Decapapeus 2010 05 550

Arriba l’àrea ve rda sense la participació veïnal

Editorial| Bones notícies. Ara sí! n el moment d'escriure aquest editorial ens hem

el malestar que ha creat a les entitats veïnals el menyspreu

primera pedra de les obres de l'ambulatori i sociosanitari

respost a les 3.300 firmes que se li van adreçar a fi que

E

assabentat d’una nova data, el 9 de maig, per posar la

de les Casernes. També hem vist l’anunci de l’Ajuntament a la

premsa de l'inici de les obres d'alguns dels equipaments

rebut de la consellera de Sanitat, Marina Geli, que no ha expliqués el motiu del retard de les obres.

previstos a la Fabra i Coats.

Esperem que perquè tirin endavant la resta d'equipaments

Per últim, us informem que hi ha prevista una reunió per

calguin noves campanyes reivindicatives de les associacions.

conèixer i començar a debatre la proposta de l'arquitecte Joan Busquets per a la desafectació i protecció del casc antic.

En els tres casos el primer que volem fer és mostrar la nostra

pendents, tant de Casernes com de la Fabra i Coats, no En el cas de la Fabra i Coats aprofitem per recordar a l'Ajuntament que falta comprar una de les naus, que encara avui és propietat de Renta Corporación.

alegria i felicitar-nos per aquestes bones notícies, en què de

ben segur han influït la reivindicació i pressió de veïns i entitats.

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

En relació amb l'ambulatori de Casernes volem destacar, però,

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: MARTA ESPASA I SERGI CORRAL

SUMARI (num. 550 maig 10) entrevista 7 Els veïns escriuen 23 Immigració: a Joe sòcio-sanitari de les 9 Complex 24 El Fabret: secció infantil Casernes 11 Festes de la Primavera 25 Teatre a Sant Andreu 13 30è aniversari 28 El Perfil: Núria Sala Monografic: Arriba la zona 30 Esports 15verda a Sant Andreu CAPAPEUS

COORDINACIÓ: DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR 93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG) CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLO GSPOT.COM

La data de tancament del proper número és el

22 de maig

FEINA

Senyora vídua per

problemes econòmics

s’ofereix per companyia. A les

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

càrregues familiars, s’ofereix

per cuidar persones grans,

portar la casa i cuidar nens/es.

93 312 06 84 / 666 096 342

tardes, de dilluns a divendres,

Noi bolivià resident a Sant

l’hora. 93.360.06.48. Angelina.

acompanyar o fer encàrrecs

a senyores o senyors. 6 euros Trucar a les tardes.

Veïna del barri de tota la

vida, espanyola, s’ofereix per

fer neteja de la llar. Tel. 699.812.703. Encarna.

Acupuntura. Moxa.

Massatge antidolor. Tracta

dolors, depressions, cansa-

Andreu s’ofereix per a gent gran.

Telf. 662 06 01 21

S’ofereix senyora seriosa i

ben comunicada amb vistes

656.85.57.91 (Maria).

kilòmetres d’Hostalric, 20

DIVERSOS

fantàstiques del Montseny, a 2 minuts de Blanes i 60

kilòmetres de Barcelona. Casa i jardí amb preciosa rocalla i una

hectàrea de bosc. Situada al

Està nou, només s’ha utilitzat

moblada. 607.15.30.64.

el seu valor és de 450.

carrer Major. Totalment Preguntar per Andreu.

responsable per netejar cases,

Es lloga plaça de pàrking al

portar nens al col•legi.

630.13.61.81

escales, oficines... També

93.346.73.38; 648.08.12.51.

Núria.

S’ofereix noia responsable i

carrer Guardiola i Feliu. Telf.

Disposo d’habitació per

llogar, llit gran, cuina,

rentadora, etc. Pis, planta

ment, alteracions digestives,

seriosa per la cura de persones

baixa, interior. Situat al centre

quisme, etc. també atenc a

de la llar. Tel. 672.063.174

mes. Tel: 93.274.03.09

vertigen, estats gripals, tabadomicilis. Preus ajustats. 20

euros cada sessió. Sant

Andreu. Tel. 93.274.03.09.

Dona catalana, sense

grans i/o nens, i per la neteja

(matins).

IMMOBILIARI Es van casa a Maçanes molt

Venc sofà de dues places.

Carcassa de fusta i 4 coixins.

de Sant Andreu. 260 euros al

C.N SANT ANDREU Es venen:

2 títols. Telf: 93.346.90.00 /

un any. 200 euros, Tel:93.360.06.48

Venc butaca relax de

massatges. Inclou tamboret

per les cames. Amb

funcionament en calent i fred.

400 euros, el seu valor

és de 750 euros.

Tel:93.360.06.48.

Angelina.

Busco soci/a del Club

Natació Sant Andreu per jugar

a tenis. Sóc principiant però li

poso moltes ganes! Marta.

Tel. 639.12.99.43 o

martaib70@wanadoo.es..

6

Fe d’errades En l'anterior número de la revista explicàvem el trasllat d'edificabilitat del Casal Catòlic a unes finques del c/Otger i

dèiem que Teyco SL era la propietària d'aquestes darreres.

En realitat la constructora hi durà a terme la promoció

immobiliària però es tracta d'unes propietats de diversos particulars.

Feste fan del Facebook del CAPAPEUS! Ja som més de 250!

Et mantindrem informat!

ELS VEÏNS ESCRIUEN Robatoris al barri es de fa uns mesos s’han incrementat els robatoris amb

D

Al dirigir-nos a l’associació de l’Eix Comercial, el primer que ens

Sant Andreu, des de rebentar portes de comerços a la

van atendre, però en canvi el seu conseller, Joan Masdeu, si va

fer servir el mètode de l’estrebada o bé al mig del carrer

casos puntuals, i també acusa els comerços de llançar missatges

violència a comerços i transeünts a la zona nord del barri de

matinada, a entrar amenaçant amb ganivets als comerciants, o

amenaçar els transeünts. En cap moment es veu presència policial per aquella zona, cosa que ha obligat els comerciants a

instal·lar alarmes en els negocis i avisar-se entre ells si veuen alguna cosa sospitosa.

Quan els robatoris van començar a incrementar-se ens vam posar en contacte amb l’ajuntament del districte, els únics que es van interessar pel problema van ser els representants de CiU.

El més indignant de tot és que la regidora del districte, Gemma

van preguntar va ser si estàvem inscrits; al no estar-ho no ens fer unes declaracions indicant que els tres o quatre robatoris eren

alarmistes. Creiem que abans de fer declaracions s’ha de constatar els fets, no negar l’evidència i sobretot solucionar el problema.

Volem preguntar als nostres representants legals, en aquest cas a la Sra. Mumbrú , si els països que a través de les seves webs

recomanen als seus ciutadans que no viatgin a Barcelona per

ser una ciutat perillosa, també estan llançant missatges alarmistes o creant alarma social.

Mumbrú, nega que hagin robatoris i acusa els comerços de crear

Que estan fent els nostres polítics perquè Barcelona torni a ser

parlar amb els comerciants, i m’imagino que tampoc amb els

por?. La resposta és fácil…... RES,

alarma social, però lo cert és que en cap moment s’ha dignat a

mossos, ja que d’haver-ho fet sabria que en l’última quinzena de

febrer es van produir més de 25 robatoris en aquesta zona (segons fonts de la policia).

una ciutat hospitalària i on es pugui viure en pau i treballar sense

ells van en cotxe oficial i

tenen escorta, cosa que li passa al poble no importa fins que tornin haver eleccions.

Maribel Blaya Blanch

Prou sorolls al carrer Virgili! om uns veïns del carrer Virgili, 2. Des de fa uns anys, patim

S

coberta del carrer Sta. Coloma les acitivitats que s’hi realitzen es

Pavelló poliesportiu “Francisco Calvo” devant dels nostres

troben a les mateixes instal.lacions que el pavelló, amb el que

representants de la AAVV de St. Andreu, de la U.E. Sant Andreu,

mica decebuts de com está anant tot. Ens dona la sensació que per

un problema de sorolls degut a la instal.lació “provisional” del

habitatges al cantó de la Riera d’Horta. Ens hem reunit amb que es qui ho gestiona, del Ajuntament

y de les propies

instal.lacions per exposar-los el seguent: Al pavelló s’hi realitzen

entrenaments diaris de Hockey que acaben a altes hores de la nit

(els últims acaben a les 24:00) Tractant-se d’un carrer molt estret com es Riera d’Horta en aquest tram, el moviment de persones i vehicles cap a les 0:30, en un curt espai de temps, pertorba el

descans dels veïns, sobretot, dels als pisos baixos. Dissabtes i diumenges hi ha diferents competicions esportives que comencen

a primera hora del matí i a vegades, també acaben tard a la nit,

així que aixó es de dilluns a diumenge. A mes a mes, de tant en tant, algún cap de semana, s’hi han realitzat vetllades esportives

o be lúdiques (sopars, etc…)que comencen a la nit i acaben de

matinada, amb la molèstia que aixó ens suposa, perque la gent va

entrant i sortint fins que s’acaven, i, en aquests casos, no sempre, es comporta respectuosament amb els veïns que intentem dormir.

Ara, sembla ser, que degut a les obres que es farán a la piscina

traslladarán a les piscines d’estiu, un cop reformades, i que es probablement s’agreujarà el que ja patim. Els veïns estem una

vía conciliadora, com fins ara, no s’ens está fent massa cas. Ens anem assabentant de les coses a través de rumors, pero cap

institució ens informa d’aquestes coses, que creiem tenim dret a coneixer; i el que veiem, es que tenim l’estiu a les portes, i haurem de continuar tancant les finestres de casa si volem descansar a les

nits o a primera hora dels matíns dels caps de setmana. Volem

una solució el més aviat possible a aquest problema, que patirem

amb mes intensitat en els mesos d’estiu, com ha sigut fins ara i també, exigim, que a partir d’ara les institucions i organismes

municipals, tinguin present, abans de decidir la ubicació de

determinats equipaments, si aquests poden representar una molestia per als veïns, i sobretot, ser previament informats

d’aquestes actuacions, que afecten a la nostra vida i les nostres activitats diaries.

Marta Grau

7

Comença la construcció de l’ambulatori de Casernes

L

Per posar la primera pedra sí que ve la Consellera Geli, quan fa anys que les Associacions de Veïns li demanem que ens doni explicacions del retard de l’equipament i no havia ni contestat. es Associacions de Veïns compartim, com no pot ser d’altra

pancarta amb el lema “un 10 per l’ambulatori, un 0 per la Marina

de Casernes. Estem convençuts que la pressió ha contribuït

que està aprovat i es critica que la consellera no hagi contestat la

s’arrossegava des de feia anys. Per això, aprofitem de nou per agrair

a donar explicacions pel retard en l’inici de les obres. L’acte va

manera, la satisfacció perquè es comenci a construir l’ambulatori

enormement a que es pogués desencallar la situació que

la seva col·laboració en la campanya reivindicativa a tots els veïns i comerços que hi van participar. Les AAVV de Sant Andreu de

Palomar i de Sant Andreu Nord-Tramuntana vam creure que havíem d’assistir a l’acte, però amb un esperit crític i de denúncia del retard

i del tracte rebut per part la Conselleria de Salut. Per això vam redactar i repartir una octaveta durant l’acte i vam desplegar una

Geli”. A les octavetes es recorda que aquest equipament fa 5 anys

petició, signada per 3.300 veïns i entregada ja fa un any, que vingués

comptar amb la presència de l’alcalde i de la consellera Geli i amb

els parlaments de rigor. L’assistència de veïns va ser relativament minsa, vista la difusió que es va fer de l’acte per part de l’Ajuntament, però molt nodrida de representants de les diferents administracions, organismes i mitjans de comunicació.

Un 10 per l’ambulatori. Un 0 per Marina Geli es de les Associacions de veïns de Sant Andreu Nord -

D

pública. Si no s’hagués fet pressió, encara estarien buscant els

de l’inici de les obres de l’Ambulatori i dels altres equipaments

pressupostats en el 2005? ja que pràcticament el cost de l’obra

Consellera de Sanitat; pels compromisos incomplerts. Un 0 per la

Sanitat: La seva presència a Sant Andreu perquè donés

Tramuntana i Sant Andreu de Palomar estem molt satisfets

a les casernes. PERÒ...Estem molt descontents pel seu retard; els veïns hem estat menyspreats, per part de la Sra. Marina Geli, seva qualitat de Consellera de Sanitat, perquè: El conveni Sanitari de Catalunya del 2004 al 2007 tenia un pressupost de 372 milions

euros, dels quals 34 estaven destinats a la construcció dels

equipaments sanitaris de les casernes. HAVIEN D’ESTAR EN FUNCIONAMENT L’ABRIL DEL 2008!!!. En el 2005 es va

l’ambulatori, la Consellera va respondre QUE LES OBRES COMENÇARIEN A L’ABRIL DEL 2008. Arriba l’any 2009, crisis mundial, i la Generalitat no tenia diners per finançar l’obra i buscaven un inversor privat, s’ha aconseguit que la inversió sigui

actual és el mateix. 2005 = 34 mil. € / 2010 = 32 mil. € Li hem demanat reiterades vegades a la Sra. Marina Geli, Consellera de

explicacions i disculpes per l’endarreriment del projecte de les

casernes; que respongués a les nostres demandes, pel retard de les obres o com també la recollida de les 3300 firmes per part dels veïns i veïnes. Ens vàrem adreçar al Síndic de Greuges, que ens va donar la raó i el seu suport. Va demanar que la Consellera atengués

les nostres demandes. ENCARA ESTEM ESPERANT QUE ENS CONTESTI Lamentem que a dia d’avui la Sra. Consellera no hagi

tingut temps per venir a Sant Andreu a donar explicacions als veïns

i veïnes. ENCARA QUE SÍ QUE HA POGUT VENIR A FER-SE LA FOTOGRAFIA DE LA PRIMERA PEDRA.

cap a peus | maig

qüestionar,en al Parlament, el començament de les obres de

diners i augmentant el retard. On són els diners que havien

9

Unim les rambles d'una vegada! napreciablement ens hem anat acostumant a veure com les

I

els sostres de ‘estació. Seguirem patint talls de transit, seguirem

d’Horta que ens connectava amb la rambla Prim. Hem patit els

veient com una inacabable processó de camions plens de terra ens

canviar el sentit de circulació d’alguns carrers. Fins i tot hem vist com

l’esquelet del que serà el parc línia de St. Andreu.Des de l’Associació

coses canvien. Hem vist com va desaparèixer el pont de Riera

canvis constants d’horaris en els trens que paren a St. Andreu Comtal. Ens costa aparcar pels voltant dels c/ Soldevila. Ens ha tocat queia el pont de vianants que comunicava la plaça Orfila amb el

sector de la maquinista.D’ara en endavant ens queden per veure

molts mes canvis; i més aviat del que ens pensem. A mitjans de maig ja haurem estrenat el nou pont de St. Adrià. A finals del mateix mes

els trens ja utilitzaran un túnel nou que s’ha construït aquests últims mesos entre 11 de setembre i la estació de St. Andreu. Veurem com els pilars que han d’aguantar la nova estació de rodalies de St.

Andreu van pujant, i cap a finals d’any han de començar a aparèixer

passant nits amb sorolls de les obres del costat de casa, seguirem omplen els carrers de forats i de pols. Però també començarem a

veure canvis en positiu. Falta ben poc perquè puguem veure seguirem barallant-nos, perquè les dues rambles (Prim i 11 de

setembre) tinguin la connecció que es mereixen; que el futur parc lineal sigui el que ha de ser, amb un bon arbrat, amb equipaments,

accessible i amigable amb els veïns; que es cobreixi el vial en trinxera del c/Ferran Junoy,; que les obres alterin el mínim possible als que hi vivim.

Pau Maduell

Arriben les Festes de Primavera!

U

n any més, les entitats i col•lectius federats a l’Harmonia, amb d’altres que hi donen suport, celebraran des

del divendres 14 fins al dia 30 de maig diverses activitats. L’Harmonia reivindica la cogestió d’un ateneu popular i cultural a la

nau C de la Fabra i Coats. D’entre les durant tot el dia, amb la participació d’una

parada de la nostra Associació de Veïns a

la trobada d’entitats. Tota la informació a: www.ateneuharmonia.blogspot.com.

cap a peus | maig

activitats destaquen les de dissabte 15

11

12

Andreuenc campió del món ESPORTS

Gabriel Abraham, veí del nostre barri, es

va convertir el passat 10 de març en el campió mundial de Nòrdic Walking en

dues modalitats: l’absolut de 10 km en ruta i la categoria M-35-45 de la mateixa

distància. Aquesta és una modalitat poc coneguda que té el seu origen als anys 30 a Finlàndia. Felicitats Gabriel!

L’AVV en el projecte artístic [ART]3 CULTURA

El proper 15 de maig hi haurà la presentació a la Fabra i Coats del projecte

col•lectiu i artístic que ha participat

l’Associació de Veïns (AVV) amb altres entitats del barri. Es tracta de l’elaboració

de tres cubs de diferents dimensions. A quatre cares del cub s’han ubicat quatre imatges diferents relacionades amb el barri: la reivindicació de la masia Can Pere

Valent, Ignasi Iglésias, els treballadors de la Fabra i Coats i la Festa Major

La Clínica Sant Jordi celebra els seus 80 anys SANITAT

Va ser fundada pel Dr. Dencàs i el Dr. Marí amb el suport econòmic del Dr. Cararach seguint les agrupacions mutualistes de

de maig al mateix centre sanitari. Felicitem

a aquesta entitat que ha vist crèixer molts veïns i veïnes del barri!

A l’octubre d’enguany, aquesta revista que teniu a les mans, celebrarà els trenta anys de la seva existència. Us fem un avanç dels actes que es programaran.

F

a pocs dies, alguns redactors i antics membres col•laboradors de la revista,

vam fer una trobada en un bar del

barri per començar a organitzar els actes que volem celebrar. A l’espera de saber

l’import de les subvencions que hem

demanat per aquest anirversari, i vista la conjuntura económica que estem patint

tots plegats, hem volgut organitzar uns

A dalt, el logo del nostre 30è anivesari, dissenyat per Vier Araguz.

complicitat de la gent i de les entitats que

periodista de barris Josep Maria Huertas.

seva història andreuenca.

preparar un número especial a l’octubre,

actes molt austers però buscant la senten aquesta revista com part de la

La història de la revista és molt extensa, des que va sorgir a la llum pública l’11 d’octubre

de

1980

i

es

repartir

Per aquest motiu us avancem que volem una exposició sobre la revista, un

concert festiu amb grups del barri i altres activitats que aviat us comentarem.

gratuïtament pels quioscos del barri i a

Us recordem que podeu trobar tota la

l’Associació de Veïns de Sant Andreu de

www.avvsantandreu.cat/capapeus.html

més, a casa de tots els socis de Palomar. Va començar sent un butlletí de quatre pàgines que sortia cada setmana.

Actualment és una revista d’unes 32 pàgines.

Són trenta anys d’història de la “publicació més

antiga

d’informació

local

de

Barcelona” segons comentava l’enyorat

información relativa a la revista al web

on trobareu la revista amb PDF dels últims dos anys i si voleu veure els primers números del SANT ANDREU DE

CAP A PEUS només cal anar a

http://www.diba.cat/xbcr/default.htm. Us seguirem informant ben aviat de les novetats!

David Royo i Adell

cap a peus | maig

l’època. L’acte es celebrarà el proper 11

El SANT ANDREU DE CAP A PEUS es prepara pel seu 30è aniversari

13

La zona verda arriba a Sant Andreu sense demanar l’opinió als veïns

Imatges contrastades de l’àrea verda i l’actual sistema d’aparcament de Sant Andreu al carrer Cinca . / MARTA ESPASA I SERGI CORRAL

E

Sergi Corral

l 27 de març del 2006 Barcelona donava el tret de sortida a una experiència nova en relació amb la mobilitat i

l’aparcament públic a la ciutat: entrava en vigor la categoria

d’àrea verda o àrea de residents, una zona amb places d’aparcament regulades en la qual els seus residents i ciutadans hi tenen estacionament preferent respecte als altres, a canvi del pagament d’una taxa.

L’objectiu principal d’aquesta regulació és, segons l’Ajuntament,

reduir la congestió del trànsit a la ciutat tot incidint en l’oferta

d’estacionament, per tal de facilitar la qualitat de vida i l’aparcament als residents de la zona on s’implementi aquesta

nova categoria. La reducció de la congestió té un clar efecte sobre la millora ambiental de la ciutat i la fluïdesa del transport

públic. L’àrea verda també es mostra com una via eficient contra

l’estacionament il·legal i la compra-venda de vehicles no permesa

per la llei. Els requisits per obtenir aquesta distinció són els cap a peus | maig

següents:

Cal estar empadronat a Barcelona, dins els límits de l’àrea

verda.

Cal ser titular o conductor principal d’un vehicle donat d’alta

15

de l’IVTM (impost sobre vehicles de tracció mecànica) a la ciutat de Barcelona.

Cal que els residents no hagin estat sancionats durant el

període de dos anys sencers i que estiguin lliures de deutes municipals.

Un cop sol·licitat el distintiu i després d’haver-lo tramitat, el beneficiari haurà d’abonar 0,20 € al dia o 1 € a la setmana si vol aparcar el seu vehicle a la zona verda.

A dia d’avui, Barcelona té un total de 20 zones verdes, que es distribueixen pels barris de l’Eixample, Ciutat Vella, Gràcia, Sant

>

A dalt, l’àrea verda. A baix, sistema d’aparcament en bateria al carrer Torrent Parellada. / XAVI CLEMENTE I SERGI CORRAL

Martí, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Horta-

d’aquests peatonals, dins del nucli antic. La tipologia dels

el projecte, les conclusions i la valoració general per part del

pisos o més queden rellevats per cases baixes i edificis de quatre

Guinardó. En els quatre anys que fa que es va posar en marxa veïnat i l’Administració són molt bones i una prova de l’èxit és el

projecte d’adhesió de noves zones i barris, amb acord de les associacions i els veïns, com ara Poble Nou i La Sagrera.

o cinc plantes a tot estirar; per tant, la mobilitat dins del barri i la tipologia de plaça d’aparcament prenen un caire molt particular.

Segons dades cedides per l’Ajuntament de Barcelona (2008) a

SANT ANDREU ENTRA A FORMAR PART DE LA ZONA VERDA

Sant Andreu trobem un parc automobilístic d’aproximadament

establir contactes amb l’Ajuntament de Barcelona per sol·licitar

pública i/o garatges i recintes privats són suficients per encabir

Fa poc més d’un any la plataforma veïnal de Sant Andreu va

16

habitatges també canvia substancialment: els grans blocs de sis

la zona verda a l’àrea propera a les casernes. L’Associació de

Veïns no es va assabentar d’aquesta demanda fins que l’Ajuntament, el 10 de març del 2010, va proposar i donar per adjudicat un projecte ferm amb un estudi, plànols i conclusions

de la futura àrea verda de Sant Andreu. Amb tot, l’Associació de

Veïns de Sant Andreu no va ser l’única sorpresa per aquest projecte en fase avançada, sinó que les altres associacions de veïns del barri tampoc sabien que l’àrea verda era pràcticament un fet en un futur no massa llunyà.

Sant Andreu té una geografia de barri completament diferent a

la del centre de la ciutat; les grans illes de l’Eixample queden

substituïdes per un entramat de carrers i carrerons, molts

19.000 vehicles. Ara bé, ¿les places d’aparcament a la via tota aquesta demanda? Vet aquí la pregunta del segle i una de

les claus per a la creació de l’àrea verda. Si entrem en més detall, els números municipals del 2008 ens diuen que hi ha a

l’entorn de 4.000-5.000 places d’aparcament privat; una oferta de 1.500 places d’aparcament no regulat; unes 200 places

d’aparcament regulat amb zona blava i unes 400 places addicionals repartides de forma similar per a motocicletes i zona de càrrega i descàrrega.

Amb una simple suma ja veiem que el total de places

d’aparcament públic i privat queden molt per sota del cens de

vehicles a Sant Andreu, per tant s’evidencia un gran desajustament entre els dos conceptes, cosa que pot suposar un

>

història | La implantació de la zona verda | JORDI GIRÓ CASTAÑER a implantació de la primera corona de l’àrea verda a

L

seu futur. Després de parlar amb diferents persones de barris

l’Eixample, va ser una decisió sobtada i contradictòria, fins

que hi ha un conjunt d’aspectes que han millorat al voltant

alcalde, el senyor Jordi Hereu, quan ens donava compte d’una

Quins són aquests aspectes? Fonamentalment millores en

Barcelona, que se situava a Ciutat Vella i part de

i tot precipitada en aquell moment. Setembre del 2004. Encara recordo la reunió amb el llavors regidor de Mobilitat i actual

on ja fa temps que funciona, la percepció és la consideració

d'aquesta àrea; un guany al qual els veïns no renunciarien mai.

idea (encara no projecte) que volia anar contrastant amb els

l’espai públic, tant a la calçada com a les voreres. La gestió de

suport i portar-la endavant. Per la nostra part vam manifestar

espai d’aparcament; les motocicletes, les bicicletes, els cotxes,

diferents sectors, tant socials com sectorials, per tal de trobar que la proposta calia treballar-la amb profunditat; havia de ser

debatuda per la ciutadania i preveure els aspectes que eren importants per al nostre veïnat i que no quedaven clars.

l’espai dóna una qualitat evident, és a dir, cadascú té el seu la zona de descàrrega. És un fet important, perquè les voreres tenen menys obstacles, els carrers són més segurs i confortables per a tothom.

Un dels pilars bàsics havia de ser la qualitat, eficiència i

Tot això requereix una gestió d’aquest espai, que fan els

hi tenim centres sanitaris, equipaments socials, i calia garantir

abandonats i també els que són de compra venda. Un altre

accessibilitat del transport públic. Dintre de la primera corona

l’accés a tothom. Per tant, la xarxa d’autobusos i el metro s’havien de renovar per donar resposta a las necessitats reals de la població. La garantia de l'accessibilitat havia de ser una

condició fonamental. La freqüència de pas d'aquests mitjans

de transport, molt per sobre dels 10 minuts (del tot inacceptable), feia difícil el transvasament modal cap al transport públic, alhora que els desplaçaments de les persones

amb necessitats de mobilitat especial als centres sanitaris i altres equipaments situats a la primera corona s'encaririen.

Per últim es va tractar el tema econòmic. En aquell moment

dels aspectes que millora és la indisciplina viària fruit d’aquesta gestió de la via pública. El fet de tenir aquesta àrea regulada

permet establir espais preferents d’aparcament per als residents, cosa que ajuda en determinats barris on l’espai és

força reduït, donant, per tant, una major facilitat al resident. A l’altra part de la balança contraresta el fet d'haver de pagar

“simbòlicament” un euro setmanal, sense veure clar què pot passar en el futur.

En relació amb el futur de l'àrea verda, cal destacar que la nova

forma d’implantació és força interessant perquè es treballa

conjuntament amb el teixit associatiu del barri en el moment

aquest import assegurava l’aparcament al resident a la seva

d’estudiar la idoneïtat del projecte; es posen damunt de la taula

compartíem l’objectiu de la descongestió de la ciutat pel que fa

a l’Ajuntament. És a dir, que hem passat d’una primera corona

cap a peus | maig

no veiem gens clara l'àrea verda, perquè no es garantia que

vigilants, i amb aquest control desapareixen els vehicles

debatuda, que quasi segur que acaba amb la petició a

17

zona i tampoc l’import d’aquesta taxa. Per tant, tot i que al trànsit, la decisió la vam considerar sobtada, per les contradiccions de base, per voler assumir un canvi important

sense tenir el transport públic plenament adaptat per a tothom

i amb una qualitat en termes d’eficiència i freqüència molt dolenta; finalment consideràvem que era una decisió

precipitada, perquè no es va poder debatre la proposta en el

si del pacte per la mobilitat i el teixit veïnal. És molt possible

que aquesta decisió sobtada i precipitada hagi generat determinats moviments que s'oposen a aquest tipus de regulació de l’espai públic.

Després de quasi sis anys de la primera implantació, cal fer una reflexió sobre el funcionament de l’àrea verda, per tenir una percepció clara i general dels seus resultats i també del

les necessitats reals i per últim es fa la proposta i la sol•licitud

implantada de sobte a una forma consensuada, treballada i l’Ajuntament. Aquest procediment és molt important, perquè cada barri te necessitats diferents i cal treballar-les des del mateix territori. Si hagués de definir el sistema de l'àrea verda

diria que és una eina molt important per a la millora de la qualitat de vida ambiental (contaminació, soroll), de l’espai públic, de la circulació, de la velocitat comercial del transport

públic de superfície, i també per a la reducció de la congestió.

I com no, el protagonista és el resident. Així tots ho som en algun lloc de la nostra ciutat.

Jordi Giró Castañer és Sotspresident de la FAVB

A dalt, aparcament en bateria a Sant Andreu. A la dreta, un carnet acreditatiu d’usuari de la zona verda, indispensable per utilitzar-la amb les avantatges dels veïns. Al costat, pàrquing de pagament de Can fabra, una de les alternatives cares del barri.A sota, la implementació progressiva de la zona verda a Barcelona. / XAVI CLEMENTE I SERGI CORRAL

greu problema de mobilitat, al qual hi hem de sumar els vehicles

amb el nucli antic de Sant Andreu al centre (vegeu imatge 2).

Una primera conclusió a partir d’aquestes dades és que la

que disposaran de zona verda d’estacionament són: c/ Pare

que estan aparcats de forma il·legal o abandonats a la via pública.

persona resident a Sant Andreu no té ni molt menys una plaça

Manyanet, c/ Santa Coloma, c/ Josep Soldevila, c/ Virgili, C/

d’intrabarri, hi ha la competència amb l’ocupació d’aparcament

Malats, c/ Palomar, Av. Meridiana, c/ Sòcrates i c/ Riera d’Horta,

d’aparcament garantida, ja que, a part de l’excedent d’ocupació per part de persones provinents d’altres sectors de la ciutat.

Segre, Pg. de Torras i Bages, c/ Cinca, c/ Fernando Pessoa, c/ entre d’altres.

ESPAI OCUPAT PER L’ÀREA VERDA A SANT ANDREU

S’ha de dir que la implementació de l’àrea verda no exclou

regulades d’aparcament, és un sector aïllat sense cap mena de

ens han assegurat diversos tècnics en mobilitat i aparcament. La

La futura zona verda de Sant Andreu, amb 1.600 places continuïtat amb la gran àrea verda del Eixample i centre de

18

Dins d’aquest gran polígon, alguns dels carrers més importants

Barcelona, per bé que futures zones com La Sagrera, Sant Martí i Poblenou ajudaran a establir connexions entre tots aquests sectors. Malgrat que pugui semblar que Sant Andreu quedi al marge de les necessitats del centre de la ciutat, si s’analitza la

l’existència de zona, ja que, de fet, són complementàries, segons

zona blava se situaria en els mateixos eixos principals de pagament que hi ha avui en dia (Fabra i Puig, Onze de Setembre,

Gran de Sant Andreu, Concepció Arenal i Sant Adrià), compartint, en alguns indrets, l’espai amb les zones de càrrega i descàrrega.

densitat d’habitants, l’activitat comercial i el moviment diürn i

L’Ajuntament va proposar l’entrada de l’estiu com a data més

queda inclòs dins una àrea amb necessitat alta o bé moderada

té la intenció de reunir-se amb el regidor de mobilitat per detallar

nocturn de la població, ens adonem que el sector de Sant Andreu per a la implantació de la zona verda (vegeu imatge 1).

Segons els plànols a què hem tingut accés, el sector de l’àrea verda ocuparà la superfície inclosa entre el carrer Dublín i Pare

Manyanet (sector SW), Josep Soldevila i Ferran Junoy (sector SE), passeig de Santa Coloma (sector N-NE) i finalment avinguda Meridiana (sector N-NW), en una mena de rectangle

probable per iniciar aquest projecte, però l’Associació de Veïns

amb més precisió tots els ets i uts del pla a fi d’aconseguir una

àrea verda totalment adaptada a les necessitats del barri. El proper dia 25 de maig hi haurà una sessió informativa sobre l’àrea verda a Sant Andreu, organitzada per l’Ajuntament, en la qual s’ampliaran totes les dades de què es disposa actualment i

es resoldran els dubtes referents a l’organització i el funcionament d’aquest nou projecte.

anàlisi | Aparcar i caminar a Sant Andreu | OLE THORSON ls hàbits de la ciutadania a les zones urbanes canvien i no

E

suposi un cost assumible per als que no tenen plaça i que limiti

ciutat. Aquest fet també s'evidencia en l’aparcament i les

veïnes i ocupen un espai gratuït al barri.

implantar fa un temps esdevé avui el desig d'una part

zona verda a Sant Andreu ha de comportar, a més, millores

són iguals a totes les ciutats ni en els barris d'una mateixa

paral•lel i es diferencia en uns anys: el que era un problema a

La implantació, per part de l’Administració, d’un sistema de

important de la ciutadania.

notables al servei d’autobús amb el Vallès, tant a polígons

Cada mesura empresa per a l’organització de l’espai públic

conté diferents opinions sobre el barri. Un vianant no mira

l’aparcament de la mateixa manera que un veí que no té garatge per al seu cotxe. En principi, el carrer no s’ha de destinar a estacionar un estri privat, sinó que ha de servir per moure’s caminant o en vehicle.

industrials com des de zones urbanes disperses. Per això, es

requereix una col•laboració entre totes les administracions. Cal treballar en paral•lel i, juntament amb la zona verda, s'han de

dur a terme altres actuacions com l’ampliació d’algunes

voreres, zones de càrrega i descàrrega i places per a estacionar-hi motos. A fi de millorar la mobilitat sostenible es requereixen, normalment, mesures complementàries.

Hi ha bastants residents a Sant Andreu que no tenen cotxe i

Per completar la proposta fóra convenient que el Districte

de la meitat. Els que estan pagant el garatge no volen pagar

exemple, que es limiti l’aparcament prop de les interseccions

d'altres que disposen de garatge. Aquests veïns sumen més

doble, amb l’espai per aparcar al voral inclòs. Els que no tenen cotxe tampoc no volen pagar per una plaça al carrer que no

poden utilitzar. Així es necessita una mesura d’equilibri que

aportés alguna dada i estudi addicional. És important, per per preservar les línies de visió entre vianants i conductors.

Ole Thorson és Doctor en Enginyeria de Camins

cap a peus | maig

zones verdes. Part de la gestió de la mobilitat evoluciona en

la pressió dels conductors que arriben des de les comarques

19

entrevista | Xavier Clemente | PRESIDENT DE LA PLATAFORMA VEÏNAL I DE COMERCIANTS DE BARCELONA

“S'ha demostrat que la zona verda no funciona” Sergi Corral

Pregunta. Quin es el vostre punt de vista sobre la implementació i funcionament de l'àrea verda a Barcelona?

Resposta. La idea de l'àrea verda va ser de Jordi Hereu quan era regidor de mobilitat l'any 2005. Cinc anys després s'ha demostrat

que no funciona i que els ciutadans refusen aquesta mesura. Els

parquímetres només tenen sentit en el centre estricte de la ciutat, al voltant d'hospitals, jutjats, etc. La perversió de l'àrea verda

consisteix a pagar un euro setmanal per no moure el cotxe. Però quan necessites desplaçar-te a un altre barri és quan et sagnen

2,90 euros/hora o una multa de 48 euros. És una mesura recaptadora, ja que només hi ha una plaça d'aparcament per cada

9 cotxes amb tarja per aparcar. A part, han convertit els carrers de Barcelona en un gran garatge amb cotxes que no es mouen durant mesos. Tot això perjudica els veïns i treballadors autònoms que necessiten el seu vehicle per treballar a la ciutat.

P. La solució és el foment de l’aparcament públic i la millora de servei

del transport públic? O estem davant d’un problema de fons i més difícil de resoldre, de l’augment del parc automobilístic a la ciutat?

segons l'enquesta és l'aparcament a la ciutat, amb un 72,3%.

P. Heu notat una descongestió del trànsit amb l’àrea verda?

R. Només s'ha de veure com estan cada dia les entrades i sortides

R. No es fomenta l’aparcament públic i assequible, ni un transport

de Barcelona en hores punta. Segons fonts oficials, més del 85%

dissuasius a preus assequibles a les entrades de Barcelona, per a

a peu. Això vol dir que el problema és dels cotxes que vénen a

públic de qualitat a l'àrea metropolitana. Es podrien fer aparcaments

tots els ciutadans que han de venir en cotxe a la ciutat. Són els Park&Ride, connectats amb transport públic ràpidament al centre de

la ciutat. La xarxa de tren no s'ha ampliat des dels anys 90 i es triga

3 vegades més en tren que en cotxe. En canvi, des dels anys 90 s'ha duplicat la gent que viu a poblacions de l'àrea metropolitana però ve a treballar o estudia cada dia a Barcelona.

20

aparcament amb una nota de 3,3 sobre 10. El que més ha empitjorat

P. L'àrea verda és només una mesura recaptadora i mancada

d’efectivitat real?

R. Evidentment és una mesura recaptadora. L'any 2009 la recaptació

dels parquímetres va ser de 45 milions d'euros, a part de 90 milions

d'euros en multes. Hi ha 380 vigilants de parquímetres, l'única feina dels quals és multar de les 8 a les 20 h (només d'aparcament).

P. Quines són les opinions que heu recollit del veïnat?

R. En general força indignació, poques places de resident, multes per

oblidar-se de canviar el tiquet, eliminació sistemàtica i massiva de

places d'aparcament. L’ajuntament és daltònic: promet places per als

residents d’àrea verda i després fa moltes àrees blaves en detriment

de places de residents. Al Baròmetre Municipal 2009 suspèn en

dels barcelonins es mouen a la ciutat en transport públic, en bici i

Barcelona des de l'àrea metropolitana, on les xifres d'ús del transport públic s'inverteixen. Hem d'oferir una oferta de transport públic de qualitat, que avui no existeix. I també grans aparcaments

públics i gratuïts amb autobusos llançadora al centre de la ciutat com hi ha, per exemple, a Montpeller.

P. En un Ajuntament amb diferent color polític hi hauria un canvi de model en la gestió de l’aparcament públic?

R. Estan passant coses molt greus a Barcelona: l'especulació i requalificació del Mini Estadi; la construcció de l'Hotel Vela; el

malbaratament i l'especulació del Fòrum; els sous astronòmics d'alts càrrecs i casos silenciats de presumpta corrupció de

funcionaris d'alguns districtes. Nosaltres només som veïns d'aquesta ciutat sense cap interès polític. El nostre únic interès és la millora dels nostres barris i la qualitat de vida dels ciutadans,

amb una veritable participació ciutadana i resolució dels problemes. Aquesta manera de fer les coses no ens agrada i cada

dia hi ha més desafecció dels ciutadans. Els estatuts de la Plataforma diuen: denunciarem qualsevol abús de l'Ajuntament, sigui quin sigui el governant de torn.

cap a tu | Què és l’àrea verda d’aparcament? | PER BORJA MARIA Francisco Navarro. 62 anys. Cap de producció En sé el sistema i hi estic interessat. Me’n vaig informar quan van fer la zona verda de

Sagrera. Em van dir que per aquí no tocava i vaig haver d’aguantar-

me. Fa poc m’he assabentat per la revista de l’Ajuntament que es faria a Sant Andreu.

