Decapapeus 2010 10 554

EDITORIAL U

El Cap a Peus, fonamental per a l'Associació

s presentem amb molta il•lusió aquest número especial de la

destacat al llarg de la seva existència. Per falta d'espai no hem pogut

de la redacció i de l'activitat de l'Associació de Veïns de Sant

defensa del medi ambient, la cultura, les tradicions i la llengua catalana

nostra revista, en què ha participat molta gent que ha format part

Andreu de Palomar (AVV) durant aquests 30 anys. Des de la junta volem agrair la feina de tothom que hi ha col•laborat i especialment l’esforç dels coordinadors actuals. Us felicitem pel resultat aconseguit!

recordar altres lluites que han estat importants per a l'Associació, en i que eren, en última instància, lluites en pro d'una societat més justa i pacífica, de l'urbanisme, l'habitatge, els equipaments, la mobilitat o la solidaritat, entre altres.

El Cap a Peus és i ha estat una eina fonamental per fer arribar la tasca

Per últim, volem convidar-vos als dos actes que se celebraran amb

volem reivindicar i, en definitiva, per informar d'allò que passa a Sant

2010): 30 anys, 30 portades’, que es fa al Centre Cívic fins al 17 de

la feina ben feta i la dedicació d'aquells que ens han precedit han

d'octubre (a partir de les 18 hores) als jardins de Can Fabra (darrere la

de l'AVV al barri, per fer pressió a l'Administració amb els temes que Andreu. I som conscients que això és gràcies al fet que, durant 30 anys, convertit el Cap a Peus en un referent informatiu. Per això, ara que la

revista fa 30 anys, hem volgut posar de manifest la seva rellevància històrica, fent-ne un repàs amb els seus protagonistes.

motiu de l’aniversari: l’exposició “Sant Andreu de Cap a Peus (1980-

novembre, i el Concert de celebració, que es farà el dissabte 23 biblioteca), en què actuaran diferents grups de Sant Andreu. També us recordem que el mateix dia 23 a les 19 hores, l'Associació organitzem la xerrada “Què ens porta l'AVE?” a l'auditori de Can Fabra.

Amb aquest fi, hem escollit algunes de les reivindicacions i campanyes

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

més significatives, simbòliques i visuals de l'AVV que el Cap a Peus ha

U

EDITORIAL

n dissabte 11 d’octubre de fa trenta anys, la gent que va anar al

afectaven, i per aconseguir-ho, ha estat molt important la fidelitat a la

pròpiament un diari, ni tampoc una revista. Era senzillament el

publicitat ens han donat molta independència de poders fàctics.

quiosc de bon matí es va trobar amb una nova capçalera. No era

suplement quinzenal de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de

revista dels comerços (sobretot del petit comerç), que amb la seva

Palomar. I era gratuït.

Voldria fer un petit homenatge a tota la gent que ha fet possible

Amb un full de quatre pàgines s’iniciava aquesta petita aventura que

andreuenques. I per recordar d’on venim, us hem adjuntat el primer

teniu a les mans i que ens ha dut a celebrar tres dècades d’existència

(i esperem celebrar-ne moltes més). Tots aquests anys el CAPAPEUS ha sortit al carrer quinzenalment, mensualment i fins i tot, durant una

l’existència d’aquest petit miracle que cada mes arriba a totes les llars

número del CAPAPEUS, perquè el disfruteu tant com nosaltres quan editem la revista.

època, setmanalment; sense interrupcions i amb la col•laboració

desinteressada de redactors, fotògrafs, correctors... que han estat al peu del canó durant tots aquest temps, i que han mostrat una actitud

David Royo i Adell Coordinador del SANT ANDREU DE CAP A PEUS

digna d’admiració en aquests temps que corren avui en dia.

La revista s’ha erigit portaveu de l’Associació de Veïns i sovint ha estat

l’únic altaveu dels veïns en reivindicacions com la Rambla, el cementiri, Can Guardiola o Can Fabra. De forma incondicional s’ha treballat per

donar la máxima informació als veïns sobre els temes que els

DIBUIX DE PORTADA: RAMON VILA. TRACTAMENT DIGITAL: XAVIER BASIANA I XAVIER DE LA CRUZ EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRETVICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CON-

TINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

3

Actes del 30è aniversari

1. Exposicio al centre Civic ‘SANT ANDREU DE CAP A PEUS (1980-2010): 30 anys, 30 portades’ del 14 d’octubre al 17 de novembre.

2. Concert a darrera la Biblioteca el dissabte 23 d’octubre de 18 hores a 1 de la matinada amb sant Andreu Jazz Band, Safolk, Covers i els DJs OAU! i Dive Dibosso i l’actuacio de Duduclown.

Elma Vila periodista i maquetadora

David Royo coordinador actual

És el meu racó de creativitat, el cordó que m’uneix al barri.

Un lloc de caos, cansament, riures i unió alhora.

Suposa conèixer la seva gent, les seves entitats, la seva història. I les lluites veïnals aconseguides.

Jordi Rabassa historiador i redactor

Genis Pascual president de l’AVV

Sergi Corral redactor

Andreu Giralt redactor

Pau Vinyes redactor És com un ‘pase VIP’.És un privilegi formar-ne part; sento que sóc una peça més del barri. I el millor és que tothom pot tenir aquest ‘pase VIP’.

Nascut al barri fa 25 anys, no he deixat de mirar al cel per observar el present i esbrinar el futur.

Sóc l'observador meteorològic.

Natàlia Rivero periodista i redactora

El que tenim més proper no és sempre el que més coneixem.

Informar-se del que passa al costat és important per conèixer l’entorn i lluitar per millorar-lo.

Moltes tardes, matins i nits de caps de setmana i d’entre setmana maquetant al costat de gent extraordinària.

Vaig arribar al CAP A PEUS el 1993. La revista m’ha obert les portes d’un poble extraordinari i m’ha donat grans amics.

Va ser la forma de conèixer la tasca de l'AV i començar a col·laborar-hi. És un miracle mensual gràcies a la il·lusió de molta gent.

Joana Ariet redactora

Cristina Garde periodista i maquetadora

El cap, perquè els peus no caminin sols. I els peus, perquè el cap conegui la realitat i sigui lliure per pensar-la. La nostra opció: el Capapeus.

Oscar Malo i Rosa Pursals redactor i il·lustradora L’esforç de redactors, comerciants i l’AVV han fet pos-sible que sigui el batec de tot un poble.

Un miracle fet realitat.

Borja Maria Marina redactor

Sergi Cabeza redactor

Marta Roig redactora

Una revista del barri i pel barri on puc llegir opinions i informacions de coses properes com la Plaça del Rellotge, la UE Sant Andreu o les festes.

Juga fora de les línies editorials i els interessos comercials que impedeixen parlar clar i aprofundir en allò que realment ens preocupa.

He conegut a tants veïns i he aprés tant del barri i el periodisme, que la revista ha estat la meva mestra i amiga.

Per molts anys!

Irene Caixàs redactora

Una eina per fer sentir la veu d’un poble que no vol oblidar el nom dels veïns ni caure en l’aïllament individual, sinó fer front comú a les dificultats.

Poder esplaiarme cada mes amb un article després d’haver aplaudit l’últim espectacle del barri és un plaer. És el vehicle que m’hi atansa.

HISTORIA L’origen del Sant Andreu de Cap a Peus ELS INICIS

E

Text: Jordi Rabassa

l dia 11 d’Octubre de 1980 va aparèixer el primer número de la

revista que ara mateix teniu a les mans. La seva aparició va ser la conseqüència d’un treball que va començar cap a l’any 1972 en

els moviments veïnals del nostre poble. Des d’aquell any, el projecte

mitjà de comunicació propi que acostés les reivindicacions a la majoria de la població.

ha evolucionat sense perdre els trets que el defineixen: l’amateurisme

La primera capçalera fou el “Butlletí de l’Associació de Veïns de Sant

d’entendre el poble de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de

aquesta era la seva tercera etapa. La primera s’inaugurà el 1971 i la

dels seus col·laboradors i el compromís fidel amb la manera Palomar.

La dècada de 1970 es va inaugurar amb la Rambla recentment arrassada, el drama encobert i mai prou estudiat de les obres del metro (bona part del sòl andreuenc esquerdat i desenes de famílies

El CAP A PEUS era una secció de l’antic butlletí

Andreu de Palomar”. Es publicà de forma oficial l’any 1974, però segona el 1972. El mes de març de 1974 aparegué el número 4-5,

amb un format nou i una impressió amb més colors. Tenia una periodicitat irregular i a temporades d’edicions properes s’unien setmanes de silenci.

desnonades), diverses

JOSEP CAMPS I EL PROJECTE DE NOU PERIODISME

domicilis

periodisme local andreuenc. Aquell mateix any arribava a la parròquia

explosions de gas en en

estat

deplorable, i vagues en

i n d ú s t r i e s emblemàtiqes (Harry Walker i La Maquinista

Terrestre i Marítima el

mateix 1971). Un conjunt de despropòsits propis d’un país governat

amb mà de ferro des de feia més de 30 anys per un dictador sagnant i venjatiu.

El 1972 s’esdevingué el segon fet trascendent per la història del de Sant Andreu un nou mossèn, Josep Camps Aleu. Un jove clergue d’idees progressistes que havia fet estades a Colombia i a l’Equador,

que donà un tarannà social a la seva activitat pastoral, i s’acostà als

moviments socials emergents. Ben aviat contactà amb l’Associació de Veïns. Paral·lelament, començà a publicar un nou “Full Parroquial” del

qual portava la coordinació i escrivia l’editorial amb un llenguatge concís, exacte i emocional.

L’any 1978 sol·licità a la Junta de l’AVV d’incorporar-s’hi com a Vocal

UN BUTLLETÍ I TRES ETAPES

de Butlletí i Comunicació. En aquesta col·laboració es gestà la idea

antifranquistes i els joves que començaven a prendre consciència

Sant Andreu de Cap a Peus. No hi ha cap acta de la primera reunió de

En aquells anys a cavall entre les dues dècades, els vells lluitadors

social i política es movien entre les agrupacions il·legals i les associacions històriques i conservadores. Un munt de reunions en aquestes entitats i en domicilis particulars van cristal·litzar el 23 de Maig de 1972, quan es legalitzaren els estatuts l’Associació de Veïns

de Sant Andreu de Palomar, mare de la nostra revista. El seu objectiu

6

les hores dels socis i ràpidament debatiren la necessitat d’editar un

era la lluita per la dignificació del poble, a nivell social i urbanístic.

Desenes de lluites, grans i petites però sempre importants, ompliren

d’una nova revista, que agafaria el nom d’una secció de l’antic butlletí: redacció. En Pere Massanet, a qui podríem definir com el primer redactor en cap, recorda que es trobaren a la parròquia i hi assistiren

ell mateix, Francesc Porret, Josep Camps, Enric Soler i José Manuel Fuentes. Hi havia moltes idees i totes sumaven en el projecte comú.

En Pere recorda la influència d’un butlletí setmanal de Santa Coloma,

el “Santa Coloma informa”, que es va convertir en una de les seves primeres referències.

Jordina Tarré excoordinadora

Georgina Rifé excoordinadora És una gran família compromesa amb l'entorn immediat. És esforç, és amor per Sant Andreu, i és periodisme de proximitat. I enganxa.

L’Harmonia federació d’entitats culturals Vol dir família, no perquè hi tingui vincles de sang sinó perquè igual que la família, m'importa, saps que sempre estarà allà.

El nostre òrgan de difusió: per la seva proximitat amb el veïnat, pel seu enfocament dels temes i pels molts lligams que ens uneixen.

A l’esquerra, el primer exemplar del CAP A PEUS com a butlletí de

l’Associació de veïns. A baix a l’esquerra, l’anterior butlletí abans de dirse CAP A PEUS. Al costat, la secció que va donar nom a la revista i que

formava part de l’anterior butlletí.

Si l’AVV fou la mare de la nostra revista, en Josep Camps fou el pare

redacció maldaven per aconseguir els actes de les entitats

escriví la primera editorial, i no la firmà. Tota una

sobrepassarien l’àmbit estrictament andreuenc ampliant el marc

que li aportà un objectiu periodístic. Com ja feia en el Full Parroquial, al

CAP A PEUS

“Aquí teniu, veïns de Sant Andreu, una veu nova i pròpia del barri. Tal com ho podeu veure és un simple full d’anuncis i avisos. Ni tan sols

d’acció a la totalitat de l’administració pública degut al progressiu

contacte de la mateixa AVV amb el Districte, els seus regidors i l’Ajuntament de Barcelona.

és una veu de

una revista o butlletí. Però ens fa l’efecte que respon a una necessitat

Trenta anys després el

més”.

de trajectòria més llarga i ininterrompuda de la ciutat.

real i que farà un bon servei. Potser el servei que ara necessitàvem

Josep Camps escrivia una prosa volgudament simple, directa i transmetia tot el sentiment de la lluita veïnal. Els seus companys de

S’han superat totes les expectatives expressades en la històrica primera editorial.

Pere Heredero l’ànima del Versalles

José Manuel Fuentes primer redactor El meu primer contacte amb la prensa escrita i l’oportunitat d’expresar les meves opinions i fer algo pel barri.

SANT ANDREU DE CAP A PEUS

referència a la ciutat de Barcelona i ha esdevingut la revista veïnal

7

Grup Teatral Antifaz entitat cultural És l’esperit del poble: et posa al corrent del que passa a Sant Andreu a nivell social, urbanístic, polític…

cap a peus | especial 30 anys

declaració de principis:

andreuenques i escrivien els articles més reivindicatius, que ben aviat

Desitgem que tots els actes programats siguin un èxit i que la feina ben feta continuï trenta anys més, com a mínim!

80’s El CAPAPEUS: el tren de Sant Andreu L’esforç dels primers anys

Per Berta Solanas i Pere Massanet

A l’esquerra, una portada de 1981, amb la

reivindicació de la Pegaso com a eix. Al centre,

la portada de 1985 reclama la remodelació de la

Rambla i a la dreta, una portada de 1986 diu adéu a la casa cuna de la Fabra i Coats.

1

Núm. 41: blau. Núm. 43: verd. Núm. 35: marró. Núm. 62: vermell. Núm. 85: negre

982, 1983 ... Així veia jo el Cap a Peus cada setmana al quiosc de la

plaça Mossèn Clapés quan agafava l’autobús per anar a la facultat.

–no sols, és clar- havien creat el tren i el modelaven número rera número.

Els mecànics:

Diguem-li així als redactors. Però a l’inici del

CAP A PEUS,

no hi havia

Però és evident que al darrera hi havia molt més. I ho vaig comprovar

redactors. Veïns i amics feien col·laboracions. I en Pere i en Josep feien

poc, no ho neguem, però que feia un esforç titànic que pocs equips

l’editorial. L’abril del 83 van ser conscients que una revista sense redactors

de seguida. Vaig pujar a un tren en marxa, a un tren que anava a poc a amateurs i veïnals van poder seguir. Jo era nova i inexperta, però de seguida vaig ser benvinguda i ben valorada. Un mes després d’arribar-hi,

vaig publicar el meu primer article. M’hi vaig quedar i vaig anar descobrint

el que hi havia darrera el CAP A PEUS, darrera la carpeta blava on la Montse, la secretària, desava els articles de veïns i col·laboradors que anaven arribant durant la setmana.

les notes, els avisos, passaven els acords de l’associació de veïns. I feien no era una revista del tot i van fer una crida. Jo vaig contestar a la crida.

Jo, i en Luis, la Glòria Espelleta, i altres.

Els rails:

Els anaven posant les reivindicacions de l’associació de veïns i l’actualitat,

de Sant Andreu, però també de Barcelona, de Catalunya i del món. La reclamació de més escoles al barri, les obres de la plaça Mossèn Clapés, la protesta per la pujada del preu dels transports públics, els problemes

1981-1985

L’estació:

que donava la Fàbrica de Colorants, el parc i l’escola Pegaso i l’inici de la

la revista. També hi havia subestacions, les cases dels redactors en cap:

El combustible:

L’estació central era l’associació de veïns, origen i destí de l’essència de allà organitzaven el contingut de la revista, quasi d’un dia per a l’altra.

Els maquinistes: 8

mesos- No només eren els maquinistes, no només conduïen el tren. Ells

En Pere Massanet i en Josep Camps –a qui vam homenatjar fa uns

reivindicació de La Rambla.

Això no ha canviat gaire en aquests 30 anys. Els comerciants i les empreses de Sant Andreu han mantingut la revista, amb l’ajut de petites

subvencions. Els membres de l’associació de veïns ho repartien a

Gerard Sentis exredactor

Feliu Formosa poeta i traductor Mitjà d’informació útil que des de fa més de 20 anys llegeixo. És imprescindible que existeixi.

Confraria barretinaire entitat cultural És la lluita del dia a dia per un món millor començant pel que tenim al nostre voltant. Pensant globalment i actuant localment.

Sant Andreu és un pastís, guarnit per la seva gent i envoltat amb la dolçor d'unes entitats úniques.

La cirereta que el corona és la revista.

quioscos i botigues i allà estaven, sobre el mostrador de La Reforma o del

el mon del periodisme –alguns també en el de la historiografia- la pujada

Els túnels:

un punt d’inflexió important. I només cito alguns noms: Imma Santos –aj.

recollir noticies, per elaborar-les. I això generava cansament. Penseu que

Jordi Bianciotto –El Periódico- , Mar Abella –Generalitat de Catalunya-. I

forn de la cantonada.

Punts negres al camí. Faltava gent, així de clar. Faltaven col·laboradors per

el Ramon de la impremta, què n’hauríem fet sense ell, també maquetava la revista. I d’aquí el WANTED a primera pàgina del número 86, abril de 1983, demanant a crits periodistes.

de les escales de l’associació per integrar-se a l’equip de la revista, va ser

de Barcelona-, Marta Lasalas –Avui-, Robert Prat –Catalunya Ràdio-, què dir d’en Jordi Rabassa o d’en Pau Vinyes.

Els rails:

La lluita per la recuperació de la Rambla va marcar els anys de què

Els viatjers:

parlem. I al seu costat altres temes potents com Can Guardiola, les

la veu de l’associació o els problemes d’altres zones del barri. Aquí trobem

El combustible:

Res de tot això tenia sentit si ningú no ens llegia, si als veïns no els arribava els veïns, els lectors i els socis. Per a ells treballàvem, aleshores i ara.

Casernes –avui en procés de transformació- el Pla Sant Andreu-Sagrera.

Si el destí era passar d’un full d’avisos a una revista, era evident que es

El destí:

necessitava un impuls econòmic, buscant més subvencions d’una banda

això, els maquinistes acceptaven les propostes dels mecànics: una mica

una revista de 12 pàgines i

No hi ha dubte. El destí del CAP A PEUS era convertir-se en una revista. Per de previsió no estaria malament, les vocalies ens passarien els temes en què treballaven, les reunions es farien a l’associació –ja veuríem a quina hora-

i intensificant la recerca de més publicitat. I així va passar, vam poder fer amb un nou estil el 1987.

Els túnels:

Vam tenir moments durs.

1985-1994

Citaré tres: les friccions per

més tard en seria jo mateixa la maquinista.

controlar la revista, si el

Ja he dit que m’hi vaig quedar al CAP A PEUS. No sabia que uns pocs anys

L’estació:

Vam establir l’estació central a l’associació de veïns, quan la seu era al

carrer Ruben Dario 53. No era una gran redacció, però ho era. A la primera planta i amb habitació pròpia per reunir-nos i arxivar coses.

decidir

qui

havia

de

El destí del CAP A PEUS era convertir-se en revista

periodisme o la publicitat, la

penúria econòmica en alguns anys i la falta d’activitat de l’associació en altres.

ELS VIATGERS:

Els maquinistes:

Més potent el CAP A PEUS, més reacció dels lectors. No només a les cartes

de buscar l’actualitat del barri per explicar què passava, com reaccionava

més fidel i crític va ser sempre el Districte de Sant Andreu, es miraven la

A poc a poc la conducció d’aquell tren es va fer més periodística. S’havia el barri i l’ajuntament. Com va ser el relleu? Jo diria que en Pere

Massanet i en Josep Camps van anar deixant que els nouvinguts no m’ho invento, pensa que quan ells van baixar en una parada a beure

aigua, la màquina del tren va començar a caminar i es van quedar a l’estació.La Berta hi era allà, però no sola. Impossible dur aquell tren

sense la companyia i suport constant d’en Jaume Doménech i en Josep

Castells, els presidents de l’associació aquells anys. Periodisme i reivindicació van estar més units que mai a la revista.

Els mecànics:

El CAP A PEUS estava en expansió i sense l’arribada de nous projectes de periodistes res no haguéssim pogut fer. No dubteu que en el seu camí en

Salvador Espadalé exfotògraf He crescut amb la revista i hem estat testimonis de moments molt importants. Sòc molt feliç i orgullòs d’aquest aniversari que sense dubte ha format part de la meva vida.

revista amb lupa.

EL DESTÍ:

Ens havíem anat reconvertint, no hi ha dubte. Per a nosaltres era una petita revista amb mancances, però per al conjunt del periodisme local es

va començar a convertir en un referent, en un mirall a imitar. I quan al 1990 vam fer el número 300, la consolidació semblava definitiva. Ara no tinc paraules, més de 550 números i hem complert 30 anys. Deixeu-nos expressar un desig: que per molts anys hi hagi equips que tirin endavant el

CAP A PEUS,

sigui en el format que sigui. La societat necessita tant

d’aquests instruments com necessita homes i dones que lluitin –José Antonio Labordeta ha mort mentre escric aquestes línies-

Carles Araguz dissenyador i col·laborador Actualitat, objectivitat, rigor i barri, defineixen aquesta revista de barri tant propera. Una revista "de tu a tu".

Parroquia de Sant Andreu de Palomar Veure joiosament que ha reeixit la iniciativa que va recolzar Mn. Camps i que ha esdevingut una eina molt útil per al barri.

cap a peus | especial 30 anys

anéssim fent, vaja que quasi ens van “abandonar”. I en Pere Massanet,

a ‘Els veïns escriuen’, sinó també al ‘Què tens, què vols’. El nostre lector

9

90’s-00’s Conversa entre excoordinadors UN ‘DE CAP A PEUS’ MOLT MANUAL

E

Text: Pau Vinyes i Imma Santos l

DE CAP A PEUS

del període que va del 1991 al 2000 es feia quasi

“manualment”. En aquesta dècada s’introdueixen diversos canvis

PAU VINYES: Sí, és veritat, fins aquell moment les portades en color es

seccions... En aquest període, la coordinen cinc persones diferents: la

al núm.380, a l’any 1995, que totes les portades passen a ser en color.

pel que fa al disseny, la periodicitat, el nombre de pàgines, les

Berta Solanas fins l’agost de l’any 1994, la Imma Santos fins al setembre

reservaven per dates especials : primavera, festa major…No va ser fins

del 1998, en Pau Vinyes fins l’abril de 1999 i la Georgina Rifé i en Jordi

IMMA SANTOS: Recordes com buscàvem els temes ? Jo anava als plenaris,

rememoren aquella època en un diàleg carregat d’anècdotes i de

cartes dels lectors…També els redactors recollien el que els explicava

Rabassa a partir del maig de 1999. El Pau Vinyes i l’Imma Santos sentiments.

PAU VINYES: En un principi el De Cap a Peus era quinzenal. Ens reuníem

un cop a la setmana al local de l’Associació de Veïns, i allà la Berta ens

assignava els temes segons les preferències dels redactors. Estàvem molt ben coordinats.

IMMA SANTOS: Sí, van ser uns anys on no érem molts els que escrivíem a

la revista, però havíem adquirit un compromís

trucava insistentment a la cap de comunicació del districte, miràvem les

la gent i alguna queixa o rumor podia donar peu a una notícia. Tu, que feies molta vida de barri, aportaves moltíssims temes. A tu t’haig d’agrair que durant un temps fessis de redactor en cap en l’ombra…

PAU VINYES: Recordes com feiem l’escaleta?. Això ens ho va ensenyar la

Berta.

IMMA SANTOS: Sí, la fèiem a mà i portàvem els articles gravats en disquette

a la impremta Martín perquè el Ramon Pàmies ho

molt alt. A meitat dels noranta sí que es van

incorporar un grup de joves redactors que se’ns van afegir als més veterans.

PAU VINYES: Quan vas passar a ser redactora en

cap, tu ?

IMMA SANTOS: A l’octubre del 94 i vaig deixar-ho al

setembre del 98. Quan la Berta em va proposar

continuar amb la seva tasca vaig sentir una gran

responsabilitat perquè ella havia deixat el llistó

molt alt. Però ho vaig agafar amb molt il.lusió. A

més, l’equip d’aquell moment era molt bo i estava

molt compromès. Vaig intentar deixar el meu

segell personal a la revista, introduint algun petit

canvi en el format de les notícies, noves

seccions...Coincideix que quan vaig passar a

10

redactora en cap, el butlletí va passar a ser mensual i a fer-se a dues tintes.

Francesc Porret Primer president de l’AVV

La Lira Entitat cultural Ha estat, és i serà la publicació veïnal que ens ha apropat a tots els veïns les noticies de les necessitats i reivindicacions del nostre poble.

Va ser una eina molt necessària en aquell temps.

S’havien fet proves però el Cap a Peus ens va donar bons resultats.

El Borro cooperativa Un mitjà per difondre les activitats de sensibilització que fem al barri. Hi trobem informació sobre les activitats d’altres entitats i notícies del nostre entorn més proper.

A la pàgina de l’esquerra s’observa la diferència de portades el mateix any, amb la popular portada ‘mirades andreuenques’ i el reportatge sobre

l’enderroc de la Maquinista. Al costat d’aquestes línies, les portades sobre la Vetlla i sobre l’enderroc dels Catalanistes.

la portada del De Cap a Peus va voler “segrestar” la revista. Era un

dissabte. Jo dormia plàcidament la ressaca de la festa de la nit anterior.

Em va trucar de bon matí en Josep Castells, aleshores president de

l’Associació de Veïns, per a una reunió d’urgència. Després de més de maquetés. Hi havia vegades, fins i tot, que li portàvem algun article escrit amb màquina d’escriure o a mà, i ell se n’encarregava de picar-lo.

Apuràvem sempre fins a l’últim moment. Normalment, la redactora en cap recollia els articles però si anàvem molts justos, el redactor ho

deixava directament a impremta. Moltes vegades havia trucat el Ramon per dir-nos que li faltava material.

dues hores de conversa, finalment vàrem poder convèncer al membre de la junta que desistís de la seva negativa i fes possible el lliurament

de la revista als socis i a les sòcies de l’entitat. Vàrem suar de valent, però finalment tot va acabar bé.

IMMA SANTOS: El De Cap a Peus és la història viva d’aquests darrers anys…

PAU VINYES: Realment, si algú vol escriure sobre la història de Sant Andreu

PAU VINYES: Sí, jo li deixava per sota de la porta el disquette els diumenges.

de Palomar ha de mirar-se per nassos el De Cap a Peus.

estava al carrer Rubén Dario, i allà picàvem molts textos. Després això

campanya contra el rebut de l’aigua i els articles contra les barreres

maquetava a la Nau Ivanow, a La Sagrera, on ens van cedir un espai.

vocalies de l’Associació que

Teníem un ordinador al local de l’Associació de Veïns, quan encara

va canviar perquè a l’any 99 va venir la Nora i ella mateixa ho

També teníem fotògrafs que col•laboraven amb les portades de la revista.

IMMA SANTOS: Bé, i tu també, tu en feies moltíssimes. A més de fer fotos,

haig de dir que tu eres l’autor de moltíssimes portades. Feies collage

amb fotografies o donaves la idea a dissenyadors del barri perquè la fessin a mida, amb el tema que volies tractar. D’aquesta època n’hi ha

de molt maques: la dels andreuencs, que vam fer amb fotografies tipus només sortien ulls de gent del barri...Cada una tenia la seva pròpia

història. També vam tenir portades polèmiques i, en una ocasió quasi

arquitectòniques.

Les

El CAP A PEUS va patir un intent de ‘segrest’ al 1976

portaven aquests temes eren molt actives.

PAU VINYES: Tens raó Imma,

aquest bagatge ens ha ajudat a ser persones que

viuen i estimen tot allò que ens és proper. El De Cap a Peus ha estat una veritable escola de periodisme, però també, un espai de valors. Un racó per a treballar la llibertat informativa, la cohesió social i la salvaguarda del patrimoni cultural i històric…

ens intenten “segrestar” el De Cap a Peus.

La Imma Santos i en Pau Vinyes volem remarcar que la feina d’ells dos

PAU VINYES: Sí, va ser el número 385, per part d’un membre de la junta de

redactores, comerciants, comercials, gent de la junta de l’Associació

l’Associació de Veïns. Vam anunciar que l’Associació podria quedar-se

sense local per l’afectació del PGM de 1976. La fotògrafa va fotografiar les teulades i terrats de les cases afectades. Una de les cases era

propietat del membre de la junta. En veure que la foto esmentada era

no hagués estat possible sense la col•laboració de redactors i de de Veïns i sobretot dels veïns i les veïnes que varen fer – i actualment fan- que el De Cap de Peus sigui

un miracle mensual. A tots ells i a totes elles, moltes

Des de petit desitjava que sortís el Cap a Peus per llegir la informació del meu entorn i sentir que Sant Andreu era important a les notícies.

11

gràcies.

Jordi Bianciotto periodista i exredactor

Max Galindo Exredactor

Vaig publicar-hi els primers articles. Per a mi és sinònim d’iniciació al periodisme per la millor via: propera, honesta, compromesa i lliure.

cap a peus | especial 30 anys

carnet; la de les mirades – realitzada pel fotògraf Xavier de la Cruz-, on

IMMA SANTOS: De l’Associació de Veïns, en aquella època destaquen la

Ana Maria Moure Expresidenta de l’AVV És un eina de llibertat d’expressió, per la tenacitat de l’Associació de Veïns i la il.lussió de tots els que l’han fet i la fan posible.

00’S-10’S La dècada de la revolució Del 2001 als nostres dies

Per Jordina Tarré i Gemma Esteve

E

tecnològica

l DE CAP A PEUS ja és major d’edat i els que el fem, i els que el llegim,

deixem de mirar-lo com la nostra criatura, va pràcticament sol, s’ha

emancipat. Alguns redactors comencen a ser més joves que la

pròpia revista. De fet, la majoria dels que fan possible el de CAP A PEUS,

avui, tenen menys de 30 anys: l’Elma, la Marta, el Borja, el Sergi, la

Joana, la Xènia... i me’n deixo molts. També hi ha qui és de la mateixa

generació que la revista, com en David, la Geor, el Jordi... la combinació d’edats i de vocacions sempre ha estat un valor pel de CAP A PEUS.

I, amb els anys, la combinació ha esdevingut perfecta. Els

redactors i coordinadors són, cada dia, més professionals: vénen del

món del periodisme, de la comunicació, del disseny. Tenim meteoròleg i tot.

El DE CAP A PEUS és

com la gent que

El desenvolupament del CAP A PEUS ha anat de pressa

quan més grans es

fa, més sensació té de

velocitat.

Si

moment de comunió amb el barri, de concentració màxima i

la

un dels que l’ha viscut.

mirem i analitzem com

es

feia

revista el 2001 i la mirem ara, ho constatem. El desenvolupament del

CAP A PEUS

ha anat de pressa, en paral·lel amb l’Associació de Veïns

de Sant Andreu de Palomar. Amb el canvi de mil•lenni es va canviar d’adreça física, de Rubén Darío a l’actual. El

CAP A PEUS

i els seus

arxius també es movien i, aprofitant l’avinentesa, es va endreçar l’arxiu físic, i a poc a poc, es va crear l’arxiu digital.

El 2001 i el 2002 el CAP A PEUS passava a ser dissenyat i maquetat pels

redactors. Aquest salt permetia ajustar els temps, economitzar la producció, evitar desplaçaments i donava un marge creatiu molt més

gran. Fins i tot, vam provar de fer la revista amb paper reciclat, massa

12

car. El tancament a última hora és una constant: hi ha factors positius i negatius, però, i això és així, les nits tancant el

Josep Moratallaex propietari del Fundador de l’AVV El CAPAPEUS és una eina vital per tenir informat no solament els socis sinó també tots els veïns del barri de Sant Andreu.

CAP A PEUS

són un

d’angoixes. Un moment genial que pertany al patrimoni íntim de cada

El disseny del CAP A PEUS va comportar equipar la redacció de la revista amb un ordinador capaç d’aguantar totes les mans que passarien, durant aquests 10 anys, per les seves tecles. I així ho ha fet, sembla

mentida però l’ordinador ha aguantat, tret d’algun disgust puntual.

Bona compra de la junta directiva que aleshores presidia en Lluís

Gonzàlez i Pagès. Aquella redacció dels primers anys del 2000 va haver d’adaptar-se ràpidament a les novetats: comptar caràcters en

els articles, l’ús de paraules més tècniques per la maquetació, el

coneixement del programa de disseny... i, sense adonar-nos, van començar a arribar nous redactors, caps més creatius per al disseny,

una nova generació més avesada a la tecnologia. Les reunions a

l’Associació de Veïns i, sobretot, els esmorzars de dissabte al Bar

Irene Santamaria periodista i excoordinadora Per mi el

Casal catolic Entitat cultural SANT

ANDREU DE CAP A PEUS

signifiquen els meus primers passos en una gran aventura

És una finestra oberta a les novetats, a les grans i petites històries de Sant Andreu, on ens sentim representats, acollits i valorats.

Versalles, requerien més d’una taula, aprendre noms, fer llistes més

riquesa a base de petit comerç i construccions i més construccions

estrenava adreça de correu electrònic i llista de distribució pels

mateixa publicitat. Els anunciants fidels, la gent compromesa, els que

llargues de correus electrònics. Perquè sí, el

CAP A PEUS

també

redactors, encara avui la mateixa adreça, la llista va canviant.

una idea dels canvis que hi ha hagut. Són 9 anys en què l’entitat i la

revista s’han tornat més sostenibles, som agenda 21 i ho reciclem tot.

Més compromesos amb la globalitat, les manifestacions contra la

guerra, amb el poble, Sant Andreu per Viure. Ens hem tornat més informats, la plataforma del TGV, més solidaris, els immigrants de les

casernes, més esportius, visca la UESA... Hi ha temes que van arrencar en el tombant del 2000 i encara avui són tema de debat a la revista. El TGV és un exemple ben clar.

entenen que no fan propaganda de la botiga i prou, sinó que estan

fent alguna cosa més: cohesionar un barri, sumar esforços, comprometre’s amb el que passa al costat de casa i, perquè no dir-

ho, marcar paquet enfront la totpoderosa Barcelona. I ara que entrem en política, el

CAP A PEUS

també ha tingut els rostres dels nous

alcaldes i regidors a les seves pàgines. Entrevistes que s’han hagut

de plorar però que, ja abans del 2000, han estat una aposta clara de la redacció. Volem saber què han de dir els polítics sobre Sant Andreu, diuen que el regidor/a que ve a Sant Andreu acaba sent alcalde. Ho explicarem al

DE CAP A PEUS.

13

En aquest temps, Sant Andreu ha passat de ser generadora de

Xavier Oliveres Redactor

Comissio de festes Entitat cultural És la veu dels veïns i de les entitats. És el retrat social de la vida del poble, i un referent de la lluita veïnal de Sant Andreu.

cap a peus | especial 30 anys

Del 2001 cap aquí ha passat de tot, només cito l’11-S perquè ens fem

de pisos, a patir la crisi. La revista ha sobreviscut gairebé amb la

Albert Flamarich exredactor És necessari, imprescindible fins i tot, fer sentir la veu dels qui viuen i treballen pel nostre barri.

Des del núm.

440 (2000) al 528 (2008) vaig ser redactor de cultura, especialment amb critiques del saT en la secció AsaTansaT

>

LLUITES Per una escola pública i de qualitat PLACES ESCOLARS

D

Per Gemma Armengol i Borja Maria

es de l’AVV sempre ens hem interessat per l’educació dels nens

A dalt a la dreta, veïns a la dècada dels setanta reclamant la construcció

llarg de tota la seva història. Hi ha hagut molts monogràfics que

primeres portades que reivindica la falta de places escolars; i la revista

i nenes de Sant Andreu. I això ho hem reflectit al

CAP A PEUS

al

han parlat de les nostres reivindicacions, en què es feia ressó de les demandes d’una escola de qualitat i també de la construcció de nous

de l’escola Pegaso. A sota, portada del CAP A PEUS del 1977, any en què

l’AVV demanava la construcció de l’escola. Al seu costat, una de les al 2010, on l’Associació denuncia altra vegada la manca. A la dreta, interior d’una aula a la nova escola de les Casernes.

equipaments educatius. L’any 1976 ja es va reivindicar un institut als

terrenys de la Renfe de la Meridiana; després, quasi abans que sortís

el primer número de la revista, l’AVV va lluitar perquè els terrenys de

la Pegaso es destinessin a equipaments educatius, tant per a nens com per a adults (vegeu el comentari de F. Porret, llavors president

La primera lluita

Gibert, l’escola bressol Palomar, l’Institut Dr. Puigverd, l’escola Eulàlia

PER FRANCESC PORRET, EXPRESIDENT DE L’AVV

de la nostra AVV). Després va venir la construcció de l’escola Mestre

Bota i actualment l’escola

Des del 1976, l’AVV ha forçat la construcció de nous centres

Can Fabra, juntament amb la llar d’infants i l’institut que

estan previstos també als terrenys de la Fabra i Coats.

Tot i així, a Sant Andreu

encara manquen llars d’infants, escoles i instituts. I per això no deixarem d’insistir des de l’AVV: volem que els nens i nenes de Sant

Andreu puguin estudiar a prop de casa i que es creïn les escoles necessàries per tal d’evitar la implantació de noves aules en escoles

ja plenes o l’augment d’alumnes per classe. Des de l’AVV també hem organitzat xerrades amb experts, de les quals se n’ha fet ressò el CAP

A PEUS,

on s’han publicat nombrosos articles sobre la necessitat d’una

escola pública i de qualitat, així com la voluntat per millorar els centres

l’Associació de Veïns. L’assumpte de les escoles i dels

espais estava molt malament. El Metro acabava d’entrar i Sant Andreu s’estava poblant molt. Faltaven escoles i zones verdes. Vam treballar conjuntament amb

l’Associació de Veïns de la Sagrera. Les entitats

recolzaven la lluita, però el pes era de les Associacions.

El lema era: “Volem una escola i una zona verda als

terrenys de la Pegaso”. Va durar moltíssim: primer va ser l’escola, a l’any aproximadament; i el parc va trigar en

arribar. Vam fer una concentració, vam plantar el primer

arbre i vam posar la primera pedra en una gran festa. Va ser molt interessant. Ens va recolzar el regidor i l’Ajuntament.

educatius andreuencs. A més a més, també hi ha hagut un monogràfic

A més a més va ser la primera presa de lloc, la primera

d’una taula rodona organitzada per l’AVV juntament amb d’altres

el moviment veïnal. Per aquells anys (1974-1975) no hi

dedicat a la LEC, la polèmica Llei d’Educació de Catalunya, arran entitats a principis del 2009. En resum, creiem que l’escola pública i de qualitat és un dret pel qual

16

La Pegaso va ser la primera reivindicació forta de

hem de continuar lluitant des de l’AVV i des de les pàgines de la nostra revista.

Nuria Gispert exvocal de Dones de l'AVV El SANT ANDREU DE CAP A PEUS

és una eina molt important que em dóna una idea global del que passa a Sant Andreu.

ocupació d’una Associació de Veïns. Va ser pionera en tot havia el Cap a Peus, tot aquest treball està recollit a

alguns butlletins que van sortir abans del Cap a Peus. Era el començament, i la recordo com una de les reivindicacions més maques que vam fer.

Ricard Ripoll Corrector

Pere Hernández president de l'Amics de la Fabra i Coats Un encontre Decisiu entre Corrector i Públic sobre la taula de la història del barri.

Per molts anys!

El CAPAPEUS és una revista del barri. És molt pràctica perquè els andreuencs hi poden trobar els telèfons dels comerços.

El CEIP Can Fabra com a exemple PER ADOLFO SOTOCA, COMISSIÓ D’OBRES DEL CEIP CAN FABRA

Els equipaments escolars a Sant Andreu han estat, de fa molt, un tema preocupant per als veïns del barri. Els pares d’avui

famílies i associacions veïnals han anat seguint un problema que a tots afecta. Recents edicions del Cap a Peus han explicat l’actualitat del problema i la seva persistència en els últims trenta anys. Amb tot la situació no havia estat mai tan greu com ara: el cas del CEIP Can Fabra així ho demostra. El centre, de dos línies, està emplaçat en uns mòduls provisionals que, en origen, havien de donar servei els quatre anys programats per a la construcció del nou edifici. La pèssima gestió del

Consorci d’Educació ha comportat l’assignació al CEIP de 28 alumnes “de més” en cadascun dels dos darrers cursos. Així s’ha escurçat la vida útil dels barracons per la manca d’espai i s’ha compromès el projecte educatiu del centre. La greu

situació hagués requerit d’accions concretes per part de l’Administració per tal d’accelerar la construcció del nou edifici i

evitar el desbordament dels mòduls. Tot el contrari: ha passat més d’un any des del primer “bolet” i no hem vist cap progrés en aquest sentit. De nou, com fa anys, les famílies haurem d’actuar.

Salvador Casas vocal del C. d’Estudis Ignasi Iglésias

UE Sant Andreu Equip de futbol Sou un referent pel moviment veïnal al barri, i per extensió de l’equip que amb orgull defensa el seu nom arreu on juga.

El CAPAPEUS és una informació de Sant Andreu que dóna vida al poble. A més a més, jo m’encarrego de distribuir-la!

Imma Santos excoordinadora El CAP A PEUS desperta en mi una explosió de sentiments que resumeixo en tres paraules: aprenentatge, compromís i amistat.

cap a peus | especial 30 anys

recordem com els pares d’ahir, és a dir els nostres, patien enormes maldecaps per trobar una plaça al barri. Des de llavors

17

Ja tenim Loteria de nadal a l’Associació de veïns. És el número

72.230

LLUITES La fe d’un poble mou muntanyes LA RAMBLA

Per Sergi Ribas, amb l’assessorament de Pau Vinyes

N

omés feia uns mesos de la tragèdia del carrer Cinca, quan el

Un debat molt viu

número 142 del CAP A PEUS publicava un article en primera pàgina titulat "Recuperar las Ramblas". Era el 29 d'octubre de 1984, el

mateix any en què se celebrava el 10è aniversari de la mort de Puig

Per Andreu Toner Mir, veí de la Rambla

Sempre hi ha d’haver una idea perquè les coses

Antich i el 56è de la d'Ignasi Iglésias. L'article diu que "La Junta de la

Asociación de Vecinos ha decidido iniciar una campaña por la

millorin, ja sigui en l’àmbit personal o col•lectiu. I així va

del Paseo Fabra y Puig". Un dels principals motius per impulsar-la és

l’Associació de veïns, va aparèixer la possibilitat de

ésser com a Sant Andreu, de cop i volta, mitjançant

recuperación de las Ramblas de Sant Andreu en su antigua ubicación

recuperar un espai que ens va desaparèixer: la Rambla.

"mantener las señas de identidad de lo que hoy es nuestro barrio".

El 1984, la demanda de l’AVV guanya interès entre els veïns

Un espai gravat en la memòria de tots els que hi

havíem passejat, corregut i jugat de ben petits i que

Arribem al 6 de desembre

encara no havíem entès per què ja no formava part del

d’aquell mateix 1984, quan el informa del

nostre entorn. El camí per a la recuperació de la rambla

l’Associació de Veïns al

canvi. Encara recordo com els botiguers, entre d’altres,

DE CAP A PEUS

debat

que

no va ser fàcil perquè la gent té força resistència al

organitza

desitjaven que la transformació del passeig

Centre Cívic per explicar el

una

esdevingués un bulevard, és a dir, voreres més amples i

necessàries per aconseguir el retorn de la Rambla al barri”. Una

tant a fora al carrer com a dins de les cases. El temps

l’associació. A la secció Plana Oberta del número 155, es parla d’un

en aquella transformació de Sant Andreu. Tant és així

projecte.

Allà

neix

via ràpida a l’espai central. El debat era viu, molt viu,

comissió de veïns que s’encarregarà de seguir “les passes

ha donat la raó a tots aquells que ens vam apassionar

comissió que té una primera cita, el 12 de desembre, al local de

que avui és difícil poder-hi passejar durant els caps de

objectiu “a curt termini” per la “confirmació real que l’espai no es volia

setmana de tant gent que s’hi aplega. La rambla ha

convertir en una carretera” i redimir una “barbàrie històrica”.

La recuperació de la Rambla comença a guanyar en interès entre els

veïns, tal com es demostra a la primera Assemblea informativa del

campanya Pro-Rambla. I ja al maig, el president de l’Associació de

Massanet escriu un article al número 160 en què ja demana al Consell

del Manifest Pro Rambla aprofitant una visita seva a Sant Andreu. El

projecte. Té una única conclusió: “Volem la Rambla!”. En Pere de Districte i a l’Ajuntament de Barcelona que se sumin a la reivindicació. El titular: “Tots junts per la Rambla”. El mateix esperit de la Festa Popular que es convocarà el 20 d’abril de 1985 al seu lloc de

sempre: Fabra i Puig amb Onze de Setembre. El Gremi de llibreries,

20

esdevingut un signe d’identitat del nostre poble.

Esquerra Republicana, la Unió Esportiva Sant Andreu i el Partit Espanyol Demòcrata són les primeres entitats a adherir-se a la

Veïns, Pere Massanet, lliura a l’alcalde Pasqual Maragall una còpia titular: L’alcalde ja ho sap. Només una setmana després, Maragall es declara “ramblero”. Els fruits arribarien abans d’acabar 1988: “abans de finals d’any, han de començar les obres. El primer tram serà el comprès entre els carrers Virgili

i Santa Coloma.” Es feia realitat la voluntat d’un poble.

