Decapapeus 2010 06 551

Volem un parc lineal fet a mida per als veĂŻns

Editorial| Que la crisi la paguin els rics! mb les mesures d'austeritat del govern central s'ha vist

A

els que ens toca pagar. I després vindran retallades a la resta

conservadors d'alguns països, sinó als grans interessos

patronals, per crear “ocupació”. I tots callats perquè la feina

400 euros a tothom, ajuts als dependents, etc. i després ho ha

Esperem que no s'hagin perdut amb l'individualisme

qui mana a Europa, i no ens refereim només als governs

econòmics. L'Estat espanyol s'endeuta per donar xecs nadó, de retirar per eixugar aquest deute.

No posa impostos sobre els grans patrimonis o sobre les rentes més altes, ni grava les transaccions especulatives, ni es planteja retornar les tropes d'Afganistan o reduir la despesa

de treballadors amb una reforma laboral que acontenti les perilla! On han quedat frases com “La unió fa la força”? consumista en què ens havíem sumit. Esperem que els

sindicats, les mobilitzacions i tots els treballadors, (mileuristes, funcionaris, jubilats, precaris, etc.) estiguem a l'alçada de la importància del moment que ens toca viure.

en Defensa, ni treure cotxes oficials, assessors i ministeris. No,

Des de Sant Andreu també haurem d'estar pendents i

funcionaris i congela les pensions dels jubilats. Quan els bancs

alenteixi encara més obres que ja s'arrosseguen de fa molts

retalla polítiques socials, ajut al Tercer Món, els sous dels tenen por els avalem amb diner públic sense garanties que

donaran crèdits i quan són els comptes públics els que tremolen, els treballadors, jubilats, ONGs i dependents som

pressionar perquè la retallada en pressupost d'obra pública no anys, com la cobertura de les vies del tren o l'equipament sanitari de Casernes, entre altres.

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 551 juny 10) entrevista 7 Necrològiques 23 Immigració: a Ricardo Ivan Paredes 9 Semàfor a Torres i Bages 24 El Fabret: secció infantil 11 Àrea verda a Sant Andreu 25 Teatre a Sant Andreu de soroll al carrer 13 Problemes 28 El Perfil: Anna i Jordina Virgili Esports Monografic: El futur Parc 30 15linial COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. MOSTRA DE PINTURA DE

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ,

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

71. 933112343

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

ODÓ,

71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

933463990

DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

93 352 53 13

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

23.15H.

NEA DE BARCELONA

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU,

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE

19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES!

T’ENSENYEM A BALLAR,

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

PACIÀ

ADULTS: DJ DE

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

MAR

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM

21.45 A

SECCIÓ INFANTIL (DE

4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

DE

22.00 A 22.30H, DLL I DC.

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

OBERTA A TOTES LES DONES

QUE AMB LES EINES DE LA CULTURA I LA FORMACIÓ VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG. DE

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC DM. I DJ

9. 933469604

20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C.

GRAN DE SANT ANDREU,

111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’EN-

DV. DE

17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

TITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

VOLS APRENDRE A BALLAR

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT

.COM

BART.

SANT ANDREU DE PALOMAR

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

La data de tancament del proper número és el

22 de juny

FEINA

Senyora vídua per

problemes econòmics

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

la neteja de la llar. Tel.

672.063.174 (matins).

Senyora espanyola de Sant

s’ofereix per companyia. A les

Andreu s’ofereix per a tenir cura

a senyores o senyors. 6 euros

la llar o realitzar encàrrecs. Tel.

tardes, de dilluns a divendres,

l’hora. 93.360.06.48. Angelina.

Trucar a les tardes.

de persones, per fer feines de 671.73.72.47. Rosa.

Senyora terapeuta titulada

Veïna del barri de tota la

s’ofereix per fer massatges a

fer neteja de la llar. Tel.

pensionistes: 15€). També

vida, espanyola, s’ofereix per

699.812.703. Encarna.

S’ofereix senyora seriosa i

seriosa per la cura de

persones grans i/o nens, i per

massatges. Inclou tamboret

Situat al centre

funcionament en calent i fred.

baixa, interior.

de Sant Andreu.

260 euros al mes.

Tel: 93.274.03.09

per les cames. Amb

400 euros, el seu valor és de

750 euros.

Tel:93.360.06.48

Angelina.

Sant Andreu. Per a

Natació Sant Andreu per jugar

(5,54x2,31 metres).

poso moltes ganes! Marta.

higiene personal, pedicura,

nens. Tinc carnet de conduir.

S’ofereix noia responsable i

Venc butaca relax de

rentadora, etc. Pis, planta

m’ofereixo per atendre

persones grans, fer el menjar,

També portar nens al col•legi.

Núria.

llogar, llit gran, cuina,

Tel:93.360.06.48

Es lloga plaça de pàrking al

acompanyar al metge. També

93.346.73.38; 648.08.12.51.

630.13.61.81

Disposo d’habitació per

el seu valor és de 450.

domicili (preu especial

responsable per netejar

cases, escales, oficines...

carrer Guardiola i Feliu. Telf.

ofereixo aquest servei per a

Estic disponible les 24 hores de

tots els dies. Tel. 607.23.96.30.

IMMOBILIARI Es lloga plaça de pàrking al

Club Natació de

cotxe gran

Preu 110 euros al mes. Tel.

Busco soci/a del Club

a tenis. Sóc principiant però li

Tel. 639.12.99.43 o

679.391.481.

martaib70@wanadoo.es.

DIVERSOS

Venc bicicleta (btwin

decatlhon). Amb canvi de

Venc sofà de dues places.

marxes, parafangs i cistelles.

Està nou, només s’ha utilitzat

Tel. 609.969.027. Mar (trucar a

Carcassa de fusta i 4 coixins.

un any. 200 euros,

Preu 50 euros.

partir de les 22 hores)..

6

Segueix la informació del barri que més t’interessa a la nostra pàgina web: www.avvsantandreu.cat

Fes-te fan del Facebook del CAPAPEUS! Ja som més de 270!

Et mantindrem informat!

Necrològiques

F

Mor Pedro Robles, mariner i historiador andreuenc atalitats de la història, o de la vida, han fet que el mateix dia que

prosa senzilla, que entregava amb il·lusió als seus amics del Centre

Torelló, morís un demòcrata de pedra picada. Pedro Robles i

trobem editats a la revista Finestrelles o al Sant Andreu de Cap a

moria un ex-franquista, l’honorat José Antonio Samaranch y

Sánchez, mort, als 84 anys, el 21 d’abril de 2010, després d’una

dilatada vida dedicada als valors democràtics. Robles va néixer el 1925 a Sta. Coloma de Gramenet, i va arribar a Sant Andreu quan

acabava de fer 6 anys. El seu pare treballava pel sr. Ignasi Navés, i

d’Estudis Ignasi Iglésias –del que n’era un soci destacat. Alguns els Peus. Va ser un gran divulgador de la història local, en especial de

l’andreuenca. La Sociedad de Jefes y Oficiales de la Marina Mercante li va publicar el llibre Vicitudes històricas de nuestra

profesión. Una de les darreres propostes fou la de retre homenatge

el petit Pedro va començar a estudiar a l’Acadèmia Víctor, primer a

a la primera víctima democràtica de la Guerra Civil a casa nostra -i

ofici: primer aprenent de fuster a Barcelona i després va començar

Robles, volia que l’Ajuntament andreuenc li dediqués un espai públic.

l’escola regular i posteriorment en torn de nit, mentre buscava un a treballar a la Mestrança d’Artilleria. Va cursar estudis a l’Escola

Nàutica i va esdevenir Oficial de Màquines de la Marina Mercant. Va treballar a la Maquinista Marítima i Terrestre. En l’etapa democràtica

va militar a l’agrupació de Sant Andreu del PSC, on va treballar per

la creació d’equipaments per la gent gran del Districte. Va ser membre de l’Associació de Defensa de la Gent Gran. Disposava d’una memòria extraordinària pels detalls de la seva vida, i sentir-lo reproduir els diàlegs dels “grans” quan ell era un marrec era tota una

si no anem errats de Catalunya- , en Jaume Oller Prats. En Pedro La mort, fa pocs anys, de la seva dona el va dur a un estat de tristesa que l’anà consumint de mica en mica. Els seus amics el recordem passejant per Sant Andreu amb la seva inseparable gorra, sempre

disposat a explicar el darrer record del que havia començat a escriure un article i assegut a la primera filera dels actes culturals del

Sant Andreu que tan bé coneixia. Amb aquestes línies el voldíem

homenatjar amb tot el reconeixement que es mereix.

lliçó d’història. Va plasmar aquests records en multitud de textos de

Jordi Rabassa i Pau Vinyes i Roig

Ens ha deixat Jaume Clapés i Llambí, vicepresident de la Casa Asil l Sr. Jaume Clapés Llambí ha estat una persona que ha