Ana González. 24 anys. Estudiant Crec que és perquè la gent del

barri tingui un aparcament fix,és a dir, que sigui prioritari per als

veïns a l’hora d’aparcar. Em sembla una bona idea. Jo crec

que al carrer Gran hi hauria

d’haver les dues coses: zona blava i zona verda.

Eduardo Sánchez. 25 anys. Advocat

Eugenia González. 37 anys. Mestressa de casa Cada veí, en teoria, té la seva plaça d’aparcament. De dilluns a

divendres, i el cap de setmana, pot venir més gent i aparcar allà.

Al barri han tret moltíssim aparcament amb l’AVE i amb els

carrers de vianants... Ara amb la zona verda, no sé jo!

Ramón Torres. 67 anys. Jubilat La zona verda surt més barata per als qui viuen aquí que la

zona blava. Jo penso que el millor seria que no hi hagués

zona verda ni zona blava, que

cadascú es busqués el seu

aparcament. Al qui ve de fora li surt més car.

Sé que alguns veïns no podran

Zona verda de pàrquing? Per a

l’Ajuntament hi ha zones que no

menys. No ho trobo bé, perquè

tenir zona verda perquè segons

són del barri. De fet, no sé per què han de posar zona verda quan no hi ha cap problema

d’aparcament. Ho veig amb afany

residents, per pagar una mica hi ha un horari restringit i la gent

que vingui aquí no podrà

aparcar enlloc. Jo crec que

s’irritarà més gent, no ho trobo just.

opinió AVV | L’àrea verda, un pas més

T

seguir amb aquest model i que hem de trobar maneres més

d’arbres, on els nanos puguessin sortir a córrer i a jugar a futbol.

L’Àrea Verda no es la solució definitiva d’un gran problema, és un

quelcom de comoditat, un bé particular. Això es el que passa per

treballant perquè les nostes ciutats siguin més humanes. S’han de

ots voldríem poder aparcar el cotxe davant de casa. Tots voldríem poder anar a la feina en 10 minuts d’una forma còmode: a peu. Tots voldríem tenir carrers peatonals plens

Sovint per aconseguir un bé per a tots, a tots ens toca sacrificar un exemple amb el transport públic: si volem millorar les ciutats, no

tenim més opció que agafar més el metro i deixar el cotxe a casa.

El mateix passa amb l’aparcament. Segurament l’Àrea Verda no és la millor solució per a resoldre el problema d’aparcament que hi ha a les nostres ciutats, però és un pas endavant cap a una nova

manera de fer; en la que tots hem de ser conscients que no podem

imaginatives i racionals de fer les coses.

petit passet. A l’Ajuntament li toca, de bracet amb els veïns, seguir fer plans de mobilitat, s’han de construir més pàrquings subterranis,

s’ha de millorar el transport públic urbà i inter-urbà, s’ha de fer

pedagogia perquè tothom entengui que les coses canvien i sobretot, s’ha d‘escoltar als veïns.Per això, la nostra posició seguirà sent que l'aplicació vagi condicionada a consultar l'opinió dels

veïns, seguint processos com els que s'han realitzat en altres barris.

cap a peus | maig

recaptador.

Jofre Pons. 33 anys. Aturat

21

“El meu somni és treballar per poder tornar a Brasil i comprar una casa per mi i els meus fills” Joe, nascuda a Bahía (Brasil), gairebé porta tres anys treballant a Sant Andreu. Li ha agradat tant el barri que des de fa sis mesos també hi viu. A Brasil era dependenta en una botiga de robes de cotó per a noies. A Sant Andreu és una cuinera estupenda.

Pregunta. Per què vas marxar de Brasil i quant temps fa d'això?

Resposta. Farà tres anys el 12 de juny. Per poder treballar, guanyar una mica més de diners i poder-me comprar una casa. Comprar una

casa a Brasil treballant és gairebé impossible. He vingut a cercar la meva casa, una casa pròpia. La diferència de diners que guanyem aquí o a Brasil és molt gran.

P. Una vegada aquí, encara penses que el somni és possible?

R. Sí, sí, és possible. Encara tinc esperança, he de continuar per

aconseguir-ho. Treballant força, perquè treballo força, és possible. Ja tinc tres anys d’estalvis, dos anys més i podria comprar la meva casa i, potser, fins i tot guardar una miqueta de diners per establir un petit

P. El teu desig no és com d’altres famílies de portar aquí els seus fills,

negoci a Brasil i seguir treballant.

sinó de tornar a Brasil.

P. Com vas arribar a Sant Andreu?

la meva casa i tornar. Després, tal com s’ha posat la vida en els

R. En arribar aquí vaig viure amb una cosina meva que hi portava força temps. Va ser ella qui em va trucar per venir a Barcelona.

Mitjançant ella, vaig conèixer una amiga d’aquí, de Sant Andreu, que necessitava una persona per treballar en un restaurant i per això vaig venir cap aquí. I d’això fa quasi tres anys i encara continuo.

R. Quan vaig arribar, el meu somni era aconseguir diners per comprar últims anys per aquí, que està més complicada econòmicament, amb aquesta crisi mundial, ja no ho sé. Potser si tingués els papers

els portaria a passar un temps aquí. Però estant irregular no. Només

si aconseguís els papers i regularitzar la meva situació aquí a Espanya, els portaria.

P. Com es porta això de ser una personal il•legal?

visc. Fa sis mesos que visc a Sant Andreu també.

de la ciutat, que és molt maca, però tot és una mica limitat. Tens por

R. Sí, sí, i tant que m’agrada. M’agrada tant que ara hi treballo i hi

P. I què vas deixar a Brasil?

R. La meva família, dos fills (una filla de 19 anys i un fill de 15 anys),

nebots, la meva germana, amics… És dur estar allunyada d’ells.

Crec que és la part més difícil de tot plegat. Els trobo molt a faltar.

Com no estic legal, no tinc papers, no puc anar a veure’ls. És molt arriscat anar i no tornar. Sí que els hi truco, hi parlo per Internet també, és l’única forma que tinc d’alleugerir una miqueta el malestar i el dolor que tinc en estar allunyada d’ells.

P. Els teus fills entenen que estiguis vivint aquí?

R. Bé, entendre-ho crec que sí, acceptar-ho és una mica més complicat. Estic aquí per ells. El meu somni és treballar per poder

tornar a Brasil i comprar una casa allà per a tots nosaltres. Crec que per aquest somni que tinc, ells també tenen la paciència d’esperar.

R. Una mica incòmode, perquè tu vols treballar i poder disfrutar més

de passejar perquè si la policia t’agafa pots ser deportada. Llavors

tot és una mica trist. Passes molta por. El 2007 i 2008 molts amics

van ser deportats. Va ser un moment molt crític en relació amb la

immigració aquí. En aquesta època sí que vaig passar por pel temor

a que em pogués passar el mateix. Ara em sembla que és un moment més tranquil, però encara existeix aquesta persecució contra els immigrants. Hi ha molta humiliació, i jo no vull passar per

això. Ara els meus caps estan parlant de fer els meus papers. Ja estan en tràmit, ja tinc una advocada. A veure si tot va bé. A Espanya els immigrants que porten tres anys tenen dret a regularitzar la seva situació.

P. Si vénen els teus fills, continuaràs vivint a Sant Andreu?

R. Si puc pagar un pis segur; no me n’aniré d’aquí. Només marxaré

si no puc llogar un pis.

Oscar Malo

cap a peus | maig

P. Què et sembla Sant Andreu? T’agrada el barri?

23

LO

Hola companys!La primavera ha arribat!! Es nota en la roba de la gent, als camps i als boscos i també a la fruiteria, a les platges i als carrers. Aquest és el mes de les cireres, us agraden? A mi m’encanten!I he anat a buscar-ne un cistellet a la parada. El Jordi, el dependent, m’ha explicat algunes coses del cirerer i el seu fruit, voleu saber-les? Fabret

GIN A

PO RT

IL

EL CIRERER:

Classificació: Fruiter, de la família de les rosàcies i caducifoli.

Descripció: Arbre sovint baix, de tronc i branques rectes. Escorça prima i lluent, grisa o rogenca, amb bandes transversals. Les fulles surten agrupades i té unes flors blanques i grosses que fan ramets. El seu fruit és la cirera.

