Decapapeus 2009 08 542

Volem mĂŠs places escolars a prop de casa

Editorial| Barcelona 2.0, proximitat o centralització?

A

mb el fashion nom de Barcelona 2.0 bateja l’Ajuntament

el seu nou model de gestió municipal que ha començat a implantar-se aquest setembre. Segons explica el

consistori es tracta d’augmentar la proximitat als ciutadans

organitzant la ciutat en 73 barris, amb els seus respectius conseller de barri i tècnic de barri. Ara bé, quan llegeixes

pot suposar aquest model de gestió, que ja ha denunciat

algun

sindicat,

la

nostra

primera

preocupació

és

l’allunyament de les decisions de l’administració respecte els seus administrats, cosa que considerem un retrocés democràtic.

amb detall la proposta veus que parlen de “centralització de

Això sí, els administrats tindrem el tècnic de barri “com a

d’empreses municipals més ‘verticals i integrades’”.

les necessitats de cada barri”. Podrem, però, parlar amb els

tots els serveis en una oficina única, així com la creació

Així doncs, el que fan és carregar-se la descentralització en

els Districtes, traient-los capacitat de decisió per passar-la a

la part alta de la piràmide, sectors de l’Ajuntament central i

interlocutor amb les entitats que s’encarregarà de detectar que prenen les decisions? O aquests tècnics i consellers de

barri són, en realitat, un nou intent de posar filtres entre administració i ciutadania?

empreses municipals, on els càrrecs de confiança són més

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

abundants. A més del risc d’externalisme i privatització que EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTOGRAFIA PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 542 agost−setembre 09) 9 El Xafarder 26 Manifest de la Diada 11 Semàfor a Torras i Bages 28 Xarxa de mots i Reflexió 12 Unim les Rambles Prim i 11 de Set. 31 Perfil: Carme Alcocea Monografic: Quan 16 escolaritzar és un problema 32 El Centenari de la UESA 24 Breus 34 Esports 25Carrer Gran peatonal!

COORDINACIÓ: DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

›GRUP CULTURAL

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

DIMARTS DE 17 A 20H.

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

33. 933463990

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

93 345 35 29 (SUSANNA)

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

La data de tancament del proper número és el

25 de setembre

FEINA

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

jardí, neteja i similars.

treballo i estudio. Ambient

Preferiblement al barri de Sant

tranquil i privat. L’habitació està

per cuidar gent gran.

conduir. Yassir 680.70.31.50

nous i fundes nòrdiques.

bones referències.

S’ofereix tècnic electrònic,

S’ofereix noi de 35 anys Persona responsable amb

618.20.95.71. Carlos.

Senyora terapeuta s’ofereix

per fer massatges a domicili (preu especial

pensionistes:15 e.) Titulació.

També m’ofereixo per

atendre persones grans; fer el

Andreu. Amb carnet de

(despeses incloses).

Compro plaça de pàrking als

cartells, programes de mà que

Telf.: 661.60.53.27, Ricard.

Orfila. 630.135.375. Antònia.

teatre que s’han fet al barri (ja

Es ven casa al costat del

Catalanistes, el Casal Catòlic,

ratge, ascensor, dues

Lluïsos o d’altres). Interessa

IMMOBILIARI plaça Palmeres. Preu 17.000

678.95.79.56, Rosa.

volts de la plaça Comerç i pl.

carrer Malats. Amb jardí, ga terrasses, tres habitacions i

dos banys (un amb jacutzi).

Telf. 676.15.15.44, Encarna.

disponible les 24 hores,

Es lloga habitació al barri de

C.N SANT ANDREU

Telfn: 607239630.

o estudiant per poder entrar a

Es venen:

Es precisa senyora per

atendre un senyor d’edat per

Sant Andreu per persona jove

partir del mes de juliol. Telfn: 696.885.816 / 650.545.429.

fer tasques domèstiques.

Llogo pàrking per moto al

setmana. Senyor Miquel.

630 136 181.

Només per cinc hores a la

Telfn: 93.346.45.64.

M’ofereixo per fer treballs de manobre i petits treballs

domèstics. Isidro.

carrer de Malats.

Es lloga plaça de pàrking al

carrer Guardiola i Feliu. Telf.

630.13.61.81

cuina, feines a casa, a l’hort o

626.31.27.62, Vicente.

DIVERSOS Venc obres selectes premis

Nobel 10 T. Pell. Premis

els Padres, Sant Pacià, els

tant la cessió d’originals com

el permís per fotografiar-los, i el fet de poder parlar de

teatre i fer una mica d’història.

Contacte: Jesús: 661.962.366; manzasimon@yahoo.es

Compro moticultor. Telfn: 93.346.59.86.

Venc cadira anclatge a la taula Chico hipo de 6 a 36

mesos i intercomunicador

Prenatal security BC-2000 per

a estrenar. Tot per 30 euros.

Telf: 676920145, Meritxell.

627.89.53.42, Ramon.

93 346 96 23 / 617 893 012

barra llarga, 2 peses de 20 kg.

Es ven bicicleta de senyora

Llogo una habitació a

ot per 75 euros. Telfn:

carrer de Camil Fabra i sortida

fer de cambrer, ajudant de

2 títols. 93.311.28.07,

siguin de la Lira, l’Ateneu, els

Venc banc d’abdominals

Noi treballador,

mitja jornada o completa per

Es compren:

facin referència a obres de

Compro cinta caminadora

Telfn: 619654975. responsable i amb papers

1 títol. 680.57.08.31, Marisa.

aconseguir fotografies,

Planeta 11 T. Pell. Tots 80

Plaça de pàrquing en venda

s’ofereix per feines diverses a

(tardes). Emili.

el vostre ordinador, aparell

domèstic i similars. Econòmic.

euros. Telf.: 93.346.63.21;

tots els dies.

trucar al telèfon: 93.345.86.61 Persona interessada en

metge. Així mateix, ofereixo carnet de conduir. Estic

Carrer Coroleu. 350 euros

Cementiri Vell de Badalona.

Per concretar les condicions

93 311 18 52 / 667 340 634.

Es ven plaça de pàrking a la

aquest servei per a nens. Tinc

equipada amb TV, mobles

Faig cessió d’un nínxol al

amb molta paciència, per a

solucionar els problemes amb

menjar; higiene personal;

pedicura; acompanyar al

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

per a cotxe gran. Entrada pel

pel carrer de Dublín. 3a planta.

persona no fumadora. Jo

euros. Telfn: 607239630.

multifunció amb suports per I 2 peses de 10 kg.

616866951. Juli.

en bon estat.

Truqueu al telèfon

nova. Preu 100 euros. Telf: 93.312.07.23, Antònia.

Regalo una màquina de

cosir industrial i una

overlock. Telf:

93.345.27.08, Dolors.

93.346.70.95,

Margarita.

Busco amics i voluntaris a

Es venen dos armaris de

Sant Andreu i contorns. Gent

estrenar. Preu econòmic.

a fer les compres, per

bany de paret nous a

que m’acompanyi al metge,

Benvolguts senyors,

passejar, etc. Soc

658.50.15.45,

discapacitada física,

e-mail vuelo_zen@yahoo.es

amiga i companya.

Es ven escala d’alumini

llegir, compartir i ajudar als

preu. Telf. 93.346.70.95,

tinc 35 anys i em crec bona M’agrada escriure,

altres. Telf.

de set graons a meitat de

Margarita.

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Sobre la restauració de la Cúpula

En contestació a la carta de la sra. Anna Ribas, publicada a la revista DE CAP

una nova licitació. El 19 de març de 2009 la Generalitat informa que l’import

En primer lloc, dir que el traspàs de Maria Isabel Roig ens va representar,

canviar el conveni existent per una subvenció. El 9 de juliol de 2009, i després

A PEUS, núm. 541 de juliol de 2009, voldríem fer les següents puntualitzacions.

entre d’altres, la pèrdua d’una persona que anava informant a tothom sobre el procés de restauració de la cúpula. Hem passat un període en que les actuacions han estat a nivell de gestió, en que no hi ha hagut obra visible i, per tant, ha estat difícil comunicar. Però s’hi ha treballat i especialment la Comissió

de la Cúpula i l’Arquebisbat han estat ben actius. Després de diversos anys

lluitant per aconseguir subvencions públiques i privades, a l’octubre de 2006, es va poder signar el conveni entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona

i l’Arquebisbat de Barcelona-Parròquia de Sant Andreu. Va tramitar-se la corresponent llicència d’obres, licitació pública i adjudicació a l’empresa Clar.