Sixeart - Sergi Hidalgo grafiter i escultor

Ràdio Trinitat mitjà de comunicació La revista SANT ANDREU DE CAP A PEUS

significa tota la informació i els sentiments del poble de Sant Andreu en format revista.

Sant Andreu.

Una tradició de quasi tota la vida, essència popular, diversitat d’un lloc on es percep energia.

Esplai Sant Pacià Esplai Sempre ens ha tocat de molt a prop explicantnos bocins d’història de Sant Andreu: històries personals, informació sobre la nostra gent...

El dret de decidir Per Jaume Domenech, expresident de l’AVV

Era febrer del 1988 quan finalment l’ Ajuntament de

Barcelona cedí i aprovà la recuperació de la RAMBLA. Enrere quedaven tres anys d’enfrontaments importants

amb l’ Ajuntament i de lluita reivindicativa dels veïns de Sant Andreu : recollida de signatures, festes al carrer, pancartes, manifestos, còmics, adhesions d’entitats i

veïns, concursos de redacció, de dibuix , la pancarta més gran del mon, el suport sempre del De Cap a Peus, tot era bo per demostrar a l’Administració que n’estàvem farts que se’ns governés des de la Plaça Sant Jaume,

amb criteris centralistes barcelonins, amb un equip de govern de Districte que mirava més per ells que per nosaltres i sense tenir en compte el que realment necessitàvem i demanàvem a Sant Andreu.

Per tant, la reconstrucció de la Rambla no va ser, tan sols, la recuperació d’un lloc de referència històrica

arrabassat pel franquisme. Va ser posar sobre la taula,

amb fermesa i unànimement que la gent de Sant Andreu volíem decidir sobre el que es feia a casa nostra, i que

nosaltres érem els que millor sabíem el que volíem : no una nova Meridiana que solucionés un cop més la

circulació de Barcelona a costa de la nostra convivència, sinó un Sant Andreu més humà i solidari, amb espais

comuns de trobada, de la gent i per a la gent, de plena

harmonia entre l’hàbitat i els habitants, la recuperació de l’espai comú de relació i identitat andreuenca.

cap a peus | especial 30 anys

A dalt, reivindicació dels veïns a favor d’una nova rambla l’any 1985. A sota, finalment, els andreuencs fan el

primer passeig l’any 1988. Un cartell entre rambla d’Onze de Setembre i rambla de Fabra i Puig proclama:

“Hem guanyat”. A la seva dreta, una ballada de sardanes el 2009 a favor

de la campanya ‘Unim les rambles’,

21

per unificar la rambla d’Onze de

Setembre amb la rambla de Prim.

Carles Barberà cap de premsa de la UESA durant 9 anys La revista de l’Associació de Veïns que parla sobre tots els esdeveniments que succeeixen a Sant Andreu de Palomar.

Manuel A. Raigada exfotògraf La premsa propera i directa, feta en llibertat,sense cap tipus de pressió.

Aquesta és la causa per la qual cosa feliçment es mantingui.

Vier Araguz dissenyador i col·laborador El

SANT ANDREU

DE CAP A PEUS

és la publicació que m'informa del que tinc més a aprop, del que més estimo!

LLUITES “Viu Can Fabra!”

Can Fabra

A

Per Meritxell Martínez i Xavier Ortuño

ixí es titulava l’editorial del Sant Andreu de Cap a Peus d’abril de

1996. Tot i que avui Can Fabra és una de les imatges més identificadores del casc antic de Sant Andreu i un orgull per als

A dalt, dues portades reivindicatives del cap a peus. Al costat, la Can Fabra aprofita la façana durant la seva

andreuencs, no sempre ha gaudit de la mateixa atenció. És més, de

rehabilitació. A sota, dues fotografies de la dècada dels 80

poc que no és enderrocat per complet. La llarga i sentida campanya

i els 90, on els veïns festejaven per reclamar l’edifici per a

per la Rambla va eclipsar durant un temps els esforços perquè no es

serveis públics.

perdés Can Fabra. Els primers anys es van concentrar bàsicament en la supervivència de l’edifici i l’oposició a la requalificació d’una part del solar per a construir-hi alts blocs de pisos.

CRONISTA DE LA TRANSFORMACIÓ

Al Cap a Peus va anar apareixent aquesta reivindicació a mitjans dels

80. Als inicis es parlava sobretot de la dificultat d'aconseguir els plànols

i saber què hi volia fer l'Ajuntament. L'any 1986 s’hi demanava

"recuperar aquesta part de la nostra història pel barri i posar-hi una biblioteca, una llar de jubilats, un casal de joves, etc." i s’hi lamentava la falta de sensibilitat del consistori.

“Després de la Rambla la gent estava molt conscienciada i veien que es podia canviar”

A través de la revista es mostren al veïnat les propostes i els plànols (juny 1989) i es denuncia la possibilitat que s'hi acabin fent pisos, en

un espai designat com a zona d’equipaments. La primera quinzena de

La requalificació pretenia finançar les obres a través de

vocalia d'urbanisme de l'AVV, que demana que a l'edifici s'hi faci una

constructora perquè hi fes pisos, aquesta a canvi hagués

novembre de 1991 es fa pública al Cap a Peus la proposta de la escola bressol i un casal d'avis, és a dir, un Can Fabra "per a petits i grans".

Al gener de 1994 comença a veure la llum el projecte de l'actual biblioteca, que es publica el calendari d'actuacions, i es diu que l'edifici es destinarà a equipaments. Es parla que el SAT podria instal•lar-se dins l'edifici i que hi hauria un pàrquing i pistes esportives.

Un dels primers punts i a part va ser el juny del 95, quan se celebra la

22

Joan Cusidó, soci de l’AVV, arquitecte i col•laborador en la campanya per Can Fabra

primera inauguració de la plaça amb la nova font "cibernètica". El Cap

a Peus demana que "ara toca l'edifici" i a l'editorial comenta el possible

Eva Cabrera filòloga i correctora de la revista Voluntat, lluita, col·laboració, bona feina, coordinació...

I correcció, per descomptat. És un plaer i una frase: Salut i llarga vida.

plusvàlues immobiliàries privades: “Cedint sòl a una

pagat la urbanització de tota la parcel•la”, explica Cusidó.

Com que encara no existia el Catàleg de Patrimoni

Arquitectònic de la ciutat, tots els edificis del recinte podien ser enderrocats: “L’actual era el més valuós i bonic, perquè

era on s’hi treballava el fil, però al solar n’hi havia d’altres, sobretot tallers, que van anar a terra”. Coincideix amb

l’expresident que el Cap a Peus era molt combatiu: “Era

l’altaveu de totes les activitats i accions del barri, feia una mica de consciència de Sant Andreu”, relata. Aleshores editava una àmplia tirada (vora els 10.000 exemplars) i,

segons l’arquitecte, era “molt conegut i esperat”.

Agrupament escolta Jaume I cau Mentre fem consell, passeja entre les nostres mans. Ens distreu amb actualitats desconegudes, entrevistes i anuncis dels comerços més entranyables.

Ateneu entitat cultural Ha estat sempre l’aparador de l'actualitat al barri sobretot en les reivindicacions veïnals, i una bona eina de pressió.

“Si l’AVV no s’hagués oposat, potser ara hi hauria blocs de pisos a Can Fabra” Jaume Domènech, president de l’AVV entre 1985 i 1991

Aquest extraordinaria revista que teniu a les mans haurà estat

presentada el dissabte 16 d’octubre a les Golfes de Can Fabra, la tercera

planta d’aquest emblemàtic edifici que en la seva planta baixa acull la Biblioteca. Però en lloc d’aquest edifici, exemple d’arquitectura

industrial acurada i del qual els andreuencs ens sentim molt orgullosos, ara hi podrien haver diversos blocs de pisos si l’Associació de Veïns no s’hagués oposat amb fermesa al pla especulatiu presentat a

començaments del 1989 per l’Ajuntament de Barcelona, amb la

complicitat del Consell de Districte de Sant Andreu, que preveia

l’edificació de vivenda en una part dels terrenys, destinats integrament a equipaments i

l’enderrocament de l’edifici de “Can Fabra”.

En l’editorial del CAP A PEUS de febrer de 1989

(Núm. 269) es deia: “Sense entrar a discutir en la

inexistència d’una política d’equipaments amb la que es pogués determinar quins han de ser i a

quin lloc cal que siguin, ni valorar el despreci

[sic] al Patrimoni Històric de Sant Andreu que

suposa la destrucció, sense un estudi previ, de

Can Fabra, només volem exigir la LLEI estricta i no acceptar – sobretot si ve de l’administració

que té l’obligació de vigilar-la– la TRAMPA. I que

el Consell (de Districte) que ha de representar Sant Andreu, ho reculli”.

activa i el suport constant del CAP A PEUS aturar aquesta nova atzagaiada

de l’Administració municipal barcelonina contra el Patrimoni Històric i la qualitat de vida dels andreuencs.

ús cultural i la instal•lació de La Fura dels Baus.

inauguració al parc que hi ha prop del carrer Otger, la revista

proposta de set arquitectes que imaginen un projecte innovador per

"amb una escridassada" ben sonora. No és

Amb l'entorn ja condicionat, al setembre de 1997, es recull la a l'edifici: fer de Can Fabra una mediateca, un espai destinat a un

arxiu multimèdia, aleshores pioner. Al juny de 1999, en la

recull que les autoritats van ser rebudes pels veïns fins al número 464 de l'octubre del 2002 que

Ens ha permès donar a conèixer el que fem i fer divulgació de la situació política e injusta en que viu el Poble Sahrauí.

Felicitats i endavant!

23

per fi se celebra la inauguració de la biblioteca.

Nora exdissenyadora del CAP A PEUS

Sahandreu entitat solidària

Una revista que ens relaciona amb les reivindicacions dels veïns de Sant Andreu. Una mostra gràfica de tot un poble.

cap a peus | especial 30 anys

Sort que, un cop més, els veïns van aconseguir amb la seva mobilització

Gina Portillo il·lustradora És la revista que sempre ha rondat per casa. Qui hauria dit mai que un dia dibuixaria a la revista que m’havia vist créixer? Un plaer!

LLUITES La Fabra i Coats de cap a peus FABRA I COATS

L

Per Sergi Cabeza i Irene Santamaría.

a nostra revista ha estat testimoni d'excepció del procés històric

que ha convertit, i ho continua fent, la fàbrica tèxtil Fabra i Coats

en Can Fabra, de com ha passat de ser el pulmó laboral del nostre

barri a ser-ne el centre cultural. Així, les primeres informacions aparegudes al respecte daten del desembre de l'any 1981 i recullen

l'acomiadament de 543 treballadors (números 34 a 43). Al març del 83, tanmateix, 673 treballadors més són foragitats.

A partir de l'any 1987, l'Associació de Veïns comença a reivindicar

l'edifici de 'Can Mamella' (situat entre els carrers Sant Adrià i Balari

i Jovany), per a equipaments i zona verda, arran d'unes

informacions que indiquen la possible construcció de pisos. Passen

El següent pas, que enllaça amb els nostres dies, és la reivindicació

dels altres espais de la Fabra i Coats, que si bé era històrica, no

comença amb força fins a l'anunci de la venda de la fàbrica a la immobiliària Renta Corporación, al juny del 2005.

L’Associació de Veïns reclama en aquell moment a l’Ajuntament que,

o bé recuperi l’espai, o bé no deixi construir a la immobiliària. Tres

mesos després, es fa públic que el govern local comprarà els terrenys

a Renta Corporación. D’aquesta manera, la Fabra i Coats és recuperada per als andreuencs i s’anuncia que la fàbrica es reconvertirà en una zona d’equipaments culturals i educatius.

més de 10 anys de contínues reivindicacions, portades i editorials

L’anunci de la reconversió de la fàbrica genera dos moviments veïnals

biblioteca.

banda, l’any 2006, antics treballadors de la Fabra i Coats constitueixen

fins que l'Ajuntament fa oficial, a l'abril del 99, que hi traslladarà la

destacats que influiran en la definició dels usos de les naus. D’una

L’Associació de Veïns de Sant Andreu reivindica la Fabra i Coats per al poble Per Lluís González, expresident de l’Associació de Veïns de Sant Andreu

Un matí d’estiu, en Jaume Domènech i un servidor vam anar a les oficines de la Fabra i

Coats per reunir-nos amb la direcció de l’empresa. Quins plans tenien? La resposta, tot i

que velada, era evident: deslocalització cap a Polònia. Calia començar a preparar-nos si volíem recuperar els

terrenys qualificats com a zona verda i equipaments. Aquest va ser el punt de partida de la campanya: d’una

banda, havíem de reivindicar la compra dels terrenys per part de l’Ajuntament i, paral•lelament, havíem d’informar i sensibilitzar el veïnat de què passava. La gent del Cap a Peus, com sempre, va realitzar una gran tasca

informativa. Pocs anys després, una gran empresa immobiliària va fer pública l’adquisició dels terrenys. Per

enèsima vegada es repetia la mateixa història: aprofitant esquerdes legals, tenien la intenció de construir tres

blocs de pisos en terrenys que estaven destinats a equipaments i zona verda. Finalment, amb l’esforç i el treball

de molta gent, el recolzament dels veïns i aprofitant la sinèrgia de la campanya de les Casernes, l’Ajuntament va

24

comprar els terrenys on avui dia comencen a renéixer els equipaments que tant necessita el nostre poble.

Xavier Basiana arquitecte

Clip Teatres entitat cultural Les vostres ressenyes de l'escena andreuenca ens són de gran valor, perquè així queda per sempre documentada.

Alberto Arquilué col·laborador És un mitjà del poble que des de la llibertat es preocupa per aconseguir millors condicions socials i urbanístiques pels veïns.

És l’única sorpresa agradable que trobo cada mes a la bústia entre el munt de factures, ofertes de pizzes i publicitat.

Per la recuperació de la memòria Per Pere Fenández Bori(President), Jordi Gili Albella (Tresorer) i Antoni Martínez Payet (Secretari) - Amics de la Fabra i Coats

Quan al novembre del 2005 la Coats va tancar la fàbrica a

Sant Andreu, un grup de treballadors de l’empresa, entre els

quals estàvem nosaltres, Pere Fernández Bori, Jordi Gili

Albella i Antoni Martínez Payet, que hi havíem treballat 40 l’entitat “Amics de la Fabra i Coats” per preservar la memòria històrica.

