Decapapeus 2010 02 547

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:41

PÆgina 1

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:41

PÆgina 2

El Capapeus fa 30 anys!

Assabenta’t de les novetats a la pàgina de Facebook de la revista!

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:41

PÆgina 3

Editorial| Estem d'aniversari om veureu a l'interior de la revista, el proper 2 de març

C

tenim l'Assemblea ordinària de socis de l'AVV, i en ella

proposarem a votació l'entrada a la junta de sis nous

membres. Tots ells (Maria Guàrdia, Pere Roca, Fina Aguilar,

Santi Serra, David Royo i Francesc Ortí) ja fa temps que treballen col•laborant en diferents temes.

Aquestes noves entrades coincidiran amb l'any que el

PEUS,

CAP A

la revista que teniu a les mans, fa 30 anys d'edició

ininterrompuda. Aprofitem doncs per felicitar tota aquella gent

que hi ha col•laborat al llarg de la història, sense els quals seria

Associació, Josep Bóta, Enric Damians i Enric Soler, ens entristeixen i ens porten a enviar el condol a les seves famílies.

Però també ens recorden la història de la nostra Associació,

cosa que ens anima a seguir endavant lluitant i empenyent per

fer avançar la nostra societat des de l'acció local però des

d'una òptica global.

Per últim, des d'aquesta òptica global i des de la impotència que sentim en veure el desastre que està patint el poble d'Haití,

no voldríem deixar d'enviar-los els nostres millors desitjos.

impossible celebrar aquest aniversari.

J un ta d e l’A VV d e S an t A nd re u d e P al om a r

Per altra banda, les darreres tristes notícies de defunció de

persones que han estat importants en la història de la nostra

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 4

FOTO PORTADA: XAVIER DE LA CRUZ

/ FOTO SUMARI: ISABEL DÍAZ

SUMARI (num. 547 febrer 10) 9 Necrològiques 28 Cultura 11 Assamblea ordinària AVV 29 El Forn Girabal, un pa centenari 12 No volem Vila Olímpica El Perfil: Montserrat Sala i 31 Monografic: Els Versalles Benet de la Cruz obre de nou 16 34 Esports El Fabret 24 26L’Antifaz fa 40 anys!

COORDINACIÓ: DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS.

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 5

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

L’ASSOCIACIÓ RESPON:

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

BASCÒNIA, 42. 933459495

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

COROLEU,

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA. SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA

MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLO GSPOT.COM

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

L a d at a d e t an ca me n t d el pr op e r n úm e r o és el

27 de febrer

FEINA

11:42

PÆgina 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

A q u e s t e s p a i q u e d a , v e ï n s i v e ï n e s , a l a v o s t r a t o t a l d i s p o s i c i ó p e r a e xp r e s s a r a l l ò q u e c r ei eu o p o r t ú .

S i s o u s o c i s d e l ’ A V V , p o d e u e n v i a r l e s v o s t r e s c a r t e s a l ’ a d r e ç a el e c t r ò n i c a c a p a p e u s @ g m a i l . c o m a m b u n a e x t e n s ió m à x i m a d e 1 5 l í n i e s me c a n o g r a f ia d e s . escales, botigues, aparcaments,

estudis. Preus

Noia resident a Sant Andreu

econòmics. Telf.: 686.17.97.01

sones grans o nens. Amb es-

Veterinari col•legiat,

s’ofereix per a la cura de pertudis de geriatria i papers en

especialista en ocells de tota

regla. Tel: 620.35.43.84.

classe i animals exòtics, ofereix

Noi bolivià resident a Sant

Preus econòmics. Centre clínic

panyar o fer encàrrecs a gent

Telf.: 933113613//689134094

Andreu s’ofereix per acom-

gran. Telf: 662.06.01.21

Es busca senyora/noia

catalana que no fumi i que

sàpiga informàtica i domini la

creació/disseny de web amb

els seus serveis a domicili.

a c/ Baliarda, 34 baixos. David

IMMOBILIARI Llogo pàrking per a moto al c/Malats. 630.13.61.81.

veu. Per hores convingudes i

Es lloga plaça de pàrking

Sant Andreu. 93.311.84.72

630.13.61.81

dies alterns. 12€/hora. Visc a

Terapeuta titulada s’ofereix per fer massatges a domicili

(pensionistes: 15€). També

al carrer Guardiola i Feliu.

Es lloga plaça de pàrquing al

c/Lanzarote. 2.30m x 4.75m.

Amb vigilància.

per atendre persones grans,

De fàcil accés, maniobrabilitat i

pedicura, acom-panyar al

(Miquel Mayol)

fer el menjar, higiene personal, metge. També a nens. Tinc

carnet de conduir. Disponible

6

06/03/2010

les 24 hores. 607.23.96.30

S’ofereix pintor per a pisos,

mobilitat total. 93.346.03.23

.

Es lloga habitació a Sant Andreu, preferentment a

estudiants. Telf: 696.88.58.16 / 650.54.54.29

C.N SANT ANDREU Es venen:

1 o 2 títols . 639.23.73.54.

4 títols. Inicialment, no es venen per separat però el preu es podria negociar.

619.90.36.61 (Montse).

2 títols. Telf: 93.346.90.00 / 656.85.57.91 (Maria).

1 títol. Preu a convenir.

93.349.63.32 (Àngela Gimeno).

DIVERSOS Venc bicicleta estàtica

magnètica RUNFIT FITNESS

20112. Estat perfecte, de l’any

2009. Pantalla digital de cristall

líquid amb mesura de temps,

velocitat, distància, pols cardíac i calories. 8 nivells. 80€ (a

distància, pols cardíac i calo-

ries. Amb 8 posicions. Pedals

antilliscants. 95€ (a convenir).

670.59.69.90 (Joan)

93.345.03.99 (Maria).

Venc màquina de cosir nova

marca WERTHEIH amb pedal, motor i 12 discs. 630.13.61.81

Busco números del CAP A PEUS antics, programes de

Festa Major de Sant Andreu

antics, i també cartells, llibres o

qualse-vol objecte del barri.

619.81.75.48, David.

Venc “cadira-vàter” i

caminador. Tel: 93.345.34.19

Senyora seriosa i formal de

60 anys li agradaria sortir amb

un senyor d’edat similar que li

agradi anar al cinema,

convenir): 670.59.69.90 (Joan) /

passejar, ballar: 689.29.89.24

Venc bicicleta el•líptica

Es ven projector de diapo-

93.345.03.99 (Maria).

DOMYOS VE440. Estat per-

fecte, de l’any 2009. Pantalla

digital de cristall líquid amb

mesura de temps, velocitat,

(trucar a les tardes)

sitives HANIMEX (AN-O-

MATIC36) amb 17 carrussels de 120. Bon preu. 677.63.89.96

(Joan; fins les 20 h.).

Coneix d’aprop l’AVV a:

www.avvsantandreu.cat

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN El Mercat de Sant Andreu puntualitza A la revista SANT ANDREU DE CAP A PEUS del mes de gener

pensar que les deixalles que s’hi dipositen provenen dels

escriuen’ del Sr. Edgar Cristóbal – veí de la plaça Mercadal- en

perjudici de la nostra imatge.

concretament dels que es troben situats a la paret del mercat qie

Tal i com el Sr. Cristóbal reconeix en el seu escrit, al mercat tenim

de 2010 va sortir publicada una carta a la secció ‘Els veïns què es queixava de l’estat dels contenidors de la plaça, dóna al carrer Arc del Mercat. A l’article es denunciava que els contenidors estaven plens a vessar de residus –de fet, més que

plens- com demostrava la fotografia que hi va aportar. També es

queixava el Sr. Cristòbal que els contenidors, que eren de rebuig

i orgánica, estaven plens de caixes de cartró, plàstic, porexpan, restes de verdura, carn i peix sense bossa, entre d’altres.

Des de l’Associació de Venedors del mercat de Sant Andreu

volem agrair-li la seva carta perquè per nosaltres aquesta

situación també és una font de problemes.

El fet que els

contenidors de la plaça estiguin ubicats a la paret del mercat fa

concessionaris del mercat, cosa que no és certa i que provoca un

un sistema de recollida de residus propi i intern. És a dir, a

l’interior de les nostres instal•lacions disposem d’un habitacle

especialmente habilitat per a la brossa, on tenim contenidors

específics per als residus orgànics, el rebuig, el plàstic i el cartró.

I cada venedor fa la tria i separació de residus, que després són

abocats als contenidors corresponents, tot sense sortir per res

del mercat. A més, diàriament es procedeix al buidatge dels

nostres contenidors per part de la nova empresa contractada per l’Ajuntament de Barcelona per a dur a terme aquesta tasca.

M er ca t d e S a nt A nd r e u

Carta oberta a la direcció de la revista ‘Sant Andreu de Cap a Peus’ Benvolguts i benvolgudes,

ens dirigim a vostès en referencia a l’article publicat en la darrera

traspuar certa tendencia subjectiva impròpia d’un article

periodístic, atenta a la veritat de forma majúscula: tota la loteria

va ser REGALADA, amb participacions de 20 cèntims del

sobre les passades eleccions a la Presidència del CN Sant

celebrades el 28 del 10 de l’any 9. El lliurament GRATUIT de la

desembre de 2009, concretament a la página 34 i que versa Andreu. L’article el signa el Sr. Jordi Urtasun, i ateses les moltes

número 28109 que coincidia amb la data de les eleccions, participación s’acompanyava d’un fulletó on, a més de constar-

imprecisions, errors i mitges veritats que conté, ens sentim en

hi el número, s’hi detallaven els 10 punts fonamentals del nostre

seus lectors coneguin la vertadera realitat dels aconteixements:

guanyar vots, era que els votants guardessin l’ideari almenys fins

l’obligació d’adreçar-vos el present escrit, amb l’objecte que els

Per començar, a la fotografia dels tres candidats em presenten a l’esquerra del nou President, quan justment em trobo a la seva

dreta.

A més, esmenten que el Sr. Valls s’ha oposat a les candidatures continuistes quan precisament tant el Sr. Valls com el Sr. Reig

formaven part de la darrera Junta Directiva, essent per tant, ambdues candidatures continuistes. L’únic candidat que no

provenia de la Junta anterior era justament jo mateix ni cap dels

membres de la Junta que jo encapçalava. A continuació es fan

ressò d’una altra información que és absolutament falsa, com es descriu literalment: “… el Sr. Bernet, per guanyar vot, va VENDRE Loteria de Nadal…”. Aquesta información, a part de

ideari de projectes. La intenció d’aquesta acció,

més que

al dia 22 de desembre, per tal de poder certificar que s’estaven establint les bases, des de l’inici, del nostre projecte de club.

Obviarem en aquest escrit les alegres conseqüències que

haguéssim viscut cas que el número hagués sortit premiat, tant

pel soci com pel Club. Un original del fulletó s’adjunta al present

escrit. Per tal de corregir els errors comesos, i amb la intenció

que els lectors sàpiguen la veritat referent a les passades

eleccions a la Presidència del Club Natació Sant Andreu, molt

els agraïria la publicació d’aquesta Carta Oberta en un proper número de la Revista. Moltes gràcies per avançat. Atentament,

À ng e l B e r n et i R ib ó ( s oc i 6 3 1 4 d e l C N Sa nt An dr e u )

cap a peus | febrer

edició del SANT ANDREU DE CAP A PEUS, número 545 de

7

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 8

Publicita’t al Cap a Peus!

Verònica González

93 345 05 76

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 9

L’Associació de Veïns està de dol per la pèrdua d’antics i històrics socis de l’entitat Josep Bota i Prat

El proppsat 17 de gener ens deixa de forma sobtada, als 86 anys

d’edat, en Josep Bota. Vinculat a diverses entitats andreuenques,

entre elles la Parròquia, la Casa Asil, la Comissió de Festes i l’Intitut

Agrícola Sant Isidre. Fundador de l’Associació de Veïns, l’any 1971,

i de l’Arxiu Històric. El senyor Bota és el pregoner de la Festa Major

de 1998. L’any 1987 rep la Creu de Sant Andreu. L’estiu de 2006 és

l’encarregat de llegir el pregó de l’acte de col·locació del nou rellotge de la plaça del Comerç. Actualment encara és mantenia al peu del

canó, essent vice-president de la Casa Asil i tresorer de la Parròquia.

Un servidor fa anys que el va entrevistar per a la revista De Cap a

senzillesa en fer les coses. No era un home donat al protagonisme.

Andreu. Una de les coses que més em sobtà fou la seva humilitat i

me per l’estat del seu braç, malferit de resultes d’una caiguda.

Peus (núm: 235. Juliol de 1987), a resultes de rebre la Creu de Sant

Tot just feia pocs dies que l’havia saludat pel carrer tot preocupant-

Enric Damians

Membre de la Junta de l’Associació de Veïns, l’Enric Damians

ens deixa el 24 de juliol a l’edat de 55 anys. Ple de força i vida,

una malaïda maltia se l’han dut per sempre. Actiu andreuenc,

vincultat a la Comissió de Festes i fervent militant en el PSUC. A l’Associació de Veïns fou vocal de la Junta a finals dels 80 i principis dels 90. Segons la seva amiga Quima Jofré: l’Enric era

una persona encantadora i que ho donava tot per als altres. Fins

els darrer dies de la seva vida va col·laborar en la vida

associativa andreuenca.

Economista de professió. Actiu membre de la Comissió de

Des de l’Associació de Veïns

Cultura del Casal Catòlic i de la Comissió de Barri, que després

i des de l’Equip de Redacció

l’any 1971. Casat en

retre

esdevindria l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, primeres núpcies amb la pedagoga

andreuenca i filla del malaguanyat senyor Bota, Eulàlia Bota.

Del 1972 al 1974, juntament amb l’Eulàlia, se’n van a Madrid, on són un dels fundadors de Bandera Roja. De retorn al barri,

el

més

merescut

homenatge a tots tres finats i

enviar el més sentit condol a

familiars i amics per tan

sensible pèrdua. Vull Agrair

forma part de la Junta de l’entitat veïnal andreuenca. Dedica part

confeccionar

de la seva vida a la formació política, destinada sobretot a obrers

i mestresses de casa. Treballa a l’editorial progressista Avance i

a la revista de ciència històrica L’Avenç. En els darrers anys de

la seva vida va col·laborar amb el Pare Manel. Enric Soler ens deixa el 29 d’octubre de 2009.

9

del De Cap a Peus volem

participa en la dinàmica política de la transició. En deixar

Bandera Roja esdevé militant del PSUC. En els darrers anys 70

cap a peus | febrer

Enric Soler i Ysanda

la col·laboració a l’hora de

aquestes

necrològiques a les següents persones:

Jaume

Ribó,

Montse Pardos, Pere Seda i Quima Jofré.

Pau Vinyes i Roig

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 10

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 11

L’Associació de Veïns celebra el 2 de març la seva assamblea anual amb noves incorporacions La nostra entitat tindrà cares noves en el proper any Cinc persones s’incorporan a la nova Junta i només hi haurà una baixa

T

ot està preparat per celebrar l’assamblea de la nostra AVV. Si no hi ha canvi d’última hora, hi haurà una baixa i cinc

cares noves a la propera Junta, encara per ratificar amb les

votacions. La baixa serà el fins ara tresorer de l’AVV Lluís

Raventós a qui li agraim la seva feina durant tots aquests anys. I

d’altes, s’incorporaran la Maria Guàrdia com a vocal de Sanitat; la Fina Aguilar com a vocal de Serveis Socials; Santi Serra com

a vocal d’Obres i Manteniment; Pere Roca com a nou tresorer i

David Royo com a vocal de la revista de l’Associació Sant Andreu de Cap a Peus

CONVOCATÒRIA A L’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS

Benvolguts,

Us informem que pel proper dia 2 de març està convocada

l’Assemblea General Ordinària de Socis de la nostra entitat, que

se celebrarà a la Sala d’Actes de l’Associació (C/ Dr. Balari i Jovany, 14) a les 19:00h en primera convocatòria i a les 19:30h

en segona convocatòria.

ORDRE DEL DIA

Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea anterior.

Aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes de l’any 2009.

Aprovació, si s’escau, del pressupost econòmic previst per a l’any

2010.

Aprovació, si s’escau, de la renovació dels membres de la Junta Directiva.

Informacions diverses: Estat de les obres de l’AVE. Estat dels

projectes per la Fabra i Coats. Novetats en l’habitatge protegit de

les Casernes. Estat del projecte per l’equipament sanitari de les Casernes.

Memòria d’activitats de l’any 2009 i projectes per a l’any 2010.

Per tal d’agilitzar l’Assemblea i incrementar la participació, no explicarem tota la memòria d’activitats i projectes per l’any 2010.

Hem escollit alguns dels aspectes de més actualitat per explicar-

los en el punt anterior. La memòria i els projectes es podran

l’Associació, de 18 a 20 h, i a la web: www.avvsantandreu.cat. Si

teniu dubtes o aportacions, es poden fer en aquest punt de l’ordre

del dia.

Suggeriments, precs i preguntes.

cap a peus | febrer

consultar a partir del dia 16 de febrer a la secretaria de

11

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 12

Assamblea AVV ASSOCIACIÓ

Com ja us hem informat, el proper dimarts 2 de març hi haurà l’Assemblea ordinària

partir del dia 16 de febrer podeu trobar les

memòries dels diversos temes al web

www.avvantandreu.cat

4a. calçotada de L’Harmonia REIVINDICACIÓ

El dissabte 20 de febrer hi ha prevista la celebració d’aquesta festa reivindicativa

que se celebra anualment als jardinets de

Can Fabra. Si encara no teniu tiquets, podeu passar de 18 a 20 hores pel local de l’Associació de Veïns al carrer Balari i Jovany

número

14

o

trucar

al

93.345.96.98. Per a més informació sobre

els actes de la calçotada entreu a www.ateneuharmonia.blogspot.com

Visita al cementiri de Sant Andreu CULTURA

visita guiada al cementiri de Sant Andreu

amb els autors del llibre ‘‘Classicisme i

Modernisme

al

cementiri

de

Sant

Andreu’’. Raquel Lacuesta, Margarita

Galceran, Margarida Nadal i Jordi Pujol van explicar a una cinquantena de

persones, i al llarg d’un extens recorregut,

les característiques del nostre cementiri.

Recordem que l’Associació de Veïns ha col•laborat en la difusió del llibre. Podeu

12

No volem una Vila Olímpica a les Casernes

L'

percentatges que des de la nostra entitat

soluciona les necessitats de la ciutat i va

nostra AVV hem demanat que es faci en

Associació de Veïns de Sant

Andreu de Palomar compartim el

contingut del comunicat de la FAVB

aconseguir el llibre al local de l’AVV.

La Lira serà restaurada

rebrà enguany, a partir d’una proposta

d’ERC

Barcelona,

pressupostària

de

una

partida

l’Ajuntament

de

1.600.000 euros per ser restaurada.

Aquesta històrica entitat, fundada el 1870, vol rehabilitar-ne la façana i els interiors sense alterar-ne la fesomia actual, segons ens ha comentat el seu president Enric Capdevila.

criticat

vegades:

i

han

denunciat

diverses

desaparegut

els

habitatges protegits de lloguer en sostre

Creiem que la política d'esdeveniments no

de superfície, modalitat que des de la

candidatura pels Jocs Olímpics d'hivern.

lligada a l'impuls turístic que, com diu el citat comunicat, “ha tocat sostre i ha

residencial que s'han substituït per dret comptes del protegit i concertat de

propietat, en molts casos massa car per

generat problemes a diverses àrees de la

complir la seva funció social.

municipal” va declarar al Periódico de

Ara, però, algú de l'Ajuntament diu que

Casernes de Sant Andreu podrien servir

esportistes dels Jocs Olímpics d'hivern! El

ciutat”. El dia 31 de gener “una font

per ubicar els esportistes, cosa que a Sant Andreu sí que ens ha deixat glaçats.

l'any

2022

s'hi

podrien

ubicar

els

2022! Això vol dir que uns habitatges

aprovats el 2005 es preveu que el 2022 no hagin estat encara adjudicats? Si volen fer

Els percentatges d'habitatges protegits

servir habitatges que facin servir els de

Casernes es van aconseguir gràcies a

explicacions a la Comissió de Seguiment

Sant Andreu, amb manifestacions i actes

respecte a aquestes declaracions, però

que no deixarem que ningú jugui amb

amb els habitatges protegits de les

aprovats el 2005 en el projecte de les

una intensa lluita dels veïns i entitats de diversos, fins i tot un dejuni. És per això

aquests habitatges. Des de llavors, però, ja hi ha hagut modificacions en els

CULTURA

La Societat Cultural i Esportiva La Lira

hem

sobre l'anunci de Barcelona com a

Catalunya que els pisos previstos a les

El passat 30 de gener es va realitzar una

DAVID ROYO

anual de la nostra Associació de Veïns. A

Entra al Facebook del Capapeus!

Et posarem al dia!

venda lliure! La nostra entitat demanarà

de Casernes del proper 8 de febrer repetim que no permetrem que ningú jugui

Casernes.

AVV Sant Andreu de Palomar

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:42

PÆgina 13

A l’espera dels pisos de Can Portabella

E

El retard en la construcció dels habitatges de protecció oficial està a punt de complir 8 anys

SERGI CORRAL

l juny de 2002 el primer tinent d’Alcalde

de

l’Ajuntament

de

El CAPAPEUS col•labora amb Ràdio Trinitat Vella CULTURA

Serà tots els dilluns dins l’espai ‘Tot un

poble’, en què es comentaran les

notícies que hem tractat a la revista i l’actualitat andreuenca. El programa s’emetrà de 12 a 13h i 16 a 17h. El dial

Barcelona va resoldre aprovar

és el 91.6 de la FM. També ho podeu

definitivament un pla sobre la remodelació

fer en directe a www.rtv-fm.com.

dels terrenys que ocupava l’antiga fàbrica

de Can Portabella. El pla incloïa una zona

Es constitueix l’Assamblea de Sant Andreu decideix PAÍS

verda, sòl comercial i per a equipaments i

216 habitatges lliures i 83 de protecció

oficial. Però aquesta reforma, que s’havia

El dilluns 22 de febrer hi ha convocada

d’executar durant el mandat municipal

una reunió per formalitzar l’Assemblea

que els habitatges de protecció oficial no

La convocatòria es farà al Centre Cívic

2003-2007, només es va fer en part, ja

Constituent de Sant Andreu Decideix.

es van construir. Aquests 83 habitatges

de Sant Andreu (c/ Gran de Sant

s’han tornat a incloure en el Programa

Andreu, 111) a partir de les 19h. Per a

el 2008-2011.

www.santandreudecideix.blogspot.com

d’Actuació del Districte per aquest mandat,

més informació podeu entrar al bloc

I precisament aquest és el problema. Una

xemeneia de l’antic complex fabril, que

pliment d’allò que es va prometre. La

els habitatges lliures, molts d’ells encara

vegada més ens trobem amb l’incom-

constructora que porta la reurbanització

dels terrenys de l’antiga fàbrica només s’ha

restarà en aquest espai per sempre més, i buits. També hi ha la Masia que és seu de diverses entitats, una d’elles Barcelona

ocupat dels edificis lliures. Des de

Acció Solidària. Aquestes remodelacions

els habitatges de protecció oficial es

actuals i futurs habitants de Sant Andreu,

l’administració se segueix insistint en què

que recordem que s’acaba el juny de 2011.

A dia d’avui, a la zona, que queda

compresa entre els carrers Virgili, Pare

Manyanet i Josep Soldevila, hi ha la

CULTURA

És el títol de l’exposició que es pot veure del 10 de febrer al 3 de març a Can

Fabra.

Són

una

sèrie

de

havien de suposar una facilitat per als

fotografies realitzades per presos al

perquè poguessin accedir a un habitatge

Hi han col•laborat diverses entitats del

digne a la zona, alhora que també havia de representar l’enllaç definitiu entre el barri de Sant Andreu i el nou pla ferroviari de la Sagrera.

Jo an a Ar ie t Po rt a

centre penitenciari de Quatre Camins. barri com l’Escola Municipal de Sant

Andreu, Sant Pacià Teatre, entre

d’altres. Ha arribat a la nostra biblioteca

per la tenacitat de la veïna del barri

Montserrat Cararach.

cap a peus | febrer

començaran a construir en aquest mandat,

Exposició fotogràfica a Can Fabra: ‘Cielo andante’

13

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 14

La immigració al barri de Sant Andreu

Des d’aquest número el SANT ANDREU DE CAP A PEUS tindrà una secció fixa on explicarem les experiències de gent immigrant que ha arribat al barri Per començar hem fet un diagnòstic sobre la realitat immigratòria a Sant Andreu

E

l nostre barri té una singularitat pel que fa a la immigració, el

percentatge d’estrangers està per sota de la mitjana de Catalunya,

de Barcelona i de la resta de barris veïns. Com es pot observar en

el primer gràfic de la dreta, el percentatge d’immigrants a Catalunya és

gairebé el doble que el del barri, i la ciutat de Barcelona té un índex 10

punts superior a Sant Andreu.

També és interessant observar el nostre entorn immediat per veure

l’evolució de la presència d’immigrants als barris més propers. Així, un

terç dels veïns de la Trinitat Vella són immigrants, un 15% els del Bon

Pastor i gairebé un 13% els de la Sagrera. De fet el barri de Sant

Andreu, malgrat reunir gairebé un 40% de la població del districte, acull

només un 25% de la immigració, això vol dir que aquesta es concentra a l’entorn del nucli de sant Andreu.

Això no obstant cal no oblidar que la immigració ha crescut a Sant

Andreu, ja que hem passat de l’1,5 al 8,7% del total de veïns del barri,

un creixement prou important. Cal recordar també que un 70%

d’aquesta immigració fa menys de 5 anys que hi viu, temps que es

considera el mínim necessari per començar a establir-se en una nova societat i començar un procés d’acomodació o d’integració.

Les principals característiques d’aquesta població immigrada

segueixen les mateixes pautes que a la resta de la ciutat. És a dir, hi

ha una gran diversitat de països d’origen, amb predomini d’algunes comunitats, i es tracta de població jove, bàsicament en edat de treballar;

la mitjana d’edat se situa al voltant dels 30 anys. A nivell de gènere,

segueix també la mateixa distribució que la població total del barri

14

Pel que fa al primer aspecte és interessant veure com l’any 2000 tres

països, Perú, Marroc i Equador, sumaven la meitat de la immigració del barri, en canvi avui hem de comptar fins a 8 països per agrupar la

meitat dels nostres veïns immigrats. Aquesta diversitat es pot veure en els gràfics de la dreta.

En relació a l’edat, cal veure com aquesta joventut del propi fenomen

Les xifres de joves i nens són molt similars entre immigrants i no immigrants. Actualment un 10% dels alumnes de les escoles del

districte de Sant Andreu són d’origen immigrant.

migratori es trasllada al col•lectiu de persones immigrades; així, gairebé

Aquest conjunt de dades ens permet tenir una breu mostra quantitativa

16 i els 64) mentre que en el total del barri la xifra és del 60%. I és que

entorn més immediat. Sigui com sigui , més enllà de les xifres hi ha

tres quartes parts dels immigrants estan en edat de treballar ( entre els

a Sant Andreu hi ha prop d’un 20% de persones de més de 65 anys,

mentre que entre els immigrants aquesta franja d’edat només suposen un 2% de la població.

sobre la presència de la immigració al barri, posada en relació al nostre

unes persones, nous veïns, que gradualment van configurant unes noves realitats per a la quotidianitat del barri.

Xavier Aragall

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 15

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 16

El Versalles torna a somriure

Molts pensaven que l’autèntic casinet del poble de Sant Andreu de Palomar no tornaria obrir les portes després que es tanquessin al maig. Ara, la il·lusió i les ganes d’un antic cambrer del bar, en Cristian Puigdollers, inicien una nova etapa amb l’ajut del club esportiu UE Sant Andreu. Esperem que aquesta vegada sigui per sempre.

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 17

El Bar Versalles l’any de la seva inauguració, el 1928, tenia altell i una escala doble. També s’apreciava la volta catalana que la Montse Busqueta i l’Eduard Colomé van recuperar a la reforma de l’any 2006. / FOTO BATLLE

E

David Royo i Adell

l barri des de fa unes setmanes en va ple: el bar Versalles

tornarà a obrir les seves portes. I no són les clàssiques

xafarderies de mercat, tan típiques en un poble com el

nostre, sinó uns cartells publicitaris que durant setmanes han

estat situats rera les immenses vidrieres recuperades en

l’anterior remodelació. El rètol era molt clarivident: ‘Cristian

Puigdollers i la UE Sant Andreu tornen a fer somriure el Versalles. Ens veiem aviat’.

LA PRIMERA REFORMA DEL BAR

Tot va començar quan els antics inquilins del bar, l’Eduard

Colomé i la Montse Busqueta van tancar les portes el maig de

l’any passat fruit d’uns deutes que no van poder assumir a causa

de la remodelació que havien fet. Després de vuit mesos de

reformes, van obrir l’abril del 2007, concretament el dijous Sant.

Molta il·lusió i moltes ganes amb el nou projecte. Van recuperar l’antic sostre de volta catalana que hi havia des que el Petit

nocturn on cada cap de setmana hi havia actuacions musicals en

cap a peus | febrer

Versailles es va inaugurar el 1928 als baixos de l’edifici

espai d’oci nocturn tan necessitat al barri.

17

modernista de Can Vidal. I van transformar la bodega del bar,

antic refugi durant la guerra, en un espai de concerts i de pub

directe. Amb el Sub-Versalles, Sant Andreu havia recuperat un

Però les comparacions eren una constant al carrer. La gent no va reconèixer mai l’esforç que havien fet els dos nous gerents del

bar, tot el contrari. S’havia recuperat el sostre originari però el soroll d’ambient molestava i, certament, amb la reforma es va perdre el caliu de bar-tertúlia que hi havia en el passat per passar

a ser un restaurant més del barri. Després de dos anys obert al

públic, els deutes acabaren amb el projecte la primavera passada.

UNA SEGONA OPORTUNITAT

Per aquelles dates, el Cristian Puigdollers era l’encarregat –i

encara ho és– del petit però familiar Tete’s bar situat al carrer de

>

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 18

Concepció Arenal tocant el carrer Malats. “Passava moltes

anys. El Versalles ha estat com la seva primera casa. Abans de

però la xifra de dotze mil euros que li demanava el propietari feia

el Doctor Solsona, metge de la UE Sant Andreu, perquè el

possible tirar-ho endavant”. Un dia d’agost va trucar a la gestoria inviable qualsevol nou projecte.

I és aquí quan apareix la figura del Pere Heredero. No és

possible conèixer la història d’aquest bar sense la seva persona.

18

ha estat tota la vida darrera la barra fins que es va jubilar fa pocs

vegades pel davant del cartell en lloguer i em deia si seria

Va començar quan el seu pare, Eduard Heredero, dirigia el bar i

proposar-ho al Cristian, el Pere havia contactat prèviament amb aquest club col·laborés amb el nou projecte i el bar es convertís en la nova seu social del club. I així s’inicià la gestació del nou projecte.

