb aspiracions importants enguany. L’equip necessita acabar entre els vuit primers per poder jugar el play-off pel cinquè lloc, que dóna

Quim Hernández

accés a jugar a Europa l’any vinent. Si l’equip encadena bons marcadors i manté el bon nivell de joc, podría aspirar a la quarta plaça, jugant així el play-off per al títol amb plaça europea assegurada. De moment, l’equip jugarà durant aquest mes de febrer la Copa del Rei, que enguany, per segon any consecutiu, es farà a la Pere Serrat.

Pel què fa al quadre femení, la profunda renovació de l’equip, amb una desena de jugadores noves, ha col.locat l’equip en la tercera plaça al final de la primera volta, amb només dues derrotes (el líder Sabadell i Mataró) i un empat (Saragossa).

L’equip ha ocupat el segon lloc durant pràcticament tot el campionat, però aspira a recuperar-lo durant la segona volta. A primers de febrer, l’equip, dirigit pel tècnic brasiler André Avallone, jugarà també la Copa de la Reina, a les instal.lacions del Mediterrani.

JJ Aymerich

El Perfil de...

Erika Villaécija, nedadora del CN Sant Andreu

“Sant Andreu és un barri molt familiar”

L

Tot i que entrena des dels 15 anys al CAR de Sant Cugat a les ordres de Joan Fortuny, a Sant Andreu es troba com a casa. “És un barri molt familiar”, pensa la veterana plusmarquista: “Quan el meu germà entrenava al Sant Andreu i jo encara estava a l’Hospitalet venia a passejar amb els meus pares pel barri i el temps em passava volant”. A l’acte de presentació dels equips del Sant Andreu per a aquesta temporada, l’Erika, com a capitana de l’equip absolut femení de natació, va dir: “Lluitarem, ens esforçarem i portarem el nom de Sant Andreu ben alt”. Amb el seu or a Dubai, tots els mitjans de comunicació han parlat més que mai del Club Natació Sant Andreu i del bon moment de

forma de la natació catalana. Tots els nedadors absoluts i DANI GÓMEZ infantils de Sant Andreu van anar a l’Aeroport de El Prat a rebre amb pancartes a la nova campiona del món: “Porto al Sant Andreu tres anys, però sembla que hi porti tota la vida”, explicava Erika. “Aquí nedes tant a gust que et surt bé sense que ho pensis. Hi ha tanta unió que no et preocupes per la responsabilitat”.

Encara que ella mateixa reconeix que passa poc temps al barri, l’encanta passejar-se pels carrers de Sant Andreu: “M’agrada especialment la ruta que va des del Passeig de Fabra i Puig fins la Plaça de les Palmeres, per aquells carrers estrets, i el Carrer Gran, perquè sempre hi ha molt d’ambient”.

Erika Villaécija ha rebut la recompensa a tot l’esforç amb aquesta primera medalla d’or en un Mundial de piscina curta: “És la recompensa als meus anys de treball i també un estímul per seguir entrenant i millorant després de tants anys a dalt. Pel Club és un orgull i també li dóna més nom”. Amb 26 anys, quan ja es considera que vas cap avall en el món de la natació, la nedadora del CN Sant Andreu s’ha proclamat campiona del món.

Pocs creien en ella. Més d’un la situava fora de les piscines, concretament en aigües obertes, on l’Erika és campiona d’Espanya i vuitena del món. Però l’experiència i la tenacitat són les seves armes secretes: “Estic molt contenta, aquesta medalla em dóna moltes forces per seguir entrenant cap a Londres”. Ara els Jocs Olímpics del 2012 i el Mundial en piscina llarga a Shanghai al juliol són els principals objectius de la nedadora andreuenca.

Borja Maria

cap a peus | febrer

a història d’Erika Villaécija dóna per escriure un llibre. Fa 3 anys va arribar al Club Natació Sant Andreu amb un currículum que feia por: set finals de Mundials en piscina llarga, dos Jocs Olímpics (Atenes i Pequín), dos ors Europeus, dos ors més als Jocs del Mediterrani, rècords nacionals en 400, 800 i 1500 metres lliures... Era la millor nedadora del moment i va rebre ofertes d’altres clubs catalans i espanyols, però va decidir venir a Sant Andreu, on entrenava el seu germà Àlex. La seva carrera d’esportista d’elit travessava un moment difícil a finals de 2010, quan va quedar tercera en la seva especialitat, els 800 metres, en el Campionat d’Espanya a Mallorca. Dues setmanes més tard s’havia d’enfrontar a les millors nedadores del món a Dubai, i no figurava entre les favorites a medalla. Però la fondista andreuenca va fer la carrera de la seva vida i es va proclamar campiona del món amb un temps de 8 minuts, 11 segons i 61 centèsimes, fent el nou rècord nacional en piscina curta. Per primera en la història una nedadora del Club Natació Sant Andreu aconseguia una medalla internacional.

29

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’ 93. 345 05 76

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter