Decapapeus 2010 12 556

Per fi, nou punt verd al barri!

EDITORIAL

V

olem acabar l'any amb bons desitjos. Desitgem que els nostres governs deixin de fer pagar als pobres els problemes que han generat els rics. Ara desapareixen subsidis d'atur de llarga durada i es privatitzen les infrastructures públiques rentables, mesures que es sumen a la retallada de sous, l'abaratiment de l'acomiadament, la retallada de la Llei de dependència, de l'ajuda al desenvolupament, etc., tot plegat per animar els inversors (i els especuladors) a comprar deute espanyol i fer-ne baixar la taxa d'interès, que es veu que ara és el que determina la situació econòmica d'un país. Tot això ho fa un govern anomenat d'esquerres al dictat dels grans banquers i empresaris del país.

Els sindicats estan mostrant unes respostes molt febles i servils, i per acabar-nos d'espantar a tots, aprofitant la poca vista dels

Desitjos per a l'any 2011! controladors aeris, el govern treu l'exèrcit i declara l'estat d'alerta, assegurant que “qui fa un pols a l'estat el perd”.

Tot plegat coincideix amb eleccions a la Generalitat en què hi va haver un preocupant augment del vot racista. Desitgem amb totes les nostres forces que aquests votants s'adonin que no és als immigrants que hem de culpar de la situació econòmica del nostre país.

Per últim, desitgem també que el moviment veïnal de Barcelona trobem la manera de superar la crisi en què es troba la FAVB per discrepàncies en l'enfocament que s'havia de donar a la candidaura a la sindicatura de Greuges de la seva presidenta.

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRETVICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31

608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO. COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC

AR MALO, ROSA PURSALS I DANI GÓMEZ.

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ. CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO I SERGI CORRAL

SUMARI (num. 556 desembre 2010)

7 Els veïns escriuen 8 Casc Antic 11 Restes arqueològiques al barri 13 Records de la Festa major 15Monografic: Nou punt verd

entrevista 23 Immigració: a Svaneti 24 El Fabret: secció infantil 25 Teatre a Sant Andreu 28 Esports 29 El Perfil: Marta Roig, la pregonera COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

93 352 53 13

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

23.15H.

NEA DE BARCELONA

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR,

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

PACIÀ

ADULTS: DJ DE

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

MAR

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM

21.45 A

SECCIÓ INFANTIL (DE

4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I

OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG. DE

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC DM. I DJ

9. 933469604

20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU,

111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

TENS ENTRE

SANT ANDREU DE PALOMAR

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-

.COM

VOLS APRENDRE A BALLAR BART.

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

La data de tancament del proper número és el

22 de gener

FEINA

S’ofereix senyora seriosa i

Es lloga plaça de pàrking

S’ofereix senyora per fer

escales, oficines...També portar

Lanzarote cantonada Guardiola i

fer feines de la llar. Tel.

648.08.12.51. Núria.

tasques administratives o per

610.299.333. Esther.

S’ofereix senyora per fer

d’ajudant de cuina o feines de

responsable per netejar cases, nens al col•legi. 93.346.73.38;

S’ofereix noia responsable i

seriosa per la cura de persones

grans i/o nens, i per la neteja de

ample i còmode. Carrer

Feliu.85 euros.93.345.56.41.

Es lloga plaça de pàrking al

Llogo plaça de pàrking gran al

Àngels.

domicili (preu especial

93.345.85.63.Maria Rosa.

pensionistes: 15€). També

per a cuidar persones grans,

personal, pedicura, acompanyar

càrregues familiars s’ofereix

Tel. 679.391.481.

93.346.54.82. Montserrat

al metge. També ofereixo aquest

ascensor, porta blindada,

666.096.342. Neus.

conduir. Estic disponible les 24

feines de la llar i tenir cura de

persones. Tel 672.780.117.

hores de tots els dies. Tel. 607.23.96.30

.

Noia catalana nascuda al

Sant Andreu. Tot exterior, fusteria d’alumini, Sala-

menjador, cuina gran, 3

habitacions grans, bany,

terrassa de 14 metres i pati gran. 93.353.02.82. Mercè.

Edith.

barri s’ofereix per fer feines de la

Es lloga habitació a Sant

Passo les teves cintes velles

Tel. 645.436.752. Núria.

estudiants. Telf: 696.88.58.16 /

de vídeo a dvd. Bons preus.

Tel. 677.638.996. Joan (fins a

les vuit de la tarda).

Senyora vídua per

problemes econòmics s’ofereix

llar i ajuda al avis. 9 euros l’hora.

M’ofereixo per fer feines de la

llar. Tel. 932.741.139 (trucar a

partir de les 4 de la tarda). Maria

del Mar.

C.N SANT ANDREU Per canvi de domicili fora

93.346.71.23; 649.294.233.

Enric.

de quatre places

inflable de matrimoni

amb la seva manxa.

També regalo maquina

d’escriure elèctrica.

Venc balancí per estrenar de

Es lloga plaça de pàrquing al

DIVERSOS

Planta nivell de carrer. Per a

Venc botes de muntanya del

cotxe gran. Tel. 607.22.14.97.

amb pàrquing). Matrícula B-

9348-UZ. Preu 2000 euros. Tel.

630.515.463. Anna.

Veïna del barri de tota la 699.812.703. Encarna.

blanc i dues portes (sempre

Tel. 93.353.02.82. Mercè

IMMOBILIARI

fer neteja de la llar. Tel.

Venc Opel Corsa de color

ciutat venc 2 títols del CN Sant

a les tardes.

Club Natació Sant Andreu.

o al vespre).

amb “avancé” i matalàs

627.160.069. Francisca.

vida, espanyola, s’ofereix per

(trucar preferentment al migdia

650.54.54.29.

o senyors. 6 euros l’hora.

93.360.06.48. Angelina. Trucar

incloses (300 euros). Tel.

Regalo tenda de campanya

Dona s’ofereix per a cuidar

persones grans. Tel.

amb tauleta de nit i cadira

Andreu, preferentment a

per companyia. A les tardes, de dilluns a divendres, a senyores

607.422.906. Alícia.

Particular ven pis de 90

portar la casa i cuidar nens i

S’ofereix senyora per fer les

euros). Tel. 93.346.58.18;

Venc llit abatible automàtic

metres davant el cementiri de

servei per a nens. Tinc carnet de

euros); catifa acolorida (10

carrer de Sant Andreu, 210. Tel.

grans, fer el menjar, higiene

nenes. Tel. 93.312.06.844;

per a nen en bon estat (50

euros); i cortina veneciana (10

Per a cotxe gran (5,54x2,31

Senyora terapeuta titulada

m’ofereixo per atendre persones

Venc bicicleta de muntanya

metres). Preu 110 euros al mes.

S’ofereix modista, ràpida i

Senyora catalana sense

658.222.741.

euros), matalàs individual (25

la llar. Tel. 672.063.174 (matins). s’ofereix per fer massatges a

Noves per estrenar.

18 euros. Tel. 93.274.08.04;

Club Natació de Sant Andreu.

la casa. 619.576.075. Neli.

econòmica. Tel. 675.442.545.

6

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Andreu. Preu 1700 els dos. Tel.

Venc títol del CN Sant Andreu.

Tel. 680.57.09.15. Conxita.

número 38 de mitja canya.

color blanc. Tel. 630.136.181.