Però les negociacions amb el propietari les va portar el Cristian >

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 19

A dalt a l’esquerra, punt de trobada de cinc escoltes l’any 1956 davant del bar. A dalt a la dreta, Eduard Heredero, pare de Pere Heredero i propietari del bar, a la barra entre el 1948 i el 1950. A baix a l’esquerra, Pere Heredero de jove amb altres cambrers el 1956.

A baix a la dreta, empleats darrera la barra / ARXIU FAMÍLIA HEREDERO

història | “Que no cierren el bar de la esquina”. Versalles: una institució | PAU VINYES

E

n Pere Heredero, l’antic propietari del bar

Versalles, l’any 2002 fou l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major de Sant Andreu de

Palomar. En finalitzar el parlament des del balcó

de l’Ajuntament i amb una plaça d’Orfila plena fins

el moll de l’os, va pronunciar una gran frase: Que no me cierren el bar de la esquina! I és que el bar

de la cantonada entre els carrers Gran i Pons i

Gallarza és tota una institució andreuenca. Va

obrir les portes un dilluns de Pasqua de l’any

1928, amb el nom de Petit Versailles, als baixos

de l’edifici modernista de can Vidal. Abans de ser

bar havia estat una botiga de teixts anomenada Can Trenta, ja que ho venien tot a trenta cèntims.

En els primers anys de vida del bar s’hi feia

vermut-concert els caps de setmana. En l’època

del Sindicat Lliure, un membre d’aquest sindicat va assassinar

un del sindical únic dins del mateix establiment.

soterrani va servir de refugi durant les bombardejos que va

patir la ciutat de Barcelona. Segons en Pere Heredero, “Els

veïns, quan sentien les sirenes, venien a refugiar-se i les fulles de palla que fèiem servir per tapar les ampolles, les utilitzaven com a cadires mentre esperaven que els avions deixessin de

bombardejar”. En acabar la Guerra Civil el govern franquista

en una sucursal d’una entitat bancària. Per sort la cosa va

quedar en un no-res. I és en aquesta dècada que en el bar es podien trobar, en taules diferents, antifranquistes i addictes al

règim. També els capellans « progres» de la parròquia hi van fer més d’un cafè ; entre ells, Mossèn Camps. El dia dels

funerals d’en Puig i Antich a la parròquia la polícia, metralleta en mà, va escorcollar els clients del bar.

L’any 2007, després del traspàs d’en Pere Heredero a l’Eduard

obliga a canviar el nom, per afrancesat, i va esdevenir Bar

Colomer, el Versalles pateix una profunda trasformació que no

anys 50, la taquillera del cinema Alhambra –conegut

Ara, gràcies a en Cristian Puigdollers i a la UE Sant Andreu,

Versalles. La primera dona en entrar al bar fou, a principis dels

popularment com el Filferro-. Les primeres dones ho faran

acompanyades dels marits, dels pares i dels promesos. És a la dècada dels 60 que es comencen a veure dones soles i “algunes”, fumant.

La transformació de l’antic cafè vers el 1956 és conseqüència de la moda americana de l’anar de pressa, quan les tertúlies

anaven desapareixent i es va introduir la fòrmica al Versalles.

va acabar de quallar i el maig de 2008 es veu obligat a tancar.

amb l’estimable experiència i l’assessorament d’en Pere

Heredero, el Versalles obre les portes de nou tot recuperant, en

la mesura del possible, aquell aroma versallesc que tant el va caracteritzar.

P au Vi n ye s i R o ig Hi sto ri a do r i e sc ri ptor .

A u t o r d e l l l i b re ‘ P e r e H e r d e r o , u n a v i d a v e r s a l l e s c a .

E n t r e v i s t a a u n a n d re u e n c d e s o c a - r e l ’

cap a peus | febrer

Durant la República, en guerra, el local fou col•lectivitzat. El

A principis dels 70 el Versalles va estar a punt de convertir-se

19

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 20

A dalt a l’esquerra, panoràmica del Versalles abans de la reforma del 2006. / XAVI DE LA CRUZ A baix a l’esquerra, vista del bar després de la reforma del 2006. / AGUSTÍ CARNÉ Al mig, Pere Heredero i Montse Busqueta el 9 de maig del 2007, quan el Bar Versalles va rebre la placa Arrelats a la ciutat, distinció de l’Institut de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. / XAVI DE LA CRUZ A dalt a la dreta, la bodega abans i després de la reforma. / AGUSTÍ CARNÉ I VÍCTOR BORRÀS A baix a la dreta, el Versalles en obres a principis de febrer recupera la barra del mig; i Pere Heredero i Òscar Puigdollers durant els 3 Tombs. / CRISTINA GARDE I DAVID ROYO

Puigdollers. Finalment van arribar a un acord pel lloguer: vuit mil

a qualsevol moment del dia, per fer la canyeta de cervesa mentre

contactes amb la UE Sant Andreu per veure de quina manera

barri. Però també ha estat un espai per a les bones tertúlies, per

euros era la xifra definitiva. A partir d’aquí, s’intensificaren els

podien aportar capital al projecte. Tanmateix, abans del

tancament d’aquesta edició i malgrat que hi ha bones intencions

per part del Club, no hi ha cap acord tancat. Per ara, doncs, només el Cristian Puigdollers és l’únic accionista del bar.

a les conferències, presentacions de llibres, els concerts i tota mena d’actes culturals. De les xerrades al bar han sorgit projectes pel barri com ara el centenari de l’annexió a Barcelona de Sant Andreu de Palomar el 1997, la recuperació del rellotge

a la plaça del Comerç o la presentació de diversos llibres. Cal

EL SALLES, MÉS QUE UN BAR

esmentar també que durant molt de temps les reunions de

un bar. El Versalles, o el Salles, com molta gent l’anomena

CAP A PEUS,

Per a molta gent del barri, el Versalles ha estat sempre més que

encara, ha estat un espai per a fer el café i el croissant de bon

matí, per a fer unes tapes a l’hora del vermut, per a un entrepà

20

pares l’orella per saber quines són les últimes xafarderies del

redacció de la revista que teniu a les mans, el

SANT ANDREU DE

s’han celebrat en aquest bar. Els membres de la

revista esperem poder esmorzar ben aviat a l’altell mentre

debatim els temes del mes següent.

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 21

EL NOU PROJECTE

I la nova etapa s’iniciarà amb una reestructuració del bar. “Vull aconseguir l’essència que tenia abans del Versalles”, respon el

del bar i els llums. “Antigament al Versalles hi havia uns

florescents que es veien des de la plaça Orfila. Recuperarem

aquest enllumenat pel bar”. Una cosa té molt clara el nou

Cristian a tothom que se li acosta per preguntar-li com van les

responsable del bar. “Cal cuidar molt els clients i que estiguin

gener durant els Tres Tombs. Un dels canvis més importants serà

endavant però ho assumeix amb molta racionalitat.

obres. Ja va poder apreciar el suport de la gent a mitjans de

la recuperació de la barra antiga que hi havia al mig del bar. Per altra banda, en Cristian és conscient que la sonoritat del bar és

com a casa seva”. És conscient que és un dels reptes que té per L’obertura serà d’aquí pocs dies. Però el Versalles està ben viu

a les xarxes socials: més de mil persones al Facebook i s’està

ha explicat al SANT ANDREU DE CAP A PEUS, també vol recuperar el

i la seva revista, el DE CAP A PEUS, desitgem que el Salles torni a

deixar que se li escapi un somriure. A més, canviarà la decoració

per a tota la gent del barri. Així ho esperem.

algunes idees al cap però encara no hi ha res decidit. Segons

sofà i la taula rodona, “la zona VIP”, comenta en Cristian sense

renovant el web www.versalles.info. Des de l’Associació de Veïns somriure com ho ha fet sempre i continui sent el punt de trobada

cap a peus | febrer

un problema per a crear aquell caliu que es respirava abans. Té

21

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 22

entrevista | Cristian Puigdollers | NOU GERENT DEL BAR VERSALLES

“Vull recuperar l’essència de l’antic Bar Versalles”

E

David Royo i Sergi Corral

l Cristian Puigdollers serà el nou gerent d’aquest mític bar. Va

iniciar-se en el ram de l’Hosteleria als tretze anys al bar Tete’s de

l’Avinguda Meridiana on actualment és el propietari, i als setze

va començar a treballar al bar Versalles amb el ‘mestre Pere

Heredero’ que el va ensenyar tot el que representa la professió i la dedicació a un bar.

Pregunta. Com va sorgir la idea de recuperar el Versalles?

Resposta. Després de tancar el bar a

principis de maig, passava moltes vegades

pel davant i pensava ‘m’agradaria agafar-

lo’ però el fet que el propietari del local

demanava dotze mil euros pel lloguer era inviable iniciar el projecte de recuperar-lo.

P. I aleshores què va passar?

R. Un matí d’agost em vaig trobar el Pere

Heredero (històric gerent del bar durant molts anys) pel barri, molt trist i amb pena

de veure el bar tancat. I em va il•lusionar a fer un projecte nou per tirar-lo endavant

però li vaig fer saber que el lloguer era

inassumible. Aleshores ell em va donar

l’opició de parlar amb la UE Sant Andreu a

22

través del Dr. Solsona, metge del club

esportiu, i amb ell vaig arribar al Jordi Pallarés, gerent del Club.

P. Però la UESA no havia contactat amb els antics gerents?

R. Efectivament, uns mesos abans que tanquessin però la UE Sant

Andreu va veure que hi havia molts deutes i es van tirar enrera. La

diferència és que jo aporto un capital a la societat i en una de les

reunions vam acordar que seria d’un cinquanta per cent ambdues parts.

P. Això va significar que el preu del lloguer es va rebaixar?

R. Sí. A principis de setembre van començar les negociacions amb el propietari i després d’unes quantes reunions vam poder rebaixar-ho

a viut mil euros el lloguer. Aleshores amb el projecte que tenia entre mans vaig veure que era viable i vaig decidir tirar-ho endavant.

