Decapapeus 2011 01 557

La pobresa tambĂŠ existeix a casa nostra

T’informem del que passa al barri a travÊs de Facebook i Twitter.

Segueix-nos!

EDITORIAL

L'

40 anys de l'AVV Sant Andreu de Palomar

octubre d'aquest any 2011 que comença la nostra entitat farà 40 anys. Els estatuts es van firmar i presentar l'any 1971, tot i que el govern franquista no la va legalitzar fins al cap d'un any. Aquest any doncs, mirarem de fer alguna cosa especial, tot i que austera, ja que la situació econòmica així ens hi obligarà. Ja us mantindrem informats.

Recentment el president de la Confavc, Joan Martínez, en el setmanari Directa, ens alertava que el moviment veïnal “haguem de tornar a pintar pancartes amb les reivindicacions de fa 40 anys, dels reclams bàsics, que apel•len a la fam i al dret al sostre. A la redistribució de la riquesa i a poder viure amb dignitat i qualitat.” A aquestes reivindicacions hi afegiríem encara una altra regressió en el temps: la lluita per la normalització lingüística al nostre país. El moviment veïnal també va lluitar molt

per normalitzar la situació del català, situació que està rebent atacs que feia dècades que semblaven superats. Per fer front a aquestes lluites col•lectives que tornen, el primer és véncer l'individualisme imperant, i la participació en una Associació de Veïns n'és una de les moltes maneres. La nostra entitat fa 40 anys i ha de fer eleccions aquest trimestre, és un molt bon moment per venir a col•laborar amb nosaltres, sigui per ajudar en les qüestions que ja estem treballant o per proposar noves idees.

Per últim, volem felicitar-nos per la suspensió de llicències d'enderroc i obra nova del nucli històric del nostre poble, pas previ imprescindible per treballar en la seva preservació sense risc de més destrucció. Una lluita de més 40 anys comença a veure possibilitats de ser guanyada.

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

3

FOTO PORTADA I SUMARI: CARITAS I NATALIA RIVERO

SUMARI (num. 557 gener 2011)

7 Els veïns escriuen 23 Teatre a Sant Andreu 8 S’inaugura la piscina Els quioscos del barri 24 11 Les tradicions, amb l’AVV 25 Einstein a Barcelona 13 Habitatges de protecció social 28 Esports Monografic: la crisi al barri 29 El Perfil: Joan Chamorro i Andrea Motis 15 COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

93 352 53 13

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

23.15H.

NEA DE BARCELONA

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR,

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

PACIÀ

ADULTS: DJ DE

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

MAR

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM

21.45 A

SECCIÓ INFANTIL (DE

4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I

OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG. DE

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC DM. I DJ

9. 933469604

20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU,

111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

TENS ENTRE

SANT ANDREU DE PALOMAR

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-

.COM

VOLS APRENDRE A BALLAR BART.

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

La data de tancament del proper número és el

30 de gener

FEINA

S’ofereix senyora seriosa i

Es lloga plaça de pàrking

S’ofereix senyora per fer

escales, oficines...També portar

Lanzarote cantonada Guardiola i

fer feines de la llar. Tel.

648.08.12.51. Núria.

tasques administratives o per

610.299.333. Esther.

S’ofereix senyora per fer

d’ajudant de cuina o feines de

responsable per netejar cases, nens al col•legi. 93.346.73.38;

S’ofereix noia responsable i

seriosa per la cura de persones

grans i/o nens, i per la neteja de

ample i còmode. Carrer

Feliu.85 euros.93.345.56.41.

Es lloga plaça de pàrking al

Llogo plaça de pàrking gran al

Àngels.

domicili (preu especial

93.345.85.63.Maria Rosa.

pensionistes: 15€). També

per a cuidar persones grans,

personal, pedicura, acompanyar

càrregues familiars s’ofereix

Tel. 679.391.481.

93.346.54.82. Montserrat

al metge. També ofereixo aquest

ascensor, porta blindada,

666.096.342. Neus.

conduir. Estic disponible les 24

feines de la llar i tenir cura de

persones. Tel 672.780.117.

hores de tots els dies. Tel. 607.23.96.30

.

Noia catalana nascuda al

Sant Andreu. Tot exterior, fusteria d’alumini, Sala-

menjador, cuina gran, 3

habitacions grans, bany,

terrassa de 14 metres i pati gran. 93.353.02.82. Mercè.

Edith.

barri s’ofereix per fer feines de la

Es lloga habitació a Sant

Passo les teves cintes velles

Tel. 645.436.752. Núria.

estudiants. Telf: 696.88.58.16 /

de vídeo a dvd. Bons preus.

Tel. 677.638.996. Joan (fins a

les vuit de la tarda).

Senyora vídua per

problemes econòmics s’ofereix

llar i ajuda al avis. 9 euros l’hora.

M’ofereixo per fer feines de la

llar. Tel. 932.741.139 (trucar a

partir de les 4 de la tarda). Maria

del Mar.

C.N SANT ANDREU Per canvi de domicili fora

93.346.71.23; 649.294.233.

Enric.

de quatre places

inflable de matrimoni

amb la seva manxa.

També regalo maquina

d’escriure elèctrica.

Venc balancí per estrenar de

Es lloga plaça de pàrquing al

DIVERSOS

Planta nivell de carrer. Per a

Venc botes de muntanya del

cotxe gran. Tel. 607.22.14.97.

amb pàrquing). Matrícula B-

9348-UZ. Preu 2000 euros. Tel.

630.515.463. Anna.

Veïna del barri de tota la 699.812.703. Encarna.

blanc i dues portes (sempre

Tel. 93.353.02.82. Mercè

IMMOBILIARI

fer neteja de la llar. Tel.

Venc Opel Corsa de color

ciutat venc 2 títols del CN Sant

a les tardes.

Club Natació Sant Andreu.

o al vespre).

amb “avancé” i matalàs

627.160.069. Francisca.

vida, espanyola, s’ofereix per

(trucar preferentment al migdia

650.54.54.29.

o senyors. 6 euros l’hora.

93.360.06.48. Angelina. Trucar

incloses (300 euros). Tel.

Regalo tenda de campanya

Dona s’ofereix per a cuidar

persones grans. Tel.

amb tauleta de nit i cadira

Andreu, preferentment a

per companyia. A les tardes, de dilluns a divendres, a senyores

607.422.906. Alícia.

Particular ven pis de 90

portar la casa i cuidar nens i

S’ofereix senyora per fer les

euros). Tel. 93.346.58.18;

Venc llit abatible automàtic

metres davant el cementiri de

servei per a nens. Tinc carnet de

euros); catifa acolorida (10

carrer de Sant Andreu, 210. Tel.

grans, fer el menjar, higiene

nenes. Tel. 93.312.06.844;

per a nen en bon estat (50

euros); i cortina veneciana (10

Per a cotxe gran (5,54x2,31

Senyora terapeuta titulada

m’ofereixo per atendre persones

Venc bicicleta de muntanya

metres). Preu 110 euros al mes.

S’ofereix modista, ràpida i

Senyora catalana sense

658.222.741.

euros), matalàs individual (25

la llar. Tel. 672.063.174 (matins). s’ofereix per fer massatges a

Noves per estrenar.

18 euros. Tel. 93.274.08.04;

Club Natació de Sant Andreu.

la casa. 619.576.075. Neli.

econòmica. Tel. 675.442.545.

6

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Andreu. Preu 1700 els dos. Tel.

Venc títol del CN Sant Andreu.

Tel. 680.57.09.15. Conxita.

número 38 de mitja canya.

color blanc. Tel. 630.136.181.

Es ven sofà articulat elèctric sense utilitzar.

Preu 300 euros.

Tel. 93.345.15.20. Isabel

(trucar a partir

de les 8 del vespre).

ELS VEÏNS ESCRIUEN Mor Antoni Pujol i Galí, cofundador de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de palomar l proppassat dia 18 de novembre ens deixà l’estimat company i amic Antoni Pujol i Galí, cofundador de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, l’any 1971. Antoni Pujol va néixer a Sant Andreu, l’1 d’agost de 1924.

Va ser un alumne destacat de l’escola Ignasi Iglésias durant el període republicà, així com actiu col•laborador de l’associació d’Ex-alumnes de l’esmentada escola.

E

En el Llibre d’Or de l’Escola Ignasi Iglésias, hi sobresurt un excel•lent escrit d’ell en contra de la guerra i tota una excelsa proclama per la Pau – escrit durant la Guerra Civil del 1936-39.

Mecànic ajustador de la Companyia Filatures Fabra i Coats.

Membre de la vocalia de jubilats de l’AAVV Sant Andreu, des d’on va lluitar, conjuntament amb els companys de la vocalia, per l’assoliment del casal d’Avis del carrer Bascònia. Actiu i present en diverses reivindicacions polítiques, socials i veïnals. Entre aquestes: les manifestacions per la “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, la tancada de les valentes dones de Motor Ibèrica a la Parròquia, la recuperació de la Rambla i del Parc de la Pegaso.

En Francesc Porret recorda que en una de les primeres manifestacions un cop mort Franco, davant del setge i persecució policial, ell i l’Antoni Pujol van decir fer-se passar pels acompanyants d’una parella de senyores grans. Gràcies

aquest gest van poder sobreviure a les inoportunes porres dels grisos. L’Antoni estiuejava a Santa Maria de Palautordera. Com a amant de la llengua catalana va composar diversos poemes, alguns dels quals foren premiats en certàmens literaris locals.

Va ser l’autor de l’article dedicat a la mestra andreuenca Montserrat Roca, directora de l’escola Teresa de Jesús (actual Turó Blau), publicat en els primers números del Sant Andreu de Cap a Peus. Havia viscut al carrer Josep Soldevila, en l’edifici del Congrés Eucarístic. Després d’una llarga malatia de 4 anys, va morir a Badalona acompanyat de la seva filla i dona. En el recordatori lliurat el dia del seu enterrament va ésser publicada una petita poesia seva: “Mai contemplaré l’esclat de les roses, transformant-se en multitud de colors.

No oloraré el seu perfum de noces que en feia reviure tan bells records” Des de l’AAVV de Sant Andreu de Palomar i des del De Cap a Peus volem fer arribar el més sentit condol a la seva muller, filla i familiars.

Francesc Porret i Gay Pau Vinyes i Roig

Fes-te soci de l’Associació de Veïns

S’inaugura la piscina

L

a nova piscina del Centre Esportiu Municipal Sant Andreu del carrer Santa Coloma ha arribat com un regal de reis. El passat 7 de gener es van donar per acabades les obres i es van inaugurar les noves instal·lacions. Després de diversos mesos de feina i de prorrogar la inauguració que s’havia de celebrar el més de novembre, durant la Festa Major de St Andreu, la piscina torna al seu funcionament habitual amb unes millores evidents.

La piscina es va construir el 19xx i des d’aleshores que pràcticament no s’hi havia dut a terme cap remodelació. Amb aquestes recents obres s’ha substituit tot el sistema de canonades, s’ha canviat tot el sistema de calefacció i s’han arreglat els vestuaris. El Club Natació Sant Andreu, junt amb l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament, va promoure

aquestes obres de millora per donar a tots els seus abonats un servei de més qualitat.

La instal·lació es va tancar el 23 de juny i es va oferir la possibilitat a tots els seus usuaris d’utilitzar la piscina de l’equipament Sant Andreu-Sagrera situat al carrer Benaventura Gispert. Aquesta piscina es va habilitar amb una carpa que va llogar el Club Natació Sant Andreu per resguardar els socis de les baixes temperatures durant la temporada de tardor i hivern.

Malgrat les obres ja estan acabades, aquelles activitats que van ser traslladades a aquesta instal·lació provisional hi seguiran tenint lloc fins al final d’aquest curs.

Joana Ariet i Pau Maduell

U

na vegada més s‘ha de sumar un èxit a una de les reivindicacions promogudes des de l’Associació de Veïns.

En aquest cas, s’ha aconseguit habilitar un pas alternatiu per als abonats del pavelló Fracisco Calvo del carrer Bonaventura Gispert i, així, evitar els molestos sorolls que es repetien dia i nit durant les entrades i sortides dels usuaris de la instal·lació.

Com a conseqüència de les obres de les noves línies del metro i la posterior construcció de la parada “Onze de Setembre”, el poliesportiu municipal que ocupava aquells terrenys va ser traslladat al recinte del carrer Bonaventura Gispert, a les antigues instal·lacions de l’AISS. Amb aquest trasllat, totes les activitats que s’hi duien a terme –especialment l’hoquei- també es van

veure afectades, de manera que es van haver de mudar al nou recinte de manera provisional. Les activitats esportives comencen de bon matí i no finalitzen fins ben passada la mitjanit; sense contar els maldecaps d’ alguns caps de setmana. Els veïns de l’illa de cases de davant el recinte patien, especialment durant la nit, els sorolls ocasionats pels usuaris durant l’entrada i la sortida de les activitats esportives. Per tal d’evitar aquest problema, amb la pressió veïnal i la insistència de l’AVV de St Andreu de Palomar, l’Ajuntament ha proposat construir un pas alternatiu a l’actual per evitar els sorolls nocturns. De moment el pas ja està fet i durat el gener-febre s’ha d’acabar d’habilitar, col·locar-hi llums, etc. Ens en felicitem per la feina feta.

Joana Ariet i Pau Maduell

cap a peus | gener

Nou triomf de l’Associació de veïns

9

10

L’Associacio de veins,amb les tradicions

TINO ROYO

CRISTINA HERRANZ

NURIA GABERNET

JOAN BATISTA

cap a peus | gener

NURIA GABERNET

JOSEP CATALÀ

11

NURIA GABERNET

TINO ROYO

Vier Araguz, creador del logo 40è aniversari AVV CULTURA

L’any passat en Vier ja va realitzar el logo del 30è aniversari del Sant Andreu de Cap

Excrements de gos als carrers, l’etern problema de neteja MONTSE TARRÉ

a Peus, i ara ens presenta en aquest número el seu logo dels 40 anys de

l’Associació de Veïns. En va fer tres i la Junta de l’AVV va escollir finalment el

guanyador. Gràcies Vier per la teva col•laboració desinteressada!

5a calçotada de l’Harmonia REIVINDICACIÓ

Aneu preparant motors perquè el proper dissabte 26 de febrer hi haurà la cinquena

edició d’aquesta mítica calçotada que organitza la federació d’entitats culturals i de

lleure

l’Ateneu

Harmonia

que

reivindiquen la nau C de la Fabra i Coats

per realitzar les pròpies activitats. La calçotada està prevista per unes 400 persones però sempre queda gent sense

tiquet. Estigueu atents al seu blo www.ateneuharmonia.blogspot.com

Comissió Sant Antoni Abad a la Fabra i Coats CULTURA

L’Ajuntament de Barcelona i la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant

Andreu de Palomar han signat un conveni pel qual l’Ajuntament cedeix unes antigues

quadres (quadra de Can Fontanet) de la

Fabra i Coats de 190 metres quadrats. Així repara un greu error amb l’enderrocament

12

de la masia de Can Nyau el 1992, antiga

seu d’aquesta entitat que vetlla per la festivitat dels 3 tombs.

E

n un simple passeig pels carrers de Sant Andreu , ens n’adonarem que hem de fer tota una cursa d’obstacles per tal d’esquivar les “caques” de gos que romanen a les voreres o les llambordes.

En els darrers anys i mesos , la brutícia d’excrements de gos als nostres carrers ha crescut de forma preocupant , mostrant un estampa poc desitjable i higiènica del barri. Com sempre , el problema no rau en els pobres animals de companyia, que prou feines tenen de viure confinats en molts pisos d’escassos metres quadrats.

La responsabilitat cau sobre els amos , que en les estones d’esbarjo dels gossos , no són capaços de recollir els excrements del seu estimat company.