Les obres havien de durar entre set i deu mesos. A la vista del projecte de bastida singular presentat per l’empresa adjudicatària, s’estudià l’augment de

pressupost, tot i que a mitjans d’abril l’empresa proposa rescindir el contracte, i no és fins el 22 de juliol de 2008 que se’ns comunica que Clar no continuarà

s’informa de la sortida de l’empresa Clar. Igualment, la direcció facultativa informa de l’increment de les obres pel tema de la bastida singular, i es planteja

com afrontar-ho. Mitjançant l’Arquebisbat, es contacta amb l’empresa que està

portant a terme les obres de restauració de la Catedral de Barcelona, per tal

de diversos esborranys i converses, es decideix signar una addenda al

conveni i que es tornin a licitar les obres, ja que es vol mantenir la relació jurídica definida al Conveni entre les tres institucions signats. El 28 de juliol es

realitza una reunió amb la regidora del DDMM de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, per informar-la i demanar-li recolzament. El 30 de juliol s’entra a

l’Ajuntament de Barcelona (IMPU) el document de l’addenda per la seva

signatura. A la feligresa decebuda Anna Ribas, i a tots els andreuencs i andreuenques, dir que a la comissió ‘Salvem la Cúpula’ la tenen a la seva disposició per qualsevol ampliació de la informació. Igualment recordar que els actes litúrgics, des de fa uns tres anys, es realitzen en una zona allunyada de

sota la cúpula, i aquesta resta tancada al pas, per seguretat. Finalment, manifestar que ara necessitem més que mai que tots seguim fent pinya per tirar endavant amb la restauració. Les Institucions implicades i l’Administració

necessiten de la nostra empenta, interès i del nostre estar burxant perquè mai dubtin de la importància de l’obra, del que significa pel nostre poble i de que

no és una qüestió d’una entitat particular sinó de tot el poble de St. Andreu que veu en la Cúpula el seu símbol més significatiu. Respectuosament,

que s’estudiï el projecte i aporti solucions a l’increment de l’obra. El 24 de desembre de 2008 es presenta estudi de bastida rebaixada, però implicarà

Mossèn Josep Soler. Rector Parròquia Sant Andreu

cap a peus | agost-setembre

l’obra, ja que ha presentat un expedient concursal. El 15 d’octubre de 2008

incrementat implicarà una nova licitació. El 27 de març de 2009 es proposa

7

Si vols saber què està passant a Sant Andreu, visita el web de l’Associació de Veïns... www.avvsantandreu.cat

Gràcies i fins aviat

uan vaig assumir la coordinació de la redacció del Sant

és la de coordinar una revista. També vull agrair a tota la redacció

em va envair un fort sentiment de responsabilitat.

canvi. Agrair també l’esforç de cadascuna de les “peces” que

gràcies al treball en equip i des del voluntariat que reflectia

Sant Andreu de Cap a Peus segueix al peu del canó. Finalment,

Q

Andreu de Cap a Peus, farà ara un bon grapat de mesos,

Responsabilitat per seguir tirant endavant una publicació forjada

l’actualitat del barri des de l’òptica dels veïns. Cada número de

la revista que “cuinàvem” a les reunions de redacció era un repte per a tots i cadascun dels que formàvem part del Sant Andreu de Cap a Peus i cada número que sortia al carrer era un petit triomf

per a tots nosaltres. Vull donar les gràcies als membres de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar per haver-me donat l’oportunitat de viure una experiència tan enriquidora com

TEATRE A LA FRESC A

el seu treball constant i diari, dut a terme sense esperar res a

formen part de l’engranatge de la publicació gràcies al qual el m’agradaria donar les gràcies a tots els lectors de la revista ja

que són els seus autèntics protagonistes. Jo acabo ara una etapa i el Sant Andreu de Capapeus en comença una de nova,

amb una coordinació que recull tots els requisits necessaris perquè la revista segueixi alçant el vol: estimar les històries del barri i tenir il·lusió per explicar-les. Sort, gràcies i fins aviat,

BLA, BLA, BLA...

Irene Santamaría

y

Diu que ha tornat a passar. Per segon any, a finals de juliol i

delícies del públic encarnant fins a cinc personatges al llarg de

se en un teatre. Aquest cop, el petit grup dirigit per Josep Dalmau

adaptació lliure d’”Avanti”, de Billy Wilder i I.A.L. Diamond, una

durant uns quants vespres, un pati del carrer Vallès va convertir–tot un veterà del teatre andreuenc– el formaven Marina Olomí, Assumpció Castellet, Andreu Puga i Pep Vidal, que feia les

l’obra. El combinat d’enguany presentava “L’herència”, una comèdia que fa dubtar sobre la necessitat de fer sempre allò que s’espera de nosaltres.

U ...BLA, BLA, BLA El programa de TV3 “El paisatge favorit de

Catalunya”, en el seu apartat de concurs,

va premiar la fotografia d’una andreuenca.

Concretament

d’una

andreuenca

d’aquesta casa, la Marta Roig. Quants no

ens vam quedar amb la boca oberta

davant les muntanyes que la Marta va fotografiar? El capítol dedicat a Sant Julià de Cerdanyola va tenir com a fil conductor la història recent del poble, a través dels ulls de la

MARTA ROIG

protagonista. Només una estirada d’orelles: on dius que has viscut, Marta, tota la teva vida? A Barcelona?

XAFARDERIA A LA RODALIA

El xafarder ha fet un volt per la comarca, i ha trobat, a Badalona, una notícia i una idea que fan pensar. L’autopista del Maresme,

la C-31, fa 40 anys que divideix la ciutat. I la proposta dels veïns

de la ciutat és la de fer més humana aquesta artèria que travessa l’entramat urbà de cap a cap. I el xafarder es pregunta:

com es fa per humanitzatr un corredor bestial de motors com aquest? Un senyor repte.I pensant en casa nostra, quan anirem

els andreuencs a vetllar els nostres morts per un camí més humà que no el que passa per creuar la Meridiana?

el xafarder

M

cap a peus | agost-setembre

EL PAISATGE FAVORIT D’UNA ANDREUENCA

9

A l’AVV oferim un nou curset de Pilates amb relaxació dirigida.

Tots els dilluns a les 11h.

ioga | dansa del ventre country | pachtwork labors i manualitats balls de saló

L’AVV reclama un semàfor davant de la llar d’infants Orfila

D

es de l’Associació de Veïns de Sant Andreu ja fa temps que es

reclama la instal·lació d’un semáfor al passeig Torras i Bages, a l’altura del número 45. Aquesta nova ubicació reduiria el risc

d’accidents amb els vianants. L’associació de Veïns de Sant Andreu

reclama un semàfor davant de la Llar d’infants Orfila, així com també els pares i mares que porten els seus fills a la guarderia. Cada dia hi

ha nombrosos ensurts a les hores d’entrada i sortida del recinte, i en

general, al llarg de tota la jornada són diversos els vianants que pateixen el risc d’atropellament. Les queixes no semblen tenir el ressò

DAVID ROYO

que voldrien a l’Ajuntament de Barcelona, ja que uns 20 metres més abaix ja hi ha un semàfor. Hi ha qui creu que la presència d’un altre

semàfor seria inútil i d’altres que pensen que el semàfor existent podria canviar d’ubicació i situar-se just davant de la Llar d’infants Orfila.

cap ensurt”. Un altre veí, Lluís Bosch, també comenta que hi ha molts

Segons indiquen els veïns més propers, el semàfor és necessari per

diverses vegades al Districte a través d’instàncies i reunions amb els

evitar accidents previsibles. La Rocio Espionosa, dependenta de la

botiga Hiper Jugete, situada al costat de la llar d’infants, assegura

que “cada dia tenim algun ensurt amb els cotxes que passen per

cotxes que no paren mai. L’Associació de Veïns (AVV) ho ha plantejat

representants municipals, però de moment no hi ha hagut cap resposta satisfactòria. En Genís Pascual, president de l’entitat veïnal, assegura que seguirant insistint en aquest assumpte i ho plantejarant

davant sense aturar-se”. La majoria de veïns creuen que el semàfor

al proper Fons Estatal d’inversió local–més conegut com a pla ZP- pel

tots els vianants. En Franciscu Mollà, veí del passeig exigeix el

mantindrem informats sobre l’evolució d’aquesta justa reivindicació.

no només és necessari per protegir els nens de la guarderia, sinó per

semàfor: “És un carrer molt transitat i és necessari perquè no tinguem

proper any. Des d’aquesta revista que teniu a les mans, us Jordi Urtasun

A punt de començar el procés per desafectar el Casc Antic? osem el títol amb interrogant com no pot ser d’altra manera;

P

finques del c/ Malats) i que defineixi una normativa que accentuï els

per l’Ajuntament de Barcelona per començar aquest procés.

unificació de parcel·les.

d’abans. Hi ha més de trenta alineacions i obertures de carrer sobre

El 31 de març va acabar el termini de sol·licituds d’arquitectes

ja fa més d’un any que es va incomplir el primer termini donat

El casc antic està afectat des de 1976 i en alguns casos des

valors actuals de l’edificació, especialment les alçades i impedint la

el paper que no coincideixen amb la situació actual, i que no tenen

per ser contractats per fer els estudis previs a l’inici del procés,

En aquests casos els propietaris tenen problemes per fer segons

contractat. No creiem, per tant, que es compleixi l’última data

sentit avui dia ni tenen en compte l’arquitectura ni el context actual.

quin tipus d’obres i sovint es van deixant fer malbé les finques. Si

en algun moment la finca va a terra només es pot fer el que està planejat sobre el paper, que vol dir carrers més amples i edificis més alts. Per això l’AVV sempre ha lluitat per desafectar el Casc

Antic i en el Pla d’Actuació del Districte vam aconseguir que el

Districte inclogués un pla de protecció per aquest mandat.

L’Associació volem un pla de protecció que desafecti alineacions i obertures previstes, que detalli actuacions concretes d’inclusió en

el Catàleg de Patrimoni (hem demanat la inclusió de diverses

però a 30 de juliol l’Associació encara no sabem qui ha estat donada per l’Ajuntament, aquest setembre, però suposem que

els arquitectes ja hi estan treballant. Per això us demanem que

porteu totes les signatures que hagueu recollit o que hagueu deixat en algun lloc, ja que quan aconseguim reunir-nos amb ells caldrà que la nostra demanda -que es conservi tot el casc antic

tal com és ara i no es faci una desafectació a mitges- tingui el

màxim de força. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Més informació: www.avvsantandreu.cat/patrimoni

Genís Pascual i Porret

cap a peus | agost-setembre

Tots els socis o andreuencs que encara tinguin fulls de signatures per a la protecció del Casc Antic, o que n’hagin repartit, les poden tornar ja a l’Associació de Veïns

11

C

om cada any l’Associació de Veïns coorganitza amb el

de vies que hi haurà entre la Rambla Prim i la nostra Rambla

per celebrar la Diada Nacional de Catalunya, acte amb

hem transformat l’acte en una reivindicació d’una unió

nostra identitat nacional. Aquesta ballada s’ha realitzat els

d’entitats. Evidentment, hi haurà igualment les sardanes, la

traslladar-la a la Rambla que porta el nom d’aquesta

una exposició reivindicativa sobre les obres de l’AVE i el la

Foment Sardanista Andreuenc una ballada de sardanes

el qual volem potenciar les tradicions catalanes i afirmar la darrers a la plaça Orfila el dia 10, però aquest any hem decidit celebració, Onze de setembre. Aquest any, a més, en coincidir

que és a punt d’aprovar-se un planejament per la cobertura

12

amb el qual les Associacions de Veïns estem en desacord,

peatonal de les dues Rambles i el coorganitzem una colla

senyera i el manifest de la Diada de l’AVV, però s’hi afegeix

reivindicació d’una Rambla que arribi fins al mar. Us hi esperem!

Manifest

Volem que la Rambla Prim i la Rambla de Sant Andreu siguin una sola rambla L’Ajuntament de Barcelona és a punt d’aprovar el planejament de

més que la connexió amb Barcelona amb vehicle privat.

Onze de Setembre, i la proposta que fan és un autèntic nyap.

Demanem que es garanteixi el cobriment i soterrament total del

Converteixen aquest espai en una mena de rotonda envoltada

murs entre Sant Andreu i Sant Martí.

la cobertura del llit de vies en l’espai entre Rambla Prim i Rambla

de vials pel trànsit, en què s’han de travessar fins a cinc calçades

fossar ferroviari i dels vials de circulació de vehicles. No volem

per anar d’una rambla a l’altra. A més, just allà hi deixen un espai

Volem una rambla que arribi fins al mar!

autobusos accedeixin als vials soterrats i a l’estació de la

Unim les rambles!

Les associacions de veïns afectades pel Pla Sant Andreu – La

Entitats Adherides:

proposta, que a més ens serveix d’exemple per algunes de les

de Palomar, AVV Sant Andreu Nord – Tramuntana, AVV Sant

sense cobrir de la mida d’un camp de futbol perquè els Sagrera.

Sagrera creiem que aquest tram del projecte és una molt mala

nostres demandes en el conjunt del Pla Sant Andreu – La Sagrera:

Demanem la revisió dels criteris de mobilitat des d’una òptica

més sostenible que incorpori de forma preferent els vianants, les bicicletes, el transport públic i la mobilitat de proximitat als barris,

AVV Clot – Camp de L’Arpa, AVV La Sagrera, AVV Sant Andreu Andreu Sud, AVV Verneda Alta, Associació PTP, Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Consell d’Entitats de La Sagrera, Amics de la Fabra i Coats, AMPA Eulàlia Bóta, A.E.i E. Cordada,

Associació de Puntaires de Sant Andreu, Diables de Sant

Andreu, Foment Sardanista Andreuenc, Pintors de Sant Andreu, Xarxa de Sant Andreu.

cap a peus | agost-setembre

DAVID ROYO

13

L’Associació també dóna corda al català LLENGUA

La nostra Associació de VeÏns ha tornat a renovar el conveni amb el Consorci de

Normalització Política Lingüística (CNPL),

de forma que es cedeix l’espai per fer cursos

de

català

a

les

nostres

instal·lacions. A més, aquest any realizaran

també cursets els dimarts i dijous tarda de

16 a 18 hores. Si esteu interessats en fer amb el Consorci de Sant Andreu, que té seu al carrer Residènca número 15. Si voleu més informació podeu enviar un

correu electrònic a santandreu@cpnl.cat o trucar al telèfon 932740356.

L’Ajuntament vol eliminar l’habitatge protegit de lloguer a les Casernes

E

El Consorci de l’Habitatge desoeix la Comissió de Seguiment l Consorci de l’Habitatge de Barcelona

bé, amb la dificultat per accedir a la vivenda

Comissió

el ‘dret de superfície’ no hauria de substituir

ha desoït les peticions dels veïns. La de

Seguiment

de

les

Casernes, dins la qual s’hi troben totes les

associacions de veïns de Sant Andreu, va presentar una proposta per conservar-hi l’habitatge protegit de lloguer i el Consorci

DAVID ROYO

Sant Andreu s’emporta la grossa de la Primitiva SORT

El passat mes de juliol, un veí o una veïna de Sant Andreu va encertar la grossa de la

denuncia públicament que un acord pres en

la Comissió de Seguiment es converteixi en

paper mullat amb tanta facilitat i exigeix al Consorci que reconsideri la proposta.

Primitiva i es va endur el premi íntegrament.

L’Ajuntament vol aprofitar la incorporació de

euros i la butlleta s’ha segellat a

eliminar l’habitatge protegit de lloguer.

El guanyador s’ha emportat 19.390.275

14

l’ha rebutjada. Per això, la nostra Associació

l’administració número 216, situada al carrer Joan Torras número 2.

El Festival Sincronia, a la Coats per la Mercè MÚSICA

El festival de música i àudiovisual

la figura de règim de ‘dret de superfície’ per Només mantindrien l’habitatge de lloguer

per joves i gent gran, que, al capdavall, és urbanísticament un equipament. El ‘dret de

superfície’ és una compra amb dret d’ús per

a 75 anys, similar a les compres d’apar-

cament municipals per a 50 anys. És a dir, que al cap d’aquest període l’Ajuntament

de molts col·lectius, la nostra entitat creu que el lloguer sinó l’habitatge protegit de compra

concertada, que pot arribar a costar 3.000 euros el metre quadrat. A més, l’Associació considera preocupant que tot plegat depengui de la concessió d’una hipoteca per part d’una entitat financera.

Les entitats veïnals havien acordat el 7 de maig de 2007 destinar el 29 % del sostre residencial a lloguer Tipus B, que representa

19.044m2 del terreny per a vivenda a les

Casernes. En aquest sentit, el passat 8 de juny la Comissió de Seguiment va fer arribar al Consorci de l’Habitatge una proposta que

mantenia l’acord del 29% de lloguer Tipus

B, però que també incorporava el ‘dret de

superfície’ (21.000 m2 sostre). La resta de

l’oferta, uns 25.300 metres quadrats, es conservaria en règim general.

recupera l’immoble.

Però el Consorci ha respost amb una

celebrarà al recinte de la Fabra i Coats en

L’Associació de Veïns no està en contra

informe diu que el dret de superfície “va

dia 25 de setembre i tindrà per segona

sempre que el preu mensual sigui igual o

Sincronia

(www.festivalsincronia.com),

impulsat pel jove veí Xavier Torrents, se el marc de les Festes de la Mercè. Serà el vegada una festa per als més petits.

d’aquesta

nova

tipologia

d’habitatge,

més barat que el d’un lloguer protegit. Ara

negativa, tot i que curiosament en el seu dirigit a prioritzar el dret d’allotjament (dret

d’ús) per sobre de la inversió (dret de propietat)”.Sant Andreu de Palomar

DAVID ROYO

cursos de català, contacteu directament

Els equipaments sanitaris es començaran a construir al 2010, després de cinc anys de retards Les 3.300 firmes de veïns forcen l’inici de les obres a les Casernes

L

Hi haurà un CAP, un centre sociosanitari i un de salut mental a feina, la constància i la pressió de les associacions veïnals del barri han donat

bons resultats. El passat 14 de juliol, pocs

dies després de l’entrega de 3.300 signatures a la Generalitat per demanar l’equipament sanitari

que s’havia promès, va tenir lloc en un dels locals

de Can Fabra la reunió informativa sobre el futur que espera als solars que ocupaven les antigues

casernes al passeig Torras i Bages. La recollida de signatures va ser promoguda per la nostra

Associació de Veïns, amb el treballtenaç de la Maria Guàrdia, la nostra vocal de sanitat - vegeu

foto- juntament amb l’AVV Nord-Tramuntana, DAVID ROYO

durant uns mesos amb una forta implicació d’entitats i veïns del barri.

L’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS)

i el consorci, format per l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern, seran els encarregats de gestionar la construcció i el desenvolupament dels nous equipaments sanitaris. S’hi habilitarà un

que s’iniciaran a finals d’aquest any o a principis del 2010. Cal

destacar que durant la reunió de Can Fabra, els representants no

es van comprometre a posar cap data de finalització de les obres.

Es van dur a terme diferents actes perquè, una vegada més,

centre sociosanitari que comptarà amb 225 llits.