És mèrit d’aquesta entitat que el 30 de març del 2009 se segelli un conveni amb el Museu d’Història de la Ciutat i el Districte de Sant

Andreu per al futur Centre d’Interpretació del Treball, un museu en què s’exposarà part de l’activitat que es realitzava a la fàbrica.

anys o més, vàrem entendre que si no fèiem res, tot el complex s’enderrocaria i en poc temps ja no quedaria

constància del que aquesta fàbrica havia representat per

Sant Andreu i per Barcelona. Així, mentre vàrem començar a

recollir tot tipus d’estris de la fàbrica, per tal que no es perdessin, vàrem fundar Amics de la Fabra i Coats i,

juntament amb altres entitats del barri, vàrem moure’ns

D’altra banda, fa quatre anys diverses entitats van començar a treballar

perquè l’Ajuntament s’involucrés en la salvació del patrimoni

Dos anys més tard, el conjunt d’entitats es va constituir com a

primer moment, una gran sensibilitat al respecte.

plegades per reivindicar un ateneu popular i cultural a la Fabra i Coats. federació d’entitats “L’Harmonia” i actualment aspira a poder portar la gestió d’aquest espai, el qual s’ubicarà a la nau C del recinte.

històric de la Fabra. Hem de dir que vàrem trobar, des del

Estem molt satisfets que a dia d’avui hagin començat totes les obres de remodelació del recinte; que els diferents

Pel que fa a la resta de naus de la fàbrica, els usos queden oficialment

edificis es conservin, fet que permetrà poder explicar la seva

l’Ajuntament de Barcelona sota el títol “2010, inici de la transformació

o de lleure pel barri i que tinguem més de 1.400 peces, eines,

acollirà un espai per a entitats, un institut d’educació secundària, un

des de finals del segle XIX fins als nostres dies, que

exposats al Cap a Peus 550, en què es publica un anunci de de la Fabra i Coats”. En l’anunci es concreta que el recinte fabril

Arts”, un espai d’ús assistencial, una escola bressol, una sala polivalent i habitatges dotacionals.

Els telers de la Fabra i Coats s’engeguen, doncs, de nou. Ara caldrà veure quins teixits resulten finalment d’aquest procés d’efervescència i el Cap a Peus els

seguirà fil per randa per continuar donant-ne testimoni.

màquines, etc., i una generosa quantitat de documentació, ocuparan un espai en els 1500 m2 del futur Centre

d’Interpretació del Treball, ubicat a la sala de calderes i

adjacents. Finalment, volem afegir que el Sant Andreu de

Cap a Peus ha cobert sempre totes les iniciatives i actes que

s'han fet a la Fabra i Coats i ha reflectit amb fidelitat les

inquietuds, les reivindicacions i les fites aconseguides per

les entitats que, com nosaltres, volíem i volem que la gent de Sant Andreu estigui assabentada i implicada en els projectes

i en el futur del complex de la Fabra.

Foment Sardinista entitat cultural

Carme Abril actriu Per mi, el SANT ANDREU DE CAP

A PEUS suposa una gran i important connexió amb la gent al llarg d’aquests 30 anys d’història.

Josep Castells expresident AVV Un model d’informació associativa, pel seu rigor i interès dels continguts pels andreuencs.

Tots ens posem al dia. Felicitats!

És el recull informatiu del que es viu en la nostra comunitat i amb l’Associació de Veïns representa un dels símbols del meu poble.

cap a peus | especial 30 anys

casal de barri, un espai d’exposició i espai de creació “Escola de les

història en el futur; que se’ls donin usos educatius, culturals

25

LLUITES “Que no ens potinegin els morts!”

El cementiri de sant Andreu

U

Per Jordi Rabassa

na investigació recent ha situat la data de fundació del Cementiri de

Sant Andreu l’any 1834, avançant cinc anys la que s’acceptava tradicionalment. Gairebé 170 anys més tard, l’Associació de Veïns

de Sant Andreu de Palomar es va haver de mobilitzar contra un projecte que preveia el seu esquarterament.

Ja en el número de gener de 1997 el Sant Andreu de Cap a Peus es va

fer ressò de la proposta presentada per la Presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Funeraris de construir un tanatori a la ruïnosa masia de Can Pere Valent. La proposta va ser ràpidament rebutjada, però en els mesos següents van seguir sortint informacions relatives a

la construcció del tanatori. La postura de l’AVV sempre va ser favorable

Una investigació afirma que el cementiri data del 1834

a

la

construcció

d’un

equipament com aquest, sempre que no tingués cap impacte sobre el patrimoni històric.

Pallarès,

De

fet

vocal

Joan de

Patrimoni Historicoartístic,

declarà: “Qualsevol solució a un edifici que en contempli la conservació

serà benvinguda”. Aquell projecte, però, amb els anys es va anar transformant i acabà essent nociu per a la integritat del propi cementiri.

En el número 400 es publicava un article titulat “Què carai passa amb

Can Pere Valent?”, i és que les informacions se succeïen a una velocitat inusitada. L’administració callava i l’AVV es mostrava preocupada. Sense

dir res, l’octubre de 1998 va desaparèixer la placeta d’entrada al

Per Sergi Gay de la comissió ‘Salvem el cementiri’

Jo no havia participat mai en cap reivindicació de

l’Associació de Veïns, tot i que coneixia bé l’entitat i

llegia el De Cap a Peus de tant en tant. Però un dia va venir a la botiga en Xavier Gómez i em va explicar el

que volien fer al cementiri i vaig veure clar que m’havia

de mobilitzar. Per mi, els símbols que distingeixen Sant Andreu són la Parròquia i el Cementiri i vaig pensar

que era intolerable que ens els toquessin. Per això vaig

anar a la primera sessió informativa i em vaig apuntar a col•laborar en el que calgués. Recordo que vam anar a

un munt de reunions i em vaig trobar amb una colla de gent molt agradable que pensaven com jo, i ens vam posar a treballar ben de pressa. Cadascú aportava la

seva experiència o allò que sabia fer. A mi em va tocar inventar artefactes. Vaig construir la capella que

passejàvem a totes les trobades i al cercavila de la Festa Major i no sé quantes coses més.

Recordo l’alegria quan ens van dir que tiraven enrere el projecte. Em sembla que va ser en una reunió al

districte que ens ho van comunicar. Després vaig

ajudar l’AVV fent un artefacte per la reivindicació de les casernes, però ja no hi he col•laborat més.

Cementiri, i el De Cap a Peus ho va publicar en el número de la Festa

“Els veïns no es creuen que només es vulguin traslladar els nínxols de

va ser la de mitjan 1999, quan alguns propietaris de nínxols van

l’expropiació d’un centenar de nínxols. Per aquest motiu, es preveuen

Major d’aquell any en l’apartat de necrològiques. La notícia bomba, però,

començar a rebre cartes que els informaven de canvis en el cementiri.

El primer De Cap a Peus del 2000 publicà la notícia que s’havia elaborat

26

El cementiri, un símbol

un nou projecte, que ubicava el tanatori dins del cementiri, a la capella

central. L’article acabava denunciant la sensació d’engany dels veïns:

CEII (Ignasi Iglèsies) centre educatiu Ha estat i és una eina imprescindible per al coneixement de la realitat sociocultural de Sant Andreu al llarg dels 30 anys.

la capella i temen que s’intenti recuperar el projecte inicial, que preveia

mobilitzacions dels veïns, per fer sentir la seva veu d’oposició al projecte”.

Es va crear una comissió que coordinava tots els moviments:

Puntaires entitat cultural

Xavier Ortuno periodista i exredactor És la revista més completa que tenim al barri. Ens té al dia dels esdeveniments culturals, urbanístics i reivindicatius. Felicitats!!!

És una manera de seguir amb el cordó umbilical a Sant Andreu pels que ja no hi vivim, per saber què s'hi cou i el que hi passarà.

Dues imatges de la manifestació a favor de la

conservació del cementeri a la dècada dels 90.

Al costat, portada de l’any 2000.

“Una lluita carregada de sentiments” Per Lluís González, expresident de l’AVV

Feia anys que es parlava de la construcció d’un tanatori a la

masia de Can Pere Valent, però recordo que van venir uns

veïns a l’Associació que tenien hipogeus a la base de la

capella central del cementiri, i ens van dir que volien

traslladar-los perquè construirien allà el tanatori. Des de l’AVV sempre havíem defensat la necessitat d’aquest

equipament, però respectant la integritat de tot el conjunt i

sense tocar cap tomba. Al Districte de Sant Andreu ens van

dir que ells no en sabien res, perquè depenia de Nou Barris.

Els veïns insistien molt i vam convocar una sessió

informativa en la que es va constituir la Comissió “Salvem el

Cementiri!”. Realment va ser una reivindicació molt popular.

A diferència de les darreres de l’AVV va venir moltíssima

gent. Jo al principi no comprenia les motivacions d’algunes persones. Es treballava amb molta emotivitat i ràpidament vaig entendre que l’Ajuntament havia tocat els sentiments

més íntims de molts andreuencs, que es van sentir traïts en

n’informà detalladament. A més, des de desembre de 2000 s’inclogué

no ens va comprendre, però vam gratar tant que nosaltres sí

Cementiri!” i “Que no ens potinegin els morts!”, perquè la reivindicació

no feien ús dels terrenys on avui s’aixeca un gran centre

als cercavila de la Festa Major, etc. El Sant Andreu de Cap a Peus en tots els números una pàgina sencera amb els lemes “Salvem el tingués un espai constant a la revista. La lluita es va guanyar a mitges. La reivindicació principal era la salvaguarda del cementiri. Objectiu complert. Però segueix depenent administrativament del Districte de Nou Barris.

CEPA entitat mediambiental Per la vostra tasca en temes mediambientals. Us volem agrair el havernos ofert sempre un espai des d’on poder dir la nostra. Felicitats!!

el més profund. De fet, em sembla que l’administració mai

que vam entendre com funcionaven i per què, per exemple, comercial i que aleshores era buit. El que més ens va entendre va ser en Ferran Julián, que va proposar

l’emplaçament de les casernes. Aquesta va ser la següent

gran reivindicació.

David Cadenes Col·laborador

Jaume Seda Centre d’Estudis Ignasi Iglésias Un lloc d’informació local del poble, amb notícies properes, sobre tot abans de tenir Internet.

I ara, espero que també a Internet.

Jo crec que des d’un punt de vista històric és bàsic i fonamental per conèixer el que ha passat a Sant Andreu.

cap a peus | desembre

concentracions quinzenals, xerrades, recollida de signatures, aparicions

27

LLUITES Salvem Can Guardiola Can Guardiola

35

Per David Royo Adell

milions de les antigues pessetes. Aquest era el preu que

oferia una empresa constructora pel solar on estava la casa modernista situada a la rambla de Fabra i Puig cantonada

amb el carrer Cuba. Però no era l’única oferta: 25 milions de pessetes

era el que oferia una caixa d’estalvis per restaurar-la i posar-hi oficines. Així ho denunciava el CAPAPEUS en la portada de la primera

quinzena de març del 1988 amb un títol prou significatiu ‘La volen tirar a terra’.

La campanya per salvar Can Guardiola s’havia iniciat. L’Associació de

Veïns i diverses entitats del barri van començar a moure fitxa.

L’Associació va proposar que la casa fos catalogada com a patrimoni

històric i artístic i ho va

Es va lluitar perquè la casa fos catalogada patrimoni històric

aconseguir, tal i com se’ns comentava a l’editorial del

número 255 del CAPAPEUS: ‘L’Ajuntament de Barcelona ha

pres l’acord de suspendre

preventivament l’atorgament

de llicències d’edificació dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Àrea antiga de Sant Andreu’.

L’acció més espectacular es va produir quan membres del col•lectiu La

Mandràgorava, que recollia signatures davant l’edifici per aturar l’enderroc, es van enfilar en una escala i van penjar una inmensa

pancarta on es llegia ‘Salvem Can Guardiola pel barri’. Aquesta imatge

Can Guardiola i l’Associació de Veïns Per Josep Castells i Anglada, expresident de l’AVV

Can Guardiola era una casa d’estil modernista, construïda l’any 1904 i situada a la Rambla de Sant Andreu, que feia

temps que no estava habitada i estava condemnada a una degradació que la posava en perill de caure en mans de

l’especulació urbanística. Veure ara aquesta magnífica casa salvada pels veïns i catalogada per l’Administració em dóna una gran satisfacció i alegria, ja que si no hagués estat pels veïns i les entitats que la van defensar, ara en el seu lloc hi hauria un “magnífic” bloc de pisos totalment

despersonalitzat. No ens podíem permetre que es perdés, i per això cal recordar l’exitosa reivindicació, que va anar

lligada al clam popular i una confluència d’interessos polítics.

Ahir, avui i sempre el moviment veïnal arrelat al carrer i al

territori és un dels camins bàsics per lluitar i aconseguir unes ciutats on l’urbanisme al servei dels veïns, les zones verdes, la defensa dels espais emblemàtics no hagin d’ésser

conquerits com una “concessió” politicoadministrativa, sinó pel que són: drets de les persones, que no tan sols s’han de limitar a votar cada quatre anys, sinó que han de ser els actors principals en el dia a dia de la seva població.

va ser portada de la revista al juliol de 1988 (número 260). El 28 de

maig del 1989 i amb una portada a color, el CAPAPEUS es feia ressó de la festa que l’Associació de Veïns havia organitzat perquè l’edifici fos catalogat com a patrimoni i destinada a ús públic.

I al final va ser el 'triomf de la persevarància' quan la Generalitat va

30

adquirir la finca per ubicar la seu de l'antiga conselleria de Benestar

Social. El titular 'Can Guardiola salvada' del número 296 (juny 1990)

Cordada entitat excursionista La referència dels andreuencs per estar al dia. Una eina comunicativa independent de la qual ens sentim orgullosos.

era prou explícit. Una festa al carrer per celebrar la seva preservació el el 15 de juny va ser el final feliç per a tothom. Can Guardiola havia estat salvada. Però com deia el president de l’Associació de Veïns de l’època, Jaume Doménech, encara quedaven

reivindicar.

moltes

Trèvol entitat cooperativa

Can

Guardioles

per

Josep Lluis Buils exredactor La cooperativa Trèvol felicita al CAPAPEUS per el seu 30e aniversari,sou un portaveu fonamental i us desitgem tota la sort.

És un vincle de comunicació de l’AVV obert a la gent del barri per exposar les inquietuts i activitats del nostre entorn.

Volien fer-hi pisos i un pàrquing Per Jordi Garcia

La lluita per salvar Can Guardiola de les urpes de l’especulació immobiliària es va iniciar el 1988. Va partir d’un petit col•lectiu

de gent alternativa del barri, La Mandràgora. El nostre objectiu era difondre les idees ecologistes i a més, denunciàvem

l’especulació immobiliària que assolava el barri. Un bon dia

vam veure com a la façana de Can Guardiola havien penjat el cartell d’una immobiliària, Confort, SA, anunciant el seu

enderrocament i la futura construcció de pisos i un pàrquing.

Vam començar una campanya per aturar-ho i ben aviat s’hi van afegir altres grups del barri: el Col•lectiu per la Pau, l’Agrupament Escolta Jaume I i la Societat Obrera

Anarcosindicalista de Sant Andreu. L’objectiu era que

l’Ajuntament comprés la casa, la rehabilités i en cedís l’ús als grups i veïns per fer-hi activitats. Es van recollir signatures, repartir octavetes, penjar una pancarta al balcó on es podia

llegir Salvem Can Guardiola... Vam entrar amb una escala a la casa i vam fer unes fotografies que vam passar a una

professora d’història de l’art de la Universitat de Barcelona. Ella va fer un informe sobre l’important valor arquitectònic i artístic

de l’edifici i el va enviar a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. Un diumenge de festa major de 1988 vam obrir les portes de la casa i vam convidar els veïns a entrar-hi. La lluita per la recuperació d’aquest espai va incorporar fins a vint

entitats i, entre elles, la mateixa Associació de Veïns. Amb

l’esforç de totes, vam aconseguir l’objectiu: havíem salvat Can Guardiola i l’havíem recuperat per al barri!

cap a peus | especial 30 anys

Imatges històriques de finals dels anys 80, de la reivindicació per preservar l’edifici de Can Guardiola, a Fabra i Puig.

Catalanistes entitat cultural

31

Xavier Aragall excol·laborador Tantes vivències que heu publicat de Sant Andreu i "Els Catalanistes" que només puc dir: Felicitats! i que seguiu així!