E

presenten, se’ls besa la ma. Quan érem petits ens venia a recollir

d’Industrias Augusta, on va treballar el pare durant quaranta

bon humor, fent carreres per la Meridiana amb la Paquita Vilà,

pare es dirigia a ell dient-li “Pare” i a la seva esposa, Nuri Viñas

Farré i a la Mireia Gispert. Després dels anys vaig estar a les

exercit gran influència en la meva vida. Era l’amo

anys, gairebé tota la seva vida laboral. Va arribar a ser tan estreta

la col·laboració, tanta la confiança mútua, que fins i tot el meu dient-li “Mamà Nuri”.Tenint l’empresa en bones mans i la farmàcia a càrrec de la seva cunyada Montse, va poder dedicar-

se en cos i ànima a la Casa Asil de Sant Andreu, de la que fou

primer Vocal d’Obres i després Vice-President 1r, prenent el relleu del Sr. Joan Grau. Abans de morir el rector i President del

Patronat Mn. Josep Casanovas, li va prometre que s’ocuparia de la Casa Asil fins al final dels seus dies i que duria a terme la

idea que aquell tenia de renovació, fins concloure les obres necessàries per a convertir-la en l’entitat de referència que és

avui en dia. En ell es resumien les paraules “savoir faire”, “charme”, urbanitat... Era tot un senyor; educat, galant, seductor... sempre amb vestit i corbata, el seu rellotge d’or i els seus anells, el seu bigotet ben retallat. Val a dir que els seus ulls blaus també l’ajudaven a seduir. Va ser ell que em va ensenyar

a fer-me el nus de la corbata i a portar sempre la camisa per

dintre dels pantalons. I que a les senyores, quan te les

cada tarda a la sortida del col·legi en el seu 600. Recordo el seu

desapareguda també recentment, que venia del col·legi Lestonnac en el seu 600 portant a ma germana, a les nenes

seves ordres a la Casa Asil de Sant Andreu, quan en vaig ser Director. Va traspassar-me la seva dilatada experiència en el

tracte social, en les relacions amb les persones, en les relacions

amb les administracions. Era generós en aconsellar i respectuós

amb l’opinió dels altres. Divergíem en alguns aspectes però valorava les meves decisions; quan els seus llavis dibuixaven un

somriure gairebé imperceptible, quan els seus ulls es carregaven

de sornegueria i es quedava en silenci, jo sabia que la meva actuació no havia estat del seu grat. Corregia sense humiliar, sabent que la intel·ligència del seu interlocutor captaria l’error

comès i el resoldria per iniciativa pròpia. Era un home molt

intel·ligent. Era tot un senyor, en tots els aspectes de la seva vida.

Descansi en Pau. Oriol Agulló Vinyas

7

Ja tenim un nou semàfor al passeig Torras i Bages! inalment s’ha aconseguit i ho celebrem. El semàfor a Torras

F

seguir reivindicant el semàfor, però segons el gerent la falta de

hagut d’insistir-hi molt. L’Associació de veïns durant

reclamava en en les reunions consultives sobre mobilitat.

Torras i Bages i el carrer Guardiola i Feliu. La raó era molt clara:

semàfors a tota la ciutat. Aleshores el gerent va poder transmetre

i Bages és una realitat. Però no ha estat una cosa fácil i s’ha

l’elaboració de l’últim Pla d’Actuació del Districte (PAD) 20082011 va proposar ubicar un semàfor a la cruïlla entre el passeig

el passeig era una via rápida i els accidents de trànsit eren una

constant malgrat el pas zebra que existia, i l’ubicació d’una

escola bressol davant mateix amb el conseqüent risc que comportava pels més petits.En un principi, aquesta proposta no va ser incorporada al PAD però l’AVV creia que era necessària i va seguir treballant-hi. Durant diverses reunions amb el Miquel

pressupost feia imposible instal·lar-lo. A més, l’AVV també ho Tot va canviar amb la proposta que es va fer des de mobilitat de

l’Ajuntament de Barcelona fa pocs mesos amb el canvi de al departament de mobilitat de l’Ajuntament la necessitat d’ubicar-hi un nou semàfor, aprofitant les obres que es feien a tot el Districte. I així va ser, com a principis d’aquest mes de juny, els veïns i veïnes ja disfrutem d’un nou semàfor i tenim un barri més segur.

David Royo i Adell

Àngel Baldueza, gerent del Districte, l’Associació de Veïns va

La Coats comença a agafar forma l’ultima reunió de la comissió de cultura encarregada de

A

d’ús assistencial; l’Edifici G es destinarà a habitatges

Fabra i Coats, celebrada l’11 de maig, es van començar a

serà una espaiosa sala polivalent.

d’inici i finalització de totes les obres al recinte, que es duran a

de les entitats andreuenques i també el que fins a dia d’avui ha

seguir tot el procés de reforma de les instal•lacions de la

concretar certs aspectes de l’ordenació i les utilitats dels espais

dotacionals; l’Edifici H serà l’escola bressol i finalment l’edifici I+J

socials que acollirà la Coats, així com els terminis provisionals

D’entre tots aquests espais, el Casal de Barri és el futur emblema

terme entre juliol del 2010 i finals del 2011.

portat un debat més intens en les diferents comissions. El treball

Com a eix central de la reunió es va parlar de la distribució dels

diferents edificis i locals, així com de les activitats que hi acolliran

encabirà entitats que siguin d’àmbit superior al districte; l’Edifici

B+K serà la seu d’un institut d’educació secundària; l’Edifici D+L serà d’exposició i es crearà l’Escola de les Arts; l’Edifici E+F serà

durant els darrers quatre anys ha tingut molt bona acollida, per

bé que no acaba de satisfer totes les entitats que volen ocupar

aquest recinte del Casal. Per aquest motiu no serà fins a finals

d’estiu quan s’adjudicaran definitivament totes les entitats que entraran a formar part del Casal de Barri.

Sergi Corral

cap a peus | juny

i l’entitat o entitats que se n’encarregaran de la gestió. L’Edifici A

i el projecte de Casal de Barri que ha desenvolupat l’Harmonia

9

Comunicat sobre la implementació de l’àrea verda

D

esprés de la reunió informativa realitzada el 25 de maig per l'Ajuntament sobre la futura implantació de l'Àrea Verda al barri de Sant Andreu de Palomar, en què la majoria

d'assistents s'hi van manifestar en contra, hem de tornar a demanar al consistori allò que ja hem anat demanant des que

se'ns va presentar la proposta (vegeu la carta que adjuntem). Ja DANI GÓMEZ

llavors dues de les tres AAVV federades vam demanar que la

implantació s'endarrerís i es tingués en compte l'opinió dels veïns.

Una mesura tan important no es pot dur a terme d'esquena als

veïns. De fet, l'acord entre l'Ajuntament i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona és que es tiri endavant només en cas de petició dels veïns. En el nostre cas els únics

Demanem també altres opcions per solucionar els problemes

Plataforma Veïnal i per una zona molt determinada.Hem

subterranis. Esperem que si l'Ajuntament creu realment que

que ho han demanat són una entitat no federada anomenada presentat al Districte la proposta d'obrir un procés participatiu vinculant, com s'ha fet a Poblenou, per decidir aquesta qüestió,

però la resposta ha estat negativa. Des de llavors, a més, hi ha hagut una gran mancança d'informació, tant a les AAVV com als

veïns individualment (la manca de concreció dels tècnics de l'Àrea de Mobilitat durant la xerrada n'és un bon exemple).

d'aparcament al barri, com la construcció d'aparcaments l'Àrea Verda ha de ser beneficiosa pels veïns, recapaciti i ajorni

la implantació pendent d'informar en condicions i de consultar l'opinió dels veïns.

AVV SANT ANDREU DE PALOMAR AVV SANT ANDREU NORD-TRAMUNTANA

cap a peus | juny

11

La FAVB inicia una col•lecta contra Fèlix Millet MOVIMENT VEÏNAL

Fa pocs dies, la Federació d’Associació

de Veïns i Veïnes de Barcelona ha començat una col•lecta solidària per

finançar l’Acusació Popular contra Fèlix

Millet, en el cas del Palau de la Música Catalana. S’emetran 240 bons de 50

Demanem escales mecàniques a la sortida del metro de Joan Torres Tot i les obres de rehabilitació, no s’han substituït els graons de la sortida del metro de Sant Andreu per unes escales mecàniques. Els Veïns ja s’han mobilitzat.

euros per cobrir la fiança i sufragar les despedes judicials que se’n deriven. Des

de la nostra Associació de Veïns donem suport a aquesta iniciativa.

L’Harmonia valora de forma positiva les Festes de la Primavera REIVINDICACIÓ

Andreu de Palomar que s’apleguen sota

el nom de l’Harmonia han agrait a totes les entitats i col•lectius (prop d’una quarentena) la seva dedicació i que han fet

possible

l’edició

un

any

més

d’aquestes festes que fa uns anys que

s’ha recuperat. Per altra banda, encaran amb molt optimisme l’inici de les obres a la nau C on s’ha d’ubicar el futur Casal de Barri, on l’Harmonia té intenció de tenir

la

seva

seu

social.

(www.ateneuharmonia.blogspot.com)

Premis pel Teatre dels Descosits CULTURA

Aquest grup de teatre amater del nostre

12

barri ha guanyat sis premis al festival de

teatre de Malgrat de Mar entre els quals destaca la millor obra per votació popular i millor compayia juntament amb la millor

actriu (Dolors Roca) amb l’obra ‘La

Rambla dels Floristes’ i també tres

premis al festival de Sant Feliu de Guíxols amb l’obra ‘Escenes d’una execució’. A més d’aconseguir una pluja de premis amb l’obra ’Elsa Schneider’ al

XXIIIè concurs de teatre català a Gràcia.

Enhorabona a tots plegats per haver aconseguit tants èxits!

es Associacions de Veïns recolzem la

L

Catalunya han d'ajustar-se als requisits

ascensor a la sortida de Joan Torres

futura instal•lació d'ascensors o d'altres

de Sant Andreu els veïns vam quedar a

primer que cal aclarir d'aquest redactat és

DAVID ROYO

La federació d’entitats i culturals de Sant

recollida de firmes per posar escales o

del metro de Sant Andreu.Quan durant les obres de rehabilitació de l'estació de metro

l'espectativa de veure què farien. Quan

vam veure que es substituïen part dels graons de la sortida de Joan Torres per una

rampa molts vam pensar que ens hi posaven una escala mecànica, esperança

que va quedar frustrada quan van reobrir aquesta sortida.

Llavors va ser quan un grup de veïnes va començar una recollida de signatures a la

que de seguida ens vam sumar i vam recolzar les Associacions de Veïns de Sant

Andreu Nord i Sant Andreu de Palomar.

L'AVV vam demanar a la regidora reunir-

nos amb els responsables de les obres,

reunió que va tenir lloc el passat 19 de maig.

Les

entitats

veïnals

anàvem

preparats per citar el Decret 135/95 del

Parlament de 24 de març que diu, en el

punt 34.1, que “Els projectes de nova construcció o restauració de les estacions de metro i ferrocarrils que són competència

de la Generalitat i dels ens locals de

següents (…) Cal instal•lar o preveure la

mecanismes més accessibles per a persones amb mobilitat reduïda”. El que no es poden considerar mecanismes

accessibles les escales mecàniques, sinó només

l'ascensor.

Ara

bé,

els

responsables de les obres, Transports Metropolitans de Barcelona, de seguida

van deixar clar que ells feien obres de

rentat de cara de les estacions, però que el tema d'obres d'accessibilitat depenia de

la Generalitat de Catalunya. El que sí que ens van explicar és que l'estació de Sant

Andreu es considera adaptada, per l'ascensor de plaça Orfila, i que un segon

ascensor per parada només es posarà

quan totes les estacions de metro en tinguin almenys un, cosa que encara no

passa en un 20% de les estacions de la

ciutat. De totes maneres, les AAVV demanarem reunió amb la Generalitat per

insistir en aquesta qüestió. Si voleu firmar per l'escala mecànica a la sortida de Joan

Torres ho podeu fer al nostre local de 18 a 20h.

Genís Pascual

Continuen els problemes de soroll al carrer Virgili

Lliurament dels premis Sant Andreu Contemporani 2010 CULTURA El

El Districte retarda la solució fins a finals d’any i de moment no resol el problema, malgrat les queixes constants dels veïns. embla que els veïns del c/Virgili, 2

S

sortides dels usuaris, per un lloc on

amb sorolls davant de casa. Sense

bones intencions, en aquest espai s’hi

aquests veïns viuen just davant del

d’any.

hauran d’aguantar un nou estiu

poder dormir i sense que la Guàrdia

Urbana no els faci cas. Com recordareu, Poliesportiu Municipal Francisco Calvo a

molestarà menys els veïns. Malgrat les estan fent unes obres d’un col·lector, que

no està previst que acabin fins a final

la Riera d’Horta, 1. Els usuaris d’aquesta

No hi ha res més a fer? Ens preguntem si

de primera hora fins més enllà de les

No es podrien escurçar els horaris de les

instal·lació entren i surten diàriament des

0:00 h, provocant greus molèsties als

veïns. A més, ara s’està condicionant la piscina que hi ha just al costat, i hi aniran

a fer esport tots els usuaris de la que es tancarà

Coloma.

temporalment

al

c/Santa

Després de noves reunions mantingudes

amb el Gerent del districte, l’única solució que es planteja és la d’esperar a

finals d’any. A la part posterior del

no hi ha ganes de resoldre el problema. instal·lacions esportives? No es podria intentar remodelar l’entrada? Canviant el paviment,

posant

alguna

barrera

acústica. La Guàrdia Urbana, en les

seves rutes nocturnes, no podria passar alguns dies a controlar la sortida de les instal·lacions? Creiem que respondre als

veïns que no poden dormir (des de ja fa anys) que els toca esperar-se un altre any, és demanar massa.

Poliesportiu es podria habilitar una porta

per poder organitzar les entrades i

d’arts

Visuals

Miquel

11 de juny al recinte de la Fabra i Coats

i es van presentar els treballs d’artistes de

PINOTXO,

el

programa

de

residències del complex fabril, com

Tanit Plana, Twain i Weareqq. A l’acte hi van assistir unes cent persones d’entre els quals hi assistir la regidora i

el Josep Moratalla, president honorífic

d’aquests premis, i un dels fundadors de la nostra Associació de Veïns.

S’editarà una guia d’escriptors del Districte CULTURA

La Comissió de Lectura Pública i Estudis Històrics del Consell de Cultura de Sant

Andreu editarà una guia d'escriptors de tot el districte properament. La idea és que escriptors que hagin publicat almenys un llibre figuraran a la guia. Hi haurà alguns

redactors i col•laboradors del CAPAPEUS

que hi figuraran com en Jordi Rabassa,

Pau Vinyes, Xavier de la Cruz o l’Albert Estengre.

V

a ser el passat 3 de juny al CEIP La Pegaso, un espai

històric aconseguit els anys 70 per la lluita veïnal. A l’acte van assistir 78 persones, quinze de les quals

procedien d’entitats. Es va parlar que la plataforma ha d’aconseguir difondre la seva tasca al ric teixit associatiu

que disposa el Districte per engruixir la seva base social. A més, s’han repartit 3000 tríptics d’ençà la seva creació el passat 22 de febrer i que actualment té més de 500 adhesions. També es va donar veu a les entitats com Diables de Sant Andreu, l’AMPA del CEIP Pegaso o la

nostra Associació de Veïns. En Pere Roca, tresorer de SANT ANDREU DECIDEIX

l’AVV i membre de la Junta, va estar present a l’acte i va parlar als assistents que l’AVV dóna suport a qualsevol iniciativa participativa i que tenen disponible el local per a la consulta. (http://santandreudecideix.blogspot.com/).

David Royo i Adell

cap a peus | juny

Sant Andreu Decideix celebra la seva 2ª. assamblea

Pau Maduell

concurs

Casablancas es va celebrar el passat

13

El futur parc lineal, en construcció

Les associacions de veïns, assessorades per tècnics independents escollits per nosaltres, creiem que sobre la cobertura hi hauria d'haver dotacions i equipaments socials que ajudin a la vitalització de l'espai públic.

Vista panoràmica actual de les obres del pas de l’AVE per la zona de l’estació de trens de Sant Andreu Comtal / DAVID ROYO

F

Genís Pascual i Porret

a un any i mig, el 13 de desembre de 2008, les associacions

de veïns afectades vam titular una exposició reivindicativa

al Pont del Treball amb el lema “Les obres de l’AVE es

mouen, nosaltres també”. Doncs si en aquell moment es movien,

ara ja les veiem a tota marxa. Si passegem per l’entorn de les vies ens podem fer una idea bastant clara de com quedarà la

cobertura entre Sant Andreu i Bon Pastor, i veiem com una de les mancances que la nostra entitat més ha criticat al llarg dels

anys, i per la que havíem realitzat les mobilitzacions més importants, va prenent forma. Estem parlant de la diferència de

cota entre la cobertura i els carrers dels costats, que temem que

dificulti l’accessibilitat al parc. Per això, la nostra preocupació

actual, i a la qual estem dedicant gran quantitat d’esforços, és que el parc sigui un espai que funcioni, que doni gust d’anar-hi.

Si fa un any i mig ens movíem, ara no parem. Conjuntament amb la resta d’associacions de veïns dels dos costats de les vies, tècnic de l’arquitecte Joan Antoni Tineo i de l’enginyer Ole Thorson.

cap a peus | juny

estem participant en multitud de reunions i en l’elaboració de

LA URBANITZACIÓ DEL PARC

15

documents relacionats amb l’espai públic, amb l’assessorament

És probable que després de l’estiu l’Ajuntament engegui el procés per convocar un concurs de projectes d’urbanització del

parc. O potser s’hauria de dir dels parcs, ja que la convocatòria

es farà per trams, dels quals el de Sant Andreu (des d’Onze de setembre fins a Palomar) serà el primer. Això sí, s’establiran uns

programes, criteris i principis generals que els redactors dels projectes hauran de tenir en compte.

Per la nostra banda, les entitats veïnals ja hem fet arribar a Barcelona Sagrera Alta Velocitat i a l’Ajuntament un document

d’aportacions i principis previs redactat pel nostre assessor a partir de les demandes de les diferents entitats. L‘Associació de

Veïns de Sant Andreu de Palomar ha tingut molt en compte totes

>

les aportacions individuals que s’han fet al llarg dels anys a través de butlletes i de les diverses xerrades.

El document de principis previs parteix d’uns criteris genèrics bàsics, com ara que sigui prioritari que la seva funció s’adeqüi a

i les ha inclòs al document de principis previs esmentat, que serà entregat als equips d’arquitectes que participin al concurs i que s‘hauran de tenir en compte.

les necessitats dels veïns més immediats per damunt dels

Entre les dotacions se citen bars, terrasses, quioscs de premsa,

importància d’assolir un alt nivell de vitalització. Per això cal

gossos ben mantingudes, pistes esportives obertes (bàsquet,

aspectes formals, emblemàtics i distintius de ciutat o la identificar els punts d’atracció, tant interns com externs, per definir una correcta jerarquització dels futurs itineraris. En aquest sentit, serà també important l’estudi sobre l’ús peatonal d’aquest espai públic que l’Ajuntament ha encarregat al nostre assessor,

Ole Thorson, enginyer de ponts i camins especialista internacional en temes de mobilitat.

El document detalla també una sèrie exhaustiva de criteris generals, diferents en funció de la intensitat de l’ús, que cal

16

aquest sentit, el tècnic assessor ha recollit les demandes veïnals

considerar en relació amb l’espai per als vianants: tipus de paviments, amplària, creuaments, ombra, ventilació, protecció del vent, identificació dels itineraris, arbrat, enllumenat, mobiliari

urbà, barreres arquitectòniques, etc.Pel que fa a l’ús pels ciclistes, hem estat d’acord que a l’interior del parc no es permeti la circulació en bicicleta, sinó que es creïn carrils bici de doble

sentit, dotats amb tots els dispositius de seguretat, en el sistema viari que anirà a banda i banda del parc.

àrees de joc infantil, serveis sanitaris d’ús públic, àrees per a voleibol,

petanca,

tennis

de

taula),

superfícies

grans

pavimentades per a la celebració de festes, mercats de carrer,

etc. (amb un quiosc de música), zones d’horts urbans, zona de

pràctiques d’una escola de jardineria, espais destinats a les funcions de manteniment del parc.

Per altra banda, demanem equipaments de caire social addicionals que, a més de donar servei als barris, ajudin a la

vitalització d’un espai públic molt gran. En aquesta línia, l’AVV Sant Andreu de Palomar va demanar si era possible ubicar-hi

petits edificis que allotgessin equipaments i la resposta va ser

que tècnicament són viables els edificis d’una planta, que no requereixin els fonaments habituals. Per això, estem treballant en l’elaboració d’una proposta de metres quadrats i ubicació dels equipaments que consten en el document acordat per totes les

entitats (escoles bressol, centres de dia per a gent gran, ludoteques, local per entitats de lleure, etc).

DOTACIONS I EQUIPAMENTS

LA COBERTURA DEL VIAL I DE LES VIES

lo, Joan Antoni Tineo distingeix molt clarament entre

que continua sense resoldre’s satisfactòriament, és la cobertura

Respecte al que caldria posar en el parc per ajudar a vitalitzar-

equipaments i dotacions relacionades amb l’ús del parc. En

Una altra de les reivindicacions històriques de la nostra entitat,

del vial de cotxes soterrat (el que avui ja existeix sota Ferran

>

A l’esquerra, simulació del futur parc linial, a dalt, vista soterrada de la zona de vies per on passarà l’AVE i els trens de Rodalies. Al costat, cartell reivindicatiu de l’Associació de Veïns sobre l’AVE. / DAVID ROYO I ADIF

per saber-ne més | Acords veïnals sobre mobilitat | ASSOCIACIONS DE VEÏNS ESTUDI DE MOBILITAT

a la façana de l’estació. Creiem que caldria donar prioritat a alguns

la zona de Sant Andreu–Sagrera. Aquest estudi serviria per

C/Santander i C/Garcilaso, en aquest cas segregat i en calçada, de

Demanem un estudi de mobilitat per als barris, no únicament per a entendre molt millor les implicacions de les transformacions futures

i caldria que incorporés tots els modes de transport:

Mobilitat motoritzada: Transport públic, vehicle privat Mobilitat no motoritzada: Vianants i bicicletes

Aparcament: Estudi de l’oferta i la demanda dels diferents modes

eixos ciclistes dins dels barris: C/Gran de Sant Andreu, C/ Sagrera, manera que pugui unir el de la Meridiana amb el de rambla Guipúscoa.Cal fer una proposta correcta dels punts de Bicing, de

manera que es localitzin més a prop d’equipaments i habitatges a les zones de nova creació.

CARRER GARCILASO

verda als nostres barris, un tema que ara mateix s’està debatent i

permet que els vehicles que surten a la superfície des dels vials

soterrats puguin accedir directament a la Meridiana, fet que

cap a peus | juny

d’aparcament, ja sigui en subsòl o al carrer (lliure o regulat). Això

AUTOBUSOS URBANS

que aquesta via bàsica sigui d’un únic sentit fins al carrer Cantàbria,

17

barris puguin circular-hi els autobusos urbans, per tal de garantir el

/ Fabra i Puig, per l’altre, permeten la pujada de vehicles des de

ens donarà informació sobre la idoneïtat de l’aplicació de l’àrea sobre el qual no tenim prous elements d’anàlisi.

Creiem que és molt important que per l’interior del casc antic dels correcte servei de proximitat als barris. Això, però, no ha de

comportar l’augment del trànsit del vehicle privat. Per això cal proposar sentits de circulació adequats i/o mesures d’exclusivitat

per als autobusos (girs, semàfors amb prioritat, etc). És necessari que els busos urbans tinguin traçats coherents per tal de comunicar els barris de forma eficaç.

Entenem que el doble sentit que es preveu per a aquest carrer incrementaria de manera notable el trànsit del conjunt. Proposem

ja que Felip II, per un costat, i l’eix rambla Prim / Onze de Setembre Sant Martí a Sant Andreu i la Sagrera. Les mesures per donar facilitats al transport públic davant del privat han de preveure la planificació de carrils bus per permetre la circulació d’autobusos en ambdós sentits, tant aquells que ho fan actualment pel Pont del

Treball (girant per Berenguer de Palou) com els que en un futur hagin de pujar o baixar des de la Meridiana. Destinar els cinc carrils

a la circulació del vehicle privat sense pensar en el carril bus i la

BICICLETES

bicicleta i, a més, fer-ho en doble sentit, tal i com proposa

proposta de desviació dels carrils bici dels nous vials quan arriben

sostenible de la mobilitat a la ciutat, i hi estem totalment en contra.

El carril bici ha de passar per davant de l’estació. Rebutgem la

actualment l’Ajuntament, és un pas enrere en la planificació

A sota, situació actual de la zona on s’ha de construir el parc linial. Al costat, vista aèria de les vies on es construirà el parc. / DAVID ROYO I ADIF

Junoy) i la cobertura completa de les vies entre el pont de

no han començat les obres d’habitatge privat i protegit previstes

zona hem proposat un conjunt d’edificis per a equipaments

Colorantes (entre Fernando Pessoa i les vies).

Palomar i el de Santa Coloma a la zona dels tallers. En aquesta

esportius, camps de futbol, poliesportiu, etc., i una zona de pràctiques d’alguna escola de jardineria.

El parc entre Palomar i passeig Santa Coloma és un tram d’espai

En aquesta darrera zona d’equipaments, l’Ajuntament ha previst

la construcció d’habitatges per a joves, però la nostra entitat segueix insistint que aquest espai s’hauria de destinar a una

lliure molt gran, allunyat de nuclis d’habitatges i que, tal i com

escola.

al descobert com pel vial de cotxes també sense cobrir. És una

Al triangle ferroviari (la zona propera a la rambla Onze de

al regidor d’Urbanisme Ramon García-Bragado, en una carta

(l’arquitecte Frank Ghery havia fet una proposta) que ha quedat

està plantejat, queda aïllat per diferents bandes, tant per les vies

18

a la zona més propera als tallers de Renfe o a la zona de

zona que ens preocupa especialment, i així li ho hem fet saber

enviada recentment per les AAVV de Sant Andreu, Bon Pastor i

Baró de Viver en què li reclamàvem la necessitat de les cobertures comentades.

Setembre) estava prevista la construcció d’un edifici singular

aturat. També esta pendent determinar què es farà en el gran

espai previst per a equipament d’aquest sector. Nosaltres demanem una sala polivalent per a actes i exposicions.

El que està clar és que demanarem que les propostes

A Can Portabella la constructora té pendent la realització dels

veïns amb xerrades obertes, perquè tothom hi pugui dir la seva.

termini. En aquesta darrera promoció la nostra entitat ha

d’urbanització dels diferents equips d’arquitectes es mostrin als

ELS SECTORS EDIFICATS

Pel que fa als edificis dels sectors que cal desenvolupar al nostre

barri, la construcció s’ha aturat per la situació econòmica. Encara

habitatges protegits, per bé que l’Ajuntament no ha fixat cap demanat que es negociï la recompra del sòl i es busqui un altre operador. Més informació a la pàgina web de l’AVV: http://www.avvsantandreu.cat/saxv.html

es obres del Pla Sant Andreu la Sagrera són prioritàries i

L

Josep Soldevila i abans de passar per sota del Pont del Treball

segons ha dit l'Ajuntament aquests dies en diferents

s'ha de prolongar fins a la ronda de Sant Martí, per un costat i,

les persones que agafen el tren a l'estació de Sant Andreu

s'utilitzi com a alternativa al Pont del Treball, que ha d'estar

cap a peus | juny

anàlisi | Les obres de l'AVE continuen | MONTSE TARRÉ

La nova estació de Sant Andreu Comtal pren forma; se’n pot

Travessar les vies amb l’autobús 36 serà una mica menys

19

D'acord amb les previsions del director de l'obra, l'estructura

veïnals, Adif ha acceptat pagar l'augment de gratuïtat

queden al marge de la retallada d'inversions de l'Estat,

mitjans de comunicació. L'avanç de les obres del tren d'alta velocitat són més que apreciables per a tothom, sobretot per Comtal.

veure la cimentació i els pilars de l'estructura del nou edifici. sencera s'acabarà a finals del 2011, de la mateixa manera que

la llosa de cobertura que va del carrer Palomar fins a Pare

Manyanet. El tros del carrer Sant Adrià que passava per damunt de les vies ja està enderrocat i els que han de dirigir-

se al Bon Pastor ho fan per damunt d'una llesca de llosa que

s'ha construït en substitució de l'antic carrer. L'alçada que té aquest nou carrer és l'alçada que tindrà el futur Parc lineal. Si pugem en algun dels trens de la via 1 veurem que passen per

dins del calaix de formigó que s'ha aixecat en paral•lel al carrer

es pot veure un altre tros de cobertura. Aquesta llosa encara

s'ha d'empalmar amb el carrer Martí i Molins, per l'altre. La previsió és que això estigui fet abans que acabi l'any i que enderrocat en aquestes dates.

precari que fins ara. Arran de les queixes de les entitats d'aquesta línia, afegint dues parades més al barri de la Verneda. Qui vulgui aconseguir la targeta l'ha de sol•licitar al

PIAC de la Sagrera. La reivindicació, però, es manté, ja que la solució que demanen les entitats és construir, tan aviat com sigui possible, una llesca de llosa que pugui unir les dues bandes de les vies, com ho feia l'antic pont de Riera d'Horta.

Montse Tarré és membre de la Junta de l’Associació de Veïns

entrevista | Joan Tineo | ARQUITECTE I TÈCNIC ASSESSOR VEÏNAL DEL GRUP D’ESPAI PÚBLIC DE LA COMISSIÓ AVE

“Amb el parc els veïns de Sant Andreu guanyaran un espai on poder ser ciutadans de primera” Montse Tarré

Pregunta. Quins beneficis traurem els veïns de Sant Andreu d'aquest parc?

Resposta. Els derivats d’una transformació urbana, en aquest cas molt necessària i de gran abast. Està desapareixent un “descampat ferroviari”, un immens “forat urbà”, per transformar-se en un nou i potent espai públic al servei dels habitants de la ciutat. Desapareix també una barrera infranquejable, que serà substituïda per un espai de comunicació entre els barris. El principal dels beneficis: guanyar un espai on “poder ser ciutadans de primera”.

P. Podrà haver-hi arbres en aquest espai públic?

R. Sí, i molts. Però no ens imaginem una Serralada de Marina dins la

P. Hi ha hagut errors en el desenvolupament d'aquest projecte que

bosc periurbà crida els “bandolers” de la nostra època. Els arbres

R. D’errors n’hi ha arreu. Des de l’administració, crec que ha mancat

ciutat. Ni hi haurà bosc, ni interessa mínimament que n’hi hagi; el

podran formar agrupacions de limitades dimensions i de

una visió conjunta i coherent de ciutat, havent privat excessivament

parc i dotaran d’ombra les zones de trànsit de vianants. El paisatge

veïnal, ha estat una tasca lenta i poc coordinada l’assoliment d’una

permeabilitat garantida o bé fileres que conformaran un paisatge de

ha de ser complementat per una equilibrada massa arbustiva i alguns parterres amb flors.

P. Aquest parc va ser batejat com a parc lineal en el seu dia. Creus

que serà prioritari el seu ús transversal, o el longitudinal?

les directrius per a obtenir una funció ferroviària eficient. Des del món

posició conjuntada de les diferents associacions i entitats. Tot això repercutirà qualitativament. “Lo immillorable” és una utopia que cal

descartar. Podem estar contents per estar fent les coses consensuadament, fins a on cadascú pot arribar.

R. Tindrà caràcter lineal per a la ciutat extensa com a continu urbà

P. El fet que el parc estigui a diferent cota que els carrers del costat

funcional i ambiental per a la ciutat local (els barris). Per tant es dona

R. Això permet donar-li millor contingut amb un suau ondulat paisatge

estructurat en xarxa. També serà lloc de proximitat i intens contingut

la magnífica circumstància de poder ser un creuament de un aiguabarreig per al medi antròpic i el contacte interpersonal.

20

puguin repercutir en la qualitat d'aquest espai públic?

P. Què creus que ha de tenir el parc per a ser utilitzat?

R. Ha de ser totalment accessible i apte per a tothom: nens, adults, persones en plenes facultats i amb disminucions. “Haurà de tenir tot

pot perjudicar el bon funcionament del parc?

urbà. En alguns indrets hi ha desnivells importants. Però també hi ha un viari que no pot ser travessat en qualsevol lloc. S’han de coordinar

bé els punts d’entrada i sortida del parc amb els requeriments de l’entorn. Hi ha d’haver tants punts d’accés al parc com sigui necessari i cap punt d’accés pot ser una barrera arquitectònica.

allò que li permeti ser”; ni més ni menys coses que les necessàries.

P. Un espai públic d’aquestes característiques comporta obligacions

P. Creus que s’hi haurien de fer petits edificis per a equipaments?

R. Moltes. La fita no és tenir un parc; la fita és fruir d’un parc. Hem

R. Un cop definits els itineraris bàsics dels vianants convé urbanitzar-

los i dotar-los d’elements de recolzament de l’activitat i del lleure (bars-xiringuito, quioscs, serveis sanitaris, àrees de joc infantil, etc.).

Tot això comporta construccions lleugeres. També caldria potenciar

les funcions del parc fent-hi “equipaments” socials amb petits edificis

lleugers (alguna escola bressol, centre de dia, ludoteca, etc.). També disposar d’alguna superfície per celebrar festes, concentracions, balls populars, “mercadillos”, etc.

als ciutadans ?

de disposar d’un espai al que tindrem l’obligació de donar-li vida, de

donar-li sentit i d’evitar-ne l’ús inadequat. Això no és feina d’uns pocs,

i menys encara de l’administració, és feina de tots. Això s’aconsegueix apreciant l’espai, usant-lo i desgastant-lo; en definitiva, sent-hi sovint i de forma responsable. Se’n diu “caminabilitat” no del fet de poder-hi anar a un determinat lloc, sinó de voler-hi anar. Això és el que entre tots hem d’aconseguir: una magnífica caminabilitat al parc de Sant Andreu - Sagrera.

cap a tu | Com t’agradaria que fos el futur parc lineal del TGV? | PER DAVID ROYO Sra. Pablos. 60 anys. Administrativa M’agradaria que hi hagués un

pas a l’altra banda i que també hi

hagi una cobertura total de les vies. Tot sigui per millorar el barri.

Jordi Díaz. 33 anys. Informàtic Una zona per fer esport, per córrer o per bicis, i amb un espai per a les famílies i nens i

que fos segur i que no hi hagués zones insegures.

David Oller. 33 anys. Treballador de banca

Natàlia Navarrete. 32 anys. Mestra M’agradaria que el fos tot cobert i que hi haguessin equipaments

com escoles, instituts, centres per a la gent gran,

Jordi Ardèvol. 26 anys. empresa farmacéutica Que es cobrís tot el parc i que poguessis anar des d’aquí a la

Sagrera amb bicicleta, caminant

o corrents. Però que fos tot cobert.

Maria Rosa López. 44 anys. Professora

M’agradaria que hi hagués un

Vivim al carrer de l’andana de

recorreguts, també una zona

davant. El parc ha de ser cobert

carril bici al mig del parc per fer ajardinada amb arbres i un bon parc.

l’estació i no volem un mur alt

del tot i que poguessim creuar a l’altra banda caminant.

cap a peus | juny

La Tira Còmica per Rosa Pursals

21

“Sant Andreu és un lloc per viure lluny de l’urbanimse caòtic, de la violència i de la intolerància d’un brutal sistema de classes socials”

P

rocedent de la regió d’Ancash situada al nord de Lima, la

capital del Perú, aquest santandreuenc, periodista de formació, té com a objectiu ser professor de literatura, tan

bon punt acabi la llicenciatura de filologia hispànica que esta estudiant a la Universitat de Barcelona.

El Ricardo Iván va arribar a Sant Andreu ara fa prop de 12 anys, en el que ell considera la seva tercera emigració, primer va ser

de la seva regió natal als Andes, cap a Lima, després va veure i aprendre pel món, va viure a Colòmbia i a Argentina. Finalment

va venir cap a Sant Andreu, ja que hi vivia la seva germana, després que el govern d’Alberto Fujimori clausurés el canal de

televisió pel qual treballava, -era una tv que denunciava entre d’altres coses la corrupció del govern- puntualitza.

El Ricardo ja no es considera immigrant, i defensa que hauríem

de plantejar-nos més sovint fins quan una persona continua essent immigrant.

En arribar a Sant Andreu va tenir una

sensació de ser ben rebut, d’arribar a una ciutat oberta, tolerant, un barri barreja de ciutat i de poble, acollidor i pacífic. En resum,

que pel Ricardo Sant Andreu és un lloc per viure, lluny de l’urbanimse caòtic, de la violència i de la intolerància d’un “brutal

sistema de classes socials” que caracteritza la societat peruana De fet, el Perú és encara una nació en construcció, i per això

molts peruans han trobat el seu lloc on viure fora del país, un aspecte molt vinculat als valors indígenes, pels quals tots som

fills de la mare terra, i per tant allà on siguem pot ser casa nostra, d’aquí ve gran part de l’adaptació positiva a allà on es viu i l’esforç per incorporar-se a la societat on s’ha anat a parar.

La comunitat peruana, la segona amb presència al barri, es caracteritza per ser discreta, amb una alta capacitat d’adaptació

i amb molta tendència al mimetisme, -els peruans som els gallecs d’Amèrica-, amb comunitats importants als Estats Units, a Argentina i també al Japó. De fet, a casa nostra la immigració

peruana és de les més antigues, amb una de les taxes d’activitat més elevades (gairebé tots treballen) i compta amb un important

contingent de metges, infermeres i cuidadors, treballs de proximitat i de cura de la gent gran, que aporten molt a la societat catalana.

creativa amb enginy i que valora el sacrifici i l’esforç, - tenim més punts similars amb els asiàtics, d’on diuen que procedeixen les

nostres arrels indígenes, que no pas amb els hispànics-. I és que no només alguns trets físics s’hi assemblen, també la concepció del treball, del sacrifici i de la discreció.

escolar que hi ha, hi veu un problema greu de la societat, més de

cap a peus | juny

i per extensió la sud americana.

En Ricardo descriu els peruans, com gent molt treballadora,

escolar és greu, i el paper que juga la cultura en una societat

23

Parlem també de Catalunya, i es mostra preocupat pel fracàs valors i motivació que no pas d’infraestructures escolars, fracàs

avançada com la nostra està lluny de ser satisfactori. No entén i

l’amoïna, que malgrat tenir una societat desenvolupada i del benestar a l’abast, s’estigui desaprofitant part d’una generació de joves.

Veig en Ricardo com una persona que predica amb l’exemple, treballa de professor de castellà per a estrangers i també al

Tibidabo, i estudia a la Universitat, i a més edita una revista

digital sobre literatura (www.elpliegosuelto.org) a la que recomano fer-hi un cop d’ull per al seva qualitat. Una persona inquieta que admet que no pot estar parat.

Xavier Aragall

GIN A

PO RT

IL

LO

Petits, grans cuiners i meteoròlegs,Ja tornen a ser aquí les vostres seccions preferides! No us perdeu la pagineta d’aquest mes perquè, tindreu les instruccions per construir l’últim instrument de l’estació meteorològica que hem anat muntant plegats els últims mesos i una recepta ben bona, per fer passar els dies de més calor. Fabret

COM CONSTRUIR UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA (3 )

més experiments a El meu primer llibre de ciència de Molino.

Instruccions per construir l’últim instrument de l’ estació: el baròmetre que marca la pressió de l’aire.

Materials:Una ampolla petita de plàstic transparent, tres llapis llargs, plastilina, tinta de color, aigua, cinta adhesiva impermeable,un bol poc fons, un pinzell i unes tisores .

La construcció: 1.Enganxa amb cinta adhesiva els tres llapis al voltant de l’ampolla de plàstic, de manera que les puntes sobresurtin del coll de l’ampolla. 2. Posa l’ampolla damunt del bol, de manera que les puntes dels llapis toquin el fons i enganxa-hi tres trossos de plastelina als punts que hagin marcat al fons del bol. 3. Omple d’aigua l’ampolla i el got fins a la meitat. Amb el pinzell, afegeix a l’aigua unes gotes de tinta. 4 Tapa l’ampolla amb la ma, inverteix-la i posa-la sota l’aigua del bol. 5 Treu la mai mantenint l’ampolla dreta, clava els llapis a la plastelina. 6. Amb tiretes de cinta adhesiva fes una escala de mesura, com amb el pluviòmetre.

La mesura: Quan la pressió de l’aire baixi, el nivell de l’aigua baixarà i al revés. Ho farà però molt discretament així que hauràs d’observar amb molta precisió.

24

: SORBET DE FRUITA CONGELADA Ingredients: 800Kg-1Kg de fruita ( p. exemple: maduixes), 200gr de sucre, 1 llimona pelada sense pell blanca ni llavors i 1 clara d’ou.

Preparació: 1a fase ( com a mínim 1 dia abans de l’àpat): 1. Neteja la fruita. 2. Eixugala amb una mica de paper absorbent. 3. Talla-la a trossos mitjans. 4. Posa els trossos en un envàs i congela’ls. 2a fase (el mateix dia): 1. Mitja hora abans de prendre el sorbet, treu la fruita del congelador. 2. 5 minuts abans de servir el sorbet, separa el rovell de la clara de l’ou. 3. Posa la fruita, el sucre, la llimona i la clara, en un recipient adequat per a triturar-ho. 7.

Tritura-ho tot junt fins que no quedin grumolls. 8. Posa el sorbet en copes i reserva’l a la nevera fins l’hora de servir. 9. Quan arribi l’hora podeu afegir-hi una fulleta de menta fresca per decorar.

Recepta de la tieta Piu.

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

Els misteris de Sant Andreu

E

La dama de negre de Susan Hill i Stephen Mallatratt per Clip Teatres Centre Cívic de Sant Andreu: Carrer Gran, 111 Del 7 al 30 de maig de 2010.

Mort al Nil d’Agatha Christie per Forat sense Fons Ateneu de Sant Andreu : Abat Odó, 71 Del 15 al 24 de maig de 2010

n misteriós núvol de boira ha envoltat Sant Andreu durant

del naixement d’Agatha Christie i el 125è aniversari de

U

dama de negre és una novel•la del 1983 escrita per Susan Hill,

traduïda al català. Un ventall de personatges es troben en un vaixell

senzill: Arthur Kipps es veu forçat per amics i familiars a contar

acompanyada de la seva somniadora neboda (Irene Peso); un jove

gairebé tot el mes de maig. Al Centre Cívic s’hi ha passejat

La dama de negre, l’últim muntatge de Clip Teatres. La

que Stephen Mallatratt va adaptar pel teatre. L’argument és força uns terribles esdeveniments que li succeïren fa uns quants anys.