Precisament la mateixa regidora del districte va dir a l’última reunió

intervencions de cirurgia menor; un centre de salut mental i un Aquestes eren unes reivindicacions que van començar poc

després de l’enderrocament de les Casernes. Una altra

reivindicació era una reunió amb la consellera Marina Geli, però

finalment no s’ha celebrat. Les obres, que havien de començar l’any 2005, haurien d’haver acabat al 2007. Gairebé dos anys

després d’aquesta data, es dóna el tret de sortida real a les obres,

l’Administració escoltés la voluntat dels veïns de Sant Andreu.

que ha estat “gràcies a l’empenta de les associacions de veïns que s’ha aconseguit”. Aquest èxit és un petit pas, però amb un gran resultat, per dignificar el barri i per donar als seus veïns el

que es mereixen. Les entitats estan contentes i el barri també. Ara

només cal que les obres finalitzin en un termini raonable.

Joana Ariet Porta

cap a peus | agost-setembre

ambulatori (centre d’atenció primària), on es duran a terme

15

Quan escolaritzar els fills és un problema

La mateixa història es repeteix any rera any. Molts pares no poden portar els seus fills en escoles properes a casa seva. La manca de previsió dels òrgans competents n’apunta les causes. Fins quant hem d’esperar perquè arribin les solucions?

Al nou CEIP de Fabra i Coats finalment es farà un alínia més de la prevista. Recordem que l’AVV ha denunciat que els barracons estan situats en zona verda./ DAVID ROYO

P

Xènia Fortea i Sergi Cabeza

regunta d’examen: quantes places públiques de secundària s’han d’oferir al districte de Sant Andreu per al curs 2009-

2010, si tenim en compte que del curs 2008-2009 van sortir

700 alumnes de la primària pública? Agafem la calculadora, per

no cometre cap error, i fem l’operació: 700 places. Com és, però, que a la pràctica, durant el mes de juny (només 3 mesos abans de l’inici escolar), només se n’ofereixen 330? On van a parar els altres 370 alumnes?

Aquest és només un petit exemple dels maldecaps que pateixen els pares i mares del districte de Sant Andreu. Segons apunten

les AMPES i Associacions de Veïns, any rere any es troben amb

una important manca de places escolars per als infants. I aquest any no podia ser una excepció. Per al curs 2009-2010 la primària pública ofereix al Districte de Sant Andreu 800 places, i per a la

cap a peus | agost-setembre

primària concertada, 575. És a dir, un total de 1375 places. Quan

aquests nens passin a la secundària pública es trobaran amb

una oferta de 480 places a la secundària pública i 780 a la

secundària concertada. Per tant, un total de 1260. El que es

tradueix en un dèficit considerable de places escolars al districte,

ja que a secundària s’ofereixen 115 places menys que a Primària. A més, al Districte hi ha censats 1524 nens de 12 anys (alguns cursen primària fora de Sant Andreu), el que converteix

17

el dèficit en 260 places.

El ball de números, però, no acaba aquí, ja que l’oferta pública

a primària (800 places) no concorda amb la de secundària pública (480 places). Per aquest motiu, els infants que cursen

tota la primària en centres públics han de continuar l’ensenyament públic en instituts de fora del districte o bé continuar els estudis en centres concertats. En canvi, en el cas

dels centres concertats, l’oferta a secundària augmenta de manera considerable: les 575 places de primària passen a ser

780 places a secundària. Com s’explica aquest abisme de números? Per què l’oferta pública a secundària ofereix menys

places que a primària? Segons Enric Llurba, “el Consistori

>

al·lega que no tots els infants de primària faran la secundària al

de la manca de places als centres per al setembre, abans de

pública”.

Popular i CiU el van advertir que no es tracta d’un problema nou

districte. Per aquest motiu, l’Administració prefereix reduir l’oferta

18

Tot i els avenços significatius amb la creació (en instal·lació

l’inici del curs escolar. Tot i això, els consellers d’ERC, del Partit i, per tant, s’havia d’haver previst amb antelació.

provisional) d’un CEIP a la Fabra i Coats i del futur IES Fabra i

L’ESCOLA PRIMÀRIA

que falten places públiques de secundària “com per omplir més

preocupació per als pares, tot tenint en compte que el centre on

Coats, es tem que no siguin suficient. En un sentit ampli, afirmen de tres instituts de tres línies”, i en un sentit més concret, al barri de Sant Andreu, per al curs vinent es preveu un dèficit de 135 places públiques de secundària.

Durant el Plenari del Consell Municipal de Sant Andreu del 7 de

juliol, el conseller del barri, Oriol Vicente, va exposar els avenços realitzats per l’Ajuntament per a millorar l’actual situació de les

escoles. Va mostrar el seu compromís de resoldre el problema

L’escolarització dels fills a P3 s’ha convertit en una gran es matricula l’infant marcarà tot el procés educatiu. A Sant

Andreu, la demanda de places de P3 augmenta any rere any. A més, el projecte Sant Andreu - Sagrera i el de les Casernes faran créixer la població substancialment.

Aquest any, doncs, la demanda de places en la zona de proximitat al barri de Sant Andreu ha superat la oferta inicial i ha

obligat a incrementar en una línia (un grup) el CEIP Fabra i Coats, que és de nova creació , i a augmentar les ràtios en les

>

història | Pas a pas per al curs 2009-2010

E

cap a peus | agost-setembre

Al mig, als barracons de l’escola de la Fabra i Coats encara els falten els últims retocs pel nou curs escolar. A la seva dreta, una de les primers reunions de membres d’entitats i associacions veïnals per treballar el tema de l’educació al districte al local de l’AVV. A l’equerra, taulell d’informació de l’escola Eulàlia Bota i el símbol característic que avisa de la proximitat d’una escola. / DAVID ROYO

19 scollir un bon centre educatiu públic s’ha convertit en

Pel que fa referència a l’educació infantil, primària i

pares volen inscriure els fills a les escoles públiques

lloc durant el mes de juny, del 8 al 12 d’aquest mes. La

tot un periple. El problema comença tant bon punt els

bressol d’infantil i primària, ja que l’oferta pública (257

places) no cobreix ni de bon tros la demanda de les famílies (794). Per això és important tenir en compte el calendari de

matriculacions. En aquest cas, el procés comença a la primavera, amb el període de prematriculació: a principis

secundària obligatòria, el període de matrícula també té

confirmació de les inscripcions es publiquen a finals de juny: abans del 26 per als alumnes propis; del 19 al 31, en

els centres infantil i primària; i del 19 al 30 per a les escoles de secundària.

de maig s’obre el procés per presentar les sol·licituds. Al

Finalment, en el cas de Batxillerat, FP, i els estudis d’Arts

admesos, s’inicia el termini de matriculació per als més

al 22 de maig i els resultat apareixen durant la primera

juny, un cop fet el sorteig i publicades les llistes d’alumnes petits, del 15 al 19 de juny.

Plàstiques i Disseny, el període de matrícula s’obre de l’11 setmana de juliol.

escoles concertades. Tot i això, alguns nens no han pogut ser

tornat a obrir-la. Aquesta escola ofereix tallers de ràdio i

buscar escoles en altres zones.

entregat, però molts pares no volen apuntar als fills perquè acull

escolaritzats en la zona de proximitat demandada i han hagut de

Al recinte de la Fabra i Coats està previst construir-hi també

una escola bressol i un institut de secundària, però l’endarreriment

del

projecte

està

posposant

la

seva

materialització. El CEIP, però, era necessari i s’instal·la en

a un número molt alt de fills d’immigrants o immigrants directes.

El mateix succeeix en algunes escoles dels barris del Bon Pastor i de Baró de Viver, ón és difícil que els pares acceptin

l’assignació d’ofici i prefereixin portar els nens a un altre centre.

barracons, un espai que en principi estava pensat per acollir-hi

En aquest sentit, cal denunciar el mal que va fer l’emissió del

Això comportarà canvis en l’ocupació dels espais i,

sobre l’Institut Cristòfol Colom, en què dibuixava una situació de

dues linies (grups) de P-3, però que finalment n’hi acollirà tres.

20

iniciació al món audiovisual i compta amb un grup professional

necessàriament, redefinirà un projecte educatiu pensat per a 50 nens, però que en tindrà 75.

Un altre problema que viu el districte i que es pot generalitzar a àmbits més grans és el de les preferències dels pares.

documental ‘Visc a les Cases Barates’ a Televisió de Catalunya descontrol al centre i al barri que dificulta molt la seva

normalització i només ajuda a crear una escletxa més gran entre uns centres i altres, a més de crear en l’imaginari col·lectiu la idea de gueto.

Algunes escoles compten amb una fama que fa que la

Aquesta situació del districte, amb barris com el Bon Pastor i

contrari, algunes escoles amb projectes educatius molt

centres educatius, fa que molts pares decideixin portar als seus

demanda de places superi amb escreix la oferta o, en cas interessants no tinguin demanda per la mala fama que s’hi ha creat entorn d’ells.

És el cas d’una escola del barri de la Sagrera, que l’any passat

no va oferir línia de P3 i que, afortunadament, aquest any ha

Baró de Viver amb serioses dificultats per normalitzar els seus fills al nucli antic de Sant Andreu, cosa que provoca un excés

de demanda en les escoles dins aquest àmbit. Per solventar els casos en què l’oferta és inferior a la demanda,

l’administració es basa en un sistema de punts on els que més n’acumulen es queden amb les places.