Vicens Abarca exdibuixant i exredactor És una font d’informació i un altaveu crític sobre els nostres escenaris quotidians, del passat, del present i del futur del barri.

Significa ser el portaveu de tot el que es viu al barri i segurament sense el esforç de tots la historia de Sant Andreu s’escriuria d’una altre forma.

LLUITES Uns carrers plens d’història casc antic

E

Per Joana Ariet

ls carrers de Sant Andreu estan plens d’història I

d’històries i és per aquest motiu que sempre ha estat

una lluita i reivindicació constant el reconeixement,

Salvem el casc antic

protecció i conservació del casc antic del nostre barri. El

Per Genís Pascual, president de l’AVV

puntal a l’hora de fer sentir la veu del poble.

completament, no coneixeríem Sant Andreu. Els carrers Riera i Rubén

Capapeus, conscient del que tot això significa, ha estat un

Des dels anys 90, època en què les edicions del Capapeus ja apuntaven el perill en què estava al patrimoni del nostre

barri, fins avui, els números de la nostra revista han vist com les seves pàgines s’omplien d’informacions diverses

al respecte. Els carrers Bascònia, Rubén Darío, Agustí Milà, Sant Hipòlit o la

L’AVV reclama la preservació de la fesomia de poble

Riera de Sant Andreu són

alguns

dels

emblemàtics espais que

han estat i estan al punt de mira. Precisament ha

estat durant aquests

darrers anys quan la reivindicació en favor de la preservació de l’estructura original del poble de Sant

Andreu ha pres més força. Al 2009 s’engegava la campanya “Salvem el Casc Antic” amb l’objectiu de

preservar el barri tal i com està, d’anul·lar les llicències d’obra i de desafectar les zones del nucli històric. És per

aquests motius que durant tot aquest any la presència del

Si demà quan ens llevem s'hagués aplicat el Pla General Metropolità Darío serien una única gran avinguda, des del carrer Jorba fins

Bascònia seria un sol gran carrer, igual que des del carrer Ajuntament fins Balari i Jovany. Aquests són alguns casos que històricament la

nostra entitat ha lluitat per desafectar. Actualment, i basant-nos en el

precedent de Sarrià i, més recentment, de Poblenou, hem passat de la

demanda de desafectacions parcials a la d'un Pla de protecció del casc antic en el seu conjunt. Considerem que, a més dels problemes

particulars que significa tenir una finca afectada (per permisos d'obra, per demanar hipoteca, etc), cal salvar el teixit urbà del casc antic en el seu conjunt. Això vol dir mantenir els actuals amples de carrer, les

alçades dels edificis, les parcel·les, i en algun cas la façana de la finca.

Volem protegir tot el casc antic perquè emocionalment ens hi sentim

identificats, perquè sovint hi trobem patrimoni històric o arquitectònic i perquè porta implícit un cert manteniment de l'estil de vida de carrer,

menys individualista i de més relació social i cohesió veïnal. El de les

afectacions és un tema recurrent en les reivindicacions de la nostra AV, sobretot des de l'any 1976. Actualment estem avançant en converses

amb l'Ajuntament cap a una sol·lució satisfactòria d'aquest problema, esperem que aviat us podrem presentar una proposta de protecció.

cas a la revista va ser més destacada. Cada mes hi havia

unes línies dedicades al casc antic: nombrosos articles, un parell de

històriques del nucli de Sant Andreu destaca la recollida de signatures

importància i protagonisme que es mereixia.

convertir en un nexe d’unió entre el barri i l’AVV, entre el barri i la seva

monogràfics i fins i tot l’aparició en portada han donat a aquests fet la

Així, a més de cobrir uns fets i una informació important del barri, es

32

donava suport a la causa. D’entre les diverses campanyes que s’han

celebrat per a demanar un pla de protecció que solucioni les afectacions

promoguda els últims mesos del 2009. Un cop més, la revista es va història. Al novembre ja s’havien reunit més de 1200 firmes a favor de salvar el casc antic de Sant Andreu

i aconseguir mantenir el dibuix, el passat i l’esperit original de l’antic poble de Sant Andreu del Palomar.

Grup Pintors de Sant Andreu entitat cultural

Cèlia Roca excol·laboradora Un èxit que ha estat possible gràcies al vostre entusiasme.

Per molts anys

SANT ANDREU DE

CAP A PEUS!

És una eina molt important per poder mantenir informat i estar al dia de tot el que ha passat o passarà a Sant Andreu.

Oriol Amoros veí i Secretari d’Immigració Rebre el Cap a Peus cada més és la finestra a la vida del barri, a les seves aspiracions i a les seves veus més inquietes.

Gràcies Cap a Peus!

34 anys després...

Per MontseTarré

Com a veïna de Sant Andreu i membre d'aquesta associació

de veïns m'ha sorprès molt positivament com és d'important el De Cap a Peus per al barri. Tothom espera rebre, a través

de la nostra revista, la informació d'allò que els preocupa i

interessa i és obvi que la desafectació de les cases del Nucli Antic és un tema trascendent. Per a mi ha estat una gran

responsabilitat poder ajudar a transmetre les petites dosis

d'informació que hem anat aconseguint de l'Ajuntament sobre aquesta reivindicació històrica. Com també ho és

d'històrica la revista que ens ha anat informant, ha unit

veïns, ha creat opinió i ha orquestrat una reivindicació per

arribar a aconseguir que després de 34 anys d'incertesa es

puguin aixecar les afectacions. Esperem que aviat, a molt

estirar a finals del primer trimestre del 2011, tal i com s'ha

compromès l'Ajuntament i la Regidora de Sant Andreu, ara també Regidora d'Urbanisme encarregada dels

planejaments, tindrem l'aprovació provisional del projecte que ajudarà a mantenir el nostre poble i, és clar, serà a través d'aquesta gran revista que llegirem la noticia.

cap a peus | especial 30 anys

A dalt, el casc antic amenaçat avui dia pels edificis.

A sota, un carrer del nucli històric a la dècada dels vuitanta. A la dreta, àrea de rehabilitació del poble.

33

Mestre Gibert centre educatiu

Xavier de la Cruz fotògraf El vincle de tots els que creiem que Sant Andreu és més que un barri, es el nostre poble.

Ens hem trobat grans amics i hem fet projectes interesants.

Pere Massanet excoordinador És un excel·lent recurs per estar ben informats. Us animem a continuar amb la vostra feina.

Felicitats.

A l'inici era una eina de l'associació.

Amb la perspectiva de 30 anys, sento que vaig contribuir al naixement d'una criatura estimada.

LLUITES L’arsenal de Sant Andreu Les casernes

E

ntre el 1929 i el 1936 es van construir les casernes de Sant Andreu.

Durant la guerra civil van esdevenir ja l’arsenal de la resistència i

un punt clau per sufocar el “Glorioso alzamiento” a Barcelona. Fins

el 1998 no en van marxar els últims soldats. Des d’aquell moment els 50.000 metres quadrats de les casernes es convertien en l’esperança

dels veïns, un arsenal de terreny per a equipaments, habitatge protegit, zones verdes...

Les casernes prenen una nova forma 22 anys després

Abans, ja l’any 1992, la portada del nostre Cap a Peus deia: “Les casernes per a Sant

Andreu”. Entre el 1998 i el 2003, les casernes es van convertir en l’aixopluc dels qui no tenien

on viure i l’oportunisme d’alguns va tensar la

Sant Andreu per les Casernes

situació. El 9 de febrer del 2004, les casernes eren desallotjades sense incidents i els edificis

enderrocats. La portada del Cap a Peus ho reflectia al març. Un mes després engegava la campanya “No ens robareu les casernes”.

Per Genís Pascual, president de l’AVV.

L’any 1990 l’Associació rebia les primeres notícies que les Casernes militars de Torres

i Bages havien de marxar i es començava a reivindicar la seva recuperació pel barri,

però no va ser fins el 1997 que el Ministeri de Defensa va abandonar els edificis i se’n

EL CAP A PEUS MÉS INTRÈPID

va desentendre, fet que va portar a la seva ocupació per persones en extrema

El mateix març del 2004, el Cap a Peus publicava

necessitat com immigrants o indigents. Malauradament l’ajuda i la demanda de papers

comprometia a comprar part del sòl per 2.200

fins que el 2004 les Casernes eren enderrocades. L’Ajuntament va renunciar a una

una

carta

del

2002

on

l’ajuntament

es

va ser motiu d’enfrontaments veïnals entre entitats i hem de recordar brots xenòfobs,

milions de pessetes. Tot plegat va quedar en no

opció de compra a un preu més baix per afavorir la compra per part d’una entitat

res perquè el Consorci de la Zona Franca va ser

semiprivada, el Consorci de la Zona Franca, encara avui propietària del terreny i que

qui va comprar els terrenys, per 14.000 milions de

pretén recuperar la inversió feta amb la venda de part del sòl d’habitatge. Van

pessetes!

34

Protesta dels veïns durant la priimera pedra de l’ambulatori de les carnes. Foto del cap a peus núm. 550.

Per Carlos Baraibar

començar 2 anys d’intensa lluita per aconseguir els equipaments necessaris a la zona

i el 100% d’habitatge públic. Manifestacions, actes festius i fins i tot vagues de fam

LA REIVINDICACIÓ CONTINUA

Amb les casernes en mans del Consorci de la

van fer possible el planejament vigent, amb bona part dels equipaments demanats i un

Zona Franca i els veïns demanant equipaments i

60 % d’habitatge protegit. Els darrers anys s’han recollit firmes perquè es comencés a

construir l’ambulatori previst a la zona des del 2005.

AEM entitat

Joan Pallarès excol·laborador El meu CAP és el dels anys noranta, un temps meravellós compartit amb en Pau Vinyes, la Imma Santos, en Jordi Rabassa i tants altres.

Lluis Gonzalez expresident de l’AVV Contribuïu a donar forma al barri que desitgem, amb la il•lusió de millorar-lo per a trobar-nos cada dia més a gust.

La revista és un petit miracle que surt cada mes gràcies a l’esforç de moltes persones voluntàries.

No ens robareu les casernes Per Max Galindo

habitatge protegit, l’aleshores regidor del districte Jordi Hereu

Havien estat ocupades i ara començaven a desocupar-se, però

on ell podia vendre les casernes a qui volgués”. L’estiu del 2004 va

A finals del 2003, el tema de les casernes estava de moda.

arribava la gran lluita andreuenca: el sòl de les casernes havia de ser per Sant Andreu. Per això, l’Associació de Veïns va

muntar un grup per liderar aquesta lluita i la JOC fou una de les primeres entitats a implicar-s'hi, entitat de la qual jo era el

representant. El nostre objectiu era senzill. Aproximadament la meitat del sòl de les casernes havia de ser habitatge i exigíem

declarava al Cap a Peus: “El ministeri de defensa tenia un escenari

ser calent, amb mobilitzacions al carrer i editorials crítiques a la

revista. A la tardor no va refrescar i les portades de setembre, d’octubre i de desembre del 2004 van ser per a les casernes.

L’última, amb la pancarta penjant de la parròquia en plena Festa Major: “No ens robareu les casernes”.

que fos habitatge públic de lloguer, amb una supervisió

Entre els anys 2005 i 2008 van tenir lloc les negociacions per les

la nostra intenció era aglutinar totes les entitats de Sant Andreu

Peus informava finalment de la inauguració del CEIP Eulàlia Bota. A

transparent. L’altra meitat s’havia de destinar a equipaments, i per tal de fer una proposta adequada als habitants i no als interessos econòmics de la ciutat.

La campanya sota el lema “No ens robareu les casernes” va ferse molt present en diverses jornades i a través de la paradeta

xifres d’equipaments i d’habitatge i el novembre del 2008, el Cap a partir del 2008, la crisi ho va eternitzar tot. Per això, el juliol del 2009

el Cap a Peus explicava que s’havien recollit 3.300 signatures per demanar l’ambulatori i alertava que l’habitatge de lloguer protegit passava a ser de dret de superfície.

La notícia que els primers pisos estarien acabats a finals del 2010 va

a l’inici de l’estiu del 2004. També vam tenir ressò mediàtic més

d’ubicar la Vila Olímpica dels jocs d’hivern del 2022 refredava

exemple, una botifarrada popular al Passeig de Torras i Bages,

enllà de Sant Andreu, gràcies a una roda de premsa al febrer en què explicàvem qui érem i què volíem i com a conseqüència de la vaga de fam que es va fer durant l’agost. De tots i cadascun

dels actes que dúiem a terme, el Cap a Peus n’era l’informador

més fidel. Va ser la nostra gran eina per arribar a la gent de Sant Andreu.Ara ho recordo llunyà, i amb una mica de decepció. No va tenir tots els fruits desitjats, però es va aconseguir algun petit granet de sorra.

aixecar una mica els ànims però al gener del 2010, la proposta

qualsevol esperança. Tot va quedar en globus sonda. Per fi, el 9 de maig d’aquest 2010 es posava la primera pedra del CAP i al número del juliol es concretava: 221 habitatges se sortejaran a finals d’aquest any. De mica en mica i després de 22 anys sense soldats, les casernes comencen a prendre una altra forma. els veïns continuaran alerta per

reivindicar el que hi volen fer i el cap a peus ho

És "La Veu", on molts hem compartit bons moments amb un objectiu: donar a conèixer la realitat andreuenca per millorar-la.

35

seguirà explicant.

Ignasi Àlvarez director del Sant Pacià Teatre

Mireia Ferran excol·laboradora

El SANT ANDREU DE CAP A PEUS

és mirar per un forat i tafanejar allò que passa i es mou a casa

cap a peus | especial 30 anys

informativa que es va muntar en diferents actes. Recordo, per

Berta Solanas periodista i excoordinadora Vaig arribar sent una estudiant de periodisme i em va donar moltes vivències i amistats.

LLUITES Tot esperant l’AVE L’AVE

T

Per Sergi Corral i Pau Maduell

emps era temps, qui us escriu aquestes ratlles passejava de la

mà de son avi pels voltants de La Maquinista tot escoltant atentament com parlava de projectes urbanístics llunyans i de

l’arribada de l’alta velocitat a Sant Andreu. Un pla que havia de transformar per complet el nostre barri i havia de portar-nos un futur més pròsper. Han passat ja quasi vint anys d’allò que semblava una

utopia, i poc a poc comencem a veure la fi d’unes obres que encara

van per llarg. Entre el 1991 i el 1992 es van començar a sentir veus del projecte d’arribada de l’alta velocitat a Barcelona i de la urbanització dels terrenys entre la Sagrera i la Trinitat. El primer

esbós del pla l’encapçalava el prestigiós arquitecte anglès

No volíem una altra Meridiana

macro-projecte de cobriment de les vies, de construcció d’uns

A principis dels anys noranta ens van arribar a través de la Favb els

Trinitat, deixava sota un gran interrogant com encaixaria el

reunions eren conjuntes. En aquells moments el que semblava

Norman Foster, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona. El 8.000 habitatges i d’urbanització de tot el corredor Sagreraprojecte tenint en compte les autèntiques necessitats urbanístiques i d’equipaments socials del barri i per al barri.

