Decapapeus 2009 10 543

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:34

PÆgina 1

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:34

PÆgina 2

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:34

PÆgina 3

Editorial| La regidora diu que hem omès informació

F

eia temps que no vèiem el Districte desplegar tants

positivament, i ha fet propostes per repartir els forats de

recursos per contrarestar un acte reivindicatiu. Parlem

ventilació d’una altra manera i eliminar el vial que connectava

Rambles Onze de Setembre amb Prim, al qual dediquem el

no hi ha res definitiu, entre altres coses perquè encara s’ha de

de l’acte del dia 10 de setembre per la unió de les

monogràfic d’aquest número. Aquesta reivindicació ha portat

la regidora, Gemma Mumbrú, a enviar una carta a totes les

directament Pare Manyanet amb Via Trajana. Tot i això, però,

pactar amb Adif i perquè encara tenim discrepàncies que

esperem poder polir amb l’ajuda dels tècnics assessors

entitats signants del manifest, una nota de premsa i fins i tot

veïnals. Per tant, no es pot donar aquesta important part del

tothom que en el manifest i en la convocatòria estàvem

Aprofitem per recordar que les entitats tenim tot el dret a

a venir a l’acte el mateix dia 10, per mirar de convèncer

ometent informació, que la unió de les Rambles ja s’havia solucionat.

Sí que és cert que Barcelona-Sagrera Alta Velocitat, tal com

projecte per solucionada i encara s’hi podia menys el dia 10.

reivindicar i a mobilitzar-nos quan no estem d’acord amb alguna proposta de l’administració, encara que hi hagi canals de diàleg oberts; només faltaria!

va mostrar en la reunió del dia 16 de setembre, sembla que té voluntat de millorar aquest projecte, cosa que valorem

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Paloma r

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 4

FOTOGRAFIA PORTADA I SUMARI: XAVIER BASIANA

NOTA COORDINACIÓ: Com l’acte reivindicatiu Unim les Rambles! ha estat amb el conjunt de les entitats veïnals afectades, les publicacions de les diferents associacions de veïns, hem acordat posar la mateixa portada. Per aquest motiu, a part del SANT ANDREU DE CAP A PEUS que edita la nostra Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, també trobareu aquesta portada a TOTA LA SAGRERA (AVV La Sagrera) i LA VEU DE SANT ANDREU (AVV Sant Andreu Sud). Agraim també al Xavier Basiana la publicació de la fotografia.

SUMARI (num. 543 octubre 09) 9 El Xafarder 26 Teatre 11 Reurbanització del Casc antic 28 Xarxa de mots i Reflexió 12 Comissió de la Coats 31 Perfil: Xavi Torrents Monografic: Unim les 16 Rambles 32 El Centenari de la UESA 24 El Fabret 34 Esports 25Llibre del centenari de la UESA COORDINACIÓ: DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU,

BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, JOSEP BUILS, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL.

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 5

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE

696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU,

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA. SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA.

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA

MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

A q u e s t e s p a i q u e d a , v e ï n s i v e ï n e s , a l a v o s t r a t o t a l d i s p o s i c i ó p e r a e xp r e s s a r a l l ò q u e c r ei eu o p o r t ú . S i s o u s o c i s d e l ’ A V V , p o d e u e n v i a r l e s v o s t r e s c a r t e s a l ’ a d r e ç a e l e c t r ò n i c a c a p a p e u s @ g ma i l . c o m a m b u n a e x t e n s ió m à x i m a d e 1 5 l í n i e s me c a n o g r a f ia d e s .

FEINA

Senyora terapeuta s’ofereix per fer massatges a domicili

(preu especial pensionistes: 15 euros). Titulació. També

617.893.012 Llogo pàrking per moto al

c/Malats. 630.13.61.81. Telf.: 661.60.53.27, Ricard.

Interessat en comprar

un o dos títols del CN Sant

marca Alhambra, nova. Amb

Vicente.

afinador. Preu 260 euros. Telf.

Andreu. Telf. 626.31.27.62,

DIVERSOS

m’ofereixo per atendre

Es lloga plaça de pàrking al

higiene personal; pedicura;

630.13.61.81

Venc obres selectes premis

Es ven casa al costat del

Planeta 11 T. Pell. Tots 80

persones grans; fer el menjar;

acompanyar al metge. Així

mateix, ofereixo aquest servei

per a nens. Tinc carnet de

conduir. Estic disponible les

24 hores, tots els dies. Telfn: 607239630.

Senyora s’ofereix per fer

carrer Guardiola i Feliu. Telf.

carrer Malats. Amb jardí, ga

ratge, ascensor, dues

terrasses, tres habitacions i

dos banys (un amb jacutzi).

Telf. 676.15.15.44, Encarna.

Nobel 10 T. Pell. Premis

programes de mà que facin

referència a obres de teatre

Plaça gran, àmplia i còmoda.

cantonada Guardiola i Feliu.

Catalanistes, el Casal Catòlic,

699.81.27.03, Encarna.

93.345.56.41.

els Lluïsos o d’altres).

Interessa tant la cessió

d’originals com el permís per d’història. Contacte: Jesús:

la plaça Palmeres. Preu

93.345.56.41.

jmanzasimon@yahoo.es .

Es lloga plaça de parking al

Es venen dos armaris de

17.000 euros. Telf.:

93.346.63.21; 678.95.79.56, Rosa.

Plaça de pàrking en venda per a cotxe gran. Entrada pel

carrer de Camil Fabra i

sortida pel carrer Dublín. 3a

planta. 93.346.96.23 /

carrer Otger. Telf.

93.312.07.23.

C.N SANT ANDREU

El dia 9 de maig va morir

70 anys. Con todo el cariño de Francès, espòs i soci des de

fa molts anys.

Amb una mica de retard

parlar de teatre i fer una mica

felicitem a Maria Alabern que

661.962.366;

carrer Santa Marta número 6.

bany de paret nous a estrenar.

Preu econòmic. Telf.

tenia el bar Santa Marta al

Maria ha fet ja 95 primaveres

el dia 25 d’agost. Felicitats

Mare! Dels teus fills, nets i bisnets. Un petó Mare.

93.346.70.95, Margarita.

Es venen:

Es ven escala d’alumini de

Es compren:

Telf. 93.346.70.95, Margarita.

RECORDS

mi corazón, Antonio Valdés

cantonada Guardiola i Feliu.

Preu 85 euros. Telf.

nous. Preu 10 euros

els Padres, Sant Pacià,

IMMOBILIARI

Es ven plaça de pàrking a

Montse.

Dolores Martínez Armengol als

fotografiar-los, i el fet de poder

gran al carrer Lanzarote,

50 euros. Telf. 93.180.24.78,

de la Lira, l’Ateneu, els

Es lloga plaça de parking

6

amb radio despertador. Preu

cadascun. Telf. 93.180.24.78

Senyora s’ofereix per fer

Preu: 90 euros. Telfn:

Venc làmpara alòfgena amb

Persona interessada en

aconseguir fotografies, cartells, que s’han fet al barri (ja siguin

feines a les cases. Telf.

93.180.24.78, Montse.

Venc cavallets de fusta,

Es lloga plaça de pàrking

al carrer Lanzarote amb

funda, suport de fusta i

euros. Telfn: 607239630.

feines a les cases. Telf.

93.274.11.39, Maria del Mar.

Venc guitarra espanyola

set graons a meitat de preu.

L a d at a d e t an ca m en t d e l p rop e r n úm e ro és e l

25 d’octubre

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN D’un conegut, d’un amic

La vida en ocasions et dóna sorpreses, i aquesta n’és una. Ha

platja de Badalona. Vam esperar a que arribés una onada ben

joventut. El Joe el vaig conèixer l’any 1983 quan jo era regidor

metres més enllà d’on t’esperava. Em vas donar un bon ensurt.

mort Joe Forga. Una mort injusta, per inesperada i per la seva del grup teatral Guspira a Sant Pacià. Em van comentar que vindria un director jove a dirigir la propera obra: el vodevil ‘Maria

no siguis tonta’. Se li va ocórrer treure els plafons laterals i fer

teatre dins del teatre. Ens vam divertir força. Amb el temps, ens vam anar coneixent: tertúlies al bar Versalles, a La Repartidora,

gran i en sortir de l’aigua no et trobava. Vas sortir uns quinze

D’aquestes anècdotes n’hi ha moltes, però estic trist, perquè penso que quan Déu vol crear nous estels se n’endú els millors

(Marta, Imma, Luciano, Nuri, Isabel, Paquita). Eres una persona

creativa, sensible, t’agradava treballar en equip, bon xerraire, i

amb un present personal i professional molt bo. Al teu comiat hi

i fins i tot conspiracions contra l’Ajuntament (“s’ha de fer un

van assistir 300 persones.

Andreu de Cap a Peus” i aquest teatre es va crear i tu el vas

Has estat un gran tipus, Joe Forga. Des de l’estel on siguis,

teatre municipal a les Cotxeres”). Vaig fer un escrit al “Sant dirigir.

Un dia volia anar a la platja i no volia anar-hi sol. Vaig pensar de

passar pel Versalles a veure si hi trobava algú. I allà estava ell.

“Acompanya’m a buscar el banyador a casa” i vam anar a la

Com a comerciant i filla de comerciants andreuencs em sento

força indignada en llegir al sr. Roca dient que el comerç va bé si

il•lumina els teus éssers estimats i tots els amics. Per l’Olga i el nen.

Fins sempre Joe. Una abraçada

Ále x M am b e rto

Comerç moribund

ho fan. Darrera els taulells de moltes botigues hi ha comerciants

deprimits que veuen com la clientela va minvant i com els veïns

t'espaviles.Hi ha moltes botigues portades per gent espavilada

no entren mai a comprar. Jo no voldria que el meu fill fos

molt subsisteix. El mercat no és (com diu na Xènia Fortea) un eix

la gran majoria de comerciant no el compartim. Passegi pel

que hem hagut de plegar. Senyors el comerç no va bé, com a comercial sino un conjunt de parades que de dilluns a dijous fa pena anar-hi per la poca afluència de compradors. La botiga

"dia", "mercadona" o d'altres on trobar-hi de tot.

carrer Gran i veurà quants locals en traspàs o liquidació total.