Deixant a banda aquest greuge major d’irresponsabilitat, potser hem d’investigar

que quelcom està fallant en els sistemes de neteja i control d’excrements a la via pública. Fa ja molts d’anys que l’ajuntament va instaurar els anomenats “pipi-cans”, uns espais adequats i controlats perquè els gossos facin les seves necessitats. Ara bé, la falta d’acceptació, neteja , higiene, comoditat i serveis d’aquests espais, han fet que entrin en un desús alarmant i no gaudeixin de l’èxit desitjat. Solucions?

Potser una nova campanya de conscienciació i neteja, dispensadors de bosses de recollida , papereres especials ben distribuïdes , etc..

Mentrestant posant una mica més del nostre preuat seny i civisme podem començar a pensar en un nou propòsit pel 2011, el d’un barri més net.

Sergi Corral

Exposició dels maquis a Can Fabra

ESPORT

d’exposicions de Can Fabra hi haurà una

L’andreuenc Gabriel Abraham va fer el

La revista encara el nou any amb

HISTORIA

Del 12 al 26 de gener a la sala

Nous rècords mundials d’Abraham

REVISTA

exposició d’aquests lluitadors antifran-

rècord d’Espanya M-40 de 48 hores

noves incorporacions de redactors, i r

quistes. L’exposició l’ha organitzat els

Amics de la Coats. La inauguració serà el dia 12 a les 19h.

d’Ultrawalking.El 10 de gener ha batut

tres rècords mundials de 10km, 5 milles i 5km ruta. Moltes felicitats Abraham!

EL CAPAPEUS segueix amb més força que mai

incorporar dues noves estudiants.el col·legi Príncep de Viana per incorporar dues noves estudiants.

A l'espera de més habitatges de protecció oficial per al barri Habitatges protegits promoguts per altres, restant 100 reallotjaments

Habitatges promoguts per Sogeur (FAVB)

Habitatges promoguts UGT

Total

Total habitatges

900

100

100

1.100

Habitatges quota territorial

225

75

0

300

25%

75%

0%

27,3%

Percentatge

A

Sant Andreu de Palomar és un dels barris de la ciutat on en els darrers anys s'han construït gran quantitat d'habitatges nous i se'n faran encara molts més, entre els quals els 816 habitatges lliures i 900 de protegits previstos a les Casernes.

Aquest augment d'habitatges nous farà que el preu de l'habitatge lliure nou o de segona mà en aquella zona augmenti en relació als actuals i a les possibilitats econòmiques dels veïns, que estan baixant.

La quota territorial és una eina que permet lluitar contra el procés d’expulsió dels veïns i ajuda a mantenir la llar de les persones propera a l’àmbit familiar i social d’arrelament.

La quota territorial prevista per les Casernes és del 25%, però no pel barri de Sant Andreu de Palomar només sinó també per a 4 barris més de dos districtes diferents. Al mateix temps hi ha la previsió que les cooperatives sindicals, que no fan cap quota territorial, desenvolupin també uns 100 habitatges a les Casernes.També hi ha la previsió, encara no signada, que les cooperatives de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona facin uns altres100 habitatges.

Es per aquests motius que l'Associació de veïns de Sant Andreu de Palomar i Sant Andreu Nord-Tramuntana hem demanat a la FAVB que les cooperatives veïnals facin un 75 % de quota territorial d'aquests 100 habitatges pel barri de Sant Andreu de Palomar, tal i com es va pactar al Pla d'Habitatge del Districte de Sant Andreu, mantenint-ne una part oberta a la participació de cooperativistes de tota la ciutat.

Montse Tarré

cap a peus | gener

finals de desembre de 2010 es van sortejar els primes 221 habitatges de protecció oficial de les Casernes. Qui ha hores d'ara no hagi rebut una carta citant-lo per a una entrevista al Consorci de l'Habitatge és que no ha estat afavorit al sorteig. Sempre queda esperar que et citin més endevant si algú renúncia.

13

Després de la remodelació de la Plaça d’Orfila, ara és el torn de la Plaça del Comerç. Esperem que es conservi el seu encant.

Al barri hi ha de tot, tambĂŠ pobresa

E

Sergi Cabeza i Natàlia Rivero

n un context de crisi econòmica que ja s'allarga dos anys, el Govern de l'Estat ha engegat una sèrie de retallades socials que no fan més que agreujar la situació de molts i molts ciutadans. L'atur, en xifres que ronden el 20%, arriba a gran nombre de llars, i, si bé molts veïns i veïnes han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, a d'altres menys afortunats no els queda més opció que acudir al remei de la caritat, en forma de serveis socials municipals o de bancs d'aliments a la parròquia del barri. Sant Andreu no és en aquest cas una excepció i els sistemes d'ajuda d'emergència disponibles han vist com s'ha multiplicat la demanda en els darrers dos anys.

Al principi buscava feina durant tot el dia, feia moltes trucades gràcies a la revista de classificats i mantenia l'esperança ben alta.

No obstant, els mesos passaven i no trobava feina: no tenia formació. A casa l'ambient es va anar enrarint i la tensió va anar apareixent. Finalment, en Joan es va deixar anar perquè no hi havia manera. Havia superat ja el miler de trucades i a l'oficina de l'atur no tenien solucions. La Maite es va cansar, no perquè en Joan estigués a l'atur, sinó perquè va deixar d'ajudar a casa i passava massa temps al bar. A principis del 2010 es van separar.

En Joan va tornar a casa dels pares, que vivien dignament amb les seves pensions, però sense luxes. La Maite no va poder comptar amb l'ajuda dels seus pares, ja que la mare era

cap a peus | gener

Per exemple en Joan. Va deixar d'estudiar jove, treballant aquí i allà sense contractes fins que va entrar a la construcció. A principis de l'any 2009, l'empresa es va veure sacsejada per la 'crisi del totxo' i obligada a acomiadar un 50% de la plantilla. En Joan va ser un d'ells. Va ser un cop dur per un home de 45 anys, que havia treballat tota la vida però que no portava gaire temps cotitzant. A més, estava casat i tenia dos fills. Per sort la seva dona, la Maite, treballava a una botiga del barri i, tot i que amb un sou mínim, sumat a la prestació del seu marit podien anar tirant.

Això sí, van haver de tallar amb certs hàbits socials i esborrar a un dels seus fills de l'equip esportiu en que jugava perquè era massa car.

15

Els voluntaris del banc dels Aliments de Sant Pacià./ NATALIA RIVERO

16

dependent (feia més d'un any i mig que esperava l'ajuda de la Llei de la Dependència) i el pare dedicava tot els seus recursos a cuidar-la. La Maite va haver d'acudir als Serveis Socials, ja que tot i que en Joan li passava una petita paga mensual, no arribava per pagar la hipoteca i les despeses dels nens. Va aconseguir beques menjador per als nens a l'escola i la van enviar al banc d'aliments de Sant Pacià, on cada mes recull el seu lot, com 200 famílies més del barri.

El futur pinta bastant malament, tot i això. La Maite no pot fer front a la hipoteca i potser hagi d'anar a un pis d'emergència si el banc els acaba desnonant. Potser els de Serveis Socials li busquin una habitació rellogada. A més, a en Joan aviat li acabarà el subsidi d'atur i el Govern ja no li donarà els 426 euros que fa no gaire van aprovar per als que acabaven amb la prestació. En Joan tampoc sap com li anirà. Als seus pares els han congelat la pensió i amb la pujada de l'electricitat i altres despeses, arriben justos a final de mes A més, els pares es fan grans i aviat no es podran valer per si sols.

TORNEM A LA REALITAT

La història d’en Joan i la Maite és fictícia, però podria ser real. A

Sant Andreu hi ha molts veïns que viuen realitats similars, més o menys tràgiques i amb matisos, però reals. Els Serveis Socials de l'Ajuntament van donar de Gener a Octubre del 2010 160 ajudes econòmiques directes, sense comptar amb els ajuts de la Llei de la Dependència; el banc d'aliments de Sant Pacià atén regularment 200 famílies (comptant el Bon Pastor). El perfil de les famílies que reben les ajudes el formen les monoparentals (dona amb un o més d'un fill), les de dos pares, un d'ells amb malaltia mental, i gent gran amb pensions baixes. A més, segons Gemma Figueras, del banc d'aliments de Sant Pacià, no només són immigrants, “també hi ha molta gent que parla català”.