Kipps escriu el relat i busca l’ajuda d’un escèptic director d’escena per tal d’interpretar el text. Però el que hauria de ser un simple

relat es complica perquè esdevé una peça metateatral, ja que la funció són els assajos de Kipps i l’actor que l’ajuda.

Per tal de representar l’obra es necessiten un parell de bons actors

com són Enric Vila i Ricard Rebellón, perquè al llarg de la peça s’intercanvien els rols o fins i tot interpreten una infinitud de

personatges. Ambdós actors van saber estar a l’alçada i mantenir silenciosa ajuda de Marina Olomí i Maria Rebellón. Llum (Saul Carreter) i so (Fernando Carreter) acabaven de configurar l’atmosfera carregada de misteri que creava una sensació d’angoixa als espectadors. La precisa direcció d’Hèctor Mora

Campón va aconseguir el seu objectiu: els espectadors sortien amb una esgarrifança a l’espinada...

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Andreuencs, l’Abril passat va ser un miratge dins d’aquest cicle

de meteorològic excepcional que portem des d’inicis d’any. El Maig ha arribat ben carregat de pluja i amb unes temperatures

força per sota de la mitjana climàtica, amb una nevada

excepcional a primers de mes que deixà el Montseny amb quasi un metre de neu. Un mes molt plujós amb 137mm

recollits en total i un registre de 62mm en 24h el dia 3 amanit

amb una bona tempesta. La temperatura màxima de 26,1ºC ens ha arribat l’últim dia de mes.

l’Ateneu de Sant Andreu. Per això Forat sense Fons han

volgut homenatjar-los representant Mort al Nil, per primera vegada

per fer un creuer pel Nil: una lloca rica (Vanessa Aguilar);

cínic (Sergi Camargo); un doctor estranger i pesat (Juan Farré);

una cambrera francesa (Ana de Miguel, Cristina García, Gemma Pujol, Amanda Sánchez); una rica hereva (Vanessa Puig), el seu marit pobre (Xavier Ariñez) i la seva expromesa (Montse Calix); un

capellà investigador (Francesc Garrabella); el capità (Josetxo Echeverría); un servil majordom (Sebas Ocaña) i un parell

d’enfarfegadors venedors ambulants (Josetxo Ordóñez i Josep Miravet). La combinació de tots plegats és un còctel explosiu amb

assassinats, amors, misteris, humor, secrets, sospites... Miquel Àngel Mateu dirigeix el muntatge carregat de sorpreses i li dóna el

ritme perquè l’engranatge funcioni. Com ja comença a ser habitual Fins i tot aconseguien més versemblança amb imatges en

cap a peus | juny

el suspens que requereix La dama de negre, amb la inestimable i

nguany se celebren un parell d’efemèrides: el 120è aniversari

també era molt adient. Tot plegat, transportava els viatgers a passar

25

a Forat sense Fons cal valorar l’escenografia (Maria Masllorens) i l’atrezzo (Laura Mateu) que situaven l’espectador dins d’un creuer. balanceig darrera les finestres. El vestuari (Virginia Maldonado) una entretinguda vetllada descobrint misteris pel Nil.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

26,1ºC 9,1ºC 16,91ºC 1027hPa 998hPa 1013hPa 136,8 mm 62,0 mm

31 5 18 4 3

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Apunta’t al nostre Facebook del Sant Andreu de Capapeus

Joaquim Ventalló, protagonista del periodisme barceloní dels anys trenta

E

n Pau Vinyes i Roig és

partit de futbol per a tot l’Estat espanyol (el Barcelona-Irún del 8

andreuencs

Municipal de l’Aeroport de Barcelona i va ser regidor de

un

prolífics.

dels

historiadors

Als

més

seus

incomptables articles al SANT ANDREU DE CAP A PEUS

i al

Finestrelles s’hi sumen cinc llibres d’història i la seva darrera obra, que sobrepassa

l’àmbit del nostre poble, titulada “Visca la República!

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor”.

“Visca la República!” és una completa biografia d’una de les

d’abril de 1928); va coordinar els treballs de la primera Comissió

l’Ajuntament, responsable de l’àrea de Cultura i Educació i tinent d’alcalde de Sant Andreu. I si encara no és suficient, hi podem

afegir la traducció al català, als anys seixanta, de totes les aventures de Tintín. Precisament Pau Vinyes va conèixer el personatge arran de la seva passió per Tintín i l’obra del dibuixant Hergé, sentiment que ha traslladat al llibre. Vinyes ha

investigat el periodista durant tres anys i ha tingut accés a la quantiosa documentació que conforma el seu arxiu personal.

El llibre “Visca la República!” és una excel·lent biografia amb

reproduccions molt acurades de fotografies i documents que il·lustren la trajectòria de Joaquim Ventalló. Pau Vinyes ha

personalitats més actives, cultes i curioses de la Catalunya de la

recuperat amb gran èxit una vida de pel·lícula en una obra que

el 5 de febrer de 1899 i va morir als 97 anys d’edat, es va veure

personalitats que va voler situar aquest país a l’alçada de les

Segona República. Joaquim Ventalló, que va néixer a Terrassa

obligat a viure una segona existència després de la Guerra Civil.

Només amb quatre moments de la seva dilatada vida podrem apropar-nos a la complexitat d’una figura tan destacada: va ser

director del diari La Rambla, el setmanari que va propiciar la creació del mite de Francesc Macià poc abans de guanyar les

eleccions de 1931; va ser el primer locutor en retransmetre un

esdevé un dels llibres biogràfics cabdals d’una de les societat més desenvolupades del nostre continent. Vinyes i Roig,

Pau: “Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor”. Barcelona: Editorial Dux i Fundació Josep Irla, 2010.

Feliu Riera

El Versalles obre de nou

L’emblemàtic bar de Sant Andreu va inaugurar la nova etapa l’11 de juny, amb desenes d’amics cap a peus | juny

27

El Perfil de... d’Anna Roser i Jordina Barceló

NATÀLIA RIVERO

Creadores d’art a la Fabra i Coats

a idea la tenien ben clara: reunir les entitats del barri per tal

L

Caixa, i passar totes les tardes a la Fabra i Coats, dinant si

el que aportessin el seu gra de sorra per a una obra que es

tot: des de clavar claus fins a pintar alguns fragments de les

tothom hi té cabuda: amateurs i professionals. Elles pertanyen al

veïna de Sant Andreu va residir a Londres on cursava un màster

de participar en un projecte de creació, un projecte comú en

construïria al vestíbul de la Fabra i Coats. Segons el punt de vista de l’Anna Roser i la Jordina Barceló, l’art és un món on segon “grup”, l’Anna ha estudiat Belles Arts i a dia d’avui és

decoradora de l’Ikea, i la Jordina és llicenciada en Història de l’Art. Ambdúes han coordinat aquest projecte amb seu a Sant

Andreu, en el marc del concurs “Fàbrica de creació” que convoca l’Ajuntament de Barcelona.

28

La idea era crear tres cubs amb imatges representatives del barri i escollides per les entitats. L’Anna i la Jordina han comptat amb

la participació de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu, el Grup Taca, els Amics de la Fabra i Coats, el Centre d’Estudis

Ignasi Iglesias i l’Associació de Fotògrafs Afes. També hi han col·laborat l’escola ACIDH, pintors i fotògrafs.

podia. Unes setmanes intenses en els que ambdúes van fer de imatges. La nau de la Fabra i Coats no és la única que l’Anna

ha utilitzat com a espai d’art. De l’any 2005 al 2005, aquesta d’Art. Va ser aleshores quan va conèixer un grup de pintors que feien servir l’espai per a crear obres d’art amb material de la pròpia nau i reciclat, tal i com han fet l’Anna i la Jordina amb els cubs.

Els participants d’aquest projecte anomenat “Art10” i situat al

barri de Peckham (Londres) provenien de diferents vessants com el teatre, la música, l’art i el circ, i cadascú trobava el seu

racó en aquell gran espai. Un altre punt en comú amb el projecte que han dut a terme a la Fabra i Coats, on cada racó del cub ha

sigut creat i pensat per entitats del barri que duen a terme activitats totalment diferents.

Durant dues setmanes es van encarregar del muntatge dels 3

L’Anna i la Jordina van buscar diversitat en les associacions del

Jordina van considerar que era un espai accessible per a gent

orgulloses de la seva col·laboració, amb la seva empemta han

cubs al vestíbul d’una de les naus de la Coats, ja que l’Anna i la

de totes les edats donat que és una planta baixa. La creació dels cubs va durar cinc setmanes, un temps en el que l’Anna

Roser va trobar oportú demanar vacances; i la Jordina, va fer

mans i mànigues per combinar-s’ho amb la seva feina a la

barri que s’han implicat en aquesta iniciativa i se’n senten molt

conseguit que el projecte sigui com volien des del principi, multidisciplinari i que incentivés la relació entre les entitats.