Nú ri a S i mó n i G e l ab e rt El passat dia 1 d’octubre va néixer la Laia, filla de l’Òscar i la

Les botigues tradicionals estan desapareixent i van donant pas

Rosa, la nostra col·laboradora de la tira còmica del

que van a la botiga o parada de tota la vida però els joves ja no

engrandir la petita família d’aquesta revista.

a franquícies i basars xinessos. És clar que encara hi ha clients

monogràfic. Des de la redacció del Capapeus us felicitem per

cap a peus | octubre

petita s'ha passat de moda, el públic prefereix el super tipus

botiguer. Felicitats al sr. Roca pel seu èxit i el seu optimisme però

7

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 8

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 9

...BLA, BLA, BLA

TEATRE I ELECTRICITAT

Sembla que els aficionats al teatre estan d’enhorabona. Hem

de la sala havia sofert ben poques transformacions, si bé en

d’una de les sales amb més solera de Sant Andreu està sent

sigui la millora. I una cosa és clara: aquí ningú passarà cap

pogut saber, de fonts ben informades, que la instal·lació elèctrica

renovada de dalt a baix. No es pot dir que fins ara hi fessin el

teatre a les fosques, però ens consta que tot el sistema elèctric

XAFARDERIA D’OFICI

Al Departament de Xafarderia del Sant Andreu de Cap a Peus hi

segueixen arribant rumors i xiu-xius dels de tota la vida. Que diu

algun punt potser cap, des del principi dels vuitanta. Benvinguda

BLA, BLA, BLA...

factura del doble del que costi la reforma. La mà d’obra són la mateixa gent del teatre.

estan moixos perquè tenen el petit estudiant a l’estranger, que sembla que no el veuran fins per nadal; que si aquella segueix

que aquella parella ho han deixat estar, que la noia no feia per

servint entrepans després d’anar a comprar el pa i dur-lo sota

el fill dels Tal va dir allò que va dir; que si els del primer segona

molt, no ens sentim autoritzats a publicar.

ell; que si a can Tal i a can Pasqual no es poden veure des que

l’aixella; i tot un reguitzell de xàfecs de tota mena que, sentint-ho

...BLA, BLA, BLA EL SOGRE I LA RAMBLA

Diu que el nostre sogre, el de tots, és el president de l’Associació, en Genís. I no ho diu un qualsevol que passi pel carrer, no, que

ho afirma la senyora Regidora del Districte. Potser ens l’haurem

de creure. El cas és que ara resulta que advocar per la unió de les rambles Prim i Onze de Setembre, com es va fer aprofitant la

cap a peus | octubre

ballada de sardanes del dia abans de la Diada, és cosa inútil

perquè és una reivindicació que ja s’ha fet. Fet i fotut, que tots som sogres si del que es tracta és de fer un barri més digne. Ens

queixem, cridem i reivindiquem una vida millor, o si més no, no tan dolenta com ens la voldrien alguns.

9

LES ELECCIONS DEL CANVI!

El Club Natació Sant Andreu ha convocat eleccions. El xafarder no sap si la campanya ha de ser de l’envergadura de la viscuda

per les presidencials nordamericanes. De moment sembla que

hi ha tres candidats i que està en procés la formació de la Junta

Electoral. El Sant Andreu, el Fabra –com diuen molts dels seus

socis– és un club amb una història de gairebé quaranta anys. I el xafarder es pregunta si ja ha arribat el moment, senyors

candidats, de proposar un petit canvi a l’escut del club. A la

banda de dalt de l’aspa, on hi ha la torre, no hi ha res que els

resulti un xic incòmode?

el xafarder

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 10

A l’AVV oferim un nou curset de Pilates amb relaxació dirigida.

Tots els dilluns a les 11h.

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 11

La reurbanització del Casc Antic aixeca polseguera

D

Tot i que el districte dóna per acabades les reformes, els veïns es queixen que el mobiliari urbà no s’ha instal·lat com s’havia acordat i que els arbres estan en un estat deplorable esprés de vuit mesos de treball, la primera fase de

XÈNIA FORTEA

reurbanització del nucli històric de Sant Andreu va arribar

al seu punt final a principis del mes de juliol. Les obres,

que es van dur a terme en quatre carrers de l’entorn de la

Rambla de Fabra i Puig i l’Onze de Setembre (Neopàtria,

Llenguadoc, Montsec i el passatge dels Collegats,) van

començar durant l’últim trimestre del 2008 amb l’objectiu de reduir el trànsit de vehicles, ampliar l’espai públic per als

ciutadans i millorar la qualitat de vida dels andreuencs. Un seguit de bones intencions que no han acabat de convèncer tots els

veïns del barri perquè consideren que l’obra està inacabada.

“Tot i que falta algun detall per enllestir, les obres ja estan

acabades”, així ho va sentenciar Miguel Àngel Valdueza, gerent

del Districte de Sant Andreu, al referir-se a les obres de

remodelació dels carrers del Casc Antic. Una afirmació que

contrasta, però, amb les queixes d’alguns veïns del barri, perquè afirmen que les obres encara no es poden donar per finalitzades.

Segons l’Associació de veïns, "l'obra no està acabada i el

Districte ho sap, esperem que no s'hagi fet la recepció de mans de la constructora i s'arreglin els defectes immediatament, i que

en el futur no es facin inauguracions de l'alcalde fins que l'obra

no hagi estat recepcionada". A més, remarquen que no s’ha

urbà que s’anunciava en els tríptics i cartells informatius de les obres de remodelació del nucli històric de Sant Andreu.

Valdueza, per la seva banda, va declarar que “el material

mostra un aspecte trist i abandonat, ja que la majoria no tenen fulles a les rames. Davant les queixes, Valdueza va defensar que

immobiliari està desvinculat de la pròpia obra” perquè és una

abans de dur a terme qualsevol mesura cal esperar un any, ja

aspecte que s’acaba perfilant amb l’ús posterior a l’obra.

arrelat bé. “Els arbres, quan es trasplanten, es posen una mica

del Districte va afirmar que “s’hi inclouran si la gent els demana”.

perquè han estat trasplantats. Si a un any vista no estan en

mínima expressió de la remodelació urbanística i, per tant, és un Concretament, pel que fa referència al tema dels bancs, el gerent

Tot i això, va condicionar la seva instal•lació a què no comportin problemes nocturns: “els bancs són útils durant el dia, però

durant la nit funcionen malament perquè fan que la gent

que aquest és el període necessari per saber si els arbres han

moixos. Sempre en totes les obres n’hi ha que no han arrelat bé, bones condicions, s’arreglen”.

LES O BR ES CO NTIN UEN

s’acumuli” i, per tant, faci xivarri al carrer.

L’Ajuntament durà a terme una segona fase d’obres. Està

PR OB LE M E S A MB L’A RB RA T

la plaça del Comerç, la zona del carrer Malats i el carrer Balari

Però les protestes dels veïns no acaben aquí. L’estat deplorable

previst que es reformi la plaça Orfila, el carrer de l’Ajuntament, i Jovany entre la plaça del Comerç i el carrer Segre, que també

d’alguns arbres del centre de Sant Andreu és també una de les

es veurà remodelat. També es faran obres puntuals per millorar

Llenguadoc, on la filera d’arbres plantats al llarg d’aquest carrer

X è n ia F o rt e a

principals reivindicacions veïnals. Un exemple clar és el carrer

la mobilitat al barri.

cap a peus | octubre

respectat al 100%el que estava previst en un primer moment,

com per exemple la instal•lació de bancs i papereres, mobiliari

11

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

El monòlit d’Ignasi Iglésias es trasllada a Can Fabra LL ENGU A

PÆgina 12

La Comissió de la Coats comença el curs amb les taules de treball per definir

la Biblioteca Ignasi Iglésias. L’homenatge

D

de Veïns de Sant Andreu en plena època

d’Hisenda del carrer Gran, a més del

Coincidint amb l’acte de celebració que es

fa anualment a Ignasi Iglésies el primer

diumenge d’octubre, també es traslladarà

el monòlit dedicat al poeta dels humils que estava situat fins ara a la plaça de les

Palmeres. Aquest espai era diana de

pintades i altres actes vandàlics i s’ha

decidit trasllar-lo al costat de l’entrada de és un acte que va recuperar l’Associació

de la transició. Enguany es celebrarà el

81è aniversari del traspàs del fill predilecte del poble de Sant Andreu de Palomar.

Nova entitat fotogràfica al barri AS SO CIAC IONI SM E

Poca assistència a la primera reunió de la Comissió de

Seguiment de la Coats després de vacances es de Gerència del Districte es va

comentar que com en tot procés urbanístic queda molt per fer.

Per altra banda, des de l’AVV es va llançar

altra vegada la proposta a la regidora

Mumbrú de crear, al més aviat possible, les

Aquestes declaracions eren la resposta

tres comissions de treball (cultura,

passatge que hi ha al costat de la seu

respondre que la nova tècnica de barri,

al suggeriment d’un assistent d’obrir el carrer Parellada.

Des de la nostra Associació de Veïns

(AVV) es va preguntar per les gestions fetes per la recuperació del material robat al recinte, informació que va

educació i patrimoni). La regidora va Susanna Descals, present a l’acte, s’encarregaria

d’aquesta

qüestió.

Finalment, també es va comentar que el proper 8 d’octubre es farà entrega del

premi Foment d’Arts Decoratives (FAD) a la Fabra i Coats.

aportar el regidor delegat de l’Institut de

Malgrat que la reunió era sobre la Coats,

l’Associació Fotogràfica Enfoque Selectivo

l’última reunió abans de l’estiu. El mateix

la possibilitat d’incorporar la webcam als

lucre que vol organitzar xerrades i cursets

peces però que se n’havien recuperat

casaments civils a l’Auditori de Can

informació

plaça Orfila ha quedat petita. D’altra

El passat 19 de setembre es va inaugurar (AFES) una entitat cultural sense ànim de de fotografies entre altres activitats. Aquesta

enitat s’ubica al carrer Tramuntana número

51. Aquesta serà la segona entitat fotogràfica del barri a més del conegut Grup

Niépce de Saint Víctor. Per a més

informació podeu entrar a WWW.AFES.CAT.

Una nova eina contra el pugó?

M E DI A MB I E NT

Fa anys que molts arbres de St Andreu

12

19:36

estan infestats de pugó. A principi de l’estiu,

a les acàcies de l’11 de setembre van

aparèixer capsetes amb ous d’un insecte

depredador del pugó. Aquests insectes

minúsculs no fan mal als humans però poden ser una bona eina contra el pugó

que té malalts els arbres. El sistema si està ben dirigit és molt efectiu i respectuós amb

el medi ambient, ja que evita l’ús d’insecticides. Estaria bé que l'Ajuntament

informés als veïns d’aquestes iniciatives.

Així, al mateix temps que es lluita contra

una plaga, s’educa al ciutadà. Esperem que funcioni i que es continuï aplicant.

Cultura de Barcelona, Jordi Martí, en

Martí, va admetre que s’havien robat algunes. El Capapeus ha contrastat la amb

l’entitat

d’antics

treballadors de la fàbrica, els Amics de la

Coats, que vetlla per una extensa

col•lecció de peces industrials per al futur

també es va dir que el consistori estudia

plenaris del Districte i de celebrar

Fabra, pel fet que la sala Cortinas de banda, a les golfes de Can Fabra es farà

el segon grau del Taller de músics a partir

del 2011. L’Associació d’actors i actrius de

museu. Aquesta associació manifesta

Catalunya,

una peça.