A l’esquerra, la façana de l’IES Dr.Puigverd . / DAVID ROYO

sistema de punts per aconseguir una plaça ROSA PURSALS

Quan el domicili familiar és al mateix municipi on està ubicat

la mare, el/la tutor/a legal hi treballin en el moment en què es

el centre sol•licitat en primer lloc, però no en la seva àrea de

Aquesta puntuació també s'aplica per accedir a un centre públic

Quan el pare o la mare o el/la tutor/a siguin beneficiaris de

presenta la preinscripció:

40 punts

proximitat:

10 punts

quan el germà o la germana està escolaritzat/ada en un altre centre

l'ajut de la renda mínima d'inserció, calculat en funció dels fills

Quan el domicili familiar estigui a l'àrea de proximitat del centre:

Quan l'alumne/a acrediti una discapacitat de grau igual o

públic amb el qual hi ha una relació d'adscripció.

30 punts

Quan a instància del pare o la mare, tutor/a, guardador/a de fet,

es prengui en consideració, en comptes del domicili familiar, l'adreça del lloc de treball d'un d'ells, i aquest és dins l'àrea de proximitat del centre:

20 punts

En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili familiar és

al mateix districte municipal on està ubicat el centre sol•licitat en primer lloc, però no en la seva àrea de proximitat:

15 punts

a càrrec de la persona perceptora:

10 punts

superior al 33%, o quan el pare, la mare, el/la tutor/a, un/a germà/ana de l'alumne/a acrediti una discapacitat igual o superior al 33%:

10 punts

Pel fet de formar part de família nombrosa:

15 punts

Pel fet que l'alumne/a tingui una malaltia crònica que li afecti

el sistema digestiu, endocrí o metabòlic (inclosa la malaltia celíaca):

10 punts

cap a peus | agost-setembre

Quan l'alumne/a tingui germans escolaritzats al centre o el pare,

21

entrevista | Enric Llurba | REPRESENTANT DE LES AMPES DELS CENTRES PÚBLICS AL CONSELL ESCOLAR DE SANT ANDREU

“L’Administració té, en Educació, unes responsabilitats que no assumeix”

E

Xènia Fortea

nric Llurba és el responsable de l’AMPA IES Doctor Puigverd i és el representant de les AMPES dels centres públics al Consell

Escolar del Districte de Sant Andreu. A més, forma part de la

Junta de la Federació de Pares de Catalunya (FaPaC) i és membre de la subcomissió de Matriculació de Sant Andreu.

Pregunta. Existeix una manca considerable de places a les escoles públiques del Districte de Sant Andreu. Com s’explica aquest dèficit?

Resposta. El Consorci sap que no tots els de primària faran

no es facin més places. L’oferta pública de secundària només cobreix el 33% de places i la seva obligació seria cobrir el 100%.

P. Per què no es cobreix?

R. Bàsicament per dos motius: en primer lloc perquè un 75-80% dels

nouvinguts van als centres públics. En segon lloc perquè els resultats

de l’escola és molt greu, perquè si es donen llicències d’obres per

ofereixen millor qualitat perquè no selecciones l’alumnat. La

haurà més nens. I això és un problema greu. Tot i la construcció de

de la concertada són millors que la pública, però els centres públics concertada segueix seleccionant l’alumnat, fan una selecció social i volen famílies que no tinguin problemes econòmics.

P. Des del seu punt de vista, quina seria la solució per a aquest

dèficit?

construir pisos, no s’entén com l’Administració no preveu que hi

nous centres continuaran faltant places.La demanda de la pública

ha augmentat per culpa de la crisi econòmica ja que ara hi ha més famílies amb menys poder adquisitiu. Can Fabra és de 2 línies, però aquest curs 2009-2010 està previst augmentar una línia.

R. La Federació de Pares d’alumnes de Catalunya (FaPac) proposa

P. Quins són els equipaments previstos?

Coordinadora d’AMPES es reclama una oficina de Matrícula única

construcció de l’IES Berenguer de Palau (projecte que durarà uns 36

repartir les rendes en tots els centres escolars. Des de la

22

R. Està prevista la construcció de l’escola de la Maquinista i la de Can

Fabra. Actualment les classes s’imparteixen en barracons. El tema

on podria haver un tracte igualitari. Que els pares vagin a una oficina

que recollís les opcions de tothom i pogués explicar les opcions de totes les escoles. D’aquesta manera el repartiment seria més parcial

i equitatiu, per tant, el repartiment dels nouvinguts i “pobres” i tots els centres tenen que assumir ajudar a la barreja dels ciutadans. Una

R. Està previst construir l’Institut Can Fabra, la remodelació i

mesos) i la creació d’un centre escolar, a Ferran Junoy (Baró de

Viver), per a nens de 0 a 16 anys que també inclourà cursos de

formació professional.

P. Quin és el missatge que voldria transmetre a l’Administració?

altra possible solució seria establir un pla de continuïtat dels centres

R. Penso que l’Administració no defensa prou la pública, s’ha de

no només fent projectes sobre paper, ha de fomentar que la gent

té unes responsabilitats que no assumeix, com per exemple, tenir

i que informin als pares de pla. L’administració s’ha de mullar més,

participi i aporti idees perquè els centres funcionin. Invertir mitjans i

recursos i que els directius tinguin un perfil concret. S’ha de comptar amb la coordinació de la FaPac.

P. Pròximament s’obriran nous centres escolars.

remarcar les coses bones que tenen les públiques. L’Administració

una escola pública gratuïta i de qualitat, inclusiva i laica. I de tots aquests termes s’ha de fer bandera. Ha de fer que els seus centres

estiguin en bones condicions, amb bons professionals i amb

projectes sòlids. L’administració no només ha de gestionar el centre,

sinó que també ha d’oferir projectes que s’igualin a la concertada

XÈNIA FORTEA

secundària al Districte i això l’Administració ho sap i així justifica que

cap a tu | Quina és la teva experiència amb la matriculació escolar? | PER BORJA MARIA Cristina Martínez. 41 anys. metgessa El nostre fill acaba d’entrar a P3 i al llarg del curs van agafar encara

més nens amb el mateix personal

i els mateixos recursos. Els alumnes els van distribuint en

funció de la necessitat que hi hagi, i a les classes sempre n’hi ha més.

I es queixen que no hi ha reforços.

Marga Giner. 42 anys. administrativa / Gemma Rodríguez. 35 anys Cada any es repeteix la proble-

màtica. Al final massifiquen les

escoles amb tres línies, i tot això és una roda. Després et trobes escoles

que estan buides. Nosaltres vam tenir sort d’entrar a l’escola que

volíem, però si tinguéssim l’altra versió, en diríem pestes.

Albert Palomo. 33 anys. enginyer

Pilar Reche. 42 anys. dependenta És absolutament injust que passi això amb l’educació, que és

fonamental

pel

futur.

Qualsevol persona que sàpiga

comptar o que escolti la gent del

carrer sap que falten places.

Una miqueta de previsió. És per dir: no teniu vergonya.

Víctor Merino. 30 anys. funcionari A la Martina la vam inscriure a una escola pública i a una

privada, i vam tenir la sort d’entrar a El Caminet del Besòs

(Baró de Viver). Ja em barallaré l’any que ve, quan entri a P3, perquè no vull que me l’enviïn lluny.

Laura Bosch. 34 anys. monitora de lleure

De no saber res, he fet un màster

El petit comença ara. Com la gran

en el món de les associacions, on

tenir cap problema. Treballo al

en inscripcions escolars i m’he ficat

veus gent que t’ajuda. Amb l’AVV anar. Vam animar-los, vam crear un

bloc, hem anat a TV3... Ens hem bellugat i ens n’hem sortit .

Mestre

Gibert,

i

a

les

concertades, costa més entrar-hi.

Estic súper contenta amb el professorat i amb els alumnes de

La Pegaso, on van sobrar places.

opinió | Places de proximitat ’Associació sempre hem reclamat que el 100% dels pares

L

línies són més aules i per tant un edifici més gran, per tant no

proximitat. Ja en el Pla d’Equipaments que vam presentar

hagi altres solucions.

que l’augment de línies a primària tingués continuitat a

per un Pla d’Equipaments de Districte (promès al PAD) i a

puguin escolaritzar els seus fills dins la seva zona de

el 2008 (el trobareu a www.avvsantandreu.cat) exigíem que es

23 acceptarem que aquesta tercera línia es repeteixi mentre hi

preveiés l’augment de població escolar abans que es produís i

Per això, tornem a instar l’Ajuntament a iniciar la taula de treball

secundària. La situació de manca de places i de previsió per

reservar per equipaments de primera necessitat els sòls que

part del Consorci d’Educació d’aquest any ha estat greu, tot i la creació d’una escola nova. Recordem que s’ha acabat encabint els alumnes fent una línia més en una escola (Fabra i Coats)

que serà construïda en un terreny que era per zona verda. Més

cap a peus | agost-setembre

Sud els pares afectats van tenir on

ja estava a La Pegaso no vaig

reivindicàvem l’any passat: Colorantes, la nau de Fabra i Coats

encara de Renta Corporación, espais de Casernes encara sense ús definit, etc. Així mateix, exigim al Consorci que no es repeteixi la situació de manca de previsió d’aquest any.