Natàlia Rivero

Esports| Futbol |

JORDI URTASUN

A

A un pas de Segona

fició, jugadors, futbol, Sant Andreu, tècnics, il·lusió,

pàgina i superar el pròxim rival per a poder arribar a l’eliminatòria

paraules claus que porten al poble de Sant Andreu a creure

Palmas de Gran Canaria, que després de mesurar-se contra el

esperança, persistència i, sobretot, CONFIANÇA són les

en la fita història i el somni de la present temporada: PUJAR A SEGONA DIVISIÓ. L’entrega de l’afició des del primer partit a la Nova Creu Alta contra el Lleida (1-1), i la resposta dels jugadors

final. La víctima dels andreuencs va ser la Universidad Las líder català de Segona B durant 180 minuts, va veure que no estava a l’alçada.

des del terreny de joc només pot tenir una recompensa que

El partit d’anada a Las Palmas va donar la còmode ventatge a

Esportiva de la categoria de Plata. Aquesta eliminatòria ja té

llauna al minut 42 amb un fort xut des de la frontal que recordava

passa per superar l’única eliminatòria que separa la Unió noms i cognoms: U.E Sant Andreu- Barça Atlètic.

La plaça orfila de Sant Andreu es podria haver tenyit dels colors

de la senyera el 25 de maig a quarts d’onze de la nit. Sap greu dir-ho, però les injustícies arbitrals sota la direcció de González

Fuertes i Surera Cuenca van impedir que guanyés el futbol, és a dir, la justícia, el Sant Andreu.

L’eliminatòria va començar al Narcís Sala, on tots dos equips,

els quadribarrats i la Ponferradina van sortir a demostrar que

l’equip de la senyera amb una renda de 2 gols. Máyor va obrir la

l’“Iniestazo” de Stamford Bridge. La tònica del partit era l’escrita en els pronòstics de l’avantmatx, amb un Sant Andreu superior que va tenir la paella pel mànec durant els 90 minuts. Miguélez

al 87 va fer el segon pels catalans, que ofegava els canaris al

pou sense fons de Segona B. Tindrien la opció per a demostrar

que no estaven morts al partit de tornada al Narcís Sala, però

novament l’experiència i la valentia del líder van servir per fer

justícia i deixar els quadribarrats a només un pas de Segona. A l’últim pas.

volien ser equips de segona. Un gol en fora de joc de Jonathan

La Universidad LPGC van aconseguir empatar el partit a 2, però

va xiular el final del matx donant vàlid el gol “ilegal” de la

l’ascens. El primer en marcar va ser el pitxixi Máyor (37’)amb un

Valle va donar l’avantatge als visitants. L’àrbitre Surera Cuenca

Segona part de l’eliminatòria, a El Toralín. Gran partit dels homes

gran gol des de la frontal després d’una bona jugada individual

de Miguélez. Poc més tard, Cristo feia pujar l’empat al marcador

(41’). A la segona part els dos equips demostraven el seu

de Nacho González, i déjà-vu del partit d’anada. És a dir, la

potencial ofensiu i les arribades eren constants. Morales anava

anul·lat a Máyor per un inexistent fora de joc permetia a la

Moyano (19’) tornava a donar l’avantatge al conjunt quadribarrat

mateixa sensació d’impotència per les errades arbitrals. El gol Ponferradina ser el virtual guanyador de l’eliminatòria. El minut

82’ però, El Toralín va emmudir davant del gol que va aconseguir Miguélez al rematar un córner centrat per Lanzarote. Era el 0-1 que obligava a jugar la prórroga amb una eliminatòria empatada

a 1. Cap dels dos equips va saber aprofitar els 30 minuts per a

remuntar, i tot va quedar en mans de l’anomenada “pena

màxima”. La loteria dels onze metres es va aliar amb la Ponferradina, que després de 18 penals es va acabar proclamant equip de Segona. El porter dels locals, Mackay va aturar el xut de Tarradelles des dels onze metres.

Amb aquesta gerra d’aigua freda el Sant Andreu havia de passar

cobrant protagonisme a mesura que avançava el partit, però al recollir un refús a la petita. Els visitants no ho donaven per perdut i seguent lluitant fins aconseguir el segon gol que tornava a empatar al partit (2-2). Una arribada claríssima de Máyor i un

xut al pal dels canaris no van ser suficients per a moure l’electrònic, i l’eliminatòria acabava amb un total de 4-2 per la U.E Sant Andreu.

Ara sí. Només 180 minuts separen el Narcís Sala de ser un camp de segona.

Jordi Urtasun Cortés

cap a peus | juny

Ponferradina, que complicava l’ascens del Sant Andreu.

aquest resultat no va ser suficient per a poder seguir lluitant per

29

Esports| Waterpolo |

JJ. AYMERICH

equip de waterpolo del Club Natació Sant Andreu ha tancat la

L’

totpoderós Barcelona no va donar opció a quarts de final i els nostres van

campanya irregular en què s’ha estat a prop dels llocs europeus però

femení, després d’una temporada amb dificultats i lluny de la zona de play-off,

que donaven accés al play-off per al títol, fita inexcusable i que l’equip ha sabut

final contra el Montjuïc van deixar l’equip en la desena posició final. Capítol a

El Sant Andreu de waterpolo acaba setè a la Lliga temporada amb el setè lloc a la classificació final. Després d’una

també de les places sense premi, els homes de Manolo Suárez han hagut de lluitar fins la darrera jornada de la fase regular per assolir una de les vuit places

merèixer. A tres jornades del final les opcions semblaven clares, però una

inesperada derrota a la sempre difícil piscina del Martiánez de Tenerife va deixar l’equip tocat, i després de no poder superar el Mataró en el penúltim partit, va caldre viatjar amb pressió a Iruña, on una autoritària victoria contra el

Navarra (8-12) va donar el setè lloc final a la fase regular. Un cop al play-off, el

HORITZONTALS:1. Ninot grotesc que es clava als sembrats per foragitar aus. 2. Reposar sobre el cul. Agitar el vent les fulles dels arbres. 3. Imposar

caure: 6-11 a la Pere Serrat i 13-7 a la Nova Escullera. Pel què fa a l’equip

el descens també va quedar enrera força aviat i l’objectiu passava per fer la

millor classificació possible. Una còmoda victòria contra el Sant Feliu i la derrota part per l’absolut B, que després del seu brillant ascens a segona nacional l’any

passat per aquestes dates, ha culminat una temporada brillantíssima amb el

sisè lloc final. En les darreres jornades, resultats de tot tipus: empat a Rubí, victoria contra el Premià i derrota a Tenerife contra l’Echeyde. A hores d’ara, els tècnics ja treballen per planificar el proper curs.

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

una pena per una malifeta. Consonant, Funciona. 4. El bruixot d’en Picanyol.

Senyor abreujat. Aprenent de pastor. 5. Polònia. El producte més delicat

dels cucs. Llarga sèrie d’anelles metàl•liques enllaçades. 6. Investiga, tal

vegada per terres desconegudes. Sonora, magnètica o armada. 7. Tècnic especialista en el tractament d’una malaltia. Peça que evita que un líquid

s’escapi del seu contenidor, 8. Abans de Crist. Consonant. Hàbils, enginyosos i murris. Consonant.

VERTICALS:1. Arma de foc llarga i prima. 2. Empresa espanyola d’automòbils. Document bancari que un cop signat es canvia per diners. 3.

Líquid purulent que surt de les ferides infectes. Societat de Pagesos i Serien capaços (al rev.) 6. Tarragona. Mític punt de plaer sexual. Tros acotat

d’una superfície. 7. La concubina egípcia d’Abraham. Ocells. 8. Enginy amb

6. T. G. Àrea. 7. Agar. Aus. 8. orraC. TT. 9. Co. Babau. 10. Enfada. T. 11.

Enze, gamarús, borgegàs. 10. Emprenya, molesta. Tarragona. 11. Seixanta

Astuts. P

1. Espantaocells. 2. Seure. Gronxar. 3. Castigar. F. Va. 4. Ot. Sr. Rabadà.

SOLUCIONS

abreujada. Aliances Populars

5. P. Seda. Cadena. 6. Explora. Banda. 7. Terapeuta. Tap. 8. AC. P.

romà. Les peces necessàries per mastegar. 12. Espígol. 13. Senyora

Verticals. 1. Escopeta. 2. SEAT. Xec. 3. Pus. SPR. 4. artselaP. 5. neirdoP.

rodes que es mou per arrossegament (al rev.) Consonant repetida. 9. Cobalt.

30

LX. Dents. 12. Lavanda. 13. Sra. AAPP.

Ramaders. 4. Lloc ampli per celebrar actes públics i esportius (al rev.) 5.