P. Quin és el projecte que vols fer al nou bar?

R. Tinc intenció de recuperar l’antic Versalles de fa quinze anys amb

la barra al mig, les típiques tapes a la vitrina, unes cinquanta tapes diferents, montaditos, plats combinats, sense deixar els mítics DAVID ROYO

sandvitx Versalles. Recuperar la taula

rodona amb sofà sota l’escala que hi

ha ara i on estava fins ara la barra

col•locar les taules de marbre blanc

amb peu de forja i les cadires de fusta antigues. Posar parquet al terra. La

zona de baix la batejaré com a

100x100 Versalles en homenatge a un antic bar que el regentava el meu

amic Adri al carrer Ruben Darío. I serà la seu per veure els partits de futbol i també els de la UE Sant

Andreu.

P. Amb tota l’expectació que s’ha creat

al barri , espereu una obertura explosiva?

R. Sóc una persona molt humil , però

en els últims dies si que he vist una posició molt clara de la gent a favor

nostre i entusiasmada per l’obertura del bar, la gent que et troba pel carrer et felicita efusivament i l’altre dia amb

el que vam organitzar pels Tres Tombs ja es va veure que l’expectació

era molt gran . Penso que l’acollida inicial serà molt i molt bona.

P. Temeu l’efecte de la competència que hagi pogut sorgir per altres establiments en aquest impàs de tancament?

R. Jo tinc una filosofia molt clara: si fas les coses ben fetes, la gent t’ho

reconeix i malgrat la competència natural dels altres establiments, aquest bar sempre ha sigut part dels andreuencs. A mi el que més

m’importa és que la gent que hi hagi dins el bar es senti ben a gust, i sens dubte tornaran al Versalles.

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 23

cap a tu | Què n’esperes, del nou Versalles? | PER BORJA MARIA

Irene Vidal. 63 anys. jubilada

Miguel Martínez. 70 anys. jubilat Espero que li doni vida al barri,

Espero que sigui almenys com

prestigi.

cambrers

antic i maco. Potser no es

que es recuperarà. Ja veniem

s’ha fet, però que sigui més

perquè el Versalles té molt de Si

hi

ha

agradables i bon ambient, jo crec abans,

ara

tornarem.

ben

segur

que

Miguel Gutiérrez. 40 anys. quiosquer La veritat és que no m’espero

el Versalles d’abans, un bar

possible perquè la reforma ja

acollidor i no un bar qualsevol com era ara.

Jaume Bosch. 70 anys. carnisser El Pere és la persona indicada,

un nou Versalles, m’espero el

ho enfocarà bé i li posarà

l’última vegada que van obrir-lo

miqueta aixecar-lo. Un local

Bar Versalles de tota la vida. De jo trobava a faltar l’ambient i la manera abans.

com

et

tractaven

Celia Ciurana. 36 anys. dissenyadora gràfica

M’espero que el servei sigui

moltes ganes. Costarà una com aquest, emblemàtic, al

centre de Sant Andreu, ha de funcionar!

Joan Martínez. 38 anys. químic

A mi em semblava bé tal com

millor, això està claríssim, que

estava abans. Potser ressonava

sense que ens reboti la veu a

m’agradava molt. El Versalles

els fumadors puguem fumar dalt,

perquè

era

una

mala

jugada, i també que donin bona

és un símbol del barri, està molt ben situat i era una pena que

estigués així.

opinió AVV | Ja ens veurem al Salles

D

es de l'Associació considerem una molt bona notícia la

Quan fa uns mesos va tancar i vam saber el lloguer que en

econòmica i difícil pel comerç en general, és més

espai, tan significatiu pels veïns de Sant Andreu, es convertís

reobertura del bar Versalles. En un moment de crisi

important que mai que gent de Sant Andreu i amb voluntat

demanaven els propietaris, molts vam témer que aquest en algun tipus de franquícia o negoci sense vinculació al

d'arrelament al territori emprengui aquesta iniciativa. Però, a

poble.

una institució, una mena de punt de trobada que sovint ha fet

És per aquest motiu que considerem justificat dedicar un

més, el Versalles pels andreuencs no és només un negoci, és

funcions semblants a les d'un ateneu d'un poble. Això és degut

a la seva privilegiada ubicació i a la història que té al darrere (vegeu l'apunt històric), així com a la importància de l'edifici, qualificat de patrimoni per l'Ajuntament de Barcelona.

monogràfic de la nostra revista a la reobertura del bar Versalles. Agarïm i felicitem a tots aquells que han treballat

per aconseguir-ho i desitgem molta sort al Cristian Puidollers

i la U.E. Sant Andreu.

cap a peus | febrer

música.

massa, a part d’això a mi

23

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

LO

11:43

PÆgina 24

Ui, quin fred!

Tiqui-tac tiqui-tec tac-tuc... les dents em peten tot el dia i la bufanda ja no m’abriga prou, em sento com un pingüí a l’Antàrtica, o potser encara més gelat, perquè ells tenen aquell pelatge que els abriga i jo... només un cabdell de llana per fer-me un bon jersei!!

Fabret Bon febrer i bon fred!!

GIN A

PO RT

IL

06/03/2010

EL PINGÜÍ EMPERADOR

Classificació: Ocell. Localització: L’Antàrtida.

Alimentació: diferents tipus de peixos.

Desplaçament: És un gran submarinista però també un magnífic explorador polar. Quan camina pel gel les seves urpes li permeten avançar a poc a poc. El dors negre capta els rajos de sol i l’escalfa. Quan neda les potes i la cua li fan de timó, les aletes el propulsen. Les plomes el protegeixen del fred. En els pendents gelats, llisca avall damunt del ventre com si fos un trineu.

24

Reproducció: La femella és qui tria el mascle i 10 dies després pon un ou d’uns 400 grams. Després serà el mascle el que covarà l’ou dempeus, aguantant el fred, sense moure’s i sense menjar durant dos mesos. Per resistir la baixa temperatura, que pot arribar a 50 graus sota cero, els mascles s’ajunten els uns contra els altres.

Quan els petits pingüins surten de l’ou, ho fan sense plomes i el pare els continua protegint del fred i els alimenta fins que la mare torna. Llavors ell marxa a buscar menjar i la mare es queda cuidant del petit i alimentant-lo.

Curiositats: Cap a finals de novembre, salten en grups al mar. Els adults poden nedar entre 80 i 100 quilòmetres al dia. Per alimentar-se es cabussen fins a 530m de profunditat i poden aguantar al respiració durant 10 o 12 minuts

HIVERN: L'hivern és silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

Galàctica contra el poder

Teatre pels descosits presentarà Escenes d’una execució el 30 i 31 de gener als Catalanistes El 30 i 31 de gener podrem veure un duel entre art i política al

Centre Cultural els Catalanistes, es tracta d’Escenes d’una execució, un espectacle de Teatre pels descosits. Toni Navarro

presenta aquest excel·lent text de Howard Barker que esbossa

les trifulgues per les que passa Galàctica quan el dux de Venècia

li encomana de pintar La batalla de Lepant. Tota una reflexió

Llança’T!

sobre la creació i el poder que ens farà esprémer les idees.

E

El saT! ofereix un inici de 2010 farcit de teatre l saT! Enceta el 2010 amb 18 espectacles per embadalir els andreuencs i d’altres que s’aventurin al nostre poble. Gairebé la

meitat dels espectacles formen part del projecte BCN familiar, és

a dir, espectacle enfocats al públic infantil: mim i clown es van fusionar a Jordi Carlitos II (Cia. Teatral La Máscara); El Replà Produccions va

intentar esbandir les pors dels fills de pares separats amb No passa

res; i finalment Titiriteros de Binéfar va contar una poètica Faula de

la guineu amb l’ajuda de titelles. Però encara ens falten veure tres

Com que de teatre no n’he fet mai els explicaré un conte

Teatre eSseLa presenta El millor dels mons de Quim Monzó al saT! Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels millors escriptors

contemporanis en llengua catalana, o potser el millor. Contes,

novel·les, articles... i, fins i tot, els discursos de Quim Monzó són

espectacles: Els titelles seran els protagonistes de Ploramiques, el

un gran treball de precisió, sàtira i originalitat. Malauradament (o

de març; i del 20 al 28 Zum-Zum Teatre contarà contes i llegendes a

i és per això que la companyia Teatre eSseLa ha pres sis contes

amb Ralet, ralet.

del 22 de gener al 7 de febrer.

nou espectacle de l’Estaquirot Teatre, que es representarà del 6 al 14

del recull El millor dels mons d’aquest autor per portar-los al saT!

Enguany només es faran dos espectacles de dansa, ambdós

No és la primera vegada que els directors Cacu Prat i Pep Tinés

espectacle de Jordi Cortés i Alta Realitat, una peça que mostrava

Miquel Martí i Pol i Pere Calders. Aquesta vegada han pres la

d’estrena. D’una banda, vam poder veure V.I.T.R.I.O.L., el nou

adapten un autor català, ja ho havien fet amb Jordi Arbonès,

l’alquímia de la dansa. D’altra banda, del 31 de març a l’1 d’abril

mort com a leitmotiv del seu espectacle. Una mort que engloba

serà la participació del saT! a la 7a edició del Festival Internacional de

pianista Arnau Tordera i la mestra de cerimònies Marta

Thomas Noone Dance clausura The Room, fase III. Però el plat fort dansa de Barcelona del 7 a l’11 d’abril.

tota la peça gràcies a una mena de cabaret macabre amb el Parramón.

Per acabar, el tercer gran projecte del saT! és el BCN Espectacle:

Un cabaret que, si bé ens ajuda a respirar una mica entre conte

Monzó de Teatre eSseLa. L’Esbart Ciutat Comtal celebrarà el seu

monzonià de gintònic. D’altra banda, tot i la tragèdia del tema, els

28 Clac&Roll unirà claqué i música a TapArpègics. Es clausurarà el

Garçon i Joan Roura) ens mostren l’absurditat de la mort i

Cazando gamusinos de Dani Pérez i El millor dels mons, de Quim

50è aniversari amb l’espectacle Síntesi, del 5 al 7 de març. Del 18 al trimestre amb un musical català basat amb la llegenda del timbaler del Bruc, Timbals a la nit, de Cia. Pròleg del 15 al 25 d’abril.

i conte, grinyola força i no acaba d’encaixar amb l’univers

sis contes (interpretats principalment per Diana Gadish, Albert esdevenen una delícia còmica i surrealista, amb l’excepció de Vacances d’estiu, un conte poètic però massa amarg.

cap a peus | febrer

Titiritriki. Finalment, Samfaina de Colors omplirà el saT! de música

potser afortunadament?) Monzó mai no s’ha aventurat al teatre,

25

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 26

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS I NATÀLIA RIVERO

Anys i anys, per molts anys!