La Directora del Centre de Serveis Socials de Sant Andreu, Àngels Crugeira, afirma que durant l'any 2009 va haver un increment de la demanda “que espanta”. Pel que fa al 2010, explica, la pujada no ha estat tant gran, “però els casos que arriben són més greus”. Les 160 ajudes directes, xifrades en uns 42.000 euros a data 1 d'octubre, se centren majoritàriament en qüestions d'habitatge, com lloguers o subministraments impagats, i s'adjudiquen per evitar desnonaments o talls als serveis, però en casos molt concrets i sabent que el beneficiari podrà pagar el mes següent. Farmàcia, transports, beques menjador i activitats extraescolars complementarien aquesta partida.

apunt tècnic | Gastar menys | JORDI ROCA

Ara el debat es centra bàsicament en com des dels governs dels diferents països es gestiona aquesta crisi en l’economia real. Ja no parlem d’injeccions multimilionàries al sistema financer, o com regular els mercats bursàtils, sinó com l’administració ho pot fer per tal de seguir prestant serveis sense posar en perill l’estabilitat econòmica del país. I aquí les paraules clau són unes altres: deute, dèficit, reforma laboral, pensions, etc. Més enllà de les capacitats o mancances que pugui tenir un o altra govern en cada país, hi ha coincidències força generalitzades en quins són els ressorts que cal retocar

per poder sortir d’aquest atzucac. I malauradament aquests ressorts són el sistema de pensions i el mercat laboral. En el cas de l’Estat Espanyol, els problemes s’acumulen: per una banda, ha de fer front a un gran endeutament, generat sobretot en els darrers dos anys, per un increment dels subsidis i de la inversió en obra pública (amb actuacions com el polèmic plan E, per exemple) i una disminució més que notable dels ingressos. Per l’altra, degut a la poca confiança amb l’economia espanyola, i el gran dèficit que genera, l’Estat té moltes dificultats per finançar-se via crèdit, ja que els prestamistes imposen un interès molt elevat. Dit d’una altra manera, invertir en l’estat espanyol té risc. Així doncs, si hom gasta més que ingressa, té poca capacitat per endeutar-se, i a més els seus productes no acaben de ser competitius al mercat, només queda una solució a curt termini: gastar menys.

Una altra cosa és el què es pot fer a mig o llarg termini. Però ara ja hi ha ben poc marge de maniobra. Potser algú ho hauria d’haver previst abans?

Jordi Roca. és enginyer

cap a peus | gener

D’

ençà de la caiguda d’un dels més grans bancs americans, Lehman Brothers, han passat ja dos anys llargs. Molts consideren aquell fatídic 15 de setembre del 2008 com l’inici d’una gran desconfiança en el sistema financer i la posterior successió de fallides, intervencions públiques a la banca, processos de fusió forçosa, etc. De cop i volta, tots hem sabut què volien dir paraules com subprimes, ratings, o bons. La traslació de la crisi dels mercats financers cap al que es coneix com economia real ha estat qüestió de temps.

17

Pel que fa a l'alimentació, l'oficina disposa d'un limitat pressupost de 6.500 euros anuals en forma de vals per al supermercat, però aquests es van acabar al juliol. Així, es dóna la paradoxa que són els propis Serveis Socials municipals qui deriven la gent a recollir els seus lots al banc d'aliments de Sant Pacià. La parròquia, gràcies al Banc d'Aliments central de Barcelona i, segons el mossèn de Sant Pacià, “a la solidaritat del barri” acull unes 200 famílies, quan abans de la crisi hi acudien unes 70. El procés, això sí, obliga la parròquia a derivar la gent a Serveis Socials, qui estudien cas per cas la situació familiar abans d'acollir-se a les ajudes.

18

Això és així en casos de gent regularitzada, perquè a Sant Pacià també reben gent des de l'assistència social de Càritas, que treballa majoritàriament amb immigrants indocumentats. Càritas proporciona en aquests casos un ampli servei d'atenció psicològica, ajuda en la recerca de feina, formació gràcies a convenis amb diverses fundacions, reforç escolar,...

“EL QUART MÓN ÉS AL COSTAT DE CASA, AQUÍ HI HA POBRESA EXTREMA”

Això resa un dels cartells que hi ha al despatx parroquial de Sant Pacià, però, com comptabilitzar en xifres absolutes el nivell de pobresa de Sant Andreu? Es fa difícil. Serveis Socials treballa amb la gent censada al barri, hi visquin o no hi visquin. Càritas, per la seva banda, treballa amb l'Arxiprestat, que inclou les parròquies de Sant Joan de Mata, Sant Andreu, Sant Pacià, Pare

Manyanet, Bon Pastor i Crist Rei, la qual també té un banc d'aliments. Entre els dos bancs, les famílies ateses pugen a les 400.

Més enllà de la gent que rep ajudes directes, que podria rondar el miler de persones a Sant Andreu, la preocupació principal és per aquelles que estan en situació de risc alt i que no han acudit a la caritat. Àngels Crugeira assegura que qui ho passa pitjor són aquelles famílies amb dos fills i amb un membre a l'atur, que sobreviuen amb uns 1.200 euros mensuals. A Sant Pacià, Mossèn Vicente està preocupat per aquella gent que està necessitada però que no acut a la parròquia per l'efecte vergonyant d'anar a fer cua per buscar aliments al vell mig d'un barri on tothom es coneix. Les institucions d'ajuda intenten localitzar aquesta gent amb problemes, però els sistemes per fer-ho no estan encara ben implantats entre nosaltres.

A més, el futur no pinta gaire encoratjador, ja que tot i la gran solidaritat que hi ha al barri, la feina abunda per la seva absència.

Vicente recalca que durant el 2011 s'espera un increment de la demanda, ja que molts subsidis d'atur acabaran durant aquest any i, amb l'eliminació dels 426 euros que complementaven els subsidi un cop havia expirat, els ingressos es poden reduir al mínim.

Crugeira ha vist com la gent “creu que no se’n sortirà”. El que és segur és que la congelació de les pensions, la pujada de l'electricitat, l'eliminació dels 426 euros, no pagar la retroactivitat de la dependència, l'acomiadament barat i altres mesures “anti-crisi” no ajudaran a millorar la situació.

ROSA PURSALS

història | Crisi econòmica global, problemes als barris | ALBERT RECIO

F

a més de dos anys que estem oficialment en plena crisi econòmica. Però els problemes venien de molt abans. Els darrers trenta anys han estat dominats per les polítiques neolliberals. Les hem patit de moltes formes: limitacions als drets socials, precarització de les condicions laborals, especulació immobiliària, endeutament i consumisme, degradació ambiental.... La crisi és en bona mesura resultat dels problemes acumulats al llarg d’aquests anys.

L’endeutament, els desiqulilibris socials (més desigualtats socials arreu del mon) i internacionals, les bombolles especulatives i la hipertròfia del sistema financer han acabat per generar una greu situació que sembla sense sortida.. El que estan fent les èlits mundials és impulsar el mateix tipus de polítiques que ens han dut fins aqui. S’aprofiten de l’angoixa que genera l’atur massiu per impulsar reformes que afavoreixen sobretot els interessos de les clases dominants.

Sovint els temes econòmics semblen tan esotèrics que ens costa percebre els seus efectes quotidians. Sobretot perque no impacten a torthom per igual ni es presenten en forma de cataclisme natural . Es tracta, més aviat , d’una espècie d’epidèmia que afecta més a uns que altres, encara que tots estem en perill. Als barris, especialment als barris de gent modesta (com Sant Andreu), els problemes es multipliquen: desnonaments, atur, reduccions salarials, retalls anunciats a

les pensions futures,... I fruit de les polítiques que s’estan aplicant, també constatem el retall de moltes inversions públiques bàsiques per la nostra vida social, especialment en equipaments. Si la dinàmica actual es manté, el proper pas seran retallades a les despeses socials que es traduïran en el deteriorament dels serveis públics, copagaments i altres polítiques semblants. Els efectes negatius poden ser molt pitjors, les desigualtats, la pèrdua de benestar i la incertesa econòmica pot fer aflorar el pitjor de cadascú. I sabem que això es tradueix en deteriorament de la convivència, xenofobia, racisme, pasotisme social etc.