La UE Sant Andreu disputarà el partit del centenari amb el RCD Espanyol

CULTURA

La revista L’Avenç publica un article de l’excoordinador del CAP A PEUS Jordi Rabassa

ESPORTS

El redactor del Capapeus i antic coordinador de la revista que teniu a les mans, l’historiador Jordi Rabassa, ha col·laborat en el

Aquest serà el partit estrella dels actes per celebrar el

centenari del UE Sant Andreu i que s’han anat realitzant

número 348 de la revista L’Avenç, publicació de referència d’història i cultura en llengua catalana, amb un interessant article La Setmana Tràgica a Sant Andreu de Palomar. Aquest article el

podeu trobar als Plecs d’història local (número 134) que

s’adjunten a l’esmentada revista per als subscriptors. El text està acompanyat per unes fotografies d’època on en Xavier de la Cruz, fotògraf del barri, ha realitzat la correcció fotográfica.

durant aquest any. S’espera un ple absolut en el camp del Narcís Sala per veure aquest històric partit amb l’Espanyol, el

dia 17 de setembre que ha volgut participar de la festa

quadribarrada. També s’esperava la visita del Betis i el

Vilareal, però finalment no ha pogut ser. Per rebre més informació sobre els acte de celebració del centenari, podeu consultar també el lloc web www.uesantandreu.cat.

Els veïns es queixen que els carrers remodelats no estan ben fets URBANISME

Alguns veïns dels carrers remodelats abans de l’estiu, principalment del casc antic de Sant Andreu, s’han queixat que les obres s’han acabat massa ràpid per inaugurar-los —amb visita de l’alcalde inclosa— però els acabats d’obra no estan ben fets. Hi ha lloses que

24

s’han aixecat i és fácil entrebancar-s’hi. També es queixen que tenen moltes dificultats en aparcar els seus cotxes i reclamen més places d’aparcament. / DAVID ROYO

L’AVV col·labora en el llibre del Cementiri de Sant Andreu

L’

Associació de Veïns (AVV) de Sant Andreu de Palomar

col•laborarem en la difusió i distribució del llibre Classicisme i Modernisme al Cementiri de Sant Andreu

de Raquel Lacuesta, Margarita Galceran, Margarida Nadal i

Jordi Pujol, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la

Diputació de Barcelona. El tiratge inicial serà de 1500 exemplars i tindrà un cost de 16 euros. El llibre estarà al local

de

l'Associació

a

partir de novembre, però ja podeu passar a

reservar-lo

d'ara

mateix

des

pel

nostre local (Dr. Balari i Jovany 14) de dilluns

a divendres de 18 a

20h o podeu trucar al

telèfon 933459698. També podeu enviar un correu electrònic amb les vostres dades a l’adreça info@avvsantandreu.cat.

Carrer Gran peatonal!

La passivitat del Districte aboca els veïns a la mobilització L’AVV reclama de nou el tall del carrer Gran des de divendres Demana també una desviació gradual i ben senyalitzada des del passeig de Torras i Bages

F

a anys que el plenari del

Districte va aprovar que es tallaria la circulació del

carrer Gran el cap de setmana, des de divendres a la tarda, però a dia d’avui aquesta decisió encara no s’aplica. A la

pràctica, només es priva el trànsit

als

dissabte.

vehicles

Els

l’Ajuntament

ha

cartells

algun

penjat

que als

carrers tenen una tipografia massa menuda, que no poden

llegir els conductors. La manca de regularitat en el tall i la mala senyalització

causen

greus

problemes al carrer Malats.

DAVID ROYO

L’AVV reclama que s’instauri definitivament la peatonalitat al

carrer Gran perquè és l’eix més

Malats. S’han proposat senyals grans i, si cal, lluminosos, que

tranquil·lament, sobretot tenint en compte l’afluència de vianants

Torras i Bages entre diversos carrers (Palomar, Guardiola i Feliu,

centre social i comercial, cal que la gent hi pugui passejar que el transiten cada dia i l’estretor de les voreres.

L’Associació de Veïns ha reiterat aquesta proposta en el Programa d’Actuació del Districte, insistint en una desviació progressiva i ben senyalitzada per així evitar el col·lapse al carrer

s’encenguin quan calgui i que diversifiquin el pas al passeig de

Santa Marta). Però com a resposta, el Districte només dóna llargues. Per aquest motiu, l’Associació es veu obligada a passar a l’acció. Carrer Gran PEATONAL, JA!

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

cap a peus | agost-setembre

important de Sant Andreu i considera que, perquè esdevingui un

25

Manifest Diada 2009 Avui ens tornem a trobar en motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el nostre país. Any rere any no recordem una derrota, si no la resistència d’un poble que reclamava ser protagonista de la seva història.

Des de la nostra associació creiem que la Diada ens recorda que el nostre país ha de continuar avançant, i que en el nostre cas els passos comencen a Sant Andreu de Palomar, treballant de manera col·lectiva per construir Catalunya, amb acolliment pels qui vénen buscant un futur, amb diàleg amb els qui ens vulguin escoltar, reivindicant el que creiem que ens pertoca i denunciant els qui vulguin menysprear els nostres drets o els qui ens hi vulguin fer renunciar.

26

D’altra banda, aquesta és la primera Diada amb el nou model de finançament i és una Diada en què la crisi continua passant factura al nostre poble. Per això, més que mai, hem de demanar comptes als nostres polítics perquè el finançament que han aconseguit serveixi per donar solucions als catalans i catalanes, i no els acceptem altre cop excuses de mal pagador: si els nostres dirigents tenen els ingressos que volien i tenen el poder que els

hem atorgat, el seu deure és que repercuteixi en el bé d’aquesta nació. D’una altra manera se sumarien a la llista de traïdors que desgraciadament hi ha a la nostra història.

I per acabar el manifest, com cada any cridem ben fort... ... VISCA CATALUNYA I VISCA SANT ANDREU DE PALOMAR!!!

Si estàs pensant en fer alguna activitat, a l’Associació de Veïns hi tens un lloc!

DANSA DEL VENTRE

PATCHWORK

Es tracta d’una tècnica inter-nacional en la

que cada retall de roba té el seu valor.

Retallant i cosint aquests pedaços de tela es poden dissenyar creacions úni-ques i originals. Si t’agrada el tèxtil i la innovació, aquesta és la teva!

LABORS I MANUALITATS Una dansa que resulta atractiva

Mitjançant aquesta activitat es pot aprendre

per a molta gent i que ajuda a

a brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí,

millorar la forma física i alleugerir

de palestina i d’ombra, punt de creu… A

tensions. Un dels efectes positius

més, les classes també ensenyaran pintura

és l’augment de l’autoestima i de la seguretat.

BALLS DE SALÓ

sobre tela, fusta i vidre.

IOGA

Si el que vols és relaxar-te, alleugerir

dolors, i millorar la teva concentració, el Si el que t’agrada és la varietat, els balls de saló t’oferiran un gran ventall d’estils que tenen

en comú la coordinació de

ioga és una bona opció. Una activitat en la

que es mou tot el cos, i que es basa en un moviment dolç, en la respiració, mitjançant posicions simples, meditació i relaxació.

moviments en parella.

cap a peus | agost-setembre

27

LA REFLEXIÓ | A la quinta forca | PER XAVI OLIVERES

ant d’aquest problema es fa Ulisses hagués volgut per ell. Dav les prestacions us vers litat quil· tran la i a tètic Estic dividit. L’es ria de traduir-se en facilitats evident una necessitat que hau tic M’es . rcar apa er-lo pod ha hi ls n a terme a diferents del meu vehicle, entre les qua rnatives pels veïns, com es due alte a com ció qua l’ade de visibles referint, com no, als resultats ja fa ja uns quants anys. Ser veí municipis força més petits des de de Sant c anti li nuc del ers carr rsos zona de vianants de dive prevaler envers un conductor i resident a Sant Andreu hauria de ons Ildef t San , tsec Mon s, Vallè Andreu: Llenguadoc, Neopàtria, qui per un dia no li importarà que només hi és de passada, a est projecte Aqu cap. o deix me’n no que és que sigui al turó de la Trinitat i Sant Sebastià, si estacionar un pèl més lluny, encara del ió tuac d’ac a ram prog de queda recollit dins la proposta a la “quinta forca”. Ves per on, on hi havia antigament instaurad el trànsit”, un ent ualm grad r ifica “Pac a districte com ra. una expressió catalana ben nost arribar a dir que de la nit al encapçalament massa eufèmic per 100 places d’estacionament dia t’han arrabassat pel cap baix cal pensar abans dues coses: Si volem un districte sense cotxes ps -però tem fa Ja res. de res t” lmen dua mòbil, i segona que aquest per carrer, així que “gra tothom, qui més qui menys, té auto van ens t men tada sob bé tam encara és bo recordar-ho- que ets dins, cal desar-lo a algun no es pot fer fonedís quan no hi a aquest fet li Si a. blav a zon en reu And t convertir mig San isses busquem solucions que lloc. Partint d’aquestes dues prem un eten perm ara enc que ers atractius per al passeig, sumem que aquells carrers ajudin a conciliar la imatge d’uns carr gual, i que cada de es zon són tat mei la lliure rs i milers de conductors del estacionament que ho són, i la butxaca dels mile ra tot vore de e cotx el viar can de quatre o sis mesos has massa descosits. barri, que darrerament pateix de ra hi són, aparcar enca que cles vehi els a -zag ziga en esquivant ntica odissea, que ni el mateix al barri es converteix en una autè

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA HORITZONTALS:

1. La festa gran d’un poble. Que gaudeix de bona salut. 2.

L’electrodomèstic de les catifes (pl.) Madrid. 3. L’ànima de les espelmes. Doble parella de xifres romanes. Espai a recórrer per

anar a algun lloc. 4. Espant terrible (al rev.) Darrer capítol d’una

novel•la. 5. Element químic de símbol Y (al rev.) S’en diu de

l’abric fet malbé dins l’armari. Conill. 6. Qualitat de qui no té relacions sexuals considerades il•lícites. Que no ens pertany. 7.

Vocal. Remoure remogut. Punxó pels pollastres. 8. Nota musical.

Pronom de primera. Relativa als avantpassats més llunyans.

VERTICALS:

1. Transformar primeres matèries en mercaderies. 2. Llargària del

(al rev.). 4. Símbol del Titani. Base musical. 5. Arc castellà.

Inhabitat. 6. Poeta aldalús (1875-1939) 7. Adverbi abreujat.

9. Or. Pa. Ea. 10. Recita. V. 11. Sal. Lai. 12. S. Menisc. 13.

buc d’una nau. 3. On es posen els peus quan es munta un cavall

Amigueta.

Estranya. 8. Sector de persones que es mou entre la infantesa i la

Ritme. 5. Arco. Erm. 6. Machado. 7. Adv. Rara. 8. Joventut.

veu alta i de memòria. Cinc romà. 11. Clorur sòdic. Terme de la

Castedat. Aliè. 7. A. Emrorue. Ast. 8. Re. Em. Atàvica.

SOLUCIONS

extremadament delicat. 13. La companya de jocs del nen.

Horitzontals:1. Festa major. Sa. 2. Aspiradores. M. 3. Ble.

preceptiva literària medieval. 12. Consonant. Cartíl•lag del genoll

CCVV. Camí. 4. Rorroh. Epíleg. 5. Irti. Arnat. Nu. 6.

maduresa. 9. Metall noble. Aliment bàsic. Vocals. 10. Pronuncia en

Verticals: 1. Fabricar. 2. Eslora. E. 3. Spertse. Si. 4. Ti.

28

E

n Peter es deia Peter des del dia que va néixer. I quan el

cridaven, la cosa sonava més o menys tal i com ho veiem

En conte Catalunia cridaner que estava torbant la pau de la terminal.

escrit: Peeeter! En Peter era un cul inquiet, i als dinou anys

Piiiter von Humboldt i Peiró! Perdoni, mestre, però el meu nom

i de la calma mediterrània. Destí: Catalunia, tot i que ell creia

mostatxo va dir que en Piiiter, vull dir el senyor Peeeter, tenia

va deixar la seva Teutònia natal a la recerca del sol meridional

que aterrava en una regió més o menys recòndita de la Ibèria d’on havia sortit seixanta anys abans el seu besavi, don José.

A l’aeroport d’arribada, l’esperava un taxista petitó contractat per l’hotel on s’havia d’allotjar. Piiiter, va sentir. I, és clar, en un

primer moment ni tan sols es va immutar. Piiiter, va tornar a sonar des de darrera del bigotet del taxista. I ara en Peter va

tombar-hi el cap, més per l’escàndol que aquell homenet mig

amagat sota un gran cartell estava muntant que no pas per creure que l’estaven cridant a ell. I heus aquí la sorpresa, que

és Peeeter. Què us el fa dir malament? El petit taxista del sort que l’hagués anat a rebre ell, ell que havia conegut el

mateix don José Peiró en persona, ell que sempre rebia els

turistes estrangers, ell que parlava anglès i una mica de francès... ell! Jo l’he reconegut, senyor Pi-Peeeter! És clavat al seu besavi. Pensi que si hagués dut posades aquestes ulleres

de sol, va fer el taxista assenyalant el cap d’en Peter, potser no li hauria vist els ulls i no hi hauria vist el verd oceànic de don José. Té els mateixos ulls que el seu besavi, sembla mentida, la genètica, oi?

al cartell hi deia ben clar el nom del nostre protagonista: Peter.

I així és com Peter von Humboldt i Peiró va arribar a Catalunya,

dues mans aquella pancarta esperava un tal Piiiter, però quan

on els taxis els condueixen pous de ciència amb més o menys

Primer va pensar que el mostatxet que tenia agafat amb les el començava a deixar enrere i l’homenet del taxi va pronunciar

lentament i amb precisió els dos cognoms del nostre teutó –els conservava gairebé per una qüestió sentimental–, en Peter va

la terra on qui parla llengües fa veure que les parla totes, la terra gust estètic, que són capaços de convertir una simple arribada al país en una recepció pomposa de la més alta volada.

quedar-se clavat i va girar cua per entrevistar-se amb aquell

Diuen que sota de cada arc

Diuen que a l’oest quan plou

per sota d’un arc ha passat.

un sortilegi el temps ens ha deixat.

i si passes per sota i et mulles,

Diuen el que diuen que deien,

que et venera a cada pas.

però cal venir a aquest mercat

en algun racó del mercat

Diuen que als porxos del nord,

durant la guerra un arc es mudà enrere, i quan les bombes caigueren a tres nens donà resguard.

Diuen que cada hivern a l’arc del sud,

neix d’entre les pedres una rosa vermella, no se sap com és sabut

no sempre l’arc aixopluga

són d’un que t’estima les llàgrimes I a un dels arcs de l’est,

Diuen alguns en veu baixa

i qui pel mig el travessa

i viu un nen de molts colors

just hi nasqué un Andreu sant, amb un somnriure se’n va.

Diu la llegenda doncs

però sota l’arc, d’espines hi ha un camí.

perquè qui roman dins

PER ALBERT ESTENGRE

|

i quan surtin ja em diran.

diuen que davall seu,

ja que cap persona l’ha vist,

i el que se l’endú tampoc a ningú ho ha dit,

i molts diran que no és veritat

que aquest mercat és sagrat,

Fotopoètica

que jugant enmig dels arcs repartint felicitat,

i totes les llegendes que vulguis ell les fa realitat.

cap a peus | agost-setembre

Els arcs del mercat

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

29

ioga | dansa del ventre country | pachtwork labors i manualitats balls de salรณ

El Perfil de...

Carme Alfocea

BORJA MARIA

“Sempre he tingut un sí per als socis del Sant Andreu”

LA MARE MÉS QUADRIBARRADA DEL MÓN MUNDIAL

El seu fill va ser el culpable que la Carme entrés a formar part de

després molts van venir a felicitar-me. Això m’ha omplert molt”.

partits i als entrenaments del futbol base i era coneguda pel club.

presentació del primer equip del Sant Andreu, on va fer de guia

la família de la Unió Esportiva Sant Andreu. L’acompanyava als

“De les mares que sempre volten per aquí”, explica ella. Joan Gaspart va proposar-li fer de relacions públiques l’any 1998. Tot

i veure-ho “molt gros”, al final va acceptar. La Carme Alfocea gairebé tots els socis han passat pel seu davant. “Sempre he

a la regidora del Districte, Gemma Mumbrú. Encara dubtava d’anar o no anar a la gespa del Narcís Sala com a membre de la directiva, “però un directiu em va esbroncar” i la va dirigir al camp amb la resta d’autoritats.

mirat d’ajudar dins les meves limitacions”: Va iniciar la seva

“SÓC DEL SANT ANDREU I NO TINC CAP EQUIP MÉS”

un curs va ser la veu del Narcís Sala a les cabines de premsa:

moments més gloriosos de la seva vida: “Quan el Dani Martí [el

col·laboració altruista al món del futbol fa una dècada i durant “Cridant els gols com una boja”, reconeix la Carme. Fins que la

van fer vicepresidenta primera i va entendre que “no era molt ètic” que una directiva cantés els gols per megafonia. Va arribar

a ser presidenta en funcions quan l’expresident Bacardit va marxar.

FORA DE LA JUNTA DIRECTIVA

Malgrat no controlar els darrers moviments del club andreuenc, la Carme no deixa de donar explicacions. Quan la van apartar

El triomf del Sant Andreu a la Copa Catalunya ha estat un dels

capità de l’equip] va pujar per les escales li vaig fer una abraçada tan forta que la seva mare que el va veure per la tele li va dir: ‘Qui és aquesta noia que t’ha abraçat tant?’. Quan va aixecar la

copa al meu costat... ¡encara se’m posa la pell de gallina!”. El

moment més trist, contràriament, va ser el descens a Primera Catalana, l’any següent d’entrar ella com a relacions públiques: “Ho passes malament i arribes a plorar”, admet la Carme Alfocea.

del capdavant de la Comissió del Centenari, un projecte pel qual

Reintegrada en les seves funcions de relacions públiques del

“molt dolguda”. Un any a l’exili que ha finalitzat amb la seva

tots els socis que l’han recolzat i als qui sempre dedica la

“ja tenia les persones buscades”, la Carme Alfocea es va sentir readmissió a l’Àrea Social del club: “He tingut molt recolzament

amb els socis, joves i no tan joves. Quan el senyor Joan Gaspart em va anomenar membre de la directiva a la darrera assemblea

em vaig sentir molt feliç. La gent em va dedicar una ovació i

Sant Andreu, la Carme va acabar l’assemblea donant gràcies a mateixa frase: “Sou collonuts! No canvieu mai! Visca el Sant Andreu!”.

Borja María Marina

cap a peus | agost-setembre

porta molts anys expedint els abonaments de temporada i

El seu primer acte de servei va ser el passat 17 de juliol a la

31

1a Part | El centenari de la UESA: El millor equip de Catalunya |

BORJA MARIA MARINA

L’ÚNIC PARTIT QUE ES MANTÉ SERÀ AMB L’ESPANYOL. Els partits previstos contra el Betis i el Vila-real han quedat anul·lats. La

mediació de Jaume Sabaté, director esportiu del Betis i ex-entrenador del

Sant Andreu (1983-1985), ha estat insuficient per a trobar una data amb el club verdiblanc. L’entitat quadribarrada

es va disculpar en una nota informativa:

“Per causes alienes a la voluntat d’aquesta comissió el partit de futbol anunciat per disputar el proper 23 d’abril queda ajornat fins que finalitzi el

procés de venda del Real Betis Balompié”. Un fet especial que ha

generat encara més irritació entre l’afició.

l Sant Andreu és el vigent campió de la Copa Catalunya.

E

vestidors. Tothom va acudir al camp en una jornada de portes

Girona, Nàstic i Barcelona, el 8 d’octubre de 2008 el conjunt

vivint un dels moments més dolços de la seva centenària

situacions puntuals i d’encert. I tot i el gol en contra, vam

UN CLUB MODEST QUE ASPIRA A SER GRAN

al marcador, situació que fa encara més important la victòria”,

diferent a l’actual: “L’any passat patíem molt perquè estàvem a

Després d’eliminar de forma consecutiva a Badalona,

quadribarrat va aixecar el màxim trofeu del futbol català: “Sabíem que podíem fer un partit equilibrat i que dependria de

mantenir la línia de treball i vam ser capaços de donar la volta

32

explicava l’entrenador Natxo González després del duel contra

el RCD Espanyol. “Guanyar un títol que no havia aconseguit el

Sant Andreu en 100 anys d’història contra un Espanyol de Primera Divisió és la hòstia, no ho puc descriure en paraules”,

expressava el capità Dani Martí al finalitzar el partit, que, com

molts altres, es va adonar de la importància de la conquesta

quan va veure la reacció de la gent desplaçada fins a Sant Carles de la Ràpita, localitat on es va disputar la final, i la rebuda

a l’Estadi Municipal Narcís Sala. L’equip va oferir la Copa Catalunya a la seva afició i al poble de Sant Andreu de Palomar

al partit de Lliga contra el València Mestalla. El futbol base del club, que aquell mateix dia inaugurava el Camp del Centenari,

va fer un túnel d’homenatge als seus herois a la sortida dels

obertes. El resultat (5-1) va acompanyar a la festa: el club estava història.

Fa un any, però, l’equip estava en una situació completament Tercera i teníem l’objectiu clar de pujar pel Centenari”, assegura Manolo Lanzarote, màxim anotador del Sant Andreu la

temporada passada amb 13 gols i un dels ídols de l’afició. Pujar

de categoria, guanyar la Copa Catalunya i jugar la promoció

d’ascens a Segona: tot a l’any del Centenari, “ni els més optimistes l’any passat s’ho podrien imaginar”, expressa Dani

Martí, el capità de l’esquadra andreuenca. “La sensació de

portes enfora és que el Sant Andreu és l’equip més fort econòmicament, però al final hem aconseguit l’objectiu que ens

vam proposar: ficar-nos al play-off, sense ser una tasca fàcil”, creu el tècnic Natxo González. A la promoció del 2008 el Sant

Andreu va derrotar a l’Haro i a l’Arandina per a tornar a la seva

categoria preferida, la Segona B, però enguany l’equip ha caigut a la primera eliminatòria d’ascens a Segona A contra l’Alcorcón.

ELS ORÍGENS

El Zeta i l’Andreuenc, nascuts l’any 1900, van formar el Club de Futbol Andreuenc, que

el 1911 va crear l’Avenç de l’Sport. El 1925 es van fusionar l’Andreuenc i l’Avenç, amb la participació d’altres clubs andreuencs com

l’Esport Ciclista Andreuenc i la Secció Atlètica

Vida. Aquest va ser l’inici de la samarreta de les quatre barres i del nom d’Unió Esportiva Sant Andreu.

L’ESCUT

L’escut actual va ser aprovat per Assemblea General el 25 de juliol de 2005 amb per tal

d’adequar-lo a la identitat del club tot mantenint

la forma de l’anterior. Es va canviar la bandera espanyola imposada durant el regim franquista

per la bandera blava de Sant Andreu de

Palomar. A la part inferior es situa la senyera, representació dels colors de la samarreta.

BORJA MARIA

l’Espanyol, el Betis, el Rayo Vallecano, el Saragossa o el Sevilla.

preparant-nos per quan donem el salt, perquè estic segur que

Sant Andreu va estar a punt de recuperar-la, però el Lugo va

esportiu, econòmic, social... i anar creixent. Hem d’anar aquest equip el donarà”, sosté Natxo González.

Durant els darrers 33 anys la Unió Esportiva Sant Andreu s’ha

convertit en un dels clàssics de la categoria de bronze, tot i que

també ha estat moltes

“Pujar de categoria, guanyar la Copa Catalunya i jugar la promoció d’ascens a Segona: tot a l’any del Centenari”

temporades a Tercera

Divisió i fins i tot una a la Primera Catalana (1999).

El

Però el 1977 l’equip va dir adéu a aquesta categoria. L’any 92 el guanyar 2-1 en un partit

marcat

pel

Japón

Sevilla,

un

nefast arbitratge de dels més sonats de la història

espanyol.

del

futbol

“Hem de preparar-nos per quan l’equip doni el salt [a Segona Divisió]”, sosté Natxo González

Club

El 1980 el camp del carrer Santa Coloma va esdevenir l’Estadi càrrec, 13 en total. El coliseum andreuenc té capacitat per a

Deportivo San Andrés (nom

adoptat

a

assolir

l’ascens

a

l’època franquista) va

Segona l’any 1950: Vivet va marcar els tres gols que van permetre al Sant Andreu imposar-se a l’Erandio basc. 19 anys

després, Giralt va ser l’heroi quadribarrat amb dos gols d’un partit que va acabar 1-2 contra l’Alcoià i que va donar l’ascens

a la Unió Esportiva. Durant vuit anys a la divisió d’argent del

futbol estatal el Sant Andreu es va enfrontar a clubs com

Narcís Sala, en honor al president que més anys ha ocupat el

15.000 espectadors i la seva remodelació no es pot dur a terme

sense el suport de l’Ajuntament, ja que la Unió Esportiva és només concessionària de les instal·lacions. Entre d’altres

millores, s’hauria d’ampliar el perímetre del terreny de joc, col·locar seients, millorar la il·luminació, controlar els accessos, i replantar la gespa natural que el camp va perdre l’any 2005,

quan l’equip comandat per Chechu Soldevilla va pujar a Segona B.

cap a peus | agost-setembre

“Ara cal asseure’s i crear un projecte de consolidació a nivell

33

Esports| Presentació llibre del centenari de la UE Sant Andreu |

E

l dia 22 de setembre a les 19 hores es presenta a la seu del districte el llibre del centenari de la Unió Esportiva Sant

Andreu. Amb unes 364 pàgines i una tirada de mil exemplars, en primera edició a càrrec

d’Impremta Municipal, pretén recollir de forma

fidel i objectiva la història dels primers cent anys

d’aquesta entitat.

Amb gran respecte i la màxima cura s’han volgut

explicar els fets rellevants, narrats en una primera part i complementats amb una segona consistent

en el recull d’estadístiques... fins i tot d’amistosos.

Fa més de dotze anys que amb aquest marcat objectiu de rigor, els autors Xavier Araguz, Joan

Esteve Becerra, Angel Domingo, Jordi Petit, Eduardo Quintana, Quim Terré i Vicenç Martinez van endinsar-se en la selva de la informació que

feia anys s’havia començat a perdre: des d’arxius personals que acabaven desapareixent fins a fonts que aportaven dades contradictòries.

A dalt, trobem dues pàgines del llibre amb fotografies de l’arxiu de l’AVV. Al costat, en Vier Araguz consultant el nostre arxiu/ DAVID ROYO

També l’arxiu fotogràfic de l’Associació de Veïns i del Capapeus va obrir les seves arques per contribuir-hi.

Coordinat des de la nau Ivanow, el que més destaca és l’ingent

compendi estadístic, vehiculat per l’historiador de futbol Vicenç

Martínez. El seu ajut va ser un revulsiu per a ampliar la recerca

cap a d’altres camps d’investigació. El resultat és un llibre de referència del futbol català, pocs clubs a nivell europeu han

deixat a l’abast un fons d’informació tant extens. Prologat per

Sergi Mas, autor de diversos anuaris del futbol català, estructurat de forma narrativa intercalant documents gràfics i amb el pes específic de l’exhaustiu laberint estadístic, el llibre ens portarà dels inicis de l’Andreuenc i l’Avenç a la consecució de la Copa

34

Catalunya de l’any passat, passant per l’època daurada dels anys 70 o figures mítiques com Mariano Martín.

IGNASI CAMPOS