V

El Grup Teatral Antifaz celebra el seu 40è aniversari et aquí una vegada… un grup de persones es trobava al

Cura del amor. I, fins i tot, actuaren al Taller de comedias de Televisió

estona plegats. Però unes remodelacions als Padres feren que

Tubau. Aquest nomadisme els ha valgut uns quants premis en molts

Dagés, Maria Maynou, Josep Sánchez i d’altres anaren a parar a la

cercle, enguany clausuraran el seu aniversari amb Peer Gynt d’Henrik

col•legi Jesús, Maria i Josep per fer teatre i passar una bona

la troupe hagués de marxar a la recerca d’un nou espai. Ramon Societat Coral La Lira i, un bon dia, concretament el 6 de maig del

dels concursos de teatre amateur en què han participat. Per tancar el

Ibsen, un ambiciós muntatge amb la participació de la Jove Orquestra

1970, entre bambolines i a corre-cuita van decidir anomenar-se

del Raval, a l’Aliança del Poblenou el 29 i 30 de maig.

enguany celebrarà el seu 40è aniversari.

Com a bons emmascarats tastaolletes, els seus components han

Els primers anys van ser difícils (clandestinitat, indecisió...), però amb

Catòlic, Els Catalanistes (Centre Cultural Espanyol), l’Ateneu Obrer

Antifaz. Fou així com nasqué aquest grup de teatre d’aficionats que

26

Espanyola el 20 de juny de 1975 amb La ratlla de Sant Martí d’Ivan

peces com La Cura del amor, Vamos a contar mentiras i Falta de

pruebas van demostrar les seves ganes de donar a conèixer el seu amor pel teatre. A més a més, l’any 76 el grup tingué una escissió i

els components que tenien una visió més professional del teatre (com molt bé han demostrat amb els anys: els germans Banacolocha,

Carme Abril, Joan Bas...) fundaren un altre grup, l’Ou Nou. Tot i això,

la flauta sonà i escenificaren un aclamadíssim Retaule del flautista a

la plaça de les Rates de la Sagrera.

El Grup Teatral Antifaz és un dels més “internacionals” de Sant

Andreu, ja que ha fet actuacions a més d’una quarantena de

poblacions de tot Catalunya: l’Hospitalet, Moià, Palau de

Plegamans... De fet, la seva primera actuació com a grup de teatre

independent va ser el 5 de setembre de 1970 a Balaguer amb La

trepitjat gairebé tots els escenaris de Sant Andreu: La Lira, Casal i, finalment, els locals de la Parròquia de Sant Pacià (el seu emplaçament actual). Una altra característica del grup és el treball

permanent que ha fet amb nens i joves: l’any 78 representaren Els

bruts de Vallneta al cicle de teatre juvenil organitzat al Teatre Romea

per Cavall Fort; al llarg de cinc edicions (1993-1998) van organitzar

un concurs de teatre juvenil orientat a instituts amb el nom de Mostra

de teatre juvenil Memorial Ramon Dagés; i es creà la secció de teatre

infantil (anys més tard esdevingué un grup de teatre infantil-juvenil

independent) Racó de Teatre Infantil Antifaz, que l’any 1999 guanyà el concurs de teatre per les escoles amb una adaptació pròpia de la

llegenda de Sant Jordi.

Malauradament el grup ha hagut de patir dos moments clarament

tràgics: la mort del seu primer director i fundador, Ramon Dagés, l’any

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 27

A l’esquerra, una imatge de l’obra Pedra de Tartera. Al mig, seqüència de Sola en la Oscuridad. I, a la dreta, representació de l’obra Quan els records parlen, de F. Lorenzo Gàcia al 2002, on apareixen Quim Colomer, Joana Targarona, Trini Miota, Eva Mª Fernández, Jesús Manzano, Oriol Jové, Elisa Balius, Elma Vila i Vicenç Albella.

1993; i 8 anys més tard, la del director artístic Miquel Vila. Però

segurament els han retut homenatge de la millor manera possible:

peu. Finalment el Miquel Vila, director de la Família de l’Antiquari, em

va empènyer a l’escenari i vaig haver de lligar-ho com vaig poder”.

continuar endavant amb el Grup Teatral Antifaz i celebrar els 40 anys.

Quedar-se en blanc està a la llista d’allò que no agrada als membres

PA RL E N E LS PR OTA GO NIS TE S

descarregar la furgoneta per anar de “bolo”. “Què ens agrada? El dia

“Conèixer textos, inventar personatges, països, cases, nits, dies, situacions, vibrar amb una veu, tenir calfreds amb un silenci, recollir

crítiques i aprendre d’elles, recollir premis i pensar que la pròxima obra encara la farem millor, compartir amb els nostres fills i filles (Racó de

que reparteixen paper, trobar-nos amics i amigues al patí de butaques

menjant un entrepà i, sobretot, quan tanquem teló i sentim l’aplaudiment del públic”, explica la Palmira.

Des dels seus inicis a l’Antifaz (el curs 1973-1974) la Palmira en té

quan ha caigut un focus en plena actuació, milers de mans aplaudint

molts, de bons records: “Vaig pujar aquelles magnífiques escales del

en aquests 40 anys”. La Palmira Alguersuari, membre de l’Antifaz des

segura, va provocar que tingués un calfred. A l’escenari, en Jordi

i, el més importat de tot, els amics i amigues que hem fet a l’Antifaz del 1973, ens ha intentat resumir així 40 anys d’anècdotes. En Jesús

Manzano, actual president de l’Antifaz, també fa referència a l’amistat

que es respira entre el grup quan diu: “en un període tan llarg de temps

les relacions entre els companys del grup han transcendit allò

purament teatral i ha assolit l’àmbit sentimental i emotiu.

L’amistat es va convertir en diversos casos en amor i matrimoni”. I és que han passat moments de tot. Si parlem d’estones divertides, la

bell edifici dels Catalanistes (avui enderrocat) i una veu forta, greu i

Banaclocha, la Carme Abril i en Norbert Ibero, a l’assaig de Las

Brujas, de Salem. Vaig pensar que jo mai podria estar a dalt d’un escenari, però potser va ser un encanteri de Las Brujas que van fer

possible que hi pugés una i altra vegada i, com jo, ho van fer molts

nois i noies que vindrien darrere meu i que serien una part important

en el grup. Érem tots molts joves, i dirigits per en Joan Bas i en Ramon Dagés vam començar a sentir passió pel Teatre.

Trini Miota, actriu de l’Antifaz, ens posa un exemple:“ Amb la Família

El nom del grup “Antifaz” ha estat un element que ha perdurat durant

assaig general. Jo interpretava el paper de Colombina i l’escena

mot: “El grup no tenia nom fins que la Juanita Barberá ho va

de l’Antiquari vam fer una mostra en un teatre sense haver tingut un

prèvia la protagonitzaven en Vicenç i en Jesús Manzano. Es van

quedar en blanc, no recordaven el paper i van començar a navegar

a l’escenari, no hi havia manera que enganxessin el fil de l’obra. No

sentien ni l’apuntadora i jo no podia sortir fins que no em donessin

aquests 40 anys. En Jesús Manzano ens descobreix l’origen d’aquest

improvisar per saludar alguns companys del grup que havien anat a

veure-la cantar a Badalona. Se li va ocórrer de manera espontània, i

el nom d’Antifaz va tenir tanta fortuna que ha durant fins avui, i que

segueixi per molts anys!”

cap a peus | febrer

teatre), riure quan s’ha trencat una cadira a l’escenari o tenir serenitat

de l’Antifaz. Tampoc els agrada no tenir paper en una obra ni

27

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 28

L’Associació de Veïns col·laborarà en un projecte artístic a la Fabra i Coats Art]3 és el projecte artístic de la Jordina Barceló i l’Anna Roser en el qual participarà la nostra Associació. S’espera que de cara al mes de maig es pugui veure aquesta obra que es realitzarà conjuntament amb entitats del barri.

O

cupar el vestíbul de l’antiga Fabra i Coats per dos motius:

molts articles reivindicant aquest espai al CAPAPEUS.

barri, a tots els veïns i a les entitats que conviuen és la idea

El segon passatge és un homenatge a tots els treballadors i

motiu, ja fa setmanes que s’han adreçat a diverses entitats del

fotografia dels anys 50 de la Fabra i Coats. El passat industrial

aproximar l’art entre el gran públic i fer un homenatge al

que tenen aquestes dues coordinadores del projecte. Per aquest barri com l’associació Amcis de la Coats , el grup TACA de pintors, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i la nostra Associació

de Veïns entre d’altres per fer una “obra de creació activa i col·lectiva” com ens comenten les seves autores.

treballadores de les fàbriques del barri, simbolitzada amb una

del barri amb fàbriques com la Maquinista, la Pegaso, Colorantes, Can Galta Cremat, Can Portabella, etcétera, és una manera de reivindicar aquest llegat.

El tercer és retre homenatge a un dels fills predilectes del barri.

Aquest projecte va ser un dels escollits dins del concurs ‘Fàbrica

En aquest cas, del dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias, autor

Barcelona. El projecte en sí tracta de construir tres enormes cubs

“Els vells” i vinculat al moviment modernista.

de Creació’ que va organitzar l’any passat l’Ajuntament de

de diferents dimensions on es plasmaren diversos passatges del

barri. S’han triat quatre fotografíes de diversa temática per realitzar l’obra:

El primer vol reivindicar el passat camperol i pagès d’aquest antic

de diverses novel·les i obres de teatre com “El cor del poble” o I donat el divers teixit associatiu que hi ha a Sant Andreu, s’ha escollit una fotografia de Festa Major com a quarta temática,

encara que no s’ha decidit quin será finalment.

Us seguirem informant sobre aquest projecte que s’iniciarà a

municipi independent del pla de Barcelona amb la masia de Can

finals de març i es podrà veure al maig al vestíbul de la Coats en

reivindicada per l’Associació de Veïns per la seva conservació i

Da vi d Ro yo i Ad el l

Valent, que ha sobreviscut durant als anys i que ha estat molt

el mar de les Festes de Primavera.

rehabilitació que ha arribat fins als nostres dies. Podem trobar

28

La méteo

L’ ob se r v a do r m et e o r o l òg i c d e Se r gi C or r a l Bu e l a Gener s’ha presentat un xic peculiar. L’elevat número de

dies de precipitacions i tants dies totalment coberts ens han

donat la sensació d’un clima londinenc, gens habitual a casa

nostra. Els 17 dies de precipitació apreciable suposen la 2ª

xifra més elevada des del 1914 a la ciutat, només superada

el 1996. L’abundant nuvolositat ha fet baixar la mitjana de temperatures màximes, fet que ens ha portat una temperatura mitjana una mica per sota de la normal.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

16,1ºC 0,6ºC 9,2ºC 1025hPa 991hPa 1012,2hPa 47,4 mm 9,2 mm

15 10 18 8 7

w w w . m et e o cl i m at ic . c om w w w . m et e o sa nt a nd r e u. bl o g sp ot . co m w w w . l a no st ra me t e o. c o m

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 29

Forn Girabal: un pa centenari (1a. part)

Situada al carrer Servet número 34, aquesta fleca ha estat doblement premiada: va ser reconeguda per la Cambra de Comerç de Barcelona pel seu centenari i fa uns dies va rebre la distinció del I Premi Botiga Centenària del Districte de Sant Andreu

E

A l’esquerra, el Ramon i el Bartomeu, el seu pare, ensenyant els premis rebuts pel centenari, i al mig dels dos hi ha la Maria Teresa (esquerra) i la Maria Alba. A la fotografia del mig s’aprecia el Ramon preparant una coca d’arengada. I a l’esquerra, els fundadors del forn / DAVID ROYO

l pa és farina, aigua, sal i llevat natural. Són només quatre

l’avi del Ramon el van enviar a treballar a un altre forn: “Cal Querido’

combinar-los a temps. Això és el que ha mantingut en Ramon

Can Mauri.

ingredients però perquè en resulti un bon pa, s’ha de saber

Girabal després de quatre generacions des que el seu besavi

Bartomeu va fundar el forn el 1909. ‘És un ofici artesanal que permet oferir un producte de qualitat’ ens comenta en Ramon. I és que la

temperatura, la humitat, la quantitat de llevat que s’hi posa i el temps

a tocar amb l’actual Carrer Gran. Més amunt hi havia el tercer forn:

Acabada la guerra, les restriccions de llum i de subministraments van ser una constant i l’any 1946, en Bartomeu, pare del Ramon, a l’edat

de setze anys, va fer una instal•lació elèctrica que encara avui dia es

de fermentació són claus per a l’elaboració del pa artesanal. En

manté en bon estat, per bé que fora de servei. A mitjan dels anys 50,

fins als nostres dies.

de botigues en aquestes zones, va fer que molta gent baixés a

aquesta primera part del reportatge explicarem la trajectòria del forn

En Ramon és el besnét d’en Bartomeu Girabal Plans, fundador del

forn, que va haver de deixar el seu poble (Artés, al Bages) després que

les vinyes quedessin arrasades per la fil•loxera. Així és com en Bartomeu Girabal arriba a Sant Andreu de Palomar, concretament al carrer on ara es troba el forn. ‘Abans només hi havia planta baixa i era

el forn i la casa en un mateix replà’. Segons comenta el Ramon, en Bartomeu va fer venir la màquina de pastar des de Girona en tren, en

una època convulsa: l’any de la Setmana Tràgica. “S’explica que va contractar un pistoler per protegir el trasllat de la maquinària des de

comprar al mercat de Sant Andreu i als comerços del barri, que en aquella època van créixer moltíssim. Però a la dècada dels seixanta, amb la construcció de la Meridiana, el barri es va dividir en dos, i

l’afluència de clients provinents d’aquests barris va baixar ostensiblement.

En Ramon ens comenta que la crisi del petroli de 1972 la recorda amb

molta intensitat. ‘Havíem tingut fins a cinc treballadors al forn entre

assalariats i aprenents i tres dependentes, però la caiguda va ser tan

forta que vam haver de reduir llocs de treball’. Actualment en Ramon

porta tot sol el forn, amb l’ajut d’una treballadora (Maria Alba) a la

l’estació de Sant Andreu Comtal fins aquí’, afegeix en Ramon. Al

botiga. La dona del Ramon, la Maria Teresa, els ajuda sovint.

prematurament i va ser la besàvia qui se’n va fer càrrec. Quan va morir

Fa pocs dies la família Girabal va rebre una trista notícia: la mort de la

començament era un forn i pastisseria. El fundador va morir

als anys 60, el seu fill (avi d’en Ramon) es va posar al capdavant del

mare del Ramon, el passat 5 de febrer, després d’una llarga malaltia. Per

El 1930 va néixer el pare del Ramon, en Bartomeu Girabal Xicola, i

passat. Des de la redacció del CAPAPEUS i l’Associació de Veïns

negoci.

casualment en aquest moment es deixa d’elaborar pastisseria. Durant la Guerra Civil el forn va estar col•lectivitzat i va sofrir diversos atracaments. En aquella època al carrer Servet hi havia tres forns i

aquest motiu es van ajornar els actes del centenari el juny de l’any volem acompanyar en el dolor la seva família.

Da vi d R o yo i A de l l

cap a peus | febrer

QUATRE GENERACIONS DE FORNERS

l’allau d’immigrants a barriades com Nou Barris i Verdum i la manca

29

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 30

Per estar informats del barri, entra al web de l’Associació!

www.avvsantandreu.cat

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 31

El Perfil de...

Montserrat Sala Benet de la Cruz

Socis de l’AVV des del primer dia XAVIER DE LA CRUZ

A

Sant Andreu hi ha de tot i no cal que vagin a Barcelona a

buscar res, com bé diuen ells. Socis de l’Associació de

Veïns des del mateix dia que es va fundar, amb aleshores

seu a Rubén Darío, la Montserrat Sala Guinars i en Benet de la Cruz són una de les parelles més actives del barri, els seus rostres són coneguts a tots els actes, balls i celebracions.

El dia d’avui és ben diferent al que tenien uns anys enrere. La

Els seus costums sí que no han canviat gaire des que eren

joves. Abans anaven a l’Atlàntida, al Recreo, a l’Odeón o al

Victoria; ara es conformen amb els Lauren. Abans anaven a les boleres; ara ja no queden locals i han reemplaçat les bitlles pels

dards. El que no ha canviat són els balls, sempre han

freqüentejat les festes majors del barri. Com tampoc no ha

canviat l’anar a l’escola, ja que, encara ara, van a col·legi i fan

els deures: un cop a la setmana van al centre cívic a fer un curs

de memòria. I en cinc anys, no han fet ni una sola campana.

s’ho passava bé, allà hi tenia la seva colla d’amigues i la dura

Són més de 80 anys al barri, temps suficient perquè hagi canviat

en canvi, va anar feinejant pel barri però finalment va estabilitzar

havia a Concepció Arenal o a la Rambla i també el Versalles, tot

ganes de tornar al barri a gaudir de la resta de dia.

saber greu que el tanquessin, eren uns habituals i molt sovint, tot

les 5 del matí, anar a la fàbrica era poc similar a un sacrifici. Ella

jornada laboral no li esborrava el somriure dels llavis. En Benet,

la seva feina a Sant Cugat. Al final de la jornada no li faltaven les I per passar el temps lliure havien de “fer córrer la imaginació” i muntar-se el seu propi sarau “perquè de diners, no n’hi havia”.

prou. Confessen que enyoren coses, com les boleres que hi i que ja saben que aquesta enyorança durarà ben poc. Els va

passejant, s’arribaven fins ben entrat el carrer gran –o carrer

major, com diu en Benet- amb l’al·licient d’aconseguir trobar una

taula buida i berenar en companyia de qualsevol veí del barri.

Precisament així es van conèixer, al pati d’una amiga on cada

Perquè a Sant Andreu, s’hi coneix tothom.

patis de les cases i així, a celobert, passaven les hores. Música,

Si una cosa no tenen és avorriment, estan ben entretinguts

diumenge improvisaven una discoteca. Els joves es reunien als

acció i va sonar la flauta, amb 17 i 20 anys van començar

durant tot el dia. El matí l’aprofiten al màxim: comprar, fer alguns

se’n va anar a Sóller a fer el servei militar, temps que la

tenen cap rutina però les tenen totes ocupades, diuen que quan

aviat ja en farà 60 anys, van superar molt satisfactòriament la

Jo an a A r i et Po r t a

festejar. Només es van separar durant dos anys en què en Benet

Montserrat va dedicar a cosir el seu propi vestit de núvia. D’això

prova de les noces d’or i ara ja s’intueixen les noces de platí.

encàrrecs i preparar el dinar. Les tardes ja són una altra cosa, no

surten “no tenen hora de tornada”.

cap a peus | febrer

Montserrat treballava a la Coats i, malgrat haver-se de llevar a

31

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 32

LA REFLEXIÓ | Quins ‘masques’! | PER XAVI OLIV

C

ERES

ol i no fer alguna referència a cervesa o veure un partit de futb itgem el carrer, trep i casa de im sort n qua ada dia, erable, i que lluïm com galons la darrera minutada, sempre sup n on uira seg m eixe con que s cose pressuposem que les m que setmana rere setmana del més alt rang. Poc ens pensàve Carrers, edificis, ar. deix vam les ahir on sempre, arretes tècniques per recórrer ens trobaríem vestint malles i sam ebé gair té man es i diar atge pais tre cut molt, ben bé superem la comerços, entitats..., el nos la ciutat. Actualment el grup ha cres ent, no pensem esm m pare hi no això per i litat en la seva tota seccions (muntanya, triatló, trentena si comptem totes les ser, bli sem que al estr anc molt per pas que tot, absolutament tot, equip amb cara i ulls ens mou patins...), i la il·lusió de saber-nos anterior. Aquesta cia istèn inex una , tant per i, ci té una data d’ini en reptes. a créixer en membres i, sobretot, par fa uns dies quan el “Club s’ha assentat i gaudeix de filosofada de baix cost em va atra tot No deixa de ser curiós, un cop i altres disciplines me letis d’at grup , reu” And t San s sorgeixen de la manera Masques de bona salut, que molts cops les cose vam ens , ens oríg s seu dels des o esportives al qual pertany ent, des de la pura diversió menys planificada, espontàniam a la seva situació yien aten que s stion qüe de ar Aquell dia, el primer oficial, reunir per parl desenfadada com en el nostre cas. dos farà t avia xò D’ai tot. r ença com bon matí fins a l’Empordà, actual, ben diferent a com va agafar els cotxes un diumenge de una marató per en ell frug Pala a n due ens s pensar el sobreesforç amb anys, i els inici córrer sense físic ni condicions i com qui per ats resc eng , colla la de sis pel preu que vam pagar va relleus (Ekiden) en la qual una paella excessivament salada ar-hi el fetge i els deix vam er, córr a vida la tota s’havia dedicat ctiu que sempre utilitzem per ser una absoluta ‘mascada’, adje per ps tem ïen inclo no es vers con ment absurds. I d’aquí, la pulmons. Llavors les nostres riure els comportaments orgullosa desc ions tuac pun ni s, groc ni xips quilòmetre, ni marques personals, Masques de San Andreu. resta ja la sabeu. Llarga vida als una fer per s ir-no reun able ens dobles o triples. Ara és imp

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA HORITZONTALS:

1. Aprenent, dependent de botiga. 2. La forma d’energia més

utilitzada. 3. Cop mestre que es dóna a una pintura. Les senyores

que acompanyen l’alcalde al Consistori. 4. Eina. Vocal. Escola Lírica Universal. Pal. 5. Ciutat de Menorca amb important port.