No podem acceptar que la lògica del desastre s’imposi. Les politiques actuals ni són les úniques possibles ni tenen a veure amb els interessos col•lectius. Ens cal reaccionar, començant per exigir als Governants informació sobre els impactes de la crisi al nostre entorn, mesures d’ atenció efectiva a les víctimes de la crisi, desplegament de serveis col•lectius que creen ocupació i benestar. És el que sempre ha fet el moviment veïnal i altres moviments socials, lluitar perque la lògica de les necessitats socials i els interessos col•lectius s’imposin a la irracionalitat i als interessos de quatre privilegiats.

Albert Recio és

19

entrevista | Isabel Rodríguez | VEÏNA DEL BARRI I VOLUNTÀRIA DE CÀRITES-BANC DELS ALIMENTS A SANT PACIÀ DES DEL 2005

“Intentem que la persona sigui rebuda amb la màxima dignitat al Banc dels Aliments” Natàlia Rivero i Sergi Cabeza

P. Als últims mesos ha augmentat la demanda del servei que oferiu, però l’altra cara de la moneda és que compteu amb una seixantena de voluntaris...

R. Sí, hi hagut un increment important de voluntariat en els

darrers 6-7 mesos. A més, hi ha hagut un canvi en el perfil del

voluntari, abans venia gent lligada principalment a la comunitat cristiana de la parròquia i ara ve gent del barri que

s’ha conscienciat molt des de que es va agreujar la crisi. El que identifica a tots els voluntaris és la inquietud per pal•liar

les dificultats.Les tasques que duen a terme depenen de la seva disponibilitat: n’hi ha que s’encarreguen de la rebuda

dels aliments, altres que classifiquen els aliments, els que organitzen la gent que ve a recollir els lots..També hi ha un

grup de voluntaris que assessora els usuaris en temes burocràtics i un altre que porta els aliments a casa d’aquelles

persones que no es poden desplaçar fins a la parròquia, per exemple la gent gran.

P. La gent gran és un nou perfil d’usuari al Banc dels Aliments des que es va iniciar la crisi?

R. Sí, i el fet d’anar fins a casa seva i parlar amb ells permet

“estirar d’un fil” i veure el que hi ha darrere, s’han de fer florir

les necessitats reals. Hi ha persones grans que es troben amb la situació que els fills es separen i tornen a casa, a vegades

també passen a viure amb els nets, i amb la pensió que tenen

i que a més s’han congelat no arriben a final de mes. Cada

20

vegada és més freqüent aquest nou perfil. Inclús potser alguns d’aquests fills que tornen a casa els pares s’han

això crea un estat de desànim i resignació, tot és un peix que

que la gent que venia no tenia recursos. Ara ve gent d’aquí,

però

quedat a l’atur. Els perfils han canviat, abans es veia molt clar gent que parla català: existeix una nova pobresa.

P. Amb el conjunt de mesures “anti-crisi”, el 2011 no es

presenta gaire esperançador...

R. Suposem que s’incrementarà el nombre de demandes,

abans anaven oscil•lant una mica, i ara crec que anirà cada

es mossega la cua, no es veu un “desprès”. Nosaltres pal•liem no

podem

solucionar

tot

això,

pensem

que

l’Administració hauria d’emprar més recursos per a una població cada vegada més empobrida.

P. Us preocupa molt que la gent no vingui al Banc dels Aliments per vergonya, com ho intentareu solucionar?

R. Estem intentant arribar a un acord amb l’Ajuntament per

vegada a més. Moltes persones no veuen la sortida, la majoria

buscar un espai més gran, ja és difícil venir a recollir el lot i si

formació, i si a més no tenen papers encara ho tenen pitjor. La

organitzar més dies de repartiment, així s’evitarien cues, les

no tenen possibilitat de feina, sobretot els que no tenen percepció de futur és greu, no hi ha perspectives de feina i

a més et trobes la cua que es forma... Amb el nou espai volem

tensions que suposen, i es dignificaria l’entrega d’aliments.

cap a tu | Com creus que ha afectat la crisi als veïns del barri? | PER BORJA MARIA Sofia Martín. 15 anys. estudiant Ho he notat a l’hora dels regals,

que aquest any s’han gastat

menys diners. També tinc una amiga que per Nadal li han

regalat uns mitjons. Conec gent que la roba que li queda petita l’ha donat.

Albert Soler. 40 anys. patronista Vaig estar 9 mesos a l’atur. Hi ha moltíssima gent del meu voltant que ha perdut la feina, però qui

l’ha conservat li ha afectat menys la crisi. Has de baixar el ritme i deixes de fer coses que no són imprescindibles.

Mari Carmen Castillo. 59 anys. aturada

Esther Yáñez. 76 anys. jubilada Hi ha molta crisi, ja es veu, i tot està molt car, però tampoc saps a quins veïns els hi ha afectat la crisi. Els jubilats també la patim, no

són

només

els

joves!

Guanyes menys, i has de pagar, pagar i pagar.

Jaume Garcia. 47 anys, operari de Telefònica Suposo que sí que ha afectat als veïns, la cosa està més fotuda en general. Depén de

com tinguis la feina, sempre tens la por de perdre-la. D’un

any a l’altre vas notant com puja el preu de la compra.

Juan Cantero. 37 anys. lampista

Jo ara mateix estic a l’atur, des del

Els meus amics deuen molts

indemnitzat bé, i de moment no ho

d’anar al bar de sempre perquè

31

de

desembre.

Ens

han

noto. Al nostre barri la gent compra més o menys igual. No he

trobat cap diferència: la botiga sempre està plena i continuo

no tenen ni per prendre una

cervesa. De moment, a les necessitats bàsiques s’arriba.

Quan s’acabi l’atur, la cosa canviarà.

opinió AVV | Qui paga la crisi?

L

a crisi econòmica està fent estralls a la població catalana.

Segurament Catalunya i els catalans vivíem per sobre de les nostres possibilitats i ara la crisi ens ha fet caure en la crua realitat i ens ha fet tocar de peus a terra.

L’endeutament de les famílies i del país ha arribat a nivells astronòmics que no es poden cobrir fàcilment. Si a això hi afegim uns nivells d’atur cada vegada més alts, podem imaginar-nos com n’és de difícil la situació per molts dels nostres veïns. Però realment és culpa nostra? Què hi han fet els nostres governants? Han ajudat a uns bancs i caixes que continuen tancant l’aixeta del crèdit tot i rebre ajudes amb diners públics. Han augmentat l’IVA, que paguem tots, els

cap a peus | gener

veient els carros plens.

mesos de lloguer, han deixat

21 rics i els pobres, en lloc d’augmentar les taxes a les rendes més altes. La crisi no l’haurien de pagar els treballadors que amb prou feines arriben a finals de més. A més, què s’està fent per evitar noves situacions com aquesta? El creixement continu i exponencial no és la solució. Hem d’aprendre a viure gastant menys recursos i de forma més sostenible.Finalment, des de l’AVV volem agrair l’enorme tasca que estan realitzant els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i de Càritas aquí a Sant Andreu. La seva tasca d’acompanyament i orientació a les famílies necessitades del barri és molt valuosa.

GIN

A PO RT

ILLO

Bon any!Com han anat les vacances? Estic segur que súper bÊ! Llegint els articles d’aquest número m’ha cridat l’atenció un que parla sobre una visita que diuen que l’inventor Albert Einstein va fer a l’Ateneu del nostre poble!!!Sabeu qui era? He anat a la biblioteca i n’he buscat informació. Fabret

Albert Einstein, “la imaginaciĂł ĂŠs mĂŠs important que el coneixementâ€?