Florida: A l’abril i maig.

Fructificació: maig juny.

24

Distribució: Dispers a la muntanya mitjana i a la terra baixa. Se’n cultiven al pre-pirineu de Lleida i Girona, a les serralades del litoral i pre-litoral, però sobretot a l’oest del Llobregat.

Usos: La seva fusta és molt valorada per l’elaboració de mobles i també es conrea per les cireres.

Curiositats: És força resistent al fred i a les sequeres.

Les cireres que produeix són molt diürètiques, això vol dir que ajuden a eliminar líquids que el cos no necessita i ajuden també a millorar la circulació de la sang. A banda la fibra que porta, evita el restrenyiment, les vitamines i minerals donen molta energia i el potassi ajuda a millorar el funcionament del nostre cor. Esperaràs gaire a tastar-les?

LA RODA DE LES ESTACIONS:

[...]Quines arracades Les del cirerer!

No en fan de més gaies les mans del joier.

Poseu-vos-en, núvies De dues en dues, que us estan molt bé.

I de preu també. [...]

Climent Forner

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

L’engendrament

PER IRENE CAIXÀS

Retrat moralitzant en blanc i negre

L

Neix una nova companyia, No’m Tapis

a Casa de les Xives (1968) és la peça més popular de Jaume

Salom. S’ha representat més de 5.000 vegades i fins i tot se n’han fet un parell de versions cinematogràfiques. L’obra se

situa a l’any 1938, en plena guerra civil espanyola. Un grup de milicians republicans s’allotja en una masia on hi viuen un pare i les

L

seves dues filles. Fam, religió, bombardejos... es barregen i la

pubilla ven el seu cos als combatents per un plat de llenties. La

a reunió amb alguns dels components de No’m Tapis es produí a la seva seu, un bar del carrer Pons i Gallarza. Fou l’espai

germana petita s’enamora d’un soldat nouvingut i misteriós i en veure’s rebutjada s’aferra al primer home que troba.

idíl•lic per imaginar-se la fundació de la companyia: el 27

d’agost de 2009 Marina Bernat, Núria Català, Mercè Català, Dani

Gómez, Sònia Gutiérrez, Mar Peris, Roc Peris, Ivan Sanchez, David

Sesma i Anna Maria Vicente van firmar el “tovalló” fundacional. Tot va anar força rodat, el Grup Cultural i Recreatiu Benavinguts del

Casal Catòlic per tal de celebrar el seu 25è aniversari va encarregar

una peça a No’m Tapis. Optaren per Criatures de T de Teatre, una encertada elecció per presentar-se en societat. L’obra està creada

La peça és força previsible i fins i tot té un regust un xic massa

els seus fills, nens que odien les mestres, pares que balbucegen,

mor... Són personatges una mica simples i poc definits, i aquest fet

per 15 historietes sobre la infància i l’edat adulta: mares que odien cartes als Reis Mags que amaguen els desitjos més

íntims...Amagada sota la comèdia i l’espontaneïtat, Criatures és una filigrana que exigeix una gran concentració i perfecció dels seus

intèrprets: coreografies gestuals, sincronització verbal, monòlegs reconeixement i insinuen un futur molt prometedor. Tot i anar amb peus de plom, No’m Tapis té un munt de projectes dins la motxilla:

concursos, espectacles infantils, gires, obres d’autocreació... i tot el

dificulta la interpretació dels actors: Andreu Puga, Teresa Pericas,

Marta Fernàndez, David Ponsà, Andreu Giralt, Jesús García, Pere Roca, Jordi Roca, Oriol Perna i Ignasi Àlvarez. D’altra banda, cal

fer una menció especial a una escenografia i atrezzo elaboradíssims, amb aigua corrent, bombes que cauen, una moto

interessants, recordem Les dones sàvies, Terra baixa, Mort

cap a peus | maig

picats... És per això que els actors de No’m Tapis mereixen un

moralista: el salvador absol la prostituta, després de pecar l’innocent

l’elecció de la peça els ha fet una mala passada i el muntatge que

25

d’època...El grup de Sant Pacià Teatre es caracteritza per una

elecció encertada de les peces i per uns muntatges tant o més

que sorgeixi. Si voleu saber més coses sobre aquesta companyia

accidental d’un anarquista, Un enemic del poble... Aquesta vegada

http://nomtapisteatre.blogspot.com.

van oferir no va arribar a la brillantor a què ens tenen acostumats.

no

dubteu

en

La méteo

consultar

la

seva

pàgina

web:

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Després dels tres mesos d’hivern tant i tant revoltats que hem passat ens ha arribat un abril més calmat i anticiclònic on finalment ja s’ha respirat un ambient típicament primaveral amb

temperatures unes dècimes superiors a la mitjana.Si mirem la precipitació en n’adonem que els 27mm recollits no arriben ni

de bon tros a la mitjana mensual encara que hem continuat amb la tònica de forces dies amb plugims i coberts. Des de

1914 , aquest 4 primers mesos de l’any 2010 són els que sumen més dies de precipitació apreciable, un total de 47 dies.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

24,0ºC 8,9ºC 15,06ºC 1029hPa 1007 hPa 1017,64hPa 27,2 mm 17,0 mm

28 5 5 11 4

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Sant Andreu llueix per Sant Jordi

T

ot i l’amenaça de pluja, els carrers del barri es van omplir dels amants

d’aquesta llegenda catalana . Gent amunt i avall, roses de tota mena

, Jocs Florals a les escoles, els llibres més buscats a les parades...són

alguns dels símbols que van pintar de festiu un divendres laborable.

La Rambla de Fabra i Puig i el Carrer Gran van reunir parades de venda de llibres i de roses, però va ser a la Plaça del Comerç i a Orfila on la festa de

Sant Jordi va arribar a la seva màxima expressió amb punts venda, signatures de llibres, parades d’entitats del barri i espectacles infantils que van fer gaudir a petits i grans.

Natàlia Rivero Fotografies: Marta Torrents i Josep

cap a peus | maig

27

El Perfil de...

Núria Sala

JOANA ARIET

“Ser voluntari requereix molta voluntat”

L

despatx va ser un canvi brusc el qual, amb ganes i paciència, va

supervisora dels controls de qualitat i, en jubilar-se, va entrar a

Com també va superar amb èxit el dirigir-se al públic; diu que al

una mica per casualitat: va fer una primera excursió a Setcases,

ha hagut d’aprendre a la força i ja gairebé s’ha convertit en una

a Núria és una dona activa, amb esperit, sempre fent coses

i amb ganes de fer-les. El seu vincle amb Sant Andreu fa temps que existeix; primer va treballar a la Cotas com a

formar part de l’Aula d’Extensió Universitària, on tot va començar

després va passar a ocupar el càrrec de secretària de la presidència i així fins avui, que s’ha convertit en un dels puntals

de l’Aula. I no només de la del barri, sinó també de Catalunya, n’és una de les vocals.

Ara la Núria ja és una veterana, una experta que ha vist com, al

28

mateix temps que creixia el barri, també ho feia l’Aula. I això últim gràcies a la feina de tota la gent que hi participa. Diu que “ser

voluntari requereix molta voluntat” i ella ja fa 17 anys que en té,

passar molt satisfactòriament.

principi “les passava canutes”, suava i es posava vermella, però experta.

L’Aula d’Extensió Universitària és un projecte que va néixer fa 25 anys i que va dirigit a la gent gran amb l’objectiu de donar uns

serveis culturals i educatius. Concretament, la de Sant Andreu ofereix una conferència setmanal, proposen sortides culturals a

museus, creen grups per anar al teatre els diumenges a la tarda o s’apunten a excursions. El ventall d’activitats és molt ampli.

de voluntat. I a part de predisposició també confessa que té geni,

Cada any s’hi sumen més alumnes, motiu pel qual les

respecte”. Però ja va bé, ella és qui fa la programació del curs en

llista d’espera. I malgrat que és conscient de la sort que tenen

acostuma a sentir això de “la Núria és qui fa una mica de funció dels temes més candents i interessants, qui escull els conferenciants o qui atén els nous alumnes. Afirma que un dels pilars de la seva feina és l’organització i l’ordre, li agrada estar

al corrent de tot i tenir la sensació que té el control de tot, prefereix que “li sobrin deu cadires que no que en falti una”.

Com els alumnes, ella també ha après molt al llarg d’aquests anys. S’ha hagut de posar al dia amb tot, passar de la fàbrica al

instal·lacions se’ls queden petites i han hagut d’obrir una llarga

per poder comptar amb uns espais, reclama que la nova sala que s’està contruint a la Cotas “sigui una sala de conferències

amb tots els ets i uts”, amb cadires còmodes i no les de fusta plegables, amb una bona pantalla i una tarima. A l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Andreu hi ha d’haver lloc per

tothom.

Joana Ariet Porta

L

a mare n’estava farta. En tenia ben prou de burles i menyspreu. Els seus fills més precoços vivien, si d’allò se’n

podia dir viure, d’esquena a la mare que els havia alletat

quan encara no tenien dents. Quan en van tenir, van entendre

que podien mossegar, i mossegaven. I de quina manera! La desafecció d’aquella canalla, suposadament intel•ligent, feia

que el dia a dia de la mare fos un martiri constant. Què dec haver fet malament? No n’he sabut prou?

La descendència era diversa. Hi havia fills més assenyats que

els que feien tenir la mare en mala vetlla. I com passa a les pitjors famílies, els que es creien més llestos s’aprofitaven dels que no estaven preocupats per la pròpia intel•ligència. Els uns

feien la seva i deixaven fer els altres. Els altres, en injusta correspondència, miraven com treure profit al màxim d’aquells

que callaven. El saqueig era constant i permès, o com a mínim, no es castigava. I és que es donava el cas que els legisladors

eren els mateixos malfactors, i així, és clar, qualsevol se’n surt!

Una nit, la mare, feia càbales sobre com frenar, encara que

En conte

Mare natura

importants envers els fills prescindibles –aquest era el llenguatge que havien anat posant en solfa– i contra ella

mateixa. En el fons, un acte més d’amor pels seus fills, per tots, ja que aturar el fratricidi i el parricidi que s’estava perpetrant era

evitar alhora un suïcidi col•lectiu de les classes altes, que es condemnaven elles mateixes amb les seves maneres de fer i desfer.

Així que, sense convocar-los a cap reunió, posant-los d’aquesta

manera tots al mateix rang, la mare va remoure les seves entranyes per provar d’escopir la seva ràbia sobre els avançats, sobre el seu progrés i la seva avantguarda. I talment com si es

tractés d’un núvol negre que els tapés el sol, la mare teixia i

llançava sobre els seus fills una xarxa cendrosa per immobilitzar-los per uns dies, no massa, el temps just perquè

recordessin que, per molt que s’haguessin imaginat una altra cosa, no eren més que un bri de pols que va d’un cantó a l’altre segons com bufa el vent.

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

només fos una mica, les pràctiques abusives dels fills

LA REFLEXIÓ | A foc massa lent | PER XAVI OLIV

ent idoni i les millors paraules. agrada, i sempre es busca el mom tatius de esen repr més its part cinc dels a foto de quatre preparats – ja ho estàvem el Així, doncs, a què esperen? Estem de 30 bon un ria, eufò amb Catalunya encaixant les mans ó -, i el que tenim és ganes de dia següent de la famosa aprovaci erior, i menys si post ció situa la r agia pres feia setembre, poc per què no, veure també les saber a què ens hem d’atènyer i, eca, erot l’hem de part a form ja la instantània d’aquell moment cares dels botxins. a pensar en un passat molt paraula que em convida sempre a, el nou Estatut, avalada recorda al famós article de passat. D’aquella suposada gest Tot plegat m’avorreix, però. Em tre qua ebé gair fa ja rn, gove precipitadament pel president del d mañana” (lectura obligada a Mariano José de Larra “Vuelva uste letargia a uest d’aq bles onsa resp dels anys. Sí, quatre. I un sense grans exageracions la l’escola), en el qual parodiava uè, perq un Dic al”. cion stitu qualsevol tràmit burocràtic. exasperant és el “Tribunal Con ridícula paperassa que eternitzava ra lenta i pols lectu de ts istra mag de ip equ òbviament, aquest les cares de la política que més Aquesta és, possiblement, una de no qui a res esfe res d’alt nts ume social en la mateixa gestió de tremolós no són més que instr ha desgastat l’interès i la implicació i aquest. El resultat sigu quin i sigu , dicte vere un tre interessa eme qui ja no votaven per convicció govern, engruixint així el sac dels i per allà, aquí per llant reta es tisor de un cop, dos potser, però ja final ja el sabem: una orgia ta. És normal, el pèl ens el prenen inna in pugu rn gove auto seu el ei impedint que el sentiment d’un pobl anar al teatre, i d’allà en sortim hem après que si volem funció cal les bones uè perq així, fos no si ria rend la confiança dels ciutadans veure la llum. Em sorp normalment satisfets. Recuperar nt, dona aben s’ac però , punt notícies es fan esperar fins un cert proposar, aprovar i esmenar, si demana anar per feina, consultar, rs. En canvi, pape els i ió il·lus la és perd ptor rece i fer una llarga migdiada. no fos cas que el cal, però en cap cas apagar el llum , no més a cost es bass cara ar don com passa en molts àmbits,

cap a peus | maig

L

ERES

29

Esports| Futbol i waterpolo |

JORDI URTASUN I JJ. AYMERICH

L

Ànims UE Sant Andreu. Yes we can a la 2ª!

a SD Ponferradina será el rival de la UE Sant Andreu per la

lluita de l’ascens a 2a A. El primer partit es celebrarà aquest diumenge 16 de maig a les 12h al Narcís Sala. La tornada

es jugarà a Lleó el cap de setmana següent. Les entrades les

podeu comprar a les oficines del club. Des d’aquestes línies volem fer arribar tot el nostre ànim als jugadors i equip tècni i esperonar als veïns i veïnes del barri a assistir massivament al camp a animar l’equip. Vinga Sant Andreu, aquest any tornarem a la divisió de plata!

Redacció

Imatge de l’última celebració, per la Copa Catalunya, l’any passat. Esperem poder celebrar ara l’ascens.

L

El Sant Andreu de waterpolo jugarà el Play-off a fase regular de la lliga nacional de waterpolo masculí de

Les noies de Rafa Calopa, que arribava a les darreres jornades

aconseguit l’objectiu bàsic pel qual s’havia preparat durant la

contra el Sant Feliu i una derrota amb el Montjuïc per acabar

Divisió d’Honor ha finalitzat i el Club Natació Sant Andreu ha

present campanya: jugar el play-off pel títol un any més. Una sèrie de resultats irregulars i algunes derrotes inesperades van

posar el somni europeu lluny de l’abast de l’equip i, per tant,

finalment en una desena posició que obligarà el club a refer el projecte de cara a la temporada que ve.

l’obligació de classificar-se entre els vuit primers ha obligat els

Quant al masculí B, enquadrat a la Segona Divisió nacional, ha

la setena posició definitiva no es va certificar fins la darrera

i pel que fa a la resta d’equips del club, cal destacar el tercer lloc

homes de Manolo Suárez a mantenir la tensió fins el final, ja que jornada, amb una victòria al camp del Navarra precedida de dues derrotes a Tenerife contra el Martiánez i a casa contra el

Mataró. Ara, el rival en la primera eliminatòria per la lluita pel títol serà el Barcelona, un rival clarament complicat al qual s’intentarà vèncer per accedir a semifinals.

També ha conclòs la lliga nacional femenina de Divisió d’Honor.

30

allunyades de la zona de descens, ha conclòs amb una victòria

conclòs la temporada amb una brillantíssima sisena posició final, final obtingut per l’equip juvenil femení, en la fase final disputada

a la piscina municipal de Sant Andreu, en la qual l’equip va

perdre contra el Mataró a semifinals però va doblegar el Mediterrani en la final de consolació. Capítol a part per l’equip màster, cinquè classificat a la Lliga Catalana.

JJ Aymerich