Turístic poble mariner del País Basc francès. 6. Barcelona. Eina

de tall per afaitar. Pòquer d’as. Vocal. 7. Nota musical. Germen que facial. 8. Petar com un globus, Zero. Sud-est.

VERTICALS:

1. El mes de la Diada. 2. Ocell de plomatge terrós que viu pels conreus. Està. 3. Habitual de les biblioteques. Cent romà. 4.

Atabala, torba, mareja. 6. El Ter baixa remogut. Exaltat i rabiós. 7.

Element bàsic per la vida. Funciona. 8. Unitat de Cures Intensives.

Liderar. 10. Etòlia. O. 11. larutaN. 12. LTE. Z. As. 13. S. I.

Tribunal Constitucional. Consonant. Condiment mediterrani. 5.

Ase.

Eina de tall per afaitar. 9. Anar al capdavant d’una cursa,

All. 5. Atribola. 6. Tre. Irat. 7. Aigua. Va. 8. UCI. Raor. 9.

Vocal. 11. Sense additius, conservants ni colorants (al rev.) 12.

AAAA. A. 7. Re. Llavor. Nas. 8. Esclatar. O. SE.

SOLUCIONS

Ruc.

Horitzontals: 1. Saltataulells. 2. Electricitat. 3. Toc.

Línia de Trens Especials. L’última. El primer. 13. Sud. Afirmació.

Regidores, 4. Estri. U. ELU. I. 5. Maó. Biarritz. 6. B. Raor.

candidatura o classificació. 10. Regió muntanyenca de Grècia.

Verticals: 1. Setembre. 2. Alosa. És. 3. Lector. C. 4. TC. R.

32

un cop madura es desenvolupa en forma de planta. Protuberància

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

En conte

PÆgina 33

A

l tren, tornada matinal a l’insti. La Cris i la Lo es posen al dia

després de la ressaca de Nadal i Reis. Després de les ressaques de Nadal, Cap d’any i Reis. La Cristal –que ha

Grans proeses

em pregunta quanta gent hi havia a la festa i quant alcohol.

Quants litres, i suposo que calcula quants cubates m’he pogut

prendre per estalviar-se de preguntar-m’ho. I jo sempre li dic

trigat massa a fer-se dir Cris– explica a la Lo –que va néixer

que una o dues ampolles. Em costa de creure que s’ho cregui,

finalment el bon començament del nom– que aquest any, com

hi tinc bon rotllo. Segona proesa.

Eulògia perquè li acabessin dient Eulo i per treure’s de sobre

cada any, s’havia embolicat amb un manso, el mateix manso de

però almenys fa veure que s’ho creu. Amb el pare m’hi entenc,

cada any. M’hi embolico cada nit cap d’any, li deia, i també cada

Ja al passadís dels primers de batxillerat la Cris i la Lo

i jo, un home a cada disco. Primera proesa. Però la Lo sap que la

Quin pal! Nosaltres comencem amb tutoria i com que sempre

estiu, amb les vacances. Els mariners tenen una dona a cada port,

Cris té xicot. Tu tens nòvio, me li fum. Primer revés. I la Cris que

s’acomiaden fins a l’hora de l’entrepà. Què tens, ara? Mates? n’hi ha que xerren molt, pots dormir una miqueta a les files del

sí, però això no ho sap. Ni ho sabrà mai. El contraatac.

darrera. Tercera proesa. I nena, que no has dormit bé que

I heus aquí com les dues gallines arriben a l’estació. I surten

prou? Plantofada en tota regla, la Lo guanya l’últim punt. Però

del vagó que els ha brindat una visita cega a les entranyes de

la serra, i la Cris hi torna. Que jo, quan torno a casa de matinada, mon pare em pregunta si he begut. I jo li dic que una

mica, no m’agrada mentir. I aquí la Lo veu l’escletxa per

defensar-se de l’envestida xulesca de la Cris, i li etziba nena,

que ton pare no es mama el dit. Si agafes un gat, t’ho notarà. I

tinguis son. Sí que fas mala cara! O és que no t’has maquillat

la Cris no es dóna per vençuda i aixeca el cap. Que a l’insti no vinc a lligar, jo. Tu sí, Lo? Per això no m’arreglo si no em dóna la gana. Quan tinc gana, ja sé com fer-m’ho. Declaració de

principis, de proeses i d’intencions, tot en una sola frase. Final ajustat. El temps dirà.

la Cris juga la carta que la Lo no espera: li dóna la raó. El pare

A n dre u G i ra lt ht t p : / / e n d o r m i s c a t . b l o g s p o t . c o m

El Far de tots els mars A la Elena Montoya, la nena que ja no treballa

Meridiana, i que com a mínim ara té una nova

que s’enfonsaran

al rostre més suau.

feina menys indigne. A la nineta de sutge dels

Espines d’un món que s’enfonsaran

del far de la igualtat.

lluna de llum plena de pena.

semàfors, qui no va tenir la sort de rebre la llum

T’has preguntat mai que hagués pogut passar si abans de marxar, haguéssis trobat el far de tots els mars.

No et retrec res sols, que jo t’estimo tant maleïda llum, tant sols a molt pocs el far va il•luminar.

Una ferida a la pell més innocent espines d’un món,

PER ALBERT ESTENGRE

|

a un llavi carnós ple de misèria,

Ulls de suspires que cremen ofrenes, nineta de sutge demanant tendresa.

I filla de Déu, que entre braços d’àngel busca orfena la manera.

Carona d’àngel, on són els teus?

On s’han ficat, si en aquest cantó hi ha pena.

Fotopoètica

cap a peus | febrer

netejant vidres de cotxes als semàfors de la

33

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 34

Esports| Futbol i Waterpolo

A

L’etapa daurada del Sant Andreu l vestidor de la U.E Sant Andreu cada cop és més present el

somni de pujar a Segona. Per complir-lo no només s’hauran de superar barreres esportives, sinó que també s’haurà de

ls passats 22, 23 i 24 de gener la piscina Pere Serrat de Sant Andreu va acollir la Copa del Rei de waterpolo. Aquesta

competició agrupa els millors vuit equips de la Lliga Nacional

treballar per a millorar les instal·lacions. El club ha rebut una

de Divisió d’Honor al final de la primera volta del campionat.

modificacions imprescindible per a jugar a la Divisió de Plata és

setmana de l’any en què els millors jugadors, entrenadors i

subvenció de 800.000 euros per a remodelar l’estadi. Una de les

posar seients a tot l’estadi. Ara només compleix aquesta condició la

L’aturada de la lliga permet que aquest sigui l’únic cap de

àrbitres es poden veure tots junts en un mateix lloc, competint i

part de tribuna. Aquest canvi d’infraestructura suposaria disminuir la

lluitant per l’obtenció del segon títol en importància en el marc

Els homes de Nacho Gonzalez segueixen sent el rival més temut

Pel que fa a la qüestió estrictament esportiva, la sort no va

líder en solitari, i a mesura que passen les jornades va incrementant

dedicació del club a l’hora d’organitzar la competició no es van

capacitat del camp, fixada ara mateix en 15.000 espectadors.

per tots els equips del grup tercer de la Segona Divisió B. Es manté la distància amb els seus perseguidors. L’altra cara de la moneda

del waterpolo estatal.

acompanyar l’equip del Sant Andreu. L’enorme esforç i la veure corresposts amb el sorteig de quarts de final, en què

són els equips catalans com el Terrassa, el Gavà, el Lleida o

els homes de Manolo Suárez van quedar emparellats amb

l’equip egarenc fa mesos que no cobren, i en senyal de protesta

i estatal en els darrers anys, i que finalment acabaria essent

l’Espanyol B, que ocupen les zones de descens. Els jugadors de

van decidir tancar-se al vestuari i fer vida a les instal·lacions del club.

Esperen cobrar allò que és seu, i mentre no es facin efectius els

l’Atlètic-Barceloneta, autèntic dominador del waterpolo català

el campió de la competició. Amb el cop moral que

representava saber que les possibilitats de classificar-se per

pagaments seguiran al vestuari.

a les semifinals eren una proesa gairebé impossible, els

La U.E Sant Andreu ja ha presentat la nova samarreta que lluiran a

va tenir la desitjada efectivitat i la derrota final (4-14) va

partir d’ara. El disseny va ser presentat pel president del club, Joan

andreuencs van provar-ho tot per frenar els mariners però res

certificar el punt i final en una competició en la qual, no ho

Gaspart, a la junta d’accionistes del 27 de novembre. És molt similar

oblidem, fa dues temporades l’equip va quedar sots-campió a

samarreta es va presentar al Narcís Sala, en el partit contra el

Barceloneta.

per part de la directiva encara més important. A les portes de l’estadi

L’Atlètic-Barceloneta es va proclamar finalment campió

d’Haití. Els diners que es van recaptar juntament amb el 10% del

Ara, la lliga nacional reprèn el seu curs amb l’objectiu per

a l’anterior, i es caracteritza per ser fidel a les quatre barres. La

València Mestalla. En aquest matx, però, cal destacar una actuació

es van col·locar diferents urnes per ajudar els més necessitats

34

E

El CN Sant Andreu acull la Copa del Rei

taquillatge es van ingressar al compte que la Creu Roja ha destinat

a aquesta causa. Jordi Urtasun

Saragossa en perdre la final, precisament, contra l’Atlètic-

després de derrotar el Sabadell a la final per 12 gols a 6.

part del Sant Andreu d’assolir una plaça per jugar el play-off

pel títol. J.J. Aymerich

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 35

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1

06/03/2010

11:43

PÆgina 36