Ha treballat de sic inves,gador Va anar a l’Ateneu de Sant Andreu, de visita. En una relació amb la curiositat i el pensament lliure. Nascut Ulm (Alemanya) el 1879. Va viure a Alemanya, Ità lia, Suïssa, República Txeca i els EUA. Actualment resident al Cel.

Gènere: Home Estat civil: En una relació amb la curiositat i el pensament lliure. TambÊ casat amb Mileva Maric primer, i amb Elsa desprÊs.

ReligiĂł: Judaisme Nikola Tesla

22 Leonardo da Vinci Copernicus

Albert Einstein va ser un sic teòric conegut per la seva teoria de la rela,vitat i, específicament, per l'equivalència massa-energia, E = mc ². Einstein va rebre el 1921 el Premi Nobel de Física "pels seus serveis a la Física Teòrica, i especialment pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelèctric".

RenĂŠ Descartes Issac Newton Stephen Hawking

MĂşsica, llibertat, curiositat, inconformisme, pau i drets humans

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

Què és aquesta ferum de sofre que se sent?

E

ls pastorets són com les tragèdies gregues, els espectadors van al teatre any rere any per veure la mateixa representació, però per trobar-ne els diferents matisos que hi poden donar la direcció, els actors, la il•luminació, el so, el vestuari, el maquillatge... Els pastorets són el clàssic per excel•lència de les vetllades nadalenques. Però d’on surten?

Sembla ser que les arrels dels pastorets són els drames religiosos medievals, especialment aquells que es representaven durant la missa del Gall, on els fidels interpretaven l’adoració dels pastors a Betlem. Malauradament, per culpa del Concili de Trento (15451563), es va prohibir que a l’església s’hi celebressin mostres de joia, balls i cants.

A Sant Andreu les dues representacions que s’hi fan són les de Folch i Torres, tant a Sant Pacià com al Casal Catòlic. Als locals de Sant Pacià (Monges, 27) s’hi han representant el 19 de desembre a les 19h i el 8 i 9 de gener a les 18.30h. Al Casal Catòlic (Pons i Gallarza, 58) s’hi han representat el 25 de desembre a les 21h; el 26 de desembre a les 19h; i el 2, 8 i 9 de gener a les 18h.

Ambdues funcions tenen unes quantes coses en comú: hi ha un munt d’actors i actrius amateurs de totes les edats i sexes; un grup de persones que durant uns quants dies assagen per poder fer realitat aquest somni; un públic fidel que els va a veure cada Nadal... En resum, una tradició andreuenca que no es pot perdre.

cap a peus | gener

Pel que fa a les mostres escrites les primeres daten dels segles XV-XVI i són una cinquantena de consuetes mallorquines recollides per Gabriel Llabrés. No és fins al 1887 que trobem la primera mostra de pastorets, tal i com els entenem avui en dia, és a dir, amb un argument que combini els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

L’autor és Miquel Saurina i s’anomenen Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Poc després, Frederic Soler (Pitarra) els incorpora a la tradició culta amb El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga (1891). Seguits per Ramon Pàmies amb L’estel de Natzaret (1903), Josep Maria Folch i Torres amb Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916), Mossèn Rossend Fortunet i Busquets amb El primer Nadal dels pastors (1923)... En total es poden arribar a comptar uns 40 textos d’autors locals que són representats en casals parroquials, centres cívics, ateneus, casinos, teatres...

23

Els quioscos enmig del carrer

S

óc dels irreductibles que segueix comprant el diari com a mínim quatre dies la setmana, i dissabte i diumenge no fallo mai. Per acabar-ho d’adobar, els diumenges n’acostumo a comprar dos, per estar al dia de les notícies internacionals i les locals i poder llegir diferents punts de vista.

Fins pa un parell d’anys comprava el diari en el trajecte de casa al metro, en un quiosc on em tractaven molt bé, però un bon dia va tancar ara he de fer una volta i baixar a l’andana del metro per una altra boca si vull comprar-lo de matí. El meu quiosc, el que em guardava els fascicles que sabia que m’interessarien i el que, si un dia arribava tard, em guardava els meus diaris, va baixar la persiana fa un parell d’anys.

Les primeres setmanes els meus peus m’hi portaven inconscientment, i tot i saber que era tancat no girava cua fins que els meus ulls ho constataven, perquè tot i estar en desús la construcció està dempeus al bell mig del carrer.

24

Sopar de Nadal de l’Associació de veïns

DAVID ROYO

Al centre de Sant Andreu hem comptat fins a quatre quioscos que han plegat en els darrers anys: a l’Avinguda Meridiana, a tocar del CAP; al capdamunt del carrer Llenguadoc; a la Rambla d’Onze de Setembre i a la plaça Nadal. El primer porta més de cinc anys tancat, però l’edifici segueix plantat al carrer, obstruint el pas dels vianants. D’aquests, només s’ha retirat el que s’ubicava a la plaça Nadal i així podem aprofitar la totalitat de l’espai públic.

La responsabilitat de sol•licitar la retirada d’aquests modestos pavellons és dels seus propietaris, però l’Ajuntament ha de garantir que no s’ocupi la via pública quan han deixat de complir la seva funció. Així doncs, ¿quan deixaran de ser un obstacle i podrem passejar per carrers sense haver d’esquivar-los?. El nostre Districte hauria de prendre la iniciativa en aquesta assumpte.

Jordi Rabassa Massons

A

ny rera any, membres de l’Associació de Veïns i de la redacció del CAPAPEUS celebren el sopar de Nadal. És un bon moment per petar la xerrada sobre assumptes que afecten al barri i parlar sobre el futur. Esperem que enguany, que la nostra AVV fa el seu 40è aniversari, la gent s’impliqui més amb el moviment veïnal i amb la nostra associació per millorar el nostre poble.Començant per l’esquerra: Jordina Tarré, Maria Guardia, Fina Aguilar, Pere Roca, Gemma Armengol, Sergi Corral, Genís Pascual, Montse Tarré, Gemma de las Heras, Eva Cabrera, Borja Maria i Mia.

1923: Albert Einstein no va visitar Sant Andreu

L’historiador i exconseller de Cultura del Districte, Joan Pallarés-Personat, ens documenta l’estada del científic Albert Einstein a Barcelona. Contradiu així la notícia de l’exposició del 125è aniversari de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, on es deia que havia visitat aquesta entitat

E

instein arribà a Barcelona en tren el 22 de febrer. Ningú no era esperant-lo, marxant a casa d’en Terrades i ,en no trobar-lo, s’acomodà a l’Hotel de les Quatre Nacions, quan el Regidor de Cultura Joaquim de Nadal l’anà a buscar és negà a canviar-se al Ritz, al•legant que era un home modest. Tot seguit es reuní amb els enginyers Casimir Lana i Rafael Campalans, cap pedagògic de la Mancomunitat que l’havia contractat per fer les conferències. El divendres 23 visitava l’Alcalde, que era Ferran Fabra i Puig.El dissabte 24, rebé visites de diversos científics. A les set del vespre, feia la primera de les tres conferències que dictà a la Universitat Industrial, en un cicle dedicat a la ciència avançada, al qual calia inscriure’s i costava vint-i-cinc pessetes. Einstein, contractat per tres mil pessetes, en va rebre, finalment, tres mil cinc-centes. Fou una conferència amb autoritats de la Mancomunitat, Diputació, Ateneu Barcelonès, Acadèmia de Ciències, Universitat. El 25 diumenge el matrimoni Einstein fou portat al Monestir de Poblet. A les fotografies els veiem acompanyats d’en Ventura Gasol. Dilluns 26 de febrer al matí fou visitat pel Marquès de Carulla, Eusebi Terrades i professors de la Universitat, i membres de la Societat d’Atracció de Forasters.

Puig i Cadafalch el portà a Terrassa, a les Esglésies Paleocristianes d’Egara. Al vespre dictà la segona conferència.