A partir de l’any 1994 l’Ajuntament va fer la darrera proposta,

primers plànols de l’AVE. Com era un projecte de molts barris, les

menys important era el TGV i no pas les plusvàlues i tota la

trasformació urbanística que s’esdevindria. Costava molt aplegar

interessos comuns, però quedava clar que no volíem una via ràpida “Submeridiana”, i que calia reservar terrenys per a equipaments,

però els veïns de Sant Andreu seguien sense veure l’entrellat

pisos de protecció oficial, com també la voluntat que l’estació es fes

pel barri, tant a la zona de les casernes com a tot el corredor

pocs mesos l’Administració ens deia que el projecte no era definitiu i

aprovi de nou el projecte on s’hi inclouen les al•legacions

debatre... I tornem-hi! La vocalia de medi ambient també va treballar

inútil perquè la Generalitat aprovarà el Pla l’any 1997, sense tenir

tren d’alta velocitat. Va convidar a Can Guardiola enginyers i experts

definitiu als habitatges privats i al futur centre comercial. La

debat en tots els barris amb aquest caire, ja que tothom donava per

Maquinista varen ser les primeres actuacions fetes realitat del

necessari; només importava la transformació dels barris. Quan les

Els equipaments per al barri i el cobriment total de les vies

comercial, la vocalia també va alertar del perill que tallesin els arbres

Generalitat ni del Ministeri de Foment. Mentrestant l’arribada de

aconseguir preservar- ne gairebé la totalitat.L’AVE realment va

clar i sobretot, sense veure projectes definitius d’equipaments

ferroviari urbanitzable. No serà fins al 1996 quan l’Ajuntament presentades per les associacions de veïns, un avenç que serà

en compte les al•legacions esmentades i donant un impuls construcció dels pisos de Vallhermoso i del centre comercial La

Pla Sant Andreu-Sagrera, que van estar enllestides l’any 2000.

36

Per Ana Maria Moure i Alseda, expresidenta de l’AVV

seguien sense entrar en els plans, ni de l’Ajuntament ni de la l’AVE a Barcelona i l’inici de les obres seguien en punt mort i

Mar Abella periodista i exredactora Va significar la meva primera feina com a periodista. Un aprenentatge immillorable en una gran escola amb gent implicada i treballadora.

a Sagrera. Fèiem un pas endavant i un altre endarrera, ja que cada

per tant havíem d’aconseguir nous plànols per tal d’estudiar-los,

aquest tema, presentant al•legacions donada la insostenibilitat d’un que estaven a favor i en contra del projecte, i aquest va ser l’unic fet que el tren passaria sense qüestionar-se si realment era

naus de la Maquinista van ser enderrocades per fer el centre

del bosquet, i va mantenir converses amb l’Ajuntament per comportar l’esforç de molta gent, pero això ja és història.

Carlos baraibar periodista i excoordinador L’he vist a casa dels avis des de petit, quan vaig començar periodisme hi vaig anar de cap. Després de ser redactor la vaig coordinar i tot i ara la trobo a faltar. 30 anys! La flor de la vida!!

Pepe Vázquez excol·laborador Una foto a la premsa és la visió d’algú immers en el laberint mediàtic on és fa l’art de mentir. Capapeus! les fotos més grans amb articles extens per la gent sincera del Poble

A la dreta, manifestació de la plataforma Sant Andreu

x viure. A baix dues portades sobre la lluita per l’AVE.

Sant Andreu x Viure Per Maria González, Comissió AVE de l’AVV Sant Andreu de Palomar

Va ser pels volts de l’any 2002 quan la comissió de l’AVE de l’AVV es va constituir davant la magnitud del projecte que li venia al damunt. No va ser una tasca fàcil obtenir la informació: vam topar amb l’opacitat de l’Administració tot intentant saber qui era BCN-Sagrera Alta Velocitat. El

mateix, però, va passar quan vam demanar la modificació del PGM o els estudis de trànsit. Després va venir un procés d’identificació de les oportunitats i riscos de l’arribada de l’AVE. Va ser un temps de xerrades, exposicions, manifestacions (amb lemes com No a la rotonda –

Ronda NO Parc SÍ…)Els anys passaven i les obres varen començar. Es va obrir un “procés participatiu” on les AAVV podíem dir la nostra. La

previsió era que les associacions disposarien de tècnics independents per assessorar-les, interpretar dades i plànols i fer de portaveus. Tot pintava bé.I aquí estem. En un procés participatiu que caldria reanomenar procés informatiu. Sovint les AAVV es limiten a escoltar les

administracions i amb prou feines s’obre un espai de debat sobre les propostes que hi fem arribar. Així doncs, la participació dels veïns, que al cap i a la fi són els que gaudiran o patiran aquesta obra, és més que qüestionable. Les reivindicacions segueixen vives: cobertura de vials,

permeabilitat de l’estació de Sant Andreu Comtal, un parc amb arbres i vegetació per tota la seva superfície… A la comissió de l’AVE mantenim el compromís de vigilar el projecte i d’informar-ne els veïns, ja que les obres tot just acaben de començar.Finalment, cal reconèixer que en

segueixi sent en els propers anys. Llarga vida al Cap a Peus!

sense una data d’inici adjudicada. L’Any 2001 es va arribar a un acord

estacions i la urbanització i accessibilitat del parc lineal, han sigut les

guanyadora. La cobertura de les vies, el parc lineal i l’estació

tenim el TGV a Barcelona i que les obres

entre totes les parts, i la proposta de l’Ajuntament en va resultar intermodal de la Sagrera estaven més a prop de fer-se realitat. Entre

el 2002 i el 2010 s’ha produït un intens debat constructiu entre la comissió de seguiment i les institucions. La voluntat especulativa del

sector públic i privat en relació amb els terrenys propers a les

dues pedres de toc del projecte fins a l’actualitat. Ara que ja avancen per bon camí, esperem que el futur

doni a Sant Andreu el que ha estat esperant

Comunicar és compartir.La grandesa de la revista és el treball col.lectiu fet des de la voluntarietat d’explicar el més local on neix el sentiment de veïnatge.

37

tant temps.

Anna Moya correctora

Gemma Esteve exredactora

Sergi Ribas exredactor Contentíssima per fer la revisió lingüística dels textos,perquè així me n'assabente de tot!"

cap a peus | especial 30 anys

aquesta tasca, el Cap a Peus ha estat una peça clau. Les seves pàgines han recollit any rere any les vicissituds del tema i confiem que així

Reacció al veure el meu primer article publicat: Tenia ganes petonejar les iaies que em trobava pel carrer de camí a casa. Us sembla poc?

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Fa 25 anys que estic pendent del cel i dels fenòmens meteorològics

que afecten el nostre barri. Des del 2004 disposo d’una estació meteorològica digital i homologada al terrat de casa i d’altres aparells

d’observació manual. A l’hivern del 2008 vaig veure un comentari al

meu blog de meteorologia d’un dels redactors del CAP A PEUS, en David,

el qual m’animava a participar a la revista amb una petita secció dedicada a la Meteorologia. Passats uns dies ens vam reunir al Versalles i vam acordar que jo faria cada mes un resum meteorològic

amb una taula de les dades més destacades i un petit text explicatiu.

D’allò ja farà més de dos anys, i un cop dins de la revista no només m’he limitat a portar aquesta secció, sinó que m’he animat a ajudar a l’equip redactor en temes sovint distants de la meteorologia.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

28,4ºC 14,3ºC 21,90ºC 1023hPa 999hPa 1014,9hPa 70,6mm 44,6mm

5 27 13 7 17

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com mediterranis i un final amb una baixada clara de les temperatures i una

El setembre ha seguit els patrons clàssics del primer mes que ens acosta situació de tramuntana que poc a poc ens acostà a l’octubre. La mitjana a la tardor. Una primera quinzena càlida i força estable amb temps de temperatures s’ha quedat un xic per sobre del normal i la precipitació anticiclònic, un període inestable del 16 al 22 amb aiguats típicament recollida s’ha quedat una mica per sota de la mitjana.

SOLUCIONS Horitzontals. 1. Sant Andreu de Cap a Peus. 2. Equivalència. Corifeu. 3. Rut. Anxoves. Costella. 4. Parets. So. Clero. Tu. R. 5. Erina. Atlas.

NE. Sàvia. 6. Nècora. ATS. Asma. Tic. 7. TLI. Sentència. Pa. STC. 8. ìloM. Ru. Malària. I. Iu. 9. Na. Òbols. Pus Tràngol. 10. A. Clip. Ió. S. M. Tinell. 11.

Crioll. Totxana. Àloe. 12. Alè. Laude. EE. Omet. GR. 13. Vostè. Xafarderes. Via. 14. Antiguitat. Ofensa. AD. 15. L. Arsènic. Acostaré. A.

Verticals.1. Serpentina. Aval. 2. Aquarel•la. Clon. 3. Nutrició. Cresta. 4. Ti. Eno. Molí. Tir. 5. Avatars. Biòlegs. 6. Nans. Aeroplà. UE. 7. DLX. A Nul. Luxin. 8.

Reostat. Si. Dati. 9. Envoltem. òtefaC. 10. UCE. asnaP. O. At. 11. Discs. Clúster. A. 12. EA. L. aiaS. xedóC. 13. C. Censar. Mà. EFO. 14. Acorem. IT. Nores.

15. Poso. Apartament. 16. Art. S. A. Ai. Essa. 17. Pietat. Innat. Ar. 18. Efluvis. Gel. V. E. 19. UEL. Ictiologia. 20. Suara. Cullerada.

38

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana - Solucions a la pàgina 38

HORITZONTALS. 1. A les vostres mans. 2. Igualtat en el valor. El líder del cor a les tragèdies clàssiques. 3. Personatge bíblic amb llibre propi i besàvia del

rei David. Seitons adobats amb sal. El tall de xai més saborós per fer a la brasa. 4. Els quatre límits verticals d’una cambra. Allò que percebem per l’oïda.

tot el món. Nord-est. Rica en ciència i coneixements. 6. Exquisit cranc comestible. Assistent sanitari. Malaltia respiratòria. El company de l’ànima del

tac. 7. Taller de Literatura Imaginativa. Màxima o dogma de caire moral o religiós inqüestionable i indiscutible. Aliment bàsic. Servei Tècnic Culinari. 8.

Enginyosa estructura moguda per vent, vapor o aigua, per a moldre gra (al rev.) Símbol del Ruteni. Malaltia infecciosa transmesa pels mosquits. Pal.

Nom d’home. 9. Símbol del Sodi. Petites donacions econòmiques per una causa. Secreció de les ferides infectades. Mar moguda, i per extensió mal

moment que passa una persona. 10. Anarquia. Filferro sàviament retorçat per aplegar diferents papers. Àtom amb càrrega elèctrica. Sud. Mil romà.

Sala gran dels palaus on es feien els grans àpats i celebracions. 11. Descendent d’europeus nascut en una colònia. Maó foradat per poder-se omplir

de ciment. Planta exòtica i ornamental de la que se n’extreu de tot. 12. L’aire que surt dels pulmons. Decisió dictada pels àrbitres. Vocal repetida. Deixa

de banda alguna cosa voluntàriament. Gran Ruta. 13. Pronom personal de segona, educat i formal. Dones que es desviuen per saber coses que ni els

importen ni els serveixen de res. El camí del tren. 14. Moble o peça de col•leccionista que supera els cent anys. Atac a la dignitat personal que en temps passat solia acabar en duel. Abans de Crist. 15. Angle. Element químic de símbol As. Aproparé una cosa a una altra. Vocal.

VERTICALS. 1. Llarguíssima tireta de paper que decora i dóna color a les festes i saraus. Garantia. 2. Tècnica pictòrica en què els colors es dilueixen

en aigua. Còpia genètica. 3. Activitat bàsica per a la supervivència. De gall, d’onada o de punki. 4. Símbol del Titani. La sal de fruites de tota la vida.

El gegant del Quixot. Esport olímpic. 5. Els alter ego virtuals de la Xarxa. Científics estudiosos de la vida al planeta. 6. Petits grans homes. Avió propulsat per una hèlice. Unió Europea. 7. Cinc-cents seixanta romà. Vocal. No vàlid. Disloquin un os. 8. Resistència per regular un corrent elèctric.

Afirmació. Determini el temps en què ha passat alguna cosa. 9. Rodegem totalment un espai o una cosa. El cafè més estimat (al rev.) 10. Universitat

Catalana d’Estiu. Gra de raïm dessecat al sol (al rev.) Zero. Àtic. 11. Els elapés o vinils de tota la vida. En informàtica, conjunt d’unitats interconnectades

per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat, per exemple el Google. Vocal. 12. Vocals. Angle. Tela prima i fina per fer les calces de les àvies

(al rev.) Llibre antic manuscrit (al rev.) 13. Cent romà. Enllistar en un registre tots els habitants d’un territori. Grapa superior. Esplai Familiar Optatiu.

14. Matem traspassant el cor, normalment bèsties. Institut de Turisme. Les joves dels fills. 15. Situo en un lloc concret. El piset de les vacances. 16.

Destresa i sensibilitat per a fer certes coses. Vocal. Crit de dolor. Nom de lletra. 17. Devoció a les coses santes. Congènit, que no prové de l’aprenentatge. Posa en marxa la tropa. 18. Aromes no necessàriament agradables que percebem pel nas. Els glaçons dels cubates. Cinc romà. Est. 19. Unió d’Escriptors i Literats. La part de la zoologia que estudia els peixos. 20. Ara mateix o ara fa poc. La dosi casolana pel xarop.

cap a peus | especial 30 anys

Capellans, mossens i clergues, tots reunits. Pronom personal de segona. Consonant. 5. Eina quirúrgica per a separar teixits. Col•lecció de mapes de

39

CULTURA La cultura dels 80 a l’actualitat cultura

la Sala d’Exposicions del Grup Taca (Malats, 1) el pintor

“A

d’art. Quant al teatre andreuenc es destaca les estrenes de L’altra

col•lecció de 29 paisatges. Feiners de 6 a 9 de la tarda, festius

de 10 a 12 del matí.”Amb només aquestes dues frases, el primer número

dones sàvies per Clip Teatres. Aquest any s’inaugurà El forat dels

somnis, una iniciativa dels Diables de Sant Andreu per atansar la

que, tan sols quinze dies després, ja deixava entreveure l’efervescència

portes l’any 2003 gràcies a la gestió de 08030, empresa andreuenca

Per Cèlia Roca i Irene Caixàs

andreuenc Salvador Amer, membre del Grup, exposa una

del Sant Andreu de Cap a Peus encetava la seva secció cultural. Un bloc

associativa i la nodrida oferta de lleure del barri, en fer-se ressò de diverses representacions teatrals a la Comunitat Cristiana de Jesús, Maria i Josep, al Casal Catòlic i a la Lira, així com d’una sarsuela que

havia de tenir lloc al desaparegut edifici d’Els Catalanistes i de dues

exposicions pictòriques a càrrec d’artistes andreuencs. Assistíem llavors a les darreres setmanes del 1980. Durant els primers sis anys de vida,

el butlletí recollia des de la celebració del Carnestoltes fins als Jocs Florals, passant per torneigs d’escacs, passis cinematogràfics a l’històric

local dels Transformadors (C/ Gran, 111), concursos de pintura i arts plàstiques, fires numismàtiques, conferències, presentacions de llibres i

excursions. Hi figuraven referents tan emblemàtics com la parròquia de Sant Pacià, l’Agrupació Artística l’Esbarjo o l’Agrupació Excursionista

Muntanya. En iniciar-se el 1987, la revista va triplicar la seva extensió, fet

creativitat als més menuts. El Sant Andreu Teatre va reobrir les seves

liderada per Joe Forga, Joan Busquets i Òscar Rodríguez. A partir d’aquest any la programació del saT! serà una constant dins de les ressenyes de cultura, especialment un any després quan aposten pel Fica’t al saT!, l’aparador d’arts escèniques amateurs del districte de Sant

Andreu. En aquell mateix any es va celebrar la sisena Trobada de Tres

Tombs a Catalunya a Sant Andreu. Finalment, la vinguda del Cor Severàcek de Liberec (república Txeca) al pati del Casal Bascònia va

ser tot un esdeveniment. Dins l’apartat de Flaix cultura el Cap a Peus va fer un extens reportatge sobre els 25 anys dels Diables de Sant Andreu.

Aquest mateix any 2006, la sotasignant d’aquest article, Irene Caixàs, va entrar a formar part de la revista i s’encarregà dels grups de teatre andreuencs, mentre Albert Ferrer assumia l’apartat del saT!.

que va permetre les primers notícies i cròniques sobre la vida cultural

A l’estiu del 2007 va sortir publicat el reportatge sobre les companyies de

recurrents.

any la revista aposti per un apartat propi: Escena. Un altre fet remarcable

del poble. El teatre i la Festa Major van ser alguns dels temes més

teatre de Sant Andreu. La força del teatre andreuenc farà que al cap d’un va ser l’obertura de la Fabra i Coats per la Mercè, per esdevenir una de

Un nou mil•lenni

les “fàbriques de creació de la ciutat”. La gran innovació cultural de la

ressenyes de literatura, de cinema, de circ i de teatre. Eren cròniques

reportatgesobre les corals andreuenques i un altre dels esbarts de Sant

L’apartat de cultura de l’any 2000 s’anomenava El borinot ros i hi havia d’espectacles de Barcelona, no se cenyien a Sant Andreu. Perrò el gran

esdeveniment cultural de l’any fou la representació que el grup de teatre juvenil Racó de Teatre féu de Nausica de Joan Maragall al teatre

Poliorama, en motiu del primer premi per l’Acció Escolar del Congrés de

Cultura Catalana. Amb el temps al Borinot ros s’hi afegeix crítica d’art i

de llibres d’òpera. L’espectacle andreuenc ressenyat en ple segle XXI va ser La Vetlla de Sant Andreu per Albert Ferrer i Esperanza Ramírez.El

2002 la secció cultural pren embranzida amb Albert Ferrer, qui en gairebé

40

deserció de l’andreuenc Domènec Puga per Sant Pacià Teatre i de Les

cada número parla d’una publicació del segell Ma non troppo. També fa una crònica de l’òpera Maruxa per l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonés

i Serra al Casal Catòlic. S’incorpora a la revista una nova secció titulada

Llengua de GAT, on els Pintors de Sant Andreu fan petites ressenyes

revista de l’any passat fou l’arribada de Josep Lluís Buils, que impulsà un Andreu. J.L. Buils també oferia una secció gairebé fixa on comentava les últimes novetats en el sector pictòric. L’altre gran esdeveniment va ser

que la sala de teatre del Centre Cívic rebé el nom d’Imma Planas, en homenatge a la desapareguda actriu andreuenca, on s’hi van estrenar obres com La cantant calba, Revisió anual o Jaume I el Conqueridor.

Enguany ha començat amb la celebració del 40è aniversari del grup teatral Antifaz, de qui Natàlia Rivero i Irene Caixàs en feren un reportatge

i acabarà amb el 30è aniversari del Sant Andreu de Cap a Peus. Però tampoc no hem d’oblidar la creació d’una nova companyia teatral, No’m

Tapis, que va estrenar Criatures al Casal Catòlic. Tot plegat demostra que l’engranatge cultural de Sant Andreu és ben viu i que entre tots l’hem d’atiar perquè continuï endavant.

CN Sant Andreu centre esportiu

Xavier Aymerich excol·laborador Records de joventut, dels Padres, del fabra… I una bona manera de continuar vinculat a Sant Andreu, ara des de Molins de Rei.

Meritxell Martinez excoordinadora Plegats hem escrit i continuarem escrivint la història de Sant Andreu, amb els veïns i els socis, compartint inquietuds i il•lusions.

L'única raó per la que no vaig enviar el Periodisme a fer punyetes! Una injecció d’esperit crític, honestedat informativa... i camaraderia!

EN CONTE J

Passat, present i futur

a fa cosa de trenta anys, sense que ningú pogués sospitar-ho

fer-la cada dia una mica millor. Com un petit miracle diari.

perquè no callaria mai per explicar les coses que passaven al seu

El codi desoxiribonucleic de la criatura era un resum perfecte de la

del món, que es mou, ni davant de la quietud paradoxal d’alguns dels

preparar els viatges més interessants. Era passat, present i futur. I

massa, arribava al món una criatura. Una criatura que faria parlar,

voltant. La vida. I faria parlar perquè no es podria estar quieta davant qui hi habiten. Era rebel, i ho segueix sent avui, però rebel amb

família, i alhora un mapa detallat on poder traçar les millors rutes i

tot això encabit dins la pell fina de nadó que la vestia. En les escletxes

causes. Tot tenia un motiu. Tot tenia una explicació, res era gratuït, i

dels seus ulls s’hi intuïa una mirada clara, neta, penetrant. Les seves

actitud i la seva manera de fer. Era i seria una criatura excepcional,

arreu. Les primeres carícies, els primers ensurts, el plor. Un altre cop,

alhora, no li hauria passat pel cap demanar res a canvi per la seva una personeta de cap a peus, una dona de bandera.

En ella s’explicava la història genètica dels seus pares, del seu poble.

mans, dits de pianista, eren petites però s’allargaven per arribar a tot la vida. I els riures i somriures, les alegries, que eren moltes i serien moltes més.

El seu adeena, hermètic dins el cor de les seves cèl•lules i replegat

Segur que avui ha arribat al món, en un indret petit, una criatura

històrica amb regust social, un polsim diví, certa dosi de lluita pacífica,

i una carta de futur inexcusable. Avui, com fa trenta anys, ha arribat

sobre sí mateix dibuixant tirabuixons interminables, era una novel•la molta paciència, molta constància i moltes ganes de caminar lluny. El

complex proteic que alimentava l’esquelet de la petita i la feia créixer provenia de la millor de les carns, la de la seva gent, que amb l’esforç,

excepcional, un compendi perfecte de les il•lusions dels seus pares,

a casa algú que ens pot arribar a canviar la nostra manera de fer i de pensar, la nostra vida.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

la dedicació i les atencions amb la petita, procuraven i aconseguien

F

Per Xavier Oliveres

eroteques del principals aig un cop d’ull ràpid per algunes hem d’octubre de 1980. De 11 , diaris catalans i estatals. Dissabte format, tot i llegir-ho des d’un seguida, una estranya sensació: el els costats, fins i tot sembla que arxiu pdf, traspua antiguitat per tots diari de la gran quantitat de lletra el monitor faci olor a tinta negra de mentre algunes notícies fan impresa que hi ha. D’altra banda, ent desconeguts per mi, d’altres referència a esdeveniments totalm El dia anterior, 10 d’octubre, el m’encenen el pilot de la memòria.

Parlament en contra d’un recurs president Pujol no va poder votar al listes perquè va arribar tard; d’inconstitucionalitat proposat pels socia la cambra de la segona dona al es destaca la intervenció davant de liació de l’aeroport del Prat; Parlament català; s’anuncia una amp el A; torneig Comte Godó arriba desmenteixen intents colpistes d’ET Lendl... Si fa no fa, mateixos a les semifinals amb un flamant Ivan caps barrets nous. ix dissabte neix el “Sant Andreu A casa nostra, al barri, aquell mate

r si se’n va fer ressò aquella De Cap a Peus”. No he sabut troba premsa o sense, trenta anys setmana, d’aquest fet. Però amb que es cou entre els nostres publicant de manera continuada allò itiva, és parlar de la nostra carrers i la nostra gent que, en defin qualsevol ressò. L’antiguitat història com a poble, ja avala de llarg eniar valors de pes que caldria ben portada té la particularitat de cong ió en el treball, la constància, anar recordant de tant en tant: la il•lus de pertinença, la cura pel que és l’esperit de lluita, la devoció pel lloc re el segell... La fórmula ha estat nostre, saber renovar-se sense perd aquell dissabte del vuitanta va bona, sens dubte, i l’engranatge que ”, s’ha anat greixant mes a mes arrencar cap on “ningú no ho sabia obliga al constant moviment i per impedir la pols, una pols que ens a curts descansos per a la reflexió.

salut de ferro, de cap a peus, Des d’aquest petit espai, desitjo una ió de veïns. Moltes felicitats, al nostre estimat butlletí de l’associac guapo!

cap a peus | especial 30 anys

LA REFLEXIO Sense cap bri de pols

41

Amics!Estic molt content de trobar-vos davant d’aquest número tant especial!!Es veu que aquest mes la revista està d’aniversari. Sabeu quants anys fa? 30! Us imagineu les coses que hauran après els lectors durant 30 anys? I nosaltres que només en portem 2 trobant-nos un cop al mes...us proposo una cosa: una pàgina plena d’enigmes per fer treballar tant a les vostres neurones com ho haurien fet en 30 anys. Fabret

Dos de fàcils per començar...

1. Quina revista llegeixo cada segon diumenge de mes?

De

a

2. En una botiga del mercat reben 30 revistes cada mes. Passen diferents veïns i se les emporten totes menys 7. Quantes revisten queden?

3. La meitat de 20 més 20 és igual a...?

Pensa amb lògica...

4. El repartidor d’aquesta revista va en contra direcció per un carrer de sentit únic. El veu un policía però l’intenta aturar. Per què?

5. L’interruptor de la meva habitació és a cinc metres del llit. Avui m’hi he estirat a llegir aquesta revista i quan he acabat he apagat el llum i he arribat al llit abans que l’habitació quedés a les fosques. Com pot ser?

Enigmes inspirats en els de la pàgina: www.senyorenigma.blogspot.com

cap a peus | especial 30 anys

Superat l’escalfament...

43

ESPORTS El repte periodístic assolit NATACIO I WATERPOLO

A

Per J. J. Aymerich i Borja Maria

mitjans dels anys 80, el De Cap a Peus era ja una realitat consolidada. La revista, aleshores quinzenal, havia ja esdevingut

un marc de referència al barri i era molt més que el butlletí de

l’Associació de Veïns. A nivell esportiu, l’atenció era fixada en la Unió

Esportiva, referent històric del barri i exponent de l’esport rei.

Paral·lelament, una altra entitat esportiva del barri, el Club Natació

Sant Andreu, creixia a tota marxa i esdevenia també un punt de referència obligada. En aquelles èpoques, el

L’esport de sant Andreu viu al CAP A PEUS

De l’esport de base andreuenc han sorgit grans esportistes que contínuament surten a les notícies, i veïns que es preocupen perquè als

joves del barri no els falti mai de res. Gràcies a la seva dedicació, cada

any el nombre de campions i campiones de casa nostra augmenta, i això és mèrit sobretot de la massa social que hi ha darrera.

Els dos clubs de la vila amb més repercussió són la Unió Esportiva i

el Club Natació, amb partits i competicions

meu germà Xavier era jugador de l’equip

de primer nivell. En els darrers dos anys,

absolut de waterpolo, i ell va ser qui va

gràcies als micròfons de Ràdio Trinitat Vella

assumir el repte de tirar endavant la

i a les cròniques del Cap a Peus, el poble de

informació d’aquest esport, minoritari per una

Sant Andreu s’ha pogut informar de

banda, però que ha portat i porta el nom del

l’actualitat esportiva, que s’han fet ressó del

barri per tot l’estat, i en els darrers temps, per

centenari de la Unió Esportiva, la Copa

Europa i més enllà. Així, tant al De Cap a

Catalunya i els dos intents d’ascens a

Peus com al setmanari del districte Sport 9,

Segona: un que ens va agafar amb l’equip

encara al carrer avui en dia, el waterpolo va

acabat de pujar de Tercera, i aquest últim,

començar a aparèixer i a formar part de la

que ens va semblar tan palpable, que quan

quotidianitat d’aquells qui llegien el butlletí, la

el Barça Athletic va pujar al Narcís Sala, vam

major part de la gent del barri. Del waterpolo

acabar de tocar de peus a terra, convençuts

es va passar a la natació, i d’aquí a les

que ja érem al paradís de Segona.

informacions de caràcter general referents al

club com a institució, una entitat avui en dia

Cada número de la revista sense excepció

amb més de vuit mil socis i amb qui la major

ha informat de la situació del Sant Andreu; a

part de la gent del barri hi té un vincle o altre.

A

principis

dels

90

les

obligacions

professionals del meu germà van obligar-lo a abandonar la tasca informativa, i jo (també jugador) vaig agafar el relleu per tal que la feina del pioner no quedés en l’oblit. A principis dels 2000, però, vaig ser jo

qui vaig haver d’abandonar per causes diverses, i paradoxalment, l’època de més creixement del club a nivell esportiu i institucional va quedar sense cobrir, a excepció d’esdeveniments puntuals que per la

44

seva importància van ser objecte de notícia per part de l’equip de redacció. Fa uns mesos, una conversa amb el David Royo va servir

per reincorporar-me a la revista i reprendre el fil de la natació i el waterpolo que, deixant al marge el futbol, són els esports. Com si res no hagués passat, he recuperat el plaer d’informar i formar part de la revista com fa uns anys.

En aquests anys s’ha viscut la compra dels terrenys del Fabra, eleccions i canvis de president, ascensos waterpolístics a Divisió

d’honor i participacions en competicions europees, a més de participacions individuals en mundials i Jocs Olímpics. Capítol a part

pel Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que porta cada any

a la piscina Pere Serrat a l’elit de la natació mundial. Això, i tot allò que encara queda per explicar…

vegades ho explicava el Jordi Urtasun, el Jordi Batlle, l’Oriol Jové o l’exjugador Fran

Piera; d’altres, era el propi entrenador, Natxo

González, qui parlava en nom del Sant Andreu. Però sens dubte la

traca final va ser el monogràfic del número 552, que va fer una reflexió sobre el poder del futbol, que és capaç de mobilitzar tot un poble en

els partits de promoció. Una resposta massiva que encara avui es manté viva, despertant la passió i la identificació de Sant Andreu amb el seu equip de futbol.

Diables de Sant Andreu entitat cultural

Dani Gomez dibuixant i col·laborador

Pere Massana col·laborador

Molts anys d’informació i molta feina al darrera. La veu de tota una associació.

Moltes felicitats!!!

Dibuixar per al meu poble...

Cal dir més?

David Fernández distribuidor

Josep Caselles veí

Jordi Urtasun redactor La meva primera feina.

Estar en contacte amb el barri tot fent una passejada

A casa, rebre’la la bústia, és un petit esdeveniment esperat. El tenim sempre a la vista i ens connecta amb la nostra comunitat.

JJ Aymerich redactor

Àlex Mamberto exredactor

Sant Andreu, periodisme, proximitat...

Aquesta revista m’ha permès augmentar el vincle personal amb el meu poble.

David Vidal col·laborador Un signe d'identitat, un repte meravellós, una finestra per la meva olivetti i una veu per les minories.

Un rar i esplèndid exemple de continuitat i qualitat en el periodisme local i veïnal. L’esforç d’un grup de gent compromès amb el seu entorn, el barri.

cap a peus | especial 30 anys

Durant molts anys ha estat l’eix de la meva vida amb la publicitat i amb la redacció. Visca el CAPAPEUS i que visqui 30 anys més!

Una generació de paraules i imatges d'informació, reivindicació i història, madurades des de l'estima al poble.

45