Fabra i Coats.

que només s’ha aconseguit recuperar

entitat

que

ocupava

anteriorment aquest espai, s’ubicarà a la

Da vi d Ro yo i Ad el l

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 13

DAVID ROYO

La nova escola a la Fabra i Coats comença el curs encara en obres però amb la confiança de les famílies

L

Els barracons tindran goteres i el porxo estarà sense cobrir fns a finals de setembre Al CEIP hi ha finalment 3 grups de P-3, en comptes de 2, degut a la gran demanda a gran demanda ha produït un augment de les places en

aquest centre educatiu. A dia d’avui, el CEIP compta amb 75

Sant Andreu i de Sant Martí han estat les dues zones de la ciutat de Barcelona amb més demanda.

Els cargols, les tortugues, i les formigues (així s’anomenen els

dues línies per al CEIP Fabra i Coats , però finalment, l’escola compta amb 3 grups de P3 degut a la gran demanda

d’escolarització en aquest centre. El fet que la directora

Carme Martínez, en Xavi Matias, cap d’estudis, i la Nieves

Zapirain, mestra, haguessin treballat al Centre d’Ensenyament Infantil i Primària Eulàlia Bota, va ajudar a l’hora que

diferents grups de P3) han pogut gaudir des del 14 de setembre de

les famílies confiessin en l’equip de la nova escola per als

data fixada, les classes han estat llestes des del dia en el que

mateix projecte educatiu, que té com a principals punts:

les seves noves aules. Tot i que les obres s’han retardat més de la l’escola va obrir les seves portes. Potser per això, i perquè l’equip

directiu i les mestres s’hi han deixat la pell per tal que tot estigués

apunt, els pares i mares han entès perfectament aquest retard.

Els fonaments i els mòduls es van començar a construir la primera setmana de maig i es preveia que l’escola de nova

seus fills. Cal dir que ambdues escoles comparteixen el

treballar mitjançant projectes, no llibres; aprofundir en

l’experimentació i en l’ús de la biblioteca; i tot això, amb la participació dels alumnes, les seves famílies, les mestres, i l’equip directiu.

“CEIP CAN FABRA”?

creació estaria llesta l’1 de setembre. La construcció de les aules

El nom del centre s’ha d’aprovar i algunes famílies no volen que

començava el curs escolar, però detalls com la cobertura del

Can Fabra no es veu malament. L’equip el formen 6 mestres (2

va finalitzar dues setmanes després d’aquesta data, just quan

porxo i les goteres han quedat pendents i s’hi està treballant per

acabar-ho. La Carme Martínez, directora del centre, confia en

que a finals de setembre s’hagi solucionat.

coincideixi amb el nom de la fàbrica. En tot cas, el nom de CEIP per aula), la Carmen Martínez (directora), en Xavi Matias (cap

d’estudis) i la Mercedes Muñoz, tècnica educativa.

Natàlia Rivero

cap a peus | octubre

alumnes, 25 més del que estava previst. Els districtes de

Des del Consorci d’Educació de Barcelona es van establir

13

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 14

Salvem el Casc Antic de Sant Andreu

L’Associació de Veïns entregarà les signatures recollides el 5 de novembre. S’ha encarregat l’estudi al grup d’arquitectes Joan Busquets uliol de 2008, desembre de 2008, abril de 2009, setembre

signat els veïns i veïnes també es reclama que se suspenguin

l’Ajuntament ha donat a la nostra Associació de Veïns per

d’enderrocs.

J

de 2009... aquests són els diferents plaços que

posar en marxa la desafectació i protecció del Casc Antic de

cautelarment

l’atorgament

llicències

d’obra

nova

i

Sant Andreu i que ha incomplert una vegada darrera l’altre.

S’ha fet arribar a tota la premsa i a tots els grups polítics amb

Tal com heu llegit, tampoc ha començat el procés aquest

deixadesa del Govern de Barcelona de no posar en marxa

setembre i el Districte no pot dir quan es posarà en marxa.

representació a l’Ajuntament de Barcelona la queixa per la aquesta actuació. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, a

Tot i que aquesta actuació està inclosa en el Programa

petició d’una pregunta d’ERC, ha dit que cap al mes de

representa que és aquest qui l’ha de liderar, els veïns i veïnes de

que permetrà delimitar l’àmbit de supressió de les llicències.

d’Actuacions del Districte per aquest mandat i, per tant,

Sant Andreu hem hagut d’impulsar una campanya per recollir

signatures per fer més visible la importància que s’executi el més aviat possible.

L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar entregarà més

de 1000 signatures directament a l’Ajuntament de Barcelona per

novembre es disposarà d’una primera entrega de l’estudi, cosa Els que encara no hagueu donat la vostra signatura per aquesta campanya encara ho poder fer al local de la nostra associació, i els que encara tingueu fulls de firmes podeu portar-los a

l’Associació perquè puguem fer el recompte definitiu.

exigir que no es retardi més aquest projecte. Als fulls que han

Incert futur de la Meridiana

l nou projecte sobre el futur de la Meridiana no està clar.

M on ts e Ta rr é

que planen sobre el carrer, tan sols hem pogut veure uns tímids

Malgrat que les reivindicacions veïnals són insistents,

E

acostaments al que ha de ser una renovada imatge dels afores

la futur renovació de l’avinguda Meridiana i la seva pacificació.

ciutat. El famós mur de la Meridiana és, potser, el pas més visible

carrils pels vehicles i ubicar-hi un espai pels vianants.

un sistema de rec que alimentarà les llavors d’heura que es

encara no hi ha sobre la taula els plànols que han de decidir

14

de

Es vol reconvertir la Meridiana en un carrer normal, estrènyer els

del barri i de les rodalies d’aquesta autopista que divideix la que s’ha pogut veure fins a dia d’avui. A la paret ja hi ha instal·lat

plantaran quan toqui per, així, evitar que es vegi el ciment del

Pel que fa a l’estació d’autobusos de Fabra i Puig, està previst

mur.

una banda es vol tancar l’estació amb panells de vidre per tal

L’Ajuntament encara no ha presentat cap plànol o imatge, ni cap

banda, es vol convertir, en part, el tram lateral de la Meridiana en

l’Associació de veïns es reclama i s’exigeix una reunió en els

tren, de manera que els cotxes s’hauran d’incorporar un cop

adequada que garanteixi i acrediti el futur que s’espera per a la

que el proper 2010 se’n remodeli i es millori el seu entorn. Per d’aïllar l’estació de la temperatura i els corrents d’aire; d’altra

carrer per a vianants, entre el metro de Fabra i Puig i l’estació de passada l’estació d’autobusos.

De moment, però, mentre esperem una resposta als interrogants

pressupost ni termini de temps per aquestes obres. Des de

propers mesos però, aquesta vegada, amb la documentació nova avinguda Meridiana.

J oa na Ar ie t Po rt a

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 15

L’AVV reclama a l’Ajuntament que obri el carrer de la Fàbrica fins el parc de Can Fabra L’atzucac és una parcel·la municipal qualificada com a equipament

La reurbanització podria coincidir amb la reforma dels entorns de la plaça d’Orfila

DAVID ROYO

L’

Associació de Veïns reclama a l’Ajuntament que obri el

però tancat com un solar abandonat. La intenció de l’Associació

La demanda, que els membres de l’AVV ja han fet arribar

qualificada com a equipament, en un vial que doni sortida al parc

carrer de la Fàbrica fins el parc de Can Fabra i l’urbanitzi.

és, doncs, convertir aquesta parcel·la municipal i urbanísticament i l’amplïi.

Comerç, així com del seu entorn, que inclou també el carrer de

D’aquesta manera, considera l’AVV, els carrerons estrets de la

El carrer de la Fàbrica és ara un atzucac propietat de

l’edifici just al costat del carreró, va patir aquest estiu un robatori

El carreró sense sortida mor en una paret de fusta, darrera la

una realitat.

l’inici de les obres de reurbanització de les places d’Orfila i de Balari i Jovany on es troba la seu de l’Associació de Veïns.

l’Ajuntament que serveix com a aparcament per a molts cotxes. qual encara continua el carrer, paral·lel al parc de Can Fabra,

vora de la Biblioteca Ignasi Iglésias deixarien de ser insegurs

perquè es veuríen des del mateix parc. L’entitat veïnal, que té

en ple migdia que es podria haver evitat si aquesta solució fos ja

R e da cc i ó

cap a peus | octubre

al gerent del districte, Miquel Àngel Valdueza, coincideix amb

15

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 16

Unim les Rambles!

Volem la Rambla fins al mar!

Desenes de persones reclamen la unió de les rambles d’Onze de Setembre i rambla Prim durant la vigília de la Diada. L’acte va ser lúdico-festiu amb la tradicional ballada de sardanes i amb una nodrida presència de mitjans de comunicació.

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 17

Vista de l’inici de la Rambla Onze de Setembre mirant a muntanya. La cobla ciutat de Terrassa en un moment de la seva actuació./ XAVIER BASIANA

L

David Royo i Adell

a consigna de l’acte era molt clara: els districtes de Sant

Andreu i Sant Martí no volen quedar-se aïllats mútuament per culpa d’una mala planificació de les obres del pla Sant

Andreu-La Sagrera. Així doncs sis Associacions de Veïns

d’aquests dos districtes, majoritàriament de Sant Andreu, com la

nostra AVV, i més de deu entitats del barri, van aplegar-se el

passat 10 de setembre, a dos quarts de set del vespre, al final de

la Rambla Onze de Setembre. Una Rambla precisament

recuperada gràcies a una incansable mobilització veïnal l’any 1994 que havia desaparegut inexplicablement l’any 1969 per

construir una via ràpida al passeig de Fabra i Puig.

UNA REIVINDICACIÓ JUSTA I NECESSÀRIA

Fins ara només els ponts enllaçaven aquests dos territoris. A més, un d’ells, el pont de Sarajevo, fa uns mesos que el van treure per les obres del projecte del TGV. El pont més aprop que hi ha és el del

Treball i el de Calatrava al barri de la Sagrera. Per a vianants, hi ha

cap a peus | octubre

un pas per sobre les vies ubicat al pàrquing provisional sobre l’edifici de Transport Metropolità de Barcelona (TMB) al triangle ferroviari.

Tal i com indicava el manifest que van redactar les associacions convocants, es denunciava que el planejament inicial d’aquest

espai de la unió de les rambles fos una rotonda de vials de trànsit

17

fins a cinc calçades i molta dificultat per als vianants a l’hora de creuar. En definitiva, per la seva mobilitat. També s’indicava en el comunicat que, en la confluència de les dues rambles, estava

previst deixar un espai obert d’unes dimensions descomunals -

com un camp de futbol- que serviria perquè els autobusos accedissin als vials soterrats i a l’estació de la Sagrera. Per

aquest

motiu,

les Associacions

de

Veïns

convocants

reivindicaven dos punts en la seva demanda. Com a primer punt, les Associacions que donaven suport a l’acte, volien una revisió

més sostenible dels criteris de mobilitat amb una clara preferència per a vianants, bicicletes i transport públic i accentuar

la proximitat als barris. Com a segon punt, demanaven que es

>

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 18

garantís el cobriment i soterrament total del fossar ferroviari i

dels vials de circulació que garantissin la inexistència de murs entre els dos districtes. El manifest concloïa amb una vella

reivindicació de la nostra Associació de Veïns: Volem que la Rambla arribi fins al mar!

MOBILITZACIÓ VEÏNAL AMB BALLADA DE SARDANES

toqués la sisena sardana, es va llegir el manifest (vegeu el

número anterior del

CAPAPEUS).

La regidora amb un seguit de

consellers ja estaven presents a l’acte.

DESPLEGAMENT INSÒLIT DEL DISTRICTE

La resposta del Districte a l’acte fou inusual. Mitja hora abans de

La tradicional ballada de sardanes, que organitza anualment la

la convocatòria, la regidora Gemma Mumbrú, a través de la seva

Andreuenc el dia abans de la Diada, va canviar d’ubicació

entitats que havien convocat l’acte assegurant que s’havien

nostra Associació de Veïns juntament amb el Foment Sardanista

aquest any. De la plaça Orfila es va passar a la Rambla Onze de setembre, coincidint amb la reivindicació de la unió de les dues rambles. La Ciutat de Terrassa va ser enguany la cobla

convidada, i una senzilla pancarta de color blau cel amb les

18

l’endemà en els seus respectius diaris. Després que la cobla

lletres “Unim les Rambles” s’aixecava sobre els seus caps.

cap de comunicació, va enviar un correu electrònic a totes les “incorporat la major part de les sol·licituds veïnals proposades per al projecte d’unió de les dues Rambles” i que no era de

justícia pensar que no s’arribaria a cap acord. En el mateix

comunicat comentava que el 17 de juny les entitats veïnals havien reclamat la cobertura, i que el dia 20 de juliol havien lliurat un plànol d’urbanització en aquest espai i que quedava cobert.

Mentre la cobla assajava els seus cants, la gent, majoritàriament

Afegia que el 31 de juliol es va lliurar als assessors de les entitats

que hi havia a banda i banda del passeig. D’altres, es detenien

de la Modificació General Metropolità que proposa l’Ajuntament.

gran, començava a aplegar-se. Molts d’ells se situaven als bancs a observar els plafons reivindicatius sobre les obres del TGV que

veïnals una documentació més exhaustiva de la nova proposta

També s’assenyalava que el disseny de la unió de les dues

s’havien col·locat per a l’ocasió. Tot plegat amb un ambient festiu

rambles era un dels temes que a partir d’ara s’havia de treballar

Paral·lelament, els organitzadors de l’acte intentaven enlairar

Però més enllà del comunicat, el que va sorprendre és que la

i, alhora, reivindicatiu.

per consensuar com fer-ho.

una pancarta vertical amb l’eslògan de la concentració amb un

mateixa regidora es passejava per la Rambla parlant

es va poder aconseguir, i els mitjans de comunicació presents

l’acte queixant-se que aquest projecte de la unió de les dues

seguit de globus aerostàtics. Finalment, i després de molt esforç, van poder agafar la fotografia que alguns d’ells van reproduir

individualment amb els presidents de les entitats presents a

rambles era un fet.

>

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 19

Uns veïns assistens a l’acte observen els plafons explicatius que es van desplegar durant l’acte reivindicatiu. Al mig, una ballada de sardanes per celebrar la Diada Naciona. A la dreta, la pancarta en la qual es reivindicava la unió de les rambles. / DAVID ROYO I XAVIER BASIANA

n un dels moments més difícils de la llarga campanya per la

Respecte al mar, ara és possible. Tot depèn de la sensibilitat

i amb l’Ajuntament completament tancat en banda, un dels

I l’experiència ens ha ensenyat que la sensibilitat de les

recuperació de la rambla, amb els ànims per terra, cansats

més optimistes de la Comissió Pro-Rambla, en una de les tantes

que mostri l’Administració davant la justa demanda dels veïns.

administracions és proporcional a la intensitat, unió, força i

i inacabables reunions, va dir el següent: “No tan sols

reivindicació dels administrats.

món i anirà de la muntanya al mar”.

M’agradaria recordar el que deia el lema de la campanya per a

La “nostra” rambla, amb l’esforç de tots, la vam aconseguir. A

Yes, we can” i del “ Podemos”) i totalment aplicable a l’actual

l’Ajuntament, davant de la manca de mobilització veïnal, va fer

PODREM!!

recuperarem la rambla, sinó que serà la rambla més llarga del

la muntanya encara no ha arribat. Per sobre de la Meridiana,

el bulevard (en aquesta època de consultes i referèndums seria bo preguntar als veïns si prefereixen la solució actual o la

rambla al mig).

la recuperació de la rambla (per cert, molts anys abans del “

campanya per la unió de les dues rambles: SI TOTS VOLEM,

J a u m e D o m è n e c h v a s e r p re s i d e n t d e l ’ A s s o c i a c i ó de Ve ï n s d e S a nt A nd r eu de l 1 9 85 al 1 9 91 .

cap a peus | octubre

E

història | Una rambla de la muntanya al mar | PER JAUME DOMÈNECH

19

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 20

A l’esquerra, el cartell de la convocatòria que es va penjar pels carrers del barri. A dalt, uns veïns observen el desenvolupament de l’acte. A la dreta, reunió de les entitats amb els assessors tècnics veïnals. / DAVID ROYO I XAVIER BASIANA

La Montse Tarré, secretària de la nostra AVV, i assistent a les

reunions d’aquesta comissió de seguiment de les obres de l’AVE

convocades per Participació de l’Ajuntament de Barcelona,

comenta que a la reunió del 20 de juliol van ser els representants

veïnals els qui van adonar-se que, amb els nous plànols d’aquest projecte, hi havia una modificació en aquest tram de la unió de

i així, es va decidir no respondre al comunicat del Districte.

RETARD EN LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DEL PLA

Una de les notícies noves que tenim sobre les obres del Pla Sant

Andreu-La Sagrera és que s’allargaran sis mesos més del que

les rambles.

estava previst. Pel que fa al barri de la Sagrera, les obres havien

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS REIVINDICA DOS PUNTS MÉS

finalment, s’acabaran per a l’estiu del mateix any. La justificació

de durar 19 mesos i acabar a principis de l’any vinent però,

Com podeu veure a la secció de l’Opinió de l’AVV, des de

a aquest retard

de vehicles de la Rambla amb l’enllaç de la Rambla Prim i el

de Sant Andreu, estava previst que les obres finalitzessin al cap

l’Associació de Veïns es reclama també que s’allunyi el trànsit

20

que va sorprendre l’actitud de la regidora Mumbrú a l’acte. Tot

carrer Segre, i es veu amb temor que aquest carrer del barri es

converteixi en una futura via ràpida. A més, l’AVV afegeix que

s’hauria de canviar l’emplaçament de la rampa d’accés dels autobusos cap a la banda del Llobregat, perquè tal i com està ara el projecte, els autobusos entren a la rampa travessant la

rambla pel centre.

Dies després de l’acte, les entitats que formen part de la

Comissió de Seguiment del Pla Sant Andreu-La Sagrera van

tenir una sessió amb els assessors tècnics veïnals J. A. Tineo

és que s’han trobat vestigis arqueològics,

sembla ser que relacionats amb l’antic rec comtal. Al nostre barri de 28 mesos des del seu inici, o sigui cap al voltant de gener del

2011 però, finalment, i segons el nou termini, s’acabaran al

setembre del 2011. En aquest tram de les obres, han adduït que el retard és degut a problemes sorgits a l’obra però sense

especificar-ne cap més detalls.

Des d’aquesta revista seguirem informant els veïns i veïnes sobre les obres d’aquest projecte que canviarà per sempre la fesomia de la part sud del nostre barri. Esperem que tota la

feina que es fa des de les entitats veïnals i culturals es tinguin

(espai públic i equipaments), Olé Thorson (transport públic i

en compte i també que no minvi la seva qualitat de vida,

(urbanisme). Es va fer una valoració molt positiva de l’acte

necessaris per a la nova població que ha d’arribar en aquests

mobilitat) i Climent Molins (infraestructures) i Xavier Bassiana reivindicatiu de la unió de les dues rambles i també es va parlar

sense oblidar les infraestructures i els equipaments

terrenys.

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 21

anàlisi | Caminar amb connectivitat i permeabilitat | PER OLE THORSON Amb la versió X sobre la taula, aquest estiu podíem observar

tenen dret a poder seguir un trajecte natural gaudint de

volen desplaçar-se caminant des de Sant Andreu fins a Sant

Sagrera, estan en contínua transformació. Els vianants

que encara hi ha un tracte poc amable envers els vianants que

passos de vianants, pensats per a facilitar el seu desplaçament

Martí. Els tècnics al·leguen que resulta més car, però no ho

més, l’espai públic ha de resultar agradable.

compte els vianants.

a peu i amb una connexió com a mínim cada 100 metres. A

seria si des d’un inici la solució adoptada hagués tingut en

Els vianants han de ser prioritaris en la planificació de l’ús de

El nombre de desplaçaments a peu dintre de Barcelona supera

importants de la ciutat: les rambles de Prim i de l’Onze de

resposta en tots els espais del disseny públic. L’Ajuntament ha

autopistes urbanes la seva concepció ha evolucionat fins a

comencessin amb bon peu i es desenvolupessin correctament,

l’espai. Partint d’aquest fet podem reflexionar sobre dos eixos

Setembre. Projectades un dia com a connexió entre les

convertir-les en la unió de vies cíviques, però no s’ha aconseguit que suposin un eix de bona comunicació per als vianants.

Els tècnics no han plantejat el debat sobre la connexió entre

ambdues rambles, han traçat una línia d’unió per als conductors sense pensar massa en el disseny de l’espai públic

i encara menys en els vianants. Primer s’inverteix en projectes

ferroviaris i en infraestructures per als cotxes i després es tenen

en compte els vianants i la seva vida quotidiana. El projecte està canviant, per sort o gràcies a la participació ciutadana.

el 50% del total de viatges. Aquesta dada requereix una

treballat a consciència per aconseguir que d’altres projectes per què aquest no?

Esperem un projecte que permeti que els veïns dels diversos

barris es puguin saludar més fàcilment en el futur que no pas ho

fan ara amb la barrera actual.

O l e T ho rs on é s e n gi n ye r i e l t è cn ic de m obi l i t a t de l a C o m i ss ió de Se g ui m e nt d e l e s o br e s d el Pl a Sa nt A nd r e uS ag re ra de s ig n at p e r l e s e n t i t at s ve ï n a l s.

cap a peus | octubre

T

ota la ciutat, i també els barris que hi ha al voltant de la

21

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 22

entrevista | Maria González | MEMBRE DE LA COMISSIÓ “SANT ANDREU X VIURE”

“En el Pla Sant Andreu-La Sagrera els veïns encara podem decidir” David Royo

Pregunta. Què és “Sant Andreu x Viure” i quina és la seva finalitat?

Resposta. És el nom que vàrem triar per la comissió que treballa

perquè les actuacions previstes per l’arribada del AVE dins del Pla Sant Andreu-la Sagrera, impactin de forma positiva en la qualitat de

vida del barri. Fa temps que vaig ser conscient de la magnitud d’aquest projecte, i de com transformaria el futur del barri. No em

resignava a seure i veure què farien, sense poder plantejar les meves

aportacions. Fa més de quatre anys que col•laboro dins d’aquesta comissió que segueix pas a pas l'evolució d’aquest macro-projecte.

DAVID ROYO

P. Es tenen en compte des de les administracions les propostes que

feu? Què heu aconseguit fins ara?

R. Bé, no ha estat fàcil que les nostres reivindicacions tinguin eco en les administracions. És només quan l’Ajuntament plantejà un procés

vianants, com ciclistes de Sant Andreu tinguin una via directa

temàtiques (espai públic, mobilitat, infraestructures…) que les

“Sant Andreu x Viure”. Fins ara hem aconseguit canvis positius

plantejar directament les nostres reivindicacions i propostes.

de discrepàncies (volum de trànsit pel carrer Segre, entrada

freqüència que hauríem volgut, i sovint les reunions són més

les administracions entenguin la importància de la nostra demanda,

participatiu organitzat mitjançats comissions de seguiments AA.VV. afectades pel Pla Sant Andreu- la Sagrera hem pogut

Aquestes comissions no han estat convocades amb tota la

exposicions unilaterals per part de l’Administració, que autèntic diàleg

participatiu. Però hem aconseguit coses. Estem molt satisfets que a

causa de la nostra reiterada demanda l’Ajuntament contractés

respecte al projecte inicial, i tot i que hi encara hi ha punts rellevants d’autobusos interurbans per la Rambla…) personalment confio que

i adaptin el disseny del projecte a les propostes plantejades per les AA.VV.

tècnics independents per assessorar les AA.VV. Ara comptem amb

P. Creus que el conjunt de veïns saben què passarà amb el Pla Sant

utilitza l’Administració en les seves explicacions. I voldria destacar

R. Si bé és cert que en general els veïns han sentit parlar d’aquest

quatre especialistes que ens tradueixen els tecnicismes que sovint

22

d’arribada al mar. Aquest és un dels objectius clars de la comissió

la intensa campanya que vàrem encetar contra la súper rotonda que

s’havia planificat construir a l’alçada del pont de Sant Adrià. Enteníem

Andreu-Sagrera? Què els diries perquè vinguessin a col•laborar?

famós Pla Sant Andreu-Sagrera, jo crec que les actuacions

concretes que planteja no són prou conegudes. Des de l’associació

que aquesta sobredimensió obeïa a l’objectiu encobert de ser un

fa temps que fem accions de difusió per donar-lo a conèixer, però és

Afortunadament, vàrem aconseguir l’eliminació d’aquesta rotonda i

dia rere dia (i va per llarg), que notem un interès creixent en el veïnat.

distribuïdor d’entrada de trànsit massiu dins de Sant Andreu. el pla actual ja no la preveu.

P. Creus que la unió de les dues rambles s'aconseguirà tal i com

ara, quan les excavadores han posat fil a l’agulla i les tenim davant

Què faran? Quant temps duraran les obres? Quan arribarà el TGV? No s’ha de dubtar que el projecte presentat per les administracions té vocació de millora. Ara bé, jo m’adreçaria a cada veí dient-li: no

reclamen les entitats veïnals?

t’agradaria dir la teva i millorar encara més aquest projecte decisiu

d’aconseguir una reivindicació històrica i legítima del veïnat: la unió

no t’acaben de convèncer? En el Pla Sant Andreu-La Sagrera els

Martí i Sant Andreu. Tanmateix, aquesta unió permetrà que tant

cada dilluns a les 20:00h a l’AA.VV. (C. Balari i Jovany, 14).

R. En aquest moment, el Pla ens ofereix una oportunitat única

de les rambles que acabi per sempre amb la separació entre Sant

pel teu barri? No voldries qüestionar les propostes que ens fan i que

veïns encara podem decidir, i tenim molt a fer. Per cert, ens reunim

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 23

cap a tu | Què et sembla la unió de les rambles? | PER BORJA MARIA Manel Morgades. 61 anys. administratiu Perfecte. Això unirà els dos

barris i ja és molt positiu. Veig que de mica en mica va arribant

gent, i penso que sempre és bo que els veïns es manifestin

perquè el treball no només el

faci l’Ajuntament, sinó tot el

barri.

Jorge Clemente. 74 anys. ex-taxista A mi em

sembla

que

és

interessant. La Rambla Onze

de Setembre queda tallada

pel mig i és molt lògic que

això s’obri i arribi al mar.

Quan

quedarà

tot

un

estigui bon

passejar i gaudir.

cobert

vial

per

Alberto Aquilué. 42 anys. agent de viatges

A Sant Andreu sempre li ha

calgut una sortida al mar i no podem

perdre

aquesta

oportunitat. L’acte em sembla bé, té un toc festiu per la data i

Dora Platas. 67 anys. jubilada Ja en tinc ganes. Visc en un àtic i se m’està omplint tot el

terrat de sorra i de porqueria de les obres. Està bé que la

gent digui la seva i que la nova

zona

sigui

coberta,

perquè l’estiu aquí és molt calorós.

Gemma Mumbrú. 46 anys. regidora del Districte Molt bé. Jo estic molt d’acord amb la festa i amb la ballada de

sardanes. El fet que sigui un acte

“reivindicatiu”... jo crec que és més aviat “informatiu”, perquè ja tots els veïns i veïnes s’han

assabentat que s’uniran les rambles i que es taparà el forat.

Míriam Guillan. 30 anys. mestra

Bé. Crec que es guanyarà molt amb un gran passeig per a la

gent del poble. M’ha semblat

molt bé que fessin aquí l’acte,

perquè és una zona final que

està abandonada i aviat amb la

aquesta.

trànsit.

una cosa tan important com

unió de les rambles serà de

opinió | Volem la unió de les rambles!

F

a molts anys que a l’Associació tenim clar que un dels temes

de desplaçar tant com es pugui cap al costat Besòs. A més s’ha

més importants del projecte del Parc Lineal és la unió entre la

d’orientar cap a la rambla 11 de setembre. Això permetrà allunyar

que eixos com aquest s’han de potenciar molt més del que s’està fent

converteixi en una via ràpida. La rampa d’accés dels autobusos

rambla 11 de setembre i la rambla Prim. Sempre hem pensat

en l’actualitat i que s’ha d’afavorir la relació entre els dos costats del

els vehicles de la rambla i impedirà que el carrer Segre es

(que en aquests moments talla pel mig la rambla) s’ha de desplaçar

parc. Gràcies a les reivindicacions que s’han fet i a la feina duta a

cap al costat Llobregat. Cal evitar que els autobusos entrin a la

coses: en primer lloc que es replantegi el nyap que hi havia i en segon

qualsevol altre vehicle i que, per tant, creuin la rambla pel semàfor

dues rambles.Però amb això no n’hi ha prou. Pensem que el projecte

considerem del tot inadmissible que no es presenti un projecte que

de cotxes que ve de rambla Prim i enllaça amb el carrer Segre s’ha

manera d’aprovar un projecte que acabi agradant a tothom.

terme en els grups de treball del projecte, hem aconseguit dues

lloc que es busqui la manera d’eliminar el gran forat existent entre les

definitiu ha de preveure, a més, els aspectes següents: El trànsit

rampa travessant la rambla pel mig, fomentant que circulin com

i entrin a la rampa un cop l’hagin superat. En aquest moment

prevegi els dos punts esmentats. Esperem que els experts trobin la

cap a peus | octubre

resulta molt útil per reclamar

23

GINA

POR TIL

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

LO

16/11/2009

19:36

PÆgina 24

Estimats amics!!!!! El curs ha començat i amb ell torna la pàgina del vostre amic Fabret !Veureu que hi he fet reformes importants! A partir d’avui, estrenem les noves seccions del Cap a Peus més menut! Doncs només cal que continueu llegint!

Però... compte! Tots Sants és a la cantonada, ja fa l’olor del panellets i de castanyes i les històries més terrorífiques del Halloween et poden sorprendre en qualsevol moment... estigues alerta i prepara’t! Fabret

Vols convertir-te en una autèntica bruixa?Doncs en aquest llibre hi trobaràs tot el que necessites saber per triomfar: receptes d’encanteris, supersticions, indumentàries...I tot perfectament il•lustrat, amb molt d’humor i un pessic d’enginy. I perquè en puguis fer un tastet... et proposo dos jocs amb imatges del llibre!

Brid, Malcom. Manual de la bruixa. Barcelona: Anaya, 2005.

24

JUGUEM I DIBUXEM La mirada aterradora: dibuixa una cara a la carbassa i a la calabera que faci molta por.

EL JOC DE LES BRUIXES: Ajuda a cada bruixa a arribar fins a la seva feina, sense topar amb els nens!

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 25

Arriba el llibre del centenari de la UESA

L

a presentació del llibre Unió Esportiva Sant Andreu 1909 2009 va tenir lloc a la Sala de les Cortines de la seu del districte el dia 25 de setembre. L’assistència multitudinària

la ciutat. La regidora Gemma Mumbrú va destacar especialment

la formació esportiva del futbol femení i l’autor Vicenç Martínez,

com a portaveu dels seus companys, va agrair “a tots aquells

de les nombroses personalitats, expresidents, exjugadors,

que han contribuït a que avui el llibre sortís a la llum”, fent una

especial la va omplir a vessar.Els autors Xavier Araguz, Joan

excepte Barça i Reial Madrid, que tingui un recull d’informació

directius i socis que no es van voler perdre aquest dia tan

Esteve Becerra, Angel Domingo, Vicenç Martínez, Jordi Petit,

Eduardo Quintana i Quim Terré ens narren cada temporada incloent-hi les fotografies i les plantilles pertinents, amb un

exhaustiu recull estadístic que ho recolza. La classe política va

fer extensius a la ciutat i al país el “dibuix precís del que és la

història de la Unió Esportiva Sant Andreu, Sant Andreu,

menció expressa a l’Associació de Veïns. “No hi ha cap equip, com aquest.” El resultat és un llibre de referència del futbol

català, deixant a l’abast un extens fons documental. El president

del club Joan Gaspart creu que “hi haurà una segona i una

tercera edició d’aquest llibre”. La primera es podrà adquirir des

del dimarts 29 a les oficines del club a un preu de 20 euros.

Barcelona i Catalunya” i la pertinença a la història esportiva de

I gn a si Ca m po s

Aquest any, l’Associació de Veïns no formarà part de l’organització de l’acte d’homenatge a Ignasi Iglésias acte d’Homenatge a Ignasi Iglésias, amb l’ofrena floral a la

L’

es situïn presidint l’acte al costat de la tomba del poeta. Ens hagués

recuperar en plena etapa de la transició amb l’esforç de

i, per tant, hem decidit apartar-nos de l’organització de l’acte, per

entitats, com la nostra Associació de Veïns que va ser una de les

a Ignasi Iglésias. Estem segurs que això no posarà en perill la

la junta ens trobàvem incòmodes amb alguns detalls del

el Foment Sardanista i l’Orfeó L’Eco de Catalunya, organitzaran un

seva tomba per part de les entitats de Sant Andreu, es va

moltes persones (Salvador Casas, Francesc Porret…) i de moltes impulsores d’aquest acte. Ja feia anys, però, que els membres de

agradat d’arribar a un acord, però malauradament no ha pogut ser, passar a formar part només de la Comissió Cívica de l’Homenatge

celebració de l’acte i estem convençuts que el CEII, juntament amb

acte tan emotiu com sempre. Tot i així continuarem treballant perquè

organitzadores. Per això hem plantejat al Centre d’Estudis Ignasi

seguirem participant en la Comissió Cívica i en l’ofrena floral a la

l’Ajuntament i el Consell de Districte, en detriment de les entitats Iglésias (CEII), entitat coorganitzadora de l’acte, alguns canvis

relacionats amb el número de representants del Consistori que han de parlar durant l’acte i que siguin els representants de les entitats organitzadores, i no els membres del Consell del Districte, els que

el veritable protagonisme de l’acte recaigui en les entitats. A més,

tomba del l’il·lustre poeta i dramaturg andreuenc, conscients de la importància que va tenir l’obra d’Ignasi Iglésias en la defensa dels

menys afavorits a principis del segle passat.

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

cap a peus | octubre

desenvolupament de l’acte referents al protagonisme que pren

25

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 26

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | El saT! aixeca el teló

PER IRENE CAIXÀS

Tot i que la inauguració de la temporada 2009-2010 no és fins l’octubre, els espectadors ja han pogut gaudir d’un petit aperitiu

T

ot i que la inauguració de la temporada 2009-2010 del saT! no serà fins l’1 d’octubre, aquest mes de setembre hem pogut

gaudir d’un aperitiu. D’una banda, Candoco Dance Company

va presentar Stil/The Perfect Human, un espectacle de dansa

trencador. La companyia, formada per ballarins discapacitat i no

discapacitats, pot provocar una primera reacció de desconcert, però seguidament la poesia dels moviments asimètrics acompanya els

espectadors a aquests dos viatges cap a l’amor, vida, odi i mort. L’altre

espectacles diürns van ser els que van tenir més públic: Beau Geste, Esbart Sant Martí, Cia. Sacude, Collective Jeu de Jambes, Ramon

Colomina i Sílvia Genovés, Cel sonor, El Retrete de Dorian Gray,

Karotz, Cyberstein, Les Apostrophés, Cia. Mar Gómez, Costa 24, Tecnomòbil....

Però el que ja ha esdevingut una cita ineludible és el festival Sincronia

tastet va ser Saben aquel que diu... Producciones amb Reugenio, un

a Sant Andreu. Enguany, aquest festival que pretén popularitzar la

Eugenio l’imita amb una total perfecció, però d’Eugenio només n’hi

cartell eclèctic: Anika Sade, Oscar Testón, Rominger, Ultraterrestres,

espectacle que pot deixar glaçat a més d’un. L’actor que encara havia un.

Ambdós espectacles de pretemporada han mostrar dos dels grans

26

La Mercè va omplir tots els racons de la Fabra i Coats, tot i que els

blocs del SAT!: BCN Espectacle i BCN Dansa. Encapçalaran el

primer grup Golden Apple Quartet amb En Blanco y Negro (de l’1 al

18 d’octubre) i el tancarà un vell amic del SAT!, Dani Pérez. Pel que

fa a la dansa, aquest trimestre només hi haurà un parell d’espectacles

més: Could you take some of my weight...?/Sunday, again de Cia. NorrDans i Thomas Noone Dance i Birds of a Feather de Color

Dansa/Mudit Grau. I finalment, la tercera gran proposta del SAT!: BCN Familiar. Els més petis de casa podran triar i remanar amb un total de

7 espectacles; a l’octubre se’n presentaran dos: El llibre de la selva de Veus-Veus i Roda, roda... Rodoreda d’Engruna Teatre.

LA FABRA I COATS ES VESTEIX DE GALA

Per la Mercè la nostra “futura fàbrica per a l’art” es posa de vint-i-un botons i acull espectacles de dansa i moviment i el festival Sincronia.

“sincronia” entre música i imatge, ha arribat a la tercera edició amb un Mari Popins, Lou Batteri, Gangpol, O.A.U!... però amb un objectiu comú: fomentar l’ús de les vídeo-projeccions.

Ire ne Ca i x às i V i ce n s

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 27

Els nostres grups inicien l’any amb molta diversitat d’obres EL SAT

De l’1 al 18 d’octubre. Golden Apple Quartet. Teatre musical. Un increïble viatge ple de somnis de la mà de quatre veus amb humor.

CLIP TEATRE

El 16 d’octubre. Festa d’inauguració de la Temporada 2009-

2010.

17 (nit) i 18 (tarda) d’octubre. Reposició de La Cantant Calba.

23, 24 i 25 d’octubre. Reposició de Revisió Anual. Mai no és

tard. de Montserrat Cornet.

GRUP TEATRAL ANTIFAZ.

17, 18, 23, 24 i 25 d’Octubre. Besos, de Carles Alberola, a la

TEATRE PELS DESCOSITS.

15, 21, 28 I 29 de novembre. Elsa Schneider de Sergi Belbel,

dirigida per Carles Araguz a la sala dels Catalanistes. A Elsa

Schneider la paraula constitueix l’element essencial i arriba a

bastir l’acció i la tensió dramàtiques. L’obra està dividida en dues

parts: Elsa, la primera part, inspirada en La senyoreta Elsa de A.

Schnitzler. La segona part, Schneider, són retalls biogràfics de la vida de l’actriu Romy Schneider.

FORAT SENSE FONS DE L’ATENEU DE SANT ANDREU.

Per Festa Major. Carnaval de Jordi Galceran. Un thriller policíac molt interessant i sorprenent. Alba Sastre, Edgar Reig, Maria

Masllorens, Alfredo Benítez i Vanessa Aguilar seran els encarregats

sala de teatre de Sant Pacià. L’obra és un seguit d’escenes

d’obrir temporada, com sempre de la mà de Miquel Àngel Mateu.

enfocament molt directe, un to entre irònic i sarcàstic, i molta

GRUP PALOMAR DEL CASAL DE LA GENT GRAN

independents que mostren situacions d’amor i desamor amb un imaginació.

LA LIRA TEATRE.

24 i 25 d’octubre. La estraña pareja, dirigida per Joan Llàtzer. i interpretada per Grup de Teatre l’Esplai.

21, 22, 28 i 29 de novembre. Llama a un inspector de J.B.Priestley dirigida per Eduard Benito i interpretada pel Grup La

costumbrista en un acte, on un matrimoni de la pagesia va a visitar la seva filla a la ciutat i es creen una sèrie de confusions

inesperades i divertides.

COMPANYIA CASUAL TEATRE

Data per concretar. El Jardí dels Cirerers de Anton Txèkhov,

dirigida per Mayca Ferrer a l’Ateneu.

SANT PACIÀ TEATRE.

Una família russa de principis del segle XX, just abans de la

peça teatral de Jean Baptiste Poquelin (Molière) dirigida per

preocupar-se de la possibilitat de perdre la més valuosa de les

14 de Novembre (estrena). Les Dones Sàvies, una esplèndida

Andreu Puga.

Revolució, es veu en greus problemes financers, seves propietats, el jardí dels cirerers.

sense

cap a peus | octubre

Lira Teatre.

30 de novembre. La Sala de Rebre, dirigida per Maria Maynou i

escrita per Miquel Palà Marquinas l’any 1914.És una comèdia

27

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 28

LA REFLEXIÓ | Atrinxerats | PER XAVI OLIVERES

just on hi havia el antics construcció massiva d’habitatges s el qué aixe nc, reue tand san t esta Si Rafel Casanova hagués ment sobtat del nostre cens. quarters militars, és a dir, un aug tre barri, potser nos del s torn con pels és seg pas com si d’un arrenglerament cap de nou, i Fixem-nos, per tots quatre costats, la que ertir adv per lia Eulà ta San tornaria a hissar la bandera de ben bé al bell mig, i en qüestió estratègic es tractés, ens trobem En aquest cas, no ll. peri en està ictedistr el ltres canvi de paisatge social ciutat –per nosa de pocs anys assistirem a un tipus altre un sí però tgin, asse ens hi ha tropes borbòniques que rés, la millora de serveis són considerable. L’evolució, el prog conveniència o no la re sob m atíe deb ens tant fa d’invasors. No la societat avança rera uns necessaris i són un reflex que tre, la cen del r toca a al erci com tre s transformacions, de la ubicació d’un nou cen . El problema existeix quan aqueste ctius obje erç com t peti el ria ressenti gran, no permeten una Maquinista, ja que segurament se’n que es fan a una escala tan e l’altr a t situa i cosa la vol no qui de tota la vida. Més tard, com en el si de les xarxes socials sedimentació natural i controlada plex lúdic de grans com altre un ir erig va es ic, ys assentada. Ja ho deia el flanc geogràf d’una població petita i més o men es quin uat aval ni paït r have e sens són poderosos!”; no parlava dimensions, l’Heron City. Ara, Capità Enciam: “Els petits canvis sions indirectes rcus repe les i cies üèn seq con han estat les s ja estan preses només resta pas dels grans. Quan les decision que els , més ts fron dos s, ònic itect d’aquests dos colosos arqu millor possible i, sobretot, fertrobar la manera d’encarar-les el estan en marxa i reu, And t San lar orra d’ac bar faltaven per aca la nostra identitat com a barri. ho des de la plena consciència de i ncia ortà imp a d’un er, prim El . , és estimar-se’l i no hi ha previsió de reculada Sant Andreu no és qualsevol cosa de Ser i rera Sag a E l’AV de ibada uts aquesta fal·lera perquè magnitud gairebé continentals, l’arr viure’l, i caldrà contagiar als nouving el drà pren rera Sag a. port com tota la transformació que això canviar de casa. puguem ser més sense haver de í. I el segon, la aqu cap ran vira s focu els tots i relleu a Sants

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA HORITZONTALS:

1. Entre la soprano i la contralt. 2. El precedent de l’actual Centre

d’Atenció Primària. El percebem per l’oïda. 3. Ni jo ni ell. L’extrem d’un territori o d’un terreny qualsevol. Universitat Autònoma.

Barcelona. 4. Est. Sense cap mena de roba. Urani. Posar

anotacions al marge d’un escrit. 5. El personatge dels segells. Art llatina. Dolor a les articulacions. 6. Ajunti dues famílies i amplii la

parentela (al rev) Associació de Peluts Desesperats. 7. Ampolla

de cervesa de litre (al rev.) Esquitxo, ruixo. 8. Conversa tediosa

i avorrida. Aconseguir un propòsit o un desig.

VERTICALS:

1. S’oposa a espiritual. 2. Cosí germà de l’estruç. Volcà de Sicília. 3. de la cuina mediterrània. Creació humana amb finalitats estètiques.

6. Els nobles guerrers japonesos. 7. Organització televisiva que

Cremi. 10. Aiuoe. Us. 11. N. atualF. 12. Os. Ample. 13.

dels bantús, a Sudàfrica. Lloc del mas on es bat el blat. 5. Ingredient

Era. 5. Oli. Art. 6. Samurais. 7. OTI. splA. 8. Pota. M. T. 9. Rr.

Consonants. Es crema cada any a les Falles. 4. Individu de la família

Obrador.

organitza un patètic festival. Serrelada franco-italiana (al rev.) 8. La

Verticals. 1. Material. 2. Emu. Etna. 3. Zb. Ninot. 4. Zulú.

el foc sobre alguna cosa. 10. Les cinc vocals. L’acció d’emprar alguna

Límit. UA. B. 4. E. Nu. U. Acotar. 5. Rei. Ars. Reuma. 6.

l’esquelet. Extens, gros, com ara uns pantalons que venen folgats. 13.

Taller d’un artesà.

SOLUCIONS

cosa. 11. Nord. Instrument musical de vent (al rev). 12. Unitat de

Horitzontals. 1. Mezzosoprano. 2. Ambulatori. So. 3. Tu.

cama de la bèstia. Mil romà. Tarragona. 9. Consonant doble. Apliqui

itnerampE. APD. 7. anortiL. Mullo. 8. Lata. Satisfer.

28

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

En conte 20 anys i un dia

PÆgina 29

L

a Nídia s’estrena a la Universitat. Haver escollit Farmàcia li

ha posat mitja família en contra, perquè a principis del segle

passat el rebesavi del seu pare havia tacat el cognom de la

família malvenent la farmàcia a uns nouvinguts que no parlaven català. Quines coses! Tot queda massa lluny per ella. I s’estrena en un món nou de sensacions després d’obrir una escletxa a la

porta de l’armari on viu tancada.

Al tren, camí de la facultat, amb el vaivé, els seus ulls es troben

amb uns altres ulls joves. I es miren. I es perden les mirades i

s’arriben a trobar cara a cara, la Nídia i la Serina. S’han

confessat de lluny tantes vegades, d’una punt a l’altra del vagó,

que no han pensat mai a tenir-se més a la vora. Què es dirien, elles dues?

Vint anys i un dia després d’aquell primer viatge a la facultat, a

la farmàcia de la llicenciada Nídia R., casada amb l’Eli i mare de

dues criatures gens traumatitzades per no tenir pare, hi entra la Serina. Glaç. Els rostres s’han desdibuixat, però els ulls tenen

memòria. És ella, pensen les dues. I per un instant sembla com

es tornen a trobar. I es busquen. I passen els dies, i tornen a

si les ninetes reprenguessin la dansa que mai no es va acabar,

estat capaços de dir. En la distància. Sense acostar-se mai.

Mirades d’assentiment, de nostàlgia. Ens coneixem. “Té

coincidir. I els ulls es diuen les coses més belles que mai han

Passat el primer quadrimestre la Nídia ja sap a quina estació puja, i a quin vagó i per quina porta és possible que entri, la

Serina. Però encara no en sap el nom. La Serina ha agafat una

altra assigna a primera hora, i així coincideix al tren amb la

ara fa vint anys. Però guanya la contenció, la prudència.

paracetamol?” (...) I tantes coses per dir-te, pensa la Nídia. El temps s’estira com un xiclet; al cap, mil imatges. Tot hauria

pogut ser tan diferent! Els ulls negats, els rostres plorosos, sanglot. (...) “Gràcies, bon dia”.

Nídia, sense saber encara com es diu ella. I així acaba per ocórrer un dia i un altre. I els ulls enamorats es busquen

A nd re u G ir al t ht t p : / / e n d o r m i s c a t . b l o g s p o t . c o m

explicant-se el seu amor moltes vegades cada viatge. Mai

Comença un nou camí pels més menuts,

teatre de barri alçat en defensa pròpia.

que l’aventura que empreneu

Comença l’espectacle,

poseu-vos les sabates i agafeu la motxilla necessita un bon equipatge.

L’antiga fàbrica canvia els teixits i els fils per tortugues, cargols i formigues.

La sirena de la Coats dóna pas al timbre de l’escola que dringa i desperta a nens, mestres, pares,

Fotopoètica

llibres, il·lusions, somnriures

i algun sanglot de tortuga empipada.

S’aixeca el teló d’aquest nou teatre,

PER ALBERT ESTENGRE

|

actors i directors ja són a escena,

i els progenitors que no s’ho volen perdre,

a primera fila de platea us criden: Molta merda!

Valents, una abraçada a tots i bon viatge, i abans de marxar recordeu als pares que vosaltres aprendreu molt, però a cada passa que feu ens doneu una lliçó.

Silenci, que comença la funció.

cap a peus | octubre

Un nou viatge a Can Fabra

Per tots els nens que inaguren el Ceip Can Fabra.

29

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 30

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 31

El Perfil de...

Xavi Torrents

DAVID ROYO

E

“Si es donessin les condicions òptimes, tothom es quedaria a Sant Andreu”

l Festival Sincronia, celebrat fa poques setmanes dins del programa de La Mercè, és tan sols la punta de l’iceberg dels projectes i la dedicació a la música, el vídeo i l’art de Xavi

Torrents, un andreuenc de 27 anys. La Coats va ser l’escenari d’excepció que va acollir el Sincronia, un espai dedicat a les

propostes que combinen l’àudio i el vídeo per oferir treballs diferents

i originals. Està íntegrament organitzat pel Xavi i el seu amic Alberto.

Fins ara, el festival s’havia celebrat durant la Festa Major de Sant

Andreu, però aquest any s’ha avançat fins la Mercè. Confessa que la manca de públic i d’ajudes han obligat a moure l’esdeveniment:

“Potser el que feiem no era propi de la festa major, i això es traduïa

Fins fa ben poc, els habituals del Versalles el podien veure amunt i

avall pel soterrani, organitzant l’anomenat SubVersalles. Des d’allà,

el Xavi va dinamitzar una programació musical variada i valenta,

que sovint omplia la sala. Buscava així ampliar l’oferta gairebé nul·la

del barri. “A sant Andreu no passa res, no hi ha programació. Des

d’allà intentava donar vida a l’espai i remuntar la cultura musical del

barri, ja que al no haver-hi oferta, la gent marxa”, explica. De fet, porta a la sang aquestes ganes de crear propostes pel barri. Quan

era petit i estudiava a l’Acadèmia Víctor, ja veia el seu pare

organitzar performances al costat del Versalles, o a una antiga

escola del carrer Sant Marià, on van crear un centre social. Quan el

vídeo encara no estava estès, el Torrents pare va ser dels primers

òptimes, tothom es quedaria a Sant Andreu. M’agradaria seguir fent

al carrer Pons i Gallarça. El Xavi, però, considera que abans hi havia

per la gent del barri amb projectes. Si es donessin les condicions el festival aquí, però si no tenim suport marxarem on en tinguem”.

En Xavi viu des de fa temps per i d’aquesta mescla d’imatge i so. Ell

va començar aprenent música als Petits Cantors de Barcelona (on

en obrir un videoclub al barri i ara és la mare qui regenta el negoci

més sentiment de barri i que ara tot està “sectoritzat”. “Hi ha una minoria que fa coses i molta gent que viu aquí com podria viure en un altre barri”, assegura.

31

per cert, va conèixer l’altre meitat del Sincronia, l’Alberto), tocant en

Amb els anys, i a mida d’anar organitzant festivals i concerts, molts

música electrònica, ha punxat com a discjòquei i videojòquei, ha fet

Creu que aquí hi ha un caliu interessant d’artistes, com el Sixeart, un

conservatoris, grups i orquestres. També ha produït discos de

de tècnic de so i de vídeo i ha tingut un estudi de gravació a Sant

Andreu. Ara ja no pot treballar-hi perquè li van precintar i ‘per amor

a l’art’, organitza el Sincronia i punxa a diferents locals. Ell ho té clar: “Cadascú tria com viu. Les meves condicions vitals no són molt favorables, tinc una feina precària, visc amb la meva àvia i realment

andreuencs creatius s’han acostat al Xavi o han coincidit amb ell. grafiter que ha dissenyat el cartell del festival i que té una gran projecció internacional. Per la seva part, el futur del Xavi continua en

una linia ondulada on s’hi veu un pantalla amb projeccions i uns

altaveus ben alts. Ara, a més, s’ha comprat una càmara d’alta

definició per entrar dins del món de les series per internet. També

faig això sense cobrar, però estic aprenent una professió i guanyo

espera reprendre l’activitat del seu grup O.A.U!, centrat en

feia aquestes històries a dir que treballava en una empresa de vuit

del que fa.

experiencies i contactes. D’aquí a deu anys prefereixo recordar que a tres. Això també ho puc fer d’aquí a deu anys.”

cap a peus | octubre

en una manda de públic. A part, des del Districte no han apostat mai

l’experimentació audiovisual. La seva filosofia és clara: viure i gaudir

Elma Vila Alguersuari

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 32

2a Part | El centenari de la UESA: El millor equip de Catalunya |

BORJA MARIA MARINA

A L T R E S A C TE S CO M M E M O R A T IU S El 8 d’abril més de cent seguidors del

club van pujar a Montserrat. El 14 de

maig, a la biblioteca de Can Fabra,

es va realitzar una conferència en

honor als 100 anys del Sant Andreu.

El

moderador,

Sergi

Mas,

va

compartir històries amb exjugadors com Ramon Maria Calderé, Àngel

Mur, Jaume Sabater i Dani Solsona.

El 27 de juny els periodistes que

segueixen l’equip es van enfrontar a directius i empleats de la Unió

Esportiva i es va poder demostrar

sobre la gespa del Narcís Sala qui

entén més de futbol: el club es va

S

imposar per 6-2.

Ofrena floral a la parròquia de Sant Andreu amb lúltim ascens a 2B. A la dreta, Robert Llimós (dreta), autor del cartell del centenari amb el seu amic Joan Mora / DAVID ROYO

i el Sant Andreu pot presumir de 100 anys de vida és

gràcies a l’ajuda d’amics fidels que l’han estimat i l’han

salvat més d’un cop de la desaparició. Salvador Dalí, l’any

Joan Gaspart i Solves és l’amo de la “Societat Anònima

Esportiva Sant Andreu”, títol que va adquirir l’entitat andreuenca

1977, va regalar al club el quadre “Gol”, una obra que fou

en assemblea extraordinària el 29 de gener de 2007. El Sant

92 l’equip es va exiliar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc durant 16

democràtica,

embargada per pagar els sous de la plantilla. A la temporada 91jornades. Les obres del pàrquing subterrani no van començar

mai i el Sant Andreu va tornar al Narcís Sala. Després de dos

32

GAS PA RT, PR E SID E NT D E L CE NT E NAR I

intents d’ascens a Segona (92 i 93), molts futbolistes van marxar.

Fruit d’una desastrosa gestió esportiva, el president Vivancos va

dimitir i durant un temps els vestidors es van quedar sense aigua;

Andreu deixava així de ser una associació esportiva per

a

esdevenir

una

empresa

propietat

d’accionistes. Gaspart va ser vicepresident del Futbol Club

Barcelona durant 22 anys i president del club blaugrana en un breu mandat de dos anys i mig. Josema González, coordinador

del futbol base del Sant Andreu, creu que Joan Gaspart procura

l’èxit esportiu de la Unió Esportiva sense oblidar la vessant

però Joan Gaspart, soci i mecenes del club, es va fer càrrec del

social: “Vol els millors equips, però també un club implicat

pràcticament jugadors i sense president. Pel 1997, el club

la llotja del Narcís Sala i dels camps visitants, el president és

deute. La Unió Esportiva començà la temporada 94-95 sense

quadribarrat baixà a Tercera després de set temporades a 2a B

i l’any 1999 s’enfonsà a Primera Catalana. Jaume Creixell va

assumir la responsabilitat de retornar l’equip a Tercera i va

complir la seva promesa l’any 2000. Un pelegrinatge cap a

socialment amb el poble”. A efectes representatius, sobretot a Rafael Araujo. “Ens agradaria que vingués més, però sabem que

és un home molt ocupat i que gràcies a tot el que té estem a Sant Andreu, i al final en el món del futbol el que vols és que et

paguin al dia, i aquí ens paguen cada mes”, indica Dani Martí,

Segona B en dues etapes: fins el 2005, l’any del penúltim

capità del primer equip.

Andreu va pujar al balcó de la Plaça Orfila. El següent repte:

A la temporada 91-92, després del segrest de Lugo, Gaspart ho

ascens, i la temporada 2007-2008, l’última vegada que el Sant celebrar l’ascens a Segona A.

va voler deixar tot. El cop havia estat molt dur per a un

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 33

L A CA RA DE L CE N TE NA RI

Robert Llimós va ser l’escollit per a crear la litografia del Centenari. El quadre,

juntament amb el logotip oficial, ha estat la imatge dels cent anys d’història andreuenca: “La senyera reflecteix la

valentia de l’entitat de lluir-la fins i tot en els moments difícils”. Llimós és molt amic de l’andreuenc Joan Mora, i des de sempre ha estat vinculat a Sant Andreu.

CO NDEC OR ACIO NS A UN HIS TÒR IC

La Unió Esportiva Sant Andreu ha estat

guardonada amb la Creu de Sant Jordi, un

honor reservat a molt poques institucions de Catalunya. Joan Gaspart apuntava que

aquesta distinció “ha de servir com a reconeixement màxim cap a tohom que han

fet, escrit, viscut, celebrat i plorat la centenària història del nostre Club”. L’Ajuntament de Barcelona també va reconèixer al Sant

DAVID ROYO

Andreu amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. president que encara avui veu al seu equip, “per nom i per

tradició”, a Primera. Gaspart s’ho va rumiar i a l’assemblea de

CENTEN AR I EN F AM Í LIA

El 13 de febrer de 2008 el Pavelló Francisco Calvo va acollir

el sopar d’inici dels actes del Centenari. Entre d’altres

dels jugadors a la gespa del Narcís Sala perquè no cobraven i

hi José Montilla, Jordi Hereu, Anna Pruna, Ángel María Villar

Sant Andreu. L’any venia calent pels deutes, per l’acampada

per la quimera d’un pàrquing sota el vell Narcís Sala que mai

personalitats del món de la política i de l’esport, van assistiri Ricard Campoy. L’Al-

no va arribar a fer-se realitat. Francesc Aresté, president de les

calde de Barcelona va

del club andreuenc i

pa com a Regidor del

El 2008 va ser l’última vegada que el Sant Andreu va pujar al balcó de la Plaça Orfila. El següent repte: celebrar l’ascens a Segona A

Noces d’Or i de Platí

president de la Comi-

ssió del Centenari, va convèncer

Gaspart

perquè fos el màxim

recordar la seva etaDistricte i va pregun-

tar-se en veu alta

davant 500 persones:

“Jo no sé perquè us

Francesc Aresté: “A Joan Gaspart hauríem de fer-li un monument, gran, gran, a la Plaça del Comerç”

responsable de l’enti-

estimo tant. ¿Serà perquè alguna vegada he vist la Plaça

que el Sant Andreu

vau pujar de categoria el 2005? ¿Serà perquè he vist el meu

tat: “Seria possible

hagués sobreviscut sense l’ajuda econòmica de la família Gaspart, molt possible, però sense la seva ajuda mai de

Orfila plena de gent de Sant Andreu cridant d’alegria perquè

nebot i el meu fill gaudir del futbol al Narcís Sala? ¿Serà perquè porteu en els vostres colors els colors del nostre

la vida hauríem somiat en estar on estem i en plantejar-

país? No sé per què serà, però aquest és un club que guarda

hauríem de fer-li un monument, gran, gran, a la plaça del

van poder veure el DVD, la mascota i la samarreta del

nos les aspiracions que ens plantegem. A Joan Gaspart

Comerç”.

un lloc especial en el meu cor”. Aquell dia els socis també

Centenari.

cap a peus | octubre

la temporada següent va reiterar el seu suport econòmic al

33

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 34

Esports| Objectiu: Jugar a Segona |

L

JORDI URTASUN

a U.E Sant Andreu ha començat la temporada amb l’objectiu de

temps de rodatge per aconseguir el nivell de joc desitjat, ha fet un

l’esperat ascens a Segona Divisió. La plantilla de l’equip de

d’ascens; una meta a la que aspiren els quadribarrats que ja es van

consolidar-se com un equip de pes a Catalunya i aconseguir

Nacho González Vitorià ha tingut altes i baixes rellevants, com el

fitxatge d’Edu Oriol pel Barça Atlètic, o els nouvinguts Keko, Xavi

Moro, Mayor o Amarilla entre d’altres. Tot i que l’equip necessita

L’

gran inici de temporada. A la lliga es manté a la zona de la promoció

quedar a les portes la temporada anterior: jugar a Segona Divisió.

D’altra banda, encara són vius a la Copa del Rei, un torneig que pot

permetre donar a conèixer el Sant Andreu arreu del territori espanyol.

“Intentarem col·locar el Sant Andreu el més amunt a la classificació” ENTREVISTA AMB ORIOL CASADEVALL, entrenador de la U.E Sant Andreu femení equip de futbol femení del Sant

P. El teu joc es podria definir com un joc semblant al del Barça; un joc

d’enguany amb un nom nou a la

R. A mi sempre m’agrada que se’ns compari amb el Barça, perquè, de

Andreu ha iniciat la temporada

banqueta; és l’entrenador Oriol Casadevall.

El nou tècnic del femení havia estat a la Penya Barcelonista Anguera, un equip que ha ascendit a Primera Catalana després de fer una

magnífica temporada a Segona. La nova plantilla del femení del Sant

Andreu està formada en gran part per les ex-jugadores de l’Anguera.

Pregunta. Primer partit de la temporada 0-11, bon inici de lliga, no?

Resposta. Doncs sí, estem molt satisfets per l’inici de Lliga, després d’una pre-temporada una mica irregular amb molta gent nova, hem

fet, la intenció és aquesta. Nosaltres intentem jugar d’una manera

vistosa, concreta, vertical… de fet, la temporada passada vam ser

l’equip més golejador de la categoria, i això evidentment, ens omple

d’orgull. Intentem compensar l’atac amb la defensa i ser el màxim

competitius possibles; no perdre’ns en l’espectacle.

P. Quines aspiracions teniu per a la present temporada?

R. Aspiracions: les màximes. Nosaltres comencem la temporada

amb tota la il·lusió del món i intentarem col·locar el Sant Andreu el

d’intentar conjuntar la plantilla. No ho havíem acabat de fer del tot bé

més amunt a la classificació. La temporada és molt llarga i sempre

donar el millor de si mateix i vam acabar aconseguint un bon resultat.

baixes o en qualsevol forma diferent, però ara, al setembre, les

a la pre-temporada, però el primer partit de lliga tota la plantilla va

P. Gran part de la plantilla la formen les ex-jugadores de la Penya

Barcelonista Anguera i poques del Sant Andreu de la temporada

hi ha els problemes que poden venir en forma de lesió, en forma de il·lusions són les màximes i intentarem estar el més amunt possible a la taula.

passada. Com veus aquesta nova plantilla?

P. Consideres tenir una plantilla àmplia? O bé es pot veure afectada

crec que ens hem reforçat prou bé amb cinc, sis persones que han

R. Hem intentat que la plantilla sigui llarga. Ara mateix som 21

R. La base és la que hi havia a la Penya Anguera l’any passat, però vingut de fora, més la Muga que ja era al Sant Andreu. Crec que tenim

34

de toc i progressiu. Com el definiries amb les teves paraules?

una plantilla molt competitiva per afrontar la categoria amb les màximes aspiracions.

amb les lesions i quedar molt curta.

persones, i la idea és tenir una plantilla llarga perquè no ens puguem

veure afectats amb les lesions, i que la plantilla rendeixi igual i que

estigui molt compensada.

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 35

capapeus-octubre 543:Maquetaci n 1

16/11/2009

19:36

PÆgina 36