LA MÉTEO DE L’ANY

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

El 2010 quedarà gravat a la memòria de tots per l’intensa nevada del 8 de març , que deixà el gruix de neu més important a Sant Andreu des del 1962 o 1985 depenent de la zona. En un context d’AO clarament negativa, la pluviometria anual s’ha situat un xic per sobre de la mitjana teòrica, seguint la tendència plujosa encetada a la primavera de 2008. El rosari de borrasques constant ens ha donat poca treva, coincidint amb els mesos estivals.La temperatura mitjana anual també ha quedat per sota del normal , amb un hivern i primavera força més freds de l’habitual. Els mesos d’estiu han estat l’excepció , amb un juliol i agost força càlids , el darrer amb la temperatura màxima més elevada des del fatídic estiu de 2003.

revolucionari, però de la ciència, per això li interessaven les qüestions socials, entrevistant-se amb el dirigent de la CNT Àngel Pestaña. El dimecres 28 visità l’Escola Industrial, rebut per Rafel Campalans on la Cobla Barcelona feu una ballada de Sardanes; desprès el Port de Barcelona pujant a una barca. Al vespre dictà la darrera de les tres conferències del cicle. A la nit i cuinat per la mare de d’Esteve Terrades, sopà a casa d’en Campalans, Rosselló 118, assistint científics com Lana, Sallent, el Cònsol alemany, amb les respectives senyores. Serviren vuit plats amb canelons, faisà, Xerès, Champany Codorniu, coca del forn de Sant Jaume i finalment Einstein provà el “carajillo”. Regino Sainz de la Maza tocà la guitarra i el Trio Barcelona i la soprano Andrea Fornells entonaren cançons catalanes. Einstein, a la seva visita a Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, també va visitar La Rambla, menjant a una cafeteria desapareguda anomenada “Refrectorium”. El dijous 1 de març agafà el tren que l’havia de conduir a Madrid, acomiadant-lo nombrosos científics i amics barcelonins.

cap a peus | gener

El 27 al matí Einstein visitava l’Escola de Mar, el Grup Escolar Baixeres i l’Ajuntament que li oferí una recepció al Saló de Cent, a les dotze del migdia, amb l’Alcalde Accidental Enric Maynés i en presència de les entitats científiques com l’ Institut d’Estudis Catalans, el Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, la Universitat, científics com Comas i Solà... A la tarda a l’Acadèmia de Ciències pronuncià una conferència i visità el Sindicat Únic de la Distribució, a Sant Pere més baix, on afirmà que ell era un

MIQUEL VIÑAS

25

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

38,4ºC -0,1ºC 16,45ºC 1031,2hPa 983,9hPa 1013,09hPa 624,2mm 62mm

27 agost 12 febrer 17 març 9 novembre 3 maig

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

EN CONTE

C

oral, corall. Misteri arborescent del fons marí. Animal polibranqui clavat en terra, i per més inri colgat per l’aigua del mar sencer. Estructura fractal d’un roig calcari enmig del blau de les profunditats.Coral, i no Corall. Dona, artista plàstica. Vint-imolts, decidida, no establerta. Sempre s’ha preguntat per què el seu nom no ve del fons del mar, sinó d’un santuari de muntanya, segons ha sentit dir sempre a la mare. Tan arbòria i tan fractal que se sent -tot i saber-ne tan poc com la majoria dels mortals sobre arbres i sobre models matemàtics-, tan ramificada i tan subaquàtica, tan peculiar i tan extranya.

La Coral és roja com l’estel roig de les banderes roges, és pètria com la l’esquelet aquàtic que creix com les algues i mor a coll de les dones grasses i riques que paguen el que sigui per una joia original, transcendent. La Coral es troba tan submergida en el seu món, en el seu art, que no entén com ha estat tant a la vora, i tantes vegades, de fer marrada i canviar de rumb. Com el corall marí, que pren a la vegada molts camins i moltes direccions. De fet, no és tan inusual emprendre molts viatges de cop per acabar triant un sol

Com la pólvora destí. La Coral potser encara no veu que és el mateix tancar una finestra que obrir-ne una altra, i que per molts porticons que hagi clos amb els anys, ara es troba acaronada per la millor llum que mai hagués pogut somiar. Per què no el vitrall enlloc de la tela?

Per què no la poesia i sí el gravat? Com és que el ferro forjat que fa parlar amb les seves mans parla millor que ella mateixa? Com és que cadascú, al capdavall no fa res més que obrir-se pas a si mateix de la manera que millor sap fer-ho? Com és, ras i curt, que la vida camina?I la Coral com tothom, per any nou vells propòsits.

Mirar de retrobar-se amb una branca d’ella mateixa que hagués abandonat temps enrere, per la seva condició coral•lina. I com la seva amiga Fina, que s’havia fet actriu per viure alhora moltes vides, la Coral començava cada gener la lectura entusiasta d’un manual de matemàtica de les estructures naturals. Ni que només fos per entendre una mica allò dels fractals. Potser només per entendre’s una mica ella mateixa.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO El festí d’Occident

F

Per Xavier Oliveres

26

tra banda, l’estel reda nit. Cel serè i lluna nova. D’al s i els tres Reis d’orient no destacaria entre els altre d’un camell, llom a cte traje Mags, fatigats d’un llarg un estable vers dir no ja i haurien errat el camí cap a Betlem, sea, per odis crua sta de l’extraradi sense indicacions. I aque s no temp el , és clar, a la cultura cristiana, cada any. Però ell ara, anar a cam s’ha passa en va i la vida evoluciona. Si a molts dels occidentals, convertit en un reclam turístic per torn dels GPS, amb un el també els estels ja no guien. És marge d’error més que assumible.

ssin actualitzat, potser Si els tres Mags d’Orient s’hague n la sorpresa de no ser arribarien abans d’hora i s’evitarie pre ens havien explicat ells, precisament, la sorpresa. Sem bou i d’una mula, i d’un que un cop Jesús nat, enmig d’un van ser sobtats per les auster jaç de palla, Josep i Maria més que simbòlics: or, tres eminències amb uns presents a un Déu; i mirra, la poder per a un rei; encens, adoració . No hi havia ningú més condició humana del nou Messies un àngel guardant la i tret d’alguns pastors anunciats

després, l’establia rep cavallerissa. Dos mil i escaig anys bou i la mula han hagut més convidats, tants que fins i tot el pre és el primer, veu de sortir a pasturar. Melcior, que sem tronc am barretina, un amb estupor com se li han avançat vermell, i una presència un home gras i barbut empijamat de mateix temps invisible. estranya, propera i amistosa però al perar a fora ignorants Gaspar i Baltasar, òbviament, han d’es sumen que els seus d’allò que passa a dins, i molt s’en conats. arra regals han perdut valor i quedaran

torrons i neules per Recordo quan el Tió ens cagava baixava per la xemeneia aquests dies de festa, el pare Noël , amb els camells ben de les cases d’altres nens i els Reis duien algunes de les alimentats per galetes Maria, ens la màxima il•lusió. Un joguines que havíem demanat amb ola sense gairebé ni dia després, la ràbia de tornar a l’esc ls, quedava més que temps per haver pogut obrir els rega de setmana del curs. compensada per cadascun dels caps suficient.

I amb això, ja en teníem més que

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

L’Últim mes de l’any s’ha mostrat força dinàmic amb canvis constants de situació meteorològica, passant d’etapes càlides a entrades d’aire fred potents en pocs dies de marge. La temperatura mitjana es situa molt aprop del que considerem normal , en canvi la precipitació s’ha situat un xic per sota d’aquesta mitjana , amb forces dies de precipitació , però amb intensitats febles.Destaca l’entrada freda de finals de mes pels volts de Nadal , amb una mínima de 0,9ºC el dia 27 a l’observatori , però de -1,7ºC arran de terra. El resultat fora que el llac de Can Fabra i els bassals , van quedar lleugerament glaçats.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

21,9ºC 0,9ºC 10,02ºC 1029,7hPa 990,9hPa 1011,7hPa 31mm 8mm

8 27 10 23 31

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HORITZONTALS:

1. El consol de la loteria.

2. Article definit. Dolor a les

articulacions. Consonant. 3. Un gos molt famós. Producte

exterminador de rosegadors. 4. Ús o costum establert des de

l’Edad Mitja. Grans extensions d’aigua salada. Consonant. 5.