Es ven sofà articulat elèctric sense utilitzar.

Preu 300 euros.

Tel. 93.345.15.20. Isabel

(trucar a partir

de les 8 del vespre).

ELS VEÏNS ESCRIUEN El CAP A PEUS rep la col·laboració del pla ocupacional de Barcelona Activa urant l’any 2010 Barcelona Activa ha promugut una sèrie de contractacions a persones que feia molt de temps que no tenien feina o havien exhaurit la seva prestació d’atur.

Actualment aquestes persones treballen a totes les gerències, districtes, empreses i altres entitats pùbliques vinculades a l´Ajuntament.

D

a les moltes festes que es fan al barri durant tot l’any (Carnestoltes, Nadal, Festa Major de Sant Andreu, etc). Però els cartells reflecteixen també que l´associació s’ha involucrat, a mes a mes, en temes d´abast mundial des del rebuig a la guerra d´Irak passant pel recolçament al Poble Saharaui, sense oblidar temes com els drets humans o el medi ambient.

Al Districte de Sant Andreu un dels projectes que s`ha dut a terme dintre d´aquest pla consisteix en oferir suport per digitalitzar els arxius històrics de l’Associació de Veïns de Sant Andreu Palomar, el que inclou tot allò relacionat amb la publicació de la seva revista mensual De Cap a Peus.

Hi ha més de 600 cartells que guarden la memòria històrica de l’Associació, no obstant això, aquesta quantitat es queda petita davant de les milers de fotos que el Cap a Peus ha anat acumulant durant tota la seva trajectòria per il•lustrar les planes i els continguts de la seva publicació. En aquestes instantànies queden reflectides decadas de la vida quotidiana dels andreuencs.

Amb aquest objectiu la Direcció de Serveis del Territori, mitjançant la tècnica del barri de Sant Andreu, ha assignat a dos dels treballadors dels plans ocupacionals a l’Associació de Veïns per ocupar-se de classificar l´extens arxiu documental de l’entitat i de la seva revista De Cap a Peus.

L´arxiu comprèn una gran quantitat de cartells, els més antics dels quals daten de la dècada dels 70, emprats per difondre els molts projectes que ha iniciat l’Associació per defensar els interessos dels habitants del barri. Alguns d’aquests temes engloben temàtiques tan diverses com les reivindicacions per recuperar la Rambla de Sant Andreu, Can Fabra o Can Guardiola. Convocatòries a les diferents xerrades informatives que ofereix l’Associació (sobre salut, seguretat, política, oci…) o

Qualsevol veï que tingués l’oportunitat de fer una ullada a aquestes fotografies reconeixeria un trosset del seu passat o potser li sobtaria comprobar el molt que ha canviat l´aspecte de Can Fabra amb el pas del temps.

Tot plegat els arxius gràfics de l’Associació de veïns són un important patrimoni de la memòria del barri que mereixen una especial cura perquè els andreuencs no perdin una important connexió amb la seva història.

Julio César Hernando Gómez

Tret de sortida a la protecció i desafectació del Casc Antic de Sant Andreu

D

esprés de 34 anys, molta reivindicació i 1.000 signatures, els veïns i veïnes de Sant Andreu, a través de la nostra associació, hem aconseguit que l'Ajuntament posi fi a tots aquests anys d'incerteses. Només és el primer pas, però és indispensable: per poder estudiar com ha de quedar el Casc Antic calia, tal i com es reclamava en els fulls signats, la suspensió provisional de l'atorgament de llicències d'obra nova i d'enderrocs.

També en la mateixa comissió es va determinar que el termini de la suspensió de llicències serà d’un any, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província d’aquest acord.Per començar està bé i ens podem felicitar tots d'aquesta fita, però encara ens queda un any per endavant perquè aquest projecte no s'abandoni i el dibuix final sigui el millor per Sant Andreu.

Montse Tarré

Aquest passat dijous 9 de desembre, en el marc de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i amb el vot favorable del PSC, de ICV-EUiA, i d'ERC, s'ha aprovat suspendre la tramitació dels instruments de planejament urbanístic derivat i dels projectes de gestió urbanística, així com l’atorgament de llicències de parcel•lació de terrenys, d’edificació de nova planta, d’enderrocament de construccions, i de gran rehabilitació, dins de l’àmbit de l’Àrea Central del Barri de Sant Andreu, delimitat i grafiat en la fotografia d'aquest article.

La Clínica Coroleu continuarà Dilluns 13 de desembre la jutgessa va suspendre la resolució del 28 de juliol que treia el concert socionatiari a la Clínica Coroleu.

8

H

an sigut diversos mesos de mobilitzacions, s'han recollit més de 10.000 firmes, es va llençar una pancarta de la Parròquia el dia del pregó de Festa Major, s'han fet manifestacions, enganxat cartells, etc. La pressió va aconseguir que el Plenari del Districte de Sant Andreu, per unanimitat de tots els partits, aprovés una moció de recolzament a l'esperit de la reivindicació de la Plataforma i les Associacions de Veïns dient que “qualsevol responsabilitat ha de recaure en els qui cometin alguna irregularitat, però en cap cas en els usuaris o els treballadors”. L'escrit també reclamava “evitar la discontinuitat temporal en l’activitat de la clínica des del 31 de desembre de 2010 fins que hi hagi la sentència”.

Finalment, responent al recurs presentat pels treballadors de la Clínica, la jutgessa ha aprovat justament això: s'haurà de mantenir el concert fins que es resolgui el judici. Això sí, esperem

que amb un control de l'administració sobre la gestió de l'empresa.

Es tracta, sens dubte, d'una victòria dels treballadors, familiars i voluntaris de la Clínica, amb el suport de les AAVV, però sobretot de la gent de Sant Andreu. D'aquesta manera s'evitarà que, almenys per ara, els pacients s'hagin de traslladar. Ara bé, haurem de seguir atents als esdeveniments fins la resolució del judici.

Genís Pascual

10

Les obres de l’AVE descobreixen el passat de Sant Andreu

E

l 29 de novembre coincidint amb els actes festius de Sant Andreu el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias va organitzar una xerrada amb en Ferran Puig, Director del Servei d’Arqueologia de Barcelona perquè informés sobre les restes arqueològiques trobades a tot el tram de l’AVE. El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona va demanar seguiments arqueològics per a tot el tram i va plantejar una especial atenció a la Torre del Fang un edifici d’època medieval documentat ja el segle XIV que quedava plenament afectat. Amb el temps, el treball dels arqueòlegs ha anat donant el seu fruit, i ara podem començar a veure els seus primers resultats.

A la Torre del Fang es va poder identificar la part més antiga de l’edifici així com les seves posteriors ampliacions, a més es van trobar sis sitges que servien per com a recipients o fresqueres (degut al seu gran tamany) i que van ser utilitzades fins al segle XVIII o principis del XIX. Pels voltants es van trobar restes de rases de vinyes antigues i la gran sorpresa que va ser la troballa de tres enterraments de tres noies d’època medieval ubicades sota la part més antiga de la torre i que fa creure als arqueòlegs en l’existència d’una possible necròpolis medieval per aquella zona.

Als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Portabella s’han trobat unes restes neolítiques

SALVEM EL MOLÍ

Ara en l’ultim tram de l’obra que falta per començar, perilla la zona arqueològica del molí de Sant Andreu. Els primers sondejos s’han començat a realitzar i en un futur breu ha de començar la primera fase de l’obra de sortosament sembla que no afectarà a les estructures encara existents, però tota la zona del molí corre el risc de quedar sota el nivell de carrer i no sabem encara que passarà.

Són les úniques restes que queden ja a Sant Andreu i hem de lluitar per evitar que es perdin.

Jordi Petit i Gil

cap a peus | desembre

Als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Portabella s’han trobat unes restes neolítiques i l’antic Rec Comtal que tants andreuencs encara recorden, i, al carrer Riera d’Horta va aparèixer un pont sencer (del segle XVIII) que creuava el Rec. La troballa potser més important la trobem a prop de l’estació de Sant Andreu Comtal on va aparèixer les restes molt malmeses d’una antiga vil•la romana de la qual ja es tenia constància de la seva existència des del segle XIX quan al fer les vies del tren van aparèixer les primeres restes. A més, s’han trobat diverses sitges i enterraments romans coberts amb tègula i

un d’ells amb aixovar funerari. Totes les restes localitzades fins ara han quedat plenament afectades per les obres i a excepció de la Torre del Fang (que s’ha de veure encara com quedarà al final) ja no existeixen.

Els arqueòlegs fent un magnífic treball van documentar i recuperar tot el material possible, però les “carreteres ferroviàries” ja han passat per sobre de totes les restes.

11

Joan Chamorro presenta Andrea Motis CULTURA

Podria ser només un titular però és també el títol del disc en el qual el director de la Sant Andreu Jazz Band revela el talent d’una de les seves

alumnes més avantatjades. Al disc

podeu trobar disset temes de jazz clàssic magistralment interpretat i deixar-vos sorprendre per la varietat de

registres que la cantant i saxofonista ha assolit amb només 15 anys d’edat.

40è aniversari de l’Associació de Veïns ANIVERSARI

Si l’any que deixem ha estat la cel·lebració dels trenta anys de la

nostra revista, el CAPAPEUS, l’any que s’inicia serà el del 40è aniversari

de la nostra Associació de Veïns. Un grup de veïns compromesos amb el barri i amb el país van iniciar els estatuts d’una de les associacions de veïns més antigues i lluitadores de la ciutat.

EL CAPAPEUS segueix amb més força que mai REVISTA

La revista encara el nou any amb noves incorporacions de redactors, i signarà properament un conveni amb

el col·legi Príncep de Viana per incorporar dues noves estudiants.

12

la Festa major

Vinyeta guanyadora del concurs al Facebook del nostre dibuixant Dani Gรณmez. Si voleu veure les que no han guanyat entreu al facebook del CAP A PEUS

cap a peus | desembre

13

Un balanç del reciclatge i la problemàtica de residus a l’entrada d’una nova dècada

Ha costat força però per fi s’ha aconseguit un nou punt verd a la zona nord de Sant Andreu, concretament a la plaça Miquel Casablancas./ SERGI CORRAL

L

Sergi Corral i Pau Maduell

a societat humana va evolucionant mica en mica a cops d’esforç i organització cap a una massa social més sensibilitzada amb el medi ambient i l’entorn natural que ens envolta. El reciclatge constitueix una acció, una voluntat i una filosofia que ens acosta cap a aquell model de societat que tots volem esdevenir.

AL 2010, ON HEM ARRIBAT?

Primer de tot cal situar-nos, de forma global, al mapa de producció de residus a Catalunya. Amb dades de 2009 es conclou que Catalunya va generar quasi 4.500.000 tones de residus amb un creixement del 46% en poc més de 10 anys (1998), dels quals només d’en recuperen un 28% en forma de reciclatge. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va arribar al milió i mig de tones de residus en tot l’any 2009 , i al nucli urbà de Barcelona es van superar les 900.000 tones de residus al 2009.

Amb aquestes dades a la mà ja podem veure que tenim una gran problemàtica alhora de tractar totes aquestes tones de residus produïts, amb l’agravant que només entre un 20 i un 35% del total les reciclem. A aquest problema “físic” li hem de sumar el gran problema econòmic que suposa el tractament i reciclatge de tot aquest volum de residus, alhora que puja la quantitat de residus produïts, també puja la despesa per fer-se càrrec del seu

cap a peus | desembre

Prenent el model a seguir dels països centre i nord-europeus, fa ja uns anys que vam engegar la roda del reciclatge a casa nostra.

Primer vam aprendre que s’havien de separar els envasos d’allò que anomenàvem rebuig, més tard va venir un pas encara més important, concenciar-nos que certs productes com les piles i altres substàncies i materials mereixen un reciclat especial, ja que són extremadament nocius pel medi ambient. I finalment, fa pocs anys, vam aprendre que si separem del rebuig tot allò que sigui residu orgànic i ho reciclem en plantes de compostatge, podem obtenir un dels adobs més fèrtils per la nostra terra i conreus, tancant així el cicle del carboni i altres materials essencials per a la vida al planeta.

15

16

tractament. La major part de despesa del tractament de residus corre a càrrec de l’administració pública, sigui Generalitat o Ajuntaments, i evidentment dels impostos que paga cada ciutadà, en el cas de Barcelona, dins els impostos del rebut de l’aigua. Arribats a aquest punt, l’administració i les entitats que promouen el reciclatge i el tractament responsable dels residus, es troben amb el repte de traslladar bona part de la despesa del tractament a les fàbriques o empreses productores d’aquell envàs o embalatge, així també es pretén aconseguir una disminució de la quantitat d’embalatge i/o envasos dels productes que consumim o utilitzem.

QUÈ I COM RECICLEM?

Fem l’esforç d’imaginar-nos un d’aquells gràfics en forma de “formatget electoral” i en aquest gràfic aplicat a Barcelona hi trobem que un 31% del residus que produïm és matèria orgànica, un 26% són envasos i embalatges de diferent tipus i material, un 11% és paper i cartró i el 32% restant és un potipoti d’allò més variat. Del total, un 75% es qualifica com a recuperable encara que si mirem les dades de 2009 a Barcelona , només un 33% s’acull a la recollida selectiva. El més preocupant de tot, es que aquest 33% no s’acosta ni de lluny als objectius marcats pel 2008 on el percentatge de recollida selectiva a assolir es situava entre el 50 i el 70% depenent del

tipus de residu i material. Per tant, ja ens n’adonem que falta molt camí per recórrer i molta pedra per picar.

Un altre exemple de que encara queda força per millorar és el cas de la recollida selectiva de la brossa orgànica. El reciclatge de la brossa orgànica és el més delicat de tots, ja que si en el contenidor de la brossa orgànica s’hi aboquen residus que no s’acullen a la normativa , anomenats impropis, tot el procés queda anul·lat. La bossa d’orgànica amb impropis no pot ser destinada a compostatge i passa automàticament al rebuig. En el cas del districte de Sant Andreu, les estadístiques ens diuen que entre un 10 i un 20% de la brossa orgànica correspon a impropis.

QUE FA SANT ANDREU PEL RECICLATGE?

El reciclatge de barri es essencial pel bon funcionament de la recollida selectiva a la ciutat. La cultura de reciclatge al barri va molt més enllà dels contenidors típics que ja tots coneixem, la divulgació, l’educació i la sensibilització , són aspectes clau per poder tancar satisfactòriament el cercle. La màxima de les “3 erres” (Reciclar, reduir i reutilitzar) no s’ha de quedar en paper con tantes altres teories, sinó que l’hem de passar a l’acció entre tots i totes.

A l’esquerra, plafó nformatiu abm els horaris del nou punt verd. Al mig, el primer punt verd ubicat fa uns anys al barri a la plaça Nadal, al costat del Parc de la Pegaso. A la dreta, cartell informatiu del Districte sobre el nou punt verd./ SERGI CORRAL

H

i ha dues menes de residus domèstics que destaquen per les seves implicacions ambientals. La primera és la matèria orgànica. Si separem bé la matèria orgànica des de casa, els bars i restaurants, els comerços i oficines, es pot fer un adob de qualitat per a l’agricultura. Ara fa un any que ja disposem de contenidors marrons i d’un sistema de recollida separada per fer-ho (... teniu ja el cubell?). Si llencem la brossa orgànica al contenidor gris, va a parar als abocadors o incineradores sent focus de contaminació. La matèria orgànica és molt abundant en els residus municipals: restes de menjar, de plantes, etc. La recollida separada de la brossa orgànica ha de permetre recuperar més del 40% (en pes) dels residus amb facilitat.

L’altra mena de residus a tenir en compte són els “residus especials” d’origen urbà. No en fem tants com de matèria

orgànica, però els elements que contenen són els més contaminants si no es tracten de manera específica. Els residus especials d’origen domèstic són les piles i bateries, els aparells electrònics i petits electrodomèstics, les làmpades i fluorescents, pintures, dissolvents, etc. Les deixalleries o “punts verds”, o els establiments on els hem comprat, són el lloc previst per dur aquests residus (i altres com olis, etc.). Si separem la matèria orgànica i els residus especials des de casa, tota la resta podria ser directament recuperable i, a més, fem possible que els fabricants i distribuïdors dels productes també se’n facin càrrec. Encara que no ho sembli, aquestes són les dues recollides selectives més importants.

Joan Salabert és del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius

cap a peus | desembre

apunt | Matèria orgànica i residus especials | JOAN SALABERT

17

18

Fa pocs dies ens feien arribar la bona notícia que a Sant Andreu s’obria a primers de Desembre un nou Punt Verd , un espai destinat al reciclatge de materials especials i/o voluminosos, llargament reivindicat per l’Associació de Veïns des de l’any 2003. Aquest nou espai està situat a la Plaça de Miquel Casablancas i Joanico, entre el Col•legi Sagrada Família i el Pont del Dragó ve a incrementar en 3 els Punts verds del Districte, i sobretot ve a omplir el gran buit existent a Sant Andreu, ja que els altres espais situats a la Plaça Nadal (inaugurat l’any 2003) i al carrer Caracas hi queden molt distants.

Com a alternativa al punt verd de barri, l’Ajuntament de Barcelona i el servei de recollida de residus va posar a disposició del ciutadà un punt verd mòbil. És a dir: un camió de recollida selectiva que va voltant diversos indrets del barri per tal de fer encara més accessible aquest servei públic. En aquest camió s’hi poden dipositar quasi tots els tipus de residus que podem portar al punt verd de barri, excepte aquells més voluminosos com aparells electrònics i alguns més tècnics i perillosos com diversos reactius químics. De dilluns a divendres i de matí i tarda va voltant el barri tot seguint els següents llocs i horaris:

QUE ÉS UN PUNT VERD?

Pl. de la Trinitat Dimarts, de 8.30 a 14 h

El Punt Verd de barri es un espai destinat al reciclatge de residus especials i/o voluminosos per tal d’evitar la contaminació i preservar el nostre entorn. Els punts verds de barri són els més accessibles als veïns i comerciants de les zones properes on estan ubicats , amb l’avantatge que no han de recórrer a les llunyanes deixalleries per tal de dipositar-hi molts residus que són comuns del dia a dia de moltes famílies.

Mossèn Clapés /Gran de Sant Andreu Dimarts, de 16 a 19.30 h Pl. d'Orfila Divendres, de 16 a 19.30 h

São Paulo / Pg. de l’Havana Dissabte, de 16 a 19.30 h Pl. del Congrés Eucarístic Dilluns, de 8.30 a 14 h Mercat de Felip II Dimecres, de 8.30 a 14 h

Jardins d'Eix (Meridiana / Garcilaso) Dilluns, de 16 a 19.30 h

Rbla. de l'Onze de Setembre / Santa Coloma Dijous, de 16 a

En un punt verd de barri hi podem portar els següents residus:

19.30 h

Residus reutilitzables

Ampolles de cava, roba, calçat i cartutxos de tinta

de 8.30 a 14 h

Residus reciclables

Des de l’Associació de Veïns, l’associació CEPA i el Cap a Peus volem fer saber que encara queda molt camí per recórrer, sobretot en temes d’educació ambiental i d’informació al ciutadà des de la regidoria de medi ambient. Sabem que el reciclatge de residus perillosos, voluminosos, especials i brossa orgànica ha millorat molt els darrers anys, sobretot des de l’implantació d’aquests espais i/o contenidors especialitzats, però la comunicació dels avenços obtinguts i del treball diari és escassa.

TV i monitors, Olis de cuina, metells, cables, ferralla

domèstica, pneumàtics petits, CD’s i DVD’s, Paper i cartró, Aparells elèctrics i electrònics i porexpán.

Residus especials

Aerosols i esprais, productes comburents, bateries de cotxe,

reactius químics, radiografies, fluorescents i bombetes, fitosanitaris, filtres de vehicles, dissolvents, medicaments i cosmètics, piles, olis de motor, pintures, vernissos i coles.

Mercat del Bon Pastor (Sant Adrià / Llinars del Vallès) Dimecres,

A quin contenidor va cada residu?| Ampolles de vidre Pots vidre Diaris i revistes Caixes cartró Paper i llibretes Sobres Embalatge de regal Brics Ampolles plàstic Bosses plàstic Llaunes Paper d’alumini Porexpán Xapes metàl·liques Pols d’escombrar Burilles cigarreta Bolis i llapis usats Cotó-fluix,bolquers, compreses i gases Excrements d’animals, cabells i ungles Ceràmica i testos Restes del menjar Ous, ossos i closques Restes plantes i poda Bosses infusió Paper cuina Serradures i suro

Verd (Vidre) X X

Groc (Envasos)

X X X X X X X

Blau (Paper) Marró (Orgànic)

Gris (Rebuig)

X X X X X

X X X X X X X

X

X X X X 19

entrevista | Pilar Magdalena | MEMBRE DE CEPA

“ Cal millorar els punts verds de la ciutat i informar millor els usuaris” Sergi Corral

P. Que et sembla la obertura d’un nou punt verd (PV) al barri?

R. Es una molt bona noticia. Qualsevol nou equipament com aquest és molt benvingut.

P. Sabem que fa molt temps que s’està reivindicant un segon PV al barri, explica’ns una mica la seva historia.

R. Des del dia que es va inaugurar el PV de la Plaça Nadal (al

març del 2003) que a l’AVV ja vam veure que aquest quedava

molt lluny de la resta del barri. En aquell moment també s’estava redactant l’agenda 21 del districte, i vam aconseguir que aquesta

reivindicació hi quedés reflectida. Més tard el vam tornar a reclamar en el PAD de districte, i des d’aleshores no hem parat de reclamar-lo al Consell de Medi Ambient del Districte.

P. Des d’una entitat com el CEPA, què demaneu a un PV?

R. Arrel de l’experiència amb el PV de la Plaça Nadal i els altres

comissió de sostenibilitat de l’ajuntament de BCN està demanant

pintures, bombetes, piles etc... però no informen de res als

campanya lliure de bosses de plàstic, i la campanya de dels

compleixen bé la funció de recollir residus perillosos com usuaris. Per exemple molts veïns desconeixen que amb la targeta d’usuari tenim un descompte en la taxa de tractament de residus que es cobra amb el rebut de l’aigua. I bé que ens ho mereixem.

a aquest que es sumi a dues iniciatives molt importants: la envasos retornables. De moment això no son fets, però deixen

entreveure que hi ha una mínima voluntat de canviar alguna cosa.

I això la gent ho ha de saber. Ens agradaria creure que no es tracta d’una estratègia electoral.

P. Sí...

P. Justament “la gent”, que podem fer-hi?

Per un lloc han de ser centres de recuperació de residus i per

costos dels residus. Mira, et posaré un exemple, imagina que

i com consta a l’agenda 21 del districte, per cert. Per altre banda

safata de plàstic, embolicada en un altre plàstic, dins una

R. A part d‘això, nosaltres pensem que han de se una mica més. l’altre han de tenir una funció d’educació ambiental dels veïns, tal

20

R. Poc a poc es va millorant. Per exemple ara, hem vist que la

que hi ha a la ciutat, creiem que cal millorar-los. Actualment

també ens agradaria que l’ajuntament fes una feina de retorn de la informació que es genera als PV i deixalleries als veïns.

P. Explica’t una mica...

R. El que vull dir que estaria molt bé, en aquestes revistes que

mensualment ens envia l’ajuntament a casa ens expliquessin als

ciutadans, com estem fent la recollida. Que expliquin quanta gent

R. Es molt important que tots nosaltres siguem conscients dels

poguéssim triar entre comprar unes galetes envasades en una caixa de cartró, recobert d’un plàstic. O per altre banda unes

altres galetes que porten només una capsa de cartró. I si ara et dic que el fabricant que produeix més residus ha de pagar

més impostos i que per tant les seves galetes seran més cares? Si les dues marques son igual de bones, quines galetes triaries?

fa servir cada PV, quins residus hi portem, què se’n fa del que hi

P. Clar...

de recollida. Resumint, que hi hagi un retorn de l’esforç que fem

que fa als residus. Nosaltres triem el què comprem, però els

portem, com ha afectat la presencia dels PV a d’altres sistemes tots plegats.

P. Així doncs, veig que a l’administració li queda molta feina per fer?

R. Amb aquest exemple es reflecteix la doble responsabilitat pel

fabricants ens han de donar la opció de poder-ho triar, i ells també s’han de fer responsables dels residus que es generen.

Resumint, el que cal fer abans de tot és REDUIR.

cap a tu | Saps que va a cada contenidor de recollida selectiva? | PER BORJA MARIA Ramón Porta. 66 anys. jubilat

Fa anys que ho sé! Abans ho feia

Eduard Margarit. 53 anys. treballador de Telefònica Suposo que anirà igual que el

Holanda. Per això sempre m’ha

costat i el Punt Verd feia falta.

quan estava a Anglaterra i a interessat al medi ambient. Jo voto sempre als Verds!

de la Pegaso. Jo visc aquí al Fins ara l’oli me l’enduia a una deixalleria de Tarragona perquè fessin sabó. Em va de conya.

Mireia Pérez. 28 anys. infermera No tinc ni idea. M’imagino que

Rafael Roquero. 72 anys. jubilat Mai he entrat en un Punt Verd,

és un punt de reciclatge per

però suposo que sí el sabria fer

portar segons quin tipus de

servir, si està especificat què va a

deixalla. Depèn de la informació

cada capsa. Portaré aquí la roba

que posi sabré col•locar cada

que abans deixava al mercat.

cosa en el seu contenidor.

Gabriel Cortés. 58 anys. cap de magatzem

Adriana Cardona. 33 anys. administrativa

Sabria col·locar-lo, he anat al Punt

No sabria situar-lo, tot i que deu

que aquest serà igual. Tenen per

cada lloc. Si no preguntaria al

posar amb cartells què va a

Verd de La Pegaso, i m’imagino reciclar

ordinadors,

responsable. Vaig anar un cop a

piles,

un Punt Verd per a deixar uns

cartutxos... Anirà molt bé per

portàtils.

aquesta zona.

E

l segon punt verd al barri, uns quants anys més tard, ha arribat! A l’Associació portàvem ben bé 5-6 anys reivindicant que el punt verd de la plaça Nadal era insuficient per cobrir les demandes dels veïns de St Andreu.

Tot i ser un equipament que al principi va generar cert malestar entre els veïns més propers, de seguida va demostrar per si sol la seva gran acceptació, servei i utilitat. Ara, se n’ha d’inaugurar (el dia 13 de gener) un altre al barri. Nosaltres havíem reclamat que es guardés un espai al solar de les casernes per a aquest equipament, no se’ns va fer cas. També havíem discutit amb el Districte sobre una ubicació propera al mercat de St Andreu, no vam tenir èxit. Finalment el lloc que ha triat el Districte és la

plaça Miquel Casablancas (davant el pont del dragó). Sigui on sigui: benvingut. No sabem si el Districte ha fet un estudi per decidir la seva ubicació. No sabem si s’ha calculat a quants veïns ha de donar servei. No sabem si s’ha fet una estimació de quants kg de residus haurà de rebre mensualment. No sabem si aquest nou punt verd afectarà als horaris i ubicacions dels punts verds mòbils actuals. El que sí sabem és que aquest era un equipament molt necessari, que estem molt contents que els Reis (els Mags, no els Borbons) ens facin aquest regal aquest Nadal. De ben segur que el fer-nos pesats al Districte, l’ anar reclament aquest equipament de forma constant, ha ajudat a aconseguir-ho. Gràcies a tots!

cap a peus | desembre

opinió AVV | Benvingut punt verd!

21

Guia Gabliani Svaneti (Geòrgia)

E

“Voldria que la immigració a Geòrgia actués com jo ho faig aquí” n Guia Gabliani és un veí del barri que va venir fa prop de set anys. La seva dona que hi va arribar primer i les possibilitats que oferia el mercat laboral el van dur fins aquí. Originari de la regió muntanyenca de Svaneti, al nord de Geòrgia, aquest ex campió de boxa, arriba a Sant Andreu després d’haver estat treballant lluny de casa, primer a països veïns com l’Azerbaidjan, després a Moscou. Amables i hospitalaris, els Gabliani em reben a casa i parlem. Primer dels fills, la petita va néixer aquí i el noi, estudiant d’informàtica, juga als juvenils del Sant Andreu. Aquest barri els agrada, està ben cuidat, té tots els serveis a prop, i consideren que aporta un entorn apropiat per tirar endavant de la millor manera possible, a més s’hi han sentit sempre còmodes i a l’escala els veïns els han rebut amb estima.

En Guia fa feina de fuster, ebenista, electricista, pintor i paleta i des del primer dia que és aquí no li ha faltat feina, i aquí seguirà mentre n’hi hagi. Cal anar sempre endavant, millorar, diu, i no treballar per no res! Per tant, el dia que la feina no sigui de qualitat o escassegi, anirà allà on en pugui trobar.

És en aquest punt, quan toca parlar de la perspectiva de futur, en Guia comenta que tothom que esta fora de casa té en ment poder tornar-hi. En aquest sentit miren de transmetre als seus

Avancem en la conversa, i parlem d’aspectes més delicats, “amb la meva feina aporto un treball de qualitat, amb valor afegit, perquè els d’aquí visquin bé” em molesta doncs que això sovint no es tingui en compte, i que a vegades es generalitzi la percepció dels immigrants a partir només dels comportaments negatius o conflictius, perquè no és el meu cas, jo treballo i procuro sempre fer les coses ben fetes, de fet, jo voldria que la immigració a Geòrgia actués com jo ho faig aquí.

Acabem la trobada veient fotos de la regió de Svaneti ( en recomano fer una recerca pel Google) un país on Sant Jordi també n’és el patró.

Xavier Aragall

cap a peus | desembre

Fet aquest primer repàs, parlem també de Geòrgia, un país que als anys 40 i 50, a l’època soviètica, es vivia millor que no pas aquí. “És un país que en desmembrar-se la unió i l’ajuda mútua que implicava la URSS, ha anat enrere”. Des de 1995 hi ha hagut una important diàspora de georgians arreu d’Europa, aquí i també al País Basc hi ha una comunitat prou destacada. Amb fama de treballadors i gent hospitalària dins l’antiga URSS, els georgians comencen a mirar amb cert optimisme les possibles millores del seu país, que mica en mica s’inicien un cop estabilitzat política i econòmicament.

fills tot el bagatge cultural de Geòrgia, un país mil•lenari, amb forta personalitat pròpia. De moment, tenen l’avantatge d’aprendre idiomes, conèixer una altra cultura i poder obrir camí en la vida amb garanties. Si això mai fos possible a Geòrgia, doncs hi tornaríem. De moment en set anys no hi ha tornat encara, ara és temps de treballar, treballar i treballar.

23

A GIN

Esteu a punt amics?Arriben dies d’emocions fortes, dinars i nits llargues. Arriba el moment de fer cagar el tió i d’entregar la carta al reis, esperant haver sigut prou bons i desembolicar els nostres desitjos. Jo demano alguns contes que m’agraden molt, a veure si us agraden! Que passeu bones festes! Ens veiem l’any vinent! Fabret

O TILL POR

Estimats Reis Mags d’Orient: Aquest any em sembla que m’he portat força bé, he mirat de fer bondat i ser responsable. No sempre me n’he sortit però crec que ho he intentat. És per això que m’atreveixo a demanar-vos uns quants llibres una mica especials, vosaltres ja sabeu

que m’agraden molt i em faria molta il·lusió que me’n portéssiu algun: AAVV.’ EL LLIBRE DELS LABERINTS MÉS GRAN DEL MÓN’.

ESTRELLA POLAR 1.

Fa uns dies el vaig descobrir a la llibreria i,... no el podia deixar. Té laberints de tot tipus: de sorra, d'escales i fins i tot de pa torrat. I si combines les pàgines pots arribar a crear els teus propis laberints!

3.

BOISROBERT, ANOUK; RIGAUD, LOUIS; GUERRERO, PABLO. ‘POPVILLE’. KÓKINOS 2.

CARTER, DAVID A. ‘UN PUNT VERMELL’. COMBEL M’agrada tant! És tant bonic! La veritat és que no puc deixar de mirar-me’l!

Si me’l podeu portar em faria molta il·lusió.

Aquest llibre conté una ciutat de paper!

Una ciutat que canvia a mida que passes les pàgines, com si anés passant el temps. És una passada!

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | Comença la festa!

Per la festa major de Sant Andreu els teatres del nostre poble s’han

engalanat per presentar-nos unes quantes propostes: Eternament Cabaret al local dels Diables de Sant Andreu el 26 de novembre; el 27

Tria el guió dels alumnes dels Grups 231 i Acció i Rere el Teló; La sala

de rebre pel grup de teatre del Casal de Gent Gran de Sant Andreu; Prínceps d’If de la Companyia Teatre de Pas el 4 i 5 de desembre al

PER IRENE CAIXÀS

comèdia dirigida per Miquel Àngel Mateu i Montse Calix que va il•luminar el 125è aniversari de l’Ateneu de Sant Andreu. Per molts anys!

‘La Rambla de les Floristes ’ per Teatre pels descosits

Centre Cívic... i per acabar A les fosques pels Forat sense Fons, i La Rambla de les Floristes per Teatre pels descosits.

‘A les fosques’ per Forat sense Fons

E

scrita l’any 1965 per Peter Shaffer (Liverpool, 1926), A les fosques s’estrenà a l’Estat Espanyol amb el títol d’El apagón o Comèdia Negra. Aquesta comèdia hilarant proposa a l’espectador un joc teatral que extreu l’essència de la farsa.

Brindsley Miller, un jove artista sense recursos (Sergi Camargo), i la seva promesa Carol Melket (Natàlia Garrabella) esperen la visita d’un famós i influent col•leccionista d’art, Mr. Bamberger (Xavier Juárez) i del Coronel Melket (Joan Urtasun), el pare de Carol que ha de donar el vistiplau a la relació. Amb la intenció d’impressionar els convidats la parella ha manllevat alguns mobles de la col•lecció del seu veí Harry Gorringe (Alfredo Benítez) que ha marxat de cap de setmana. Però de sobte s’apaga la llum i es desencadena una comèdia a les fosques, on els personatges es comporten de manera estrambòtica quan pensen que no són vistos. A poc a poc entren en escena un reguitzell de personatges que es mouen a les tentines: la senyoreta Furnival (Maria Masllorens), la veïna soltera espantada per la foscor; Harry Goringe, el veí que torna abans del cap de setmana; Clea (Laura Mateu), l’ex-xicota de Brindsley, i Schuppanzig (Josetxo Ordóñez), un electricista estudiant de filosofia.Però el gran repte d’aquesta peça és l’original posada en escena, ja que la il•luminació (Erik Berlinghieri) està invertida, és a dir, que quan els personatges estan a les fosques hi ha llum dalt de l’escenari i a la inversa. Per tant, els actors han de fer un sobreesforç actoral, ja que no poden mirar als ulls dels altres personatges ni del públic, perquè representa que actuen a les fosques. En resum, una divertida

E

scrita per Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) l’any 1935, La Rambla de les Floristes és una obra de caire costumista i sentimental. Sota la mirada atenta d’Antònia (Dolors Roca), una florista de caràcter fort, desfilen tota una tirallonga de personatges típics de principis de segle XX: una florista que la sap molt llarga i una altra que vol ser actriu, un polític tronat, un marit calçasses, uns nuvis que baixen de l’hort, un cambrer un xic carallot, una neboda somiatruites... No és la primera vegada que Teatre pels descosits escenificava aquesta peça dirigida per Toni Navarro i es notava la solvència dels actors, especialment a l’hora de recitar el text, que és en vers. Però segurament un dels trets més destacables és el vestuari (confeccionat pel propi grup) que fa que els espectadors també tinguin ganes de passejar-se per la Rambla de les Floristes.

Neules i torrons a Sant Andreu

Les activitats nadalenques s’iniciaran dissabte 18 a les 18h a l’Ateneu de Sant Andreu amb l’Orfeó l’Eco de Catalunya, que presentarà el Poema de Nadal de Josep M. De Sagarra.

L’endemà, a les 11.30h i a les 18.30h els tallers de Teatre Infantil i Juvenil de l’Ateneu presentaran els seus treballs per a l’espectacle Teatre de Nadal. El mateix diumenge 19 a les 18h al Centre Cultural Els Catalanistes hi haurà el Concert de Nadal amb Marta Arbonés i Rosario Casellas.Quant als Pastorets, el tret de sortida serà a Sant Pacià el 19 de desembre a les 19h i el 8 i 9 de gener a les 18.30h. El Casal Catòlic prendrà el relleu el 25 de desembre a les 21 i el 26 de desembre i el 2, 8 i 9 de gener a les 18h.Bones festes i bon any nou!

EN CONTE

E

l Metxa es movia amunt i avall com tot un aventurar dels nostres dies. Per això li deien Metxa, perquè allà on anava ho encenia tot, hi duia l’energia, el bon humor, les ganes de treballar, i d’altres coses que encara no sospitava. El Metxa era un viatger compulsiu i li agradava trepitjar els móns dels altres amb les seves botes velles i brutes de la pols dels camins.

Només se les treia en alguns aeroports, quan un policia més alt que ell li ho demanava amb cara de pocs amics. Si l’agent era més baixet encara es veia en cor d’argumentar que no podia amagar-hi res de dolent, a les botes, perquè hi cabien just la carn, la pell i l’os sota els mitjons. Res més. Algun soldat ras acceptava les explicacions i es limitava a fer-lo passar per l’arc de triomf que s’enamora dels metalls. Algun carrabiner l’hauria fet passar per l’escàner tot sencer, però el Metxa feia cara de ser massa talòs com per haver-ne fet alguna.

El Metxa feia grans viatges, intercontinentals, viatges i viatgets –on fos, però movent-se amunt i avall– i també alguna escapadeta, de pocs dies i a un sol lloc, encara que estigués a

Com la pólvora l’altra punta del globus. En una de les seves escapadetes les botes del Metxa van passar per damunt d’un bassal on residia una petita colònia de bacteris. Sense saber-ho els va fer d’hoste fins al moment d’arribar a casa. La colònia s’havia multiplicat a les seves botes i des d’allí va passar a les males herbes del jardí, que va retallar el jardiner just l’endemà.El jardiner tenia tres petits que anaven cada un a una escola diferent. A la classe del més menut, bon dia i petons per a tothom, la mare d’una parella mixta de bessons marxava l’endemà a fer una volta pel país. Negocis. Despatxos, restaurants, hotels. La colla del microscopi, resistent a les adversitats i capaç de reproduir-se en entorns hostils, va créixer i va arribar a una zona humida de boscos de riera i ombra abundant. Un oasi que anaven a veure ramats de turistes de tots els racons del planeta per la seva exuberància.A hores d’ara encara hi ha qui es pregunta si s’hagués pogut acabar amb la plaga. I com. A cop de xeringa?

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

LA REFLEXIO El Nadal del pobre

A

Per Xavier Oliveres

m ha desaparegut. Que tranquil•litat que fa uns anys teníe trampejant, i resant estem fent un joc d’equilibris per anar r, tocar i enfonsar la perquè cap imprevist no acabi de mina com les que alerten nts nostra fràgil economia. Dades rece nostre món (primer? que un de cada cinc habitants del est maleït llindar de la segon?) malviu assentat en aqu sensació d’haver vist les pobresa ja ens cou més. Tenim la al xamfrà de prop de orelles al llop, i part del seu musell, Tot i així, aquesta por casa nostra, i això no ens agrada. s, actituds que encara sembla conviure amb grans paradoxe de reconèixer que no entenc menys que la impossibilitat ntics necessitats. Parlo fem absolutament res pels autè -nos de debò el cinturó, d’aquesta incapacitat per estrènyer r-nos a consciència a la no només com eslògan; d’adapta s que ara esdevenen nova situació i renunciar a extre distingeix èpoques i que no que gent lla aque tota oent Excl un fatalisme apocalíptic. privilegis, sense entendre-ho com crua realitat, la esta aqu dre aten per nt ame riuades de gent seguim treballa diàri Enmig d’aquestes falses austeritats, dels dos ol lsev qua em pret inter ltres majoria de nosa centres. No n’aprenem. omplim carrers, comerços i grans de reüll r mira adir, és , arità sam bon al perdut la capacitat personatges anteriors Som els únics éssers vius que hem sem que ja tenim prou i passar de llarg. Potser ens pen innata d’adaptació? ha esquitxat i aquella problemes, que la crisi també ens

s de campanyes quest és un dels molts nom més indefensos nadalenques dirigides als lla gent que durant econòmicament parlant, tota aque amb un persistent en tot l’any, durant molts anys, sobreviu de viatge. Des de ben llindar de la pobresa com a company parlaven de diferents petits hem anat rebent missatges que avant, no fa tant, va móns, sobretot del tercer. Més end ltres però que al mateix aparèixer un grup més proper a nosa ra més llunyana: el enca temps se’l batejava amb una xifra ies pretenien remoure quart món. Totes aquestes referènc s més desafavorits i, la nostra consciència vers els col•lectiu les festes, adquirien en èpoques d’estranya abundor com dèiem, de campanya. una menció especial en format, com

LA MÉTEO L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela El passat novembre , a Sant Andreu, va estar dividit en dues meitats molt diferenciades. La primera d’elles, amb temperatures suaus i

poca precipitació, amb màximes de 17-22ºC i mínimes entre 9 i 13ºC.Però a partir del dia 18 , es va girar la truita i vam iniciar una segona quinzena de mes plenament hivernal , amb temperatures

mínimes molt per sota de la mitjana , situant-se entre els 3 i els 6ºC. La pluja va brillar per la seva absència , fent bona la dita de que el

fred a casa nostra ve sempre acompanyat de sequedat ambiental,

acabant el mes amb un registre de 15mm totals , un valor molt per sota de la mitjana històrica.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

22,5ºC 3,8ºC 12,7ºC 1029,9hPa 983,9hPa 1009,3hPa 15,4mm 7,2mm

2 26 5 9 30

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana HORITZONTALS:

1. Ciència que estudia els dialectes, així de senzill. 2. Beuratge

màgic. Grups d’amics. 3. Societat limitada. Moviment d’un cos quan no pot parar per ell mateix. Consonants. 4. Espècie de serp

(al rev.) Màxim ritus cristià (al reves). Estats Units d’Amèrica, a la

americana. 5. Sant abreujat. Madrid. Tarragona. Cinc-cents romà.

Club de Noctàmbuls. Sud. 6. Consonant. Que tenen la capacitat d’adaptar-se als més variats entorns. 7. Dolor a les articulacions.

Desvia de la seva posició vertical (al rev.) 8. Nom d’home. Tot terreny. Consonants.

VERTICALS:

1. Desgràcia molt greu. 2. Petit tros de terra envoltat de mar.

Vocals. 3. Crit que fas quan et trepitgen el peu. Barcelona. La

part del cos que s’endu les bastonades. 4. Seixanta-u romà.

Xuclo de la teta. 5. Estri manual per facilitar la feina. L’artista del

barret i el conill. 6. En tenen les onades i els galls. Pal. 7. Carrer

SN. 4. aoB. assiM. USA. 5. St. M. T. D. CN. S. 6. T. Horitzontals1. Dialectologia. 2. Elixir. Colles. 3. SL. Inèrcia.

SOLUCIONS

Organització anarquista. 13. Criminal molt perillós.

Camaleònics. 7. Reuma. anilicnI. 8. Eulogi. T. ST.

Gel avocàlic. Sols al món. 12. Les monedes del Japó.

Verticals 1. Desastre. 2. Illot. EU. 3. AI. B. Cul. 4. LXI. Mamo.

Onada castellana. Consorci per la Normalització Lingüística. 11.

5. Eina. Mag. 6. Cresta. I. 7. T. RS,. La. 8. Occident. 9. loiM.

9. Crit del gat (al rev.) Organització Internacional del Treball. 10.

IT. 10. Ola. CNL. 11. GL. Únics. 12. Iens. CNT. 13. Assassí.

tallat. Consonants. Nota musical. 8. La part privilegiada del món.

Esports| Futbol i natació| Un bri d’esperança

D

iuen les bones llengües que després de la tempesta arriba el bon temps. Un total de 10 partits ha trigat el Sant Andreu en sumar la victòria en una fatídica dinàmica de joc que li ha costat perdre 7 posicions en la taula classificatòria.

Després d’un miraculós empat al darrer minut en front de l’Hospitalet, els de Natxo González es van presentar a la Nova Creu Alta de Sabadell on mai havien sumat els 3 punts. Un mal partit i derrota per 2 a 0, una més. Ens visita la Gramanet al Narcís Sala en un matx amb gust a Festa Major, tot a favor per sumar els 3 punts i sortir d’aquest camí sense sortida en el que s’havia ficat l’equip. La sort no va acompanyar el Sant Andreu que, després de veure com els colomencs s’avançaven al primer minut, només van poder treure un empat a gols gràcies a una

bona jugada que va tenir en Llobet el seu transformador.

Desplaçament a Oriola, sempre difícil el partit contra ells. Equip dur, ferragós i, a més a més, líder de la lliga. Els andreuencs toquen fons, deixant una pobra imatge a Los Arcos i perdent per 2 gols a 1. Quan tot sembla perdut i l’afició es troba decepcionada amb el joc de l’equip i amb l’actitud dels jugadors, els quatribarrats treuen la seva millor cara per guanyar un partit difícil, un desplaçament en plena setmana contra l’Atlètic Balears. Un solitari gol de Manteca, que encadena 2 partits seguits marcant, serveix perquè aquest equip que tantes alegries ens va donar l’any passat recuperi la confiança. Per fi, es trenca la mala ratxa.

Joaquim Hernández

Pluja de medalles andreuenques

È

xit aclaparador dels nedadors del Club Natació Sant Andreu en els campionats de referencia disputats durant el darrer mes de desembre. Pel què fa al Campionat d’Europa en piscina curta, celebrat a la ciutat holandesa d’Eindhoven, Alan Cabello fa fer bronze en els 100 estils, amb un sisè lloc en els 400 estils i el quart lloc en els 200 estils, a només una dècima del podi. Medalla també per Melquíades Álvarez, plata en els 200 braça.

Aquests dos nedadors van ser autèntics protagonistes en el Campionat d’Espanya d’hivern, celebrat a Mallorca. Alan Cabello va sumar tres ors (100, 200 i 400 estils) i una plata (200 esquena). En els 100 estils es va imposar al seu germà Brenton, que va fer plata, mateix metall en 100 braça i bronze en 200

estils. Melquíades Álvarez va fer, per la seva part, dos ors (100 i 200 braça) mentre que la nedadora Erika Villaécija va sumar un or (1500 lliures), una plata (400 lliures) i un bronze (800 lliures), a més de quedar-se a les portes del podi en 200 lliures.

Altres medalles andreuenques aconseguides en aquest campionat són els dos bronzes i les dues plates obtingudes per Víctor Goicoechea, la plata i el bronze guanyats per Aina Conca, i els dos bronzes adjudicats a Jessica Vall. A més, cal sumar el paquet de medalles obtingudes pels equips de relleus, entre les quals hi té lloc preferent l’or assolit per l’equip femení de 4 per 50 metres lliures.

J.J. Aymerich

El Perfil de...

Marta Roig, pregonera de la FM

“La Festa Major és del poble i per al poble”

L

a pregonera d’aquest any no ha estat ni escriptora, ni cantant, ni política, ni presentadora. Només és andreuenca.

Es diu Marta Roig, té 24 anys, i a més de ser una mena de traficant d'històries, és filla “d'un poble particular dins una gran ciutat”. Es declara enamorada del barri pel teixit associatiu que té, pel que hi ha viscut, pel caliu i per la forma tan peculiar que té d’acollir les persones, motius de sobres per poder dir amb molt orgull que no va “néixer a Barcelona, sinó a Sant Andreu, a la Clínica Sant Jordi”. Narradora de contes d’afició, adora els llibres, només cal sentir-la quan parla d'ells i de les històries que està devorant. Entén la literatura com la clau per a crear un món diferent i alternatiu a l'existent, vol que les històries arribin a tothom perquè creu fermament que aquell que llegeix té la gran sort d'aprendre i saber: com més llegim, més podem pensar. I pensar és necessari per viure i fonamental per a inventar històries paral•leles a la realitat del dia a dia que ens traslladin a l'evasió i a la fantasia, als somnis. Actualment coordina el projecte ‘Nascuts per llegir’ on l’objectiu és apropar la lectura als més menuts a partir del vincle familiar dels pares.

No té cap mena de dubte que la Festa Major és del poble i per al poble, motiu pel qual no es considera ningú amb més honors que qualsevol altre veí de Sant Andreu per ser dalt del balcó de l'Ajuntament, micròfon en i mà recitant un discurs davant d'una plaça Orfila plena de gom a gom malgrat el fred i les eleccions catalanes. No acabava d'entendre per què la Comissió de

Festes havia pensat en ella. Potser per la seva faceta com a narradora? Potser per la forta vinculació al barri a través del teatre o el Capapeus amb la creació de la secció El Fabret?

Potser per què fa generacions i generacions que el seu cognom va arrelar al barri? Potser per què ja li havien demanat i ella s’hi havia resistit? Res especial, diu ella. I ser veí de Sant Andreu no ho és, d’especial? Raons no en falten. "Per què jo?", deia ella; "Per què no tu?", li responia la Comissió de Festes.

No es va voler comprometre a ser la pregonera del 2010 fins que no va tenir el discurs més o menys lligat, per això hi va començar a treballar a l’estiu. És de les que porta una llibreta i un bolígraf a la bossa, res d’ordinadors: fulls quadriculats, tinta de boli, tatxades, fletxes a dojo i notes al marge. Així, de mica en mica, va anar teixint una història que es va convertir en el conte de la Festa Major de Sant Andreu d’enguany, una nova història escrita per al barri.

En el seu discurs tampoc no va faltar la nota reivindicativa, com ha de ser. Però seguint la línia del pregó va ser diferent, original i amb el seu segell particular. La Marta -una mica com l'home gris, vestit de negre, amb una mirada fosca i boca buida- es va plantar davant la gent per a reclamar i arrancar somriures, crear unió i, sobretot, revolució, la revolució de l'alegria i la Festa Major.

Joana Ariet Porta

Fes-te soci de l’Associació de veïns de Sant Andreu i rep el cap a peus a casa!

Més info a www.avvsantandreu.cat

Segueix el CAP A PEUS al Facebook i al Twitter