El conjunt dels mots d’una llengua. De Maldà, de Bidet o de

Münchhausen. Vocals.6. Consonants. Cent romà. Estrany.

Euskaldun. 7. Encàrrec comercial o industrial (al rev.) La

cap a peus | gener

rotllana del circ. 8. Al tots ens agrada tenir-la. Ensenyar targetes grogues.

VERTICALS:

1. Beure per celebrar algun esdeveniment. 2. Nom de dona.

3. Pal. Complement de vestir que cobreix les espatlles (al.

27

rev.) Negació. 4. L’art i la ciència de navegar. 5. Consonants.

SOLUCIONS

Mercadejar amb gènere il•legal.

Horitzontals1. 1. Reintegrament. 2. El. Artritis. R. 3. Milú.

pollastres. 12. Nord. Cinc-cents romà. Pal de bandera. 13.

Raticida. 4. Usatge. Mars. F. 5. Lèxic. Baró. Ai. 6. LN. C. Rar.

Després del cinquè (al rev.) La barra de ferro per rostir

Basc. 7. adnamoC. Pista. 8. Raó. Amonestar.

10. Petitíssims éssers vius, generalment desagradables. 11.

Verticals 1. Remullar. Elisenda. 3. I. xaL. No. 4. Nàutica. 5.

segons un ritme. Nord. 9. Posar llenya al foc. Nom de lletra.

TR. GC. Mà. 6. Être. Rom. 7. Gra. Bacó. 8. Ritmar. N. 9.

de tant en tant a la pell. Cansalada fumada. 8. Comprondre

Atiar. Pe. 10. Microbis. 11. ésiS. Ast. 12. N. D. Asta. 13.

La beguda dels pirates. 7. Inoportuna protuberància que surt

Traficar.

Gran Canària. De morter, d’obra o de ferro. 6. Ser francès.

Esports| Futbol i natació|

Regal de Nadal en forma de victòria

S

’acaba el Nadal i quina millor manera de fer-ho que amb 6 punts al sarró. El Sant Andreu ha prolongat la bona ratxa de resultats que va començar quan els quatribarrats van vèncer a l’Atlètic Balears a domicili. Abans de tancar l’any, l’Ontinyent visitava el Narcís Sala. Un matx de 2 equips que l’any passat van ocupar la zona de play-off però que durant aquest exercici no havien acabat de trobar el seu millor joc. Un partit dur, amb poc futbol, molt travat. Els andreuencs recuperaven al porter Morales i a l’extrem Luís Blanco, els dos artífexs de la victòria. Corria el minut 85 quan una jugada personal de Blanco va acabar al fons de la xarxa. Tocs marca de la casa, elegància pura i també sort en el refús del porter permetien als nostres avançar-se en el marcador. Tot i això, un Ontinyent molt batallador va plantar cara fins el final amb una ocasió que va

salvar el que, per molts, es el millor porter de la categoria, José Miguel Morales. Intervenció miraculosa, 1 a 0 i tres punts més per finalitzar un 2010 inoblidable.

Els jugadors van decidir oferir un altre triomf com a regal nadalenc en un dels camps més difícils de la categoria, el Nou Castalia, contra un dels equips candidats a l’ascens. Natxo González va plantejar el partit sense por, tutejant a tot un Castelló que veia com el Sant Andreu arribava amb perill. Tants van ser els avisos que finalment, Manteca va acabar transformant el 0 a 1 després d’una jugada col•lectiva. Veurem si els Reis ens porten 3 punts més a El Collao.

Érika Villaécija, campiona del món

Joaquim Hernández

L

28

a nedadora del Club Natació Sant Andreu, Érika Villaécija, s’ha proclamat fa unes setmanes campiona del món dels 800 metres lliures en el marc del Campionat del Món de piscina curta celebrat a Dubai. La nova campiona, que venia de fer un paper estelar en el darrer Campionat d’Espanya nedat a Mallorca i que ja ve ser medallista en el recentment celebrat Campionat d’Europa d’Eindhoven, era una de les principals favorites de la prova i qui més qui menys tothom esperava saber de quin metall seria la medalla que es penjaria. La cursa va tenir molta igualtat, i Érika va nedar en segon lloc durant tota la prova, posant-se al capdavant a 150 metres del final en superar la fins llavors líder, la danesa Lotte Friis, que finalment va defallir i va ser també superada per la catalana Mireia Belmonte (plata) i l’estadounidenca Kate Ziegler (tercera). Villaécija va tancar el campionat amb un setè lloc en els 400 metres lliures. Aquesta és la fita més destacada de les assolides pels nedadors i nedadores del Sant Andreu, que han recollit un munt de medalles en els

darrers campionats, tant a nivell nacional com internacional, i situen la natació andreueunca en un dels seus millors moments històrics, mercès a la tasca desenvolupada pel quadre tècnic que comanden Jordi Jou i Adolf Ayza.

J.J. Aymerich

El Perfil de...

Joan Chamorro i Andrea Motis, músics

El jazz no és només cosa d’adults

A

D’ençà, Joan Chamorro presenta a Andrea Motis ha despertat l’interès de molts mitjans de comunicació. L’Andrea viu aquesta situació amb entusiasme: “Que tingui tanta volada mediàtica, que surtin tantes coses a la tele i a la ràdio o que la gent et feliciti, et fa veure que la feina que has fet serveix i agrada a la gent.”

Això sí, sense deixar de tocar de peus a terra, ja que com ella diu: “El disc està funcionant molt bé però jo no el puc quedar aquí, he de seguir sempre endavant. El Joan vigila que el tipus de promoció no vagi cap a altres àmbits amb aire de fama i de

diners. En aquest sentit estic molt tranquil•la i molt a gust.”

Aquest, però, no és el primer disc de l’Andrea, ja que el seu debut es va produir a Jazzing, de la Sant Andreu Jazz Band, del qual s’acaba de posar a la venda el segon volum. A Jazzing vol.2 podem trobar moltes novetats: en primer lloc és un disc a on el 70% dels temes estan pensats per a una big bang i això “és un repte perquè és molt difícil emular uns arranjaments dels quals ja hi ha una referència tocada per professionals”. També compta amb un bon grapat de noves incorporacions i la participació de varies cantants. Menció especial requereix la participació de reputats músics professionals. Com diu l’Andrea: “Jo recordo especialment el concert de la Fabra i Coats, amb Matthew Simon i Dick Oatts, perquè la banda es va créixer molt. Vam sortir d’aquell concert súper contents, amb la sensació d’haver tocat molt bé. Quan toques amb professionals ens creixem tots. Hi ha màgia” És evident que els discos estan funcionant molt bé però, si hem de destacar alguna cosa, opina el Joan, és que, sense voler demostrar res, tant un projecte com l’altre han demostrat que el jazz no és només per adults sinó que pot arribar molt bé als nens i als joves.

Dani Gómez

cap a peus | gener

ndrea Motis és un dels noms més prometedors del panorama del jazz català. La cantant, trompetista i saxofonista acaba de ser presentada en un disc (el títol, Joan Chamorro presenta a Andrea Motis, no podia ser més clar).

I només té 15 anys! El Joan, a més d’un reconegut músic de jazz, és professor a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, a on dirigeix el projecte de la Sant Andreu Jazz Band. És allà a on va veure el potencial de l’Andrea i a on va decidir que podia col•laborar en alguns temes del seu proper disc. “Tot el que jo li demano a una classe, a la següent ja ho té aprés i, a vegades, fins i tot una mica més. Aquesta és una de les raons per les quals he comptat amb ella en els meus últims treballs”.

De fet, els resultats de la primera sessió d’enregistrament van fer veure al Joan que, més enllà d’una col•laboració, el disc es podia convertir en la presentació de l’Andrea.

DANI GÓMEZ

29

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter